Al Serrallo, concretament al carrer Gravina,
trobareu aquest alleujament per la vostra salut
que més us convé,
bé sigui a base de massatges, acupuntura
o altres tècniques.
Així ja ho decidirà l'especialista en qüestió,
el Felip Caudet, fisioterapeuta.
La gran sort és que nosaltres els divendres
no ens cal anar al Serrallo, el tenim aquí.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Nuri, bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Ai, que avui ens faràs coses als peus.
Ens tocaràs els peus.
Bé, els peus és una part més, eh?
La més, potser, la que més relacionem, no?
La més popular aquí,
però certament no és la part més estudiada.
A veure, això de les parts.
Avui parlem del que es diuen les reflexoteràpies,
és a dir, de les teràpies reflexes.
Una teràpia reflexa vol dir
una teràpia que el mecanisme que l'explica,
que la raona,
és que podem estimular en un punt,
en una àrea del cos,
i produir efectes en un altre lloc.
A partir del principi,
jo t'ho diré així molt en plan bàsic,
que tots els òrgans interns del cos
estan reflexats o en un altre punt més extern,
de més fàcil accés?
Bé, no és ben bé així.
Ja ho sabia.
Per això, per això, com bé que vinguis.
Poso matisos
i intento una mica aclarir
aquestes idees que tothom té
i que moltes vegades,
perquè ens han donat mala informació,
no estan ben estructurades.
El fet és que aquest fenomen
passa gràcies al sistema nerviós, Núria.
Ah, simplement, ja està.
Oh, ja és prou, eh?
El sistema nerviós és una estructura
de molta tecnologia.
És com el cos
pot transferir informació
d'un punt a un altre,
pot gestionar unes respostes
i pot captar unes entrades.
Imagina't.
Això és quasi com un ordinador, és així.
Sí, sí, sí.
El símil que es fa habitualment
amb el sistema nerviós
és amb els ordinadors, no?
Amb la seva unitat central,
que seria el cervell, d'acord?
I amb totes les tecles
que podien ser, a fi de comptes,
tots els receptors
que a través del sistema nerviós
van a comunicar-li al cervell
que alguna cosa està passant,
el que sigui,
de vegades pot ser
una qüestió de temperatura,
pot ser una qüestió de pressió,
és a dir, informació,
molta i variada,
i llavors el cervell la gestiona
i decideix
quina resposta en dona.
Doncs mireu,
les teràpies reflexes
fan servir d'això,
d'aquest sistema nerviós,
d'aquests canals,
d'aquest cablejat que té el cos
i a través d'estimular-lo,
i podem dir que estimular-lo
pot ser de moltes maneres,
pot ser manualment,
pot ser instrumentalment,
provocar algun tipus d'efecte
en un altre lloc.
Llavors, llocs i parts del cos
que permeten aquesta situació
n'hi ha moltes
i estan descrites.
Quan una part d'aquestes
està descrita,
és el que es diu
una somatotopia,
és a dir,
una imatge del cos
en una part concreta.
Com un mapa.
Com un mapa,
és així.
Llavors, la més clàssica
que tu començaves comentant
és, bueno,
més clàssica,
més coneguda en les nostres terres
a dia d'avui,
és la planta del peu.
Perquè diuen que allà
s'hi concentren
reflexes
de molts llocs.
És un mapa sencer
de tot el cos.
La planta del peu
és la més comuna aquí.
Però una àrea
que ja n'hem parlat,
hem dedicat-ne a un programa,
no sé si recordaràs, Núria,
que una àrea
que és l'àrea reflexa
més ben estudiada
és l'orella.
Vam parlar de l'auriculoteràpia.
Te'n recordes un dia?
Sí, fa molt de temps,
però sí, sí que recordo alguna cosa.
Després hi ha més llocs.
Mireu,
hi ha tota la superfície
del crani,
que també és una zona reflexa.
Hi ha els palmells
de les mans,
que també és una zona reflexa.
Què més?
Mira,
l'interior de les fosses nasals
també està descrita
com a zona reflexa.
Això de zona reflexa
vol dir això,
que hi ha moltes terminacions nervioses
i que afecten,
la resposta del cervell
afecten
els diferents òrgans.
Correcte.
Més aviat és
que a través de les terminacions nervioses
podem provocar
una sèrie d'efectes
en altres llocs.
Interessant, això.
Però pensa que això
no és nou,
perquè això
sembla que sigui
un descobriment
força recent.
el que sí que és cert
és que a dia d'avui
és quan coneixem,
a l'actualitat
coneixem quin és el mecanisme
que s'amagava darrere.
Hi ha altres cultures,
a l'Egipte
ja se n'ha parlat,
a la Xina,
a l'Índia,
que són cultures
amb un llegat
mèdic
molt antic,
ja en parlaven,
el que passa que no coneixien
molt bé
què passava,
quin mecanisme
s'amagava darrere.
les explicacions
eren a un altre nivell,
es parlava molt
d'un sistema energètic,
que també és
una altra explicació
d'aquest sistema reflex,
s'ha de dir,
no tot és a través
del sistema nerviós.
Però bé,
és a dia d'avui
que dominem
o que hem pogut
esvinar
mitjançant
investigacions científiques
què passa
quan jo
pressiono,
quan jo
estimulo
un punt
al peu,
un punt
a l'orella,
un punt
al damunt
del crani,
què passa
perquè jo
pugui provocar
un efecte
de regulació,
de millora,
fins i tot
d'apegament
del dolor
en una altra
part del cos.
Tot això,
ara ja ho sabem.
De fet,
et anava a dir
que és una de les
terapèutiques
complementàries
que,
a veure,
suposo,
no m'equivoco,
que primer es van implantar
aquí
i que han entrat
amb més
acceptació.
Sí,
clar,
parlem del peu.
Llavors,
el peu és una estructura
que hi ha independentment
d'aquest nivell reflex,
perquè és la més comuna,
com tu apuntes,
independentment
d'aquesta
circumstància,
el peu és una estructura
que ja pateix molt.
Aquí n'hem parlat molt.
Té tot un sistema
de tendons,
de lligaments,
de musculatura,
que heu de pensar
que aguanta el pes del cos.
Llavors,
en referència a això,
podem dir que
és molt grat
que te'ls toquin,
els peus.
Ens alleuja molt.
De bones a primeres,
que ens facin un petit massatge
al peu,
ja sembla que sigui
molt agradable.
Llavors,
hi ha una part
que bé,
que en principi,
dic en principi,
perquè segurament
hi ha gent que ens escolta
que s'ha identificat
amb el que diré,
hi ha gent que no li agrada
que li toquin els peus.
Sí que és veritat,
això també.
també s'ha de dir que
la reflexoteràpia,
en aquest cas,
dels peus,
no és el mateix
que un massatge
als peus.
Quan parlem de massatge
als peus,
parlaríem d'això,
d'això que estàvem dient
del sistema muscular,
dels tendons,
de les fàcies,
dels lligaments,
però quan parlem
del sistema reflexe
parlem només exclusivament
del sistema nerviós.
I què vol dir això?
Vol dir que també
la manera de procedir
en una teràpia reflexa,
com el peu,
agafem el peu
perquè és l'exemple
més comú,
la manera de procedir
serà molt diferent
al que pugui ser
un massatge als peus.
Veureu que si algú
se'n va fer
una reflexoteràpia podal,
doncs el primer que veurà
és que primer
li mouen,
li estiren una mica el peu,
però llavors bàsicament
és un protocol,
és un previ
per començar,
però ben bé
la tècnica en si
consisteix
en unes petites pressions,
de vegades circulars,
de vegades mantingudes,
en diferents punts.
Té de dir, Núria,
no sé si ho has experimentat mai,
que resulta molesta.
Ah sí?
Però m'ho han explicat, sí.
La paraula,
no volia posar
la paraula dolorós,
però no és molt agradable,
no pensem
en una reflexoteràpia
com el que és
un massatge,
però escolta,
només resulta dolorosa
o molest per la planta del peu,
pel que implica aquest apretinital,
o també ens en podem sentir
d'altres llocs del cos
justament per aquesta...
no,
no trobarem aquest efecte
de producció de dolor reflexa,
com a molt trobarem
un alleujament del dolor
per via reflexa,
això sí,
provocar-ne més dolor
no és possible,
per què?
Perquè tota la informació aquesta,
i això no ho he acabat d'explicar,
del sistema nerviós,
ha de passar pels filtres
del cervell,
pel que es diu el tálam,
pel que es diu
la xarxa reticular,
és a dir,
per un seguit
d'estructures cerebrals
que modulen
i regulen
les respostes.
Llavors,
una de les avantatges
que té l'humà
és que,
en principi,
el dolor
autoproduït,
és el dolor
produït en el cos,
si no té un sentit,
és a dir,
no avisa d'alguna cosa,
el cos evitarà
que tu la notis,
que tu notis
aquell dolor.
En canvi,
quan té una utilitat,
està comunicant
que hi ha alguna disfunció,
llavors el cos
la manté
i muntarà
estructures
i comportaments
per mantenir
aquell dolor
i que tu
te n'acabentis.
El que venia a dir,
és a dir,
que la pròpia terapèutica,
aquesta reflexa,
una de les explicacions
que s'amaguen darrere,
també,
és que,
a través d'aquest sistema nerviós,
o d'aquests finals,
d'aquests nervis finals,
també hi ha
petits cúmuls
petits cúmuls
de metabolits,
de porqueria
que el propi cos allibera.
Llavors,
s'acumula
o sensibilitza
més aviat
determinades zones.
D'aquesta manera,
quan et fan
el massatge reflex,
quan t'apreten
aquestes zones,
tu notes
una sensació
d'afiblada,
fins i tot
una sensació de,
més que afiblada,
és allò
com si fossin
uns cristallets,
uns cristalls petitets
i te'ls estessin
apretant allí.
Llavors,
molt agradable
no ho és.
Però bé,
els beneficis
són molts.
S'ha de pensar
que millora
molt qualsevol
estatus de salut,
això és interessant,
i a més ho fa
a partir del que
el propi cos té,
els propis mecanismes.
Mira,
en les teràpies reflexes
un gran efecte
que tenen,
és que agilitzen molt
els processos
de desintoxicació
del cos.
Això és molt interessant,
també.
i un altre efecte
també contemplat
i molt,
molt,
molt a tenir en compte
és que facilitarà
el guariment
de qualsevol
estructura.
Per què?
Perquè és un principi
bàsic del sistema nerviós.
Si nosaltres,
el cervell,
el sistema nerviós,
li estem donant
constantment senyals
que presti atenció
en una part del cos,
que potser en aquell moment
ell no l'està
tenint gaire en compte,
pel que sigui,
o el que sigui,
doncs el cos farà un extra,
un suport,
o perdó,
activarà una actitud extra
de guariment allí.
Llavors,
pot convertir-se
no només en una teràpia
de millora de la salut,
sinó també de guariment
d'algunes patologies.
S'ha de tenir en compte, això.
Clar,
això és el que t'anava a preguntar.
Per a què ens serveix
la reflexoteràpia?
Quines dolències
es pot curar?
I quines contraindicacions
també té?
Mira,
per a fer-se és una idea
d'indicacions,
se'n parla de moltes,
però de les quals
s'ha vist que són interessants
molt les teràpies reflexes.
Mira,
tot el que siguin
dolors
de tipus múscul esquelètic,
bar, cervical,
dorsals,
i els propis músculs
d'aquestes parts de l'esquena,
doncs,
hi podrà dir alguna cosa.
En els dolors articulars,
també.
En els problemes digestius,
tot el que siguin
mals de panxa,
o hiperacidesa,
és a dir,
patologia el que
sucede
hipersecretora,
que pot ser
molesta,
també ens pot ajudar,
mira,
ens pot ajudar
en alteracions
del cicle menstrual.
Estar contemplat
com a indicació
de la reflexo,
doncs,
tot el que són
mals de cap,
migranyes,
l'estrès,
fins i tot
patologia
com les hemorroides
també es tracten
amb reflexo,
també és una
manera fàcil
de tensar-s'hi
i,
mira,
ara això ens ve
molt a dret,
la gent dirà,
com vull curir
unes hemorroides
amb el peu,
no?
Tocant el peu
o l'orella.
De la que es dit
és el que sona
potser més estrany.
Clar,
això és el que
sempre se'm fa
més estrany.
Però penseu
que una de les coses
més interessants
d'aquesta eina
és que permet
actuar sobre llocs
que potser
no hi podem
intervindre
directament.
És a dir,
si a mi em fa
molt de mal
una part del cos
i no me la poden
manipular,
no la poden tocar,
no la poden guarir
directament,
tenim una eina,
la reflexo.
Interessant,
no?
Sí,
sí,
sí.
Escolta,
des d'acord
abans que és una
manera de depurar
també el cos,
estem parlant
de facilitar
la no retenció
de líquids,
per tant,
l'eliminació,
l'eliminar toxines...
Quan parlem
de millorar
la neteja del cos,
facilitar
la neteja del cos,
aquí estem parlant,
mira,
d'augmentar
la diuresi,
és a dir,
l'orinar.
Parlem d'augmentar
la motilitat intestinal,
com els intestins
es van movent
i faciliten
que el menjar
i la femta
en si
vagi passant
i puguis evacuar-la.
Aumenta
la secreció
mucosa
a nivell pulmonar,
per tant,
també facilitarà
en els temes respiratoris
que s'elimini.
El moc
és una protecció del cos,
però el problema
del moc
és quan el moc
es queda
dins el cos.
Mira,
tenim una eina
que també ens pot ajudar.
i més coses que fa,
mira,
doncs,
també pot facilitar
el procés
de la suor.
És a dir,
que suï una miqueta més,
és habitual.
Tot això socialment
és una mica problemàtic,
perquè,
després de reflexió teràpia,
fa la impressió
que sues moltíssim
i has d'estar al lavabo
de dos per tres.
No,
això ho hem d'embarcar
dins de la terapèutica.
És a dir,
ho has fet una sessió
i és molt fàcil
que en els dos dies següents
hi hagi un procés
d'eliminació.
Això també és bo avisar-ho
perquè si és la primera vegada
que ho feu,
doncs que sapigueu
que pot haver-neu
aquest sentit.
normalment
la persona
si sap el que es fa,
que hauria de ser així,
doncs t'haurà d'advertir d'això.
Contraindicacions a Felip.
N'hi ha.
N'hi ha.
Tot no és hora
tot el que brilla.
O gent a qui no se li recomana.
Mira,
sí,
això és una mica delicat.
A veure,
les contraindicacions
sempre les hem d'adequar
a cada cas,
però n'hi ha unes de generals.
Per exemple,
les malalties
de tipus infecciós
doncs no interessa.
Quan vostè,
quan pel que sigui,
estigueu prenent antibiòtics
perquè el metge
ho ha considerat,
doncs no és el moment idoni
per prendre,
per fer reflexió.
Per què?
Perquè un efecte molt habitual
és que millora
la circulació de la sang.
Per tant,
si jo ja tinc
un procés infecciós
i m'estic medicant,
el risc d'augmentar
la circulació de la sang
és que ella
es pugui escampar
una mica més.
Llavors,
la infecció es faci
més resistent
i costi més.
Per tant,
res.
Amb processos infecciosos,
res.
En febre,
en febre
també s'ha de vigilar.
i més quan la febre
no sabem de què ve.
Ja sabeu que la febre
també és un sistema
com el dolor
d'avisar,
entre altres coses,
fa més coses la febre,
però d'avisar
que algú
necessita
pujar molt la temperatura
per poder-li lluitar.
Normalment
acostuma a ser
davant d'algun tipus
d'infecció
d'infecció mateix,
també pot ser.
Més coses.
També gent,
gent que pateixi
trastorns de tipus
vascular
que impliquin
problemes de la sang.
Per exemple,
gent que tingui,
que faci fàcilment
coáguls
a la sang,
qualls,
gent que tingui
trombosis,
al tanto...
Malalties coronàries.
Bueno,
si controlats
en principi
no hi hauria
d'haver problema.
Hi ha un apunt
en les contraindicacions
que és la gent
que ha patit
algun tipus d'infart,
d'infart cardíac
o d'engina de pit,
doncs es recomana
que les teràpies
de reflexes
no les toquem gaire,
almenys fins que
haguin passat uns sis mesos
després de les intervencions
o després de l'episodi.
És important.
Per què?
Perquè estem estimulant
l'assistema nerviós.
Llavors hem de donar
al tanto
d'en quines respostes
pot tindre això.
Llavors,
el que us deia,
al tanto
la gent amb verius.
No és que sigui
contraindicat
la gent amb verius,
però
que s'hi miri una miqueta.
Home,
està bé que visis
de tot això
perquè, clar,
en principi
sembla inofensiu
que et toquin els peus.
Clar, no,
no és inofensiu.
No, a veure,
també t'ho dic.
Si estàs al sofà
i la teva parella
et toca el peu...
No passa res.
No et passarà res.
Perquè aquí el tema és
que es toqui
d'una manera concreta
i en uns llocs determinats.
Bueno,
és que aquesta era la meva...
Necessitem...
Queda alguna contraindicació encara?
Sí, sí, sí.
Són importants de dir.
Embarassades, a veure.
Mira, molt bé.
No,
les embarassades
no és un problema.
Serà en el cas
que l'embaràs
que està en curs
sigui un embaràs de risc.
Hi hagi alguna situació
o hi ha hagut pèrdues,
per exemple,
o hi hagi un risc d'abort,
doncs no estimuleu
aquest sistema nerviós.
No aneu a fer-se un reflexo.
Ara,
si és un embaràs
completament normal,
la mare ho està passant bé,
es sap que l'anador
també ho està passant bé,
cap problema.
Cap problema.
Més contraindicacions
interessants.
Mireu,
i això es fa,
això hi ha uns hospitals
que ho fan,
no és gaire comú,
però que és gent
que l'han d'operar.
És a dir,
no és que sigui
una contraindicació.
Vull dir,
si t'han d'operar
d'alguna cosa,
amb la reflexo
no ho arreglarem.
Això ja ho sabem.
Ja s'ha decidit
i ja s'ha evidenciat
que vostè té una necessitat quirúrgica.
Ara,
el que sí que s'ha vist
i hi ha llocs que ho fan
és per preparar
l'operació
previ,
per tindre la persona
més relaxada,
per tindre-la més tranquil·la,
perquè tot sigui
una mica més fàcil,
es dona el fet de,
es donen llocs
on fan pràctiques
el dia abans.
És a dir,
el dia abans
fan reflexo per què?
Per preparar l'operació.
Això és interessant.
Però no pot ser mai
substitut,
això és el que
hem d'entendre
com a contraindicació
d'una cirurgia
si fa falta,
per suposat.
l'última
que em falta dir-vos
és el tanto
la gent diabètica.
Ah.
La diabètica
és una patologia,
Núria,
que afecta
sobretot
a tots grans nivells,
a nivell
del sistema nerviós
i a nivell
dels vasos,
del sistema vascular,
sobretot
en el que es diuen
els microvasos,
els petits vasos.
Per això
sempre hi ha
el que es diu
la patologia
vascular diabètica,
que et pot provocar
de ceguesa
o insensibilitat
amb els dits.
Llavors,
el tanto això.
D'acord?
Perquè
quan estem fent
un reflexo
és un estímul fort
pel cos.
Llavors,
és molt fàcil
que el cos
ens demani sucres.
I si ens demanen sucres
també augmentarà
la necessitat insulínica.
Aquí hem d'anar
una mica
al tanto
que es pugui descompensar
el sistema
i puguem entrar
en una hipoglossàmia
perquè, clar,
si no ho hem previst...
Llavors,
al tanto,
la gent diabètica
no vol dir que sigui
contraindicat,
però
s'ha de vigilar.
S'ha de vigilar
sobretot aquest tema
de la descompensació.
Déu-n'hi-do,
doncs,
si hem d'anar en compte.
I és que, clar,
això ens porta a pensar
que és una pràctica
molt més específica
i seriosa
i regulada
del que ens pensem.
I jo crec que ens ho pensem,
Felip,
perquè, com que està tan popularitzat,
és molt habitual
veure cartells
dient
curs de reflexió-teràpia.
I, per curiositat,
molta gent s'hi apunta.
Que no vol dir
que després
se'ns hagin de dedicar
professionalment.
Molta gent s'hi apunta
per dir
que ho aprendré a fer
i li faré a la meva parella.
Fins a quin punt
els cursos
ens en podem fiar,
els podem aplicar,
fins a quin punt nosaltres
amb una mínima formació
podem aplicar després això.
A veure,
en cas d'aquestes terapèutiques,
l'aprenentatge
d'aquestes teràpies
no és complexa.
S'ha de dir
que és força
sol·lible,
segur.
Llavors,
per això suposo
que hi ha molta gent
que s'hi embarca
i sense cap problema.
Ara,
el que ens hem de preguntar,
i això cadascú
s'ha de fer aquesta pregunta,
és,
bé,
jo conec un sistema,
però
conec més coses
i quan dic més coses
dic
coses que poden passar.
És a dir,
sabrem
la capacitat
d'un professional
quan veiem
com pot contestar-nos,
com pot maniobrar
davant de circumstàncies
que apareguin.
Exemple,
si jo faig una reflexo
i jo ja sé
que és molt fàcil
que s'activin
mecanismes de neteja
en el cos
i que l'endemà
o els pròxims dies
em surti una sèrie
de granets
a la panxa
o que la meva femta
faci una miqueta
més olorosa
o fins i tot
l'orina
també sigui
d'un color més fosc.
Si jo sé això
i no l'hi he dit
a la persona
estic fent-ho malament.
Nosaltres
amb tota la innocència
podem dir
venim del curset,
apliquem
i després hi ha
tota una sèrie de...
No és tocar per tocar,
això és el que et vinc a dir.
És a dir,
podem comprendre un sistema,
podem aprendre'l,
però
quan ja parlem
de la salut
hem d'anar una mica
sempre
sempre amb cura
del que estem fent.
S'ha de veure
qui tenim davant,
això sempre ho hem de preguntar.
Això ja us ho he dit
fa quants anys fa
que fem això?
Fa molts
i sempre ens avisen.
Fa 5 o 6.
Hem de preguntar
al professional
per saber si és professional.
I quiteu-vos clar
i pregunteu
sobre el que està passant,
sobre el que pot passar,
això és important també,
fins i tot
d'on s'ha format,
això són coses interessants
a tenir en compte.
És cert
que és una teràpia
que és un tipus de teràpia
que cada cop
és més popular
i més comuna.
T'he de dir
que aquí ens arriba
de mans dels americans,
això sabem
que sempre els americans
tenen formes molt curioses
de fer-nos arribar
les teràpies,
però bé,
arriba de mans dels americans
i que en el seu moment
i que en el seu moment
i en el seu lloc
té tot un significat,
cosa que aquí
ja ens ha arribat
d'afregir tot.
Això també hem d'anar
molt amb compte.
Llavors,
tu parlaves,
Núria,
de les formacions,
també hem de vigilar
on anem a estudiar,
qualsevol cosa.
Això sempre ho hem d'informar,
també.
i jo mira,
no sé,
no sé més què dir-te
perquè
ja parlaríem de...
Bé,
és que hem de començar
parlant dels peus,
si et sembla,
només quatre punts
sobre les orelles.
El mapa de les orelles
és tan complex,
tan ric com el dels peus?
Molt més,
fins i tot.
Molt més?
Sí.
I com és que no es treballa tant?
Perquè la zona,
la més popular
és el peu,
per això,
per la manera
d'arribar-nos,
però pensa que la zona
reflexa més coneguda,
més coneguda
vol dir més estudiada,
és l'orella.
L'orella és un mapa
somatotòpic,
com una zona reflexa,
descobert
pels francesos.
D'acord?
I aquí,
suposo que és una qüestió cultural,
anys abans sí que ens era més fàcil
que de França
ens arribessin coses,
però ara no,
ni mirem cap a França,
ara sempre ni mirem cap a Amèrica,
o cap al món anglosaxó.
D'acord?
Llavors,
per això l'orella
ja no és tan popular.
Després,
els francesos
ho promouen,
la idea
que l'orella
és una zona reflexa,
i els xinesos,
atenció aquí,
s'hi apunten.
Els xinesos s'hi apunten
i és bàsicament
perquè el senyor
que descobreix
el tema de l'orella
com a zona reflexa
és un senyor
que practica
l'acupuntura,
és un metge,
és un neuròleg
francès
que practica
l'acupuntura.
O sigui,
m'estàs dient
que practicar
la reflexoteràpia
a l'orella
no és un costum oriental,
sinó que ve de França.
Ve de França.
Després,
els orientals
s'hi van apuntar
una mica
a això
i fins i tot van dir,
van parlar del seu mapa,
dient una mica
que la distribució
d'aquelles zones reflexes,
d'aquell mapa
del cos
que hi havia
en l'orella
era lleugerament diferent.
El que passa
és que la manera
de tractar
el mapa
de l'orella
ha de ser diferent
de la dels peus,
simplement per superfície.
I fins i tot
per ser agradable.
Mira,
per fer-se una idea,
l'orella
clàssicament
com a zona reflexa
s'acostuma a tractar
amb agulles,
agulles molt finetes,
però també es pot treballar
mitjançant uns estimuladors
que són uns punts,
ai,
són com unes varetes,
com unes agulles
sense punta
per fer-se una idea
i li fan un micromassatge
o també es fa servir
el làser.
Però clar,
el peu,
a pesar de ser
molt més gran,
al peu
li és molt més agradable
estímuls de tacte,
de pressió
amb les mans
que no pas d'agulla.
La sensació
de la punxada
del peu
és una mica
insuportable.
En canvi,
a l'orella
és quasi
bé ni la notes.
notes com un pessic
molt petit,
molt petit.
Molt bé,
ben curiosa,
has parlat també
de les mans,
jo recordo una cosa
però em sembla
que no és el mateix,
Felip,
a mi m'han dit una vegada,
si mai tens,
em sembla que era
pel mal de cap
o pel mal d'estómac,
pel mareig,
no ho sé ben bé,
apreta't aquí
i entra el dit polsa.
No,
això no és un reflex.
Val,
no té res a veure.
No,
no,
això seria,
suposo que estàs parlant
d'un concepte més
d'acupuntura,
de medicina,
és una altra història.
Tot s'ha de dir
que el mapa reflex de la mà
és una aportació
dels coreans,
és oriental,
això sí.
Així que tracten la mà
normalment
de dues maneres,
fent pressions,
com l'orella que et deia,
o amb agulles,
també,
agulles molt finetes,
per suposat que no fan
gens de mal.
doncs Felip,
deixem-ho aquí,
ens agrada donar
sempre algun consell
per poder practicar
a casa,
però clar,
segons ens han dit,
doncs és un tema
prou seriós,
prou específic,
com per no aventurar-nos
així a la valenta.
Home,
el consell de,
mira,
esteu estirats al sofà
i fer un massatge
als peus,
això sempre,
no?
Això sí,
no hi haurà problema,
però ja t'ho dic,
en principi no actuarem
a nivell reflex,
o serà una casualitat,
escolta,
que t'entren ganes
d'anar a fer pipí.
Però serà relaxant,
que ja reconvé.
Això segur.
Felip Caudet,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.