Sens dubte, el punt de l'atenció a nivell internacional
aquests dies, malauradament, se centra a Haití.
El país, diuen, més pobre d'Amèrica
i que ara ha vist encara agreujada la seva mala sort
degut a la terra trèmol que es va registrar la setmana passada
i que va arribar al grau 7 a l'escala de Reichtert.
Tota una tragèdia, tot un droma humà
que ha fet també que la resta del món, en certa manera,
es bolqui amb ajudar dins de les mesures que cadascú pot aportar.
I Tarragona no ha volgut ser menys
i, de fet, aquest mateix cap de setmana, dissabte,
es farà un concert solidari,
un concert que es farà, finalment, al local de la Colla Joves
de la Chiqueta de Tarragona, al carrer Cos del Bou.
És una iniciativa que sorgeix de la ciutadania.
Avui en volem parlar, hem convidat dues de les persones
que formen part d'un grup, podríem dir, de molts ciutadans
que s'han ajuntat per fer aquest concert,
per organitzar aquest concert solidari
que es farà, com us dèiem, al local de la Colla Joves.
Ens acompanyen, d'una banda, la Marga Manzano.
Marga, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
I també ens acompanya l'Àles García. Bona tarda.
Ben, molt bona tarda, Núria.
Ben retrobat.
Ben retrobat.
I tant que sí.
Com sorgeix la idea de fer aquest concert solidari?
Com s'ha acut? Com funciona?
Com va anar tot plegat?
Bé, això és una iniciativa ciutadana.
Va ser una idea que va sorgir.
i a poc a poc hem aglutinat voluntaris
i al final s'ha pogut portar a terme aquesta iniciativa.
És un grup de persones, és totalment voluntari,
estem intentant solidaritzar la gent
per poder fer el que bonament es pugui.
Clar, el que primer crida l'atenció és dir,
bé, quina ONG hi ha al darrere de tot plegat?
Perquè quan s'organitza un acte d'aquestes característiques tan gran
i en tan poc temps, perquè la cosa urgeix,
dius a veure quina ONG hi ha al darrere.
I dieu que no, que és una qüestió a nivell particular.
Doncs la veritat és que si no hi ha cap ONG,
sí que hi ha una associació que ho he tirat una miqueta cap al davant,
que és Aptos,
però tota la gent que ha participat ha estat com boca a boca.
Vull dir, un ho ha dit, un ho ha pensat, ho ha comentat,
cadascú hem aportat el que hem pogut
i entre tots s'ha fet.
Sí que, bé, ara ho comentaran els meus companys
i hem trobat col·laboració després,
no fos tant de l'Ajuntament de Tarragona
i d'altres entitats,
però bé, la iniciativa està totalment individual.
Qui sou, Aptos?
Aptos és una associació per a la integració.
Em sembla que l'Àlex ho podrà explicar una miqueta millor.
Sí, Aptos és una associació que és per a la integració,
formació social i laboral,
que porta molt de temps treballant a Tarragona
i és una associació que també té aquest afany d'altruisme,
sempre d'ajudar els demés i és per això que des d'ell s'ha sortit aquesta iniciativa,
iniciativa totalment ciutadana, tot i que comptarem ara,
podem dir ja com a premissa que comptarem també amb la col·laboració d'ONES i és com a Salcaste Intermont,
Oxfam, que també ens ajudarà en tasques de promoció una mica
i de col·laboració dins d'aquest gran festival que serà aquest dissabte,
perquè no oblidem que des de les 4 de la tarda fins a les 12 de la nit
hi haurà concerts, hi haurà ball, hi haurà diferents tipus de tallers
per cridar l'atenció del ciutadà, que el ciutadà s'apropi,
que vingui, que vingui al local de la Collà Jove i que vulgui participar.
No cobrarem entrada, és important, no cobrarem entrada
perquè pensem que aquí l'autèntica força està en la voluntat,
la voluntat del ciutadà, ficarem unes urnes a l'entrada
i que la gent col·labori amb el que vulgui.
Serà unes urnes, per tant, a tothom que assisteixi a aquest festival
podrà fer la seva aportació voluntària i desinteressada
i després, a partir d'aquí, aquest xinès, com arriben a Haití?
És a dir, com ho vehiculareu perquè arribi fins al destí,
que és això, aquest país ha afectat pel terratrèmol.
Sí, hem contactat principalment amb dues associacions,
que és Canou Creixell i Farmamundi.
Llavors, ells vendran, es muntaran aquestes urnes
i a partir d'aquí tot el que es guanyi se li donaran a ells
i us ho destinaran.
De fet, les dues associacions estan allà,
Canou Creixell està treballant actualment allà.
Nosaltres tenim coneguts que estan treballant
i això anirà bàsicament amb ells.
També, possiblement, col·labori l'Associació de Voluntaris de Tarragona
de Protecció Civil.
D'aquí també fem una crida que a totes les associacions que vulguin
podran muntar allà, és tant,
i tot el que reculli es repartirà.
Que tornen, per cert, demà,
els Deportius de Tarragona tornen demà a Haití,
han estat allà uns quants dies, van marxar la setmana passada,
i tornen demà a la tarda,
que seran rebuts a la plaça de la Font.
Canou encara hi sona, a Creixell,
l'unitat canina de Creixell encara sona allà.
Sí, surten aquesta nit.
I l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil
també arriben demà, tots ells.
Està fent una feina molt important allà al terreny,
tot i que de vegades les dificultats que es troben
a l'hora de treballar també són importants,
serveixer la redundància.
De vegades, si és difícil arribar fins al lloc,
de vegades es troben més traves per poder treballar,
per arribar al lloc, que no pas que altres coses.
Sí, pel que ens han comentat,
ha estat difícil els convois,
els van recomanar que no entressin a la zona zero,
que li han anomenat per unes qüestions de seguretat,
però han pogut col·laborar d'altres maneres,
sabent que han estat a hospitals,
i ja és millor que ningú ens podran explicar com funciona.
Parlem de dissabte,
parlem d'alguna mica dels actes que heu previst,
perquè n'aneu lligant,
és a dir, que continueu treballant
perquè pugui haver-hi el màxim possible.
Convirem des de la ràdio pública de Tarragona,
Tarragona Ràdio,
que tota la gent que vulgui col·laborar,
artistes, músics o a la seva persona,
que tingui alguna cosa que aportar als altres,
que vingui aquell dia,
que ens truqui,
que es posi en contacte amb nosaltres,
i podrà participar d'aquesta gran festa,
d'aquest acte de Tarragona per Haití,
que començarà, com tu bé dius,
a Pep, el dissabte a les 4 de la tarda,
al local de la Colla Jova de Tarragona,
fins als 12 de la nit.
Començarem amb un seguit de baix,
el grup Rociero, Arena del Camino,
també estarà amb nosaltres,
Ciència Divertida,
que és un seguit de monitors,
un seguit de pallassos,
que apropen el món sempre una mica dur,
de la ciència,
o que de vegades costa una mica,
ells ho fan d'una manera molt divertida.
També estarà amb nosaltres,
The Soulman, The Soulman IV,
grups com Simon & Telefunken,
el cantador Oscar Boles,
Sexy Soul, Paco i la Luna,
també estarà amb nosaltres,
i moltes més bandes que compartiran amb nosaltres
i que han volgut involucrar-se,
no implicar-se,
sense cobrar un duro, òbviament.
Divertida, teniu nivell,
s'ha aconseguit ràpid,
però baixa ja amb quant de nivell aquí.
Gent bona i bona gent, clar que sí.
I benvinguts.
Tota la gent que participarà també,
tothom és voluntari,
ningú cobrarà res,
i està molt oberta a béns,
o la gent que ens vulgui aportar alguna cosa.
També hem d'anunciar com a primícia
que Tarragona Ràdio
serà un dels patrocinadors d'aquesta diada,
d'aquesta diada especial en pro d'Aïtí,
i també estarà recolzant tots aquests actes,
el programa La Bona Vida de TAC12,
estaran les càmeres de TAC12 ja recollint
totes aquestes iniciatives i activitats.
Doncs precisament volem saber com està la situació a hores d'ara.
In situ, a Haití mateix i a Haití,
connectem a Via Telefònica per parlar amb Javi Noriega.
Ell és el coordinador de la Unitat Canina de Salvament i Rescat
de Protecció Civil de Tarragona,
que com sabeu, divendres passats desplaçaven dissabte,
arribaven a Haití,
i doncs em sembla que en pocs dies,
em sembla que demà mateix,
tornen ja a Tarragona.
Javi, bona tarda.
Bona tarda.
Bon dia aquí, vamos.
Bon dia per a vosaltres, sí?
Sí, mira, mira.
Com esteu? Primer que tot.
Doncs ara mateix vam sortir de les dones d'Amaí a Jimení
i vam agafar un vehicle a la tarda
i ara mateix estava a Santo Domingo ja.
Ha sigut dura la tasca que heu fet?
Ha servit d'alguna cosa?
Sí, sí, ha estat dura,
perquè nosaltres en principi anàvem a fer les altres tasques
perquè, bé, com sabeu, portem-nos una única camina de recerca
i localització de gent viva en quadragossos
i quan vam arribar allà,
sempre per la nostra pròpia seguretat portem un metge
perquè quan vas a l'exercí d'on no saps mai el que pot passar
i ens hem trobat que hem fet tasques que en principi no anàvem a fer
perquè quan vam arribar a Jimení,
que és una zona en la qual està el centre de comandament de tot,
hi havia dos hospitals o tres desbordats totalment.
Llavors vam prendre la decisió,
després de parlar amb diversos rescatistes i comunicants,
que la zona d'impacte de l'Aix no era una zona segura ni molt menys,
que s'han hagut tirotejos.
Després de veure això i les carencies que hi havia en els hospitals de metges,
el que vam fer va ser deixar els gossos,
i automàticament activant el metge que portem,
que és un especialista en traumatologia,
posarem cap als hospitals i intentem donar l'anem com de mà
perquè realment el telemograma que havia a mi era algú desonador.
Des d'aquí tenim la sensació que hi ha molta ajuda,
que s'hi ha bolcat tothom que ha pogut,
que s'ha rep molta ajuda.
Quina sensació teniu des d'allà?
És una miqueta frustrant,
perquè som nosaltres el poc que hem pogut agafar uns a algun ordinador
i enterar-nos de com està la cosa,
i sabem que hi ha molta ajuda,
però el problema és allà que no arriba.
Jo veig la metgesa conjuntament amb altres guies,
però que també són espècies possibles,
que tenen títols de prems auxilis.
Vam estar d'una altra vegada a mirar com estava el tema d'allà i això,
i el que arriba almenys a la femení és tot amb compte gotes.
I allà busques algun tipus d'advocament itàrius
que no hi ha absolutament res.
I això, a banda d'això,
és una sensació com d'impotència,
perquè tant que era l'hospital aquest on estàvem,
que era un hospital improprietat,
estem parlant de 250 persones.
Nosaltres la primera dia que vam anar allà,
la metgesa conjuntament amb un guies,
vam trobar que estaven portant ells sols
un espirant amb 250 ferits.
Va arribant tot, però va arribant molt, molt, molt lent.
Realment, no sé si hi ha algú
que realment no es doni a compte del que passa aquí.
El tema és realment és garrifós.
El tema està molt, molt, molt en sèrio,
la situació és crítica i el tema és molt, molt greu.
Pel que estàs dient,
està lluny la situació d'estar controlada i estabilitzada, no?
Encara durarà el drama uns quantes setmanes, possiblement.
I tant, i tant, i tant.
Jo, doncs, ahir tarda vaig estar parlant amb uns nois d'allà
que m'explicaven amb un treure d'autor
que els nens aquests havien fet,
o sigui, s'havien saltat les classes,
havien fet campana, que havien anat.
I just quan van fer campana,
va arribar el terratrèmol,
va caure tota l'escola amb 250 nens dintre,
han perdut tots els seus amics,
de l'escola se'm van anar corrents a casa
i a casa s'havien perdut els seus pares
i un d'ells concretament havia perdut també els seus cinc germans.
Déu-n'hi-do.
Escolta, Javi, des d'aquí el que bonament podem fer
és això, recaptar fons, enviar diners.
És això, justament, el que necessita ara mateix?
Jo crec que la part humana és molt important, no?
Sí, sí, jo crec, no he pogut dir que...
O sigui, allà fa falta absolutament de tot.
El problema és que realment tot el que es faci,
el que som un medicament,
menjar que fa falta,
això que realment arriba aquí.
Jo no sé com es fa que agafar això,
gestionar o moure,
però penseu que realment fa molta falta.
És a dir, allà el que sí que està cobert,
en principi és que l'alimentació i menjar,
perquè no són equips de rescat,
metges, hi ha metges que s'han fent torns de 24 hores,
això està en principi cobert.
El que passa és que així faria falta estructurar,
com per exemple els malalts que hi ha en l'experter
de l'hospital aquell,
com es pot fer perquè passi algú per dir
que si on hi hagi...
A mi una de les coses que m'ha impactat molt
a banda del que veus de publicació,
per desgràcia, doncs, des de les amputacions i d'emoc,
són les mirades perdudes, no?
Veure gent realment que passa per allà
i tenen la mirada perduda,
que ningú sigui una aigua,
que estigués a la damunt,
membres meus,
inclusió de la unitat pèl·lida,
s'han intentat passar per la d'una aigua,
intentar, doncs, fer alguna cosa, no?
La sensació real d'aquí és d'impotència, no?
Perquè intentes fer i treballes al desplot,
però veus que realment fa molta falta.
El que m'estan que està molt, molt bé
que els equips de recerca trobin gent i traguin,
el problema que hi ha,
i això és un tema real,
és que després es moren als hospital.
Llavors, no sé com ho faran.
Jo vaig estar parlant amb un noi
al campament que n'altros estava amb Jesús Marcos,
que és el coordinador de tot allò,
i jo que no he vist 48 hores sense dormir ni res,
amb 5 telefons mòbils i intentes coordinar-ho tot,
i no pot, si és que no es pot, és que és impossible.
Una de les tasques que fan tant de l'Ale Ruiz com meva
va ser intentat una l'única cop de mà,
amb tot el que arriba, amb tot el que té a coordinar
de convocs i tot, perquè és que no pots.
Xavi, bona tarda, una pregunta.
A la tarda hem vist imatges
de moltíssimes persones dormint al carrer,
dormint al ras.
Això encara és així?
Digue'm, digue'm.
Hem vist moltes imatges per televisió,
pels informatius,
de persones dormint al carrer,
dormint al ras,
molts nens amunt i avall,
sense cap mena de protecció.
Això continua sent així?
Per el que jo sé, sí.
El que passa és que això ho farà.
Nosaltres no vam arribar a entrar a l'Ukera IT
pel tema del problema real que hi havia a dalt.
Jo sé que m'agrada que em sembla
que es van quedar uns 49 o 45.
Jo vaig estar parlant ahir amb un metge,
em sembla que era de Costa Rica,
i aquest home, després d'un torn de 16 hores,
estava dormint en un banc
al parc allà davant de l'hospital.
Tot el que són malalts i tot això,
estem tornant sota d'un sostre
amb una espècie de matalassos
que s'han posat,
però les carencies són totals.
Déu-n'hi-do.
Javi, torneu demà,
si no vaig equivocada?
Sí?
Torneu demà, sí.
Nosaltres vam decidir de més
de gust que entravem uns 50 metres
ahir o al matí,
i el problema que hi ha és que no sabem
el transport com va,
i vam aconsellir un transport,
que ens vam deixar amb un caniu
de mudances als cinc gossos
amb l'equip a darrere,
durant cinc hores,
que ens explico jo també,
i el que vam fer,
doncs, va ser,
abans de la mires a Tarragona,
agafar aquest hotel,
perquè d'aquí,
és que portava 3 o 4 dies
que no se n'havia pogut ni dutxar,
els campaments no hi ha bans,
els campaments van aconseguir
que poguéssim bans allà,
no hi ha dutxes,
i el que hem fet ha sigut,
doncs,
després de tot l'estrès
de feina psicològica inclús,
baixar aquí,
intentarem-se agafar,
desconnectar-nos una miqueta
de tot això.
És impossible,
però almenys
poguem-ne ser
de descansar una estona.
Doncs,
demà arribeu a Tarragona,
està previst que se us faci
una recepció a l'Ajuntament
a dos quarts de set.
Nosaltres,
ja t'avanço,
ja vi que hi serem,
vindrem i podrem parlar
amb una mica més
de tranquil·litat,
sobre tota aquesta experiència
que heu viscut,
que pel que veig també
deu ser tan intensa
que teniu ganes
de comunicar-ho,
d'explicar-ho
i de poder fer alguna cosa
també des d'aquí.
Ja vi no hauria cap...
Digues.
Ja, a mi m'ho permets,
m'agradaria dir,
una miqueta el tema
que s'han parat,
perquè jo sé,
molts altres companys
de unitats caminers,
ser fins i tot
de gent amb equips
complets d'escarcel·lació,
que s'han parat,
que no han donat sortida
cap aquí
i no ho entrem molt.
És a dir,
nosaltres fins i tot
amb els Mossos
haguéssim portat
equips d'escarcel·lació
com altres unitats
que ja en tenen,
aquí hi haguéssim
tot una feina brutal.
Llavors,
el que no entengues
és per què això es para.
Sí,
és cert que és un país
conflictiu,
ja n'hi ha moltíssim
en compte,
però aquí fan falta mans.
O sigui,
mans des del primer
moment i de més
que va passar això,
les coses
no s'han de centrar.
Fan falta mans.
Em quedo també
amb aquest,
suposo que és una mica,
el resum
de tota la xerrada.
Javi Noriega,
moltíssimes gràcies.
Ell és el coordinador
de la unitat
Canina de Salvament
i Rescat
de Protecció Civil
de Tarragona
i els hem enganxat
doncs això a Haití
a punt de tornar.
Gràcies, Javi.
Bon viatge de tornada.
Gràcies a vosaltres.
Doncs, home,
una experiència,
en fi,
esgarrifosa
el que ens explicava
el Xavi
des del territori.
És el que estan patint.
És això.
Sí, és així.
És el que estem parlant.
Per això,
ara més que mai
convidem
a la gent de Tarragona
que vingui aquest dissabte
a les 4 de la tarda
esperem al local
de la Colla Jove
perquè entre tots
ficarem aquest gra de sorra
perquè la situació haití
doncs es pugui millorar
dins del que s'escau.
Dins de les possibilitats.
En qualsevol cas,
si algú vol
un telèfon de contacte
dels que sou organitzadors
d'aquest acte
poden trucar aquí a la ràdio,
Tarragona Ràdio,
no hi ha cap problema.
Aquí a la nostra emissora
el 9-7-24-47-67
i us posem ràpidament
en contacte
perquè pugueu
formar part
d'aquest festival,
actuar de forma altruista
en definitiva
perquè entre tots
puguem sumar esforços
i aconseguir això,
que el festival
vagi el millor possible.
Recordem que és aquest dissabte
el local de la Colla Jove
de la Xiqueta de Tarragona
al carrer Cosa del Bou
de 4,
de 4 a la tarda,
12 de la nit.
Tothom està convidat,
no cal dir-ho,
no?
No es paga entrada?
No es paga entrada.
També queda clar
i en fi,
aportacions a voluntaris
cadascú en les que vulgui.
Teniu alguna cosa més a dir?
Àlex, Marga?
Jo crec que no.
Jo crec que el que hem de fer
és convidar la gent
que vingui aquest dissabte
sense falta
des de les 4 de la tarda
fins a les 12 de la nit
estarem allà
al local de la Colla Jove.
Això és convidar tothom.
Gràcies i que us vagi molt bé.
Gràcies, Núria.
Gràcies.
Bona tarda.