El primer tema de la Ja Tardes Avui,
el primer tema que ens ocupa, porta un titular, home,
que necessita més explicació, eh?
Amb el Pep vam dir, parlarem sobre els conills de l'Alcam.
De l'Alcam i del Tarragonès, eh? Perquè són, de fet, aquestes dues comarques,
i d'altres també, eh? De fet, en podem parlar des de molts punts de vista
de les zones on hi havia hagut conills i ara no n'hi ha, per exemple,
i d'altres zones on hi havia més o menys regulars i ara n'hi ha molts, eh?
Vull dir que hi ha una superpoblació en algunes zones determinades
d'aquestes comarques, especialment l'Alcam, per tant, el Tarragonès,
i s'han d'anar a diferents campanyes sinergètiques,
a part tal que es reguli la població.
Hi ha, per una banda, els pagèsos que estan, doncs, empipats,
perquè diuen que aquesta superpoblació els afecta les collites,
la vinya, les oliveres, diuen també que està atacant,
ara ho escoltarem, eh? Per diuen també que està atacant
les oliveres més velles, que abans no els atacaven, els conills,
en fi, de tot plegat en volem parlar, també volem saber
què en diu la Generalitat, també tenim enregistrades veus
per poder aclarir tot plegat, i aquests estudis
no haurien d'acompanyar en Joaquim Vidal,
ell és tècnic de la Federació Catalana de Casa
aquí a Catalunya, a Tarragona, però en aquest cas, eh?
Joaquim Vidal, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
T'haurí de portar una mica més el micròfon, si no, no el podrem...
Bona tarda, Joaquim.
Bona tarda, bona tarda.
Per cert, ens has portat aquí cartutxos,
perquè també eren altres temes que volíem parlar,
volíem parlar en conjunt d'aquest món de la cacera,
i ens has portat aquí diferents tipus de cartutxos,
no?, dels que s'utilitzen ara,
i dels que hi ha en fase de proves, també, no?
Sí, sí, sí, correcte.
Diferent munició alternativa al plom,
que és el que ha venit des de l'any 2001,
que en les zones Ramsar,
doncs està totalment prohibit
utilitzar el plom, i, doncs,
de moment, avui per avui, a part dels estudis
que està fent la federació,
doncs tenim l'ACER,
com a única munició,
per a aquestes zones restringides,
zones Ramsar, zones humides.
Ara parlarem d'aquestes innovacions,
i, a més, deixarem testimoni, no?,
que això de caçar, doncs, és una qüestió ben viva,
i que aneu posant-vos al dia,
aneu a complir normatives, a part,
és més controlat del que potser pot semblar des de fora, eh?
Per descomptat.
Jo crec que som el col·lectiu més,
més, més que estan,
més normatives, disposicions, lleis, exacte.
Joaquim, ja només d'entrada,
s'ha notat tant, o noteu vosaltres,
a nivell de sortir a caçar,
es nota tant que hi ha una superpoblació de conills?
Bé, en aquestes comarques que heu anomenat,
és a dir, aquí el Tarragonès, el Camp,
ja comença també la zona del Baix Penedès,
i, doncs, sí, portem-vos quatre anys,
quatre anys, doncs, que hi ha moltes queixes
per part de la pagesia, hi ha molts factors,
s'ha estudiat tot, no n'hi ha un en concret,
són diverses, diverses factors que incideixen
en aquesta exclusió,
aquest boom de conills,
i, doncs, bueno, es podia parlar una miqueta
d'aquests temes, no?,
però, de debò, és un mal de cap pels pagesos
i pels caçadors, que estem molt, molt obligats,
i molt al damunt.
Ara us anava a dir, però per vosaltres ha de ser una bona notícia, no?
No t'ho creguis, Oriol, no t'ho creguis,
perquè és que estem caçant per obligació.
No ho heu d'abast, no?
No, em comentava el president de, no sé,
de caçadors d'aquí, del Tarragonès,
que em deia, Joaquim,
és dur tindre que caçar per obligació.
És a dir, que els pagesos, doncs,
a on van a buscar?
A l'element regulador que hi ha avui per avui,
que és la caça.
I el caçador, doncs, ja en té prou.
És a dir, estem complint.
També tenim un problema molt senglar, molt greu.
En un any ja estem caçant,
hem caçat el mes de setembre,
quan la vella sempre s'obre,
el mes d'octubre, el dia del Pilar, aproximadament,
i estem caçant fins a ara, la setmana passada,
tot el mes de febrer,
per baixar aquestes poblacions dels senglars,
que també, doncs, cau s'estralls,
i, doncs, malauradament, també ens ocasionen
accidents de trànsit.
O sigui, també és una espècie,
també, molt a tenir en compte.
Per cert, que aquest any, com a l'anterior,
hi ha una pròrroga del període permès
per la Generalitat de caçera,
que s'allargarà fins al 16 de maig.
En un any, en principi, caçeu més temps al permès?
Pel conill.
Pel conill, pel conill.
Sí, sí, amb el conill.
A veure, les societats de caçadors,
aquelles àrees privades de caça,
que hi ha els danys que es veuen,
doncs, les societats de caçadors,
ho demanen, demanen a Medi Ambient,
que Medi Ambient, doncs, et dona aquesta autorització,
i a través, doncs, de l'ús de la fura,
del furor,
es poden treure els conills en viu,
i en aquell moment, doncs,
és per baixar les poblacions,
és per ajudar sempre al pagès.
Hem d'explicar també què és la fura,
però ara ho explicarem,
per qui no la conegui,
és una vestibuleta que entra al cau,
bàsicament, i fa sortir el conill.
David Bové, ell és el delegat de Medi Ambient
del Sindicat Unió de Pagesos
a la comarca de Valcamp.
Hem pogut parlar amb Elfan Alsanoi
i ens deia, justament, això.
La situació en aquests moments
està adormida, diguem.
No el problema, però sí les solucions.
El problema el continuem tenint,
que nosaltres hem fet el que havíem de fer,
el problema el tenim
amb el Departament de Medi Ambient
i amb el Departament d'Agricultura,
que no hem volgut reconèixer
el problema tal i com és,
no hem volgut declarar plaga,
i tenim problemes
tant amb el que són,
sobretot amb vinyes, amb cereal, amb oliveres,
amb emellets,
ho estan rossegant moltíssim
i ens atreviríem a dir
que estan superant
el que es pot entendre
com fins ara,
que és el que faríem mal.
O sigui, han pujat un grau més.
Rosseguen cebs de 6 o 7 anys,
plantacions d'oliveres que no tocaven,
ara també les toquen.
Parlo d'oliveres més velles
de les que els joves ja els tocaven,
però ara ens toquen les velles i tot.
Veiem que el problema prolifera
va a més,
els caçadors,
jo crec que se'ls hauria d'haver ajudat moltíssim més
i se'ls hauria d'haver donat suport tècnic,
molt més del que se'ls ha donat,
tècnic i econòmic.
Ho han deixat abandonat de la mà de Déu,
ho han deixat a cada coto que faci el que pugui,
i això no és.
Quan tens una plaga,
l'has d'abordar com és.
I no deixar que els prejons
s'estolvi l'impulsar el compte,
que deixar que els caçadors
s'organitzin per cada coto,
i això s'ha de fer més ben fet
i s'ha d'organitzar tot des de dalt.
Sembla que és bàsicament
la reclamació que fan,
que es consideri plaga,
perquè llavors entrarien en funcionament
una sèrie de protocols...
I ajudes.
I ajudes.
Econòmiques, bàsicament.
Exacte, exacte.
Pot ser que vagi per aquí,
però clar, si Medi Ambient no es manifesta,
si ha de fer les seves analítiques que han fet,
perquè han vingut gent de tot l'estat,
d'universitats, per fer proves.
I Medi Ambient diu que no,
que aquest conill és d'aquí,
que no se sap per què,
però doncs que s'ha fet resistent a les malalties.
El problema és això,
que si és una espècie autòctona
no es pot considerar plaga, no?
Exacte, això no, exacte.
De fet, és el que ens explicava el Carles Miranda,
també hem pogut parlar amb ell,
i ell és el cap de Medi Natural
del Departament de Medi Ambient
de la Generalitat aquí a Tarragona,
i ens parlava, ens deia justament això,
és que no es pot considerar plaga
per aquest arronsa,
però ens feia també una mica d'anàlisi
del que s'ha fet
i de com està la situació actualment.
En principi, la situació sembla que respecte
anys a temporades anteriors,
en principi, el número de que ells sí que ha baixat,
som conscients que n'hi ha zones
que encara n'hi ha d'anys,
però en principi, des que s'ha acabat la temporada
i en ofici, s'ha autoritzat també
a totes les societats i caçadors,
per tant, a tots els temes cinciàtics
més o menys persistir aquest problema.
La caça del coni s'ha ampliat
fins al 16 de maig del 2010
i per poder caçar tots els dies de la setmana.
A partir del maig del 2010,
mirarem, a veure,
ara estem veient que n'hi ha sectors
que n'hi ha d'anys,
però molt més reduïts que altres d'anys,
i, evidentment, si agafen una parcel·la
que, en principi, està molt plàxim
a l'avió, a una zona de seguretat,
els d'anys són superiors,
però, en principi, no hi ha una generalització
de d'anys com en altres temporades.
En principi, estem en una zona
on és perfecte l'hàbitat que té
aquesta zona és perfecte per el conill.
I si sortim fora d'aquestes zones
que, en principi, hi ha una barreja
o un mosaic, en principi, agroforestal,
amb zones de protecció per al conill,
zones d'alimentació i tal,
el normal és que pugui fer una explosió de conill,
però si sortim d'aquestes zones
i ens n'anem a zones
on no hi ha terrenys agrícoles
i no hi ha este mosaic agroforestal,
sinó que entrem directament a terreny forestal,
la població del conill la prospera.
Llavors, s'ha creat un habitat
molt bo per al conill
i, en principi, és per això
que ha augmentat aquesta població.
Hi ha molts terrenys cinegètics
de Tarragona i de Terres de l'Ebre
i tal, de conills.
No n'hi ha ni un.
La població va desaparèixer fa un cert temps.
I en aquesta zona en concret,
de moment, ha proliferat per això,
perquè l'habitat és perfecte.
En tenim perfectament delimitat,
no solament la zona a nivell perimetral global,
sinó la zona a nivell de cada un
de les àrees privades de casa.
També no és que dins de tota àrea privada de casa,
en principi, a nivell global,
no hi haguem d'anys,
sinó que dins d'una àrea privada de casa
n'hi ha zones on n'hi ha d'anys,
n'hi ha zones on no n'hi ha.
Molts falta acabar de quantificar-ho,
perquè, de fet, això ha sigut un treball
que hem anat fent durant l'any 2009
i el trim ha acabat.
Falta acabar d'estudiar-lo una mica.
Però, bueno, coincidís el postó
on hi ha d'anys moltes vegades
amb presència de zones de seguretat.
I sobre aquestes zones de seguretat
és el postó.
Zones de seguretat ha efectes energètics,
i sobre aquestes zones de seguretat
són les que ara intentarem implementar
algun tipus de mesura,
bueno, juntament amb caçadors, evidentment,
i propietaris de terrenys, clar,
i propietaris o responsables
de la zona de seguretat.
Jo sempre he mantingut la mateixa tesi
que, en principi,
no podem considerar una espècie energètica
com a plaga, en el sentit,
perquè ho prohibís la pròpia llei de caça,
perquè ho prohibís la pròpia llei
de patrimoni natural i diversitat,
i perquè ho prohibís,
o impossibilita,
d'alguna manera de declaració de plaga,
la pròpia llei de sanitat digital.
A part d'això,
el conill com a espècie
que forma part
de lo que seria
la piràmide tròfica animal,
en principi,
no té cap, d'alguna manera,
diguéssim, cap verí,
perquè seria ja una infracció penal,
o cap mètode de control
en base a aquest tipus de metodologies.
I això, evidentment,
era una impossibilitat.
Però, bueno,
a part d'impossibilitat legal,
és una impossibilitat també física
d'intentar buscar
algun mitjà expert
a lo que seria
l'activitat pròpiament cinegètica
de captura en viu,
mitjans en fures i tal,
amb la qual poguéssim
reduir aquesta població.
En principi,
ara estem estudiant també,
si us recordeu,
en principi,
hi havia una comissió
creada de conills,
que encara continua vigent,
en aquesta comissió,
però el que passa és que
estem esperant una mica
a veure els resultats
que ens donin els caçadors
de la temporada àvil,
de captura de la temporada àvil,
i també ara ens estan,
bueno,
ens estem reclamant
d'alguna manera
per telèfon
que ens donin també
els resultats
d'aquesta època,
que en principi
tenen una situació excepcional,
però ampliada,
val?
Estem esperant a veure
quin resultat tenim
del número de bonins cassats.
I a partir d'aquí,
a partir de la valoració
d'aquest treball
que us comentava,
que hem fet durant el 2009,
identificant zones crítiques
i dins de diferents
àrees de casa,
a partir d'aquí
convocarem
possiblement
una nova reunió,
que esperem que tots
els participants
d'aquesta reunió
siguin
d'alguna manera
partíceps,
perquè a l'hora
en darrere reunions
això no ha sigut així,
hem tingut uns certs problemes,
val?
Però, bueno,
esperem que vagi bé
i a veure si podem
intentar implementar
alguna altra mesura
a partir de l'estudi fet
i a partir d'algunes
noves propostes
que estem plantejant
també a nivell
de la direcció general.
Doncs és l'opinió
de la direcció general
de Medi Ambient,
el Carles Miranda
que es deia això,
Joaquim,
en fi,
moltes coses per comentar,
molts fronts oberts,
molts fronts oberts,
moltes queixes,
molta inquietud,
pensem que els pagesos,
doncs clar,
l'agricultura
és la seva anònima,
la seva nòmina,
i clar,
combatre un animal d'aquests,
doncs que veus
que no s'acaba,
que fas tot el que pots,
amb la llei a la mà,
amb les eines
que et dona Medi Ambient,
i, doncs clar,
és que tampoc és que
ja no sabem què fer.
En aquestes zones,
són zones molt puntuals,
tal com ha dit Carles Miranda.
Què són,
t'ho pregunto,
sembla molt bàsic,
però les àrees privades
de caça,
són terrenys delimitats?
Sí,
sí, sí, perfectament.
Una àrea privada de caça,
que també en castellà
diuen coto,
doncs bé,
pràcticament
tots els termes municipals
de tot Espanya
doncs tenen,
està tot,
pràcticament,
tot és àrea privada
de caça,
coto, no?
Llavors,
doncs bé,
per fer un coto
doncs se necessita
la signatura dels propietaris
i te donen el vistiplau
perquè en aquella àrea
doncs tu
o qui tu sigui,
et pagui soci,
puguis caçar.
És a dir,
els terrenys aquests
sumesos a règim cinegètic,
doncs és això,
és una àrea privada de caça.
I els qui vol que hi vol
anar a caçar-hi,
a caçar-hi ha de pagar, no?
Sí, exacte, exacte,
és a dir,
jo per caçar un conell
i tinc a pagar.
I només podeu anar allà?
Exacte,
només és aquella zona
que està habilitada
i que està registrada
en medi ambient
i que, doncs,
compta amb una autorització
dels propietaris
que estan d'acord
en que allò estigui acotat.
I en aquest sentit
no hi ha problema,
vull dir,
ja coincideix, eh?
Ja teniu els conills
allà situats en aquestes àrees
i...
Bueno,
les espècies cinegètiques
silvestres van...
Van i venen.
Van i venen,
és a dir,
el conill no es que el posis allí
perquè el conill
està aquí a grandesa
aflitge.
Però, vaja,
que teniu prou permisos,
teniu prou terreny
com per poder actuar
en aquesta situació.
Sí, sí, sí.
Si bé és cert,
com deia el doni de Pagesos,
no?
El David Bober.
En un principi,
doncs,
Medi Ambient és reticent
a l'hora de donar permisos,
hi havia molta paperassa,
hi havia molt pel damunt,
però em consta
que els últims dos, tres anys
Medi Ambient,
doncs,
ha donat facilitats
a les societats de caçadors
doncs veient el problema
i a les societats de caçadors
ho he de fer
és, doncs,
demanar aquesta autorització
es pot anar cada dia,
avui no s'hi pot haver anat
perquè plou,
no?
I llavors,
hi ha que mirar
de treure aquells colins
del camp
pels mal que fan
a l'agricultura.
Quants caçadors són?
Quants federats
a l'associació?
Bueno, a veure...
Aquí a Tarragona, eh?
No, bueno,
si parlem del camp de Tarragona,
però clar,
hi ha que distingir
que també tenim terres de l'Ebre.
Doncs, a veure,
érem uns 15.000 federats,
caçadors,
n'hi pot haver 20.000,
o sigui,
caçadors és el que treu
una llicència Medi Ambient.
Però si jo et parlo
des de la federació,
els caçadors que estan federats,
els que controlem,
doncs podíem dir
que a Tarragona
som de l'ordre
d'uns 13.000,
una cosa així, eh?
Ja n'hi do.
Una pregunta,
a veure si ho entès bé jo,
pel que deia el Carles Miranda.
Hem d'arribar a la conclusió
que hi ha més conills
a prop de les zones,
diguéssim,
cultivades que els boscos?
Per descomptat,
per descomptat,
les zones...
A veure, a veure,
el conill s'ha trobat
un dels...
Hi ha diversos factors
que ha fet
que hi hagi aquesta explosió,
no?
que portem uns 4 anys
cap aquí.
La terra es treballa
d'una altra manera.
La terra, doncs,
vam passar a treballar
amb ruc,
la vam treballar amb tractor,
ara la treballem
amb retroexcavadora.
O sigui,
estem sostobant la terra.
Hi ha moltes zones
de seguretat
on no es pot caçar
polígons,
infraestructures,
viàries,
urbanitzacions,
carreteres...
I l'haver sostobat la terra,
després,
doncs, clar,
ells troben la terra
més tova
perquè el conill,
doncs,
quasi sempre ho fa
sota veïs terra, no?
Llavors,
la zona agrícola
també ha canviat
la manera de treballar
la terra.
És a dir,
hi ha l'alxista,
de la manera
que el pagès
ara és quasi
un jardiner,
no?
Perquè, doncs,
treballar a la terra
no vol veure un herbe,
no vol veure...
Aquest animal,
doncs,
també té la cosa
que com que fa 4 anys
que no plou,
o plou uns menys,
ara ja s'està trencant
perquè portem 2 anys així,
el conill, doncs,
cria a qualsevol lloc.
La conilla,
la mare sap
que no s'ofegarà
i cria a terra.
Jo ho he vist aquí
al Tarragonès
fa 30 anys
cap a gestió
en el medi natural,
soc guarda de casa
i les hores que puc,
no les que voldria,
les que puc,
estic al camp
i he vingut a observar
tot això,
que els conills
a qualsevol pedregal,
a qualsevol,
inclús a ple preu terra,
és a dir,
et fa una galeria,
excava
i cria allà.
Llavors,
a part dels que,
per exemple,
no es poden utilitzar,
antigament es caçava
amb la fura,
que abans l'hem parlat.
La fura és un hostèl·lit
que ara és animal de companyia,
té que està xipat
i té que està estil·litzat,
de companyia,
doncs la fura ha sigut
sempre un auxiliar
i per llei,
doncs la fura
no es pot utilitzar
per caçar.
Si ara,
com a mesura excepcional,
t'autorigen a tindre
el permís
a través de la fura,
que aquest bitxo
el poses al forat
i fa sortir els conills.
És a dir,
el cargat, no?
Molt bé,
sí, sí,
és un hostèl·lit,
és com el turó.
Que mossega molt.
Home,
sí, sí,
a vegades mossega,
a vegades com animal de companyia,
però se l'ha de sinistrar,
no?
Doncs llavors,
clar,
amb aquesta prèvia autorització,
aquest animal
amb l'osili
de l'escopeta
o amb senderes,
que són unes xarxes,
se posa una xarxa
quan l'animal
que entra dintre la galeria
fa sortir el conill
i l'agafes i ja està,
no?
I clar,
doncs això és un altre mètode
que es pot fer
en zones de seguretat,
perquè com que no utilitzes armes,
es pot fer
en aquests reductes
que el conill ha trobat,
com si diguéssim,
comoditat,
més comoditat
per proliferar.
I clar,
que no molesta ningú.
Quants cops cria un conill
al cap de l'any?
Un conill,
no?
Pot arribar a criar tres vegades.
I a més a més,
la primera cria,
al final de setembre,
d'octubre,
ja pot tornar,
la primera cria,
que t'ha sortit,
doncs,
març,
març,
primers d'abril,
març,
o a finals de febrer,
segons l'anyada,
la família aquella
ja és productiva.
Per això,
a veure,
el conill de bosc
no és molt prolífer,
tres,
quatre,
màxim,
cinc,
però clar,
tot això,
si no el molesta ningú
i no agafa malalties,
doncs...
estem parlant de conill,
o també de llebres?
No, no,
la llebre no,
la llebre només pot tenir
un o dos llebrats,
eh?
La llebre és un altre animal,
a part d'aquí,
aquí té la conca de Barberà
i una miqueta
per la zona de Gandès
i de llebre n'hi ha molt poqueta.
Que és més gran,
la llebre,
no?
La llebre és més gran.
Exacte,
exacte,
és un animal,
també és de la mateixa família,
és un apòrit,
però la llebre no dona problemes aquí.
Doncs entrem,
si us sembla parlar
d'aquests estris
que utilitzeu per caçar,
dels perdigons,
de la munició,
que a més ens han exportat
el cartutge,
ens han exportat
unes mostres,
jo no ho havia vist mai,
la veritat,
ens has exportat,
explica't una mica
la veïna seria?
Bé,
tal com hem demanat,
com que estem
amb el tema aquest
del plombisme,
que és la prohibició
d'utilitzar plom
en zones humides,
això es desprèn
des del conveni
de Ramsar,
a l'Iran,
la ciutat de Ramsar,
l'any 1931,
es va fer un llistat
de totes les zones
humides
d'interès internacional,
on allà
la mà de l'home
pogués fer
el menys possible
i contaminar.
Aleshores,
en aquelles zones
es caçava
i precisament
pels propis caçadors
van descobrir
que,
per exemple,
als Estats Units,
en un llac,
un ànec portava
per digons
el pap,
la molleja,
i que van dir
per al tard,
diuen,
ostres,
això no s'ho podeu menjar,
no sigui gas,
que això no és contaminant.
I tot això
s'ha anat desencadrant
a nivell internacional,
de manera
que a partir
de l'any 2001,
en el nostre país,
aquí,
nosaltres,
la zona humida
més important
i més rancolosa
és el delta de l'Ebre,
no es podia
utilitzar plom
en les zones humides
que estan
dintre del catàleg
Ramsar,
no a la russal,
no en tot el delta,
només en aquestes zones,
perquè hi ha
molta concentració
de plom.
Què passa?
que l'ànec
agafa el plom
quan es submergeix
a buscar l'arròsia,
a buscar pedretes
i ho confon.
Ho confon amb pedretes.
Ho confon.
I aleshores,
clar,
això li pot
cada...
Exacte.
Llavors,
a través de la Federació Espanyola,
que porta invertits
en un estudi
molt exhaustiu
durant diversos anys,
buscar una alternativa
al plom,
buscar una munició.
S'ha provat
amb l'estany,
s'ha provat
amb el toxter
i últimament
amb el cer.
I el cer,
doncs,
és la...
possiblement,
la munició,
que és la que
s'està
utilitzant,
que,
doncs,
dit pels caçadors,
doncs,
té un cert perill,
perquè,
doncs,
és una munició
a la cer,
és més fort
que el plom
i pot donar rebots.
No es desintegra,
eh,
el moment impacta.
I no es desintegra.
Llavors,
clar,
el plom el que fa
és que xafa,
i llavors,
doncs,
però clar,
el plom en un mitjà àcid,
com és
el pap,
de la dos clars,
és quan...
és perquè el plom
pot caure a l'aigua
i pot estar cent anys
allí i no passa res.
Només és el moment,
entre,
fa una reacció química
en el moment
que està en un mitjà àcid,
i que en aquest cas és
quan l'animal
ingereix.
i l'acer,
vindrien,
les aus vindrien
a menjar-se-l'igualment,
però no?
Bueno,
no,
no,
perquè l'acer,
de fet,
és menys contaminant,
també és contaminant,
tot té el seu grau,
però clar,
és el menys contaminant
i és el que s'ha estudiat,
doncs,
que possiblement,
de moment,
és una alternativa,
que no és infal·lible.
Hi ha algun país
que ha tirat enrere,
eh?
Hi ha alguns passadors
que diuen
que el desert,
la peça
la desmanega més,
diguéssim,
perquè passa de llarg.
Sí,
no es queda,
diguéssim,
el plom es queda a la peça,
però el desert
traspassa,
no?
Fa més malbé la peça.
Com que és més dur,
bueno,
no fa molt bé,
el que no la mata,
no la mata,
a partir d'una distància,
l'animal queda ferit,
llavors,
s'ha de buscar
i es perd més,
eh?
Es perden més peces de casa
i clar,
jo l'he utilitzat,
quan vas a caçar
al Delta de l'Ebre,
en aquestes zones
i ho veus,
que et dispares,
l'animal agafa
la munició,
però,
com es digui,
a equips metres,
no, no,
ara després aquest animal es busca,
molts gossets i tal,
però doncs no és,
clar,
estàvem acostumat
que nosaltres el caçador
el que volem és la peça,
quan la tens,
és que et caigui
i que no pateixi,
no?
I tornant al tema
de les conills,
perquè a partir d'ara,
perquè estem penent el PAP,
diguéssim,
aquesta pregunta,
a partir d'ara què passarà?
És a dir,
a partir d'ara esteu fent,
esteu d'acord,
en condivència,
el departament,
els caçadors,
per anar a fer campanyes,
o cadascú,
diguéssim,
va per lliure,
com va això?
No, a veure,
ara la paraula,
la paraula la té el propietari,
el treu pagès,
el que va cada dia a la vinya,
que té els seus arbres
i en el moment que veu danys,
que veu que tornen a proliferar
perquè hi ha unes lludrigueres
i doncs han criat
perquè està a prop d'una carretera
o perquè els caçadors
no han pogut passar per allà,
doncs l'únic que és
adreçar-se a la societat de caçadors,
la societat de caçadors
demana permís a Medi Ambient
i tal com s'ha parlat abans aquí,
Medi Ambient no té cap objeció,
que farà un permís nominal
pels caçadors que digui
la societat de caçadors
per tal d'anar i treure
aquests conills d'allí
per facilitar la tasca
i la fenya
al propietari, al pagès.
Ara és una mica
com si es lloguessin, eh?
Com si es lloguessin,
fins i tot nominalment.
Doncs quasi, quasi, quasi,
i sort dels caçadors
perquè si no estiguéssim
els caçadors,
no hi hauria què.
I què en feu de tants conills?
Perquè clar,
és que pot arribar un caçador
que se'n, no sé,
deu conills, no?
I trenta.
I què fas?
Va, pateixis que es col·loquen.
Es col·loquen, es col·loquen, sí.
Vull dir que acaben a la caçola, eh?
Tots els caçadors tenim amics
que, mira,
ahir vam menjar senglar.
Ah, va.
Ahir per dinar
vam menjar tres costelles de senglar.
Per cert,
que m'has passat aquí un teledip
que es veu que a Berlín
han autoritzat la caçant
més de 3.000 senglars
perquè allà no tenen problema, no?
Amb la població.
Sí, exacte.
És a dir,
com que en zones
que la caça
està molt castigada,
està molt perseguida,
que no, no,
els animals
no troben més defens, no?
I de tant en tant
s'han de fer aquestes batudes.
Aquí a propet tenim collcerola.
La collcerola
porten a batuts
ja quasi 300 senglars
els guardes de reserva,
no els caçadors.
És a dir,
hi ha aquests pulmons.
A Tarragona
no té molta problemàtica.
Sí, Girona.
Girona és un escàndol.
I clar,
doncs,
les masses buscoses,
un animal que no té malalties,
és llest.
I clar,
doncs,
Pep,
si tu te trobes
amb un animal
a les 3 de matinada
pujant o baixant
del periodat
de 90 quilos,
és un bloc de formigó,
pràcticament.
És xupar amb una paret, eh?
Per cert,
aquestes noves infraestructures
que s'estan fent,
l'A7, per exemple,
aquí a l'atura del mèdol,
trenca una mica
el corredor biològic,
els corredors biològics
dels senglars
i d'altres animals
que baixen?
Sí,
per descomptat,
és a dir,
i ja s'ha estudiat molt
i els ecologistes
estan molt al damunt
d'aquests temes
perquè els corredors biològics
s'ho puguin facilitar
perquè la fauna traspassi,
perquè si no,
llavors també crees
uns corrals també crees
i llavors això donaria
motiu d'endogàmia,
donaria malalties,
les espècies,
la fauna s'ha de controlar,
tota,
tota s'ha de controlar,
la fauna sinergètica
per evitar que tingui
malalties entre ells mateixos,
és a dir,
si no caséssim,
diguéssim,
no,
prohibit,
no es caça,
els animals es morirgin animalment,
no ferim malalties,
és a dir,
hi ha d'haver una renovació,
en tots els aspectes,
hi ha d'haver una renovació
que passa que,
no sé si estem parlant
del conill i del senglac,
però bé,
que hi ha més espècies,
el tudó ens està donant
molts de problemes,
el tudó la paloma torcada,
és a dir,
és un animal que sempre
ha sigut de bosc
i és que ara vas al bosc
i no en trobes cap,
ha evolucionat,
hem fet les urbanitzacions,
hem fet totes aquestes
infraestructures,
aquest ocell ha deprès,
jo a casa meva cada matí
quan marxo a treballar
parlo en tres o quatre,
perquè estan,
i clar,
és un animal,
a base que s'enten patapam
ja no els trobaràs,
i després ve,
que el que té planta enciams,
que el que planta verdura,
el mes de juliol,
al mes d'agost,
es tiren 25 o 30 bitxos d'aquests
i adiós els enciams,
és un altre problema.
A mi se'n mengen
al menjar dels gats,
baixen i mengen
al menjar dels gats,
sí, sí.
Ostres,
els tudons?
Sí, sí,
els tudons,
no sé si són tudons o coloms,
o tórtola,
pot ser la tórtola turca.
Sí,
són bestioles que volen
i que baixen allà,
que semblen coloms
i baixen a...
Bestioles que volen.
O sigui,
menjar les gats fan net,
eh?
Si són tudons,
m'hi vindré a fotografiar,
però m'interessa,
és un dato molt maco.
Ràpidament, Joaquim,
perquè ens queda re,
un minutet per acabar.
Parlem de relleu general,
en aquest cas,
dels caçadors.
Això ho tenim molt malament.
Sí.
La meva opinió,
la meva opinió
representa a la societat
un problema seriós
dintre d'uns 20 anys.
Mira, jo ara tinc 54,
en faré 55,
jo no tinc relleu,
els meus fills no ho han continuat
i jo crec que d'aquí 20 anys,
si l'administració no s'hi posa
i dona ajudes,
és a dir,
la federació,
estem fent cursos,
cursets,
tenim un projecte
que és de portar la caça
a les escoles,
explicar els valors de la caça,
no a caçar ni...
I quan estem en caça
ja ens tanquen,
és a dir,
i a la societat
se li presenta
un sèrio problema.
He dit abans,
jo per anar el diumenge
a caçar un conill,
pago.
És a dir,
haurem de pagar algú
que vagi a caçar aquest conill
i ens costarà diners
a la societat.
Després,
el caçador
fa una altra feina,
que és la biodiversitat.
Estem ajudant,
és a dir,
ara deixarem de caçar,
però estem fent aports
d'aigua,
sembrats,
limpiem fons,
és a dir,
que som ecologistes també.
Dóna per parlar-ne més,
i de fet,
potser hauríem de fer
un altre capítol un altre dia.
Jo aquí envia
el tècnic de la Federació Catalana
de Caça de Tarragona.
Moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
A vosaltres,
estant encantat.
Gràcies.