Fa un parell de setmanes va començar a Caixa Tarragona,
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
una nova entrega del cicle de cinema asiàtic.
Hem volgut, almenys que ens expliquin,
en què consisteix aquest programa cinematogràfic,
almenys, com a mínim,
perquè fa les pel·lícules que falten per venir.
Per això tenim a l'altre costat del fil telefònic
el seu programador, el David Aragonès.
David, bona tarda.
Hola, bona tarda.
David, un cicle, el de cinema asiàtic,
que repeteix, jo ja no sé quantes temporades
porteu programant-ho a Caixa Tarragona.
Doncs jo miradament que no havia parat a fer recompte,
però segurament unes vuit, unes vuit segurament sí.
Quan vau començar, recordo els primers cicles,
i dèiem, home, això del cinema asiàtic
sembla que té com un boom,
sembla que està de moda com a cinema de culte i emergent.
Avui en dia ja està més que justificat, no?
Se'n fa moltíssima producció i molta d'ella arriba aquí.
Sí, exacte.
El boom que en un principi va ser com una mena de sorpresa,
ara una miqueta s'unormalitzant la situació
i realment no tenim masses problemes
per poder veure si anem que s'ha produït a l'Àsia,
en els països que conformen la cultura asiàtica.
Suposo que això a nivell...
Digues, digues, no, t'anava a dir que a nivell de públic
també es deu haver notat perquè ara hi accedeix
amb aquestes pel·lícules un públic més ampli,
mentre que potser abans era més cinèfil, diguem-ho així,
més especialitzat.
Sí, primer que el públic és més ampli
i arriba més a tothom
i després també que potser el boom que hi havia en un principi
que quan hi havia una projecció d'una pel·lícula asiàtica
doncs semblava que tot el tema de la novetat, etcètera, etcètera,
doncs era com un efecte important,
doncs ara com que de certa manera arriba més,
d'una manera més...
Regular?
...més regular als nostres cinemes,
doncs potser ja no és un fet tan marcat, no?,
dintre d'una agenda cinematogràfic o cultural,
per dir-ho d'alguna manera.
I ara el que fa, doncs que...
Bueno, gràcies a tot aquest boom
i que hi va haver tan bona acollida,
doncs ara podem veure aquest cinema d'una manera més progressiva.
David, i tu que ets el programador,
et costa cada cop més trobar pel·lícules o no?
Se'n van produint i de bones?
No, a veure, el que està clar és que ara mateix
jo soc de l'opinió que existeix un...
que realment tenim un problema
pel que fa a la qualitat del cinema,
però no només en la ja tinc, no?, sinó actualment, no?
No hi ha...
Els grans directors que sempre havien fet pel·lícules
realment que marcaven un punt i a part
a la història del cinema,
doncs ara mateix sembla que la cosa
s'ha frenat una mica, no?
Són moments.
I ara és un moment en què hi ha grans pel·lícules,
però no hi ha aquelles pel·lícules que poden
marcar un estil...
dic, bueno, un estil diferenciat del cinema
que s'està fent actualment.
Llavors, amb el cinema, ja dic, el que passa
és una mica el mateix, no?
L'estil que en principi davant ens sobtava,
doncs ara és un estil ja que està com a més acceptat
pels espectadors i fins i tot pels formadors
i per la gent que segueix aquest tipus de cinema, no?
I ja saps molt...
Ja sabem que el tipus de cinema que es fa
és el que s'està fent ara.
No hi ha hagut cap canvi així brusc
pel que fa a l'estil de cinema asiàtic.
I a l'hora de buscar pel·lícules, no és veritat,
és que d'una banda es fa més fàcil
haver-hi tot aquest accés i tot aquest mercat
que s'ha generat de producció cinematogràfica a l'Àsia
que ara arriba fins a casa nostra,
doncs fa que a l'hora d'haver de llogar una pel·lícula
per fer una exhibició pública sigui molt més senzill.
Estem parlant de tota l'estona en genèric de cinema asiàtic.
Hi ha algun país que ara sigui capdavanter, però,
per qualitat o per quantitat?
Bé, per quantitat, la Índia, no?
Això està claríssim.
I per quantitat seria difícil, no?
Perquè sempre que parlem d'aquest tipus de cinema,
si ens referim a un cinema d'autor,
doncs és complicat, és complicat.
l'àvia és molt gran i cada cultura té un cineàstric
tot el seu estil i seria complicat ara,
no em vull mullar massa.
Això vol dir que totes són recomanables
i totes s'han d'anar a veure.
Vam començar dimecres 13 de gener,
vau començar el cicle amb El Bosque de l'Uto.
La setmana passada, suposo que amb molt d'èxit,
vau exhibir Pony en la Cantilada,
una pel·lícula d'animació que havia arribat també
als cinemes comercials.
Sí, sí, aquesta pel·lícula consideràvem
que s'havia de fer, no?
Perquè, a veure, aquest gran conegut director
allà, el Miyazaki,
doncs, l'anterior pel·lícula
va decidir que no faria més cinema
i, en canvi, doncs, tornat amb aquesta pel·lícula
és una pel·lícula que dona
potser és una mica dels inicis
del Miyazaki, no?
Quan Miri Fina d'Otoro,
la Tini Samona, no?
Tenia, a vegades, un punt
amb pèl més infantil,
encara que no hagués de ser un cinema
amb un missatge per als adults importants.
Amb el David no hem pogut parlar
fins ara, que estem a meitat del cicle,
però, bé, encara hi som a temps,
almenys que ens expliquis
de què van les dues últimes pel·lícules,
la d'aquest dimecres
i la de la dimecres 3 de febrer.
Sí, la d'aquest dimecres.
l'última vegada és el Huetfeng,
que és una TV xinesa,
del 2006.
I, a veure, per entendre-ho així
d'una manera amplia,
podríem parlar que es tracta
d'una manera de western, no?
Entre un western i una road movie.
O sigui, simplement el que fem
és seguir un personatge
que és un xinès que es jutja
i que és un jutge itinerant,
per dir-ho d'una manera,
que es dedica a anar pels paules
de la Xina
a tractar,
a presentar-se,
a fer judicis, no?
Cada poble té els seus problemes
com a tot arreu,
a nivell judicial,
llavors aquest jutge
és el que es dediquen
com els capellans, no?
Aquí hi ha capellans
que porten demanat,
que són els capellans
dels altres pobles,
doncs, en certa manera,
per entendre-ho millor,
seria una cosa similar.
Llavors aquest jutge
està en l'etapa de la seva vida
que està a punt de jubilar-se
i, bueno, van s'aconseguint
i es va donant una sèrie de coses,
no?,
que han anat passant a la vida.
És l'excusa,
com dieu vosaltres,
per conèixer també,
per veure el paisatge
de la Xina rural.
Exacte.
I tanquem el dia 3 de febrer
amb una pel·lícula
que, almenys per la poca imatge
que he vist,
és totalment diferent.
Es diu Rain Dogs.
Sí, aquesta pel·lícula
seria com la perla del cicle,
segurament, no?
Es tracta d'un director
no gaire conegut,
sobretot aquí a nivell d'Espanya,
del Yuan Hu.
És una pel·lícula
de My Life,
i aquesta pel·lícula
el que té la particularitat
és que no s'ha estrenat
als cinemes, no?
Es va passar
l'any anterior
al festival
el Barcelona Asian Film Festival,
el festival de cinema
creativitat de Barcelona,
i té a veure una miqueta
amb tota la nova onada
de cinema de Malàcia,
i aquest director és un director jove
que forma part
de tota aquesta onada, no?
Perquè en molts llocs
hi ha la novel·l
Bac Malaia.
I realment és interessant.
Una pel·lícula dura, però, no?
David, una pel·lícula aspre,
dura, no?
pel que estem liigint l'argument.
Ah, sí, la pel·lícula dura, clar.
La pel·lícula reflecteix,
pensem que el director jove,
i que segurament ha viscut
ha viscut tots els problemes
que l'envoltaven
tot a nivell social, etcètera,
que es viu a Malàcia,
i això, doncs,
tota aquesta nova fornada
de directors joves de Malàcia,
doncs, ho reflecteixen
al seu cinema,
i clar, aquesta pel·lícula és una pel·lícula
dura, bastant dura.
David, sempre volem més,
encara no hem acabat
el cicle de cine asiàtic,
però teniu a previst
de continuar fent
cicles de cinema
a Caixa Tarragona?
Sí, sí,
en principi s'ha previst
fer més cicles de cinema
que tampoc no es puc dir
ni tates
ni temàtiques.
Però vaja,
en sentirem,
anirem trobant diferents cicles
al llarg del 2010, no?
Sí, esperem que sí, i tant.
Val.
David Aragonès,
moltes gràcies,
un cop més,
i felicitats per la feina feta.
Molt bé, a vosaltres.