Gràcies, Miquel González.
Després d'aquesta extensíssima agenda del cap de setmana,
els Jatardes no podem parar,
no ens podem permetre ni un minut de respir,
perquè el proper contingut dels Jatardes ens porta cap a Tàrrega.
I d'aquí a poc a ser un dels oients dels Jatardes
està a punt de fet de guanyar un any d'hotel per dues persones,
va s'amorçar inclòs a l'hotel Ciutat de Tàrrega,
un hotel de tres estrelles.
És el premi del concurs en ruta,
de seguida coneixerem el guanyador,
quan faltin pels minuts per la 6 de la tarda.
Però vas, n'hauríem de saludar una persona
que ens explicarà encara més coses de la capital a Urgell.
Doncs sí, una persona que hem anat sentint
durant tota la setmana a parlar-nos de diverses coses,
de la part gastronòmica amb el coc, si recordeu,
de la fira de teatre al carrer de Tàrrega.
Del part de Sant Eloi?
Sí, sí, del casc antic.
Ella és l'Anna Castellà,
ella és tècnica de turisme i promoció econòmica de Tàrrega.
Anna, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estem?
Bé, aquí, doncs, una mica tristes, també,
perquè ens ha agradat molt col·laborar amb vosaltres
i ja s'està acabant, però bé, mai se sap, eh?
Amb ganes de tornar a col·laborar.
I, escolta, perdoneu que us talla un moment,
perquè us vull disculpar la presència del senyor alcalde,
que havia d'estar amb vosaltres aquesta tarda,
i de part seva també us transmet el seu profund agraïment
per a vosaltres per haver pensat en Tàrrega i per promocionar Tàrrega també de la manera que ho heu fet, eh?
I ara, Anna...
Volia dir-vos això.
Moltes gràcies, però agraïts nosaltres, eh?,
que ens heu obert les portes de la població,
i de fet, mira, ja podem parlar amb tu perquè tu tens les claus, no?,
és el que fem divendres, demanem les claus, directament.
Doncs, escolta, les claus i el nostre cort obert de batalats.
A veure, primera pregunta que fem sempre.
Quin temps fa ara mateix a Tàrrega?
Doncs mira, ara fa allò que aquí a Tàrrega,
no sé si aquí a les comarques de Tàrrega no ho diu,
un sol de forat.
Sabeu el que és un sol de forat?
No, no.
És aquest sol que creme tant
enmig d'uns núvols molt densos, molt negres.
Allò que sembla que no cremi, però que sí, eh?
Que creme.
Una nubolada densa que amenaça tempesta, pluja,
i fa un raig de sol d'aquells que creme a la pell,
un sol de forat, que en diem,
però bé, amb una temperatura més que agradable.
Si algun Tàrrega ha de pujar a Tàrrega,
aquesta frase que se la quedi, eh?, per si mateix,
que digui, quan vagi a Tàrrega, un sol de forat, eh?
Un sol de forat.
Quan està núvol i el sol treu l'ull per alguna escletxa dels núvols,
aquest sol d'aquest temps que ja comença a escalfar tant,
doncs això és un sol de forat.
Igual acaba plovent a última hora del vespre.
A veure, diuen que en principi sí, que ha de ploure.
Ara, escolta'm, hem conegut moltes coses, eh?
A mi se n'ha agradat molt.
Home, hem passejat pel parc de Sant Eloi,
pel casc antic i comercial,
però vaja, el primer que et trobes quan arribes a Tàrrega és això, no?
Aquest nucli antic i aquests carrers molt comercials, no?
Sí.
Que pots fer una mica de tot.
Mira, venim de Tarragona,
venim d'aquí de les comarques de Tarragona,
el primer que trobareu a l'entrada a Tàrrega no és tampoc al parc de Sant Eloi,
arribareu per l'entrada sud i el parc de Sant Eloi precisament queda a la part més nord de la ciutat.
El que passa és que entrareu directament per la carretera C14
i que va parar directament al cor de la ciutat,
en aquella plaça que us dèiem també en un d'aquests espais,
al pati, a la plaça del Carme,
aquesta plaça que els targarins coneixem com el pati,
que vosaltres vau preguntar precisament als dos oïdors
quin era el nom amb els quals els targarins coneixíem, la plaça del Carme.
Directament anireu a parar al pati, en aquesta plaça,
i d'aquesta plaça ja enllaçant directament amb aquests carrerons
del nucli antic, del casc històric,
que són uns carrers absolutament també comercials,
que és un dels trets pels quals ha estat també conegut Tàrrega tradicionalment.
Ens ha cridat molt l'atenció, Anna,
i de fet jo les vegades quina t'ha de Tàrrega també,
és una cosa que sempre m'ha cridat molt l'atenció,
que teniu molt d'abolici cultural,
hi ha molta entitat, publicacions, activitats...
Sí, sí, sí, moltíssimes entitats
i amb moltíssimes ganes de fer coses,
l'activitat associativa, la vida associativa de la ciutat,
en els seus diversos vessants,
tant en el cultural com en l'esportiu,
com en el social,
doncs ha estat de sempre també molt important a Tàrrega,
i bé, i moltes d'elles porten a terme també
cicles culturals i d'activitats,
doncs amb una certa tradició,
amb una certa continuïtat i una certa constància.
Ara que s'apropa l'estiu,
en tindrem bons exemples d'això.
Aquest dissabte crec que és aquest dissabte,
ho vam dir al programa,
però crec que hi ha el lliurament dels premis
del concurs de teatre amateur, pot ser?
Sí, el concurs de teatre amateur,
ciutat de Tàrrega,
que ja arriba a la seva 22a edició,
22 anys,
tot i que el grup de teatre local,
d'aquí a la Padrina,
el grup de teatre BAT,
té una història de més de 50 anys
a la nostra ciutat,
i encara continuen avui dia
i ells doncs ja fa 22 anys
de la seva història
que organitzen aquest concurs
de grups amateurs de teatre,
entre altres coses.
Escolta, penseu que el grup de teatre BAT
és l'organitzador
de la cavalcada de Reis a Tàrrega,
una de les més lluïdes
de la província de Lleida.
Excepto en Lleida Capital,
podríem dir que la cavalcada
de Reis a Tàrrega
és una de les més lluïdes
de la província,
no direm la que més va,
perquè no es noti molt
que es comprem cap a casa,
però realment
és de les cavalcades impactants
que hi ha,
doncs gràcies a l'activitat,
en aquest cas,
del grup de teatre BAT.
Home, amb aquesta activitat teatral
històrica que teniu a Tàrrega,
no és estrany
que organitzeu
la gran festassa
que és la fira
de la mostra de teatre al carrer,
que és un dels referents.
Perdó, Núria,
crec que estic a Tàrrega.
Sí, perquè vosaltres
la dieu Tàrrega,
dieu Tàrrega.
Us mengeu una miqueta
la E, no?,
la feu com a més baixa.
Sí, això ho havia sentit.
Jo, de formació professional,
perquè també he treballat
molts anys
en el mitjà ràdio,
igual que vosaltres,
tinc tendència a dir
Tàrrega,
però diem Tàrrega.
De tant en tant
se m'escapa.
El que passa és que
quan estàs una mica al gas
dic Tàrrega,
però diem Tàrrega.
Sí, sí, sí.
Ens mengem la E,
la E del mig.
La fira de teatre al carrer,
que avui dia,
ja d'unes edicions
ens fa dir
Fira Tàrrega,
és un nom més genèric,
Fira Tàrrega,
Territori Creatiu,
però escolteu,
heu de pensar
que la fira de teatre
al carrer
va sorgir
per casualitat, eh?
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
No va néixer
amb la intenció
de ser un festival
o una fira de teatre.
Mireu,
arribem a la trentena edició.
Trenta anys.
Fa trenta anys,
l'any 1980,
clar,
també es venia
d'uns anys,
doncs,
difícils en aquest país,
com tots sabem,
en una transició democràtica,
en uns anys,
doncs,
que les activitats
al carrer
havien estat
molt i molt limitades,
i aquí a Tàrrega
tenim dues festes majors,
la del maig,
que acabem de passar,
i després la festa major
del setembre,
i, esclar,
a vegades la festa major
del setembre,
allò que ja s'acabava
l'estiu,
segona quinzena,
el segon cap de setmana,
clar,
ves,
quedava sempre
que li faltava
una mica de cosa,
i el consistori
de llavors,
de les hores,
de l'any 1980,
encapçalat
per el llavors
alcalde Eugeni Nadal,
i amb els regidors
que tenia llavors,
l'entrenem
amb el regidor de Cultura,
que en aquell moment
era una persona
molt jove,
que era el pintor
Josep Minguell,
que llavors tenia
tot just
potser 22 anys,
van dir,
escolta,
no hem fet alguna cosa
per animar
la festa major
del setembre,
ves,
que tingui un color,
i ell alça,
doncs,
en una persona
involucrada
en el tema
de les velles arts,
i tot això,
una persona,
doncs,
també jove,
d'un altre gènere,
i, escolta,
diu,
podríem fer venir,
també conec gent
de grups,
i això,
podríem venir
a fer unes actuacions
a l'espai públic,
en els carrers,
que donaria una nota
de color,
animaria,
i sembla que,
mira,
faria alguna cosa
diferent i original,
i allò va tenir
tan èxit,
que, escolta,
l'any que ve
hi tornarem.
Quants la porteu,
ja?
Quants la porteu?
30.
30.
30 edicions.
El primer any
no es va dir
Fida de Teatre al carrer,
es va dir Trifulques
i Xim-Xim al carrer,
però va tenir
tan èxit
que a partir
de l'any següent
ja es va plantejar
la possibilitat
de fer-ho
més seriosament,
no?
i de dir,
ostres,
doncs això ha estat
una cosa
que ha tingut
una acollida popular
fins i tot
inesperada,
no?
I aleshores,
la Fira
ha canviat molt,
que avui dia
coneixem per Fira,
ha canviat moltíssim,
però conserva
aquesta essència
al carrer,
doncs ja amb la repercussió
ja no només nacional,
sinó també internacional,
doncs que tots coneixem.
Sí que ha canviat
perquè la veritat
és que jo crec
que Tàrrega
ha hagut d'adaptar-se
una miqueta també
a tot el davall
que suposa
durant aquesta setmana,
molt concentrada
en cap de setmana,
doncs que se us omple
de gent
i jo recordo,
jo he vingut
un parell d'edicions
no gaire separades
en el temps
i recordo ja un canvi
en el que era
la zona d'acampament,
per exemple,
doncs que ja tenies
les teves dutxes,
vull dir que
en qüestió de dos,
tres anys de diferència
ja havíeu fet
un salt qualitatiu
a l'hora d'acollir
a tota la gentada
que, bueno,
és immens.
És clar,
penseu que Tàrrega
som una població
actualment d'uns 17.000 habitants,
17.020,
per ser exacte,
a data de febrer 2010
amb 17.020 habitants,
que, escolta,
que en aquells dies
es multiplica,
diuen per quatre,
no, no,
és que per quatre
i per cinc la població,
no?
I, esclar,
que una localitat,
un municipi
sigui capaç
d'absorbir
amb una certa dignitat,
amb una certa comoditat
i amb unes certes condicions
tal nombre de gent
realment
no és fàcil
i l'esforç que es fa
és molt i molt gran,
us ho puc ben assegurar.
I els veïns de Tàrrega
o porten bé la ciutadania
en general, sí?
Sí.
Perquè, clar,
no deix de transformar-se'ls
i la població
en, bé,
una mica més sorollosa,
això sí.
Sí,
el que passa és que
tothom també és conscient
de la importància
que té un esdeveniment
com Fira Tàrrega,
eh?
Tothom és conscient,
és conscient
de la dinamització econòmica
també que s'ho posa
pel territori,
eh?
I és conscient,
doncs,
de la repercussió mediàtica
que tenim durant uns dies.
Dius,
home,
sí que,
a veure,
clar,
la ciutat,
i tanta gent,
vulguis o no,
a veure,
sí que s'embruta
i sí que,
a vegades,
doncs,
fins a unes determinades hores,
doncs,
hi ha allò que en diem aquí,
xerinola al carrer,
però bé,
doncs,
com que també es fa un esforç,
també,
repetim,
també important en el sentit
de recuperar la ciutat
de seguida,
és a dir,
cada dia als matins,
doncs,
hi ha un esforç de neteja
importantíssim
i després,
clar,
i després també penseu
que quan s'acaba la Fira,
l'endemà,
el dilluns mateix,
ens queda aquí un buit
que dius,
no pot ser,
no sembla ni la mateixa ciutat,
no?
Càmbia,
clar,
sí,
absolutament.
Sort que teniu el coc,
teniu el coc de Tàrrega,
escolta,
anava a dir per endulcir,
però no exactament,
no exactament.
Però per endulcir
tenim altres coses,
Josep.
A veure,
digue'm,
digue'm.
Escolta,
sàpiguen que tenim unes pastes
que en diem albades,
que també són típiques de Tàrrega.
Com són?
Mira,
les albades són unes,
és una pasta,
és de nova creació,
es va crear l'any 2006,
perquè la patrona de Tàrrega
és la Verge de l'Alda,
tenim l'església parroquial
consagrada al culte
de Santa Maria de l'Alda,
i llavors va dir,
què volem fer?
Doncs es va crear
unes postres,
que pot ser fins i tot
una pasteta
per acompanyar un cafè,
per acompanyar una infusió.
La caixa és vermella, no?
Que la caixa és vermella.
El Pep ho està buscant per internet,
ell és ràpid,
de seguida l'he sentit cataclejada.
Les albades de Tàrrega,
una mica també en honor
a aquesta Verge de l'Alda,
aquesta patrona de la ciutat
a la qual comemorem la festa
el 14 de maig,
cada 14 de maig,
i és una pasta elaborada
a base de...
és molt senzilla,
però és bona.
Mira,
hi ha clara d'ou muntada,
xucre,
ametlla i cacau.
O sigui,
que té un aspecte
com a blanquinós.
No, no, marró, marró.
Cacau,
marronet.
Marronet.
I bé,
es pot adquirir
a qualsevol
de les pastisseries
targarines,
totes d'elles,
totes elles
elabonen albades
i les posen
en una capseta
que a vegades
també és un bon record
per endur-te de Tàrrega
o per obsequir algú,
els de Tàrrega mateixa,
una capseta d'albades,
i sota acompanyat
d'un coc
i fins i tot
d'una altra recepta
que també hem creat
de 3 anys
cap aquí,
que és el bacallà targarí.
Ah, bacallà?
Jo en guardabasos
a la màniga, eh?
Em guardabasos
a la màniga, eh?
No ho podíeu saber tot.
No, no, no.
Però com és
que teniu
bacallà targar?
Si això
us cau lluny,
Islàndia.
No, no,
escolta,
digues, digues.
Terres d'interior.
Imagina't tu,
clar,
aquí a Tarragona
teniu el mar
aquí mateix,
per vosaltres
menjar peix fresc
no ha estat mai
un problema.
Per les terres
interiors,
com per exemple
Targa,
entre altres,
clar,
terres endins,
en un temps
gairebé no tan remot,
eh?
Ja no parlem
de temps remots,
però fins fa
no tants anys,
però fa potser
50, 60 anys,
clar,
menjar peix fresc,
clar,
fins i tot a vegades
era un problema
i era un producte
que era car.
I llavors, clar,
en les terres interiors
ha tingut també
molta tradició
a banda de la carn
i, doncs,
el peix
conservat amb salahó,
com pot ser
el bacallà
salat,
les anxoves,
el congre,
les erengades,
eh?
Era una manera
de conservar el peix
que permetia,
consumir aquest producte
i mantenir-lo
en unes condicions
dignes de conservació,
eh?
Perquè avui dia
el bacallà
és molt car,
el bacallà salat.
En gent regeix
ho podria tant.
Avui dia sí que és un article
de luxe gairebé, eh?
de luxe gairebé.
I pensant en això,
en desenvolupar
una recepta
que pogués també ser
amb algun producte
una mica representatiu
d'aquí,
vam dir,
conill,
ves,
costa més de conservar,
i es va pensar
en el bacallà
i també atenent
una mica
en aquesta tradició
de les terres interiors
d'haver de,
històricament,
del fet d'haver de consumir
el peix
conservat amb saló,
eh?
En les seves diverses formes.
I aquesta és una recepta
que es menja calenta,
eh?
i porta una salsa
guisadeta
amb productes
també de la terra.
Porto unes seques
estovades amb aigua,
dos carxofes
tallades a quart,
mig freixides,
dos anys,
porros pitats,
crema de dieta fresca...
Ja l'estàs visualitzant,
no?
Ja l'estàs veient a internet.
Escolta'm,
una pinta que té,
sí, sí,
està cuinat, ja.
Escolta,
que us podeu descarregar
la recepta
directament de la pàgina web,
eh?
Hi ha un bàner
que et pots descarregar
la recepta.
Ara el linkareu
a Facebook nostre,
al programa,
per qui la vulgui descarregar,
el linkareu a la teva.
Que tingués fàcil,
molt bé.
Doncs vinga, eh?
I això, doncs,
productes,
i a banda dels productes
agroalimentaris típics
també d'aquesta zona,
penseu,
del CK, eh?
Doncs tot el que és,
doncs,
oli d'oliva,
eh?
També, doncs,
tots els fruits secs,
bàsicament ametlla.
Esperem que el canal
segarregarrigues,
malgrat,
doncs,
també la protecció
de zones ebres i tot,
influirà, eh?
En aquests propers anys
en tota la morfologia
de la zona directa o indirectament
i també ens portarà
a la transformació
d'alguns conreus
i d'alguns cultius,
també.
En tot cas,
potser la tradició gastronòmica
que teniu més arrelada
i que us ha vut promocionar
molt bé és la del coc,
que fins i tot
li munteu una fira.
Sí, sí,
fira coc,
fira coc,
com a fira,
pròpiament,
doncs,
mireu,
ara fa 8-10 dies
vam celebrar
la 13a edició,
tot i que en portem
23 de plec del coc,
que és que això també
té la seva història,
perquè fa 23 anys
la coordinadora
de moviments juvenils,
els escoltes,
tots a vegades
coneixem agrupacions
de jovens,
el cau,
els escoltes,
doncs que per guanyar
uns diners
se'ls va acudir
el diumenge
de la festa major de maig
a la plaça
de les Nacions
sense Estat,
que és una de les places
també centrals
aquí de Tarra
on s'hi fan
grans esdeveniments
en diverses ocasions,
escoltant,
van dir
podríem vendre
reaccions de coc
i que la gent
verenés a la plaça
mentre es veu
el ball de festa major.
Aquesta idea,
al cap de 10 anys,
havia quallat tant
i tenia tant d'èxit
que llavors,
la recentment creada
Regidoria de Promoció Econòmica
que es va crear
també ara fa 13-14 anys,
va dir
escolta,
ho podríem transformar
en una fira
i que vinguessin també
els forners de Tàrrega
i si tenim més lloc
que vinguin
altres forners
de la demarcació,
tant de la comarca
com de la província,
o sigui,
escolta,
a vendre cocs
i a fer una mica
una festa gastronòmica
d'aquest producte
i d'altres de fleca
i per això
no només cocs
i coques de recapte
sinó que a firacó
s'hi pot trobar
a banda d'aquestes coques
el coc de Tàrrega
i aquestes coques
amb totes les seves variants
també altres tipus
de productes,
tots de fleca,
tant dolços
com salats
i clar,
aquesta combinació
de gastronomia
i festa
doncs fa que sigui
ideal
per celebrar
la festa major
i escolta,
les dues coses
combinades
doncs funcionen
de veritat
us ho dic
a les mil meravelles
a les mil meravelles
doncs en Guanya
ens ho hem perdut
però ens apuntem
que el maig
ho fareu l'any vinent
i pujarem a Tàrrega
Anna, mira...
Busqueu-me, busqueu-me
buscarem
Anna, mira,
ens has de fer
i ja estem acabant l'entrevista
ens queda un minut i mig
per connectar amb les notícies
ens has de fer demà innocent
vinga, doncs
tenim 8 participants
d'aquesta setmana
i el Pepa té
els diferents números
amb unes boles de bingo
ell les anirà movent
i quan tu diguis prou
pararà
i entrarà una
i així sabrem
a qui dels 8 participants
d'aquesta setmana
li ha tocat
aquesta nit d'hotel
Preparada, Anna
Perfecte
Arrenquem, doncs, va
Arrenca
Prou
Ai, quina emoció
A veure qui se'n va
Ell té els números
jo tinc la llista
Jo també ho havia fet això, eh
Aquell moment de caure la bola
Qui se'n va
l'hotel
Ciutat de Tàrrega
Ciutat de Tàrrega
Hotel
Ciutat de Tàrrega
Tres estrelles
nit per dues persones
m'esmorzar inclòs
Núria
el número 7
El número 7
Ostres, doncs sí
el número 7 a més
és un dels participants
que ho ha fet via mail
via correu electrònic
és el Lucas Blanco
i mentre tu que vas de parlar amb l'Anna
jo el truco ràpidament
tot i que no tenim molt de temps
Sí, però tenim 30 segons, Anna
però vaja
et recomano tu en casa costa Tàrrega
que estem a una horeta
que estem a tocar
a una horeta
i per tant
moltíssimes possibilitats
hi ha moltes coses per fer
Per venir d'excursió és ideal
igual que nosaltres
baixar a Tarragona
que tant bé ho fem
Molt bé
Doncs escolta, ha estat un plaer
col·laborant amb vosaltres
Igualment
I en fi, doncs
a la vostra disposició
quan vulgueu hi tornem
El mateix diem
tant de bo puguem tornar a col·laborar
Bona tarda, molt de gust
Bona tarda, Anna
una abraçada
Igualment
Adéu
Adéu
Adéu
Doncs nosaltres ara intentarem
posar-nos en contacte amb el Lucas
perquè ho farem després de les notícies
després dels titulars
Això sí, Lucas Blanco, número 7
és el guanyador del concurs
en ruta d'aquesta setmana
Lucas, tot vas cap a Tàrrega