Fins demà!
Fins demà!
Dolça, fresca, naïf, són adjectius que ens venen al cap al primer escolta d'aquest treball discogràfic que avui us volem presentar i de retruc, la seva Artífax, l'Anna Roig.
Anna, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Grup Revelació, comencem ja amb aquesta etiqueta, segons la revista Anderrog, i això no és poca cosa.
No, no, això és molta cosa per nosaltres, que hem fet un primer disc i que ens diguin aquestes coses, doncs, ostres, és molt gran.
De fet, sou un grup, Anna Roig, amb lletres majúscules, però t'acompanyen, digue-ho tu, que hi ha una sobreprodució.
L'ombre de ton chien.
Sí, sí.
L'ombre del teu gos.
Tal qual, eh?
Sí, és una frase de la cançó No m'ho quito pas, del Jacques Brel.
Molt bé, molt bé.
Dóna't bé la influència francesa, perquè en aquest primer disc és això, cantes tant en francès com en català.
Sí, doncs, bé, la meva mare és francesa, ve una miqueta d'això, però sobretot d'una temporada que vaig estar vivint a França, en què vaig descobrir la cançó francesa.
I aleshores, doncs, ja em vaig començar a formar en tot el que significa, doncs, fer cançons.
Vaig anar a una escola nacional de música, que és com un conservatori, aprendre a escriure lletres, a musicar-les, a interpretar-les i tot plegat.
Tot això s'ensenya a França?
Tot això s'ensenya, sí, sí, a França. Aquí no ho tenim.
No, no, i fins i tot, home, no només el tema de la música, que dius, això sí que m'ho ensenyen, però el tema d'escriure lletres, això sorprèn.
I tant, i tant, sí, sí, bé, de fet és fer poesies, no?, al cap i a la fi, però que també es pot aprendre d'altres maneres.
Però, sí, sí, vaig tenir aquesta sort, doncs, de caure en un lloc que podia aprendre totes aquestes coses que m'agradaven.
La proposta musical sona molt a francesada, no?
Sí, ja ho teia.
Sí, bueno, ja començant ja per la lletra d'algunes cançons, que és en francès, i també, doncs, suposo, per la influència que tenim de la cançó francesa.
Hem estat tres anys versionant temes de cançó francesa i ara ens hem llançat a fer les nostres cançons.
I suposo que tot això, el bagatge es nota.
Per tant, teniu ja una trajectòria. D'on veniu i quants anys fa que funcioneu i com va començar tot?
Ara ja fa quatre anys que existim com a grup, som els cinc mateixos des del principi.
I va començar tot, doncs, això, amb les ganes de compartir les cançons que jo havia descobert a França.
I vam crear un grup, que ens dèiem L'Hombre de Tonjean, només, i anàvem, doncs, versionant cançons per als assassinaris catalans i per fer-ho descobrir la gent.
I amb ganes de fer un pas més, doncs, al cap de tres anys de treballar junts, vam dir, doncs, potser hem de fer alguna altra cosa, doncs, ens llancem a fer temes propis.
Resulta que en tenia jo uns quants ja descrits, doncs, vam tirar per les meves composicions fins a tenir aquest disc, el primer disc, que el vam treure el mes de maig del 2009, aquest passat mes de maig.
Què ens has de dir de les lletres d'aquesta poesia?
No sé, són lletres que surten del meu món, lletres... no expliquen res de nou, però potser sí que ho expliquen d'una manera diferent, amb la meva personalitat, suposo que s'hi veu reflectida.
Aleshores, doncs, són lletres molt diverses, hi ha des d'un assassina en sèrie en una cançó, després des d'un...
Així amb aquesta dolçura?
Sí.
Un assassina en sèrie?
Sí, sí, sí.
Val.
També hi és, també, o aquesta cançó que s'està sentint ara, que barreja tot el que és cuina amb somnis i amor i dolces nits de somnis curts, bueno, no sé, és molt variat a nivell de temàtica i també ens ajuda això a construir un espectacle, el nostre directe, doncs, que sigui bastant amè i que hi hagi moltes coses a compartir amb el públic.
Són històries que tenim ganes d'explicar i que quan se'ns escolta, doncs, és la satisfacció més gran que podem tenir.
Per cert, que la podreu tenir vosaltres també, podreu escoltar l'Anna Roig i l'Enflau de Tunchen en directe el dimecres, dia 3 de febrer, a partir de dos quarts de nou del vespre, al racó de la Palma, a Reus, dins del festival Autúria.
A més, senna parla molt del vostre nom per diverses coses bones, totes elles, eh? Com dèiem, el grup Revelació, segons la revista Anderroc, un parell de premis de composició, que ara ens detallaràs, i us veiem cada cop més en els cartells.
Això està pujant, pujant com l'espuma sembla.
No sé si tant, però sí, sí. De fet, hem tingut la sorpresa de tenir premis aquest any per una cançó que es diu Corre sota la pluja, de la que aviat en farem un videoclip.
I aquesta cançó no sabem què té, però mira, Premis Cerveri, millor lletra de cançó, Premis Carles Sabater, millor cançó en català de l'any.
I això de la revista Anderroc, això últim que ens ha passat, ja és enorme per nosaltres, no?
I estem molt contents de la rebuda que hem tingut.
És un primer disc i, per tant, no sabíem la reacció que tindria la gent amb la nostra música.
I de moment estem veient que és bona i això ens omple d'il·lusió.
Com es fa per donar-te a conèixer? Després, un cop el producte ja s'ha començat a sentir, bé, ja el camí és més fàcil, no?
Però quina trajectòria porteu perquè hagueu fet el tret de sortida, no?
Us vau presentar amb aquests concursos? Va començar així?
No ben bé. Bueno, ha fet molta feina i no tenir mandra de fer les coses.
I moltes trucades i el primer dia no et fan cas perquè no saben qui ets, però després t'escolten i diuen, ostres, el que fas està bé.
I, de mica en mica, la gent també el que funciona molt és el boca-orella.
I la gent s'ha anat parlant, ja sigui a nivell de públic o a nivell de mitjans.
I suposo que una cosa porta a l'altra i llavors cada vegada és com anar pujant un esglaonet més.
I no deixar d'estimar-se també els petits esglaonets que es puguin fer, no?
D'una petita ràdio d'un poblet que et vulgui entrevistar.
Tot ajuda, tot no saps mai qui escoltarà què, en quin moment.
Qui et vindrà a veure en un concert i és tot el que es fa, fer-ho amb esforç i amb il·lusió.
Les grans plataformes, diguéssim, de llançament han estat, suposo, aquests dos premis que ens deies.
Ara que teniu Anderroc al darrere, seguim-vos la pista, suposo que també ho heu notat a nivell de contactació,
que us truquen més i us contracten per acció.
Sí, més no, ara és potser més fàcil parlar de nosaltres.
Abans era trucar als llocs i dir, hola, em dic Anna Roig, mireu que faig això o l'altre.
Ara, doncs, a alguns llocs dius, hola, em dic Anna Roig, sóc de l'Uni.
I diuen, ah, ja sé qui ets.
Aleshores ja és una gran ajuda.
Parlem de qüestions musicals i també de l'idioma.
Fent-me cançons en francès, ja només podia ser amb aquesta sonoritat?
No sé, tot és possible, de fet, en la cançó tot és possible.
Jo opto pel francès perquè és una de les llengües que tinc a dins el meu cap
i també pel català, que és la llengua que utilitzo més sovint.
I és sobretot fer les coses que vinguin naturalment, no?
I suposo que, igual que quan parlem, doncs, utilitzem paraules que hem sentit en algun lloc,
doncs, quan escrivim textos, suposo que també ens influenciem de coses
i quan musiquem aquests textos també suposo que d'alguna cosa inconscient, doncs, t'inspires.
Aleshores, sí, el bagatge francès hi és i segur que la sonoritat francesa, doncs, hi és.
Què escoltes en francès? Recomana'ns alguna cosa que sigui allò de capçalera?
A mi m'agrada molt una cantant que es diu Camill.
És una noia bastant jove, actual, sí, i que no, precisament, no fa cançó.
Havia començat fent un disc de cançó, però actualment, doncs, fa tot un joc de veus,
unes coses al·lucinants. Vull dir que vam veure, vam anar-hi tot el grup a veure el Palau de la Música
fa un any i vam m'al·lucinar. Vull dir, és una gran artista.
I allò com a clàssic, clàssic, quin seria el pare?
A mi m'agrada molt el Jacques Brel, però n'hi ha un que no és tan conegut, que es diu Claude Nougaró,
que m'agradava molt, bé, m'agrada molt, l'únic que és mort, per això dic m'agradava,
i m'encanten les lletres i la interpretació d'aquest senyor.
Sí, sí, hi ha coses molt maques. Vull dir, tots els clàssics de la cançó francesa,
jo crec que els més coneguts, Bressens, Brel, Gensburg, tenen coses molt interessants.
Estem parlant moltes vegades, eh, quan tenim sonoritats franceses al cap,
diem, bueno, Carla Bruni, coses d'aquestes, més que res per veus dolces, gairebé xixiuejades,
i amb un toc d'interpretació, que sí que és veritat que s'escolta també amb vosaltres, no?
Sí, de fet, és una de les coses que em van atreure més de la cançó francesa.
Quan vaig descobrir que les cançons s'interpretaven, que les cançons volien dir coses
i que les podies fer arribar a la gent, no?, aquestes coses.
Això t'ho van ensenyar allà, Fran, amb aquests corsets estupendos.
Sí, sí, sí, i clar, vull dir, és al·lucinant, i a més a mi m'agradava molt el teatre i la música,
i acabava de trobar el què, però amb la cançó vaig trobar, doncs, la fusió de les dues coses que m'agradaven.
Com es trasllada això al directe? Com serà el directe que oferiu i que veurem concretament,
us ho recordo dimecres, 3 de febrer, al Racó de la Palma, a Reus.
El nostre directe té un punt molt teatral, tenim ja per començar una relació molt maca entre els músics
i suposo que hi ha un aire fresc que es respira sobre l'escenari que també es transmet,
però també a banda d'això, doncs, això és anar-se traslladant d'historiata en historieta,
de sensació en sensació, d'emoció en emoció, a través de les cançons.
Aleshores presento sovint les cançons com una espècie de monòlegs,
però tampoc no és com si estiguéssim al teatre, és una cosa més amena,
però sí que és una situació de comunicació real entre públic i nosaltres que estem sobre l'escenari.
Per tant, estàvem parlant d'espais relativament petits, en proximitat.
Sí, ens agraden els espais, sobretot que apropi siguin l'escolta.
Aleshores, el format ideal és el format una mica de cabaret, de cafè-teatre,
quan hi ha tauletes, que la gent està distesa però a la vegada estan escoltant.
I si no, hem actuat també amb auditoris i teatres, que també ens funciona molt bé,
i també amb llocs on hi ha una mica més de moviment,
però l'ideal sí que és els llocs on hi ha bona escolta
i que realment la comunicació pot anar en els dos sentits,
nosaltres cap al públic, cap a nosaltres, doncs és ideal.
És interessant també això que has dit dels quatre músics que formeu el grup també,
perquè clar, tu arribes de França i dius
mira, que he après cosetes, anem a fer el meu projecte.
I ells t'han seguit la veta.
I tant, i tant. De fet, va naixer la cosa, va ser...
Ei, que mireu què he descobert, no?
I ells no coneixien res de cançó francesa
i ha estat mica en mica, doncs anar fent, anar fent,
doncs ara no són uns experts, però vull dir, ja tenim un bagatge, no?
Tres anys versionant cançons franceses.
Quina instrumentació portes, Anna?
Doncs anem piano, guitarra, contrabaix i bateria, i jo la veu.
És que aquí té un toc de jazz cabaretero, que dèiem, no?
Que suposo que entre el piano i el contrabaix ja ho farà.
Sí, ells venen del jazz, els músics, i llavors aquest punt es nota.
Llavors no deixem de barrejar-hi altres influències també del pop o així,
que tampoc no ensenyem allò amb un jazz estricte, ni és la intenció,
però sí que es nota la influència del jazz.
Avui hem conegut l'Anna Roig i l'Hombre de John Chen.
Ens sentirem a parlar, eh?
Estem molt contents que hagueu passat per aquí, perquè estem veient com cada cop sona més el nom
i dius, vinga, que els agafarem tot just al començament, tot i que ja hi ha quatre anys de trajectòria, com deies,
però una mica també és el començament de tot plegat.
I jo crec que ens sentirem a parlar molt de vosaltres.
Teniu alguna actuació per Tarragona, més enllà de la de divendres, ahir, dimecres, a la Palma?
De moment no, aniran sortint cosetes, però de moment tenim sobretot aquest de l'autoria.
Molt bé. Anna, tanquem-nos, si et sembla, amb la cançó del videoclip?
Sí.
Aquesta, que és el que de moment us ha donat tants premis, Corros a la pluja.
Ara tenim un videoclip del JTM, però ara farem un nou videoclip amb el Corros a la pluja.
Què té d'especial? Presenta'ns-la, com ho faries a l'escenari.
Doncs no sé, ja m'ho hem preguntat alguna vegada què té d'especial aquesta cançó
i jo crec que és que diu coses molt senzilles que tothom se les pot fer seva
i suposo que la gent s'hi s'hi ha identificada i li agrada.
Doncs vinga, l'escoltem íntegra de principi a final.
Anna Roig, moltíssimes gràcies, ha estat un plaer.
A vosaltres, gràcies.
Corro per no sentir que m'he estat qui t'esperant
Corro darrere un somni que no sé si tinc davant
Corro per l'aventura de córrer darrere algú
Corro per l'energia que em fa venir cap a tu
Corro sota la pluja
Rere aquest record tan dolç
Que potser encara guardes
En algun racó del cor
Corro perquè en tinc ganes
Però si no pares, potser
Al final
Pensaré
Que és millor
Deixar-te l'endur
Deixar-te l'endur
Deixar-te l'endur
Deixar-te l'endur
Deixar-te l'endur
Hi ha com una veueta que segueix-lo de prop
I una que no t'escoltes
Que t'hi veus a poc a poc
Algo que de tu escapa
Millor deixar-lo marxar
Però potser si s'escapa
Però potser si s'escapa és
Per què jo el pugui atrapar
Corro sota la pluja
Rere aquest record tan dolç
Que potser encara guardes
En algun racó del cor
Corro perquè en tinc ganes
Però si no pares
Potser
Al final
Pensaré
Que és millor
Deixar-te l'endur
Corro perquè ja arribi
Al lloc on hem d'arribar
I veure clar els teus ulls
Si el record
Segueix allà
Corro perquè ja arribi
Al moment de descansar
I saber si ho fas veure
O és cert que et vols escapar
Corro sota la pluja
Rere aquest record tan dolç
Que potser encara guardes
En algun racó del cor
Corro perquè en tinc ganes
Però si no pares
Potser
Al final
Pensaré
Que és millor
Deixar-te marxar
Veixar-te marxar
Roixar-te marxar
Roixar-te marxar
Arxar
2025
D'arribar
Tu
Potser
Cali
Tu
Tar
消
Tess
Tess
Tess
Tess
Tre
Fins demà!