Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha un apartat que és la bateria, que és l'instrument que es coneix sobretot amb el rock i el pop.
I després hi ha la percussió clàssica, que seria el vibràfon, la marimba, els timbals d'orquesta.
I després hi ha un altre gran apartat que és la percussió llatina, que serien bongos, congas, bailes...
són tres carreres diferents, per entendre'ns.
Val, i tu t'ho toques de tot.
Sí, més o menys sí. Algunes coses millors, les pitjors, però tinc coneixements de tot, sí.
i els alumnes, a Teresa o Paco, que teniu a l'estudi de música concretament, cap a on tiren més?
Cap a la bateria, tots.
La bateria, sí.
La majoria, sí.
Home, és molt atractiu, eh? Una bateria és molt bonica.
Només la veus, no?
És com a moble, és bonic.
Home, ocupa espai.
Però, escolta, no tothom pot tenir una bateria a casa?
No, no.
Això és veritat.
Escolta, i clar, com s'ho feu a l'estudi?
Teniu una bateria i allà, perquè no es porten els alumnes a la bateria de casa?
No, home, hi ha instruments que els pots transportar.
Si una guitarra que parlàvem l'altre dia un violí, pots anar amunt i avall.
Però hi ha instruments que els has de trobar.
Ni una bateria, ni un piano, ni un contrabaix, pots anar amunt i avall.
El que passa és que sí que la bateria té parts mòbils,
que llavors hi ha bateristes que se les porten, no?
Sí, normalment, a classe, la bateria ja està fixa,
però té petites peces com és la caixa o el pedal de bombo o pedal de charles
que normalment la gent vol tocar amb els seus pedals o amb els seus...
El bombo i els timbals és indiferent, no?
Però hi ha certes coses que la gent sí que prefereix portar els seus.
Per què? Per sonoritat? Per comoditat?
Bé, perquè cada pedal té un tacte diferent i si estàs molt acostumat al teu pedal,
si tens que fer un concert o alguna cosa, és una mica de manies, també.
I les baquetes, no?
Les baquetes també, sí, les baquetes.
També és una qüestió de que els esgasten, per exemple, els charles es van desgastant,
és una qüestió del desgast del material també.
Sí, sí, sí.
Parts de la bateria, a veure.
Parts de la bateria?
Sí, moltes coses.
A veure, la bateria està composada més que res pel bombo,
per la caixa, pels timbals, que hi ha timbals avui en dia de tota mida,
des del més petit a del més gran, poden haver veu timbals, com poden haver molts.
després hi ha els charles i els plats.
Els charles són una mena de plats, també.
Sí, són uns plats que s'ha tocat amb el peu esquerre, que són...
Com si aplaudissin.
Com si aplaudeixen els dos plats.
Sí.
I els plats, que de plats també hi ha molts, de molts tipus, de moltes mides.
I els plats, que és un plat sol, que llavors tu el piques en la baqueta.
De les mides dels timbals, de les diferents mides, de totes les peces,
depèn que el so sigui més greu o més agut.
Sí, quan més petit és, és més agut, i quan més gran, és més greu.
Per això el bombo és la part més greu, que és allò que es veu, que a més queda...
Sí, més o menys.
Al mig i com a dret, que es veu el...
Com es diu el parxe?
El parxe, sí.
Sí, que en saps de coses, que dius que no en saps.
No, no sé gaire, no sé gaire.
No, ni no.
Quins problemes es pot donar a la bateria?
Que se trenqui un parxe.
Desafina-nos, desafina-nos, si s'afina la bateria.
Desafina.
A mesura que vas picant, picant, picant, el parxe se va afluixant
i has d'estar una mica pendent de l'afinació.
Per tant, és important, pel que fa a les característiques físiques de la bateria,
tenir en compte el material en què està fet el parxe
i que estigui ben ajustat,
el material en què s'ha fet tot el que és la caixa,
que en definitiva és el que ressona, no?
Sí, hi ha materials de fusta,
de diferents tipus de fusta,
que donen un so més brillant o més càlid,
depèn de com que agradi.
I després estan de metall, també,
que donen un so molt brillant i molt fort.
Com és que hi ha gent que es posa draps dins del bombo?
Això em sembra fascinant.
Perquè el bombo fa un harmònic
una mica desagradable
i això la manta tapa aquest tipus d'harmònic.
L'harmònic vols dir com un retró?
Un retró, sí, una mena de retró.
Tu fas pam i no s'acaba el pal, no?
No, encara fas això.
És l'únic a brillant aquest so
i això mata aquest tipus d'harmònic desagradable.
A mi sempre fa molta gràcia això dels instruments
perquè hi ha molta gent fetixista del seu instrument.
És que jo ho veig molt amb les guitarras.
Sí.
Amb les bateries també passa.
De dir, jo el plat ha de ser d'aquesta marca.
I avui en dia que hi ha tantes marques,
tantes models, tan colors.
Colors també.
A l'altre dia parlàvem de colors també dels instruments, no?
Sí, de la trompeta tenien colors.
Les bateries encara tenen més.
Les bateries hi ha una gamma de colors molt grans.
Bueno, i parlem de la peça més petiteta de la bateria
que són les baquetes,
que també n'hi ha de moltes mides.
Moltes.
I brutal, no?
I de què depèn?
De la mà que et vagi bé d'agafar-ho?
Aquí sí que no canvia el so.
Bueno, el so també canvia
perquè la punta de la baqueta,
si és més gran o més petita,
també canvia el so de l'instrument.
El fa més agull si és més petita, potser.
Bueno, quan més petit és l'atac més precís.
Més precís, més definit.
Sí.
Llavors, quan més gran, és per volumen.
depèn de l'estil de música que toques,
també utilitzes unes baquetes o les altres.
Sí, home, el paradigma de tot plegat
són les escombretes, es diu?
Sí, clar.
Les escombretes per tocar alguna cosa molt suau o balades o...
Això és l'apartat de la bateria
que s'utilitza només amb què seria sonoritat moderna,
pop rock...
Sí, sí.
La majoria de vegades és per la moderna, més.
Ah, quines peces necessitem
per incloure això en música clàssica, per entendre'ns?
La part rítmica de la música clàssica.
Hi ha gent que ha ficat la bateria ja una mica extrem,
però Luis Cobos, per exemple, que és molt conegut,
va col·locar una bateria elèctrica enmig de coses molt clàssiques, no?
Però normalment, amb una orquestra?
No, amb una orquestra clàssica una bateria no...
I llavors, de l'apartat de la percussió,
que seria el que li toca a l'orquestra, no?
Sí.
Quins elements tindríem?
Aquí tindríem instruments com el bombo,
que suelto ja, diguéssim,
com una persona que toca el bombo com a instrumentista,
la caixa, els plats,
tindríem una marimba, un vibràfon, un xilofón...
Què és una marimba?
Una marimba i el vibràfon i el xilofón
és igual, per entendre's que un piano,
té les mateixes tecles que un piano,
està pensat igual que un piano,
simplement que es toquen baquetes.
El xilofón jo crec que és el que tenim tots més al cap,
que n'hi ha per a criatures...
De les escoles...
Sí, que n'hi ha de moltes mides...
Sí, que es toquen també amb uns palets amb dues baquetes
i que són diverses línies.
Però aquest que diu el bombo és grandot,
té una mida, això, quasi cada piano, no?
Més gran, la barina és més gran que el piano.
Llavors, bueno, clar, tot això, a més a més,
és un instrumental molt bonic,
perquè avulta molt els percussinistes d'una orquestra clàssica...
Fan goig de veure com ho fan.
Clar, i a més a més, canvien de coses,
i després hi ha totes unes coses petites, no?
Cap on hi venen?
Sí, perquè després hi ha el triangle, hi ha les...
Sí, després hi ha tota la percussió petita,
triangle, pandereta...
Els ous aquells estupents.
Sí, els xàquers, sí.
Xàquers, sí.
I sempre hi ha més d'un percussionista, eh?
Perquè, clar, un no pot amb tot això.
Vull dir, un que toca les timbales, toca les timbales.
I després...
Jo crec que hi ha percussionistes,
no sé si d'orquestra o ja de música així, moderna,
dic jo, o sigui, més de bateria,
que es fan els seus propis instruments de percussió.
Perquè, clar, tu agafes...
Jo n'he vist, eh?
Allò, les llaunes aquelles de la Coca-Cola,
el...
Ai, com ho diríem?
La part aquella que és mòbil que tu...
La que s'obre.
La que s'obre, que t'ho fa servir per obrir,
l'anella, molt bé.
Un munt d'anelles enganxades,
o sigui, una recopilació d'anelles enganxades,
i, clar, allò ho mous i és un...
Clar, sona.
És un sonall.
Sí, sí, sí.
I hi ha gent que es munta els seus propis instruments de...
Sí, hi ha gent que enllaunes,
fica en cigrona dins, fa xàquers...
Sí, a més, xàquers...
Amb campanes, amb torretes...
Sí, sí, sí, sí.
Torretes petites.
Tot un món.
En principi, a més, tenim la idea,
jo tinc la idea que qui es dedica a la percussió,
o a la bateria,
és molt instrumentista de tot el que sigui ritme.
Vull dir, que tant te toca això,
una pandereta ben tocada,
perquè tocar la pandereta no tothom en sap.
No, no, que va.
No.
Com te toca el bombo.
Sí.
O la marimba.
Sí.
Poden amb tot.
Percussió de clàssic,
hi ha que saber tocar tots els instruments.
I cadascú té la seva peculiaritat.
Sí, són tècniques diferents,
per cada instrument és una tècnica diferent.
És una sola persona que, com diu la Teresa,
es va anar molt bé, no?
No, però sí,
però a vegades n'hi ha més d'una persona, eh?
Vull dir, en orquestes n'hi ha dues o tres.
I vuit, està a vuit percussiónistes,
pot estar tranquil·lament en una peça clàssica.
Sí?
Sí.
I un s'encarrega de la marimba?
Que el s'encarrega del seu instrument.
Va.
És una obra que són ja timbales,
d'aquelles grosses, no?
Sí.
Saps què vull dir?
No un bombo.
Una timbala, esclar,
el que toca allò,
ja té prou feina,
ja té prou feina,
no pot anar amunt i avall.
Perquè per sortir de les timbales, no?
I n'hi ha una altra que tocarà
la percussió petita, potser,
o les marimba, o...
Però, per exemple,
hi ha algun músic a nivell professional,
o una línia musical professional,
que diguis,
jo m'especialitzo només en timbales?
I fas tot,
que després cadascú s'especialitza
una mica amb el seu instrument.
T'ho fan tocar tot.
Sí.
Has de tocar tota la part de percussió, però...
Però després,
si entres de timbal i en una orquesta,
doncs te pots fer especialistes als timbals.
Déu-n'hi-do.
Passem a la part...
a la part de percussió més làtina, no?
Sí.
Llatina directament,
que aquí hi entren els gembers...
Sí, aquí entraria la percussió llatina,
les congas, principalment.
Sí.
Els bongos.
Sí.
I les païles.
A partir d'aquí,
els caillots,
o aquí...
infinitats d'instruments petits.
Però els importants serien aquests,
per entendre'ns.
Que la característica bàsica
és que són també estructures,
però no tan rodones com seria la bateria,
sinó allargades.
També amb una membrana al damunt.
I se pica en les mans.
D'acord.
Sense baquetes i sense...
També se pot picar en baquetes,
però el més normal és picar en les mans.
Les païles sí que es piquen en les baquetes,
però les congas i els bongos,
i els gembers, i això,
se pica en mans.
Fa una mica la impressió
que no calen estudis
per tocar aquest tipus de percussió.
Ui, quina trampa és aquesta.
Quina trampa.
A veure, tu cal...
Perquè a veure, fer així,
tots ho fem, eh?
Des de petits.
Sí.
És que picar...
Els nens la primera cosa que fan
és que piquen, no?
Clar.
Picar és molt fàcil
i de sonar és molt més fàcil,
però dominar l'instrument
sí que t'has de passar moltes hores
per dominar l'instrument.
I realment es nota, eh,
quan parlem de música llatina,
és que és un instrument...
El que és la percussió
és una secció imprescindible.
Fantàstic.
Fantàstic.
Vull dir que si la percussió funciona,
sembla que tota la música
camina d'una manera, no?
I si no, ai, que m'enganxo.
Sí que ha de ser molt diferent,
però qui es dedica,
o sigui, o a la tècnica
per aprendre com funciona la bateria,
el pop rock,
de com funciona després
tota aquesta part més latin
de percussió, no?
Aquí és superdiferent.
Vull dir que sàpigues tocar la bateria
no implica que sàpigues...
No, no vol dir
que tu sàpigues tocar les congas.
En realitat, avui en dia
són tres carreres diferents.
Sí.
Una és de percussionista,
l'altra és percussionista clàssic
i l'altra és bateria.
Un bateria no té
per què sàpigues tocar el vibràfon
ni les congas,
ni un conguero
no té per què sàpigues tocar la marimba,
o sigui,
són tres carreres
que estan separades totalment.
El que passa és que
tot se diu percussió,
però són diferents totes.
Llavors, quan algú et ve,
no?, especialment aquella canalla
que diu,
mira, el meu nen
tot el dia està enganxat
amb un timbal que li he comprat
o tot el dia va picant per casa.
És clar, és que tots els nens
tenen on ha tingut un timbal.
Jo crec que molts us accedeixen,
molts petits que us venen
no es deuen venir per aquesta línia.
Vale, com els direccioneu?
Què feu?
Depèn de l'edat que tenen, eh?
Bueno, si són petitets
comencen a tocar la caixa
i la bateria
i mica a mica
quan se fan grans
és que si són molt petits
no poden tocar el xilòfon
ni les congas
perquè...
No arriben, clar.
Primer que no arriben ni les congas
és impossible que piquin
perquè fa falta una mica
de força física per picar.
Si comencen per la bateria.
Sí.
Per la bateria, a més a més,
hem de tenir una mida determinada
perquè, clar, els padals...
Sí.
Per exemple, no, no, no.
Hi ha nens petits
que les cames no hi arriben.
Clar, la bateria, a més,
es distingeix de la percussió
perquè necessita una coordinació brutal
entre braços i cames.
Sí.
Això trobo difícilíssim.
Hi ha casos...
Això es pot ensenyar,
es pot aprendre
o hi ha casos perduts?
És que...
El ritme és una cosa
que, evidentment, es treballa
però que si tens una dificultat
costa treballar...
Penso jo que costa treballar-la.
A més, una cosa és el ritme
i l'altra és la coordinació.
Sí, sí, sí.
Tu pots tenir molt de ritme
amb les mans,
sense que els peus
te'n van per un altre cantó
i, ahir, socorro.
Paco, com ho veieu,
hi ha molts casos desastrosos
o es pot arreglar?
Home, es pot arreglar tot treballant,
però el que passa
és que quan ve algú
que ja té unes qualitats,
el treball és molt més ràpid
que quan a un li costa molt, no?
Llavors, s'ha de treballar
però va molt lent
i els resultats són molt petits.
Clar, perquè, a més a més,
tenint en compte
que aquests instruments
que estem parlant
són d'acompanyar sempre.
La bateria és el típic instrument
que acompanya moltes coses.
molts grups de combo
i no combo
i orquesta
i el que sigui.
Clar, si tu el ritmicament
no ho tens clar,
els que ho pots destrossar.
És molt bàsic
pels demés, també,
si és veritat.
que tot el grup funcioni
o no.
Doncs, bueno,
és important.
Estava a pensar ara
que dius això
que és un instrument
d'acompanyament
que, clar,
no s'entén gaire sol.
Bueno,
també hi ha solos
també de bateria.
Estava a pensar
que no solos
de bateria
que a vegades
si no estan ben tocats
són inacabables.
Dius, vale,
para ja, para ja.
No?
Sí,
no,
però, clar,
ben tocats
és una passada.
És molt lluit
i l'altre dia mateix
que fèiem unes audicions
la noia
que tocava la bateria
va fer un solo
i, bueno,
va,
però, clar,
és una cosa
que, bueno,
creixes d'una manera,
suposo,
perquè ja no la toco,
però pel que es veu
vull dir que, clar,
és molt agraït,
no?
I més de cara a nens,
vull dir,
jo penso que és l'instrument
pica un timbal,
tothom,
un moment o altre
de la nostra vida
ens han regalat un timbal,
no?
I llavors per això
hi ha tants timbalers
pel carrer, no?
Hi ha un moment
de Tarragona
que tot Tarragona
toca el timbal.
No sap com,
però tothom
toca el timbal.
Llavors,
d'on surten
tants timbals?
Hi ha molts, eh?
Us hi trobeu?
Clar,
l'altra qüestió
és el timbaler
que surten
les bandes
aquestes
de Setmana Santa
i coses aquestes.
Sí, sí,
penso les bandes
de timbals
que hi ha
de mil maneres
i formes,
clar,
però és un instrument
atractiu
perquè si no
la gent no hi aniria,
allà.
Us venen,
també,
en aquest perfil
d'estudiants.
Sí,
hi ha alumnes que toquen
la Setmana Santa
i amb colles
de castells.
A més,
penseu que
per a bateria
també hi ha partitures?
Sí.
Deuen ser
lleugerament diferents
que per altres instruments?
Són iguals,
el que passa
que cada nota,
en vez de ser
una nota afinada,
és un timbal,
per entendre'ns.
Correspon
a una de les peces.
Una de les peces
de la bateria.
Clar,
després ja,
el dia que parlàvem
del llenguatge
és el típic que cosa
que com que toca
la bateria
no cal que en sàpiga
del llenguatge
perquè em queda picar.
I això és una trampa,
que no és veritat,
vull dir,
al contrari,
vull dir,
penso que les partitures
de bateria
que hi ha tants instruments
diferents
és com si de cop i volta
haguessis de parlar
cinc idiomes diferents,
no?
Doncs penso que és
molt més complicat
que no un instrument
melòdic
que té una línia
i que tu vas llegint
allò,
que pot ser molt difícil
també,
però hi ha una línia.
Vull dir,
instruments que deixes
més d'una línia
perquè cada instrument
petit d'aquests
no és un al costat
de l'altre,
és un sota l'altre
i és en vertical
que llegeixes.
Després d'una altra cosa
la bateria
que jo crec que
deuen tenir tots els instruments
però crec que en la bateria
encara més
i clar,
és una dificultat afegida.
Has de practicar
a part del que es faci
a l'estudi,
tu després a casa
necessites d'una pràctica constant.
Això a tots els instruments,
eh?
Tots.
Clar,
perquè amb l'estona de classe
se suposa que tu véns a classe
a aprendre
o a arreglar
allò que no et surt prou bé
però
la pràctica
un instrument
si no el toques
no sona.
O sigui,
s'ha de tenir
una bateria muntada a casa,
o sigui,
recomanem potser sí.
Avui en dia
hi ha bateries sordes
que es diuen
que piques i no fan...
Que ho escoltes
per auriculars o com va?
Aquestes són les bateries elèctriques
que tu piques i sents
que està molt bé per estudiar.
Després hi ha bateries sordes
que són com una goma
que piques i
no fan soroll pràcticament.
O sigui,
que tu per seguir
la teva evolució
ja va bé
però no molestes els veïns.
Això,
interessant.
És bo de saber.
Preus,
preus no és un instrument
dels més baratets.
Avui en dia
sí que fan instruments
amb bateries
molt barates
que estan molt bé.
Avui en dia sí.
Fa anys sí que era
un instrument car
però avui en dia
trobes bateries
per 200 i 300 euros
que estan bé.
o sigui aquí el gran problema
de les bateries
que tindríem
és la sonorització
i l'espai.
L'espai és bàsic
perquè clar
hi ha famílies
o hi ha llocs
que sí que tens un espai
per deixar
però hi ha vegades
que jo penso
que com un instrument
sempre hi ha espai
perquè treus una cosa
i poses allò
i s'ha acabat
però no tothom pensa així.
Per tant,
és un problema l'espai.
Però bueno,
sempre hi ha un lloc
on pots anar a tocar,
un amic,
un veí
i que té un garatge,
un...
Saps?
I n'hi ha molts
que venen a estudiar també.
Aquest és l'altre.
Com ho sé?
Clar,
nosaltres tenim bateria a l'escola,
tenim més d'una bateria,
llavors hi ha unes hores
en què no es fa classe
que els alumnes
poden venir a estudiar
si no tenen bateria.
Això està molt bé.
Això està molt bé
perquè hi ha solucionat
el primer cop.
I n'hi ha que venen a estudiar
quasi pràcticament cada dia.
N'hi ha molt estudiosos, eh?
Això està molt bé
perquè a més dona una opció
a les famílies
d'aquells nens
jo m'imagino més petits
que dius,
bueno,
ara l'he agafat per la bateria
però vés a saber
i vés a saber si servirà també.
Doncs mira,
de moment no l'acomplo
i vaig anar a estudiar
i a lo millor...
En unes hores
que no hi ha classe
perquè el problema
sempre és l'horari
però aquelles hores
que l'instrument
no s'utilitza
nosaltres el tenim
a disposició
dels alumnes
que vulguin estudiar.
Paco Martín,
professor de bateria
de percussió
de l'estudi de música,
doncs escolta,
moltes gràcies
per aclarir-nos tots aquests dubtes.
Hem fet classe bàsica avui, eh?
Sí,
un altre dia ja vindrem a...
Jo crec que no sóc l'única
que va despistar
amb això de la bateria
i crec que hem ajudat
a posar les cases als llops.
Sí,
segurament.
Gràcies, Paco.
Gràcies a tu.
Teresa,
fem l'agenda?
Som-hi.
Dijous,
18 de novembre.
El Teatre Metropol
a les 7 de la tarda,
concert coral.
Organitza la Conselleria
de Serveis Socials
i el Consell Municipal
de la Gent Gran
i l'entrada és lliure.
Divendres,
19 de novembre.
El Teatre de l'Institut Martí Franquès
a les 8 de la tarda,
audició-presentació,
concert de Santa Cecília,
de la Vic Van Júnior
de l'Estudio de Música.
Presentació dels instruments
de la Vic Van.
Entrades lliures
i organitza l'Estudio de Música
i col·labora
l'Ies Martí Franquès.
Dissabte,
20 de novembre.
A la llar centre
del carrer Drià
a les 11 del matí
fins a la 1,
taller de cant,
Nadales amb Roc
per gent gran
de més de 65 anys,
organitza l'Estudio de Música
i l'Ajuntament de Tarragona.
I el Teatre Metropol
a les 7 de la tarda,
concert.
El Cor Lider Càmera,
cançó tradicional catalana
i nova cançó.
El preu de l'entrada
desnou euros
i organitza joventuts musicals
a Tarragona.
El Conservatori de Música,
els dies 20 i 21,
de 9,
de 4 a 9
i de 10 a 2,
curs de cant
a càrrec d'Anna Maria Xova.
I el dia 20,
assaig a l'Orquestra de Cambra
i de l'Orquestra Sinfònica
al matí.
Diumenge,
21 de novembre.
A l'Auditoria del Caixa Tarragona
a les 7 de la tarda,
concert.
Cicle Tarragona estrena.
Una mirada al sur,
de Patxi Meritxellar veu
i Jordina Sator piano
i el preu de l'entrada
de dos euros i mig.
El Caixa Fòrum
a les 6 de la tarda,
quadrinet,
concert de clarinets,
a preu de l'entrada
és de tres euros.
I el Teatre Metropol
a les 8 de la tarda,
concert.
Banda Unió Musical de Tarragona,
el concert de Santa Cecília,
a preu de l'entrada
és de tres euros
i organitza la Banda Unió Musical
de Tarragona.
Dilluns 22 de novembre.
Al Conservatori de Música,
a partir de dos quarts de 6 de la tarda,
audició ben fusta
i ben metall.
A la sala Javier Gols
i l'entrada és lliure.
És dilluns 22
i dimarts 23.
Dimarts 23 de novembre.
Al Conservatori de Música,
a les 6 de la tarda
i a dos quarts de 8,
audició de guitarra
a la sala Javier Gols
i l'entrada és lliure.
i al Teatre Metropol
a les 8 de la tarda,
concert.
Joan Carles,
quartet,
recital de guitarra flamenca
i percussió.
El preu de l'entrada
és de 9 euros
i organitza
Joventuts Musicals
de Tarragona.
Teresa Valls,
moltíssimes gràcies.
Extensa agenda,
la de Boé.
Molta, molta,
sí, sí,
molta cosa.
Fins la setmana que ve,
Teresa,
gràcies.
Adéu.
Adéu.
Música
Fins demà!