Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Andrea!
Fins demà!
Què passa al fons amb aquesta veneda feminista que tens?
És que a l'hora de seleccionar aquelles notícies sexualitzades avui m'he trobat que
la Comissió Europea i a més una nota de premsa en què comunica que hi ha 3 estats
que presumptament estan violant la directiva europea sobre igualtat de gènere d'accés
a els llocs de treball.
Els hi ha picat la cresta a aquests 3 estats dec önagüents!
E' que us controlem!
Allà podem aprofitar per parlar de què ha dit aquesta directiva i de la feina
directiva i de la FN que fa la Comissió Europea
de controlar els estats.
Doncs sí, home, que sapiguem ja d'entrada
que existeix una directiva
que equipara, que protegeix
en principi, que regula
en afers laborals.
Sí, és una directiva que és
sobre igualtat d'oportunitats i igualtat
de tracte entre homes i dones
en afers d'ocupació, de treball.
És així com es diu.
Sí, és una directiva bastant àmplia, és una directiva
que es va aprovar l'any 2006
i que és una síntesi
una refundició de moltes directives
que tractaven aquesta qüestió. És a dir, ha estat
un intent de reformular amb una única norma
moltes normes que intentaven
regular tota aquesta qüestió.
Pregunta abstracta per començar.
Hi havia alguna sensibilitat especial al 2006
que propicies que es posessin
les piles en aquest sentit? No, no més que
la que hi ha ara. El que sí que succeeix
és que hi havia moltes directives sobre aquesta
qüestió. Escampades, no? Escampades. Llavors aquí
la Unió Europea el que va decidir és intentar
unificar-ho amb una única norma, doncs
sobretot per reforçar el seu compliment.
quan hi ha moltes normes és més fàcil que tot
que s'acabi incomplint una cosa o una altra.
En canvi, si està en una única norma, és més fàcil
centralitzar el compliment d'aquestes
obligacions. I què diu aquesta directiva?
Aquesta directiva diu moltes, moltes, moltes coses.
Sí, és àmplia. Però àmplia vol dir
vol dir general o vol dir que va a punts específics?
No, és a dir, és àmplia perquè regula moltes qüestions diferents, però molt
específiques. Sí, regula qüestions com, per exemple, de fet, l'accés als llocs de
treball i la promoció laboral i la formació professional per fer que hi hagi una veritable
igualtat. També regula les condicions de treball, incluent-hi la retribució, que
és molt important, allò que vam parlar també l'altre dia, doncs que cobren menys
les dones que els homes a la Unió Europea per el mateix treball i pel mateix temps
de treball. I després també regula tot el que és el règim de professionals de
seguretat social, perquè les mesures de seguretat social siguin igual per homes
que per dones. Això, d'una banda. Després també regula tot el que és el relatiu
al compliment dels drets que tenen les dones. I, per tant, el que es fa és establir
unes obligacions als Estats perquè reforcin tot el que és la protecció de les víctimes
per discriminació, perquè reforcin també la protecció contra qualsevol tracte
desfavorable i tot el tema d'indemnitzacions, reparacions, càrrega de la prova, per exemple.
La directiva ens diu que si una dona o un home, aquí és igualtat de tracte, i per tant
es veu discriminat, qui ha de provar aquesta discriminació no és qui fa la denúncia, sinó
el de mandat. Fixe't que això és curiós, perquè normalment quan tu fas una denúncia
ets tu el que has de provar que realment...
Hi ha la presumpció d'innocència, no?
Clar, en aquest cas del denunciat, però en aquestes qüestions, els de discriminació
de gènere, aquí no hi ha una presumpció. Sí que hi ha una presumpció d'innocència
perquè no es condemna ningú, però hi ha una inversió de la càrrega de la prova.
És a dir, qui ha de provar això és el de mandat. És a dir, ells ha de provar que
realment mai ha discriminat ni amb un home ni amb una dona per qüestions de gènere.
Hi ha moltes disposicions, moltes, moltes. Vull dir, és una directiva molt, molt llarga
i molt, molt complexa. I el que ha fet la Comissió Europea en aquest cas és analitzar
com els estats membres estan complint amb aquesta directiva. I acaba d'emetre un dictamen
en el que diu que Àustria, Bèlgica i Polònia potser no estan complint amb la directiva.
Torno a dir, Àustria, Bèlgica i Polònia.
És que, clar, un pensaria que Espanya està dins dels incomplidors.
Un pensaria en els estats mediterranis, que som sempre els que tenim la presumpció
d'aquí incomplim més les normes.
No, però més que res, perquè si m'estàs dient que hi ha una directiva de la Unió Europea
que estableix que pel mateix lloc de feina, homes i dones han de cobrar el mateix,
ara ens sortirien un munt de casos en què dius, això no és així, senyors.
Sí, mira, però curiosament, de fet, el que ha fet la Comissió Europea
és simplement dir, atenció, no estic complint amb la directiva,
però no perquè hagi pogut demostrar que realment no han adoptat les mesures
per complir amb la directiva, sinó perquè diu, aquests estats no m'han demostrat a mi
que hagin adoptat aquestes mesures.
No s'hi han posat.
Efectivament, diuen, no sabem si s'hi han posat, però jo els vaig demanar
que m'enviessin informació i la informació que m'han enviat és incomplerta.
Per tant, jo, ara per ara, el que t'estic dient és que tu estàs incomplint
perquè no m'has demostrat que has complert amb la directiva, no?
Que és una cosa que tenen els estats. Els estats, quan hi ha una directiva,
han de demostrar que realment han complert amb la directiva, ho han de provar.
I en el cas d'Àustria, per exemple, diuen que no han comunicat a la Comissió Europea
les mesures que hagin adoptat algunes regions austriaques, alguns lenders, no?
En el cas de Bèlgica, el mateix. En el cas de Bèlgica, ja diu,
la comunitat germànica de Bèlgica, que és una part de Bèlgica,
no m'ha comunicat a mi quines mesures han adoptat per transposar la directiva.
I en el cas de Polònia, el mateix, no?
És a dir, el que diuen és, la vostra comunicació de mesures no és complerta,
aquí hi ha moltes coses que hauríeu de haver comunicat i que no heu fet.
I, per tant, mentre no m'ho demostreu, jo considero que és incomplert.
I respecte a un país, que és Estònia, amb aquest ja ha declarat que no ha complert,
ja definitivament. Ara, els altres diuen, hi ha un dictamen en què diuen,
creiem que no heu complert.
En Estònia diu, ja no heu complert, i el que farà la Comissió Europea
és plantejar davant del Tribunal de Justícia un recurs contra Estònia,
per sancionar-la a Estònia.
Sancionar-la econòmicament?
Segurament econòmicament. Això ho ha de decidir...
En principi, normalment, en aquests casos, el que es fa és dir a Estònia
que ha incomplert i, per tant, que ha d'adoptar les mesures per complir,
i si hi ha, això suposa indemnitzacions a persones, etc.,
doncs haurà d'assumir aquest tipus d'indemnitzacions.
i, en el cas que no es compleixi la sentència,
llavors sí que s'acostuma a posar una multa
per incomplir la sentència.
Per tant, aquí no és que estiguin dient
tres països que no han complert
perquè hagin fet una investigació a fons,
perquè s'hi hagin posat,
sinó perquè ja no han fet ni el primer pas,
per tant, és bastant obvi, no han hagut de gratar gaire.
Clar, és a dir, en aquests moments,
simplement se'ls acusa de no haver-nos comunicat
adequadament totes les mesures que heu adoptat.
I, per tant, mentre no ens ho comuniqueu,
nosaltres considerem, a no ser que ens ho proveu,
que heu incomplert amb la directiva.
Què passa amb les mesures que sí que es comuniquen,
que s'omplen els formularis,
que s'envien els papers,
però que després la posada a la pràctica,
vull dir que tota la tasca de paper està feta,
però la posada a la pràctica no és així.
Bé, doncs, llavors, aquí la comissió ha d'investigar
si tot allò que han comunicat els estats
realment es compleix.
És molt difícil, a vegades, per la comissió,
però aquí és on els particulars hem d'entrar.
És a dir, si nosaltres hem de denunciar
davant de la comissió,
i si la comissió té denúncies per part de ciutadans
de que, molt bé, la normativa espanyola
és perfecta, no?
És a dir, tot és perfecte,
però a l'hora de veritat no es porta a la pràctica.
Si nosaltres denunciem això,
la comissió europea davant d'aquesta denúncia
investiga, perquè ja té proves, no?,
allò, indicis,
i pot arribar a aquesta conclusió.
Si no, a vegades, li és molt difícil,
a la comissió, si els ciutadans no fan denúncies,
o si les ONGs no fan denúncies, no?,
les associacions de protecció de drets de les dones, no?,
doncs no fan denúncies.
Li és molt difícil, després, a la comissió,
veure si realment això ha estat així.
Així que m'has dit que es considera
que estan incomplint aquesta normativa,
repetim-ho, Bèlgica...
Àustria i Polònia.
I Polònia.
Perquè no han comunicat adequadament
què és el que ha fet.
I Estònia, perquè no només no han comunicat,
sinó que després passa de tot,
i llavors han dit, molt bé,
doncs ara ja davant del Tribunal de Justícia,
que sigui el Tribunal de Justícia el que us condemni.
Però això deu passar, no?,
per exemple, normatives que sí que es compleixen,
però que els papers no arriben,
perquè els països no tenen la sensibilitat burocràtica
d'omplir formularis,
que a vegades és el que fa més falta
o que no tens el mecanisme per fer-ho.
Però saben que ho han de fer,
llavors ja al final acaben fent,
omplint formularis,
perquè moltes directives porten una disposició
en la que es diu que els estats,
en un termini determinat,
hauran de comunicar a la comissió
tot el que han fet per complir amb aquella norma.
Llavors forma part de la burocràcia.
Estàvem parlant d'aquesta directiva de l'any 2006,
de la Unió Europea,
que regulava, i això és el títol,
la igualtat d'oportunitats i de tracte
entre homes i dones
en afers de treball, en afers d'ocupació.
Després, tenim una notícia d'última hora.
Jo també la tinc.
Estàvem esperant que vinguessis per donar-la.
Bé, doncs donar-la tu, que és de periodista.
Ah, no, no, ja veus tu.
Jo tinc la font aquí del web de la BBC,
per tant me'n puc refiar,
que ens diu que s'ha reunit,
estava reunit aquest matí,
es feia la Convenció sobre el Comerç Internacional
d'Espècies Amenaçades,
de fauna i flores silvestres,
el que es coneix com a acites.
Sí, exactament.
I dins d'aquesta convenció
s'havia de decidir si la tonyina roja
es declarava espècie protegida,
amb la qual cosa era una proposta de la Unió Europea,
amb la qual cosa, doncs,
els pescadors de l'ametlla, per proximitat,
en sortien molt mal parats,
perquè volia dir que no podien exportar
les seves captures de tonyina roja
fora de la Unió Europea.
Per tant, perdien el mercat japonès,
que era una font d'ingressos imprescindible.
Estaven tots revolucionats.
Doncs, finalment, han decidit que no,
que no es protegeix la tonyina roja,
que endavant continueu-la pescant
i exportant i tot el que convingui.
Sí, és a dir, hi ha hagut la votació,
i a la votació ha sortit 68 vots en contra
de la prohibició,
20 a favor de la prohibició
i 30 excepcions.
I després hi ha hagut una segona votació,
que era per intentar
que aquesta espècie
s'inscrigués en una anexa
que, en el futur,
que és l'anexa 1,
i, per tant, no fer-ho ara,
però sí fer-ho d'aquí un temps.
I la segona votació
encara ha sortit més pitjor,
que hi ha 72 vots en contra,
43 a favor
i 24 excepcions.
Tal com l'Alfons ja ens avisava,
deia,
jo dubto que s'arribi
a declarar espècie protegida
la tonyina roja,
perquè hi ha països,
especialment al Japó,
que en són consumidors,
per tradició fins i tot,
perquè és una de les bases del sushi,
i no els interessa
que els arribi poca tonyina
i que l'hagin de pagar prou d'or.
Per tant, Japó,
que és un país prou potent,
pressionarà perquè això no sigui així.
Sembla que,
vaja, aquí,
segons la notícia,
Japó i Canadà
han estat claus en la influència,
perquè finalment hagi passat això,
i a l'Amelda,
jo crec que els estan agraïdíssims.
No estàs celebrant-ho.
Ara el que podem veure,
perquè aquesta és una notícia
de fa només un parell d'hores,
i per tant no tenim encara
el detall de les votacions,
però ens podem comprometre
a la setmana vinent
a veure quina és la posició
dels països de la Unió Europea
des del punt de vista individual,
perquè, si ens recordeu,
vam dir que una cosa
és la posició de la Unió Europea,
però una altra cosa
és la posició dels països,
i podria ser que hi haguéssim països
que votessin una cosa diferent
que la Unió Europea.
Bé, mirarem a veure com ha estat la cosa.
Doncs ja ho sabeu,
una notícia que teníem ganes de donar
quan estàs l'Alfons aquí,
i que, de fet,
no l'hem pogut donar abans
perquè s'ha produït fa un parell d'hores,
la tonyina roja
no està declarada com a espècie protegida.
Es pot pescar i es pot exportar.
Ja la tenim.
Ja està.
Entrem en un altre tema,
però interessant.
La setmana passada parlàvem dels lobbies,
dels grups de pressió,
que havien de seguir
tota una sèrie de passos,
com a mínim un registre,
s'havien de registrar
per després poder anar
davant de la Comissió Europea
i dir, miri,
nosaltres representem aquest sector,
imagineu-vos les farmacèutiques,
representem el sector de les farmacèutiques,
estem inscrits,
com a grup de pressió no se n'hi diu, no?
S'utilitza la paraula anglesa,
que és lobby, no?
Perquè el grup de pressió...
Té les connotacions, ja.
Sí, a vegades també s'utilitza
el grup d'interès, no?
Per no dir grup de pressió,
perquè el grup de pressió sona malament,
sona com una cosa d'imposar,
d'intentar forçar, no?
Doncs s'han de registrar
per poder després anar
a la Comissió Europea
a defensar els seus interessos
i sembla que això de registrar-se
no cau bé a tothom.
No, no, no, no.
De fet, aquest és un registre
que és voluntari, no?
I, per tant,
no estàs obligat a...
Però si no et registres,
no tens audiència.
Bé, no,
tampoc estàs obligat a...
És a dir,
els funcionaris
de la Comissió Europea
no estan obligats
a no acceptar
a rebre aquest tipus de persones
que no estan inscrites,
poden rebre qui vulguin.
I, per tant, tampoc.
El que sí que succeeix
és que els que estan inscrits
es comprometen
a tenir una conducta determinada
a l'hora d'intentar influenciar, no?
I, per tant,
és com que
aquelles persones
que s'han inscrit
o aquells grups
o aquelles empreses
que s'han inscrit
es comprometen
a comportar-se bé
i, per tant,
diguem-ne,
estan fora tota sospita
d'intentar corrompre
funcionaris
i coses d'aquest tipus.
I, per tant,
això és una bona senyal
perquè és una senyal
de transparència
i, a més a més,
és una marca, diguem-ne,
de qualitat,
de bona conducta
per als que estan inscrits.
Perquè tu dius,
bueno,
aquestes persones
no juguen brut,
juguen obertament.
Entenem que puguin tenir interessos
i donen la cara.
Però no tothom
està a favor
d'inscriure's aquí.
Llavors,
hi ha essencialment
dos grans grups,
tipus de grups
que no volen inscriure's
en aquest registre
i, d'una banda,
trobem els grans
bufets d'advocats,
els bufets d'advocats
no es volen inscriure
com a grups de pressió.
M'hauràs d'explicar això.
Per què?
A veure,
no tens per què inscriure't
si no vols ser un grup de pressió,
clar,
si no vols actuar,
si no tens cap reivindicació a fer,
però, clar,
un cop tens la reivindicació a fer,
per què no volen ells inscriure's?
Ells no volen
perquè no volen sentir-se
tacats, no?
És a dir,
ells no ho diuen així,
ells diuen
no,
nosaltres no ens volem inscriure
perquè si ens inscrivim
i diem a qui representem,
estem trencant
el vincle de confincialitat
entre client i advocat,
no?
I hi ha un vincle,
diguem-ne,
de confincialitat
que no es pot trencar.
Si nosaltres ens inscrivim,
quan ens inscrivim,
a més a més,
no només ens hem d'inscriure,
hem de dir a qui representem
i hem de dir
quins interessos econòmics
tenim nosaltres
amb el nostre representat.
Per tant,
ells haurien de fer públic
quan cobren
per representar.
Això no agrada.
I això no agrada, no?
I diuen,
no,
és que això és una cosa secreta,
és una cosa entre el client
i nosaltres
i per tant no hem de fer públic això.
I els bufets d'advocats
es neguen a inscriure's en això.
També hi ha bufets d'advocats
que no volen
per què?
No, tampoc no ho diuen obertament,
però per el motiu següent
i és,
home,
si se sap que jo represento
una empresa
que contamina
o que no sé què
o que té una conducta
en determinats països del tercer món
respecte a l'explotació infantil
que no és gaire adequada.
I en vinculen una línia.
Clar,
em quedo tacat el meu prestigi
com a advocat
és advocat d'empreses dolentes
o d'interesses dolents
i per tant
per això tampoc no es volen inscriure
perquè ells diuen
nosaltres som professionals
i no volem que ens arrosseguin
els nostres clients.
Però al fons, clar,
entenem que ells no s'inscriurien
per representar els advocats
sinó per representar els seus clients.
Clar,
però qui s'han d'inscriure són ells
perquè són ells
els que representen els seus clients.
Són els que faran
de grup de pressió.
De fet,
quan tu t'inscrius
poses
Sotanito,
l'empresa
i després
quines són les persones
que representen
aquesta empresa.
Llavors,
si és un fet d'advocats
hauran de ser aquest advocat,
aquest altre i aquest altre.
Però tu imagina't,
el cas, per exemple,
un cas que se m'acut de Microsoft.
Microsoft és una
mega empresa
de comunicacions
d'informàtica
que, clar,
evidentment
té un pes molt específic.
Clar,
Microsoft possiblement
no s'inscriurà a ella
sinó que ho farà
a través d'un advocat
i l'advocat dirà
jo no vull
que se sàpiga
que treballo per aquesta persona
ni quan cobro.
Podria ser.
Però la Unió Europea
es negarà
a rebre l'advocat
de Microsoft?
No.
Ah,
que és que...
No es negarà,
no es negarà.
Encara que no estigui inscrit.
Clar,
no es negarà.
El que passa
és que també
la Comissió Europea
acaba d'elaborar
a finals del 2009
un informe
sobre com està anant
això del registre,
no?
I ells reconeixen
que molts funcionaris
ara, diguem-ne,
tenen,
molts funcionaris
de la Unió Europea,
no?
Tenen una certa por
a reunir-se
amb gent
que no està inscrita,
no?
perquè, clar,
caurà sobre ells
una mena de sospita
de per què
volen tractar
amb gent
que no s'inscriu,
és que hi ha alguna cosa
que volen amagar.
Sí, clar.
I llavors
s'està creant
com una mena
d'estat d'opinió
entre els funcionaris
que millor
no tractar
amb els no inscrits.
Això no vol dir
que no ho facin,
però sí que és cert
que ells han detectat
que, per exemple,
les bases de dades internes
de la Comissió Europea
i de les diverses
direccions generals
s'estan eliminant
els noms
a l'hora de fer consultes
d'empreses
o grups de pressió
o associacions
o ONGs
que no estan inscrites.
Doncs, bueno,
si tu no vols jugar
jo tampoc
et parlo amb tu,
no?
Llavors, si jo...
I com s'arreglarà això?
Perquè
s'entén la reivindicació
per part de les dues parts,
eh?
Sí, s'està parlant
entre tots dos
a veure si, diguem-ne,
es fa alguna modificació
en el registre
perquè estiguin registrats
però alhora, diguem-ne,
no quedin molt compromesos,
no?
És a dir,
ara estan buscant
a veure la fórmula.
Els advocats,
de moment,
diuen que ells no es volen inscriure.
Són l'únic grup que...
Hi ha un altre grup,
els que s'anomenen
els think tanks, no?
És una expressió
anglosaxona, no?
Que vol dir
els think tanks
són com els centres
de pensament, no?
Són els instituts
de recerca social, no?
Els que pensen
sobre com han de ser
les polítiques, etcètera.
De fet, per exemple,
tots els partits polítics
tenen think tanks, no?
Tenen...
A l'estat espanyol, també?
A l'estat espanyol, també.
Sí, sí.
De fet,
per exemple,
el ministre Caldera,
va deixar de ser ministre
del govern del PSOE
per dirigir
el gran think tank
del PSOE,
que és la Fundació Nidees, no?
O, per exemple,
José María Aznar
és president
de la FAES,
que és
el think tank
del PP.
És a dir,
és el laboratori
on s'investiguen
quines han de ser
les polítiques
que després ha de portar
a terme el PP.
Bé, doncs els think tanks
tampoc no es volen inscriure,
perquè diuen que ells
en realitat
no són grups de pressió.
Ells, simplement,
són llocs
on es pensen polítiques.
Però què poden necessitar
de la Unió Europea?
Què poden reivindicar
com a grup?
Home,
poden reivindicar
en tant que estan representant
també en el fons
a un partit polític,
en aquest cas, no?
És a dir,
FAES,
quan va allà
i diu
nosaltres creiem
que això hauria de ser
de determinada manera.
Seria el mateix cas
que els advocats
que fan d'intermediaris,
de representants.
És a dir,
perquè a més,
moltes d'aquestes fundacions,
molts d'aquests think tanks
han estat creat directament,
doncs,
moltes vegades
per partits polítics,
però, atenció,
a Estats Units
és bastant habitual
que els think tanks
estiguin pagats
directament
per les grans
empreses multinacionals.
Hi ha think tanks
que el que volen demostrar
és que, per exemple,
el tabac no es pot judicial.
Clar, clar.
I llavors fan estudis...
Clar, i arran d'aquí
modifiquen
o condicionen
la política
que després es durà a terme.
Efectivament.
Llavors els think tanks
tampoc no es volen inscriure
perquè diuen
no, nosaltres no som
un grup de pressió,
nosaltres som grups
que pensem lliurement
sobre qui és el millor
per a tots, no?
I en realitat
sabem que darrere
dels think tanks
moltes vegades
hi ha interessos
econòmics, polítics
més o menys confessats, no?
Doncs aquests
tampoc no es volen
inscriure al registre.
Bueno, doncs
estan negociant
a veure com es fa.
I aquest rebuig
inscriure's en el registre
pel que fa als think tanks
i també als advocats.
Estem parlant només
de grups de pressió
d'aquí d'Espanya
o diríem que és extrapolable
a tots els països?
És de tota la Unió Europea,
no és una qüestió...
Al revés,
quasi que no és un fenomen
d'Espanya
perquè a Espanya
això dels think tanks
no està molt desenvolupat encara
i això dels grups de pressió
encara no està molt desenvolupat, no?
Perquè no forma part
de la nostra cultura política.
I a més
la nostra idea
que tenim
d'aquests grups de pressió
és de gent
que va corrompre els polítics, no?
És a dir,
i és d'aquell senyor
que va amb el maletí
i li diu
escolti,
que represento s'ho tenint
i llavors
si vostè fa això
nosaltres tal, no?
I en realitat
els think tanks
haurien de ser
i estic segur que són
en molts països
doncs associacions
que tenen una opinió
sobre el tema
i dins de les associacions
a vegades hi ha
grups ecologistes,
grups de defensa
de drets humans,
grups de defensa
de drets socials,
grups de defensa
de gènere.
Sí, però no m'estranya
que la Unió Europea
es vulgui
cobrir les espatlles,
les esquenes
i digui
registreu-vos.
Clar,
és un exercici
de transparència
i jo crec que és
un bon exercici
de transparència,
saber qui hi ha
i qui és el que defensa
cadascú.
Doncs així estan les coses
amb aquest registre
dels grups de pressió,
dels grups,
torno a dir,
d'opinió,
no?
D'interessos.
D'interessos, sí.
En anglès s'utilitza
per lobby,
en castellà
s'utilitza grup d'interès
per no utilitzar
grup de pressió
que sona malament.
I hem tancat
els dos temes del dia
i anem a parlar dada.
jo hagués pogut fer trampes,
hagués pogut buscar
per internet
i mirar
quantes estrelles
té la bandera
de la Unió Europea,
que és el que ens preguntava
avui l'Alfons,
però no ho he fet.
Quantes en té?
Fons blau
i quantes estrelles
en rotllana?
dotze.
Són dotze.
Són dotze estrelles
que són d'aurades
i en cercle.
I mira,
quan estava analitzant
la plana de la Unió Europea
sobre la història
d'aquesta bandera,
abans he fet un Google,
que és el que fem tots,
i poses,
doncs, tal,
perquè no me'n recordava
exactament l'enllaç directe
cap allà.
I llavors
sortia a la Wikipedia
també bandera
de la Unió Europea,
i he entrat
a la Wikipedia,
he llegit,
i molt bé,
d'acord,
hi ha una història,
el per què,
tot plegat i no sé què,
i després me'n ha anat
a la plana de la Unió Europea.
Doncs, oh sorpresa,
les dues deien
que hi havia dotze estrelles,
però la història
de la bandera
de la Unió Europea,
segons la Unió Europea
és una,
i segons la Wikipedia
és una altra,
que no té res a veure,
no?
Res?
Res.
Home, hauríem de fer
cas a la Unió Europea, no?
Clar,
llavors, mira,
aquest és un exemple
d'entrada
que cuidado
amb la Wikipedia
que no sempre ens explica
les coses tal com són,
perquè pressuposem
que la Unió Europea
no explica cap mentida
respecte a la història
de la seva bandera.
Veritat o mentida,
com que és la versió oficial
i és la d'ells, no?
És clar,
és allò de casa seva,
avui ells vam de creure.
Per què són dotze?
Doncs mira,
dotze és que és un número simbòlic,
no?
Que representa la integritat,
no?
I per tant,
sí, simbòlicament,
sempre dotze
representa la integritat,
no?
Hi ha dotze mesos
de l'any,
és el número d'hores
que surt amb un rellotge,
dotze,
no?
I llavors
sempre s'ha identificat.
Sí,
per què estan en cercle
aquestes dotze estrelles?
Doncs perquè
volen també simbolitzar
l'unitat, no?
És a dir,
tots estem junts, no?
I som un destí únic, no?
És aquest el motiu, no?
Del per què
hi ha dotze.
Alguns han dit, no,
hi ha dotze
perquè hi ha una cosa molt curiosa,
perquè són els països
de la Unió Europea, no?
El que passa és que aquí a Espanya
aquesta teoria va fer fortuna
perquè quan va entrar a Espanya
a la Unió Europea,
que en aquell temps
serien les comunitats europees,
érem dotze estats membres
comptant Espanya i Portugal, no?
I llavors deien,
no, mira, dotze
perquè som dotze, no?
No, no,
dotze ja era abans, no?
L'estarien retocant
cada dos per tres.
Clar, no,
llavors és dotze
perquè té aquest simbolisme.
I, cuidado,
aquesta bandera
no és una bandera
feta expressament
per la Unió Europea,
sinó que aquesta és la bandera
que és el símbol
del Consell d'Europa,
que és una altra organització,
i que també ha adoptat
la Unió Europea
com a símbol d'Europa.
I, per tant,
el que ha fet
la Unió Europea
és assumir la bandera
d'una altra organització
internacional
també com a bandera pròpia,
que és una cosa curiosa,
és a dir,
no s'ha fet expressament
per la Unió Europea,
sinó que nosaltres
hem acceptat
com a representació d'Europa
una cosa que va acceptar
una altra organització internacional.
Mira, sí,
sabem coses
ja de la Unió Europea
i concretament
de la seva bandera
que estem farts de veure-la
i no ens havíem plantejant mai.
Alfonso,
no tenim més temps.
Ho deixem.
Moltíssimes gràcies.
Fins la setmana que ve.
A vosaltres.
Fins la setmana vinent.