Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Comencem així, d'aquesta manera tan energètica, la Tempo,
aquesta secció que ens acompanya els dijous a primera hora aquí als Ja Tardes
i que ens aporta la Teresa Valls des de l'estudi de música de Tarragona.
Teresa, bona tarda.
Bona tarda.
Recordem que és una secció que la Teresa la fa en certa manera per celebrar,
perquè esteu d'aniversari, 25 anys.
Sí, estem d'aniversari.
Això que hem escoltat també és així com a festiu, no?
Sí.
I un puntet nadalenc.
Sí? Tu creus?
Bé, també m'ho recorda.
Avui he trencat els esquemes, no?
Doncs sí.
Doncs no és nadalenc, figura.
Això que hem escoltat es diu a l'atur,
que ja és l'últim moviment de la sonata amb la major per a piano de Mozart.
I amb una versió dels Swingles Singles,
que és un grup vocal anglès que va néixer l'any 62
i que està format per dos sopranos, dos contrals, dos tenors i dos baixos.
Són una gent amb una gran tècnica vocal per poder fer tot això
i tenen un repertóri molt ampli que va des dels Beatles fins a música clàssica
com Tchaikovsky, Beethoven, passant per l'òpera.
I has vist que els seus arranjaments sovint estan molt a prop del jazz i del swing.
Val.
Potser és això el que a mi m'ha sonat a nadalenc, no?
Potser sí.
El fet de capella i tothom.
Mira, no ho sé, ja em veia jo amb la tasseta de ponche calent.
Potser sí.
Nadalenc, americà.
Avui ens acompanya Teresa, l'Anna Morlanes, que és la cap d'estudis de l'estudi.
Hola, bon dia. Bona tarda.
I a més, l'Anna ens parlarà sobre...
Sobre llenguatge musical, que és una cosa que tard o d'hora tothom n'hem de fer.
Llenguatge musical.
Sí, l'antic solfeig.
Això, per posar-li títol perquè ho entenguem, és el que abans era el solfeig.
Sí, sí, sí.
Com és que heu canviat el nom?
Bueno, no ho sé, penso que va ser a partir de l'Aloxe, que se li va començar a dir,
o sigui, el canvi de pla d'estudis, que se li va començar a dir llenguatge musical.
A part que és un llenguatge.
És un títol molt descriptiu, eh?
Sí, sí, sí.
I també això comporta que en el fet del canvi de nom s'hi van implicar també altres matèries
dintre del llenguatge, que abans estaven molt seccionades, que abans només era la part teòrica,
en el medi de la música, i en aquest moment ja sí que hi ha la part teòrica,
però també hi ha una part d'harmonia, d'audició...
Tot el que és audició.
Sí, per exemple, amb els nens petits no en fèiem mai, dedució de formes musicals, no?
I ara se'n fa.
Ah, a part de les classes de llenguatge musical, no és allò només de llegir...
Només és portar el compàs, les notes, el ritme...
No, no.
A més, abans es feia molt quasi de memòria, repetint com a lloros,
i ara intentem que no sigui tant així, eh?
Classes un pèl més distretes, tot i que sempre és la part més dura, no?, de la música,
però, bueno, que tothom ha de passar per aquí,
sinó és la manera de saber llegir una partitura, de saber analitzar-la, no?, i entendre-la.
Suposo que deu ser especialment dur per aquella gent que és autodidacta,
que ve a l'estudi ja a tocar algun instrument,
havent-lo ja autoaprés a casa amb els seus propis recursos.
Sí, sí, sobretot amb els adults, eh?
Els sí, costa força quan ja venen amb la seva guitarra,
o toquen la bateria, o etcètera, els diferents instruments...
I amb els seus vicis, també.
Amb els seus vicis, sí, és veritat.
Llavors, passa moltes vegades que ells no veuen la necessitat d'això, no?,
però, a veure, intentem que a l'escola, almenys,
tot l'aprenentatge musical sigui el més complet possible, no?
Sí que és veritat que potser és el que els agrada menys,
però hem de crear la necessitat que els agradi, no?
I a vegades passa.
És el llenguatge universal,
i aquí enradica la gràcia de tot plegat, no?,
que et permet llegir qualsevol,
i interpretar qualsevol tipus de partitura.
Clar, però és d'haver la necessitat de fer-ho.
Moltes vegades és diferent als nens,
però la gent gran que ve, d'entrada,
no la veu la necessitat,
perquè si tu ja toques la guitarra,
doncs ja està.
La guitarra és el típic instrument.
Sí, perquè, bé, de fet es fan molts cursos de guitarra
a través d'internet, o així,
però sabent les posicions dels trastes,
moltes vegades no necessiten ni llegir, no?
Sí.
El que passa és que, a veure,
intentem que ells entenguin aquella partitura
que sàpiguen afinar-la fins i tot, no?
Perquè amb el llenguatge,
sobretot als adults els costa molt afinar,
no fer-la a part.
O perquè necessito afinar?
Doncs, bueno, per interioritzar aquella partitura com sona, no?
Què vol dir afinar?
Entonar.
Sí, però afinar l'instrument?
No.
Quan tu veus una partitura, saber...
Cantar.
Cantar.
Si hi ha un dom i sol,
pots saber cantar el dom i sol
amb la seva afinació d'aquelles notes.
Ah, això és molt difícil.
És molt difícil.
Encara que sigui la partitura és per guitarra,
però tu abans l'has d'haver afinat en la teva veu.
Has de saber com sona, clar.
Has de saber com sona.
Hauries de saber com sona, evidentment.
Passa muntant per ser molt baix,
però hauria de ser així, eh?
Sí, sí.
No, no, no.
Hi ha partitures, a més, per tot, no?
Per tots els instruments.
Fins i tot per la bateria,
que a mi és el que em xoca més.
Sí, sí, sí.
A més, té notes, eh?
La bateria, a veure, jo no en sé gaire,
però depèn de la part de...
si és el bombo, la caixa o els plats,
doncs és un tipus de nota o altra.
Clar, perquè bàsicament és una partitura rítmica,
la de bateria,
però clar, tenen diferents instruments
que estan afinats en diferents notes,
per tant, han de saber...
No sona igual al platet que un bombo o una caixa.
Per exemple, una cosa més greu,
o ja no et dic quals que fan percussió,
que fan servir, per exemple, unes timbales.
Les timbales es fan afinades.
Cada timbales és una nota.
Una nota d'orremi per sol, eh?
I també hi ha partitura per timbales.
Clar.
I s'afinen.
Després, a veure,
sempre diem el mateix,
els alumnes que fan percussió,
sigui bateria amb música moderna o clàssic,
és igual,
normalment s'acompanyen amb instruments melòdics, no?
Llavors, trobo que han d'entendre
què fan els seus companys tocant,
que moltes vegades aquesta necessitat
tampoc es veu.
Oh, jo no ho necessito.
Ah, no.
O un flautista, per exemple,
que toca o llegeix en clau de sol,
normalment a llenguatge es fa clau de sol,
clau de fa...
o sigui, que les notes van variant del lloc, no?
Del pentagrama.
Què passa?
Oh, jo no llegeixo amb aquesta clau, sí,
però normalment t'acompanya o un piano,
que sí que la necessita,
o un violoncel,
per tant,
és una mica que ells entenguin
tota la resta de música,
no fan música ells sols, no?
Això ho intentem fer ja
des de la classe de llenguatge.
És interessant, també.
No, quan parlàvem de les claus,
ara potser algú no sap de què parlem.
Són com si parlessis diferents idiomes, no?
Hi ha un instrument que parla en anglès,
l'altre parla en francès
i l'altre parla en alemany
i els hem d'entendre tots.
I llavors és això,
aquestes diferents claus,
que són aquests diferents...
I en idiomes,
que de fet són posicions,
però és igual.
Són les posicions de les notes,
com que el pentagrama només té cinc línies,
depèn de quina clau posem,
doncs les notes poden ser més agudes o més greus,
depèn de la necessitat de l'instrument.
Si l'instrument sona molt agut,
utilitzen una clau.
Si l'instrument sona més greu d'entrada,
utilitzen una altra,
perquè sempre queden les notes
més o menys centrades en el pentagrama.
Vosaltres que sou professionals d'això
i que hi treballeu i piqueu pedra
en aquest sentit des de fa molt de temps,
el pentagrama és el millor sistema
o el llenguatge musical tal com s'utilitza
o tal com s'escriu avui en dia?
Està ben pensat?
És el millor sistema?
Home, de fet, és un sistema.
Evidentment, a veure,
amb el clàssic,
la majoria de gent llegeix amb el pentagrama.
Després hi ha el que és la nomenclatura americana,
que llegim en lletres.
Aquí és on la guitarra s'utilitza molt, no?
Sí, però que també dins la classe de llenguatge
es fa servir.
La nomenclatura americana.
Sí, perquè trobo que, a veure,
amb els alumnes de nivell mitjà,
i els hi ensenyem les lletres,
el xifrat.
És molt més senzill.
La nomenclatura americana és més senzillada.
Jo diria que és diferent.
Ni més senzill, ni més complicat.
Utilitzen lletres en contra del nom de notes.
El que passa és que abans de fer tot això,
evidentment, també has de saber la posició de les notes.
O has d'haver passat també per l'altre,
perquè si no parlem amb xino.
Ara, la corda A,
la de mi, pal, i què?
O sigui que, a veure,
tot és com a molt complex.
De fet, quan es comença el llenguatge,
és com la farina, no?
Que tenim un granet per aquí,
un granet per allà,
i tot això s'ha de posar
com a resultat per donar el pa, no?
Vull dir, s'ha d'ajuntar tot, no?
Doncs el llenguatge és una mica així.
S'ho he explicat una mica a nivell.
Bé, els pentagrames ens donen
i tota aquesta representació gràfica, no?
Pel que jo sé,
ens donen el to de la qüestió
i també el ritme, el que deia.
Aquí estaríem amb les diferents figures que s'utilitzen.
En pentagrama s'hi escriu tot.
Sí, clar.
Per tant, tu has de poder seguir allò
a nivell rítmic i a nivell melòdic.
Què passa que rítmicament,
moltes vegades,
quan es treballa el ritme,
a vegades ni ho posem dintre el pentagrama,
perquè, a veure,
es tracta de picar o fer l'alà
i llavors no ens interessa tampoc
l'alçada de les notes,
però una partitura té les notes
dintre el pentagrama,
el seu ritme, etcètera.
No, quan dic ritme
és que potser parlem de coses diferents.
Quan dic ritme,
em refereixo,
potser no m'he expressat bé
i no és això, eh?
Em refereixo a la diferència
si entra una corxera,
una semicorxera i tot això.
Sí, sí, sí, sí,
hem parlat d'això.
Sí, sí, sí.
Val, val.
Vas bé.
Val.
D'alguna cosa me'n recordo.
Escolteu,
per l'experiència que en teniu,
quina...
els nens que us venen a l'escola
i evidentment són els primers,
fins i tot abans de triar instrument,
fan llenguatge musical.
Sí, és que a veure,
tenim nens des d'un any.
Clar, evidentment...
I a més se'ls pot ensenyar coses.
Sí, el que passa
és que aquests nens
evidentment no fan llenguatge.
Un llenguatge diferent.
A veure,
el que fem amb els nens petits
a partir d'un any
i fins i tot bé,
quasi els sis,
és treballar-los molt la pulsació.
La pulsació és...
A veure,
és allò que seguim quan ballem, no?
Vull dir,
que tothom sap més o menys seguir-la.
Llavors, clar,
és una cosa
que l'han de saber portar
molt interiorment
quan toquem un instrument.
Llavors,
quan som petits,
el que fem és exterioritzar-la, no?
Amb instruments ors,
picant amb els peus
en diferents parts del cos.
També coordinem, no?
D'aquesta manera,
seguint una música,
cantant ells la música
o repetint un ritme.
És el que es treballa molt, no?
I fins i tot les alçades,
els sons,
però sense dir-los
el nom de solmí o d'orré, no?
I anem treballant aguts,
crec,
en diferents metodologies, no?
I pel que veieu vosaltres,
al col·legi, a l'escola,
se'ls ensenya,
perquè tenen una assignatura de música,
se'ls ensenya llenguatge musical
i amb bones condicions.
A veure, sí.
Vé, anem amb una base.
Home, és molt diferent ara
de fa...
Quan vam començar?
Però la flau encara s'utilitza.
Sí, sí.
Com a element bàsic.
Què passa?
Que, per exemple,
tot el que són qualitats de so,
intensitats, durades,
tot això es treballa molt a l'escola.
Sí?
Sí, sí, sí.
A veure, els nens,
la majoria no els hi has d'explicar
que el so és agut o és greu,
vull dir,
ho venen apresos de l'escola.
Sobretot els que comencen
en 5-6 anys,
els que tenen un any, no.
Però la resta, sí.
Què passa?
Que després,
a mesura que anem seguint,
altres, potser perquè, clar,
l'escola també tenen menys estona, no?
Llavors, a l'hora que comencen
en instrument,
també, vulguis o no,
els nens s'espavilen bastant.
I això del llenguatge musical,
del saber llegir partitures,
és una feina que...
un aprenentatge que duri tota la vida?
O arriba un moment que dius
ja està, ja ho sé?
Vull dir,
hi ha partitures més difícils
i més fàcils de llegir.
Sí, sí.
O sigui, pot donar per fer?
Fins a quin curs seu llenguatge musical?
Bueno, fins a nivell mitjà...
Vull dir, no acabem.
El que parlàvem el primer dia,
que parlàvem de com estan estructurats,
o sigui, hi ha quatre cursos
de nivell elemental
i després passes a nivell mitjà.
A nivell mitjà té tres grups
de llenguatge,
que són el primer grau,
el segon i el tercer.
I cada grau té dos cursos.
Ves comptant anys.
Si comptes curs per any,
doncs,
estem parlant de deu anys,
sense perdre ni un.
Pensa que, a veure,
quan són...
Sí que dona de sí, doncs, no.
Dona de sí, no, sí, sí.
Perquè hi ha partitures molt...
Però és que no només parlem de lectura,
sinó, a veure,
quan som petits,
evidentment,
només fem lectura
i poca cosa més.
I sí que fem un petit anàlisi,
no,
de si el llenguatge com a tal,
musical,
està format també com el parlat,
no,
que hi ha frases musicals,
hi ha una pregunta,
hi ha una resposta,
o sigui,
i tot això depèn...
Bueno,
és un llenguatge una mica matemàtic,
la teoria,
una mica no del tot.
Llavors,
no és casual
que la gent que no sap música
o escolta una música
sap que s'acaba, no?
Va a ser un concert
i s'ha acabat, no?
I aplaudim tot.
Però no és...
És una intuïció que tenim,
però realment és matemàtiques,
no?
Vull dir,
perquè s'acaba amb una corda a l'escala...
Hi ha una estructura ja pautada.
Hi ha una estructura.
Tot això entra dintre el llenguatge,
o sigui,
no només és la lectura,
evidentment,
a mesura que anem passant els anys,
doncs,
és la lectura
més un anàlisi,
més la part d'harmonia,
no?,
que és la construcció de cor.
Per dir una cosa,
és una mena de composició, no?
Llavors,
clar,
es va enredant tot.
Trencar les pautes,
de fet,
aquestes estructures ja establertes,
les pautes clàssiques,
no?,
també suposo que és part...
Trencar el llenguatge,
eh?
Jugar amb el llenguatge
és part de les composicions contemporànies.
També forma part del joc.
Sí,
és com una investigació,
fins i tot.
En aquest moment,
la música contemporània,
clar,
els instruments clàssics
han donat molt de sí,
no sé si tot,
però han donat molt de sí.
Actualment,
la gent que escriu
música contemporània
investiga sobre modificacions
d'aquests instruments,
fins i tot instruments nous.
llavors, clar,
sonen sons nous,
sonen notes noves.
Tot això és una altra cosa
que s'ha d'investigar.
Sonen notes noves?
Sí.
Amb què?
Amb instruments modificats?
Clar.
Només canviant el tipus de fusta
o l'obertura...
Sí,
o modificant-los de quan s'ha d'obertura
o posant-hi alguna cosa
entremig
que el sol
el faci diferent.
I aquestes noves notes
com...
I aquestes noves notes
s'ha d'estudiar en un futur.
Però tenen nom i cognom
i tenen forma
i ja pel pantàgraf no.
N'hi ha que sí, n'hi ha que no.
Llavors, clar,
això és un altre llenguatge
a investigar
i evidentment
a poder estudiar
però quan aquest altre primer
el tens,
molt clar,
perquè si no
aquí sí que ens perdem tots.
A veure,
nosaltres a l'escola
fins aquí ja no arribem.
A veure,
potser ja són estudis
més superiors
que a l'escola,
ja no ho fem.
Però vaja,
que és important tenir la bona base
per després poder trencar normes.
Clar,
perquè és la gent
que escriu ara,
és la música
que quedarà pel futur.
Nosaltres estem parlant
aquests dies
que escoltem molta música
però la majoria és molt antiga,
de fa molts anys.
d'aquí uns anys
què els hi deixarem?
Els deixarem alguna cosa nova,
no?
Hem de deixar.
Per cert,
clar,
aquí estem parlant
tota l'estona d'interpretar.
Jo torno al tema
de la partitura,
perquè ja sé
que el llenguatge musical
és molt més que això
però bé,
aquesta és la part
potser més feixuga.
Ensenyeu
a interpretar
les partitures
però clar,
això també serveix
per poder composar
i composar
i transmetre
de fet
la composició
que has fet.
Ho ensenyeu això també
o hi ha els alumnes
ja cadascú?
A veure,
això és una mica
el que t'he comentat abans.
A veure,
dintre de la part
del llenguatge
hi ha l'harmonia
que és la construcció
de cors
o dintre d'un acord
sí que fem melodies
el que passa
que és una composició
molt senzilla.
O sigui,
a veure,
sempre pots trobar
una alumna
que de fet
n'estic pensant
en una
que li agrada
la composició
i
bé,
amb aquesta
li agrada molt
la sardana
suposo que ja deu saber
qui ha fet
alguna sardana
i tot
però a veure,
és minoritari.
El perfil
normalment
que us ve
a l'estudi
de música
és de gent
que vol interpretar
no tan composar,
no?
La gent
el que vol
és tocar
l'instrument
i realment
és el que dèiem
el llenguatge
és el camí
per tocar
l'instrument
i nosaltres
hem de crear
la necessitat
que ells
ho vegin
perquè si no
a veure,
obliguem en certa manera
quan som petits
però els adults
o quan ja tenen
un cert nivell
tampoc els obliguem
a fer,
perquè això vol dir
que no hem creat
la necessitat
amb aquell alumne
també és veritat.
Per tant,
si algun adult
us ve
i no vol
fer llenguatge musical
li aconsellant
que ho facin
però no tothom
ho fa.
És a dir,
la gent adult
normalment
ja la gent gran
el que passa
és que fins que
tu no veus
la necessitat
de fer aquella cosa
dius,
bueno,
a mi m'agrada tocar
la guitarra,
m'agrada cantar
perquè hi ha d'aprendre
això altre.
En el cant
també jo crec
que és un dels punts.
La guitarra i el cant
potser són els instruments
que més en resisteixen.
I la bateria també.
Sí.
És un dels instrumentos.
Perquè pot tocar
perquè per picar
i per cantar
la bateria no hi va sola
perquè habitualment
necessita acompanyament melòdic
però és el que dèiem abans
jo ja toco
no m'interessa
el que toca
el del costat
per tant jo
és llegir més o menys
la partitura
o per imitació.
Però també és a base
que vas coneixent
el teu instrument
que vas veient
la necessitat
d'aprendre
una altra cosa
perquè si no
arriba un moment
que toca sostre
vull dir
que és que no
la intuïció està molt bé
i està molt bé
treballar-la
però arriba un moment
que s'acaba
i les tances.
I com deia l'Anna
doncs també
a base de treballar en grup
de dir
escolta jo
vull saber transmetre
a la gent que toca amb mi
el que jo faig
i que ells me transmeten
que s'entén la música
d'una altra manera
la gent que fa llenguatge
dels que no
és com si un és a palpentes
i vas a cegues
i vas fent
bueno fins que pots
però arriba un moment
que dius
que bueno no
ja vaig de solucionar això
després dintre la classe
és el que dèiem ara
a veure
quan comencem a tocar
un instrument
fem la nostra classe individual
anem a classe
amb el professor
l'alumne
i aquí s'acaba
o sigui de grup no n'hi ha
fins que no en saps una mica
i no et pots introduir
en un grup
o toques amb el pianista
per tant
l'única manera
de fer música
col·lectiu en grup
és la classe de llenguatge
a banda
ja fem partitures polirrímies
que són
o sigui
més d'un ritme
ara un grup toca en un
ara un altre
clar
és una manera
de fer música en grup
que també això
sembla que no
però anima
doncs avui hem fet
un petit tast
del que és el llenguatge musical
esperem que us haguem convençut
de la necessitat
i fer-lo i que no feu mal a cara
quan us diuen
ei
que us heu d'apuntar
llenguatge musical
que és la base de tot plegat
home
és un nou
un nou codi
un nou llenguatge
Anna Murlana
és cap d'estudi
de l'estudi de
Anna Murlana
és cap d'estudis
de l'estudi de música
de Tarragona
moltes gràcies
de res
Teresa
fem l'agenda
vinga
dissabte 6 de novembre
al conservatori de música
a les 11 del matí
masterclass de trombó
a càrrec de Juan Carlos Matamoros
a la llarge
centre del carrer Drià
a les 11 del matí
fins a la 1
inici del taller de cant
Nadales amb Roc
per gent gran
de més de 65 anys
organitza l'estudi de música
i l'Ajuntament de Tarragona
i al Palau de Congressos
a les 7 de la tarda
concert de l'Orquestra Sinfònica
Camerata 21
concerts de trombó
i orquestra
a càrrec de Juan Carlos Matamoros
el preu és de 15 euros
i organitza la Camerata 21
diumenge 7 de novembre
al Teatre Metropol
a dos quarts de 8
concert
Cor del Serrallo
en el seu 30è aniversari
direcció Carme Durant
el preu de l'entrada
és de 12 euros i mig
i organitza el Cor del Serrallo
dilluns 8 de novembre
al Conservatori de Música
a dos quarts de 6 de la tarda
audicions de piano
del dia 8 fins al dia 12 de novembre
a la sala Javier Gols
i l'entrada és lliure
dimarts 9 de novembre
al Teatre Metropol
a les 8 del vespre
concert
Ludwig Trio
violí, violoncel i piano
el preu de l'entrada és de 9 euros
i organitza
i joventus musicals
de Tarragona
dimecres 10 de novembre
al Conservatori de Música
a dos quarts de 8 del vespre
homenatge
a Alicia de la Rocha
concert, conferència
a càrrec de Maria Parra
a la sala Javier Gols
i l'entrada és lliure
Extensa agenda
la d'aquesta setmana
Teresa Valls
moltíssimes gràcies
fins la setmana que ve
fins la setmana que ve