Fins demà!
Doncs, tot i que a Tarragona Ràdio ja tenim la vista posada en el futur
i la propera festivitat en què Tarragona Ràdio volcarà la seva programació
és la Diada de Sant Jordi, això serà el 23 d'abril.
També, en certa manera, aquesta setmana és el moment de fer balanç
i de parlar del passat, el passat més recent en qüestions de festivitats
que ha estat la Setmana Santa.
I no només volem fer balanç, sinó volem també comentar-vos una boníssima notícia
al voltant de la Setmana Santa, de la qual ens en vam fer ressò ja dimarts,
tot just a tornar de menjar-nos la mona.
i és que la processó del Sant Enterrament renovarà el títol
de festa tradicional d'interès nacional.
Què vol dir això? Quins requisits es demanen perquè aquest títol sigui renovat
i quina repercussió li pot significar a la processó del Sant Enterrament?
Tot plegat, ho sabrem, a conversar amb dos dels responsables
de la confreria, de la congregació que organitzen aquest processó,
la congregació de la Sang, són el seu president, Josep Maria Fortuny,
i el seu coordinador, Joan Álvarez. Bona tarda.
Bona tarda.
Com esteu després d'haver passat els dies de Setmana Santa?
Heu fet allò de buf, ja?
Sí, sí, ara molt relaxats, ja.
Després de passar tres o quatre dies, després de dies molt intensos,
la veritat és que descansats i satisfets amb els dies que han passat.
Fem valoració, ha anat tot bé aquesta Setmana Santa.
Quin balanç en feu?
Jo diria que molt bé ha anat, començant ja pel Dumenge de Rams,
que la pròpia congregació se n'encarrega de fer el Via Clusis de la Tarda,
va anar amb molta participació, després van participar la professora del Dolor,
que organitza la Gervandat de Jesús de la Passió,
que també hi va haver molta participació en conjunt,
i la nostra cofredia, o la nostra congregació,
jo diria que va ser dels últims anys que vam participar tant nosaltres
com les senyores de la Soledat, també, que va acompanyar el plaç dels aspirants,
també va ser un èxit de participació, i el temps va acompanyar.
I els actes propis del divendres Sant, començant per la Via Clusis del dematí,
que van assistir, vam calcular unes 1.100 persones,
dels anys també que hi ha hagut molta participació,
i la tarda va ajudar també, jo diria, el temps,
i hem tingut una recollida i una professor molt bona.
I és que val la pena parlar de participació, una paraula que heu estat repetint,
perquè, Déu-n'hi-do, per fer-nos la idea,
la participació, clar, és asimptomàtica de l'interès que té pels tarragonins aquesta festa.
Quanta gent participa, no de públic ja, sinó dins la processó del Sant Enterrament,
que és la que vosaltres més implicats ahir esteu?
A la professora, unes 3.000 persones.
Encara no les tenim, les d'enguany calculades exactament,
perquè ara se fa tot un recompte i unes valoracions a través de les diferents cofredies,
però jo diria que una xifra semblant a l'any passat hi eren unes 3.000 persones.
I d'aquestes 3.000 persones diríem que hi ha sang renovada?
Hi ha noves generacions, gent gran, gent jove?
Hi ha sàvia renovada,
el que passa que aquesta sàvia s'entra molt en les bandes de música armats.
A l'altra s'agradaria també que fes més repartit amb les fileres,
cordonant, diguéssim, tot el que és els propis passos i el que és la pròpia professora.
Els passos he llegit, ho he sentit també,
que cada cop van més duts sobre les espatlles, van més assuportats.
Ja estem d'uns 20, 19 o més al Sant Crist,
estem amb 13 que ja van espatlles.
O sigui, hi ha més del 50% que van espatlles.
Sí, jo crec que pràcticament tots els que es poden portar espatlles ja s'hi porten
i els que no s'hi porten són perquè per les característiques o pel pes dels passos
és impossible portar-los espatlles.
Però tornant al que dèiem abans de la participació,
jo crec que aquest any, després dels dos últims anys,
sobretot l'any passat, que la professora es va quedar a mitges,
perquè es va tindre que suspendre per la pluja i l'anterior que també van patir,
havia moltes ganes de processora de divendresant
perquè allò de la plaça del rei les dues hores abans de començar
va ser una bogeria, o sigui, no hi havia hagut mai tanta gent.
O sigui, per fer espai perquè capiguessin els passos, us les vau tindre.
Us esteu referint a la prèvia de la processó, que és la recollida dels misteris, no?
Que pugeu feixugament per peixateries, per la baixada de peixateries,
no? A vosaltres la pugeu i feu cap a la plaça del rei.
I allò són dues hores abans de tota la processó, que dura què? Set hores?
Doncs comença a les vuit i acaba cap allà a la una i quart, una i mitja,
des del començament fins al final.
Clar, fixeu-vos, eh, tot aquest esforç, i participen pel cap baix 3.000 persones.
Sí, sí, sí.
Sí, que bé, ja podeu estar, no?, la valoració ha de ser bona,
i si a més acompanya el temps, que això ja és una cosa que no depèn de vosaltres.
Exacte.
Justament ja només per aquestes xifres valdria la pena, doncs, això,
la renovació del títol de Festa Tradicional d'Interès Nacional.
I, clar, la primera pregunta és, aquest títol ja el teníeu, crec, des de l'any 99?
1999.
Sí.
La veritat és que nosaltres creiem que ja era una cosa definitiva, no?,
que era un títol, eh, que salvo que fessin molts demèrits, ja era indefinit, no?
I l'any passat, doncs, amb sorpresa, vam rebre una comunicació de la Generalitat
que s'havien canviat les nomenclatures d'aquestes, d'aquestos reconeixements
i que teníem que tornar a renovar els mèrits, per dir-ho d'alguna manera.
Què us suposava tenir aquest reconeixement des de l'any 99?
Va suposar un salt qualitatiu pel que fa a la processolla?
El 98 va ser una cosa, el 99 va ser una altra?
O a nivell d'assistència de públic?
Home, jo crec que a efectes de participació s'han mantingut.
El que passa és que, evidentment, és un reconeixement important,
per començar, perquè vam ser la primera de Catalunya
i a dia d'avui no en tenim constància que hi hagi una segona,
o sigui que continuem sent els únics.
Evidentment, el fet que la Generalitat doni aquest reconeixement
significa que amb totes les publicacions de la Generalitat
se fa ressò de la nostra Setmana Santa
i, evidentment, això pot comportar que gent de fora de Tarragona
estigui interessada en vindre'ns a veure per aquestes dates.
El fet d'haver de renovar aquest títol,
d'adequar-vos els nous requisits,
va fer que vinguessin durant aquesta Setmana Santa
aquí a Tarragona alguns inspectors de la Generalitat.
Van venir a controlar com va anar això.
Més que inspectors,
perquè, en principi, ja només queda un tràmit,
que és el signal decret, el dictat i signal decret
en què es renova el reconeixement,
ja que ja tenim l'informe favorable de la Generalitat
des de fa un mes i mig, aproximadament.
S'han demanat tres informes,
un de la pròpia congregació de la SANG,
una del Consell Comarcal i l'altra de l'Ajuntament de Tarragona,
que, evidentment, han sigut els tres també favorables,
i ara, amb els quatre informes favorables,
només queda el tràmit d'assignar-se el decret,
que esperem que no és de morir gaire.
Llavors, a les dues persones que han estat més involucrades
dins del Departament de Cultura de la Generalitat
que han portat el tema,
les vam convidar a veure si ens volien acompanyar,
van estar encantades de vindre,
i la veritat és que ens van enviar un e-mail a l'endemà
que van quedar meravellades,
tant de com les vam cuidar,
com de la processó en si.
De fet, ara que comentàveu,
aquests tres informes que us han demanat,
més el que fa pròpiament la Generalitat,
inclouen un munt de material,
dèieu abans, no només paper,
sinó material gràfic, també, vídeos, en fi, de tot.
Sí, des de l'únic que ens hem passat tot l'any 2009
enviant divers material,
tant propi de totes les congregacions,
ja que al cap el Divendres Sant hi participem totes,
com des de l'agrupació,
publicacions, informes, vídeos,
tot el que tenim al nostre basse,
li ha enviat i vist la coneixença que tenien
les dues persones que van vindre el Divendres Sant,
la veritat és que no ha sigut allò
que envies documentació per enviar-la
i que una vegada la tenen,
doncs t'ho reconeixen segons el volum que li s'hagis enviat,
sinó que la veritat és que se l'havien estudiat
perquè, bé, és com si fossin de Tarragona.
Déu-n'hi-do, ara, aquests nous requisits,
a més, tindran un canvi de títol,
passareu de ser, a veure si ho tinc bé per aquí,
com us direu ara?
Ara serem Element Patrimonial d'Interès Nacional.
Element Patrimonial d'Interès Nacional.
I quins són els nous requisits?
En què es fixen a l'hora de fer l'informe?
Què us demanen?
Més que nous requisits, jo suposo que els requisits
eren els mateixos que abans.
El que passa que ara, per nomenclatura,
per ser festa tradicional,
només ho podria ser la Setmana Santa
amb la seva globalitat.
Hem de pensar que aquest reconeixement
és només per la processó de Divendres Sant.
Llavors, amb la nova nomenclatura que s'ha donat,
només pot ser Element Patrimonial d'Interès Nacional.
Es delimita a la processó.
Exacte.
Però, vaja, no sabeu quins requisits
o quins punts concrets,
no ho sé, a nivell d'organització,
a nivell de cerimònia d'antiguitat, potser.
Els passos també.
Suposo que els misteris també tenen la seva importància.
Sí, jo crec que ha sigut una mescla de tot,
perquè ens han insistit molt en les publicacions,
ens han demanat els nostres estatuts,
que són del segle XIX,
han insistit molt en les dades de participació
i de les dades de públic.
O sigui, jo crec que ha sigut una valoració
tant quantitativa com qualitativa.
I dèieu ara que això que aquesta etiqueta,
aquest reconeixement com a Element Patrimonial d'Interès Nacional,
es refereix només a la processó del Sant Enterrament,
tot i que tota la Setmana Santa Tarragonina
també té el seu reconeixement, no?
Sí, aquest any 2010, o finals del 2009,
jo crec que va ser el 2010 ja,
s'ha declarat tota la Setmana Santa de Tarragona
Festa d'Interès Turístic Nacional.
Quina diferència hi hauria, que ho sabeu?
A veure, jo crec que principalment ja pel fet
que un sigui del Departament de Cultura
i l'altre del Departament de Turisme,
jo crec que evidentment els requisits
tenen que ser diferents per una cosa com per l'altra.
No te'ls podria precisar.
Més enllà d'això, passaria, seria el passaprevi,
perquè es reconegués també com a festa d'interès turístic
a nivell de tot l'estat.
Per tant, seria un bon coixi també
en què estaríeu vosaltres a dins, no?
Sí, això ho hem estat parlant ja
amb el president de l'agrupació, amb el Joaquim Julià,
perquè han d'haver passat cinc anys
perquè ho tinguis a nivell autonòmic
per demanar-ho a nivell estatal.
Llavors, ara el que sí que estem preparant
és que la processó de divendres sant,
que ja fa més de cinc anys, ja en fa deu,
se declari d'interès estatal
i la Setmana Santa en global,
quan passin els cinc anys de requisits,
també sol·licita-ho.
Més enllà dels mèrits d'aquest informe llarguíssim
que us ha fet la Generalitat,
per a algú que no hi hagi estat mai.
Per què és especial la processó del Sant Enterrament?
Home, és especial, jo diria,
hi ha moltes raons per ser especial.
Jo diria que ja, començant pel propi recorregut,
que agafa una gran part de tot el que és
la part monumental del casc antic de Tarragona,
i això ja li dóna un entorn i un encant fantàstic.
Després, els propis passos,
el valor monumental que hem comentat,
que tenen, el fet que hi ha el 50 o 60% més
que van a ombros, també aquest pas que li donen,
jo em sembla que també li donen una solenitat,
que en molts llocs li donen un altre pas
que no tenen el mateix moviment.
Jo diria també un altre fet a ressaltar
són els propis armats de la Congregació de la Sang.
Quanta gent participa d'armat?
D'armat són 40, 4 portants d'atxa.
Fa un parell d'anys que van celebrar els 250 anys
i aquí vam veure colles de les millors de Catalunya,
com són els de Girona i els de Mataró,
per ressaltar dues de les grans colles
que hi ha dintre l'estat català.
I penso que sí que ho fem molt bé,
és molta més colla que en Antros,
perquè és un grup més gran,
però el propi pas nostre és molt particular,
molt senyorial i això encanta,
a part de les pròpies passades,
que són les que serveixen per regular el vestuari,
que a més ara també s'està en plan d'estudi
per una reconversió
i intentar fer una reconstrucció històrica
de la Guàrdia Pretoriana,
que és el que s'assembla més.
I jo diria que també les bandes de música,
que també tenen el segon cant,
amb les seves variables que acompanyen els passos,
o sigui, hi ha moltes raons.
Tots aquests detalls els determina la congregació,
la cofreria específica dins seu,
o des de l'associació també hi ha coses que es posen en comú?
Per exemple, el vestuari mateix.
No, el vestuari, cada cofreria,
té el seu propi vestuari,
i això ho determina cada germandat.
Ara bé, el que és la coordinació
i la responsabilitat de la professor
és responsabilitat de la congregació de la SANG.
Ara bé, també hem de dir,
jo diria inclús com a complement
i com a no perdent graduació,
amb tot aquest reconeixement
que ens dona la Generalitat,
des de fa sis anys aproximadament,
se va constituir, el que diem,
una comissió del pla de millores
de la pròpia professor,
inclús recollida.
I aquí participen la pròpia congregació de la SANG,
com a entitat organitzadora,
i després sis cofredies
que van rotant cada any.
Així, cada any s'intenta modificar,
aportar pluja d'idees
per anar fent retocs
i millorant, se podria dir,
la qualitat de la professor.
I això ens ajuda que tothom
aporti idees
i també s'impliqui
en la part final
des que surti
el millor possible
i de la graduació de tots.
D'on surt el finançament
per fer aquestes millores?
Aneu bé de finançament o no?
No n'hi ha mai prou, això està clar.
Exacte.
Però vaja, no seria un punt
dels que ens podríem queixar.
No, perquè a nivell
de lo que és els passos,
jo crec que no ens podem queixar,
perquè sempre que s'ha necessitat
alguna renovació,
les institucions han estat allí.
el que ja és més complicat
són les congregacions
que tenim
seu pròpia.
A vegades ens agradaria
fer-ho tot de cop
i hem d'anar
per fases, no?
Nosaltres, per exemple,
l'Eglésia de Nazaret,
que té un deterior important
per les humitats,
doncs bé,
el fàcil seria fer-ho tot de cop, no?
Però això és
molt complicat
quan depens
sempre de les institucions
i més en moments
econòmics
com a l'actual.
Parlàveu ara
d'aquesta comissió
de millora.
A dia d'avui,
i vist que acabem de passar
la Setmana Santa,
quines són les reivindicacions
encara que li falta millorar
a la processa
del sant enterrament?
Jo diria
que poca cosa.
Potser,
afinar una mica
tot el que hem parlat abans
de referent les bandes, no?
Que hi ha
una varietat
de tocs i sons
que potser es tindrien
que unificar.
Tarragona,
tradicionalment,
la professora
ha sigut
el que es diu
una professora
de silenci.
El sant enterrament
és professor
de silenci.
I fins fa uns anys
que pràcticament
tots els passos
anaven
en rodes,
hi havia
bandes
de música
que
dominava més,
podríem dir,
instruments de vent
que
els de percussió.
De forma que
s'han anat
reconvertint
per portar-los a espatlla,
evidentment,
se necessita
més percussió
per marcar el pas.
Però, clar,
aleshores ha arribat un moment
que ja es trobem
en moltes bandes
que d'instruments de vent
no n'hi ha
i aleshores vull dir,
jo diria que
se van calendissant
tipus calanda
i aleshores
una mica
aquí ficar,
jo diria,
entre cometes,
ordre
per unificar una mica
el tipus de música
que volem
amb la nostra professió
amb tota aquesta
reconversió
que hi ha hagut.
I ara,
també a partir
d'aquí uns dies,
que hi haurà
unes valoracions
del que ha sigut
la professió
d'enguany,
doncs es reunirem
i a veure
de cara a l'any que ve
si podem
anar unificant
criteris
en aquest aspecte.
Amb el so
de la Setmana Santa
en general,
és una de les coses
que pesen,
no?
Exacte.
O perquè n'hi ha
o pels silencis
és el que dieu.
Exactament.
N'hi ha moltes
i molt variades
i a veure
si intentem
definir una mica
el tipus de so
que volem al segle XXI.
Des de,
si no ho tinc mal entès,
des del 1550
que surt la processó,
no?
Sí.
La congregació
de la Puríssima Sang
es va fundar
el 1545,
vull dir que
en cinc anyets
ja us hi vau posar.
No us demanaré
que feu valoració
des de tan enrere
que no hi éreu,
però, escolta,
d'aquests últims anys
quina línia,
si haguéssim de traçar
una línia històrica,
en quin moment
es troba avui en dia
la processó
i quin moment
recordeu com a molt al·lgit
o com a molt baix
jo crec que dels últims anys
o del segle XX,
segle XXI,
jo crec que ara
potser és el moment
més al·lgit,
així com a fet
curiós
pensar que
quan se va començar
l'any 1550
la processó
es feia el dijous Sant
i no és fins a mitjans
del segle XIX
que es va passar
el divendres.
També és un fet
molt important
que a vegades
aquí ho donem per fet
i creiem que és
l'habitual
i quan vas
coneixent altres
Setmanes Santes,
com ara
podem fer aquí
a través de les visions
és el fet
que al divendres Sant
participem
totes les
congregacions
de la ciutat
que és
una cosa
molt poc habitual.
Que en són
quantes?
12.
I per exemple
ara que vam estar
a Salamanca
tornant la visita
de les visions
de l'any passat
de l'any passat
la congregació
de la Sang
per exemple
el divendres Sant
només participa
en quatre.
El que passa
és que hi ha
diverses processons
quan s'acaba
la de divendres Sant
a la tarda
comença
una altra
de matinada
però en cap
participa
en totes
les cofredies
a l'hora.
Jo crec que
un fet important
respecte
a la participació
és des de principis
dels anys 80
quan se permet
que les senyores
puguin participar
a la processó
que fins a llavors
havien d'anar
només com a penitents
i tapades.
De partir de quin any
has dit?
1980.
Fa no res, no?
Sí, sí,
30 anys.
Fa molt poquet.
En aquells anys
va haver una gran davallada
però no a nivell de Tarragona
sinó a nivell nacional
en l'època de la transició
se va perdre
fervor
religiositat
digue-li
motius
que la gent
deixava de participar
a les professors
i això ha estat contrastat
amb altres ciutats espanyoles.
I a partir de l'any 80
i pocs
comença
a incrementar
aquesta participació
i aquí Tarragona
va coincidir
amb aquest fet
que comentava
Josep Maria
que les senyores
només podien participar
anant de penitència
i aleshores
van donar
port a llum verda
que podien anar
a qualsevol cofredia.
Ara que dieu això
us volia preguntar
no sé si és una pregunta
que us posen en compromís
s'ha de ser religiós
per participar
a la processó?
Suposo que cada
no,
ja sembla molt obvi
però suposo que
a més cada
agrupació
cada cofredia
té un caràcter diferent.
Jo diria que aquí
s'ajunten
diversos conceptes
uns van per
religiositat
els altres
per tradició
l'altre
per turisme
i els altres
per cultura
jo diria que aquí
s'ajunta
tota una barreja
un tuti fruti
i cada un
sap pel que va
tampoc fem l'enquesta
però jo diria que
des de fora
ho veig una mica
possiblement faríem
el mateix
verem entre el públic
entre el públic
el qui ho va veure
sí
també seria una mica
això
sí, sí
el públic
evidentment
hi ha una gran part
precisament
amb aquest estudi
que vam haver de presentar
pel reconeixement
de la Generalitat
vam fer una consulta
a nivell
d'informació
i turisme
si tenien dades
de la gent
que ve
a veure
la professor
tant els d'aquí
com els de fora
i van fer
unes
xifres de 30
35.000
persones
aleshores aquí
també reuneixen
jo diria
conceptes
de diferent ordre
jo el que puc dir
que el Via Crucis
que organitzem nosaltres
de les 6 del matí
que sortim de Nazaret
i anem cap a la catedral
on acaben de fer
el sermó de la bufetada
que en guany
que havien participat
d'allí
unes 1.100 persones
1.050 o 1.100 persones
allí jo diria
que hi ha una gran part
que va per la justitat
perquè allí
no trobes espectadors
pel carrer
allò va
perquè ho sents
com es fa
per coordinar
doncs això
3.000 persones
amb diferents
diferents perspectives
de la processó
què és
a nivell intern
el més
el més
curiós
o el més difícil
no és fàcil
la veritat
és que
coordinar tot això
és complicat
i
hi fiquem ganes
il·lusió
hores
i a vegades
s'aconsegueix
millor
i a vegades
no s'aconsegueix
tan bé
a veure
hi ha un fet
que són
tal com hem dit
19 passos
hi ha uns que van
amb unes velocitats
perquè van en rodes
els altres van
a ombros
aquests que van
espatlles
també van en passos
amb peanes
diferents
que això comporta
que el pes
per persona
o per portant
pot anar
de 25
a 40 quilos
els ritmes
són diferents
és que a vegades
com a públic
el gran comentari
que moltes vegades
es fa amb aquest tipus
de processons
és
que lenta
que lenta
que és
sí
però és que
si apretes una mica
més el cerdó
és quan se talla
perquè clar
hi ha diferents
velocitats
pels propis
passos
amb els corresponents
portants
amb la càrrega
que he dit
després pensem
que hi ha carrers
escrivenies velles
i claustres
que alguns passos
tenen que fer
molta maniobra
i passen molt justos
no s'ha plantejat mai
un canvi d'itinerari
justament per això
però no ha quallat
s'ha plantejat
i tampoc hi ha masses alternatives
si volem
que hi hagi
una gran part
del trajecte
que és
del recorregut
que sigui
la part alta
i que és la part bonica
de Tarragona
perquè sí que
cap a
Passa la Font
i en direcció Rambla
allà no hi ha
tantes dificultats
allà
la professora
ja comença a córrer
però també la tens
que frenar
perquè de dalt
no es despenguin
i s'han estudiat
però no hi ha masses
carrers alternatius
i carrers
no se'n poden fer
gaires més
ja
no no hi ha
ara
clar
ara vindria la següent pregunta
però que ja ens l'heu justificat
que és
què feu les confraries
les congregacions
la resta de l'any
home
sembla que
que no
però
tota aquesta feina
de la que ha estat
parlant
el Joan
la treballem
durant tot l'any
sí que
a l'estiu
descansem
però ara per exemple
vindran
quan se tinguin
tots els informes
de tots els nostres
arreglaradors
i dels arreglaradors
d'altres cofredies
se farà una valoració
de tot el que ha sigut
aquest any
i
immediatament
la comissió
del pla de millores
tornarà
a treballar
amb aquells fets
que
que no hagin sortit
tan bé
o que creguin
que creiem
que es puguin
millorar
i
una vegada
se plantegin
canvis
s'haurà tot un seguit
de reunions
amb
caps de música
caps de portants
arreglaradors
propis
i de fora
presidents
ja veiem
que no us avorriu
era una pregunta retòrica
per deixar-ho palès
escolta
i tota aquesta feina
per sort
al final
té el seu reconeixement
i és que ara
heu renovat el títol
o agafeu aquest nou títol
d'Element Patrimonial
d'Interès Nacional
que us otorga
el Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya
moltíssimes felicitats
per això
i moltes gràcies
per venir a explicar-nos-ho
n'hem estat parlant
amb dos dels responsables
de la Congregació de la Sang
el seu president
Josep Maria Fortuny
i el seu coordinador
Joan Alvarez
gràcies i felicitats
per la feina feta
moltes gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres