La sintonia de l'espai de cinema d'Ocin a les Gavarres,
que l'avancem, i no són les 7 encara,
falta, mira, més de mitja hora, perquè sigui les 7 de la tarda,
però sí que ens avancem a parlar de cinema
i, en part, relacionat també amb la programació
d'aquesta nova temporada d'Ocin a les Gavarres.
Anem a pam, saludem de moment la nostra col·laboradora,
Esther Ferrer. Esther, bona tarda!
Hola, bona tarda.
Mira, doncs, com que el divendres va començar ja la sala 8 i mig,
amb moltes notícies, jo volia començar ja a explicar-los al públic en general,
perquè em fa molta il·lusió que tingui continuïtat un altre any
la sala 8 i mig, que diríem que és una cosa que està feta
gràcies a la tenacitat d'uns quants i, sobretot, del Josep,
del Josep Eduard Príncep, el gerent de les Gavarres,
i aleshores hi va haver això, un passi pels assidus,
per la premsa, també, i després explicaré el per què,
per molta part de professors, tant d'ensenyament mitjà de l'ESO
com de la universitat, que també en van venir.
Sí, perquè aquí la notícia seria, la sala 8 i mig estrena segona temporada.
Estrena segona temporada.
Per tant, home, potser no parlem encara de consolidació,
però una segona temporada ja és un...
Ho he provat i no m'ha anat malament.
A veure, aquesta serà una temporada completa, a més a més,
perquè l'any passat vam començar el mes de març-abril,
i ara, doncs, això.
El que es pretén és donar aquesta continuïtat
i consolidar el projecte inicial
i ser una sala de referència per totes les...
no solament per la ciutat de Tarragona,
perquè el complex dels Gavarres dona la possibilitat
que s'hi apropi molta gent
que són d'altres comarques, fins i tot.
Ja no parlo de Tarragonès,
sinó de ser una referència per província en si, no?
I també donar continuïtat amb aquelles trobades
que es feien amb...
se'n van fer un parell,
en Montroc, te'n recordes, que el vam portar aquí.
Sí, sí, amb directors, no?
Exacte, amb directors de les pel·lícules.
Productors, artistes, que puguem enganxar,
sobretot, evidentment, serà cinema català,
perquè és el que tenim més proper,
però també és el que ens interessa més de potenciar,
perquè a vegades té moltes més dificultats.
I llavors això que et deia dels professors
va ser perquè, doncs, per exemple,
una de les novetats serà l'estrena al novembre
del Harry Potter, l'última...
En versió original.
En versió original a la 8 i mig.
Que no és la primera vegada que s'estrena en versió original.
No, però en una sala, diríem, de les estàndards va estrenar,
hi ha una de les altres, Harry Potter,
i en aquest cas s'estrenarà a la 8 i mig,
i serà, a diferència de les altres pel·lícules,
que s'hi estan una setmana, hi estarà dues.
Per què?
Doncs perquè així pugui donar més marge de temps
per fer efecte a això,
que els professors, sobretot els de llengües,
evidentment, puguin començar a treballar aquest hàbit de...
Ja sabem que els joves veuen molt de cinema,
però molt sovint descarregat d'internet o coses així, no?
I aleshores, doncs, no és res,
que s'acostumin anar al cinema,
que hi ha autobusos, que s'hi pot anar,
i començar, jo penso,
un Harry Potter pot ser un al·licient, no?
Recordem que la sala 8 i mig és la sala de cinema alternatiu
dins del complex de cinema comercial, eh?
I que programeu pel·lícules en versió original,
pel·lícules d'autor o a documentals.
Fins quan hi ha programat?
Fins a finals d'any?
Mira, jo el que tinc ara en mans és exactament això.
A veure, pot haver-hi canvis.
El tríptic d'aquest mes de setembre ja està publicat
i ja està posat allà a les taquilles.
I el que tenim per aquest setembre és
Airdoll, Vintxeré, Villamàlia i Jo sono la more.
Aquestes ja són segures,
són les quatre pel·lícules del mes de setembre,
però després, si no passa res,
perquè les distribuïdores i tot aquest gènere,
a vegades és molt complex el camí que fa una pel·lícula
fins que no arriba a la sala, no?
Tenim, per el mes d'octubre, entre nosaltres,
una pel·lícula multipremiada de cinema alemany,
de Mare Nade, una gran directora,
L'última estació, amb Christopher Plummer i Ellen Mirren,
que és la història del llogotor Histoi
dels últims anys de la seva vida,
un documental català, altre cop,
del director i productor Lluís Mignarro, Family Strip,
Canino, una pel·lícula grega interessantíssima,
d'uns pares que sotmeten els seus fills
a una mena de règim educatiu d'allò més dictatorial,
on els, diríem, privilegis
s'han adquirint a mesura que et surten els ullals,
que et van sortint dents.
Per això es diu Canino.
Curiós.
The Got Heard, una pel·lícula francesa,
de Brian Cox, també una pel·lícula que...
Hem de dir que sempre són pel·lícules
que porten dos o tres mesos en cartellera,
que s'han pogut estrenar a Barcelona.
Per tant, no cal que correu anar a Barcelona,
ja, la gent dels comarques de Tarragona,
perquè en dos o tres mesos
nosaltres et prometem portar-les.
El Silencio de l'Horna, també a mitjans de desembre,
dels Germans d'Ardenn,
pel·lícula també premiada al Festival de Cants,
Neixant Gerriant, de Pedro Costa,
que és un documental
sobre una cantant que es diu Jean Valllabar,
Son en Sun, de Manuel Huérga,
que també és un documental sobre un astronauta espanyol,
De Cove, que és un documental a propòsito d'Eli,
i aquí ja ens n'anem cap a cinema iranià,
The Trap, cinema serbi, hongarès...
Vull dir, estem intentant recollir una mica
del panorama en general,
no és solament cinema en anglès o cinema en francès,
que és el que a vegades la gent...
O sigui, cinema de qualitat, cinema francès, no?
Cinema de qualitat n'hi ha a tot el món,
i en totes les llengües,
i això que us deia, del 19 de novembre
fins al 2 de desembre de 2010,
ja acabant l'any, vindrà el Harry Potter
i les Relíquies de la Muerte,
que promet ser el desenllaç.
Veurem, veurem, perquè no se sap mai això dels Harry Potters.
Esther, m'estàs parlant que Harry Potter
es atreu de programació al començament de desembre.
Tot el període de desembre el considereu vacacional
i l'escena vuit i mig que en diu, no?
No, no, a veure, només són vacances,
les vacances escolars, per la vuit i mig.
Fem com si diguéssim una...
Això, doncs, període escolar, normal i corrent.
Nosaltres seguim.
Bàsicament perquè també és cert
que quan hi ha vacances, tu saps que s'estrenen
els grans blockbusters,
les pel·lícules crispetaires,
de gran consum familiar,
i aleshores encara que hi hagi 16 sales,
doncs sembla que fan falta totes i més, no?
Però, doncs bé, jo no descarto que en un futur
si la sala vuit i mig tingués molt d'èxit
es pogués seguir tot l'any, eh?
El que passa és que és veritat que, per exemple,
el mes de juny hi ha una baixada tremenda del públic
a les sales de cinema.
Tothom estudia, tothom està...
I després, a l'estiu, vacances, aquestes coses
fan que vagi baixant una mica, no?
Escolta, això vol dir que durant el període de Nadal
no tenim vuit i mig?
El període de Nadal, no, però estrictament les vacances.
I recordar tot allò que encara la gent no ha acabat d'assumir,
que els passis, en funció de la durada de la pel·lícula,
de si és d'hora i mitja o és de dues,
doncs són a les 4, 6, a les 8, a les 10,
o a les 5, a les 7, 30, i a les...
Per què? Què vols dir que no ho han acabat d'assumir?
No, vull dir que jo encara em trobo molta gent
que em diu, bueno, però això quan serà?
El divendres a la nit? A quina hora?
Ah, perquè estan acostumats a que aquest tipus de pel·lis
no ocupaven mai una sala sencera en tots els horaris.
O sigui, la gent, diríem, més curtida en aquest tipus de cinema
són gent que era bàsicament, penso jo, públic de l'antiga audiència,
que clar, l'antiga audiència sí que programen aquests esfranges horàries,
de divendres i diumenge a la tarda-nit,
però doncs la sala 8 i mig no, fa horaris absolutament estandaritzats
com podíem fer els Verdi de Barcelona,
que sempre diem que és una mica la nostra referència, no?
Per tant, teniu tota la sala en què s'hi programa
aquella pel·lícula durant tota la setmana,
s'acaba el primer pass i comença el segon
i així va fent tota la sala per això.
Hi ha diversos blocs on es poden vincular
per poder buscar-ho al Facebook,
la Fundació Ariadna hi té penjat al Facebook
amb tota la informació,
poden buscar-ho també en un bloc que es diu 8 i mig
i per tant, diria que poden estar informadíssims
a nivell d'internet també del que s'hi anirà programant,
però no oblideu que els tríptics
estan sempre d'un mes per l'altre ja,
bé, ara ja tenen els de setembre,
ja hi eren la setmana passada, l'última d'agost,
i com que en guany, doncs, això,
podem programar tranquil·lament amb molt de temps,
ja tenim un trimestre fet,
doncs, Déu-n'hi-do,
vull dir, podem informar la gent puntualment
i amb l'anticipació suficient.
Doncs, Esther, no sé si et posen un compromís
de demanar-te tanta informació al començament,
però que l'estic veient que el mes de setembre,
ara començarem amb festes de Santa Tecla
i no tindrem molta estona per cinema.
Ens pots dir quatre cosetes de les pel·lis de setembre?
De les pel·lis de setembre de la vuit i mig?
I tant que sí, mira.
Sí, quatre coses, eh?
Les hem passat ràpides.
Jo sé, mira, la primera...
Aquesta setmana és Airdoll,
que és molt tendra, no?
I no Cazucoreda.
La tenim aquesta setmana,
només, evidentment,
s'acaba el dijous,
va començar el divendres passat,
i és la història que ja se n'han vist d'altres,
com Tamanyo Natural,
de Verdem,
o com ara...
No, de Berlanga, perdó.
Ara m'heu descol·locat.
Tamanyo Natural, de Berlanga.
És una pel·lícula espanyola
que també parlava d'això.
I després,
L'Arts i una xica de verdat,
que són històries d'homes molt solitaris
que, d'alguna manera,
dipositen els seus sentiments
o les seves necessitats, diríem, sexuals,
bàsicament,
no en una dona de carn i osos,
sinó en una nina inflable.
I aleshores aquesta,
la nina aquesta en concret,
un dia comença a anar a vida,
es comença a moure,
comença a tenir cor,
comença a sentir que ella
s'ha d'inflar d'alguna cosa,
perquè l'aire ja no és suficient,
i descobreix l'amor,
i descobreix les relacions,
i descobreix també la tristor.
Es transforma,
l'anina inflable es transforma en una persona de veritat.
Es transforma, però jo diria que
un dels grans moments de la pel·lícula
és precisament aquest,
el de la transformació,
perquè no hi ha ni una sola estratègia digital,
diria jo,
per aconseguir que una nina de plàstic
passi a ser una dona de carn i osos,
no s'ha utilitzat en absolut la tecnologia digital.
Llavors,
es tracta de filmar
amb planos molt curts
i anar mostrant parts
fins que l'anina es transforma del tot.
i és un moment
d'una poesia exquisida,
de veritat.
Molt recomanable.
Recull aquesta fotografia sensible
i exquisida,
com dius tu,
del cinema asiàtic.
Sí, exactament.
I jo diria,
perquè a aquells que els hi fa por
que no és de les més lentes,
tot i que,
a veure,
és molt tendre,
jo crec que és el tràiler
i és molt tendre.
És molt tendre,
però també és molt dura,
també s'acaba...
Sí,
s'acaba un...
No s'acaba bé.
Això ja ho he d'avisar,
però és que si no,
no tindria cap gràcia.
Allò,
xico que no té xica,
això ja ho hem fet molt.
Jo he dit cinema asiàtica.
Quina nacionalitat té?
Sí, sí,
evidentment,
és japonesa.
Japonesa, eh?
És una vida del 2009,
és japonesa,
i Coreda
és un dels grans
en aquest moment,
és el que va fer Nadia Sabe,
aquell gran documental
sobre uns nens
que eren abandonats
per la seva mare
durant un any.
Això va ser un fet real
que va passar al Japó
i que en una societat,
doncs,
això tan rica,
tan coberta,
diríem,
de tot,
ni serveis socials,
ni veïns,
ni ningú,
ningú,
ningú va donar
la veu d'alarma
sobre aquesta situació.
Els va abandonar a casa?
Els va abandonar,
els anaven enviant diners
fins que un dia
no els hi va enviar,
els cuidava el germà gran
que tenia 11 anys
i aleshores,
doncs,
la nena petita
va morir,
va morir
amb un accident lamentable,
que no es poden deixar,
es van quedar sense aigua,
sense llum
perquè no pagaven res,
vull dir,
és un procés absolutament
allò de pobresa,
de misèria absoluta,
anaven a buscar l'aigua fora
i ningú se'n va adonar.
Llavors,
Corea va decidir
que havia de fer una pel·lícula
i va fer una mena
gairebé documental,
però va ser una pel·lícula
de ficció,
a més el de Steel Walking,
de fet,
és un grandíssim director
que la gent del BAF,
del Festival de Cinema Asiàtic
de Barcelona,
el té gairebé
com a fix
cada any.
La següent,
la setmana que ve,
és Vintxere,
de Marco Bellocchio
i és una història
que no és ben bé
un biopic,
però agafa una part
de la vida
del dutxe,
de Benito Mussolini,
just quan ell
comença a militar
al partit fascista,
són molt radicals,
té una núvia
que d'alguna manera
és una dona,
la Ida Dalser,
que el fa pujar,
que li dona les forces,
que li dona els diners,
que li dona tot,
ve la guerra,
ell hi ha d'anar
i quan torna,
d'alguna manera,
aquesta dona ja
no li és necessària,
aquesta dona té un fill
i el dutxe va fer
que ella acabés
en un psiquiàtric
i ell,
el fill,
en un internat reclòs.
no era fill seu.
Era fill seu,
era fill seu,
sí, sí, sí, evidentment,
per això no li interessava
perquè ell ja tenia,
diríem,
una dona que sí
que li interessava,
que quedava bé
davant de la societat.
L'altra és una pel·lícula,
i és una pel·lícula
d'aquestes que
s'assembla molt
a una òpera,
i és expressament,
vull dir,
és una pel·lícula
que musicalment
utilitza molt l'Òpera
per enfasitzar
uns determinats moments,
que hi queda molt bé,
que està molt,
molt ben actuada
i que, per tant,
també és molt recomanable
perquè és que els agrada més
el cinema de gaire més històric,
italiana.
I no és documental, eh?
No és un documental.
És molta ficció,
però el fet és real,
o sigui,
està molt ficcionat,
però el fet inicial és aquest.
Després l'altra és
Villa Amàlia,
de Benot Jacot,
amb la Isabel Oper,
que és una extraordinària actriu,
la millor actriu francesa
i potser una de les millors europees.
Escolta,
estàs dient,
li estàs donant un títol molt gran,
és veritat,
perquè a mi la Isabel Oper
m'agrada molt.
Quines referències,
tenim referències,
potser despopulars,
la idea de la cara?
A veure,
no massa populars, eh?
Va fer La Pianista,
que era una pel·lícula duríssima
de Michael Haneke,
després fa poc
van fer una altra,
que es va veure aquí,
Les Gavarres,
va passar sense pena ni glòria
una pel·lícula que es deia
Home Sweet Home,
d'uns que els passava
a l'autopista pel mig d'una casa
i ells es tancaven
i feien parets i tot,
però no aconseguien
treure's el soroll de casa.
I és una actriu que,
a veure,
a cinema comercial,
no te'n puc dir,
perquè no en fa, eh?
Però a Hollywood
tampoc encara no ha arribat,
però diríem que
dels grans cineastes
que es diuen autors
és una de les actrius
de referència, no?
Sí.
I després tenim
la Tilda Sweet Home,
la reconeixes,
la senyora que ella
tan alta i prima,
morena,
ai, morena rosa,
rossíssima,
amb un estil
una mica estrany.
Com andrògina.
Sí,
com andrògina,
exactament.
Sí, sí.
Doncs una pel·lícula
que d'alguna manera
la majoria de la crítica
encara està decidint
que no saben ben bé
què és.
Si és una pel·lícula italiana,
si és americana,
si és també
una mena d'òpera,
el que sí que és cert
és que ella
va convèncer
un director italià,
Luca Guadagnino,
per fer aquesta
Io sono la more.
I és la història
d'una família
molt potent,
tipus, doncs,
Benetton,
podríem dir,
que no té res a veure,
però jo diria
amb una família italiana
amb grans negròsis
i molts diners
que el que no tenen
és amor
i el que tenen
és uns problemes
entre ells
considerables.
I comença precisament
en una nit de Nadal
en aquelles que hi ha
aquells meravellosos sopars
on una vegada
surten les coses
més tristes
de les famílies.
Hi ha moltes pel·lícules
amb aquest mateix argument.
Sí, sí.
El que passa que,
a veure,
jo crec que és un argument
que dona per molt.
Així com el xico
busca xica
i l'encontra
i se pierden
i vuelven
i tot això,
està una mica
ja desgastat,
no?
Sí.
Doncs,
aquesta història,
la història familiar
dona part molt
perquè la família
té moltes ramificacions,
no?
I cada director
se'n pot anar
més per un cantó
o un altre
i realment
és una pel·lícula
molt aconsellable,
eh?
Les quatre,
jo penso que
potser la més,
diríem,
entre cometes
amb un estil
més de pel·lícula
de gran consum
seria
Vintxer,
que és aquesta segona,
la que ve la setmana que ve,
que és del Marco Bellocchio,
que és la història
del Benito Mussolini.
I totes quatre
en versió original,
per tant,
estem parlant d'una en japonès,
dues en italià.
La Vintxer està feta,
es parla en dos idiomes,
però bàsicament
en italià,
exactament.
La Villa Amàlia
és una coproducció
de França i Suïssa
i està parlada
en francès
i també en italià
perquè ella viatja.
i després
jo sono la more
doncs bàsicament
en italià
però alguna cosa
en rus també
perquè la Tilda Suïton
representa que és la Nora
i és russa.
I llavors,
evidentment,
sortiran algunes frases
d'ella
quan parlen
segons qui en rus.
Interessant.
Molt bé.
O sigui que una mica
d'idiomes
en podeu aprendre
bastament, eh?
Això és la programació
a la vuit i mig
que no en fem incisa
perquè sí,
és que sempre us ho diem.
Proveu.
La gent,
tota aquella gent que dieu
és que a mi em fa mandra
haver de llegir.
Proveu.
Perquè quan us hi poseu
al cap de 10 minuts
us haureu oblidat
que se li llegi.
Està veu disfrutant
de la pel·lícula
i fins i tot sense llegir
li trobareu
un sentit molt més.
Sí,
i les pel·lícules italianes
per exemple
no cal massa, eh?
De veritat,
l'italià
té una cadència,
una sonoritat
que al cap d'una estona
ja et sembla
que l'entens.
de veritat.
Això és la programació
de la vuit i mig
que estem molt contents
que torni a estrenar temporada.
Esther,
ens ho has dit tot ja
d'Ocina de les Gavarres
de moment?
Jo crec que sí,
de moment.
Ja vindrem
amb moltes notícies
quan comenci
ja el Ja Tardes,
no?
Que serà quan,
això més o menys?
Temporada regular,
si tot va bé,
doncs mira,
després de Santa Tecla
la setmana del 27 de setembre.
Molt bé,
doncs llavors
ens serem aquí
i començarem ja a explicar.
Aquella setmana
de fet també parlarem
de la festival
de Sant Sebastià
perquè l'Esther se n'hi va
com a enviada especial
de Tarragona a ràdio
i justament serà
la setmana en què tornis,
no?
La primera de que estrenem temporada
tu vindràs carregada
d'imatges,
de pel·lícules.
I tant, i tant.
Què passa a Sant Sebastià?
És un dels de referència
d'Europa
o fins i tot del món?
És diríem
el quart dels grans,
eh?
O sigui,
Canes,
Berlín,
Venècia
i Venècia
està en aquests moments,
eh?
M'enquenta Interantino
com a president
del jurat
de la secció oficial
i per dir-ho
i com incis
aquest any
doncs no n'hi ha
d'Espanyoles
a la secció oficial.
Bé,
ah, bueno,
perdona, sí,
la de l'Àlex de la Iglesia
que em colava
que a més a més
després s'esperarà
a veure'l aquí.
Però bé,
anem a Sant Sebastià.
Però ara mateix a Venècia
i Sant Sebastià
és la setmana vinent.
Sí, sí.
Per tant,
van molt junts
aquests festivals.
Sí,
els que són enviats especials
de les grans emissores
van un darrere a l'altre,
no?
Jo crec que no passen
ni per casas,
sí, sí.
Esther,
però se fan
a un pericompetència
o van a les mateixes
pel·lícules?
No,
en absolut,
en absolut.
No,
mira,
Sant Sebastià
és molt conscient
d'aquest fet,
no?
I aleshores,
a veure,
d'alguna manera
sempre ha de buscar,
diríem,
entre les joies
una mica amagadetes,
no?
Perquè,
evidentment,
els altres hi han passat
i se n'han portat,
diríem,
les grans estrenes
dels autors més coneguts.
Tot i que
hi ha molts autors coneguts
que els hi fa com a molt de...
per exemple,
Woody Allen
no sempre va a inauguració
o clausura
als festivals,
però mai a concurs,
perquè,
clar,
si no li donessin,
hi ha algun director d'aquests
que no vol anar mai
a competició.
Llavors,
què fa Sant Sebastià?
Doncs,
Sant Sebastià
el que fa és tenir
la secció Perles
d'altres festivals.
Molt bé.
I aleshores,
té la seva secció oficial
i a la secció Perles
el que es pot fer
doncs és veure
aquelles pel·lícules
que s'han vist,
doncs això,
a Canes,
a Venècia
i a Berlín
que són els altres tres.
d'Europa
aquest és el quart
dels grans
i és el que té
doncs
que pot portar estrelles
i mira,
tant és així
que enguany
el Premi d'Onòstia
se li donarà
a la Júlia Roberts
que posaran
una alfombra
ben llarga
i ben vermella
perquè,
clar,
imagino que hi haurà glamour,
no?
D'alguna manera
jo penso que també
el Premi d'Onòstia
fa això,
no?
Compensar
veure a la secció oficial
quins directors
coneguts porten
perquè té aquest component
glamourós
Sant Sebastià,
no?
Què és el Premi d'Onòstia?
El Premi d'Onòstia
és un reconeixement
a una carrera
o algun fet
bàsicament
a una carrera,
a una carrera.
A veure,
jo personalment
penso que la Júlia Roberts
no ho sé
si se'l mereix massa
vistos altres
que n'hi ha
però,
doncs,
a veure,
una mica això
van compensant,
no?
Així,
un any ja ve el Brad Pitt
diríem
estrenar pel·lícula
no cal després
donar-li el Premi d'Onòstia
a una gran estrella
perquè ja la tenim,
no?
Jo una mica veia
aquesta mena
d'estratègia,
ells no m'ho han explicat mai
perquè tampoc els he preguntat
però evidentment
es nota una mica,
no?
I en guany
vista la secció oficial
que són gent molt bona
però diríem
de festivals d'aquests
ja més tipus sándans
o sigui,
en guany s'assemblen
molt els sándans
al Sant Sebastià.
Sí,
molt bé.
Doncs llavors
porten una Júlia Roberts
i d'alguna manera
llavors ja poden muntar
una mica
tota l'aparell
aquest glamurós
que sempre queda molt bé.
Mira,
i t'explico una mica
i després també tenim
abans de passar
la secció
aquesta oficial
tenim
estrenes catalanes
que em semblen importants.
Estrenarà
José Luis Guerin
que ara mateix
està a Venècia
amb Guest,
un documental,
sempre documentals
i després també
estrenarà
l'Isaac i la Cuesta
que és un...
que va ser el que va
fer el guió
si recordes
aquell dia
que vam estrenar
la pel·lícula
amb el...
ara em sortirà el nom
amb l'Edmond Rock
va parlar
amb qui havia fet
el guió
doncs
amb Isaac i la Cuesta
que és un xicot molt jove
de 30 i pocs
però que també es trena
que ja té un llarg
camí documental
i una pel·lícula de ficció
i també estarà
a Sant Sebastià
però no a la secció oficial
qui hi haurà
a la secció oficial?
Doncs mira
per inaugurar
una pel·lícula
a competició
no sempre són a competició
les inauguracions
en aquest cap sí
una pel·lícula
mexicana
que es diu
Chico Grande
després
Addictors a l'amor
és una pel·lícula xina
que ja se n'ha sentit
a parlar força
espanyola
una pel·lícula
que es diu
Aita
de José María Orbe
ja et dic
que no són exactament
allò
directors
molt coneguts
però sí
que tots els cinèfils
per ells
sí que ho són
i són de referència
no?
després tenim
pel·lícula filipina
però de Joan Sails
que aquest és un director
que sí que hi ha passat
altres vegades
per Sant Sebastià
i que doncs
és un home molt reconegut
després tenim
pel·lícula argentina
han repartit
per tot el món
amb una pel·lícula
que es diu
Cerro Baio
El Gran Vázquez
una pel·lícula
d'Oscar Aibar
després
una pel·lícula
sueca
alemanya
i noruega
una coproducció
de Ben Hamer
que es diu
Home for Christmas
A casa por Navidad
una altra marroquina
Ajamar
La Mezquita
també d'un director
conegut
difícil de pronunciar
Daudut
Oulat
Siat
m'ha sortit
i després
Raül Ruiz
un director
també
conegutíssim
pels cinèfils
que ha estat
quatre vegades
a Sant Sebastià
i s'han portat premis
Misterios de Lisboa
produïda
per Portugal
curiosament
tot i que ell
és sud-americà
Nits
de Peter Mullen
també
Pa Negre
una pel·lícula
d'Agustí Villaronga
Villaronga
és un director
que s'ha de seguir
també és
com es diu
actor
però
les seves pel·lícules
són sempre
pel·lícules
molt profundes
molt meditades
amb una fotografia
increïble
Agustí Villaronga
seria l'altra aportació
un documental
que ja se n'ha parlat
que es diu
Bicicleta
Cullera Poma
Bicicleta
Cuitxera Manzana
que parla
de Carles Bosch
realitzador
de TV3
dels 30 Minuts
que parla
de la malaltia
que en aquest moment
té el Pasqual Maragall
l'Alzheimer
que sembla que el controla
molt bé
però
ja se n'han fet
alguna altra
d'aquestes
i és
és un
penso que
ara no me'n recordaré
exactament
però sí
un altre company de partit
que va morir
fa poc
ara no me'n recordaré
és igual
hi ha una altra
una altra pel·lícula
sobre el mateix tema
que
són pel·lícules
que parlen de gent
que ha tingut unes vides
molt intenses
i que
en un moment determinat
sembla no
allò
la memòria se'n va
i és complicat
és
és dolorós
bé
la cartellera
entre secció oficial
i no oficial
deu ser enorme
per aquests dies
que dur el Festival
de Sant Sebastià
guia'ns una mica
però
ja passes durant tot el dia?
sí
a veure
ara podríem parlar
de si algú
tot i que sigui
Santa Tecla
i vol anar
primer que tot
no sabrà on dormir
no?
això és un gran problema
això és difícil
ara ja
ens costa fins i tot
els que
ho demanem
dos mesos abans
però
podíeu demanar
si el polític
a casa d'algun amic
o dormir
a algun poble veí
o alguna cosa
per l'estil
estan a rebentar
els hotels
estan a rebentar
és increïble
perquè n'hi ha moltíssims
i és una ciutat
bastant més gran
que Tarragona
i escolta
i no hi ha
tu què aconselles
anar-hi en cap de setmana
escapar-se un dia
a veure
jo aconsello
primer
entrar
al web oficial
la programació
estan
totes les pel·lícules
porten la seva fitxeta
prou extensa
que per saber
de què va
i aleshores
després de mirar la fitxa
agafar i mirar els horaris
el dia 12 de setembre
que és
dilluns que ve
o no?
diumenge
diumenge
que ve
ah doncs mira
perfecte
diumenge que ve
a les 9 del dematí
Sant León sí
eh?
Sant León sí
molt bé
bé
doncs
aquest dia gloriós
de Sant León sí
a les 9 del dematí
obriran la venda
per internet
aleshores
jo aconsello
que qui vulgui anar
i es vulgui assegurar
el tret
de veure una determinada pel·lícula
que compri l'entrada
per internet
perquè quan arribes allí
a veure
sí que pots veure
per exemple
doncs les seccions especials
hi ha el cinema en construcció
que són pel·lícules
que els donen una oportunitat
perquè després les puguin fer
ben fetes
a joves realitzadors
hi ha tota una secció
del Made in Spain
que fan tota una retrospectiva
de les grans pel·lícules
de l'any espanyoles
que si te n'has perdut alguna
la pots anar a veure
però jo penso que bàsicament
la gent vol anar a veure
molt la secció oficial
o Zabaltegi
que són els nous realitzadors
o les Perles
aquestes són les tres estrelles
i aquestes estan molt buscades
per tant
és qüestió d'entrar
comprar-se l'entradeta
i és molt fàcil
quan arribes a Sant Sebastià
amb la teva targeta de crèdit
hi ha per tot arreu
unes caixetes de la cutxa
que en diuen
passes la targeta per allà
i al moment et cauen
totes les entrades
i ja les tens
si te'n queden alguna
per comprar
sempre pots agafar
i baixar
l'organització
i veure si tens
alguna possibilitat
les pel·lícules
es passen
forces vegades
es passen entre
tres i quatre vegades
però tot i així
a vegades costa
i a més a més
el que costa a vegades
és lligar
perquè en vols veure una
però també en vols veure una altra
i lligar els horaris
clar
t'has de fer un quadrant
a nivell d'espais
està molt repartit
has de veure molt la ciutat
diguéssim
no, no
està bàsicament
el Victoria Eugenia
que el teatre
Victoria Eugenia
que ara ja fa tres anys
que torna a funcionar
és petitó
però allà
hi ha passis
i després hi ha
el Cursal 1
i el Cursal 2
el Cursal 1
que són els famosos
Cubs de Moneo
doncs té una capacitat
tan brutal
que dona l'abast
per moltíssima gent
i el Cursal 2
és una mica més petit
però aquí a Tarragona
ni de bon tros
tenim cap sala
que se li assembli
vull dir que
tenen moltíssima capacitat
ja són dos espais
que es van fer
pensant en el festival
i després hi ha
un munt de cinemes comercials
que estan per les rodalies
que estan vinculats
que fan els passes
més especials
com això de la secció
aquesta Made in Spain
o algunes altres
diríem
seccions més petitetes
que són els cinemes
Príncipe
estan molt a prop
tot això es fa peu
molt bé
et consta si hi ha abonaments
o s'han de comprar
les entrades
per separat
pel·lícula per pel·lícula
hi ha abonaments
si algú va a Sant Sebastià
i te'ls compra
si compres per internet
no pots fer abonament
jo penso que això
sí que ho tenen
una mica malament
perquè has de comprar
entrada a entrada
i cada vegada
has de tornar a fer el procés
el que passa és que
amb un abonament
tampoc no especifiques
la pel·lícula
llavors
clar
pots trobar
que tens el teu abonament
però no tens pla
clar
perquè has de comprar
l'abonament
i després concretar
quines són les pel·lícules
llavors el tema
és aquest
que
jo penso
que seria una llàstima
doncs
refiar-se'n
i llavors anar allà
tenir-ho tot muntat
i resulta que
no hi pots anar
la pel·lícula que volies
home en tindràs
moltíssimes més
però bueno
com que som així
de maniàtics
els cinèfils
a vegades
voleu aquella
si se'ns fa com un món
si no podem veure
el que volem
ara et preguntaré
ves tu pensant
quines són les pel·lícules
que al teu criteri
no ens hem de perdre
o almenys les que tu
vas expressament a veure
però ara t'ho pregunto
Esther
explica'ns de moment
primer el que em deies
a mi fa uns dies
fora de micro
de dir
és que en guany
cada cop hi van més gent
a Sant Sebastià
és un fenomen
que us heu trobat
que dos mesos abans
no teníeu on dormir
gairebé
què passa?
què ha passat amb aquest festival?
passa que això
cada vegada es comenta més
i això
deu estar passant el mateix
exactament a Sitges
jo perquè no he anat cap any
però si ens ho expliqués
el David Serra
segur que també ens ho diria
passa que cada vegada
hi ha més públic
diríem entre cometes
normal i corrent
aficionat
cinèfil
que va als festivals
a veure les pel·lícules
perquè li consta
que possiblement
després no les veurà estrenades
passa sovint
que veus una gran pel·lícula
que evidentment
no se li dona un premi
perquè això també passa
perquè això dels premis
no sempre ja sabeu
que en tots els festivals
és a gust de tothom
i aleshores
doncs són pel·lícules
que no
que no s'estrenen
per això el BAF
també va fer un premi
per la pel·lícula
de cada edició
que després
es distribuiria
segur a Espanya
perquè és que és això
perquè els premis
almenys t'asseguren
una certa distribució
els premis t'asseguren
la distribució
les altres no
les altres
és una qüestió de sort
de vendes
de paquets
d'aquests que fan
de gran estrena
amb petita estrena
tot posat
o de si després
són nominades als Òscars
que és una segona oportunitat
que en guany va passar
amb una pel·lícula francesa
que es va estrenar
no a la vuit i mig
sinó
El profeta
que estava a Sant Sebastià
i va fer cap a Quim
i em vaig quedar
sorpresa
i és per això
perquè després
la van nominar
de pel·lícula
de parlen o estrangera
als Òscars de Hollywood
bé
doncs
cada vegada
hi va més gent
que és públic
de festival
i que després
a lo millor
li costa anar al cinema
normal i corrent
diríem
i per això
fa que
sigui difícil
bé
el que jo veuré
doncs
no ho sé
però no hi ha algun títol
d'aquells que dius
que estava esperant
que arribés
t'explico
els dies que jo hi aniré
als passis de premsa
ens posen
cinc pel·lícules diàries
que ens les podem mirar
o no
ens les podem mirar
no és obligatori
ells us conviden
sí
ja
en dos cinemes
tens
bueno
cinc
cinc en cada cinema
de fet són deu
llavors
fins que no surtin els horaris
jo no sé si estaré
en un cinema
o en un altre
o si faré allò
que sovint es fa
a Sant Sebastià
que tot i que sembla
que no es fa esport
se'n fa
perquè tot i que tot és a prop
surts d'una pel·lícula
i en deu minuts
allò que encara tens
les imatges al cap
has de sortir corrents
corrents
corrents
cap a l'altre cinema
i arribes
a la passió
no tens temps
de parir les pel·lícules
sí
no
a vegades no
ara aquesta escena
no sé de quina era
sí
a mi que no m'agrada
posar-los i punts
perquè penso que no
se'ls pot posar
de l'1 al 10
a les pel·lícules
perquè llavors
es reduï molt les coses
doncs la majoria
de vegades
no em dona temps
ni a fer una frase
de dir
mira tal cosa
hauria de poder escriure
mentre es la vei
clar no és el cas
i té aquest problema
però la veritat
és que és un plaer
i que si estàs
prou entrenat
si és el primer any
doncs en pots veure
dos o tres
i quan t'entrenes
ja les quatre
o les cinc
les veus tranquil·lament
sense que et facin cap mal
el que passa
és que després
tens cert empat
i has de recol·locar
les imatges
i les sensacions
i les sensacions
perquè a nivell
fins i tot de temàtica
n'hi ha de tot tipus
home comèdia
t'he de dir
que no n'he trobat mai
a veure
alguna cosa així
una mica comèdia
acida corrosiva
sí
però allò comèdia
comèdia
tipus Billy Wilder
no
o sigui
la comèdia clàssica
no
com fa el desigual
loco diríem
no
això no es troba
per res del món
a Sant Sebastià
és cinema molt seriós
però a veure
ja està bé
perquè doncs
és on es pot veure
aquest tipus de cinema
i una directora
que vull fer molt d'èmfasi
que jo sí que
si és en els dies
que hi vaig laborar
és la Naomi Kawase
que és una directora
que ha estat reconeguda
a Canes
que ha estat moltíssim
en el BAF
que la seva gran estrena a Espanya
va ser el Bosque de l'Uto
que és una persona
que parla sempre de pèrdues
no
d'això
de pèrdues
de morts
de gent que vas deixant pel camí
perquè ella té una biografia així
complexa
de nena òrfana
i és una grandíssima directora
aquesta Naomi Kawase
i el Seils
doncs també
és un gran director
a veure
et puc dir més
Raül Ruiz
intentaré no perdre-me'l
ara
clar
depèn dels horaris
no han sortit
i jo no sé
què es programarà cada dia
per tant
no t'ho puc dir encara
Déu-n'hi-do
Esther
ja feina
ho viuràs intensament
i nosaltres intentarem
cobrir-ho
intentarem
segur
a la tornada
segur que
ja et pots preparar
per una secció especial
home i després
les altres corredisses
són cap a les rodes de premsa
saps
clar
a la de la Júlia Roberts
si estic aquells dies
i donen el donòstia
prometo anar-hi
a explicar-vos
i li pots preguntar
com està de guapa
oi tant
i t'has pensat
que li podries preguntar
ja veurem el pas
una mica
perquè també depèn
del que pregunten els altres
si se'ns acut alguna pregunta
te la podem fer arribar
oi tant que sí
a mirar-ho només cap al cap
sí
però que sigui seriós
no
t'ho dic perquè
en els darrers anys
les rodes de premsa en Sebastián
s'estan omplint
de programes
tipus Caiga aquí en Caiga
s'estan frivolitzant
potser
que van a frivolitzar
moltíssim
moltíssim
i amb algun personatge
s'ha enfadat
perquè
hi ha coses que
dius
home estem aquí en una roda de premsa
s'ha enfadat
ha contestat molt secament
jo diria que tenen molta paciència
gairebé potser s'enfaden més
els periodistes seriosos
pel moviment que generen els companys
que no passa això
però bé
al marge d'això
doncs sí
sempre
a veure
la cosa és festiva
i és distreta
i ens ho passem bé
vaja
jo m'ho passo molt bé
doncs a la tornada
t'interrogarem
això serà ja cap a finals de setembre
i si podem
establirem connexió també
dins la setmana aquesta darrera
la setmana de Santa Tecla
perquè des d'allà
i tu ens expliquis com va l'ambient
Esther Ferrer
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
bona viatge
bona estada
a Sant Sebastián
i ens retrobem després
a Santa Tecla
no?
vinga