Torna a ser divendres i torna'm a dir allò de Felip Caudet. Bona tarda.
Bona tarda, Nuri. Bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Avui tenim el Felip una miqueta adormit, eh? I no és l'únic. No serà estèmia primaveral, ja, tot això?
És estèmia primaveral, segur.
Estèmia, es diu, amena.
Estèmia, sí.
Estèmia. Jo m'invento.
Estèmia, no.
No, no.
L'estèmia és una altra cosa.
Felip, escolta, que estem fatal, que ha sortit el sol i no ens en sabem avenir.
Sí, és un divendres una mica estrany, eh?
Sí.
No acaba de ser...
Ni una cosa ni l'altra.
Ni de primavera, ni d'hivern.
Això, tranquil, perquè ens clavem quatre agulles ben clavades i se'n soluciona tot.
O potser ni això, perquè avui, Núria, et vinc a parlar de... Tu has introduit això de les agulles.
Et vinc a parlar d'una tècnica que algun cop ens hem acostat, però avui et vinc a parlar d'una manera molt especial.
I és concretament que parlarem de l'acupuntura. El que passa que parlarem de l'acupuntura japonesa.
Val, i no em faràs cap demostració, eh?
No te la puc fer, eh?
No, no, no.
Però per què et dic això de les agulles? Perquè, mira, així per començar, i és interessantíssim això,
una de les grans diferències de l'acupuntura japonesa amb l'acupuntura que ens ha arribat al nostre país fins ara,
perquè això s'ha introduit fa molt poc, doncs és bàsicament que hi ha tècniques d'acupuntura japonesa
que ni tan sols fan servir agulles.
Sí? Tot i que n'hi ha que sí o no?
Tot i que n'hi ha que sí, la gran diferència entre aquesta acupuntura que podríem dir xinesa,
que és la que s'ha fet més popular que el nostre, és que el número d'agulles és molt, molt inferior.
És a dir, si en un tractament normal o habitual d'acupuntura xinesa es fan servir de l'ordre entre 15 i 20 agulles,
amb acupuntura japonesa ens podem trobar perfectament en tractaments en els que es fa servir dues, una o cap agulla.
Què et sembla això?
Bé, que necessita més explicació.
Sí, sí, clar, per suposat.
Per cert, el tipus d'agulles són iguals o no?
Són lleugerament diferents.
I la gran diferència està en que són d'una qualitat extrema.
És a dir, per què? Perquè també un dels principis que persegueix aquesta tècnica o aquesta forma d'entendre l'acupuntura
és que la persona amb prou fent es noti res.
És a dir, no es vol que noti cap sensació de punxada, no es vol que sigui cap patiment a la sessió pròpiament,
al contrari, es vol que la persona estigui en un estat de relaxació molt agradable.
I quan dius que a vegades no es fan servir agulles és que es fa d'una altra manera.
Sí, es fa d'una altra manera, en fan de diverses maneres, però una és, hi ha unes eines que li diem agulles però no ho són realment,
perquè tenen forma però no tenen punta, sinó que tenen una punta rodonida, acabada amb una espècie d'esfera.
Llavors això es diuen agulles de contacte, no hi ha punxada, d'acord?
Aquestes són unes, però l'altra gran tècnica i que precisament quan al Japó se parla d'acupuntura es parla d'això,
es fan servir aplicacions de calor, de calor molt puntualitzada en diferents parts del cos.
Ara, si et sembla, entrarem en les diferents tècniques i estres que s'utilitzen.
La pregunta bàsica seria, la filosofia que hi ha al darrere de l'acupuntura tant xinesa com japonesa, és la mateixa?
Jo recordo que de la xinesa ens explicaves que s'estimulava un punt molt concret
per, entre altres coses, fer arribar a aquell punt, doncs, gran part de circulació, no?
Era l'estimulació concreta d'un punt. Torna-ho a explicar, perquè ja sé que jo sentitxo molt.
Canvia una miqueta, sí, sí, canvia una miqueta. A veure, en origen, l'acupuntura neix aproximadament fa uns 2.500 anys.
A la Xina? Serem l'origen, no?
Neix a la Xina, sí, sí. Neix a la Xina, se es parla d'entra a camí de la Xina i de la Índia, aproximadament.
Però, neix, podríem dir, la localitzem a la Xina.
Què vol dir això? Vol dir que tots els llibres clàssics, tot aquest llegat, aquest coneixement mèdic,
ve darrere i ve concretament de la Xina.
Però què passa? Com tot, amb els països, igual que canvien les polítiques que hi ha,
canvia la cultura i canvien els coneixements.
Què passa? Que al llarg de la història, doncs, el segle XX, concretament, i ara estem molt a propet,
va ser un segle de molts canvis, en molts sentits, i molt convulsiu, sobretot en aquestes àrees com era la salut.
Per què et dic això? Perquè és a principis d'aquest segle XX que comencen a haver canvis de la manera de procedir amb tot això.
Llavors, l'acupuntura s'escampa per tot el món, i on s'escampa, principalment, o inicialment, doncs, els països que estan més a prop.
Si neix a la Xina, doncs, penseu que passa al Japó, passa també a països com el Tibet,
després passa també a països com el que és Corea, com el que és Tailàndia, és a dir, tot el que és el sores asiàtic, no?
I d'aquí, després es fa un salt molt gran, arrel de les guerres mundials,
doncs es fa un salt molt gran als Estats Units, i als Estats Units també ens arriba a Europa.
És una cosa curiosa, eh, tot aquest trànsit que fa.
Però això em dius, m'estàs dient que l'arribada, doncs, de l'acupuntura al Japó és molt recent, és del segle XX.
Se'n practicava abans, però se'n practicava a la forma xinesa.
I llavors, al segle XX es fa una revolució, és a dir, s'entén que les coses s'han de rellegir,
s'han de revisar i s'intenta aplicar, doncs, paradigmes científics damunt.
I, per tant, els conductes a tall de la medicina hi canvien moltíssim, moltíssim.
I mira, per exemple, un gran, i ja tornarem al que preguntaves,
però un gran canvi de noció és que els xinesos, doncs, quan punxaven una agulla i quan la punxen,
doncs fan puncions profundes.
És a dir, si entra dins el cos, força.
Sí.
Dic força, que ningú s'espanti.
Són llargues, les agulles.
Són llargues, però perquè siguin fàcils de manipular.
No pas perquè entrin totes, sinó que una agulla d'acupuntura en el mètode xinès,
doncs, aproximarem, quan se fa la punció, a molt estirar, en parts molt musculades,
estem parlant d'un centímetre, centímetre i mig.
Això no és res.
Això és molt poquet.
Això en parts molt musculades, i en algun cas fins a tot dos centímetres.
D'acord?
Però normalment són sobre el centímetre.
Quina és la gran diferència?
Doncs mira, que els xapols van descobrir que no feia falta.
Què?
Simplement posant les agulles un mil·límetre, dos mil·límetres en la pell, ja hi havia efectes en el cos.
Doncs clar, això és un canvi molt notable de la manera de fer.
Clar.
I de les sensacions que es tenen.
Però el que et deia, una gran diferència és que sobretot fa servir aplicacions de calor.
Això és el que li diem la moxibustió.
que alguna vegada anem a parlar.
Però vaja, la base és igual, estimular una zona concreta.
Estimular unes certes àrees del cos, d'acord?
Per produir efectes en moltes altres, o per més aviat, per regular la conducció del cos.
Llavors hi ha una cosa molt interessant en tot això, que això no s'acostuma a dir,
perquè en la nostra medicina mirem el cos des d'una altra manera.
Però quan nosaltres em malaltim, quan nosaltres tenim, sigui la malaltia que sigui,
sigui muscular, com sigui orgànica, sigui el que sigui,
el cos pateix una sèrie d'adaptacions.
Adaptacions que normalment es tradueixen en tensions.
Si pel pèssim, si toquéssim amb molt de cuidado l'esquena d'algú,
podríem observar que a part dels ossos trobaríem músculs que estan més tensos que d'altres.
Doncs per aquestes medicines, i concretament per la comuntura japonesa,
això seria un signe de músculs que estan excessivament tensos
i que dificulten que el cos funcioni amb normalitat.
Funcioni a nivell neurològic, a nivell nerviós,
funcioni a nivell circulatori i funcioni a nivell linfàtic,
de neteja del cos, d'una cosa que ho agafem parlant del sistema linfàtic.
Llavors aquestes tècniques, ja siguin amb l'agulla,
o ja siguin amb l'aplicació de calor,
el que intenten és regular aquestes adaptacions que ha fet el cos.
Però m'estàs dient que l'acupuntura només serveix a nivell muscular?
No, no, no, no, és a través d'aquest terreny muscular
que intervé en tots els altres sistemes.
Aquesta és la gràcia, és el que et deia.
Tu pots tindre una malaltia i el teu cos es reorganitza en relació amb allò.
Llavors nosaltres el que fem a l'acupuntura és regular aquesta reorganització que ha fet.
D'aquí que puguem guarir des d'unes guins de turmell,
que això és una cosa molt comuna,
hasta una migranya o una gastroenteritis.
Pel fet que el canal d'entrada en el cos
sigui la regulació muscular, no?, entre pels músculs.
Pell i músculs.
Què la diferencia, a part de la tècnica en si,
d'un tractament de fisioteràpia, de massatge?
Mira, això està interessant, això.
Quan parlem d'un massatge, pròpiament,
parlem d'un treball exclusivament en el terreny més físic del cos.
Per suposat pell, músculs, fàcies, tendons, això és obvi, d'acord?
Però hi ha un àmbit on per poder actuar necessitem molta sutilesa,
cosa que el tacte ho fa molt difícil que sigui així,
que és l'àmbit o el funcionament energètic del cos,
que és tota una xarxa que el cos té per poder gestionar funcions.
No és ben bé el sistema nerviós.
Ho dic perquè quan s'explica acupuntura,
de vegades s'intenta fer paral·lelismes entre el sistema nerviós
i s'intenta dir que és el sistema energètic.
No és ben bé.
És una regulació funcional
que a nosaltres a Occident ens costa molt, s'ha de dir.
Els occidentals, quan parlem d'energia,
a vegades ens agafen els garrifances
perquè pensem que és algo esotèric, algo màgic.
No és que sigui una concepció ni esotèrica ni màgica.
Simplement és que des d'Orient
s'entén el cos en un altre àmbit
una mica diferent del que nosaltres entenem.
Per exemple, Núria, nosaltres aquí a Occident,
quan parlem que els humans, els éssers vius,
respirem oxigen,
per això estem vius,
per això les cèl·lules poden funcionar,
doncs ningú ho posa en dubte.
Pensa que en la noció que es té del cos i de la salut a Orient,
parlar d'energia seria parlar d'una equivalència amb l'oxigen, aproximadament.
Una matèria que no la podem veure,
que tothom la sap perquè la ciència ens ha dit que és així,
però una matèria que no podem veure
però que fan les funcions en el cos.
En el cas de l'energia,
ja s'està intentant,
i hi ha en avanços científics que intenten evidenciar el que és,
però es fa difícil.
Què tindria a veure tot això amb càrregues energètiques?
Tindria molt a veure, mira què et dic,
més aviat amb les càrregues elèctriques del cos.
El cos té una electricitat.
Clar, és el que fa segurament que quan posem els dits
en una andolla o en una correnta elèctrica ens rampem.
Sí, serien...
No ho sé.
No és ben bé.
És molt complex d'explicar el concepte d'energia
des d'Occident.
Pensa que amb el diccionari a la mà,
amb el diccionari a la mà,
per un xinès,
que és el...
No li cal explicar-ho.
No, no, no.
Amb el diccionari a la mà,
per un xinès tindria 22 definicions diferents
pel concepte d'energia.
Que van des de...
Des d'afeccions que parlen de conceptes de salut
que parlen de conceptes de relació amb els altres
o conceptes de la quotidià.
És molt complexa perquè ho embrancaria tot.
Ens hem d'estar acostumant a l'energia
i sobretot si parlem, en aquest cas,
si volem entendre les pràctiques d'acopuntar oriental.
Sí.
Això és important que quan parlem d'energia,
la gent que ho senti ara,
que no faci cas quan hi ha això de la gent que diu
mala energia i bona energia.
Això no és ni bon ni dolent.
Insisteixo.
És una manera de funcionar aquest el cos.
És una funció del cos.
podríem dir.
D'acord?
I doncs aquestes tècniques orientals
regulen d'aquesta manera.
De què ens serveix?
Doncs mira, Núria,
el que et deia abans,
des de problemes com una lumbàlgia
que es poden solucionar,
èrnies, ciàtiques,
és a dir, qualsevol dolor a fi de comptes,
que això ho hem parlat alguna altra vegada,
és una manifestació que el cos no funciona,
està cridant al cos.
A nivell energètic s'interpreta que un dolor
sol ser una acumulació,
un estancament d'aquesta energia.
Llavors, amb l'acupuntura
i amb la sutilesa de l'acupuntura japonesa,
el que fem és facilitar que hi circuli.
Més preguntes per establir la diferència.
Els punts energètics, en aquest cas,
són els mateixos pel que fa a l'acupuntura xinesa
que a la japonesa?
No.
Ho quedes amb la pregunta del milió.
I també és molt fantàstica.
Sí, sí, avui m'estàs deixant bocabadat,
perquè el tema és un tema que a vegades és una mica complex d'explicar,
però has esclavat l'agull del punt, podríem dir.
Mira, una gran diferència és que els xinesos
diuen que els punts sempre hi són el cos,
és a dir, hi ha uns mapes descrits que diuen
tal punt està al costat de tal os i al costat de tal tendó
o al costat de tal articulació.
Això diuen els xinesos.
Els japonesos van descobrir una cosa molt interessant.
Per això ho van descobrir, per què?
Perquè l'acupuntura japonesa, això és molt interessant també el que diré,
la van desenvolupar, sobretot, mestres que eren secs.
Ah, sí.
Resulta que, igual que aquí a casa nostra,
l'Estat, en el seu dia,
per afavorir un col·lectiu amb uns dèficits,
que era el col·lectiu de la gent invident,
doncs els va concedir el que era la gestió d'una loteria,
correcte, i a la ONCE.
Doncs el Japó, el govern el que va fer
és donar-los les licències de pràctica de l'acupuntura.
Clar, algú farà la broma fàcil,
no és una qüestió de broma fàcil,
és una qüestió de sensibilitat.
Aquestes persones que tenien uns dèficits visuals,
el que desenvolupaven, sobretot, era el tacte.
Què passava?
Doncs que és una acupuntura basada en tocar molt,
en sentir molt sutilment el cos.
Llavors, què van descobrir?
Això és molt interessant,
i aquesta és una de les grans diferències.
És que, així com en medicina xinesa,
en acupuntura xinesa,
els punts ja estaven sempre descrits,
i se suposava que sempre estaven igual,
els xaponesos van descobrir que,
en funció de la malaltia i en funció de la persona,
els punts canviaven de lloc.
Els punts, en comptes d'estar en un lloc,
s'havien de trobar, s'havien de localitzar.
Llavors, una gran diferència també,
de l'acupuntura japonesa a l'acupuntura xinesa,
és que en l'acupuntura japonesa,
el professional, el que fem és tocar,
tocar molt i buscar aquests punts.
Punts que, cosa curiosa,
conforme la persona es va tractant
i es va trobant millor,
van desapareixent.
Cada vegada hi ha menys punts.
Llavors, quan la persona es troba bé,
ja no hi ha punts.
Ai, escolta, llavors,
jo ara ja estic perduda,
ja no sé si m'he de fer un tractament per mal d'esquena,
per exemple.
Aquí recorro,
o algú que faci acupuntura xinesa, japonesa,
són equivalents
o depèn de la malaltia?
El Fabi diu, a mi,
vine a mi.
Tu fas les dues coses.
Jo faig les dues coses.
Però ara, principalment,
he deixat una mica de banda
la medicina xinesa
i faig acupuntura japonesa,
que és més grata
perquè a la gent
li és menys molest,
és molt més ràpida.
Això té una cosa molt espectacular,
que es guanya amb rapidesa
a l'hora de recuperar.
Llavors, això, doncs,
és un avantatge a l'hora de patir,
perquè te pots patir
més si podem estalviar-t'ho.
D'acord?
Llavors,
l'elecció,
a veure,
les dues tècniques són interessants.
D'acord?
Però, per exemple,
jo recomanaria,
per exemple,
a algú que busqués
la pràctica de l'acupuntura japonesa
com a teràpia
quan sigui algú
que li faci feresa
les agulles.
Per exemple.
Això és un cas
que és interessant.
Quan, per exemple,
parlem de nens.
Clar.
Els nens també.
Els nens no els parles d'agulles,
que s'esgarrifen enseguida.
Llavors,
l'acupuntura japonesa
també ha desenvolupat
tota una branca,
el que es diu el Shonishin,
una branca,
en la que hi ha
un seguit
de terapèutiques
i d'actuacions
que serveixen
pels nanos
i que no requereixen
punxar.
Al contrari,
són molt suaus
i són altament efectives,
perquè els nanos
són molt, molt,
molt més reactius
que els adults.
Parlem d'aquestes pràctiques,
si et sembla,
que es veu que n'hi ha moltes
en l'acupuntura japonesa
que no utilitzen agulles.
M'has parlat abans
de la moxibustió?
Sí,
la moxibustió
és potser
la més comuna.
D'acord?
I llavors al Japó,
per exemple,
tenen persones
que tenen licència
per fer servir agulles
i persones
que tenen licència
per fer servir
la moxibustió
o la calor.
Sí.
I alguns,
fins i tot,
tenen licència
per combinar,
però vull dir
que allí està força
dividit
i llavors,
la moxibustió
en aquest cas,
la tècnica en si,
té un nom molt curiós
que és okiu,
okiu,
i consisteix
en unes ebres
molt petites
d'una herba
que es diu artemisa,
d'acord?
Que té una particularitat.
És una herba
que quan crema,
crema molt lentament.
Permet,
i a la vegada
que crema lentament
permet proporcionar
molt escalfor
en molt poca quantitat.
És perquè ens entenguem
i ho visualitzem
com unes barretes d'encens?
Imaginem-nos...
No,
imaginem-se
uns filets,
no.
Uns filets?
Sí,
sí,
sí,
sí.
Però de quina mida?
Molt petits?
Molt petits,
estem parlant de què?
Perquè et facis una idea
el nom popular
que rep
aquest tipus
d'amoxibustió
és l'amoxibustió
del gra d'arròs.
És de la mida
d'un granet d'arròs
o de la meitat.
Imagina't que
petitat és petitat.
Llavors,
això es diposita
damunt del cos,
s'enganxa
en els punts
que s'han trobat
prèviament
i llavors
sí que s'encén
amb una barretta d'encens,
és cert.
s'encén
i llavors
a l'encendre
l'escalfor
passa cap a dins.
La cosa molt curiosa
és que
a pesar de ser
una forma d'escalfor
pel format que té
les persones
reben la sensació
més similar
a una sensació
de punxada
una punxadeta
molt suau
molt agradable
o que més
a una sensació
de cremadeta.
Tot s'ha de dir
que aquesta cosa
que posem
en can de cint
no toca la pell.
S'ha de damunt
de la pell
però s'apaga
ja amb les tècniques
que es fan
s'apaga
abans que toqui la pell
llavors no hi ha
possibilitat de cremada.
Per tant
no et queda la pell cremada
no és allò
que et queden les ronxes.
No, no, no.
Fa reacció
al punt
perquè
el punt
si fa reacció
vol dir que s'ha encertat
que està ben
ben trobat
i simplement
es veu una mica
d'augment de circulació.
Què fa l'oquió en si?
Què se sap que fa?
Perquè fa moltes coses.
Mira, sabem
que estimula
el sistema immunitari.
Això hi ha estudis
que ja ho han evidenciat
que ho fa.
Però a més
concretament
el que fa és
millorar
la circulació
de la sang
i
el drenatge
linfàtic
en aquell punt.
Llavors
si recordes
el que he dit jo abans
doncs
quan nosaltres
em malaltim
sigui la malaltia que sigui
sigui el dolor que sigui
qualsevol part del cos
el nostre cos
s'organitza
respecte a allò
i crea aquelles tensions
que dèiem.
Llavors clar
la manera
de fer aquestes tensions
doncs
afavorir la circulació
afavorir
el drenatge linfàtic
llavors
el sistema energètic
funciona bé
i per tant
pot haver
la recuperació
de la persona
el restabliment
la gràcia
d'aquestes
tècniques
és que es força ràpid
hem guanyat
hem guanyat
d'una tècnica a l'altra
això és el que t'anava a dir
perquè
i confort
depèn suposo
de la cosa
de tractar
però quant de temps
de tractament
es necessita
quantes sessions
depèn molt
sí
això sempre és molt difícil
de concretar
d'acord
però
com t'ho diria
per exemple
una contractura
que seria
un tema força comú
doncs
pot cursar perfectament
amb una o dues sessions
i ja està
això ja t'ho dic
a moltes persones
que ens estan escoltant
i que pateixen
per exemple
de tensió muscular
podem una sessió
en tindríem prou
per dolors crònics
amb dolors crònics
amb dolors crònics
amb dolors crònics
ja no parlaríem
d'una o dues sessions
som crònics
perquè tenen una durada
important en el cos
llavors els dolors crònics
sobretot
el que fa aquest tipus
d'acupuntura
és donar-los molta qualitat
la gent per exemple
que pateix artrosis
que té aquelles
temporades
en què tot li fa mal
doncs
li és una lecció
perfecta
perquè el que fa
és millorar
i et vull dir
com que millora
tota la circulació
i millora
el drenatge
tots els teixits
que estiguin fets malbé
estan més ben alimentats
llavors és fantàstic
en aquestes aplicacions
fins i tot
se m'acut
que és recomanable
com a
com a sessió
com a tractament
home
com a posada a punt
diguéssim
encara que dius
no és que em faci mal res
però porto una vida
molt agitada
vaig acumulant tensions
tot i que puc anar funcionant
des de l'àmbit preventiu
es podria fer
és a dir
a veure
aquestes acomodacions
que dèiem que fa el cos
no només les fa
quan tenim un trastorn declarat
el fet de viure
amb les presses que vivim
sempre fa que el teu cos
estigui intentant acomodar-se
i per tant
sempre hi hagi punts
possibles de tractar
llavors
és una manera
de reorganitzar el cos
de posar-la
al reset
posar-la a zero
i dir-li
ep
ara d'aquí
endavant
perfecte
llavors hi ha moments
ideals per tractar-se
els canvis estacionals
és un moment perfecte
en aquest caire preventiu
parlo
en aquest caire preventiu
en l'altre
en el terapèutic
tot l'any és vàlid
en aquest sentit
no hi ha
però
pensa que no només
clar
ara la gent estarà escoltant
i pensarà que tot això va
per quan tens una tendinitis
o tens un mal
als cervicals
o als lombars
no, no
penso que per exemple
un insomni
es pot tractar amb això
és perfecte
una migranya
es pot tractar
una diarrea
es pot tractar
qualsevol
és a dir
qualsevol trastorn
perquè el que
és molt important
de dir
amb aquestes tècniques
d'acupuntura japonesa
és que
entenem el cos
com un tot
llavors
és a dir
seria enganyar
a la gent
si li diguéssim
que ho arreglem tot
perquè no n'hi ha cap
de terapèutica
que ho faci
ara
estem parlant
quan parlem d'acupuntura japonesa
i de moxibustió
concretament
d'una eina
que ens permet
guarir
o donar-li
més aviat que guariment
donar-li
molta qualitat
al nostre cos
a la funcionament
que tenim
el cos és el que és
ho dic perquè
hi haurà estructures
que si estan fetes
molt bé
ja
no se'ls pot fer res
l'únic que se'ls pot fer
és intentar
que funcionin
el millor possible
Déu-n'hi-do
com està la representació
d'especialistes
en acupuntura japonesa
a casa nostra
a nivell català
i a nivell tarragoní
perquè no tothom val
sí
això
m'assembla
que tira més
la xinesa
la xinesa
ens ha arribat
perquè els xinesos
ens han escampat
per tot el món
i la japonesa
arriba ara
fa cosa
d'un any
aproximadament
aquí
a les nostres contrades
n'hi ha molt pocs
a nivell català
et podria dir
que parlaríem
d'entre una trentena
i una quarantena
de persones
que es dediquen
a això
que són poquets
són poquets
i a nivell de la ciutat
jo no en tinc notícia
que només de mi
que m'he de dir
molt bé
si em penso que reus
recordo que reus
hi ha dos companys
que em pratiquen
però pratiquen
dins la medicina japonesa
dins la medicina japonesa
hi ha diverses branques
ells em fan una
que fa servir
agulles
i en el meu cas
la meva
no em fa servir
tu tires cap a l'amoxibustí
a veure
si he de recórrer
les agulles
alguna vegada
doncs es fa
però he tirat
més cap a l'amoxibustí
sobretot
pel confort
de les persones
perquè li és molt grat
a la gent
que els tractis
d'aquesta manera
i de fet
és un tipus de terapèutica
que et demanen
o ets tu
que ho recomanes
normalment
ho recomano
jo
saps el que sol passar
perquè no és molt coneguda
no no clar
clar i tampoc
avui
perquè estem fent un programa
i n'estem parlant
normalment
tothom
quan tenim un trastor
el que anem
és a tractar-nos
en el meu cas
en el meu cas
va anar al fisioterapeuta
a veure'm
i diuen
mira tinc això
i llavors jo els hi proposo un seguit
és potser després
que poden veure la diferència
sobretot si han provat
el que és
l'acupuntura xinesa
si no
normalment confien
en el molt professional
i per tant
no ho demanen específicament
després hi ha un altre grupet de gent
que sí
que quan ja no ho ha experimentat
i com que els hi ha anat molt bé
i han estat contents
que el seu trastorn
s'ha recuperat
el seu dolor
s'ha anat rapidíssimament
doncs venen i diuen
vull que em facis allò que em vas fer
allò del cremar
sí
allò que m'ha anat molt bé
llavors
sí que ho demanen
però com que encara
socialment
no hi ha molt de coneixement
si és que
jo soc conscient
quan avui t'he portat
aquest programa
d'acupuntura japonesa
doncs parlem d'algú
que a la gent
no li sonarà gens
li sonarà l'acupuntura
això sí
ho han sentit
i més
i és fàcil
pensar en les agulles
però clar
us estic parlant d'algú
que està entrant a casa nostra
és força nou
mireu
al principi del programa
us en parlava una mica
de com havia funcionat
l'expansió
però
la gran expansió
de l'acupuntura japonesa
es va fer
que molts japonesos
se'n van anar al Brasil
se'n van anar al Brasil
a la segona era mundial
després de
de les desgràcies
del seu país
o malament
com van passar
doncs buscaven un lloc
per prosperar
i què va passar
que igual que es van anar
a buscar
nous recursos
en països agrícoles
eminentment
de gran riquesa
doncs
també se van emportar
tota la sapiència
que tenien
i que teníem
per exemple
tenim el Japó
el cas del Japó
tenim el Brasil
que té una comunitat japonesa
molt gran
i també té un munt
aproximadament
al Brasil
si no recordo mal
hi ha uns 20.000
acupuntors
que es dediquen
a l'acupuntura
i molts d'aquests
a l'acupuntura japonesa
llavors
aquí
ens ha costat molt
aquí ens ha començat
a vindre d'Europa
algú que
se n'havia anat
a viure al Japó
que tenia contacte
que ho havia après
i comença a ensenyar-ho aquí
ara per exemple
per formar-te
amb això
doncs t'has d'anar
a Barcelona
en aquest cas
perquè ve un professor
un mestre
que és holandès
casat amb una japonesa
és a dir
algú que
que és una eminencia
però bueno
comença a vindre ara
doncs mira
nosaltres som pioners
explicant-vos això
volíem fer divulgació
de l'acupuntura japonesa
i més tenint en compte
que el Felip
és un dels pocs professionals
especialistes
en el tema
Felip
estàs al Serrallo
això ho hem de dir
perquè escolta
potser pots ajudar amb algú
al carrer Gravina
estic al carrer Gravina
Gravina 44
digue'ns el telèfon
que potser amb algú
se li encès la llumeta
ha dit
jo no soporto les agulles
però ho vull provar
això de l'acupuntura japonesa
tot el que bateixi dolor
és apte per això
mira el telèfon és
977
24
48
20
24
48
20
per més de referències
truqueu aquí a Tarragona Ràdio
que us posarem en contacte
amb el nostre professional
el nostre fisioterapeuta particular
el Felip Caudet
Felip
bon cap de setmana
moltes gràcies
això matis Núria
ens tornem a veure la setmana que ve