Avui, en aquesta segona jornada en ruta per Viella i Mijeran,
ens centrarem en el seu llegat romànic,
amb un dels conjunts més importants de tot Catalunya,
o fins i tot hi ha qui diu que el més important de tot Catalunya.
De fet, sense anar més lluny a la mateixa capital,
a Viella destaca l'església de Sant Miquel,
una església que guarda gelosament entre les seves parets
una pila baptismal, un retable gòtic i l'impressionant Cris de Mijeran,
una de les peces més rellevants a l'escultura romànica dels segles XII.
Per conèixer tot aquest llegat, el municipi ens proposa una ruta.
Per fer aquesta ruta, aquesta ruta de fet és la segona bona raó
per visitar Viella i Mijeran.
Així ens ho explica la coordinadora de premsa, Susana Casanovas.
La Val d'Aran compta amb un enorme llegat monumental i artístic
repartit per tota la seva geografia
i que es fa patent sobretot a les esglésies dels pobles de la vall.
Entre cincs de més de 3.000 metres sorgeix a contrasol
o entre bromes, la silueta sempre igual i sempre diferent de les esglésies.
Per tal de conservar aquest immens patrimoni,
s'ha creat una ruta pel romànic d'Aran,
a la qual, acompanyats en guies especialitzats,
podem conèixer totes les esglésies.
Dins del municipi de Viella i Mijeran
podem destacar l'església de Sant Miquel de Viella,
que consta d'una torre campanagòtica assentada sobre una portalada en nàrtex.
La portalada és del segle XIII i XIV.
Dins l'edifici podem destacar la pila batismal,
un rataula gòtic que presideix la capçalera de l'església i el crist de Mijeran,
una talla de fusta d'estil romànic.
Aquest crist és considerat una de les peces més rellevants
de l'escultura romànica del segle XII.
L'església de Sant Esteu a d'Eve Tren
amb una impressió en portalada d'accés
en aquesta edificació hi conviuen els estils romànic i gòtic.
O l'església Sant Fèlix de Vilac.
D'aquesta església podem destacar la seva planta basi il·lical
d'origen romànic, la seva portalada
i la torre campanada d'herència gòtica.
Si anem a casseu, trobarem l'església Sant Andreu,
que és un bon exemple de les característiques del patrimoni eclesiàstic aranès.
Es conyau l'església de Sant Peir,
on una portalada i la pica batismal són els seus elements principals.
L'església de Sant Martí de Turs de Gaussac
és un magnífic exemple d'arquitectura gòtica,
estil poc comú a la Val d'Aran.
Dins hi podem trobar, però, peces pertanyents al període romànic.
L'església de Sant Per de Batlant
és d'una sola nau volta de canó
i podem destacar tres talles religioses d'estil barroc del segle XVIII.
Home, ja ens ho ha dit la Susana,
que són moltes les edificacions que es poden visitar
a les poblacions que integren el municipi.
A Arroz, a més a més de l'església parroquial de Santa Eulària,
d'estil gòtic de transició,
destaca la Casa Ademà, construïda el 1820,
i als afores, la capella del Pilar.
A obert el campanar de la torre de l'església d'Era Mare de Diu de Roser
hi ha una impressionant estela romana.
A Batlant trobarem l'església de Sant Per de finals del segle XI,
la qual conserva un abscis i una pica baptismal romànica.
Parles molt bé, l'Ernest, eh, Núria?
Jo crec que n'aprendrem aquesta setmana, eh?
Això espero, perquè la veritat és que sona molt bonic, eh,
quan escolto la Susana, m'agrada?
Doncs mira, si vas a Mont, s'hi troba l'església de Sant Pau,
d'origen romànic, que conserva una pica romànica
amb motius a geometris i florals.
I també el crismó de la font, a la font del poble,
on hi ha una làpida ornamentada amb l'anagrama de Cris
i la figura d'un bisbe.
La ruta també ens durà fins a l'església de Sant Esteua,
de Montcorbau, un edifici, per cert, que ha estat molt remodelat.
A l'interior trobem una pica baptismal,
de les més treballades, de la segle XII-XIII.
I si aneu a Vila, que destaca l'església parroquial de Sant Fèlix,
que és romànica, dels segles XII-XIII.
Carre Mercat ha fet la porta, la porta del campanar,
també, de planta quadrada, amb finestres gòtics,
i la pica baptismal i també la pica d'aigua beneïda,
que són romàniques.
A Vila trobem, com us hem dit, l'església parroquial de Sant Miqueu,
de transició del romànic al gòtic,
amb una notable portalada gòtica del segle XIII
i un bonic campanar afegit al segle XVI.
També conserva una pica baptismal, en aquest cas del segle XII.
A l'altar major hi ha un retaule de fusta policromada del segle XV.
I procedent de la veïna església de Santa Maria de Nixeran,
es conserva el cap i el tors d'un cris de talla sobre fusta,
policromat, considerat de fet com una de les peces més importants
de l'art romànic de la Vall d'Aran i de Catalunya.
Seguint la ruta, a Gausac,
trobarem l'església parroquial de Sant Martí,
un dels millors exponents de l'arquitectura gòtica aragonesa.
Es conserven el campanar octogonal i un cris gòtic.
També podem veure alguns elements romànics de gran interès,
com ara una pica baptismal i una de beneïtera.
A la rectoria hi ha una estela funerària romana incrustada.
A l'església de Sant Andreu de Cassau
hi podem contemplar una imatge de la mare de viu d'estil romànic,
una figura de fet tallada amb fusta policromada,
una pica d'aigua beneïda i una pica baptismal.
A Batrent, de l'església de Sant Semil,
només resta el campanar.
En la de Sant Esteu, cal destacar el timpar de la porta
i una pila baptismal amb cares en relleu.
Espero que tothom vagi prenent nota,
perquè si no després no farem la pregunta
i no sabreu què passa, per exemple, a Esconyau.
Què podeu veure i Esconyau?
Mireu, Esconyau cal remarcar l'important portal romànic
de l'església de Sant Peir,
una pica baptismal i una pica d'aigua beneïda romàniques.
I per últim, ara ja sí, a Casaril,
podem visitar l'església de Sant Tomàs,
d'origen romànic però molt remodelada,
on podem contemplar una antiga làpida incrustada
pertanyent a un primitiu sarcòfag cristià.
I ja està, no?
Bé, ja està, no, però deixem-ho aquí, Pep, perquè si no...
Poques dades, eh?
Poques, poques.
Avui és fàcil, eh?
Estic veient que hi ha una barreja de segles, eh?
Vull dir que és una amalgama d'art...
Bé, doncs això, de diferents segles,
sempre ens movem a dins l'època medieval, no?
Ve d'aquí la riquesa, justament d'aquella edat...
D'en mitja, alta, baixa, per tant, sí, sí, déu-n'hi-do.
D'aquell llegat romànic, hi ha una pregunta, Núria,
que em sembla que avui anem bé, eh?
A veure, de tota aquesta informació que us hem donat,
quina hem dit que és la peça més rellevant
de l'escultura romànica del segle XII?
Quina hem destacat com a peça més rellevant
de l'escultura romànica del segle XII?
Ja veureu que amb les opcions es simplifica moltíssim, eh?
977-24-4767, 977-24-4767.
I recordem que en joc teniu una nit d'hotel per dues persones
a l'hotel El Ciervo, al mateix cor de Viella,
a l'hotel El Ciervo, un hotel completament remodelat,
amb 20 habitacions, cadascuna decorada,
amb un estil diferent, però seguint un fil argumental,
un hotel molt acollidor,
on us atendran com si fiquéssiu a casa vostra.
Hotel El Ciervo, nit d'hotel per dues persones,
abans m'està inclòs, és el premi d'aquesta setmana,
i de moment tenim dos números que van donar ahir, avui,
per tant, ara, el tercer, no?
El número 3.
Quina hem dit que és la peça més rellevant
de l'escultura romànica del segle XII?
977-24-4767.
I el Pep us va avançant les opcions.
Doncs meu, hi ha quatre opcions.
Una de les quatre és la bona.
La primera, un cris de talla sobre fusta policromat.
La B, un cris de talla sobre fusta policremat.
La C, un cris de talla sobre plom policromat.
i la D, un cris de talla sobre fusta politono.
Per tant, què és un cris de talla?
Està clar.
Ara ens falta saber sobre què i com.
977-24-4767.
Qui vol el número 3 pels sorteig que farem aquest divendres?
D'una nit d'hotel per dues persones,
s'hotel El Ciervo de Viella, a la Vall d'Aran.
Va, qui s'emporta?
Jo, jo, jo, jo, jo.
Tu m'hi posis.
977-24-4767.
Perseu que, escolta,
que estem sortejant cada setmana aquest premi,
que jo crec que la setmana que hem tingut més participants,
a quina eren? 15, Pep?
Potser vull dir que les opcions són altes.
No, algun cop menys, eh?
De fet, si la que més 15,
la que menys potser eren les preguntes de la setmana,
més alguna de correu electrònic.
S'està dir, estem parlant de 8, 9.
Les opcions són altes.
I, de fet, ja tenim una trucada a l'espera.
El telèfon sona diferent.
Hem canviat els telèfons i sonen una mica diferents.
Bona tarda.
Ai, doncs, no, m'ho pensava, m'ho pensava.
Reintenteu.
977-24-4767.
977-24-4767.
En joc una nit d'hotel per dues persones,
l'hotel del Ciervo de Villa a Mitxeran.
Un hotel absolutament recomanable.
Situat al costat mateix de la Garona, del riu.
Al costat mateix a tocar, eh?
Hi ha un mirador fantàstic, eh?
Per a la vora de l'hotel.
Hi ha una rambla, a més a més,
que us acosta pràcticament al centre de Villa.
I al costat mateix, doncs, un mirador fantàstic
per veure com baixen les aigües de la Garona.
Unes aigües que van a buscar les plenories de França.
Estem preguntant quina és la peça més rellevant
de l'escultura romànica del segle XII.
I les opcions són
l'A, un cris de talla sobre fusta policromat,
la B, un cris de talla sobre fusta policremat,
la C, un cris de talla sobre plom policromat
i la D, un cris de talla sobre fusta policromat.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ara sí, qui ets?
L'Encarna.
Ai, Encarna, ara no et coneixia.
Hem parlat abans amb l'Encarna.
Clar, tant de temps.
Pep, que per cert, l'Encarna m'ha donat una idea d'esperdanyeria.
Ara t'ho explicaré.
Ara t'ho explicaré.
Ah, t'ho explicaré.
Encarna.
Digue'm.
Es repeteixen les opcions?
Sí.
Sí, va.
I vés amb compte, Encarna, no contesti-se,
perquè el que diguis serà allò el que agafem.
Vull dir, vés amb compte.
A veure.
L'A, un cris de talla sobre fusta policromat,
la B, un cris de talla sobre fusta policremat,
la C, un cris de talla sobre plom policromat
i la D, un cris de talla sobre fusta politono.
Bé, s'assemblen tant els quatre que diré la D.
Ai, la...
Perdó, perdó, perdó, perdó, perdó.
Eh?
Digues, digues, digues.
Digues la definitiva, eh?
La A.
Ara.
La A, la definitiva, ostres, ostres.
Molt bé, molt bé, Encarna, molt bé.
I encertat?
Has encertat.
Aquest motor que se sent de fons, que sembla un tractor,
diu que sí, que tens el número 3 pels sorteig que farem divendres.
Vale, doncs molt bé.
Escolta'm, has anat mai a Viella?
Sí.
Sí, però fa molts anys, quan les nenes eren molt petites.
I em va agradar?
Me n'enrecordo poc, perquè ja en té una de vint i pico d'anys,
anys, que gairebé no me n'enrecordo,
però bé, sé que me va agradar.
I més, ostres, ja ho saps, que són molt bonics.
Doncs, escoltem, ja toca tornar-hi, a veure si hi ha sort, Encarna.
Molt bé.
Moltes gràcies, una abraçada.
Gràcies, igualment.
Adéu, adéu.
Adéu.
Doncs, efectivament, la correcta era l'A, no era l'A, no era, per tant,
ni un cris de talla sobrefusta, ni policremat.
No estava policremat, eh? Ni era politono, no?
No, ni era de plom, tampoc, eh?
Era sobrefusta, eh?
De fet, era aquest crisi procedent
d'un davallament de l'Església de Santa Maria de Mixeran,
que abans hem explicat,
inscrita a l'anomenat taller d'Aril, del segle XII.
Doncs és la resposta correcta.
Molt bé, Pep, seguim endavant.
Ja hem visitat el romànic de la vall
i ara descobrirem altres indrets singulars del municipi,
com ara, per exemple, l'anomenat Tor dels Tres Pois, a Arroz.
Per arribar a l'enclavament dels Tres Puig,
hem d'agafar la carretera que va des de Viella
i que es dirigeix a la frontera francesa
i torça a la bifrocació que indica
els pobles d'Arroz i Vilamós.
El Tor dels Tres Puig està situat
a una de les primeres corbes de la carretera
que ens porta al poble de Vilamós,
fàcilment accessible a peu.
Actualment no queda res d'aquestes tres torres.
Al seu lloc queden unes restes
que formen un passadís amb diverses distribucions
que acaben en espais més amplis.
Allí s'hi conserven algunes espitlleres.
Són restes en qualsevol cas
que van servir com a emplaçament
per a metralletes i també pels sentinelles
i pertanyen possiblement a l'època
de l'ocupació dels maquis a l'Aran.
I mireu, ja que som al petit poble d'Arroz,
hi ha una casa pelatina amb un jardí,
seu de l'Arxiu Històric General d'Aran.
És la casa del Senyor d'Arroz.
Al costat d'aquest edifici s'hi troba l'Ajuntament,
l'antiga casa del Senyor d'Arroz de demà.
Aquí, de fet, us heu de fixar
en les espitlleres de la casa
on radica la seva singularitat.
I ara us portem de visita al Castell d'Escunyau.
Descunyau, sí?
Ho he dit bé, Pep?
Castell.
Castell.
No, perquè ja ho deies bé, Castell.
És que al final prendràs aranès, ja ho veuràs.
Castell d'Escunyau, sí?
Ara, si ens escolten a la Vall d'Aran,
saludem, per cert, des d'aquí a la Vall d'Aran.
Si t'escolten...
Disculpeu, eh?
Ens esquilaran com a sovelles, ja ho veuràs.
Com ho he dit, tu?
Jo no, fatal.
Castell.
Castell?
Castell.
És un castell, no?
Castell, castell.
Vinga, el castell d'Escunyau.
Per arribar fins a les restes d'aquesta fortificació,
agafarem una vegada al poble,
la pista forestal que comença darrere de l'església
i que puja cap a la muntanya.
I a poca distància arribarem a una zona coneguda com a Castiero.
Ahir és on trobem les restes de la torre.
Des d'aquest apunt hi ha, per cert,
una bona vista, una impressionant vista
de Viella i també de Nautaran.
I no ens mourem d'Escunyau
per visitar la casa Perjoan,
localitzada pràcticament al centre del poble.
Fixeu-vos en la data que figura a l'escut de l'entrada.
Si ho feu, descobrireu que es pot llegir 1.393.
1.393.
I que és, de fet, possiblement,
l'exemple més antic d'edifici civil
amb elements defensius de tot l'Aran.
Té finestres terrenescentistes
i una antiga portalada amb d'ovelles.
Ho hem repetit diverses vegades, eh?
Ja m'ho he vist.
Dime'l, Pep, es porta bé.
Es porta bé, avui.
Es porta bé.
Us preguntem ara, per aconseguir el número 4 del sorteig,
de quin segle és aquest darrer exemple,
aquest que explicava abans,
l'exemple de l'edifici civil més antic
amb elements defensius de tot l'Aran.
Allò que hem dit, si us fixeu en la façana,
mireu l'escut, l'escut que hi ha a l'entrada
i podreu llegir una data.
Doncs bé, a quin segle pertany aquesta data?
Segle, eh? Segle.
Segle, segle.
L'hem repetit dues vegades, eh?
No ens digueu l'any, eh?
No, el segle.
Segle, segle.
977-24-47-67.
977-24-47-67.
I quatre opcions.
l'A, estaríem parlant del segle XIV,
la B, estaríem parlant del segle XIII,
la C, perdó, estaríem parlant del segle XII,
o la D, estaríem parlant del segle, en realitat, XV.
Mira.
Ja ha trucat.
Així ho sommentes com fan?
4, 5, 7, 8, 9, 9, 11, 13, 15...
Crec que t'has despisat en un palito, eh?
Un, dos, tres, quatre...
Ah, perdó.
Hi ha un palito, un palito que cavalla una mica.
Quin palito, allà?
Deixa, deixa estar, deixa estar, deixa estar, que ara la liarem, ara la liarem.
Tens raó, tens raó, veia un palito de més, eh?
Bona tarda.
Baixa la ràdio, sisplau.
No, pots dir que té la ràdio forta.
Hola, bona tarda.
Qui ets?
Soc en Borja Vilar.
Borja, vinga, a veure si ja...
Què tal, Borja?
A veure si ja sorti i aconsegueixes el número 4.
Mira, cal, te tornem a repetir la pregunta.
De quin segle és...?
La XIV.
Espera, espera, espera, espera.
Deixa, deixa estar, deixa estar, que el Borja t'ha de fer pressa.
La A14, la B13, la C12, la D15.
Va, digues ara, digues, digues, va, digues.
El segle XIV, l'A...
I tant, i tant, t'ha quedat clar, no?
L'any era el...
I el 393.
Veus, veus, no hi ha res com tenir memòria.
Escolta'm, has anat a la Vall d'Aran, tu, a Viella?
Ara fa molts anys que no hi hem anat, sí.
Doncs ja toca, eh?
Ja toca, sí, i tant.
Et va agradar, però, et va agradar molt?
Sí, sí, ens va agradar molt.
Van anar, bueno, anàvem a fer excursions pel Pirineu,
cap a Bonavet, i 30 excursions per allà.
Que xulo, molt bé.
Borja, escolta, no et pengis perquè t'he d'agafar el telèfon,
que veig per aquí que no el tinc a mà,
t'agafaré el telèfon perquè si et toca divendres et trucaríem, d'acord?
D'acord.
Vinga, no et pengis.
Doncs mira, mentre la Núria agafa el telèfon al Borja,
ja us explicaré, home, que val la pena acostar-vos.
I no ho feu com el Borja, que no passin tants anys.
Acosteu-vos a la Vall d'Aran, acosteu-vos a Viella,
aquests pobles de les que us hem anat parlant,
no només per aquesta ruta del Romànic, també per la seva gent,
per poder tenir contacte amb la gent de la Vall
i per poder parlar, escoltar com parla l'Aranès.
I a més, és un lloc, ja us en parlarem,
a nivell que avanci la setmana, a nivell de concurs,
us parlarem de la seva gastronomia,
us parlarem, per tant, de bons embotits,
us parlarem de la llagaranessa, de les sopes,
parlarem d'estufats, en fi, ja ho veureu, eh?
De postres, també, parlarem de postres.
Això de menú?
De licors, també, Núria, parlem de licors.
Això demà, això demà?
Un licor de nous, que és boníssim.
Oh, que bo, de nous, que bo.
Però, escolta, això és demà.
Ho dic per què?
Perquè el dia que toqui menjaré bé,
per no tenir gana a l'hora de baranar,
perquè jo, quan parlo d'aquestes coses...
Doncs diria que és de xous, que parlem de gastronomia.
Demà farem un tomb per l'entorn natural, eh?
Ja miraré de dinar bé, doncs.
Sí, demà farem un...
Resseguirem el riu, les muntanyes,
anirem a llocs així, paratges naturals,
també, doncs, impressionants.
Farem excursionisme.
Sí, per cert, voleu més informació,
www.bielamacintercalada-mixeran.org
www.bielamacintercalada-mixeran.org