Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
doncs, bueno, formem part d'un circuit minoritari.
Però dins d'aquest circuit minoritari,
vaja, hem estat escoltant els vostres temes,
hem entrat al MySpace,
una cosa que ja us recomanem d'entrada a tothom,
de Reapers, amb doble P,
i soneu contundents, i això és contundents i nets,
i això és una cosa molt difícil fent l'estil que feu,
el punk rock, que dius, bueno, sí,
no és només la guitarra,
aquí hi ha una tècnica i un treball al darrere.
Sí, realment hi ha molt de treball,
per nosaltres la música és el més important que fem,
el més important que podem fer,
i, bueno, hi posem tot el nostre esforç,
i realment fer un disc, doncs, per nosaltres,
representa un any i mig, dos anys de treball,
de quatre persones, les quatre persones que formem el grup,
i, bueno, és un llarg procés,
però, bueno, fer-ho per sort amb els que hem fet,
amb els últims que hem fet,
hem quedat contents amb tots,
perquè realment hi volquem molt d'esforç, no?
L'últim...
És la nostra expressió, diguem.
L'últim que heu editat, Marc,
si no em falla la informació,
és del 2009, es diu Seeds of the New Dawn,
i és el que veniu a presentar, no?
Sí, sí, sí.
Ara fa temps que no venim a Tarragona,
ja vam venir a presentar l'anterior,
amb l'ex-revenge, que el vam treure el 2006,
i llavors també vam tornar al cau,
ben tuc, el setembre del 2008, amb els Pupil,
i, bueno, ara feia temps que no veníem.
A part d'això, es diu que...
Ja havíem intentat venir abans, per la presentació,
de fet, més abans de l'estiu,
per presentar el 16 de New Dawn al principi,
però és que hi havia una...
hi havia un problema amb la associació de MIMET,
i és que el Salvador Miranda,
que és el que ha tornat a agafar els regnes,
doncs va marxar de l'associació,
i realment la informació es va empobrir molt,
a nivell musical,
Terragona va estar un any i dos mesos,
doncs molt malament.
Nosaltres, de fet, no vam baixar en tot allà de temps,
els caps de setmana, ni res per veure concerts,
cosa que abans era habitual,
i ara, per sort, ha tornat a agafar
les regnes de...
de l'ANIMET,
i això torna a rotllar,
i Terragona es torna a despertar.
Doncs fantàstic.
Escolta, Marc, si busquéssim influències,
perquè la gent que no els coneix tingui una referència
de la vostra música,
de la música de Reapers,
a què pot sonar?
A qui pot agradar?
Sí, a veure,
pot agradar a nosaltres,
pot agradar a la gent que li agrada a Nirvana,
a Nirvana,
per dir un grup ja més conegut,
i després, doncs, els Wipers,
sobretot perquè a nosaltres,
la nostra música és bastant...
anem a la música dels Wipers,
un grup americà de Portland dels anys 70,
a principis dels 80 els seus millors discs,
i el Ramones,
podríem dir altres grups de punk rock com Ramones,
però nosaltres també tenim influències de metal,
del metall,
com pot ser eventualment de Slayer,
o evidentment també en Sagrada Metàl·lica,
i altres són més durs, no?
Llavors, tampoc ens encarregem.
Nosaltres la música que fem,
no permetadament anem a buscar fer un estil,
sinó que és l'expressió natural
del que ens surt de dill, no?
La base podria ser la contundència,
el que és una bateria, doncs,
potent i molt dinàmica
i una guitarra ben rascada?
A part de la teva veu.
Tu ets el que cantes, Marc, no?
Sí, sí, sí.
I, doncs, és molt la base del so, no?
Vull dir,
una música poderosa,
a cost poderosos, forta,
i, doncs, és una mica catàrtica, no?
També podria dir, la música,
i, bueno, és per alliberar-se una mica, no?,
de les tensions,
o sigui, realment la música
és un vehicle per treure fora les angoixes
i l'espós que tens, no?
En quin moment us trobeu, de Reapers?
Perquè, bueno, és el que passa a vegades, no?
Feu un estil de música molt concret,
jo crec que teniu,
deveu tenir seguidors, doncs,
molt fidels,
perquè dins del punk rock, doncs, ja és això,
però no ho sé si heu fet actuacions,
si és habitual que feu actuacions per aquí,
per casa nostra,
us prodigueu més fora,
que això també passa, eh?
Bé, doncs, mirad,
el desembre vam tocar a Madrid,
vam tocar un parell de cops a Madrid,
primer sols i després amb un grup americà,
bueno, amb una llegenda del punk actualment,
que és el Gelo Biafra,
el canton de Dead Kennedys,
perquè va demanar que nosaltres,
almenys en la gira espanyola,
com a mínim tocava una data amb nosaltres, no?
Llavors, allà hi vam anar,
una setmana després s'ha presentat el disc a Madrid, no?
Vam dir que no ens anunciessin el cartell com a tal on és,
perquè, si no,
això hauria destrossat una mica el nostre concert de presentació, no?
Perquè la gent n'hi hagués anat a l'altre, ja està.
I, bueno, després també vam anar al País Basc,
ara vam anar a Galícia,
això ja farà un any i mig,
i, bueno, ens anem movent,
em van anar per tot l'estat, no?
Per l'estranger,
vam anar també a Europa i Estats Units,
però no són prous com perquè valguien pena sortir, no?
Llavors ja tenim també una edat
i ja no estem allà per agafar carretera i manta de la mateixa manera, no?
Però per aquí sí que sortim sovint,
i també, doncs, per Barcelona,
per llocs de Catalunya també hem tocat a Lleira, Barcelona,
després a la zona de Vic,
de l'Osona tenim...
Vaja, que encara hi ha escenari
pel tipus de música així,
punt càrrec,
que tot hem de fer a vosaltres, eh?
Em consta...
Sí, sí, encara hi ha gent que ens reclama la presència
i nosaltres ja anem...
I la nostra i també la de...
Bueno, hi ha tot un circuit,
tota una escena de grups
que s'expressen a través d'aquesta música forta, no?
A través del punk rock,
o el rock du,
o com ho vulguin dir.
Escolta, contentíssim, suposo, no?
Amb l'últim treball que em sembla,
el Sits of the New Dawn,
que em sembla que...
Sé que és un tòpic, eh?
però que us el traveu com a molt vostre,
sóc un pacte i així volíem sonar.
Sí, doncs sí,
la veritat és que...
Molt contents amb el resultat,
ho va gravar el meu germà local...
L'estor local d'assaig
que va anar combatint en un estudi,
mica en mica,
comprant material al llarg d'un any
i finalment el vam gravar allà.
Els altres els havíem gravat a Sant Feliu de Guixols,
a l'estudi del Santi Garcia,
i en aquest vam decidir, doncs,
fer-ho allà perquè vam anar veient que...
que sortia,
i que agafàvem un bon so, no?
amb un so de local
i, bueno,
estem molt contents amb com va quedar,
creiem que no canviaria res del disc.
Sonarà més contundent,
ho dic per la gent que ja hagi escoltat el disc,
sonarà més contundent en directe?
El dissabte a la sala zero?
Bé, en directe sempre pot sonar més contundent, no?
El fet de qualsevol grup intentar plasmar amb una gravació
amb el que és tota la seva potència,
que pot treure'n el local en un escenari,
realment és molt difícil, no?
Llavors el directe pot aportar aquest so més brutal que hi ha, no?
O sigui, el directe sempre aporta coses noves.
I sí, hi ha molta gent que diu que som molt grup de directe
i que en directe, doncs,
que el directe, doncs, supera els discos.
Jo no ho sé,
perquè en directe estic dalt,
o t'ho puc dir, no?
Llavors, bueno, sí,
són dues facetes diferents, no?
Què pot ser, Marc,
que hagi vist a la vostra pàgina del MySpace
un videoclip
d'una cançó?
Doncs sí,
hi ha un videoclip,
episode mid,
perquè ja té uns quants anys, ja.
Sí,
ho dic perquè allà...
El 2000,
aquell que surt.
Després hi ha un vídeo
gravat a l'Arbós en directe,
que és la cançó Cocoa,
Sos y Torn,
que està gravada,
em sembla que és el 2005,
el 2007,
a la Festa Major de l'Arbós,
o el 2007, em sembla que.
Val.
Ho dic perquè tinguem,
si la gent vol entrar i coneixos,
que tingui també una referència
de com sonareu
dissabte a la nit
a la sala zero,
amb més experiència encara, eh?
Sí, sí, sí.
No, i la sala zero
només sona bé
perquè és una sala
que està molt ben
quan a so
i, bueno,
un ton ambient i tot.
I, de fet,
no, i hem tocat encara
perquè sí que hem tocat
a l'Escum,
a Tarragona,
hem tocat al Cau
i hem tocat allà baix
al Port,
que ja no me'n recordo
com se diu,
però aquí a la zero
hi teníem ganes
d'anar-hi, mira.
Home,
jo crec que us va, no?,
pel tipus de música que feu.
Jo crec que quedarà molt...
Sí, sí,
de fet, sí.
Sí, sí,
jo crec que ens va molt,
però, bueno,
per coses de, bueno,
ens quedaven en una altra sala.
I, bueno,
finalment ja hi ha ganes
de catar-la
des de l'escenari.
Si ja els vau veure
en aquests diferents concerts
que hem fet a Tarragona,
possiblement repetireu
i, si no,
us recomanem que els descobriu
punk rock,
ben executat
amb tota la potència
que ha de tenir
i també tot el mestratge,
diguem-ho així.
Dels Reapers
venen des de l'Arbós
i seran dissabte
a la sala zero
a partir de les 10.
Marta i Xaner,
moltíssimes gràcies
i ens veiem dissabte.
Gràcies a vosaltres.
Ens veiem dissabte.