Mòria Gardanyà i Albert em apareixen moltes coses de ciència i tecnologia.
I ara el programa continuant d'abans, seguim aquí a les ja tardes.
I us havíem promès que parlaríem de teatre abans de tancar aquesta hora,
abans d'arribar per tant a les 7 de la tarda.
I de fet no volem parlar, volem parlar d'una obra de la mostra de teatre jove
que es podrà veure aquest a proper dimecres al Teatre Metropol.
És una obra que es diu La fàbrica dels cantis
i que la podreu veure això, dimecres a dos quarts de 10,
a veure si ho dic bé, dos quarts de 10 de la nit, dos quarts de 10, correcte.
I ara volem parlar amb les dues o dues actrius del repertori d'aquesta obra.
És del grup de teatre del Col·legi Sagrat Cor i ens acompanyen d'una banda la Júlia Estarroca.
Júlia, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Tu ets l'Helena, no?
Sí.
L'Helena és el personatge, eh?
Sí, sí.
I també la Sònia Mas. Sònia, bona tarda.
Bona tarda.
Que tu ets l'Abril.
Sí.
Escolteu-me, per què parlem de cantis?
És a dir, com surt aquesta història, com comença, com arriba fins aquí?
És molt llarg, això.
D'entrada hem d'explicar que és una comèdia, eh?
Sí.
Però una comèdia, a veure, una comèdia dramàtica, dirigida per Marc Jornet, però vaja, comèdia en definitiva, no?
Sí, sí. No és de plorar, no.
No és de plorar gaire.
Com sorgeix la idea de fer l'obra i com aneu a parar els cantis?
És a dir, aquesta fàbrica de cantis.
És una barresa del nostre passat.
O sigui, vam començar, en el Marc ens va dir que expliquessin coses sobre d'on veníem i què havíem fet abans d'estar allí,
vam començar a dir coses i, juntant-ho tot, va sortir una fàbrica de cantis.
I per què de cantis, sinó de, no ho sé?
Perquè mon jaio era a Terresaire, llavors feia cantis,
i l'avi d'un altre noi, bueno, de l'únic noi que actua amb nosaltres,
doncs venia una fàbrica o alguna cosa així.
Llavors va sortir la fàbrica de cantis.
I què hi passa amb aquesta fàbrica de cantis?
Que, bueno, hi ha una història d'un càntir que no para de rejar mai.
I és el misteri, bueno, aquesta fàbrica hi ha un càntir, suposadament, que no para de rejar.
I aquesta és la història que el Joan, que és el nen que ens uneix a tots,
que va morir fa anys, que ell sempre ens explicava la història
que havia trobat aquest càntir que mai parava de rejar.
I llavors fa un retrobament, diguéssim, un retrobament al poble, no?
Va per aquí la cosa, és a dir, un retrobament a través d'aquest neix a l'únic que és el nen
que va morir fa uns anys, i a partir d'aquí ho retrobeu, retrobeu emocions passades, no?
Recordeu coses, com era la infantesa, no? Va per aquí?
Sí, sí. Ens retrobem tots a la festa major del poble,
i llavors allà ja es reviuen un altre cop sentiments, emocions i tot això.
Sí, cadascú les reviu a la seva manera.
I com són els personatges? Com diu que són? El teu, per exemple, Helena?
No, bueno, a veure, jo era la nòvia del Joan, bueno, la novieta...
El Joan és el nen mort, no?
Sí, el nen mort, pobra.
I sóc profe de parvulari.
I, bueno, he viscut tota la vida al poble i segueixo vivint allí.
I l'abril? Com és l'abril?
Bueno, jo sóc la germana del Joan,
i quan vaig acabar d'estudiar vaig dir que jo volia marxar a París a estudiar disseny.
I, claro, com si haguéssim tallo amb tot el poble
i em converteixo en una dissenyadora molt pija.
La pija que torna al poble, no?
Sí.
I la relació entre vosaltres com és, en aquest retrobament?
Ella i jo ens portem molt bé.
Som com les amigues que ens retrobem.
Sí. Després hi ha la cosina del Joan,
bueno, que és una cosina...
Com se diu, per cert, l'actriu, en aquest cas?
La Julia Mellado.
El personatge es diu Marina
i no ens cau gaire bé.
perquè és la típica pija de ciutat
que va al poble amb aires de superioritat.
Però no eres tu o la...?
Jo, però, o sigui, com que em porto molt bé amb ella,
o sigui, tornar al poble em reviu sentiments
i com si haguéssim no ho rebutjo.
O sigui, torno a ser la d'abans.
En canvi l'altre no.
L'altre, doncs, d'entrada ja...
Sí, sí.
És superior als a més només per ser de ciutat.
I l'altre personatge que es falta, el quart?
És el...
Marc Roig.
Albert Roig.
Ai, Albert Roig.
És que el director es diu Marc i sempre els confong.
Marc Jornet.
I fa el paper de David,
que és el millor amic del Joan.
Ben molt.
I aquest li cau bé a tothom, o no?
Bueno, porta tota la vida al poble com jo
i és pagès.
I sí.
És home de poble.
No, no, no.
Sí, es porta bé.
Escolteu-me, actual, el Teatre Metropol,
imagino que és la primera vegada que ho feu, no?,
l'escenari del Metropol.
Sí.
I a més a més tindreu, imagino,
entre el públic, doncs, parents, coneguts,
públic, que no tinc res a veure amb vosaltres,
perquè també ho vinguem a veure-us.
Com ho porteu, això?
Bueno, bé.
Perquè això no s'assaja, això s'ho trobareu allà el dimecres,
a partir de dos quarts de deu.
De moment estem recaudant gent, perquè estem amb exàmens.
El dia següent tenim dos exàmens.
I no sabré.
La gent de la classe diu que...
Que no vindran.
Que difícilment.
Perdó, perdó.
Els companys de classe del Sagrat Cor no vindran?
Estem intentant que sí.
Hem fet publicitat, hem fet cartells, hem fet de tot.
Espero que sí.
És que comencem setmana d'exàmens final i, claro.
Anem tots bastant estressats.
Però sí, suposo que sí.
Sí.
És gratis, s'ha de recargar això.
Recordeu, eh, dimecres, a dos quarts de deu la nit del Teatre Metropol.
Això, expliqueu-me per a vosaltres què és actuar al Metropol.
Perquè, és a dir, us ve de nou això del teatre?
Teniu alguna inquietud en aquest sentit, ja abans de fer aquesta obra?
Bueno, jo l'any passat ja vaig fer teatre al Sagrat Cor,
però no vam poder actuar amb la mostra de teatre jove.
I, claro, em vaig quedar com allò...
Amb el gossanilló.
Amb el gossanilló que jo volia actuar.
I, claro, aquest any és el film.
I en el teu cas?
Doncs, no sé, jo he anat fent diverses coses,
però mai he actuat al Metropol i tinc ganes.
No sé, tinc ganes de veure què tal es veu des de dalt.
Perquè al grup de teatre del Col·legi Sagrat Cor
feu només aquesta obra,
la fàbrica de cantis,
que aquesta és de producció pròpia, eh?
Heu fet els textos, la sonografia, tot, eh?
Tot des de collita pròpia, eh?
Però a part d'aquesta, és la primera, diguéssim, que feu nou.
On teniu d'altres també al llarg de l'any?
Aneu fent cossos?
No, és la primera.
Després vindran.
Sí, segurament les repetirem en algun lloc.
Sí?
Sí, ho he dit.
Sí, sí, intentaré.
Si surt bé, suposo que sí.
Home, està bé, no?
Poder anar a la mostra de teatre jove amb això, no?
Parlar una embrancida, no?, al grup i...
I tant.
I a partir d'aquí poder rodar, no?
Esperem.
Algo farem.
Jo crec que sí.
Bueno, escolteu, mira, es queda un minut,
però feu una crida als companys del col·legi que vinguin, home,
al Sagrat Cor.
Per mi que no ens estan ni escoltant, pots comptar.
Estaran estudiant.
Bueno, fent veure que estudien.
Però l'obra val la pena, sí?
Oh, i tant.
A veure, l'hem fet entre tots, val la pena, val.
I més si sortim n'altres allà.
No és una història d'aquelles que s'han escrites des de fa 10.000 anys
i que no tenen res a veure.
No, i a més és original, és diferent.
Hi haurà moltes emocions també, no?, molts records.
Sí.
Però sembla que la gent s'hi podrà sentir identificada també
i que s'hi podran veure una mica emmirallats, eh, en aquesta obra.
És molt abstracte.
Doncs la fàbrica de cantis aquest dimecres al Teatre Metropol,
a la Mostra de Teatre Jove,
la podreu anar a veure a dos quarts, deu a nit,
com deia, la Júlia és gratis,
per tant no diu que l'estiu tan mal, eh.
Júlia Sarroca, Sònia Mas, gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé, molta merda.
Gràcies.
Adéu.