Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Allí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de Barcelona, vaig vindre aquí a Tarragona
i em vaig establir
en una
amb una plaça, la plaça
dels Sarasos, on
abans potser sí que la gent
que podia a Tarragona o tenia
un nivell de vida
més elevat, vivien
per allà a la part alta.
Però ara, amb la Ramla
i els carrers nous, la gent
marxava de allà dalt
i baixava cap aquí.
I els que ens venien a nosaltres
que la majoria eren emigrats
no tenien
les costums i les tradicions
de comprar mones, ni de celebrar
els panellets, ni
totes aquestes coses.
En la qual, vaig tindre la sort
que un amic meu
que s'ha fet molt
famós a Madrid i ha guanyat
va guanyar molts quartos
ell per dos anys
va morir, em va dir
aquest local d'aquí ha quedat
ara lliure, a la Ramla
número 80
davant de les tres enes.
Jo, de qui és això?
És de la mare
del Benigno del Mau
de l'exalcalde de Tarragona
Rosa Vilà
vaig anar al poble
ella estava en un carret
pel camp
vigilant els treballadors
els jornalers
i vaig anar jo allí
a peu
la vaig trobar
vam estar parlant
i va dir
bueno, ja me n'entenaré
quina classe de gent
sou, quina família
i llavors
doncs ja em decidiré.
Es va decidir per mi
i vam posar aquí
perquè allí
hi havia tres botigues
ara només n'hi ha dos
es va decidir per mi
i des d'aquell moment
ja va estar el miracle
allò va ser
una
una
mina d'or
els ous eren tots d'or
en vez de xocolata
i
del que guanyava allí
vam pagar
totes les reformes
de la botiga allà dalt
el que devíem
vam fer aquí
més reformes
i després
ja estava arreglat
per tota la vida
vaig agafar
el pis de dalt
i
el vaig preparar
per la boda
que ell tenia de ser
el pis meu
em vaig casar
per a que llavors
va començar a viatjar
ja va ser com va començar
a viatjar pel món
o va ser més endavant?
això va ser després d'això
perquè
no ens vam entendre
i quan
una persona és jove
i no s'entén
amb la parella
no té per què
estar rabiant
tota la vida
o passant malament
en la qual
doncs jo vaig agafar
i sensatament
me vaig
divorciar
però aquí a Espanya
no n'hi havia
de divorç
i llavors
vam quedar d'acord
la meva senyora
era la primera
que volia marxar
cap a Alemanya
perquè
era la neta
del cònsul alemany
aquí
es deia
l'oeve
i vam anar a Alemanya
i allí
quan
ens vam separar
i els tres anys
de no viure junts
un matrimoni
que ja
divorciat
i clar
jo estava divorciat
a Alemanya
però no aquí a Espanya
i això era un problema
perquè si jo venia
cap aquí a casa
podia tornar
la dona
aquí a casa
i vi
jo soc la teva dona
i allà on estàs tu
i què hi feia vostè
a Alemanya
què hi feia
hi puc estar
jo
els primers anys
vaig estar
dos anys
i mig
treballant a Alemanya
de pastisser
allí aquella gent
no se'n sabia anar a vindre
perquè jo portava
l'ofici
molt ben après
però vaig treballar
moltes hores
i
és veritat
que a Espanya
no hi ha cap
escola de pastisseria
no sé jo
ni una
per aprendre l'ofici
has d'anar a treballar
a les millors pastisseries
i
hi ha algunes
que és gratis
treballar les tardes gratis
per aprendre una mica
les coses
bé
d'allí
vaig marxar
i me'n vaig anar
a Suècia
a Estocolm
i vaig entrar
de pastisser
amb un
allà hi ha
el carrer
o l'avinguda
del rei
Kunzgatan
o sigui
el carrer
del rei
i dos torres
una
al davant
de l'altra
que es diuen
Kunz
Kunzturm
o alguna cosa així
també les torres
del rei
i a dalt de tot
hi havia un restaurant
que era
el mirador
d'Estocolm
amb una vista
fantàstica
sobre els llargs
sobre el mar
escolti
i allí
hi anava molta gent
era un
restaurant de luxe
i tenien
un departament
de pastisseria
jo
em ves
quan un va
a Estocolm
agafa
i va
de turista
quants quartos porta
jo portava
40.000
marcs
i
vaig entrar
de turista
si no
has de portar
un permís
d'emigrant
d'anar allí
a treballar
on te diuen
els pastissers
entren
al
parc de restaurant
els altres
van
de
jardiners
i els envien
al nord
de Suècia
tallar arbres
i serrar
i coses d'aquestes
i a mi
em van dir
que
anés
al restaurant
però
de
discaré
i
aquest nom
no l'hi he oblidat mai
un discaré
és
30 plats
però
quan vaig estar allí
jo vaig dir que era pastisser
diu
mira que bé
ara ens marxa
una senyora
que és pastissera
i vostè podrà
ocupar el seu lloc
aquí
i fer
doncs
pastes
com ella
em vaig posar
a fer de pastisser
i al cap d'un mes
doncs tenia de renovar
el permís de treball
i això sí
allí van
amb les lleis
tots
sempre
amb les lleis
vaig allí
i
i on ha treballat
entre el puesto
li va telefonar
per saber com havia anat
i què guanyava
tant
tenia un sou
fabulós
el què
que no feia de disc
de
de rentar plats
no
estava de pastisser
molt bé
molt bé
gràcies
diu
vostè
té de marxar
amb 24 hores
del país
no pot ser
per què
per què
perquè no tinc ni 5 més
el que guanyava
menjat
i 40.000 marcs
en un mes
m'ho vaig
de l'impacte
tot
va ser
la vegada
que he fet
no
no el gamberro
no
perquè no l'he fet mai
el gamberro
però
que vaig disfrutar
anava amb aquells grups
de joves
i estaven
en un càmping
allí
dormíem junts
tots
bromes
bueno
fantàstim
ho vaig passar
però com que
vaig buscar
alguna altra pastisseria
i
ah bueno
em van donar
de treballar
d'amo de casa
d'un restaurant
molt famós
molt famós
a Estocolm
que es diu
Tegner
i allí
hi feien
sarsueles
hi havia
un
un compositor
feia sarsueles
ballaven
cantaven
feien un grapat
de coses
i
i mentrestant
jo
em vaig buscar
un altre lloc
per anar a treballar
quan vaig
acabar
per poder
treballar
necessitava
el certificat
de penals
i el vaig enviar
a buscar
a Madrid
després
un certificat
que jo
era pastisser
que havia treballat
no hi havia escoles
però almenys
un certificat
dels llocs
on havia treballat
i m'ho van enviar tot
però van tardar
dos mesos
temps
que vaig
aprofitar
i vam aprofitar
perquè allà
hi havia un xicot
que havia fet
l'últim curs
de medicina
i rentava
els vidres
del restaurant
en aquest
i ens vam fer
molt amics
i com que ens
sobraven coses
li donaven
menjar
amb ell
i el seu col·lega
i
ahorraven
estalviaven
perquè després
anaven cap a Rússia
fins a Xina
amb un viatge
i a mi em feia
també molt de goig
però escolti
Pau Miquel
tota aquesta vida
professional seva
al voltant de l'hostaleria
i concretament
de la pastisseria
com és que es va
que es va decantar
per la història
que ara ens treu
aquest llibre
sobre els híbers
els catalans
i els bascos
quina és la seva relació
amb la història
a mi sempre
la història
m'ha deixat
amb la boca oberta
i m'ha interessat molt
sobretot
la de Catalunya
perquè jo no
podia comprendre
que
posessin
una pedra
a Tarragona
a Tarragona
mil anys
com si no tinguéssim restes
o les Pluga
900 anys
i tenen allí
a les coves
van trobar
les restes
d'unes persones
que eren ja
de 10.000 anys
o més
no?
Bueno
i
i seguint
amb això
de la meva senyora
que m'ha preguntat
la de la Sardana
vaig descobrir
que Homero
deia
750 anys
abans de Cris
que
a Catalunya
es ballava
un ball
que es diu
la Sardana
i que
a la Sardenya
en diuen
Balotondro
i així
seguint
investigant
a l'entrar
a aquell museu
de
museu
un museu
del costat
de casa
vaig veure
que
estaven
totes
totes les
peces
estaven
amb
habitacionetes
petites
tot de prestatge
tot plenes
d'aquestes
peces
i allí
a l'entrar
a l'habitació
trobo
unes
terrisses
que diu
terrisses
de Montserrat
4.000 anys
abans de Cris
cony
com pot ser això
però
si a nosaltres
no ens en van parlar
mai d'això
ni d'aquestes terrisses
ni de què
fossin tan velles
etcètera
etcètera
jo tenia ganes
de sapigueu
perquè ja sabia
que aquí
ens agafen
i ens amaguen
totes les coses
i vaig començar
a mirar
i a buscar
i sí, sí
em vaig trobar
doncs
la història aquesta
i la causalitat
d'allà
on veníem
nosaltres
els cibers
vaig trobar
un mapa
que
ara com que
la biblioteca aquesta
és tan gran
i
i hem fet
i encara no està
inaugurada
ni totes les coses
al seu lloc
vaig fer la fotografia
aquesta d'aquí
però
ja
no l'he trobat més
aquest mapa
i llavors
vaig veure
que
el país aquest
entre el Mar Negre
i el Mar Caspi
aquí
hi diu
Iberi
i aquest riu
d'aquí
diu
Ipanis
i degut
amb això
ens cridaven
ibèrics
o hispànics
quan van
vindre aquí
que
imagini's
per fer
aquestes terreses
de Montserrat
4.000 anys
abans de Crist
ells
devrien
vindre aquí
doncs
per aquella època
i les
devrien
escampar
per tota Europa
perquè
està Europa
tota plena
els anys
que feia
que nosaltres
estàvem
ja per aquí
el país
encara
estava
amb alguna
placa
de gel
el Pirineu
surt
i
es van
quedar aquí
a Montserrat
perquè
haurien
estar més
resguardat
pla
terra
necessitàvem
terra
per fer terreses
les haurien
trobar per allí
i van
començar
això
i aquí
em va
vindre
doncs
aquests fils
començar
a investigar
a estirar
una vegada
trobaves
que el coure
es va
fondre
per primera
vegada
aquí
en aquest
país
iberi
de l'àcia
menor
i que
gràcies
a això
aquest poble
era famós
era un poble
molt gloriós
i que jo
estic
molt orgullós
de ser
un descendent
del sardana
dels atruscos
dels sars
perquè tot
és el mateix
poble
dit
pels
egipcis
dit
pels
grecs
dit
pels
italians
i dit
pels
espanyols
o catalans
és tot
el mateix
poble
però
que ha
agafat
diferents
noms
on ha trobat
vostè
la informació
suposo que això
no és cosa
que es faci
en un parell
de dies
no?
això
és tot
un procés
on ha anat
a buscar
les fonts
la informació?
jo
amb aquest
museu
que és
el museu
central
d'Alemanya
allí
amb llibres
he trobat
els mapes
aquests
després
he trobat
les notícies
de la fundació
del coure
que
estan a tot arreu
i llavors
si aquelles terrisses
de fa 4.000 anys
estaven pintades
al coure
i nosaltres
vam ser els primers
de descobrir
el coure
doncs
hi ha aquesta
relació
i
seguint
aquest poble
després del coure
van veure
que segons
d'on els hi venia
el coure
els hi quedava
més dur
o més fort
llavors
van buscar
el material
aquell
que els hi feia
més dur
i resulta
que això
és el zenc
i
amb nou de coure
i una part de zenc
els hi va sortir
el bronzo
quan van tindre
el bronzo
van fer
aquells
carros
que han vist
a l'Avenur
aquells carros
en què
el faraón
es deix
esculpir
les parets
de les piràmides
d'Egipte
i amb aquell carros
les llances
les fletxes
eren
els amos
de Talumon
i què hi pinta
què hi pinta Catalunya
en tot això
perquè
vostè la tesi
que té el llibre
és que
els catalans
tenim un passat
íber
que descendim
dels íbers
vostè tira
més enrere
en el temps
del que s'acostuma
a tirar
com el veu
aquest lligam
la petjada
dels íbers
a Catalunya
o fins i tot
a Tarragona
que em sembla
que el seu llibre
també inclou
Tarragona
sí
perquè aquest poble
eren
constructors
de cases
de pedra
i ciutats
amurallades
i clar
al vindre cap aquí
van fer
aquestes
muralles
no fa gaires dies
que
va parlar
un senyor
va donar
una conferència
sobre les muralles
i va dir
que
que eren
romanes
que no tenien
res
quina mania
tenen de dir
que són ibèriques
doncs miri
es té de ser
molt ruc
molt cap de ruc
que diem
nosaltres
de no veure
la diferència
entre els panys
de dalt
i el pan
de baix
de terra
expliquis
expliquis això
què vol dir
això vol dir
que així quan hi anirem
a les muralles
ens hi fixarem
diguem
sí
doncs no cal
que s'hi fixi
gaire
perquè es veuen
d'una hora
lluny
i clar
qui ho podia
fer això
només un poble
que hi estés
acostumat
i aquest poble
aquestes cases
que tenim
aquí
al camp
que n'hi diuen
de pedra seca
o
de pedra seca
o les altres
com n'hi diuen
bueno
és tot el mateix
són unes casetes
que hi ha pel camp
que
que són
doncs ibèriques
fetes així
i aquí
aquest senyor
ens va explicar
de què
ah no
a Reus va ser
vaig anar a Reus
a veure
una exposició
sobre els
ibers
i resulta
que aquells
senyors
ens van
ensenyar
allí
una tende
de campanya
tal com
vivien els
ibers
allò
senyors
meus
no eren
els ibers
aquells
eren els
fenicis
els fenicis
que van
vindre
3.000
anys
més tard
i feien
aquestes tendes
de campanya
i vivien així
els ibers
primerament
els primers
pobladors
que van
vindre aquí
no tenien
res
buscaven
una racer
una cubeta
qualsevol cosa
a prop
d'allà
on tenien
la caça
a mesura
que se'ls
va marxar
la caça
es van
anar
acostant
més
cap al mar
i
els llacs
o els rius
o el que sigui
i llavors
allí
potser
m'imagino
que
haurien
fer
barraques
que els
protegís
del fred
i damunt
de les barraques
en vez
de posar
hi una manta
i van
posar
les pells
dels animals
que mataven
que els feien
servir
ja
per tapar
el fred
pensi una cosa
aquí a Europa
van trobar
un home
congelat
als Alps
i
aquest home
té
la friolera
de 5.000 anys
portava
unes sabates
impermeables
d'allò
tan còmodo
com
no se'n
fabrica
cap
avui en dia
després
l'abric
que portava
estava fet
toda l'ana
però
impregnada
d'una grassa
que era total
com una
impermeable
vull dir
doncs
que la gent
no
no estaven
atreçats
amb aquestes
coses
que tenien
Pau Miquel
tornant al
títol del llibre
els cibers
som els catalans
i els bascos
mira és que
segons un estudi
publicat
recentment
a una revista
científica
nord-americana
i a més a més
un estudi fet
des de Catalunya
des de
concretament
el parc
de recerca
biomèdica
de Barcelona
amb també
un dels més
prestigiosos
genetistes
del món
diuen
que
en realitat
ensenyen
de fet
que els catalans
i els bascos
som els de
major arrel
ibèrica
i encara hi posen
dades
perquè diuen
que per exemple
han fet un estudi
sobre el cromosoma
el nostre ADN
i diuen
que un 69%
del substrat
genètic
ibèric
és el que tenim
nosaltres
i un altre 20%
d'herència genètica
prové del Pròxim Orient
en part
Fenici
i Jueva
és a dir
que diuen
que majoritàriament
el nostre ADN
és
doncs això
ibèric
efectivament
i diuen
més a més
catalans i bascos
especialment
jo els bascos
encara que
clar
nosaltres
som les tres
preètnies
més antigues
les que
europees
i
van ser
els georgians
els bascos
i els sars
i nosaltres
som els sars
i els sars
són els atruscos
i els sars
són els nurra
un professor
de
Torín
va agafar
i
ha fet
tots aquests exàmens
que vostè diu
del DNA
dels americans
va agafar
i el va portar a terme
ell
a Itàlia
i efectivament
es va trobar
que els gens
corresponen
a
l'altiplanícia
de
de Turquia
del
Paquistan
de
allà
o sigui
d'on venim nosaltres
o sigui
de tot això
d'aquí
veu
bueno
ja tenim
que els gens
són els mateixos
ja tenim
que a la història
podem trobar coses
als museus
d'Egipte
al museu
de Ninive
de
Marna
de
Boyovsky
o de
no sé
com
com li diuen
en aquest museu
però bueno
allí
es poden trobar
coses
d'història
perquè
escolti
Pau Miquel
us hem parlat d'això
d'aquest llibre
aquest dimecres
farà una conferència
a Reus
concretament
no?
demà
demà
demà dimecres
demà
dimecres
i parlarà
doncs d'això
del llibre
i en fi
de tothom com l'adult
escriure'l
aquest llibre
no?
els ciber
som els catalans
i els bascos
a quina hora farà
la conferència
a quin lloc
per qui vulgui anar-hi?
sí
demà
i queden invitats
totes aquelles persones
que tinguin interès
en sapiguer
alguna cosa més
perquè jo crec
que a nosaltres
ens amaguen
moltes coses
no?
la censura
nosaltres
llàstima
hem nascut
amb la censura
bé
això serà
a la biblioteca
central de Reus
que es diu
Amorós
Amorós
i a les 8 de la nit
i queden invitats
tots els radioients
amics
que vulguin
vindre
a sentir-me
els hi explicaré
això
perquè és molt llarg
no s'acaba aquí
pensi que
nosaltres
nosaltres
em refereixo
als cibers
ens venien
a buscar
de tots els
països
d'aquí
que hi havia
llavors
per ajudar-los
vam lluitar
amb els
faraons
vam lluitar
contra els
hitites
vam lluitar
amb els hitites
vam lluitar
a Troia
la batalla
de Troia
i érem
nosaltres
i sempre
guanyàvem
fins al final
que van
venir els
celtes
i veu
la relació
van venir
els celtes
i van
començar
a perseguir
els atruscos
els atruscos
ja hem quedat
que són els sars
i aquests
uns quants
es van poder escapar
i se'n van anar
cap als Alps
italians
tenim allà
on se fa
aquest
bronxo
el millor del món
i l'acer
són atruscos
per allà
els Alps
aquí
jo
ressenyo
una quantitat
de ciutats
que encara avui
conserven
els noms
aquests atruscos
després
ja
a dalt
a tot
la
suïssa
grionenga
que
allí
hi ha
esplugans
i esplugans
aquí
a França
també hi ha un poble
que també es diu
esplugans
i que tots
són
germans
o parents
de les esplugues
calbes
de Llobregat
de Francolí
tots aquests pobles
porten
sinònims
dels
dels
sars
Déu-n'hi-do
avui
avui només
com diu
el nostre convidat
en Pau Miquel
a Font-Noragui
avui hem fet
només un testet
perquè la qüestió
és extensa
per tant
us tornem a convidar
us recordem
que la conferència
la farà demà
a les 8 del vespre
a la biblioteca
pública de Reus
a Javier Morós
Pau Miquel
Font-Noragui
moltíssimes gràcies
ens quedem amb el títol
del llibre
els ibers són els catalans
i els bascos
puc aclarir una cosa
i tant
el nom de
Noragui
resulta que jo
com he explicat
me vaig
preparar
el futur
i quan ho tenia jo
amb el divorci
que vaig haver de marxar fora
per aconseguir-lo
em van agafar
i la meva mare
es va quedar tot el meu
després
quan vaig tornar
m'amagaven els crios
m'ho amagaven tot
i
em vaig haver de tornar a espavilar
o sigui
que vaig quedar
sense ni cinc
amb 40 i pico d'anys
llavors
vaig fer unes importacions
que em van anar força bé
i unes malament
però
com que tenia superàvit
doncs vaig plegar
i vaig quedar a Alemanya
i llavors
per anar fent alguna cosa
em vaig posar
de professor
de castellà
a la Universitat
a la Folsa Xula
i
i allí
escoltiu
m'ho van passar
de primera
ja ho veu
i ara se'n torna a Alemanya
no?
sí
tinc l'obligació
de marxar al maig
i plantar
les roses
les flors
girassols
també
oh
preciosos
segar
l'herba
que creix
moltíssim
tenim
l'aigua que volem
no l'hem acabat mai
per regar
per tot
llum
això si ens ha estat
ensenyant unes fotografies
i clar
té el verd alemany
tot aquell verd
d'aigua
de natura
sí
que és una mica diferent
sí
doncs Pau Miquel
moltes gràcies per acompanyar
ha estat un plaer
i en fi
que quan torni
i si es vol tornar a visitar
doncs aquí estirem
moltes gràcies
no ho sé
els he explicat
com si fos seus germans
no?
i li agraïm
moltes gràcies
bona tarda
gràcies