Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Finna!
Fins demà!
Fins demà!
prova. Però jo crec que aquí
la Comissió Europea serà sensible. I després
hi ha una altra cosa, i és que la Comissió
Europea, si diu que no,
que no m'interessa això que m'està proposant,
ho ha de justificar.
Ho ha de justificar, i per tant ho ha de justificar
ben justificat. Segons
com ho justifiqui, això
podria anar davant del Tribunal de Justícia
de la Unió Europea i plantejar
un recurs perquè s'han negat a acceptar-ho
havent-hi una base clara per
poder-ho fer. Vols dir que
aquest reglament sobre la iniciativa
legislativa popular, que es va
aprovar, pel que dius, a l'última sessió
plenària? Efectivament, s'ha aprovat ara per part
del Parlament Europeu. Ara cal que ho aprovi
el Consell, és a dir, encara no...
Estem ja quasi al final del trajecte.
I la intenció,
la finalitat és donar més pes
de decisió, més pes legislatiu,
més veu i vot als ciutadans.
Efectivament, és a dir, que si hi ha una cosa
que la Comissió no en diga, però en canvi
la ciutadania demana
que, diguem-ne, forçar
o fer d'alguna manera, donar
un cert ressò a aquesta voluntat
popular. Són moltes signatures les que es necessiten?
Un milió. Un milió. I de quants països?
Com a mínim set països. Això és important
que estigui repartit, perquè és que si no seria
una mica fer trampes, perquè no seria
just. Podria ser que fos d'un únic país
però que la resta de països no hi hagués un interès en
regular això. I com que pensa que la Unió Europea
són 27 països. Demanar que
siguin set països com a mínim tampoc es demana tant.
Ara com estiguin repartides les signatures?
Si en un país només hi ha
10 signatures? No, no, també hi ha un mínim
perquè puguin comptar
dins d'aquests set han d'haver-hi un mínim
de signatures a cadascun dels països.
Podria ser que hi haguéssim 10 o 12 països
però els set, com a mínim, han de representar
un nombre determinat de signatures.
És una bona notícia, doncs. Jo crec que és una bona notícia.
És a dir, donar veu als ciutadans
i donar-li més pes a l'hora
de legislar sempre és una bona notícia.
Una altra de les decisions que es van
prendre en la darrera sessió del
Parlament Europeu va ser el
rebuig d'una proposta, una proposta sobre el
permís únic de residència i treball
per als immigrants legals.
Sí.
Què vol dir això?
Això ha estat tota una sorpresa.
Ha estat tota una sorpresa perquè ningú es pensava
que aquesta proposta directiva
que havia plantejat la Comissió Europea
es rebutgés a les primeres de canvi.
És a dir, estem a l'inici...
Ah, es comptava amb l'aprovació?
Sí, es comptava amb l'aprovació.
Com a mínim es comptava que el Parlament Europeu
faria un conjunt d'esmenes que després
passaria al Consell i que el Consell podria
fer noves esmenes, tornaria al Parlament Europeu, etcètera.
Però no es pensava que en la primera lectura,
pensa que en els processos legislatius
hi ha dues lectures, com dues fases.
Doncs en la primera fase, doncs hi ha rebutgés.
Això ha estat una sorpresa, fins al punt
que el Parlament Europeu, abans de votar la proposta,
va votar esmenes, i va aprovar una sèrie d'esmenes
a la proposta, i quan un cop aquesta proposta
ja estava esmenada, va i el Parlament decideix carregar-se-la.
Ells mateixos, és a dir, ells mateixos decideixen esmenar
i decideixen carregar-se-la.
Ai?
Sí, això potser si expliquem que va la directiva
i expliquem que anaven les esmenes,
potser entendrem el per què s'ho ha encarregat.
Perquè un cop es rebutja una proposta,
en el Parlament Europeu ja fora.
Bé, en aquest cas no del tot,
perquè estem en primera lectura, no?
Llavors, en primera lectura, el Parlament Europeu
ha de decidir què fa.
Si, diguem-ne, rebutja,
o si, diguem-ne, simplement el que fa és
esmenar-ho.
És a dir, ara té un temps el Parlament Europeu
per pensar-s'ho, això.
Té dos mesos, per veure què fa.
Per revisar-ho, redactar-ho i...
Clar, llavors depèn.
Però la Comissió Europea, veient el que ha passat,
potser decideix fer una altra cosa,
que és retirar la proposta,
tornar-la a repensar
i presentar una proposta nova.
Com si es fons nova.
Sabrem què passa definitivament d'aquí dos mesos.
En què consistia aquesta proposta?
Ara hi ha una aturada.
Mira, la proposta aquesta,
el que pretenia era regular
quins havien de ser els tràmits administratius
per als treballadors que venien de tercers països,
de fora de la Unió Europea,
per poder regular el que seria
el seu permís de residència i de treball.
És a dir, equiparar els tràmits administratius
que s'havien de fer en tots els Estats membres.
Això d'una banda.
I en segon lloc,
el que pretenia aquesta directiva
era establir que aquestes persones,
aquests immigrants legals,
tindrien els mateixos drets laborals
que els ciutadans de la Unió Europea.
I això és molt important.
és a dir, els mateixos salaris,
el mateix accés a la societat social,
el mateix accés a la formació, etcètera.
És a dir, si tu ets un treballador legal,
doncs has de tenir els mateixos drets
que tenen els treballadors legals ciutadans de la Unió Europea.
Que això no és així ara.
No.
Ara cada estat membre decideix
quins drets se li otorga
als treballadors de tercers països.
Llavors, aquesta directiva
el que intentava era això,
equiparar això,
per donar més seguretat als treballadors.
Però per què això s'ha tombat?
Què semblaria?
Això és un pas endavant.
Doncs s'ha tombat
per diferents motius.
És a dir, aquelles coses de política estranya.
Aquí els socialistes
i els grups, diguem-ne,
a l'esquerra dels socialistes
no estaven d'acord amb aquesta directiva
perquè considerava
que estava discriminant, no?
Dins dels treballadors legals immigrants.
Per què estava discriminant?
Perquè aquesta directiva
no s'aplicava als immigrants legals
que vinguessin a fer feines de temporada,
és a dir, que vinguessin a l'acollita
d'un determinat producte agrícola
o a treballar a l'estiu
a un lloc determinat.
Per tant, no s'aplicava
aquesta directiva a aquesta gent.
Tampoc s'aplicaven
a aquelles persones
que venien a fer una feina determinada
i després tornaven a marxar.
És a dir, per exemple,
estan construint
una gran infraestructura
i tu vens durant tres mesos
a construir aquella infraestructura
i després te'n tornes a anar.
I que, per tant,
com que no s'aplicava a aquesta gent,
s'estava discriminant,
s'estava fent com una mena
de treballadors immigrants
de primera i de segona.
O sigui, no ho van acceptar
per incomplet.
Clar, deien, escolta,
si això ho equiparem,
ho hem d'equiparar per tots.
Els drets han de ser els mateixos
per a tothom.
I, per tant,
aquí no estem parlant, eh?
Fixa't que no estem parlant
d'immigrants legals i legals.
No, no, tots des de la legalitat.
Els que ja són legals, no?
Quins drets tenen aquests?
Llavors, el que deien els socialistes
i els partits més a l'esquerra era no, no.
Si aquestes gent són legals,
tenen els mateixos drets que els d'aquí.
I no podem fer també dues categories.
I després hi havia els liberals,
els que es troben al mig
entre els conservadors i els socialistes.
I aquests inicialment
estaven a favor de la directiva.
El que va passar és que
hi va haver una de les esmenes
aquestes d'última hora
que es va aprovar a proposta
del Partit Popular Europeu,
dels conservadors,
en la que deien que, en tot cas,
els estats podien demanar
més documentació, si volien,
més documentació
per otorgar un permís de residència,
més del que posava la pròpia directiva.
És a dir,
podia establir nous requisits
que no estaven previstos
en aquesta normativa comuna europea.
I llavors aquí els liberals van dir
ja ens hem passat.
És a dir, potser no estàvem molt d'acord
amb aquest que
hi hagi immigrants legals
de primera i de segona,
però bueno, ho acceptàvem
com un mal menor,
però si a més a més
resulta que els estats
poden discriminar
establint nous requisits
que no estan previts
a les directives
a l'hora de donar
un permís de residència,
potser ja ens hem passat una mica.
I llavors els liberals
el que van fer
van ser alinear-se
a l'hora de votar
la proposta final
als socialistes
i als altres partits d'esquerres.
Diguem que les esmenes
ja van fer com uns pedassos
que ja no van acontentar.
Que no van acontentar la majoria,
els que en principi
havien acceptat
que això tirés endavant.
I es van quedar sols
els conservadors
que no eren prous
per aprovar en aquest cas
aquesta directiva.
I llavors ara ens trobem
amb una directiva
que està penjada allà,
que no sabem
si finalment s'aprovarà
o no s'aprovarà
i la cosa
ha quedat ara en mans
del Parlament Europeu
que té un parell de mesos
per decidir
si tornen a repensar-s'ho i això,
si retinen alguna
de les esmenes
aquestes que estan polèmiques,
etcètera,
o si definitivament
la Comissió Europea
decideix
tornar a començar
des de zero.
Caldria veure
si és un tema major
dins la Unió Europea
perquè no sé
quin percentatge
de població
de la Unió Europea
representen
aquests immigrants
legals
de tercers països.
Jo penso aquí
en el tema
en el cas de casa nostra
un exemple
molt evident
serien els xinesos.
Els xinesos
és una possibilitat.
Per exemple, eh?
Sí, és a dir,
n'hi ha molts.
Sí, sí, sí.
Vèiem molts
potser perquè els veiem
físicament, no?
Clar, clar, per això.
Però també hi ha
d'altres països.
Per exemple,
a l'estat espanyol
hi ha molts immigrants
legals
que són llatinoamericans,
no?
Molt bé.
I per tant,
aquests potser ens costa
més de distingir
a no ser que comencin a parlar
i no parlin català,
no?
Però també n'hi ha molts.
Llavors, aquí el que hem de veure
és que són gent
que tenen els permisos
per treballar, etcètera,
però que l'únic que s'està fent
és intentar equiparar els seus drets
als que ja tenen
els treballadors d'aquí,
que jo crec que és una cosa
de justícia.
Jo, personalment,
eh?
Aquesta és una opinió personal, eh?
Aquesta gent no són il·legals,
aquesta gent no han entrat
de manera il·legal aquí.
Una altra discussió
és si també la gent
que ha entrat
sense els permisos
se'ls ha de donar,
perquè tots són fills de Déu,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
Per entendre'ns, no?
Tots són persones humanes
i tots tenen mateixos drets
a l'independència del més.
Però aquest seria un altre debat
que no era el que estava
sobre la taula
en aquesta directiva.
Aquí partien de la base
que aquesta gent
ja eren immigrants legals
i per tant tenien dret
a treballar.
Perquè dius la qüestió,
la polèmica,
la discussió,
no estava tant
en qüestions de països,
sinó en qüestions
de polítiques
de caire,
d'ideologia política.
Efectivament.
En aquest cas és
com el Parlament Europeu
treballa per afinitat ideològica
i no per defensa
d'interessos
d'un determinat estat.
Els de dreta és una cosa,
els liberals,
que potser els de centre
d'una altra manera,
en mig camí,
i els de l'esquerra
d'una altra visió
una mica més progressista.
Ja veurem com es resol
tot això,
si finalment es resol.
Escolta, un altre tema
i així molt ràpidament
ja per tancar la secció.
Què té a veure,
i jo no ho sabia,
la Unió Europea
té competències
en divorcis?
Pot tenir competències
en matèria de divorcis,
efectivament, sí.
De fet, això sorgeix,
és a dir,
la Unió Europea
té determinades competències
en matèria
de dret civil
i de cooperació,
sobretot,
en matèria judicial.
Això seria cooperació
en matèria judicial,
que és un dels àmbits
en què sí que té competència.
Llavors,
aquesta cooperació
en matèria judicial
s'ha traduït,
en aquest cas,
amb una proposta
de norma europea
que el que pretén
és aclarir
quina seria
la legislació
aplicable
en una parella internacional,
en un matrimoni internacional.
Potser primer
hauríem d'aclarir
què és això
d'un matrimoni internacional.
Un matrimoni internacional
seria aquell matrimoni
que està composat
per dues persones
de diferent nacionalitat
o bé
per dues persones
que són de la mateixa
nacionalitat
però que resideixen
en un país
diferent
del de la seva
nacionalitat.
És a dir,
per exemple,
un matrimoni
de dues persones
britàniques
que estan residint
a Espanya
des de fa 20 anys
o, per exemple,
un matrimoni
que el marit
és espanyol
i la dona
és francesa
i que estan residint,
per exemple,
a Roma
o a Espanya.
Sempre dins
de la Unió Europea,
països de la Unió Europea.
És a dir,
sempre i quan
en aquests casos
estem parlant
de tres persones,
perdó,
de tres elements
que és el lloc
de residència
i els dos
cònjugers,
marit i muller,
que tots,
diguem-ne,
l'element en comú
és que són països
membres de la Unió Europea,
les nacionalitats
i el lloc
on estàs residint.
Llavors,
el que s'intenta aquí
és simplificar una cosa
que la gent
potser a vegades
no ho pensa,
no?
Perquè quan venen maldades
i venen els divorcis
i les separacions,
aquí comença una cursa
en defensar
els teus propis interessos
i a vegades
fins i tot trepitjant,
no?
Intentant trepitjar
els interessos
i els drets
de l'altre cònjuger
perquè aquí
s'assumen moltes coses,
s'ha fet molt de mal
i per tant
a vegades
venjances,
etcètera,
no?
I llavors
una de les coses
que a vegades
s'intenta buscar
és buscar
d'aplicar
la normativa
que a tu
et beneficia més,
no?
Pensa que
més del 10%
dels matrimonis
dins de la Unió Europea
tenen aquest element
d'internacionalitat.
És molt,
són 15 milions
de matrimonis.
15 milions
de matrimonis
on hi ha aquest element
de...
Hi ha 120 i pico,
aproximadament
122 milions
de matrimonis
i 15
tenen aquest element
d'internacionalitat.
I què diu aquest reglament
així a grans trets?
Sí,
aquesta norma
és una norma
que el que estableix
és
quina seria
la legislació aplicable
en el cas
que els conjures
no estarien d'acord
en decidir
quina és la legislació
aplicable.
És a dir,
que en el cas
que els conjures
no es posin d'acord
sobre quina és la legislació
aplicable al divorci
o a la separació
de dret
o de fet
estableix
quina és la prelació
de fons,
quines són les normes
aplicables.
Diu,
primer aquesta,
si no és aquesta,
aquesta altra,
si no aquesta altra,
tenen en compte
qui ho regula,
la llei del país
de la Moller
o del lloc
d'on resideixen.
Efectivament,
és a dir,
la primera possibilitat
seria en cascada,
no?
I llavors,
la primera possibilitat
seria
la normativa
del país
de residència
dels dos cònjuges,
no?
En el cas
que això no fos possible
perquè resulta
que no hi viuen allà,
doncs llavors
seria la darrera
residència habitual
dels cònjuges,
no?
Si això no fos possible,
la nacionalitat
d'un dels cònjuges
i si això no fos possible,
la llei
del tribunal
on es troba,
on s'està substanciant
aquest divorci.
Tu m'has pensat
aquí en la sumària
que és un reglament històric.
Sí,
és històric
perquè no s'aplicarà
per primera vegada
als 27 Estats membres,
sinó més a 14,
que són els que s'han posat d'acord.
I això és una possibilitat
que és novetat
dins de la Unió Europea,
la possibilitat
que s'aprovi una normativa
que no s'apliquen a tots
sinó només a aquells Estats
que volen.
Això no ha passat mai?
Mai.
Però hi ha la possibilitat
que passi?
Sí,
però és un procediment especial
que s'ha posat en marxa
per primera vegada
des de l'any.
Això és això, eh?
Clar,
però bueno,
és possible
si és que alguns Estats
volen fer-ho.
Alfons González,
ens hem quedat amb ganes de més.
Jo t'agraeixo moltíssim
aquesta nova entrega
de l'Ai a Europa
i et desitjo
que passis molt bones vacances.
Bon Nadal, Alfons.
Igualment,
molt bones festes.
foods!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!