Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I en tràstic!
Fins demà!
Segur que heu ha comboto!
Estallant, preparant nous temes,
a veure si ja de cara, doncs, ja ve a inicis de l'any que ve,
doncs ja entrem un altre cop en estudi.
Sí.
I a veure què surt.
I ara, doncs, ja reprenent una mica ja tot el tema de bolos.
I mira, un d'aquests ben important aquesta nit.
A més, esteu dins d'aquesta final de Catalunya,
no?, que també és important.
Exacte, sí, sí.
Perquè esteu just al mig, no?, entre un dels grups,
els grups que d'alguna manera estan dintre el concurs.
Vosaltres sou l'aperitiu.
Aquell que dius, el respir d'un grup a un altre, gairebé, no?
Som l'engrescador, que diuen.
Clar.
No, però ja està bé, està bé donar suport als grups aquí a Tarragona.
Jo me'n recordo, vosaltres també vau estar dintre del Déu Tarragona.
Jo sé que vau estar formant part d'aquells mítics concerts
que es van fer, si no recordo malament, a la plaça...
Deixa'm-ho dir.
Pues sí, t'ho deixo dir perquè és que no me'n recordo.
No te'n recordes?
Toc de memòria limitada.
Sí, t'ho dic aquí, a la plaça Corsini, que es van fer fa alguns anys.
Ah, bastant sí.
Te'n recordes, no?
I a la mostra de músic.
Ara, mira que m'ho has dit, eh?
La mostra de músic, sí, sí.
Que en aquell moment també era un...
Bueno, érem, parlem entre tots junts, una miqueta més pipiolos
i estàvem tots així una mica més despistats, encara que sabíem el que volíem, no?
Només una mica, també estic bé.
Una mica més, no gaire.
És una mica revival, no?
Això de poder veure els grups que intenten fer-se un lloc dintre del món de la música
i el complicat, Héctor, que arriba a ser, no?
No, vosaltres ho sabeu.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Perquè vosaltres porteu com a agent de los Glousters des del 97, més o menys, o fins i tot abans?
O és com a Glousters, sí, 96-97, devia ser.
96-97.
Sí, sí.
I des de llavors fins aquí, la que ha plogut, i la de coses que heu arribat a fer, Liverpool, etcètera, etcètera, etcètera,
que he comentat un molt de vegades.
Tota Catalunya, tota Espanya...
Sí.
Clar, i són coses que, mira, que de mica en mica fan...
això, que es faci la història del grup, i un grup que, com us dèiem, avui a dos quarts d'11 de la nit
els tindrem a Tarragona en directe, i ara sí, m'has de parlar.
Digue'm, com serà aquesta nit el concert, per a la gent que venim a veure-us?
Trepidante, trepidante.
Trepidante.
A més, el lloc és molt bonic, que són els jardins del Camp de Mar.
Sí, realment, realment.
Home, perquè potser no ens hagués sentit últimament, doncs presentarem els últims temes que vam fer del darrer treball, canciones.
Sí.
Eh, doncs, també repassarem, repassarem, doncs, alguns dels temes, diguéssim, del nostre repertori.
Sí.
O més, doncs les versions que ens encanten, i dalt, per poder fer ballar la gent el màxim possible.
Dic que canciones, és el vostre quart treball discogràfic, i que aquesta vegada el presenteu amb Florinata Records, és possible?
Sí, sí, sí, és la...
De moment, si no recordo malament, sí, no.
Els dos primers van ser en Animal.
Sí.
És que és el que dic jo, és que sembla mentida que sigui estudiós, que tinc una memòria de pena.
És el que passa, és el que passa.
Sí, sí, sí, els darrers treballs han sigut amb Florinata, sí, sí.
Amb Florinata.
Estic molt contents amb ells.
Que us han tractat bé, i vosaltres amb ells, i mira, és una manera també de sortir.
Parlant de revivals, Florinata també, doncs quasi que els vam despertar del letargo,
perquè Florinata és una discogràfica mítica, la de Barcelona als 80,
o sigui, tota la nova ola, la nova ona que va sortir de grups de Barcelona i tal,
la majoria van, poc o molt, van fer algun treball amb Florinata.
Doncs dic que dintre d'internet, d'aquestes grans pàgines que hi trobem,
tenim la gran sort, podríem dir, de comptar amb tota la vostra música,
el que volem saber de la gent de les Glousters,
i també la vostra pàgina d'internet com a tal.
La cuideu molt, no la cuideu gaire?
Com està, Hèctor, tot això?
Home, qui la mira més és el Ramon.
Qui dius? El Ramon és el que posa mans a l'obra, no?
Sí, sí, sí, el tio és un artista dels temes informàtics.
Sí.
I jo m'ha recordat que soc un batard amb això, però el tio té traça, té traça.
I està ficat dins de la pàgina, la pàgina pròpia, el MySpace, el Facebook, de tot.
Perquè és una mica xivetent, eh?
Perquè si sabem que avui esteu actuant aquí a Tarragona,
però de cara al mes de desembre, si no surten cap cosa per aquí al mig,
teniu que marxar cap a Badajoz.
Sí, sí, sí.
Com és aquesta sortida?
A la sala mercantil.
Exacte, a la sala mercantil que havíem tocat ja fa uns anys.
Tens un munt de vent per aquí, eh?
Sí, sí, sí, és que no sé anemagar-me.
Tens un munt de vent.
A veure, deixa de bufar que tenim que parlar amb l'Hèctor.
Home, per l'amor de Déu, deixa'ns parlar.
Sí, sí, doncs quan estàvem fent la gira d'artistats en ruta,
de la IE, no sé, el grup seleccionat,
doncs un dels concerts va ser precisament a Badajoz,
a la sala mercantil,
i bueno, no hi ha res com caure bé.
Home, m'hi haia.
I van quedar amb un sabor de boca d'altres,
i bueno, doncs parlant, parlant, ens van dir,
escolta, per què no torneu?
I vinga, eh?
I després parlant té.
Però, Hèctor, això va sortir d'un any per l'altre?
O sigui, que dius, mira, ja que esteu aquí,
mira, el que fem-ho per l'any vinent i ja que estem,
o fa poquet que us van cridar per fer-ho?
No, això fa, doncs, l'artistat en ruta,
i ho fa un parell d'anys.
Qui dius?
Sí.
Sí, doncs sí que vau deixar un bon sabor de boca, eh?
No, no, és que allò va ser un...
Una cosa apotècic, no?
Va ser un espectacle, o sigui...
Que xulo.
I a més, l'important, tot dintre de la legalitat.
Sí.
O sigui, no vam fer res així...
Dintre de la legalitat, diu.
Que no poguéssim fer davant dels nostres pares.
Estàs segur? Estàs segur?
Mamà, tu no mires?
De ti sí, va ser un bon show.
Sí, va ser un bon...
Un molt bon concert.
O sigui, nosaltres també guardem molt bon record.
Héctor, si feu una fila de bona gent, vosaltres,
la gent de los blusters...
Sí, sí, fia-t'ho en, fia-t'ho en.
Com que fia-t'ho en?
Sí, sí.
Home, no faig aquesta publicitat vostra, home.
Però quan pugem a dalt de l'escenari,
ja perdem els manies.
Mira, ara tu anava a comentar.
Això és veritat.
Perquè, per exemple, l'Hèctor...
Mira, perquè el tenim allà tocant l'òrgan i fent els coros,
i encara t'atenen allà amb les mans lligades, Héctor.
Ja ha sabut, ja ha sabut.
Ja ha sabut.
Però el Ramon fa una mica de metamorfosi, eh?
Perquè el trobes pel carrer...
Una mica, no tot, eh?
Això, el trobes pel carrer, el Ramon,
que és la veu dels blusters,
i està com així, com a calladet,
o sigui, parla i te dona conversa i aquestes coses,
però després, sobre l'escenari,
és un showman de molt de cuidado, eh?
Sí, sí, sí, sí.
S'ha pintat l'escenari.
Ai, ai, ai.
Crec que t'acaba d'agafar el...
Quin huracán, no sé si el huracán Condor de Port Aventura,
que t'ha agafat de ple, eh, Héctor?
Sí, no, no, és que estic aquí rassadant-me un puc.
Però sí, si la veus una mica d'aigua, sí que fa prou.
Bueno, mira, mire, que no plogui, sobretot.
Déu-n'hi-do quines festes que hem tingut, eh?
Sí, no...
Jo avui mirava el cel...
Bueno, que tenia tanta tecla sense una mica d'aigua.
Això també és veritat, però bueno, a veure,
ahir ens va respectar.
I tens l'aia i aquell de plourà o no plourà.
Mira, mira, mira!
Ja m'han vist.
Oh, ja estàs, ja estàs llest, eh?
Ja m'han vist.
Això que no estic a dalt de l'escenari.
Imaginem, imaginem.
Doncs, amics dels Glousters,
moltíssimes gràcies, Héctor,
per haver fet aquest aparadet en el camí,
sé que esteu acabant de provar
per aquesta nit que surti tot bé,
que vagin molt bé, mai millor dit.
I res, a veure si teniu ja nous temes,
o el que sigui,
ens ho veniu a presentar aquí a Tarragona Ràdio, ja saps?
Ja saps que tu i Catalunya i Tarragona Ràdio
sou sempre els primers a entendre la primícia.
I nosaltres us agraïm de tot cor que ho feu, eh?
I tant.
Héctor, una última cosa.
Aquest anílip, Imperial Tarracó, ha de sonar, no?
Hombre, hombre.
Home.
Hi ha alguna sorpreseta més?
Com quina?
Eh, home, una sorpreseta.
Digue-ho, home, una miqueta.
La revolució al final del concert.
Què dius?
Fins al final del concert,
fins i tot ens hauràm d'esperar.
Oh, a veure...
No vale, no vale.
No es justo, no es justo.
Ah, emoción, emoción.
Però sí, sí,
a mi una sorpresa ben terramonina.
Doncs, Héctor, d'Anau, gràcies.
Que vagi molt bé el concert.
Vale, gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Adéu.
La carretera que nos llevará a otro lugar.
La carretera que nos llevará a otro lugar.
Gràcies.
Por la carretera.
Por la carretera.
Una raya más.
Ya no sé cuántas.
Bellas señoritas.
Un millón de rayas.
La carretera.
La carretera.
La carretera.
Na-na-na-na-na-na
Na-na-na-na-na-na
Na-na-na-na