Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que d'alguna manera com que és un cinema social
estava molt lligat al tipus de cinema que fa Goran Pascal
i a veig, nosaltres a la vuit i mig vam veure
del Goran Pascal i a veig aquest hivern passat
ja a primavera, Honey Moons
que era una pel·lícula de denúncia sobre algunes parelles
que venien de l'Europa de l'ES i pretenien refer les seves vides
a l'Europa del primer món
perquè tot i que hi ha una sola Europa en realitat no és així
i en aquella pel·lícula ell d'alguna manera ho criticava
doncs en aquest cas Nets és una pel·lícula d'adolescents
una pel·lícula d'adolescents amb dificultats
d'aquestes adolescences que no són pas daurades ni fàcils
i és una pel·lícula de denúncia
jo no dic que la pel·lícula no estigui molt bé
però al marge d'això penso que n'hi ha de molt millors
i aniran sortint
per exemple, Elisa K, que és una pel·lícula espanyola
de la Judit Cullell, Jordi Cadena
va guanyar el Premi Especial del Jurat
jo no dic que aquesta hagués de ser la conxa
et diré quina era pel meu gust
però Elisa K penso que va haver de ser reconeguda
i potser una mica més ho havia d'haver estat encara
perquè és una pel·lícula extraordinària
sobre una violació d'un adolescent
narrada
és una pel·lícula basada en una novel·la
de Lolita Bosch
que és una autora amb prou èxit
penso i com a molt moderna narrativament
i la pel·lícula jo crec que s'ha pogut destilar això
s'ha pogut trobar aquesta forma de narrar
sense fer sang i fetge i produint un cal fred
o sigui, tot allò més gros que passa en la pel·lícula
passa sempre off, diríem
i realment et deixa gelat
la història és d'una nena que és violada
que oblida aquest tema
i això no és novel·la ni és ficció
sinó que moltes vegades passa
que les víctimes en edats així molt jovenetes
d'abusos sexuals o de violacions
d'alguna manera ho tapen perquè tampoc no s'atreveixen a explicar-ho
i perquè no saben exactament què els ha passat
i això li passa amb ella i ho descobreix ja
quan és una dona amb 20 i tants anys
i està estudiant fora de casa
i quan ha d'anar els fets amb el seu pare
que és la persona que ella vol que sàpiga que això va passar
doncs tampoc sents què li diu
perquè la càmera també és off
per tant és una pel·lícula extraordinària
sobre aquesta situació, sobre la infància
i sobre aquestes coses que passen i no haurien de passar
i jo la recomano molt i molt
a l'Isa K, a part que està molt bé
totes les interpretacions
després Raül Ruiz va ser el director
que se li va donar el premi a la millor direcció
pels Misteris de Lesboa
una pel·lícula que tothom especialment va començar
a diríem a butxerjar, a cridar
perquè és una pel·lícula molt llarga, molt pesada
que no es va entendre
i jo penso que va ser més aviat un premi
a una i és un senyor gran
a una carrera
i ara aquí ve un dels premis que jo comparteixo
Nora Navas de Pa Negre
però per mi el Pa Negre també era La Conxa
perquè és una pel·lícula
era la teva opció
és una pel·lícula catalana
amb unes actors increïbles
començant pel protagonista
el nen petit
que és extraordinari
he vist una entrevista que diu
que sí que vol ser actor
que ell està decidit
diu a mi
feu-me preguntes
que a mi això m'agrada molt
diu no hi patiu
que perquè sigui un nen
diu a mi això m'encanta
i és un crió absolutament fresc
que fa una interpretació brutal
però la Nora Navas
que és la seva mare
doncs penso que es mereixia
precisament aquest premi
a millor actriu
de què va la pel·lícula?
el Pa Negre es diu
el Pa Negre va de la postguerra
que diríem
és un tema que ja hem sentit
a parlar molt
però és una altra versió
perquè no està parlant sempre
d'ideari polític
i de víctimes i vençuts
sinó que està parlant
que la gent és dolenta
que el mal està instal·lat
en la nostra societat
i que això
tindria una reminiscència
de la cinta blanca
i que això una mica sí
així sí que podria anar per aquí
i realment allò
que sembla un tema polític
acaba sent un tema
això no
de l'abjecció
que a vegades
si els humans
com podem arribar
a ser de dolents
i realment
és una pel·lícula
que formalment
està molt ben
o sigui
està molt ben rodada
la història
s'explica molt i molt bé
i a més a més
té una arrencada espectacular
que jo penso
que en el cinema espanyol
potser és gairebé única
a mi sap greu
que en el tràiler
se'n vegi un tros
perquè és extraordinari
poder veure aquell començament
sense haver vist mai
el tràiler ni res
perquè realment
et deixa cor presa
et deixa
dius
ostres
aquesta pel·lícula
promet
i a partir d'aquí
que això és un risc
perquè dius
ostres
és difícil
mantenir un ritme així
el manté
i el manté
en un increase channel
que no et deixa parar
en tota la pel·lícula
Déu-n'hi-do
Esther
has parlat
que dins del Palmarès
hi ha dues produccions catalanes
pot ser?
Això és habitual?
Sí
doncs no massa
però és que aquest any
diríem que
jo no sé què
a veure
suposo que programar
un festival
amb tanta quantitat
de pel·lícules
sempre és difícil
sempre hem dit també
que se'ns ha vestit
l'últim
del circuit A
de festivals
i potser ja els hi queda
poca cosa
per poder estrenar
diríem
de directors
amb un renom
internacional
no?
i aquest any
doncs es va donar
molt de pas
al que era això
al cinema català
i jo penso que ens han sorprès
i molt
i ja m'agradaria
que passés cada any
però també m'agradaria
més reconeixement
i no per res
sinó perquè
penso que val la pena
de fet es va reconèixer
només com a fotografia
un premi
també una producció
de Lluís Minyarro
i se li va donar el premi
al millor fotografia
a Jimmy Jim Ferrer
per Aïtà
que és una pel·lícula
pasca
Aïtà és pare
amb Bosquera
i també va ser
un reconeixement
diríem
nacional
del país
i
fins aquí
al Palmarès
jo diria que
home però
sí que m'has dit
potser n'hi ha algunes
del Palmarès
que jo hagués retocat
que no era la meva primera opció
però en cap cas
som dolentes
a veure
hi ha un Premi Horizontes
també a Bel
de Diego Luna
que s'estrena aquesta setmana
que ja la parlarem després
que és la seva
primera producció
i que
és una pel·lícula
interessant
de surrealisme
mexicà
molt en una línia
de Bunyuel
diríem
com a digne
començament
i d'alumne
de Lluís Bunyuel
a l'etapa mexicana
i després
bé
doncs
vam veure altres pel·lícules
diríem
que
ens haurien agradat
que s'hagués sentit
a parlar més d'elles
però doncs
jo vaig descobrir
una pel·lícula
a la 8 i mig
secció oficial
exacte
amb mulls de programadora
també
jo hi vaig amb mulls de programadora
doncs sí
ara passem a això
a parlar del que vam veure
hi havia un documental
que es diu
Gem Pins
sobre el tema
de la Naomi
que és una directora japonesa
que bàsicament fa documental
i
realment
era un documental
molt interessant
sobre com
a Japó
hi ha un senyor
un metge
un ginecòleg
que ajuda les dones
a donar llum
en part natural
i que és molt interessant
però clar
era una pel·lícula
que diríem
que dintre d'una secció oficial
absolutament
de ficció
quedava així
com una mica
estranya
això també és una de les coses
que s'ha pogut veure
en aquesta secció oficial
una certa irregularitat
pel·lícules
com a molt senzilles
ratllant el telefilm
diríem
de producció
i pel·lícules
molt molt més complexes
i pel·lícules
amb uns temes
que
que eren molt
molt diversos
també
no hi ha hagut allà
una línia
que es pogués definir
de dir
mira aquest any
la secció oficial
ha parlat d'això
no
tampoc
llavors
aquesta
de
no
i
mika
wasi
jenpin
prou interessant
amigo de
john sales
una pel·lícula
sobre
l'ocupació
americana
filipines
que sempre hem vist
com els americans
ocupen el vietnam
ocupen cambotja
en canvi
jo personalment
no en sabia
gran cosa
de l'ocupació
americana
filipines
i penso que
john sales
torna a fer
aquí també
cinema social
jo pensava
que si algú
no podia guanyar
això també
per paral·lelismes
amb el president
del jurat
podria haver estat
aquest a john sales
perquè també
és un cinema social
com el de
pascal
i a bitx
una pel·lícula
que si s'estrena
serà prou interessant
de veure
Cerro Baio
una altra
de les que vam poder veure
per exemple
és aquestes
que et diria jo
situades
en el tema
telefilm
és una història
de dones
una història
argentina
de dones
i problemàtiques
de quan s'és mare
de quan t'han abandonat
de quan vols començar
la teva vida
són tres generacions
de dones
Addicted to Love
és una pel·lícula
que ens agradaria molt
a mi m'agradaria molt
que s'estrenés
a la vuit i mig
és una pel·lícula
xinesa
d'una història
sí que vam trobar
moltes històries
d'Alzheimer
dic mentida
quan t'he dit abans
sí
Addicted to Love
és una història
d'Alzheimer
a part de la bicicleta
cullera i poma
que s'estrena
també aquesta setmana
que és la història
del Pasqual Maragall
doncs
és una pel·lícula
molt interessant
i de morts
i de morts
tardants
o sigui
una parella
que se se separa
en la seva joventut
els seus camins
se se separen
i quan són grans
o sigui
ja amb allò
amb 70 anys
per entendre'ns
grans
grans
es retroben
i l'home decideix
que vol reprendre
l'amor
amb aquella dona
aquella dona
està malalta
d'Alzheimer
i ell
aconsegueix
perquè la filla
de la dona aquesta
no vol
que es tornin a trobar
com si fos un adolescent
la vol protegir
perquè està malalta
perquè és gran
ell convenc
la filla
que poden ser feliços junts
i que la pot ajudar
i aquest home l'ajuda
dicta to love
una pel·lícula
d'aquestes tendres
sí
molt tendra
molt bonica
amb el tempo aquest
de les pel·lícules
xineses
i asiàtiques
i una pel·lícula
molt molt molt interessant
Ilse Pelsara
una pel·lícula francesa
que no va tenir cap nominació
cap mena de crèdit
en cap lloc
i que també
tots els que hi vam anar
ens va agradar moltíssim
perquè és una història
altra vegada
diríem
de nazis
i de jueus
però vista
des d'un altre punt de vista
des d'un punt de vista infantil
parla del govern de Bitxí
de la seva col·laboració
amb els nazis
d'alguna manera
doncs
anant a buscar els jueus
a casa seva
i deportant-los
i en aquest cas
és una nena
que per salvar el seu germà
el tanquen en un armari
perquè els nazis
no el puguin trobar
ella no sap
quina serà la seva sort
però la tanquen
en un camp de concentració
separada de seus pares
aconsegueix escapar
i l'obsessió de la seva vida
és anar a trobar
en aquest germanet
que ha tancat
llavors
és una pel·lícula
que es narra en paral·lel
entre aquesta història
del passat
i una periodista
que és la Christine Scott Thomas
que intenta
averiguar
què va passar
ella en aquell moment
està embarassada
té unes dificultats
que no sap si perdre el fill o no
decideix
tirar endavant el seu embaràs
davant d'aquella història
també tan potent
i és un muntatge paral·lel
de dues històries
molt molt molt boniques
i una pel·lícula d'aquelles
que està molt equilibrada
i que ja et dic
a mi m'agradaria
que s'estrenés
i el sapel Sara
que és com es diu
la protagonista
ai quin munt de pel·lis
que potser no arribarem
un munt
un munt
i aquí diríem
que acabem una mica
el que és
la secció oficial
però en Zabaltegui
que es poden descobrir
les perles
doncs també hi havia
la Barna Isversion
que jo crec
amb el pols gemàtic
jo crec que s'estrenarà
ell també aquí
pateix Alzheimer
és curiós
i
i quan a morts
així
hi ha tendres
i hi ha
doncs això
de la tercera
o quarta edat
em vam veure una altra
que es de
Apart Together
també
xinesa
que parlava del mateix
de quan
la Xina
doncs
se separa
Taiguan
se separa
d'alguna manera
de la Xina
l'exèrcit
oficial
xinès
ha de fugir
cap a Taiguan
i els comunistes
prenen la Xina
i una parella
que se separa
i un home
que torna
també
després de 50 anys
a trobar la dona
que va deixar
amb un fill
aquesta dona
està casada
i curiosament
gent
amb 70 i 80 anys
acaben fent
com una mena d'amenatge
a trobar
és a dir
una dona
i els dos homes
el que ha estat
el marit
de tota la vida
i l'amor
que va marxar
acaben fent
com una mena
d'amistat
preciosa
perquè en aquestes edats
el tema sexual
ja queda molt al marge
i una altra història
molt tendra
i molt bonica
també vam veure
Cara Cremada
que és una producció
d'un director novell
que va anar
a la quinzena
dels realitzadors
un altre estudiant
de la Pompeu Fabra
o sigui
de tota aquesta generació
que està estudiant
entre l'escac
i Pompeu Fabra
en cinema
i explicar la història
d'un maqui
que anava tallant
torres elèctriques
i és com un assaig
interessant
perquè
és una història
narrada
en planos curts
bàsicament
no veus
més que quan hi ha un paisatge
no veus mai
un mig pla
sinó que
pràcticament
això no
el pla de detall
i és una pel·lícula
interessant
en aquest sentit
i també
doncs
perquè està feta
per un grup
de joves
diríem
hi ha el director
però bàsicament
és un grup
de gent
que ha format
una cooperativa
per fer una pel·lícula
i es veuen
quin tipus de coses
es poden fer
també
quan la gent
s'hi posa amb ganes
i amb molts pocs recursos
i no vam poder veure
La notxa que no acaba
que era una altra
que volíem veure
o Guest
del Guerin
perquè clar
tot no es pot veure
però suposo que
tindrem oportunitat
què del fer
tot el dia
tot el dia
bàsicament
hi havia una altra
pel·lícula catalana
també
d'una directora jove
Blog
que parla
de històries
de jovenetes
que escriuen
blogs a internet
una pel·lícula
que a mi
m'interessava molt
de veure
però tampoc
ja no hi vaig arribar
a temps
el que passa
que enguany
ens han fet
com un favor especial
que ens han donat
un codi
en els acreditats
per poder veure
fins al dia 10
aquelles pel·lícules
que no vam veure
vull dir que ara
tinc feina encara
a casa
però a través
d'internet
amb un codi
trobo que és una bona
també es podia veure allà
vull dir
si algú no podia arribar
amb alguna projecció
i havia de fer
una crònica urgent
pel seu diari
o pel que fos
doncs també
en aquells dies
es podia veure
i d'alguna manera
el que hem fet
és allargar
el termini aquest
perquè la gent
acreditada
pugui anar veient
o sigui que ara
em queden
algunes pendents
que hauré de veure
de totes totes
això no
fora ja de festival
però a veure
jo ja per tancar
Sant Sebastián
t'he de preguntar
què tal Júlia Roberts
Júlia Roberts
a mi personalment
si t'he de ser sincera
no m'agrada
i com que no m'agrada
com a actriu
ni com a actriu
sobretot
perquè trobo que és una persona
que no sap ni estar davant la càmera
doncs la pel·lícula
aquest és un altre dels factors
jo personalment penso
i no sé si hi ha més gent
crec que sí
que precisament
la pel·lícula de Júlia Roberts
com a Reza Ama
ja tothom se l'ha carregat
va desacreditar
molt i molt
el festival
o sigui
això que et deia
de la irregularitat
portar diríem
com a gran estrella
i com a pel·lícula
projectant aquest festival
tot i que sigui
fora de concurs
doncs
penso que això
que se li donava
el reconeixement
la trajectòria
a la Júlia Roberts
no per aquesta pel·lícula
passa que llàstima
perquè si hagués estat
una pel·lícula
una miqueta
amb una mica més de nivell
diria jo
doncs bueno
hauria quedat més bé
però dius
ostres
és que és una pel·lícula
molt i molt fluixa
molt evident
molt d'allò
dius
bueno
posem-nos a endevinar
què passarà
i segur que
aquells guions
tan previsibles
tan previsibles
on el verdent
fa un pavé
tan ridícul
però bé
suposo que tothom
acaba plegant-se
a la possibilitat
d'entrar a Hollywood
tot i que ell havia dit
que no ho faria
això
que sempre triaria molt
i que tal i que igual
penso que aquí
ha fallat
esperem que no ho torni a fer
per això d'estar
amb les grans stars
perquè et dic
la pel·lícula francament
dins de la secció oficial
fins i tot
el telefilm
més senzillet
que jo t'he dit
algunes semblaven
pel·lícules fetes això
per la televisió
molt senzilletes
una secció irregular
aquesta acaba diríem
de ser
el que dona
la pauta
de la irregularitat
en quant a qualitat
de la secció oficial
moltes vegades
ja et dic
se'n troben
jo penso que aquest any
i l'any anterior
fins i tot
s'han trobat
petites joies
més interessants
a Zabaltegui
o a les seccions especials
que a la secció oficial
i aquí hauran de mirar
què fan
perquè de fet
en guany
se n'ha anat
el Miquel
que és el director
i entra un col·laborador directe
d'ell
a ser aquest any
per cert
que és pedagog
el nou director
del festival de Sant Sebastià
suposo que amant del cinema
de tota la vida
però és pedagog de formació
a veure què farà
per aconseguir
una secció
com a més
com a més homogènia
com a més de qualitat
veurem què passa
sembla que el tema econòmic
està pesant molt
a les darreres edicions
a la força s'ha de notar
això s'ha dit molt
el propi director
que marxava
ho ha estat dient
i ho hem retallat
de tot arreu
però ja arriba un punt
que no pots retallar més
perquè són coses
que no les pots deixar al marge
a nivell de públic
ha funcionat perfectament
fins i tot extremadament bé
sí, sí
a nivell de públic
és un festival
que funciona sempre
perquè d'entrada
la gent de Sant Sebastià
doncs s'hi volca
això ja ho hem dit
d'altres vegades
es volquen totalment
al festival
fan unes cues mitja hora abans
que dius
tampoc cal
perquè els espais
són grandiosos
i s'hi cap molt bé
però plovent
sota la pluja
mitja hora abans
Núria
estan allà
tota la gent de Donosti
aguantant amb els paraigües
per poder
per poder entrar
a les seccions
ja sigui el cursal 1 o el 2
que ja et dic
que són dos espais immensos
que no
no
generalment
no es queda ningú fora
però Déu-n'hi-do
hi ha molta afició
i també cada vegada més
hi ha això que dèiem
l'aficionat que hi va
perquè té ganes
de veure bon cinema
durant una setmana
així com si fossin
un exercici espiritual
cinematogràfic
diríem
doncs aquí tanquem
la nostra crònica
de Sant Sebastián
sense gaire temps més
que per esteriot
demanaria
que ens destaquessis
una novetat
només una
de la cartellera
i sobretot
que ens parlis
de la proposta
d'aquesta setmana
de la vuit i mig
és que no tenim més temps
doncs sí
doncs
Buriet
sense
enterrado
va anar
sense
Sebastián
també
no anava
a concurs
és una pel·lícula
extraordinària
de Rodrigo Cortés
repasseu-li la seva pel·lícula
interior
que és concursante
que també és
extraordinària
és un director
que sorprèn
perquè té un llenguatge
molt propi
perquè en sap molt
perquè domina
molt molt molt
la tècnica
i perquè explica
històries
molt molt impactants
i molt importants
i a més a més
no us penseu
que us avorrireu
una hora i mitja
en temps real
a dintre d'un taüt
i tot el que passa allí
és amb un ritme
trepidant
però tot passa allí dintre
tot passa allí dintre
i a més a més
té molt a veure
amb noves tecnologies
internet apareix
sorpresa
sorpresa
és una cosa interessant
i aquí ell
d'alguna manera
passa
a tots els que han intentat
abans fer això
que ja ho va fer
Tarantino
aquí el Vil
que ja ho va fer
el mestre Hitchcock
va tancar també
a Josep Cotten
a dins d'un taüt
hi ha hagut altres experiments
però han durat
molt menys
una hora i mitja
s'emporta el Guinness
de tancar amb algú
en un espai tan reduït
i la vuit i mig
què tenim
la vuit i mig
va que això de sintonia
la vuit i mig tenim
entre nosaltres
que és una pel·lícula alemanya
que és una pel·lícula
de Marenade
una jove directora
de trenta i pico anys
que des de la primera pel·lícula
del 2003
els arbres
ens deixen veure
el bosc
ja vam veure
que era una gran directora
i que aquí parla
parla de relacions de parella
i que ens pot portar
als territoris
del viatge a Itàlia
de Rossellini
o dels secrets
d'un matrimoni
d'Inger Berman
és a dir
pel·lícula densa
pel·lícula d'actors
pel·lícula de reflexió
parelles en crisi
absteniu-vos
perquè potser
sortireu encara
o no
o potser
us permetrà
afrontar
els vostres problemes reals
i veure
quin model de parella
voleu
o sigui que
molt recomanable
entre nosotros
entre nosotros
en Alemanya
Aller and Eren
Aller and Eren
en Alemanya
Esther Ferrer
t'hem fet córrer una mica
però és que tenim moltes coses
a explicar avui
Sí, és que això de Sant Sebastià
donaria per estar aquí
tota una tarda
però Déu-n'hi-do
és que 17 o 18 pel·lícules
no sé
perdut el compte
que em vaig veure
clar
pots comprendre
que m'apassiono
no?
Doncs ens alegrem molt
que les hagis disfrutat
i que vinguis aquí
a explicar-nos-ho
Esther, fins la setmana
que ve
moltes gràcies