Hola, Núria, bona tarda.
Doncs sí, sí, efectivament, podem parlar d'aquest viatge al Nepal.
De fet, aquest projecte solidari vers el Nepal del Col·legi de les Dominiques,
el Col·legi Sant Domènec de Guzmán d'aquí de Tarragona,
es volen agermenar en un col·legi d'una regió del Nepal.
Ara en parlarem, en coneixerem el detall, també el nom,
i forma part d'un projecte, com et dèiem, solidari,
que es fa amb una ONG que es diu NAMLO Internacional,
que parlem també amb la seva responsable,
i d'aquí de l'escola, d'aquestes Dominiques d'un Cartament,
hi ha una professora, la Dolors Amilero, que viatjarà cap al Nepal.
Fins i Vendres, acompanyada de la Pinsa de Tarragoni d'Oscar Cadillac,
que, en fi, també intentarem parlar amb ell.
En qualsevol cas, ara ens acompanya el director del col·legi,
és el Marcel Pallajà. Marcel, què tal, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com tors la idea de fer aquest agermenament,
i precisament per què al món del Nepal?
Bé, aquest agermenament ha estat fruit de l'amistat de la professora Loli,
la professora de música de l'escola, amb l'Oscar Cadillac.
A fruit d'unes converses que van tenir una mica informals,
l'Oscar, que ara celebra el 25è aniversari de l'ascensió a l'Everest,
i va dir, escolta, Loli, jo vaig cap allà,
coneixia també l'ANAML Internacional,
i va dir, busquem una escola que poguéssim fer un agermenament amb Duskun,
perquè és un dels projectes que porta aquesta ONG,
fer agermenaments amb escoles.
L'Alonis va presentar un projecte a l'equip directiu,
i a la nostra terrenada d'escola ens hi vam abocar,
el vam dissenyar entre tots,
i bé, aquí està, amb aquesta escola justament del Nepal.
I aquest agermenament en què consistirà?
A nivell pràctic, ell ja se'n va al Nepal,
és a dir, que per tant hi haurà un contacte a nivell físic,
però suposo que també aquest material que hi ha per aquí sobra
són treballs que han fet alumnes de l'escola,
que també els hi haurà allà,
però també hi ha una part de material que portareu,
compraréu in situ...
Clar, és així.
Mira, nosaltres pensem que quan fem un agermenament solidari d'aquest caire,
no només volem ajudar els alumnes del Nepal,
sinó al revés,
que els nostres alumnes també s'enriqueixin d'alguna manera.
Per tant, el projecte ha consistit ara,
en aquesta primera fase,
en què tot l'alumnat de la nostra escola,
des de primera primària fins a quart d'ESO,
han estat a elaborar els materials redactats en anglès.
Per tant, els més grans de tercer i quart de secundària,
podeu trobar que han fet llibres sobre les tradicions de Tarragona,
els més mitjans de primària han fet cartes de presentació,
els petits han fet alguns jocs didàctics,
i per tant, ara, amb tot aquest material,
que realment són unes quantes capses,
la Loli, in situ, els portarà cap a Duskun,
ella es presentarà a l'equip directiu d'allí
i li oferirà tots aquests materials pels alumnes d'allà.
A més a més, un altre de les vessants
és que nosaltres els ajudem a dotar de més recursos pedagògics.
Ens han demanat els professors d'allà
fitxes de matemàtiques en anglès,
bingos en anglès,
vull dir, una sèrie de materials que nosaltres,
a vegades, produïm a l'escola pròpiament
i que bé, també els hem cedit i els portem.
I un sopar solidari que vam fer fa unes setmanes aquí a l'escola,
que amb aquests diners,
des d'allà mateix, des del que en mandú,
la professora Loli, comprarà el material que es necessiten,
com per exemple CEDES, que diuen que van mancats.
L'oli, com deia, marxarà demà, no?
Demà divendres, viaja cap al Nepal.
Realment a la matinada, les 3 de la matinada
se'n va cap allà,
acompanyada de l'Òscar Cadillac,
per això també des de l'escola estem molt tranquils,
perquè sabrà molt el terreny que trepitja,
i bé, i realment molt il·lusionats.
Estarà a l'oli 3 setmanes allà,
per tant, nosaltres el que volem ara també
és que faci molts contactes,
perquè a partir d'aquest curs, fins d'aquí, en un futur,
cada any nosaltres proposarem uns objectius
pedagogis per a l'escola,
però sobretot que els ajudem allà, no?
I bé, i amb això és la informació que rebrem
durant aquests dies,
doncs nosaltres establirem unes pautes de treballar
a partir del curs pinent.
Us he plantejat, per exemple, fer un intercanvi d'estudiants?
O és més complicat?
Això suposo que per nosaltres, des d'aquí,
anar cap allà seria complicat,
però no descartem fins i tot una mica l'inrevés,
que poguéssim acollir en algun moment
alguns alumnes d'allà
i no descartem tampoc un trasllat,
tot i, doncs bé, al Nepal,
els costos del viatge que són molt grans, no?
Però no, no descartem res.
En aquests moments ens fa molta il·lusió
que no descartem cap cosa.
Molt bé, Marcel Pallejar, director,
suposo que l'Oli tindrà moltes coses a explicar-se,
no?, ara mateix.
Us tindrà moltes coses a explicar
i a la tornada també,
que suposo que serà quan portarà el fruit
de tot el que hem estat fent aquests dies.
Us anirà a parlar amb ella.
Moltes gràcies, Marcel.
Moltes gràcies a vosaltres.
L'Oli, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Ja tens la motxilla, la maleta, no sé,
tot a punt o què?
Doncs ho tenim una mica tot per fer encara,
perquè ja veus quina hora és i estem aquí treballant,
o sigui que, bueno, a les 5 haurem d'anar una mica ràpid i de pressa,
però, bueno, estem acostumats a fer les maletes ja.
M'han dit que sortiu demà a les 3 de la matinada.
Bé, aquest avui, a les 3 de la matinada,
surt un microbus cap a Barcelona
i el vol surt demà a les 6 del dematí.
A quina hora arribeu? I on arribeu?
Bé, arribarem el dissabte a Catmandú,
després de fer diverses escales,
primer a Brussel·les, després a Deli,
i arribarem cap al dissabte a Catmandú
a les 9 del matí, més o menys.
Tot això, Neix, fruit de la teva amistat personal
amb el pirista Òscar Cadiat, no?,
amb el pirista Òscar Cadiat.
Sí, bé, parlant un dia,
ell me va comentar que aquest any
ell celebra els 25 anys de l'ascensió a l'Everest,
del primer català,
i que, bueno, la seva idea era viatjar al Nepal
i una miqueta, sabent que jo treballava
en l'àmbit educatiu i en una escola
que treballem amb valors,
ens vam plantejar fer aquest germanament
en una escola al Nepal
i em va presentar la Magda,
que és també alpinista i amiga seva,
i una miqueta vam començar a treballar juntes
en el fet d'aprofitar aquest viatge
i fer també una acció solidària.
Suposo que has buscat molta informació
d'aquest poble, no?, de Duskun.
Com és?
Bueno, Duskun és una comunitat molt petita
que, evidentment, està allunyada
de les zones de trekking més conegudes,
per tant, són les que necessiten
molt més ajuda,
precisament per això,
perquè no reben una miqueta
les despeses econòmiques
que poden fer els alpinistes
que anem cap allà.
Llavors, s'estiga quatre hores a arribar
i, bueno, hi ha un tram que s'ha de fer caminant
perquè no arriben els autobusos
i, bé, doncs una comunitat senzilla,
amb mancances, evidentment,
com tot el país,
però amb molta il·lusió.
Una escola d'uns 400 nens
que ens estan esperant amb molta il·lusiós,
com es m'ha dit la Magda
i amb moltes ganes
de tirar endavant la seva escola
i de treballar.
De Camp Mandú a Duskun
hi ha quatre hores o més?
Sí, quatre hores, quatre horetes.
Un tram se pot fer amb transport rodat,
però els últims 40 minuts
s'ha de fer caminant
i, de fet, bueno,
esperem que ens vinguin a rebre
i que ens ajudin una miqueta
a portar tot aquest material
que han fet els nens
i altres coses que portem, sí.
I què faràs allà, Loli?
Tres setmanes?
Bueno, l'arribada
és primer anar a conèixer a Duskun
amb tot el grup.
Hi ha part de la gent del grup
que va una miqueta a conèixer
tot aquest àmbit educatiu
perquè no tenen experiència,
però Magda m'ha dit
que els encantarà.
De fet, el seu nivell educatiu,
o sigui, qualsevol de nosaltres
que hagi anat a escola,
allà pot fer moltíssimes coses.
Moltíssimes coses, perdó.
I llavors, doncs,
ens deixaran entrar a les classes,
podem jugar amb els nens,
ens hi podrem ensenyar
tot el material que portem aquí,
podrem intercanviar un dia sencer
experiències educatives
i amb els nens.
I llavors, a partir d'aquí ja,
després de tot el diumenge
de passar amb ells,
nosaltres iniciarem
una mica de ruta de trekking,
coneixem, doncs,
diferents pobles,
poblats, no?,
una mica les muntanyes també,
i en aquest pas, doncs,
conèixer la gent,
integrar-nos una miqueta amb el pola
i una mica conèixer també
tot l'àmbit i la riquesa natural
que hi ha allà.
De tornada,
estarem dos dies a Katmandú
i la idea és que ja,
voluntàriament, qui vulgui,
evidentment, jo ho intentaré,
de fet, si no torno molt cansada,
és anar, doncs,
aquest parell de dies,
tornar a Duskun
i, bueno,
una miqueta estar més dies amb ells
i explicar-los una miqueta,
doncs,
tot el que jo sé d'aquí,
doncs,
intentar en aquest temps,
doncs,
ensenyar-los tot el que pugui.
I has estat mai al Nepal abans?
No, hi he estat mai
i estic, bueno,
supernerviosa.
Tothom m'ha dit que m'encantarà
i, bueno,
moltes ganes d'anar.
Jo ja portes preparada roba d'Abrica,
perquè allà deu fer fred, no?
Sí,
estem preparats.
De fet,
ja som gent de muntanya
i ja sabem
el que hem de portar
i, bueno,
bé, bé.
Quin dia tornes, Loli?
Perquè, home,
ara ens has explicat moltes coses,
però crec que al tornar
ens ens explicaràs moltes més,
no?
Quin dia?
El 12 d'abril
ja m'incorporo aquí a l'escola,
estem exactament
tres setmanes allà
i, bé,
i la segona part
serà, doncs,
explicar la meva,
la nostra experiència de fet,
no?
La veritat és que
anar amb l'Òscar
és una garantia
perquè
és el que millor coneix, no?
Aquesta zona de l'Himèlaya
i també el que més ens pot guiar, no?
Doncs, Loli,
que tinguis molt un viatge,
que us ho passeu molt bé
i, en fi,
que seguim molt profitats
aquestes germanament
amb aquest poble
del que ja en parlarem,
en Duskun.
Moltes gràcies.
De res, a vosaltres.
I també volem conversar
una estona amb la Magda Nost,
que ja és la directora,
la responsable de l'ONG
Mamlo Internacional,
a través de la qual
i amb el suport de la qual
anirà, doncs,
aquesta expedició
cap al Nepal.
I, a més a més,
també és la primera espanyola
a pujar un cim
de més de 8.000 metres,
de 8.000 metres, en aquest cas,
que ara també en parlarem d'això,
Magda, que tal bona tarda.
Bona tarda.
O sigui, de fet,
la primera expedició
de dones, no?
Anar a un cim
de 8.000 metres, no?
Exacte.
Va ser l'any 89.
Fins aquell dia
no s'havia organitzat
cap una expedició
íntegrament femenina
i vaig organitzar
la primera expedició
de l'estat espanyol
a un cim
de 8.000 metres.
Vam tenir molta sort
amb la Mònica Verge
de Barcelona.
Vam anar
al Cho Oyo,
que és el 6è cim
més alt del món,
8.201 metres
i vam fer cim
al primer intent.
Llavors,
ja vam canviar
la història
de l'alpinisme femení
a l'estat espanyol.
Avui en dia
això ha tingut,
suposo que ha ajudat
d'altres noies
a que s'animin
i hi ha moltes noies
ara aquí
a tot Espanya, no?
Que hi ha
que han intentat
i fet cims
de 8.000 metres.
Sí,
ho vam marcar una fita,
un abans i un després, eh?
És a dir,
nosaltres vam ser
les pioneres.
L'important
és que hi hagi,
no solament per nosaltres,
que hi hagi
un estímul
perquè els altres segueixin.
Nosaltres vam demostrar
que es podia fer
i llavors
les altres han continuat.
Amistat, per tant,
amb Òscar Cadillac,
no?
Us coneixeu de fa temps?
Sí,
amb l'Òscar
vam coincidir
que vam estar
a l'expedició
de l'Everest
del 40 aniversari,
l'expedició
de gas natural
i vam coincidir
amb aquella expedició
que jo ja el coneixia abans
i després ens hem vist bastant
perquè, clar,
quan vas al Nepal,
tots ens trobem al Nepal,
Pakistà i el Tíbet
són els únics països
on hi ha 8.000 metres
i per això
sempre ens anem veient
a la muntanya.
Per aquelles persones
que no han anat mai al Nepal,
com us hi podríem explicar?
Com és una escola
com aquesta,
per exemple,
la d'Uskun?
Com és el dia a dia
en una escola al Nepal?
És molt diferent
perquè en els nens
aquests països,
sobretot països
subdesarrollats
com el Nepal,
els nens
no tenen accés a escoles,
no tenen escoles.
Llavors,
nosaltres ens van ajudar,
ens van demanar
que els ajudéssim
a construir una escola
i els pares
van ajudar
a construir l'escola
perquè tenen
moltes ganes
que els seus fills
tinguin una vida millor,
no és solament
construir una escola,
sinó el que passa
quan un nen
i una nena
té una educació,
ja tenen moltes més opcions.
Llavors,
l'escola de D'Uskun
vam trigar
ben bé tres mesos
a construir-la
però va ser
amb l'ajut dels pares,
de les mares,
inclús els nens
van venir a ajudar
a construir l'escola.
Sense escola
no hi ha futur
perquè no hi ha educació,
sense educació
l'únic que poden fer
és treballs manuals,
de càrrega,
de portar sacs,
vull dir,
treballar al camp
i els pares
volen un millor futur
pels seus fills.
La vida és molt diferent,
el Nepal
és molt diferent
pels nens.
Els nens,
inclús els que van a l'escola
han de treballar
abans d'anar a escola,
de vegades han de caminar
dues hores per a l'escola
i dues hores per tornar
amb neu,
moltes dificultats.
Això t'anava a preguntar
que les distàncies
no són com aquí,
són molt més grans, no?
Sí, de vegades
els nens es pregunten
què tenen un autocar
que els venen recollits,
que no hi ha ni carretera,
han d'anar pels caminets
i pujada,
de vegades desnivells
molt grans
i amb fred
i sense sabates
perquè no tenen
ni roba
molt sovint
són tan pobres
que no tenen
ni llàpissos
ni llibretes
ni menjar
de vegades.
Llavors,
un ajut
com el que està donant
aquesta escola
és fantàstic
perquè nosaltres
sí que els vam ajudar
a construir l'escola
però el que passa
dins de l'escola
és el que és important,
que tinguin
un bon ensenyament,
que tinguin
el material necessari
per poder impartir classes
que els nens
aprofitin
el temps
que estan allà.
Molt diferent,
per tant,
també el que s'ensenya
a l'escola,
que s'ensenya a l'escola
que estem parlant
de coses molt bàsiques.
Evidentment,
i això quan es porta
a les escoles
com per exemple
aquí
els nens
se'n donen compte
que és un privilegi
tindre uns estudis
que no és
la major part del món
no tenen accés
a l'educació
com tenim
en aquests països nostres
que a Europa
que la gent
pot anar
als Estats Units
aquests països
subdesarrollats
la norma
és que els nens
no tinguin accés
a l'escola
perquè han d'anar
a treballar.
Quan els nens
d'aquí veuen
que és un privilegi
se'n donen compte
del valor
que té l'educació
i a més a més
se'n donen compte
que també poden contribuir
que no cal
no té
cap importància
al teu nivell
econòmic o social.
Tothom
és capaç
de contribuir
a ajudar
els altres.
Un nen
de 6 anys
pot contribuir
fent un dibuixet
i enviar-li
una carta
amb un altre nen
del Nepal
i saben
que hi ha una relació
que hi ha algú
en un altre país
que s'interessa
per ell
que no tenim
tant de diferents
sinó que més aviat
som tots iguals
tenim les mateixes
necessitats
i a més a més
aquí
amb l'escola
el que han estat fent ara
és un projecte
d'anglès
que els nens
d'aquí
s'estimulen
perquè saben
que no és el mateix
estudiar una lliçó
que escriure una carta
amb un nen
al Nepal
que saps
que després
la teva mestra
anirà a portar-los
i que hi ha una relació
saben que va
el penba xerpa
o que va tal
i després tornen
amb fotos
és molt més directe.
Com diries
que és el caràcter
d'aquests nens
del Nepal?
Com són?
Jo pel que he vist
per les imatges
per televisió
per documentals
donen la impressió
que són molt alegres
molt oberts.
Exacte
és curiós
és una cosa
que sempre ens assobta
a nosaltres
quan hi vas
que veus una gent
tan pobra
que no tenen res
que no tenen ni per menjar
i són feliços
són contents
estan
sempre riuen
són amables
t'acullen
no tenen res
i et donen
el poc que tenen
és una gent
molt oberta
molt agraïda
qualsevol cosa
que els hi portem
sempre estan agraïts
però
per al màxim
els pares
els mestres
els nens
és una gent
que saben viure
amb el que tenen
sense estar amargats
del que no tenen
i també és una lliçó
per portar aquí
a les escoles
de vegades
els nens
no és que no tinc
ni les sabates
d'última moda
allà els nens
no tenen ni sabates
i van descalços
i són feliços
i viuen contents
i contents
d'anar a l'escola
sobretot
de tindre
com et deia
el privilegi
d'anar a l'escola
allà és una cosa
perquè no tots els nens
poden anar
els que hi van
és una cosa
que tenen ben clar
que són privilegiats
perquè si de 10 o 12 germans
un hi pot anar
aquell ho aprecia moltíssim
Quin temps deu fer
el Nepal
ara quin temps deu fer?
Mira
ara és la primavera
és el temps abans del monso
normalment fa més calor
després del monso
el monso és a l'estiu
o sigui juny
juliol
agost
després s'acaba cap a l'octubre
ja s'acaba el monso
i és sec
ara la primavera
ara abans del monso
és humit
fa calor
però no plou
que és l'important
perquè les carreteres
són intransitables
quan ve el monso
és molt difícil d'arribar-hi
aquests buclets
on anem ara
és que no hi ha ni carreteres
la carretera et porta
fins a un poble a prop
i allà has d'anar-hi a peu
i si està plovent
clar que durant les expedicions
hi anem
i amb sanguineres
i anem amb fang
i el que sigui
però
el que va de trek
i no
el que va per turisme
doncs hi va
o abans o després
i ara és l'època bona d'anar-hi
dona la teva faceta d'alpinista
recordem que estem parlant
amb una autèntica icona
del món de l'alpinisme
què vas sentir
quan vau arribar
als 8.000 metres
quan et vas convertir
en la primera dona
a l'estat espanyol
a pujar un 8.000
en aquell moment
l'únic que penses
és en baixar
si vols que et siguis sincera
perquè clar
el cim
si et quedes allà
no té cap importància
el que és important
és tornar
i el primer que penses
és
quina sort
ja no has de pujar més
perquè evidentment
totes les meves expedicions
les he fetes
sense oxigen
adicional
llavors estàs cansat
els 8.200 metres
estàs cansat
i penses
doncs quina sort
que ja no haig
de continuar pujant
i penses
en la baixada
arribar al camp base
sense que et passi res
sense cap accident
el fet de fer
el cim
en aquell moment
no em vaig adonar
de la que representava
sinó que era
un repte personal
saber fins on podia arribar jo
amb els meus propis medis
sense ajuda
d'oxigen
ni res més
no
el tornar aquí
a Catalunya
és com em vaig adonar
que tenia un ressò
el que jo havia fet
molt més gran
dins
que no
o sigui
a més a més
del món de l'alpinisme
va
va tindre ressò
amb d'altres
grups
de dones
que
no hi ha diferència
vull dir
el que pot fer un home
pot fer una dona
jo vaig considerar
que si hi havia dones
alpinistes
d'altres països
que havin arribat
a 8 mil metres
per què no
es podia
en el meu país
i això
amb això
es va identificar
molta gent
recordo que
quan vam tornar
va ser un any
de celebracions
llavors hi havia
el Maragall
que era
l'alcalde de Barcelona
ens va invitar
a casa seva
el Jordi Pujol
ens va felicitar
directe
quan vam arribar
a l'hotel
després de l'expedició
ens va trucar
i ens va felicitar
el comitè olímpic
també ens va donar
una bandera
olímpica
per portar el cim
perquè era
abans de les olimpiades
jo volia representar
el meu esport
dins de les olimpiades
i no sabia com fer-ho
i em van donar
la bandera
i me la vaig emportar
i vaig fer la foto
al cim
vull dir
va tindre molt ressò
i va ser molt gratificant
veure que
un esforç
d'una cosa meva personal
que tothom
s'hi identificava
va ser molt maco
Escaven aquesta imatge
Magda Nos
moltes gràcies
un plaer
gràcies
Gràcies
Doncs Núria
paraules
d'aquesta autèntica icona
del món de l'alpinisme
Magda Nos
aquí de fet
no esperàvem trobar aquí
però mira
com que és la responsable
d'aquesta ONG
amb l'internacional
doncs també hem pogut parlar
amb ella
i ha estat un autèntic plaer
la primera dona espanyola
la primera dona catalana
que va aconseguir
assolir
un cim de vuit mil metres
per tant
tot en una icona
com es deia
del món de l'alpinisme
S'ha faltat parlar
amb l'Òscar Cadillac
i de fet havia de ser
també 8% en aquest acte
el que passa que ens han dit
que com que està ultimant
els detalls
d'aquesta expedició
que l'ha de portar-nos
cap al Nepal
doncs no ha pogut assistir
perquè estan
pràcticament ultimant
els detalls
i pensa que han de sortir demà
han de preparar
moltíssim material
perquè a banda d'aquest
trekking en el qual
l'Òscar acompanyarà
doncs aquests integrants
de les col·legies
i les domíniques
ells també tenen previst
fer un projecte més ampli
de fet ja ho havia denunciat
fa alguns dies
un projecte anomenat
la Via Làctea
per de fet
commemorar aquests 25 anys
aquest quart de segle
d'aniversari
de l'arribada
al cim de l'Everest
dels primers catalans
dels quals
una expedició
de la qual
ell també formava part
l'Òscar Cadillac
llavors tenia 27 anys
va ser una fita històrica
per Catalunya
pel nostre país
el van acompanyar
l'Antoni Sors
i el Carles Vallès
i es va fer famosa
aquella frase
hem fet el cim
una frase que hem repetit en molts
i que en fi
doncs ha passat
els anals de la història
ells per commemorar
dèiem aquesta femèria
d'aquests 25 anys
aquest quart de segle
d'història
doncs el que volem fer
a banda d'aquest trekking
és aconseguir
allà mateix
a l'Himalaya
obrir dues rutes inèdites
dues rutes inèdites
que els portaran
doncs bé
per fer una travessia
també serà inèdita
una travessia verge
cap a un cim
d'un 8.000 metres
i també un altre cim
d'un 100.000 metres
que ell ara fa uns mesos
en va parlar
però no va arribar
a desvetllar quins serien aquests cims
en qualsevol cas
teníem pendent
d'aconseguir
doncs
les subvencions
per poder fer els esponsors
per poder fer doncs
aquesta expedició
i per tant
no han pogut parlar bé
i no han pogut per tant
confirmar
quins seran aquests cims
que finalment farà
l'Òscar Arcadià
que en aquesta expedició
a l'Himalaya
doncs per commemorar això
aquests 25 anys
de l'arribada
al cim de l'Averest
dels primers catalans
aquí no hi hauria
mentrestant
ja ara mateix
en una aula
canalla
ja menys i nenes
que estan doncs
acabant d'elaborar també
altres treballs relacionats
amb aquest projecte
per enviar també
doncs
amb aquesta escola
del Nepal
aquesta escola
concretament
d'Oskun
estan ara mateix treballant
estan fent
doncs allò
amb cartolines
doncs
enganxant imatges
posant redactats
que després
podran veure doncs
aquests nens
del Nepal
i podran treballar
doncs en base
a aquests treballs
que fan ara
els nens d'aquí
de les Domíniques
per tant aquí
hi ha moltíssima activitat
això continua
malgrat doncs
que allà et dic
que l'experiçió
està a punt de sortir
ho faran de matinada
i anirà doncs
entre d'altres
com dèiem
la professora
d'aquí de les Domíniques
l'Oli Melero
que acompanyarà
doncs aquest trekking
per el Nepal
per l'Himalaya
Núria
això tot és aquí
des del Col·legi de les Domíniques
fins ara
bona tarda