Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Després podem donar més pistes.
Però això són molts productes, eh?
Bé, no tants.
Els aliments no entren?
Els aliments no entren, els aliments van fora.
Va per un altre canal.
Sí, aquest és un sistema d'alerta ràpida
que només funciona pels productes no alimentaris.
Doncs això ho tractarem al final de la secció,
aneu pensant en aquesta dada.
De moment tenim el tema del dia
i un parell de qüestions d'actualitat.
El tema del dia és com ens ho podem fer els ciutadans
per denunciar algun incompliment
d'algun dels drets o del que mana la Unió Europea.
si veiem algun incompliment, alguna infracció,
com ho podem fer per denunciar?
A qui ens adrecem?
Sí, sí, aquesta és una de les grans preguntes.
Quin tipus de casos ens podem trobar, per exemple, al fons?
Ens podem trobar que, per exemple,
hi ha un dret que tenim reconegut com a consumidors
i resulta etiquetatge,
perquè hi ha una directiva de la Unió Europea
sobre com han de ser les etiquetes
amb la informació que hem de tenir
i que resulta que aquesta informació
no es troba amb aquesta etiqueta.
Com podem nosaltres denunciar aquest fet?
El primer que se m'acudiria a mi,
i jo crec que la majoria de gent també,
és a trucar a una oficina d'atenció al consumidor,
vull dir, a anar a l'administració del país.
No aniria directament a la Unió Europea.
Clar, aquesta és una de les claus
del funcionament de la Unió Europea.
De fet, les autoritats nacionals,
les administracions dels estats,
estan obligades a fer complir les normes.
Per tant, això que fem nosaltres
d'anar a l'oficina del consumidor,
de l'Ajuntament o de la comunitat autònoma,
és una bona solució.
El que passa és que no sempre això funciona,
perquè quan els incompliments venen,
per exemple, per accions que fan els propis estats,
o que tu vas a l'oficina del consumidor d'aquí
i no et fan ni cas i passen olímpicament de tu,
quina altra via et queda a tu?
Quedes com una mica indefens,
clar, desemparat.
Llavors, hem de buscar altres vies.
Clar, qui és el que pensa normalment un?
En la via judicial.
Anem als tribunals.
Faré balt dels meus drets davant dels tribunals.
Però, bueno, la justícia té dos inconvenients.
Una que és lenta, lenta, lenta,
i l'altra, perquè, bueno,
clar, no s'inverteixen prou recursos,
potser, en la justícia,
i l'altra que és cara.
Hauríem de pagar un advocat,
haurem de pagar un procurador...
Clar, i a no ser que sigui una cosa
que et toqui molt, molt, molt, molt a tu directament,
no te'n branques amb això.
Efectivament, llavors, segons com,
això acabaria provocant
que hi ha normes que no es compleixen,
perquè no hi ha ningú
que denuncia aquest incompliment,
perquè, clar, si t'ha de costar molts diners
i molt de temps,
doncs, si no és una cosa molt vital per tu,
no ho fas.
Però la Unió Europea ha establert vies
que no són costoses,
que són molt econòmiques,
per fer denúncies.
Directes.
Directament a Europa.
Directament a Europa,
però Europa no està tan lluny.
Seria el lema de la secció, eh?
Ho estem descobrint aquests dies.
Europa no està tan lluny,
i no està tan lluny
perquè les tecnologies ens ajuden, no?
I perquè, a més a més,
els catalans tenim una sort,
i és que, d'una banda,
si volem fer una queixa presencial,
tenim una oficina d'Europa a Barcelona,
a Passeig de Gràcia.
Allà està l'oficina del Parlament Europeu
i de la Comissió Europea,
just davant de la pedrera.
Ah, mira.
O sigui que allà tenim l'oficina
de la Comissió i del Parlament Europeu
i allà ens podem adreçar
per moltes coses,
per demanar informació,
per presentar queixes, etcètera.
Però després tenim una altra cosa
que tenim el nostre anyat,
que són les noves tecnologies,
els ordinadors.
Internet, eh?
Aquesta denúncia per internet.
Clar, tu fas una denúncia per internet
i ja n'hi ha prou.
És a dir,
les institucions tenen bústies
amb formularis ja preconfigurats
que tu pots omplir.
I si no,
et queda el recurs de tota la vida,
que és una carta manuscrita,
i l'envies per correu postal,
que també val.
Clar, aquí el problema és
on ho envies.
I per internet,
amb la denúncia,
suposo que també has de buscar
a quin apartat,
a quin departament correspon allò,
a qui té la competència d'allò.
Sí, mira,
aquí hem de fer,
hi ha diverses vies, no?
Primera via,
utilitzem la Comissió Europea
com la institució
a la que ens queixerem, no?
La Comissió Europea
té una plana web
i allà dins de la plana web,
a la portada,
trobaràs un apartat que diu
els nostres drets, no?
Tu cliques als nostres drets
i allà t'explica
les possibilitats que tens
de plantejar queixes
a la comissió.
I llavors et diu,
doncs miri,
vostè el que haurà de fer
és una denúncia, no?
I a la denúncia
haurà d'escriure
qui és vostè,
quins són els fets
que denúncia, no?
I què és el que creu vostè
que s'incompleix, no?
I nosaltres
ja ens encarreguem
de la resta.
I per tant,
simplement,
has de fer això.
també pots fer una altra cosa
i és dir,
escolti,
jo m'identifico,
però jo no vull que sabi
qui ha fet
aquesta denúncia.
I per tant,
la Unió,
en aquest cas,
la Comissió Europea
es compromet
a guardar-te el secret.
i per tant,
investigar,
investigar,
però sense,
diguem-ne...
Respectar l'anonimat.
Efectivament.
Per tant,
la Comissió Europea
seria l'interlocutor.
És un dels interlocutors.
En aquest cas,
la Comissió Europea
què fa?
Investigar.
Investiga,
sobretot,
els incompliments
que fan els estats,
perquè a vegades
ho pot fer una empresa,
però si l'empresa després
l'estat no l'obliga
a fer determinades coses,
doncs és l'estat
qui estan complint,
perquè és l'estat
qui hauria de fer
complir a l'empresa.
Llavors,
investiga l'estat.
en el termini de 12 mesos
decideix si hi ha un incompliment
o no hi ha un incompliment.
Fent ella tota la feina.
Tu simplement
el que has fet
és comunicar
que fer aquesta denúncia
i ja està.
És a dir,
no tens més responsabilitat,
no et costa diners,
no et costa res.
Ells investiguen,
investiguen,
pregunten a l'estat
i si arriben a la conclusió
que aquell estat ha incomplert,
llavors el que fa
la Comissió Europea
és plantejar un recurs
davant del Tribunal de Justícia.
És a dir,
ells mateixos assumeixen el cas
i plantegen el recurs.
són els que es gasten els diners.
Aquesta és una de les vies
i és una via molt eficaç.
Jo he vist
més d'un procediment d'infracció
iniciat per la denúncia
d'un particular.
En sèrio?
Et recordes el cas?
Hi ha centenars,
centenars,
és a dir,
moltíssims.
De fet,
la principal font
de denúncies
i d'investigació
que té la Comissió Europea
són els ciutadans.
Els ciutadans
són els que estan vigilant
perquè pensa que
la Comissió Europea
no arriba a tots els racons
d'Europa.
En canvi,
els ciutadans,
amb aquesta via tan fàcil,
fent una denúncia
dient-li
escolti,
l'estat està fent això,
està donant una ajuda
il·legal a una empresa
i aquesta ajuda
m'està perjudicant a mi
perquè la meva empresa
no ha rebut aquesta ajuda
i si no li hagués donat
aquesta ajuda...
Jo m'imagino
que però la feina
deu ser fer la criba
perquè potser
hi ha denúncies
que la Unió Europea
diu que això
no és competència nostra.
Sí, efectivament,
és a dir,
ells poden fer
però tot el que és
compliment de les normes
de dret europeu
és competència de la Comissió
i per tant,
només que tu diguis
miri,
és que hi ha aquesta norma
de la Unió Europea
que s'està incomplint,
ells investiguen la resta,
ells ja miren
si realment hi ha hagut
aquest incompliment o no
i sí que és cert
que han de fer una criba
perquè les denúncies
que arriben són moltes
però ja et dic,
no són denúncies.
A més a més,
la Comissió Europea,
la seva normativa interna
estableix que s'obliga ella
a contestar
el ciutadà
que ha fet la queixa.
Això està molt bé.
I per tant,
és a dir,
hi ha una obligació
en un termini determinat
de dir,
escolti,
hem iniciat el tràmit,
hem preguntat
i ja li direm
com van les coses,
fins i tot abans
que hi hagi una resolució definitiva
i per tant,
això és una bona notícia.
Alfons,
com pot ser
que funcioni tan bé
a nivell europeu
i tan malament
en general
a nivell de casa?
perquè el sistema
encara no està viciat
perquè la Unió Europea
és relativament jove?
Bé,
la Unió Europea
té una sèrie d'avantatges
i és que ha agafat
les bones pràctiques
dels estats
i per tant,
són aquestes
les que s'han universalitzat,
les que s'han generalitzat
a nivell de tot Europa
i això és una bona notícia.
Tot i això,
també s'ha de reconèixer
que té els seus vicis,
té els seus vicis
perquè a vegades
no deixa de ser una administració,
les administracions
són lentes també,
a vegades
les coses
no es fan ben fetes.
però sí que és cert
que des de la perspectiva
d'agafar els millors exemples
dels estats
això ha fet
que la Unió Europea
sigui més protectora
dels ciutadans
que ho són a vegades
els propis estats
perquè ha agafat
el millor d'Alemanya,
el millor de França,
el millor d'Anglaterra,
el millor d'Espanya,
el millor de...
i això s'ha convertit
en pràctica generalitzada.
Doncs ja ho sabeu,
podeu fer denúncies
si considereu
que s'estan infringint
alguna de les normatives
de la Unió Europea.
fixa't,
hi ha una altra possibilitat
també,
i és
i si les pròpies institucions
de la Unió Europea
no funcionen,
què passa en aquest cas?
Ah, si jo vull denunciar
les institucions
de la Unió Europea.
Clar, perquè la Comissió Europea
per exemple
ha fet una cosa
que a mi no m'agrada
o que jo considero
que és contrària a dret
i que està vulnerant
els meus drets.
Doncs també hi ha mecanismes
de denúncia
que també són, diguem-ne,
gratuïts.
El defensor del poble europeu.
Això existeix?
Existeix.
Tenim una figura
de defensor del poble europeu.
És com un síndic de greuges.
Efectivament,
és com el síndic de greuges,
com el defensor del poble a Espanya,
doncs també tenim
una a nivell europeu
que el que fa és
canalitzar les denúncies
dels ciutadans
per mal funcionament
de l'administració
de la Unió Europea.
I li podem escriure
en aquest cas
a través d'internet
un mail
a ell directament?
Efectivament,
també hi ha una plana web
dins de la plana
del Parlament Europeu
del defensor del poble europeu
i allà hi ha una bústia
on diu
fes-me una denúncia
i jo la investigaré.
Com es diu aquest senyor,
ho sabem?
Aquest senyor
és grec.
Quina mena de càrrec
que té de quants anys
i com és escollit?
A veure,
és un càrrec escollit
pel Parlament Europeu
i és una persona
que s'eligeix
entre les persones
de reconegut prestigi
i d'independència
dins dels estats membres.
Acostumen a ser gent
que a vegades
ja han exercit
aquest tipus de càrrecs
en el seu estat d'origen.
En aquests moments
el defensor del poble
és un grec
i està exercint
les seves funcions
des de fa no molt de temps.
No recordo exactament
l'any
que el va ser anomenat
però no fa molt de temps.
I bueno,
va fent,
vull dir,
també és un...
Moltes vegades
aquest tipus de denúncies,
ell el que fa
quan arriba a aquesta denúncia
és transmetre
aquesta denúncia
a l'òrgan,
a l'institució
de la Unió Europea
dient-li ell,
es queixen
del que estàs fent
i a vegades
la pròpia institució
corregeix
i si no corregeix
dona explicacions
i al final
el defensor del poble europeu
decideix
si aquest senyor
realment
està complint
o no està complint,
si aquesta institució europea
està complint
o no està complint.
No té possibilitat
de sanció,
però en tot cas
ja s'ha d'adreçar
a la justícia.
Sí,
en aquest cas
el que fa
és adreçar-se
al Parlament Europeu
i dir-li
escolta,
et notifico
que hi ha aquesta institució
o aquest òrgan
que està fent això
i llavors el Parlament Europeu
dins dels seus poders
de control polític
pot controlar
el que està fent
aquesta institució
o aquest òrgan
de la Unió Europea.
És a dir,
que tenim moltes vies
i el Parlament Europeu
que és una altra via
també podem escriure
i fer una queixa
al Parlament Europeu.
Quan ens adrecem
a la comissió
o quan al Parlament Europeu?
Tenim llibertat,
podem fer-ho a tots dos.
És més,
ens podem queixar
per moltes vies,
és a dir,
ens podem queixar
a la comissió,
ens podem queixar
al Parlament Europeu
i fins i tot
ens podem queixar
si és casos relacionats
amb incompliments
de la pròpia Unió Europea
al defensor del poble,
és a dir,
els tres a l'hora
i després cadascuna
segueix la seva via
i ja veurem
qui és la resolució
i fins i tot
si tens diners
pots utilitzar els tribunals,
però això és diners i temps.
Però els altres són gratuïts
i l'únic que has de fer
és explicar
el més clar possible
quina és la queixa que tens.
Potser una denúncia,
depèn de què es tracti,
doncs pensareu no va enlloc,
però pot ser
una gota d'aigua
en tot una ampolla plena,
vull dir que si comencem
a denunciar,
el cas es pot fer gran,
suposo que ha passat
algunes vegades, no?
Sí, sí,
és a dir,
hi ha molts exemples
de moltes coses
que potser
ara no se li donen
molta importància,
però són petites coses
que eren molt importants
per a una persona
i que ha arribat
i que la pròpia Unió Europea
ho ha corregit
a través d'aquesta via
estalviant el diner
d'anar als tribunals
i per tant jo recomano
a la gent
que utilitzi aquestes vies
i que també les utilitzen
a l'Estat,
a l'Estat per exemple
hi ha la possibilitat
d'utilitzar
el defensor del poble
o el síndic de Greuges
que l'utilitzin,
que l'utilitzin
perquè és una manera
de defensar els nostres drets.
Doncs ja ho sabeu,
denunciar a la Unió Europea
diferents vies,
no teniu excusa
per no fer-ho
si creieu que és just i necessari?
Sí, sí, suposen bé.
Entrem en les dues notícies
de la setmana,
notícies d'actualitat.
Recordeu que la setmana passada
parlaven d'una...
Em sembla que era una proposta,
a veure si ho vaig entendre bé
i si ho dient bé,
del Parlament Europeu
per tal que es considerés
la tonyina roja
com a espècie protegida
i això vol dir
que no es podia,
que es prohibia l'exportació.
Sent que l'exportació,
o sigui,
treure la tonyina roja
de les fronteres europees,
doncs la tonyina roja
s'exporta moltíssim a Japó,
que és el país principal
que la compra
i a més a preus astronòmics,
segons es deia l'Alfons,
doncs el sector pesquer,
especialment els de l'ametlla de mar,
recordo jo,
que es posaven les mans al cap
i deien
però això ens implica molt a la butxaca.
I l'Alfons ens deia
bé, és una proposta
del Parlament Europeu,
possiblement no tirarà més endavant
perquè ja posa un país molt potent
i ells no es volen quedar
sense la tonyina roja,
però sí que ha tirat un pas més endavant.
La Comissió Europea
ha dit que sí,
també ho ha aprovat aquesta proposta.
S'ha alineat també
i allà ja tenim
dues institucions de la Unió Europea
que pensen el mateix,
que s'ha d'incloure
la tonyina roja
dins del llistat
d'espècies protegides.
El que passa
és que en aquest cas
aquesta decisió
té una mica més d'importància
que la del Parlament Europeu
perquè la del Parlament
era una proposta.
La Comissió
en aquest cas
és qui representarà
la Unió Europea
en la reunió
on s'ha de decidir això.
I per tant
ara el que ha de fer
la Comissió
és simplement convèncer els estats
perquè segueixin
el mateix sentit de vot
que tingui la Comissió allà.
És a dir,
la Comissió és qui representa
la Unió Europea
i ell ja ha dit
jo estic a favor
que s'inclogui
aquesta espècie
com a espècie protegida.
Ara ha de convèncer els estats
perquè com que allà també
votaran els estats
perquè voten els estats
voten tots.
On s'ha de decidir això
i quan?
Amb una reunió
a Doha
el mes de març.
No recordo ara
exactament la data.
Crec que era
el mes de març.
Del 13 al 25 de març
que és quan
ens produirà
aquesta reunió.
O sigui
que per decidir
si una espècie animal
és espècie protegida
hi haurà una reunió
es fa aquesta reunió
en què hi participen
tots els països del món?
Participen tots els països del món
que han signat
aquest conveni
de protecció d'espècies amenaçades.
I llavors
és en aquesta reunió
on estan tots els estats parts
on es decideixen
quines són les espècies
que s'inclouen
dins dels llistats
d'espècies protegides.
I si ja hi són els estats
com és que també hi ha
representada la Unió Europea?
Doncs perquè
en temes de medi ambient
hi ha
una competència compartida.
D'acord.
I llavors
en aquest cas
hi ha algunes qüestions
que li corresponen a la comissió
en tant que representant
de la Unió Europea
hi ha altres als estats membres
i per tant
en aquests casos
diguem-ne
tots formen part.
És a dir
aquí si la Unió Europea
anés amb un sol vot
seria molt important
perquè d'una tacada
tindria 28 vots.
El que passa a vegades
és que no tots els estats
arriben al mateix acord
i llavors
hi ha uns estats
que voten una cosa
i uns altres una altra.
O sigui pot ser
que la Comissió Europea
digui
sí, sí
tu n'hi ha una roja
espècie protegida
però que després
els altres 27
per exemple
diguin no, no.
Però per exemple
hi ha hagut
un país com a mínim
que és França
que ha dit
que ells
també votaran
per la inclusió
d'aquest producte.
Però no seria gaire lògic
que la Comissió Europea
vagi amb un sí
i tots els estats
per separat
vagin amb un no.
No.
No.
No és gens lògic?
No.
O la majoria d'estats
fins i tot.
Clar,
però aquí funciona
com si fos un actor
independent
la Unió Europea.
És una cosa estranya.
Però això és perquè
els estats
no han volgut
renunciar plenament
a la seva competència
internacional.
Volen mantenir
un cert poder
dins de l'esfera internacional.
Llavors no han volgut
cedir tot el poder
a la Unió Europea.
I això ho provoca
de situacions
en les quals
la Unió Europea
en lloc de 27
fins i tot
som 28.
Sí, la setmana passada
parlàvem
que no...
bé, la situació
no era ni molt menys
alarmant,
era només una proposta
del Parlament.
Ara que la Comissió Europea
ha dit que votarà
que no a l'exportació
de Tonyina Roja
està el semàfor
més calent.
Està...
Som alarmistes
ja o no?
Bé, alarmistes
encara no.
És a dir,
això de l'alarmista
també depèn
de qui ho miri,
però de fet
encara les coses
no estan gens clares.
Jo de fet
crec que
hi ha països
molt poderosos
que volen
no incloure
aquesta espècie
dins del llistat.
És el que dèiem,
a Japó li interessa
que li segueixi
arribant Tonyina Roja.
I per tant
es necessita
molt de recolzament
i no sé si
l'aconseguiran
aquesta proposta
tant de recolzament.
Ja veurem,
estarem a l'expectativa.
Tenim fins al 25 de febrer
per mirar
com evoluciona la cosa
i ja anirem...
De març.
Ai, de març, perdó.
Ja anirem informant, no?
Islàndia.
Vol ser nou membre
de la Unió Europea.
S'estan començant
les negociacions, doncs?
Sí, sí.
De fet, Islàndia
des que va esclatar
la crisi econòmica
després de molts anys
en què no ha volgut ser membre
mai de la Unió Europea
de sobte
amb la crisi econòmica
va decidir que
l'única via
per assegurar
la viabilitat del país
era entrar dins
de la Unió Europea
i va demanar
aquest estiu
la seva...
Demana d'asil, no?
Fins i tot.
Sí, sí, va ser allò
socor, socor
vull entrar dins
de la Unió Europea
i la Unió Europea
de fet s'ha posat
les piles rapidíssimament
i ja la Comissió Europea
ha analitzat la situació
i ha donat la llum verda
per iniciar les negociacions
i per tant
properament
s'inicien les negociacions
d'adhesió
i jo crec que
un any, un any i mig
Islàndia ja serà membre
de la Unió Europea.
Avui no tenim molt de temps
per desenvolupar
aquesta notícia
però si et sembla
un dia podríem parlar
de tots aquests països
que volen entrar
que estan a llindar
de la porta, no?
Sí, sí, perquè hi ha problemàtiques
molt diverses
i podríem parlar
d'aquests països
dels pros, dels contres
i...
Doncs fem-ho si vols
un dia monogràfic
i incloem Islàndia
perquè només a tall
de titular
a la Unió Europea
li interessa
que entri a Islàndia?
Bueno, Islàndia
és un país
que no suposa
un gran problema
per la Unió Europea
No molesta
potser no pot aportar
molt més que a Baja
Clar, tu penses
que és un país
on viuen 320.000 persones
És a dir
Això no és res, no?
No és res, no és res
és una ciutat mitjana
de l'estat espanyol
És a dir
que no és un gran problema
per la Unió Europea
i no és un país pobre
Això és molt important
Per tant, no li costarà diners
a la Unió Europea
Això és molt important
Vinga, la dada de la setmana
jo no puc esperar més
A veure, estem parlant
de productes
que es posen en un llistat
que es fa setmanalment
productes considerats
perillosos
tant dels que es fabriquen
a la Unió Europea
com dels que venen importats
des de fora
i que per tant
per considerar-se perillosos
pels usuaris
pels consumidors
doncs els retiren
del mercat
Penseu en les joguines
aquelles joguines que tenen fil ferro
dins, per exemple
Fora, fora
Sí, sí, hi ha algunes
molt, molt curioses
Quants n'hi ha?
Estem buscant una dada
Sí, mira
Va, donaré una altra pisteta
Ai, déu meu
És a dir
el producte
el país estrella
dins dels països productors
que tenen problemes
a l'hora de fer el producte
quina és que tu creus?
La Xina
La Xina, efectivament
És que fa molta cosa més, eh?
Perquè entra molta cosa xinesa
dins de la Unió Europea
Doncs mira
del total de productes
58 productes
són originaris de la Xina
Això aquesta setmana?
Aquesta setmana
Sí, són cifres semanals
En el llistat d'aquesta setmana
Sí, 58 productes
I per exemple
Va, per donar-te una altra pista més
Del total de productes
d'aquest llistat
13 han estat detectats
en territori espanyol
I per tant
ha estat detectat
per les autoritats espanyoles
i s'han retirat
de la circulació a Espanya
Per tant, a veure
si m'estàs parlant
de 50 i escaig
pel que fa als productes xinesos
més joguines
que m'has dit
que eren una vintena
13
Anem al centenar de productes
a la llista?
No tants
No tants
En aquests moments
aquesta llista
està conformada
per 53 productes
Ah, està bé
Les joguines també
les entrem
dins d'aquest pack
de la Xina
És a dir, aproximadament
73
això vol dir que
un 45%
són juguines
però pràcticament
un 75%
són productes
originaris
de la Xina
És a dir que
I al fons
això
on es detecta?
Això es detecta
i hi ha moltes maneres
de detectar-se
es detecta a vegades
perquè les autoritats
nacionals
que fan el control
sobre la qualitat
dels productes
veuen que hi ha un producte
que no compleix
amb les normatives
llavors la pròpia autoritat
nacional
que fa retirar-ho
Per això a la duana
Això no
A les aduanes
lamentablement
es detecta molt poca cosa
perquè hi ha tants
tants productes
que a les autoritats
nacionals
li és pràcticament
impossible
controlar
tot el producte
que hi ha
On es fa el control?
Doncs moltes vegades
a les botigues
Directament?
Efectivament
Moltes vegades
a les pròpies botigues
fent unes inspeccions
a les botigues
es detecten
que hi ha productes
que són defectuosos
i llavors es retiren
Però defectuosos
perillosos
Sí
És a dir
quan parlem de defectuós
el que estem parlant
és que no compleix
amb la normativa
Per exemple
un producte
que no està ben etiquetat
és un producte defectuós
i per tant
s'ha de retirar
Però
és molt curiós
perquè en aquest llistat
és un llistat bastant detallat
en el que
se'ns diu
en primer lloc
quin és el país
que ha notificat
aquest producte perillós
En segon lloc
quin és el seu producte
i fa una mica
de descripció del producte
fins i tot amb una foto
perquè et facis una idea
perquè veig el producte
és a dir
aquí està la foto
A continuació
ens indica
quins són els perills
d'aquest producte
Hi ha molts
per exemple
les joguines
el principal perill
és que se'ls poden
empassar els nens
o que estan fets
de material
que són tòxics
o que tenen bosses
de plàstic
que no haurien de tenir
etc.
I després
les mesures
que s'han pres
A vegades és retirar el producte
a vegades és
que el propi fabricant
l'ha retirat
Hi ha cotxes també
Cotxes?
De conduir?
Cotxes de veritat?
Cotxes de marques
molt importants
de la Peugeot
en podem parlar
Això dona per un altre programa
per una secció
tota dedicada a això
Alfons González
moltíssimes gràcies
fins la setmana que ve
Adeu