Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja no et queda res a terra, perquè tot no pots anar, vius el dia, saps que mai no és massa tard, no, no...
No deixarem res ni ningú em pugui prendre el meu present.
Seguirem al teu costat.
Ja no mides mai enrere, perquè et sents acompanyat, perquè saps que m'un somriure t'obriré.
Ja no et queda res a terra, perquè tot no pots donar, vius el dia, saps que mai no és massa tard, ja no vull que siguis meva...
Això que està sonant es diu gratitud.
I gràcies a la que hem de donar nosaltres, el Damià Olivella, per tenir-li avui amb nosaltres.
Damià, gràcies per venir i bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, molt bé.
Dic que estàs ara mateix al número 1 de les cançons més escoltades gairebé de tota Espanya, eh?
Sí, bueno, tota Espanya... Ah, bueno, de les cançons en espanyol o estatals aquí a Catalunya, sí.
Avui ho hem sabut que som... Sí, sí, la cançó més escoltada...
En espanyol s'ha de dir, m'apuntualitzen que en espanyol.
En espanyol o català som els...
Exacte.
Sí, sí, ho hem sabut avui. Estàvem més o menys al número 2 últimament i...
No, no, ara ja estàs al número 1, eh? Confirmadíssim, eh? Totalment confirmadíssim.
He triomfat, campeon.
Allà et podem posar la medalla, només sortir a posar la medalla.
Ja la porto.
La medalla d'or. Home, és que aquestes coses, tal com està ara mateix el programa musical,
és molt complicat d'assolir i, a més a més, per sobre estàs de gent com tan coneguda,
com Alejandro Sanz, etcètera, etcètera.
Començaríem aquí noms, a dir noms i no pararíem, no?
Sí, no, no, estic molt content, estic supercontent, sí, sí, i agraït.
Explica'ns una miqueta d'on surt el Damià Olivella.
Un dia va sortir i va arribar aquí a la ràdio, però abans d'estar on estàs,
com comença la teva traïstòria?
Perquè sé que als 12 anys, més o menys, tu ja tenies clar que això de la música t'agradava molt, no?
Sí, la veritat és que vaig prendre la decisió molt aviat
i després amb el temps vaig veure que potser més que prendre la decisió
era veure cap on em portava la vida, no?
I en aquest procés de deixar-me portar una mica més,
més que pensar-me que jo podia decidir què havia de passar,
sí que vaig començar a voler explicar coses a través de les cançons en la meva llengua, no?
Per explicar les meves històries.
I ho tenies tan claríssim, allò que dius, mira, doncs mira,
allò a les tardes mortes et veia amb una llibreta, amb la guitarra,
i anar fent una mica autodidacta, clar.
Jo, sí, no, totalment autodidacta més que res.
Mira, sí que és veritat que em vaig com...
Vaig trobar en la música una, no sé, una espècie d'obsessió, no?
Vull dir, em va agradar molt i vaig tenir-ho molt clar,
i és veritat que amb uns anys em vaig comprar una guitarra elèctrica
i m'ho vaig...
On vas, tu pares, on vas amb això?
Sí, bueno...
Amb els veïns, què farem?
I m'ho vaig prendre molt en sèrio, vaig pensar, doncs mira,
cada dia tocaré i així n'aprendré,
i una mica inconscientment, doncs amb 15-16 anys,
doncs ja tocava coses i vaig començar també a fer classes,
jo a donar...
Vull dir autodidactes, sí, no vaig anar a cap escola,
a més que res perquè tampoc no...
No vaig acabar d'entendre la filosofia que ells tenien, no?
I ara amb el temps estic molt, molt content de no haver-ho fet,
perquè és que la veritat que no me'ls acabo de creure.
No per res, eh?
En quin sentit?
A veure, explica'm això.
Bueno...
Per l'altre, el solfeig i tot això,
que ho trobes, això fa complicat o què?
No, no, a mi la teoria musical m'interessa molt
i porto molts anys ensenyant-la.
El problema és quan, a veure, és complicat,
però a les escoles de música moderna
t'ensenyen bàsicament jazz,
però és que la gent no sap què és el jazz,
o sigui, a veure, el jazz és improvització,
i porto tota la meva vida improvitzant.
El que passa és que el jazz
dona la sensació que és un tipus de música,
és un tipus de so, no?
En definitiva, el que penso que cal ensenyar a la gent
és a fer música per compartir,
per conèixer gent,
per ensenyar qui ets, per fer art, per...
És una cosa sublim,
no és una cosa que s'hagi de diseccionar
a través de la matemàtica absurda, no?
Sinó de la matemàtica més profunda.
i d'alguna manera penso que ensenyar música és molt complicat,
simplement, igual que ensenyar moltes altres coses,
i la música no deixa de ser una part més d'aquest món
que s'ha frivolitzat i s'ha espatllat molt, no?
Pares a pensar en qualsevol camp de la nostra vida,
des de la salut,
fins a l'ensenyament,
fins a la música,
fins a l'art,
fins a tot,
i tot és un negoci,
i tot és una merda.
Desgraciadament.
Tu t'has de buscar, sí,
tu has de lluitar per trobar la teva realitat
i el teu punt de partida,
dir, escolta,
què estic fent jo aquí?
Estic fent els gilipolles o estic fent música?
Que és un art sagrat des de sempre, no?
I, bueno, t'he fotut un rotllo,
però en aquest aspecte...
No, no, que està molt interessant,
al contrari.
Perquè entenguis que no m'interessa
com expliquen les coses o com ensenyen les coses, no?
I la música és un art molt complex,
i a la vegada molt senzill, no?
Però tu ja saps que avui hem de deixar una miqueta
no només la teva persona,
sinó també aquest primer treball escogràfic
que ens presentes
i que, com el que diu,
és la teva primera criatura física,
almenys, que tenim nosaltres.
Ja no sé si hi ha hagut d'altres criatures,
has estat a altres bandes,
sí, no?
Sí, sí.
He fet moltes coses com tothom,
m'he donat molts tombos i...
Moltes portes de què trucar, no?
Sí, bueno,
potser el meu error va ser...
Potser no trucar per altres portes en el seu moment, no?
Ja m'està bé, també.
És a dir, he fet de tot, no?
Vec fer un disc instrumental quan tenia 20 anys,
que em va obrir les portes en una editorial
per fer alguna banda sonora,
per fer alguns anuncis de tele,
i per expressar-me artísticament.
Però era instrumental i experimental.
en aquest eclecticisme i en aquest cul inquiet que sóc.
Després vaig fer molt blues, molt funky, molt soul.
Llavors vaig fer un disco en anglès,
que va sonar bastant, però que es va acabar el projecte molt ràpid
per equips qüestions.
I ara, des de fa un temps que estic escrivint, que no és en català.
i sembla que això sí que tindrà una certa continuïtat, no?
I a més a més, jo no sé si també t'ajuden gaire les tecnologies.
A mi no.
Punts suspensius.
A tu no.
Estic aquí intentant entrar a Facebook i no puc.
Però dic a casa teva segur que sí.
No, la veritat és que, mira,
soc molt bàsic en aquestes històries, no?
A casa no tinc...
Jo, per exemple, no tinc ni una mica de...
Jo què sé, a l'ordinador tothom...
Tots els músics tenen un programet.
Home, clar.
No, jo no.
Tu no ho tens?
No, no, no, jo...
Ai, em pensava que m'ho deies de broma, eh?
Ara això de que no.
És que m'ha convençut...
ens parlàvem fa la d'Ontena i m'ha comentat que estava molt enganxat al Facebook, aquestes coses.
Sí, però...
On t'enganxes, llavors?
No, no.
Jo, ja et dic, amb la tecnologia així, a nivell de gravar cançons i això,
estic molt peix i penso que m'hi hauria de ficar una mica més.
El que passa és que tampoc vull convertir-me en el que no soc.
Jo soc músic, no?
Llavors m'agrada molt anar a l'estudi i a l'estudi deixar-me portar, no?
Perquè jo en un estudi em perdo.
Si tinc massa hores per fer cançons, llavors em passa això, no?
Que vull fer un disc instrumental, que vull fer un disc de jazz,
que vull fer un disc de no sé què.
Home, però això és bo.
Perquè tens moltes coses.
Estàs tot el dia en efervescència, no?
Sí, però per mi no és bo.
Per mi t'asseguro que no és bo.
Perquè t'ho dilueixes molt.
Bueno, no, no.
Som en Belònia.
És un caos.
Llavors és un caos.
Jo necessito les coses senzilles i...
Sí, sí.
I qui t'ha posat en ordre per enregistrar aquest ara?
Qui t'ha marcat una miqueta els 4 anys?
La vida.
Sí?
La vida m'ha fotut una hòstia.
També segurament, no?
Sí, no, no, no.
Sí que...
Ja et dic.
Musicalment hi ha tantes vies.
Em va agradar molt la música clàssica, em va agradar el jazz, em va agradar el funky,
el blues, el soul, la música pop, la música d'arrel, la música hindú, la música vera-vera.
O sigui, és que em va agradar de tot.
Llavors, va arribar a un punt que tot això he de dir, bueno, escolta, ara tinc ganes d'explicar coses, d'explicar la meva versió dels fets, no?
I com que totes les versions són interessants i poden obrir en un moment donat una pista o un punt de vista diferent, doncs és interessant, no?
I penso que a la gent ens hem d'expressar i hem de ser qui som i, hòstia, sempre és maco i sempre és gratificant, no?
Que algú s'expressi, que algú sigui ell mateix i dius, hòstia, això no ho havia sentit mai clar, perquè només tu pots dir així, no?
I ara ja entenc, perquè m'arribava una nota de primera dia, pop, funk, funk, soul, jazz, rock, tot això barrejat en aquest treball discogràfic, dic, no pot ser.
I sentint-ho és veritat, hi ha una miqueta de tot, potser per això que em comentaves ara, no?
Perquè t'agraden tantes coses que dius, bueno, ensenyem una miqueta de tot a la gent i després potser ja farem la tria, no?
Sí, sí, la música m'ha portat per tot arreu una mica, no? Em sedueix molt fàcilment, no?
Faig un acord de jazz i, hòstia, a seguida me'n surt un altre i un altre i una per aquí, o agafo un piano i vull fer una peça així més, jo què sé, més clàssica i, hòstia, em mola, no?
I llavors, jo soc un defensor molt, a veure, hi ha molts tòpics, no? El músic de jazz és bo, el músic de pop no és tan bo, són tonteries que diu la gent, no?
La música, tota la música, qualsevol estil de música, que els estils no existeixen, però qualsevol estil etiquetes aquestes que fotem perquè som així de...
Al final es poden fer molt bé i molt malament tots, no? El que sí que té el pop, que m'agrada molt, com a música popular, que és la música del pop, la música de la gent, sense classes ni distincions, és que engloba totes les músiques.
O sigui, en el pop hi podem tenir qualsevol gran artista de masses, però és que resulta que aquell artista potser amb la seva música incorpora el funky, el jazz, el soul...
Sí, sí, pots fessicar qualsevol estil musical, no?
Pots dir qualsevol cosa, qualsevol cosa, no? Passa que, bueno, estem una mica atrapats en la informació, en aquest accés a informació, però realment la música popular et permet entrar per tot, per tots els estils, no?
I això, clar, a mi em va molt bé, a mi m'agrada molt. Tot plegat, emmascarat en una teòrica simplicitat que a mi m'interessa molt.
A mi personalment em va molt bé, aquesta simplicitat, perquè tinc tendència a complicar-me i és un defecte que tinc.
Llavors em va molt bé i, hòstia, tio, tens una guitarra, una bateria, un baix, un teclat, uns coros i una lletra. Busca't la vida.
I això em va de puta mare, perquè és que si no és allò que ja no sé, ja no sé, em paro, no?
I llavors, d'alguna forma, a partir d'aquí també m'interessa molt tot el que més.
Jo abans em mirava molt la música, les cançons, i ara em miro molt des de qui és qui fa la música,
què explica, quina mirada té, quin exemple dona i com veu ell la vida, no?
I que hi hagi una consonància i una ressonància constant i conseqüència en el seu missatge i en el seu fer, no?
A mi se'n la veu tremoló.
A mi tornarà per tu el camí, si no et puc sentir.
A mi tornarà per tu el camí, si no et puc sentir.
A mi tornarà a mi, si no et puc sentir.
Si no et puc sentir.
Diguem que no és massa clar.
Podrem trobar
En l'horitzó
Un orçó
Pren el sentit
Que et portarà
Que sense por
Tot es pot fer realitat
Porta'm lluny de tu
Podrem trobar
En l'horitzó
Un orçó
Prens el sentit, no tinguis por, sempre endavant, que res no et pugui aturar, porta'm lluny d'aquí tu.
Prens el sentit, no tinguis por, sempre endavant, que res no et pugui aturar, porta'm lluny d'aquí tu.
Prens el sentit, que et portarà, que sense por, tot es pot fer realitat, porta'm lluny d'aquí, podrem trobar, a l'horitzó.
No tinguis por, tira cap endavant, encara que hàgim de marxar lluny, les coses poden sortir si li posem voluntat.
Sí, sí, clar, es posa que a la vida hem de prendre moltes, moltes, moltes coses, infinites, no s'acaba mai.
Però sí que és veritat que a vegades volem manipular les coses perquè siguin d'una manera o d'una altra i crec que viure la vida en pau vol dir, tio, has de seguir caminant, no pots parar, no et permet fer la vida.
El destí aportarà el que sigui, no?
Sí, i a vegades la vida et porta moments que, per desgràcia, no tens massa forces, però has de continuar, no pots fer res més, no?
I llavors és quan t'adones que realment és molt complicat que se t'acabin les forces.
Sempre per molt fotut que estiguis pots seguir si tu vols, no? Realment acabar amb una persona és molt difícil, no?
Podrà haver molts clots, però sempre hi ha el llum, no?
Sempre, sempre pot tirar endavant i algun dia arribarà, no?
Però mai parar, mai parar, mai deixar estancada la vida, no?
Perquè llavors sí que ja l'hem cagat directament, no? Em sembla.
Sí, sí, sí.
Dic que escoltant les teves cançons en aquest treball discogràfic és una miqueta precisament el que acabes de dir tu ara.
És una miqueta com un clatellot a l'aquella gent que es deixa caure, que es deixa...
Doncs mira, m'arrandejo directament i que no vull continuar endavant.
Potser va per aquí, no? Tot el treball discogràfic o no?
Sí.
O almenys ho he entès jo així, eh?
Hòstia, doncs ara m'has acollonit, eh?
Què em dius?
Ara m'has sorprès.
No, sí, sí, sí, perquè el que em diu molta gent és que és molt positiu, no sé què...
I sí, suposo que sí que és positiu, però potser és més el que dius tu, eh?
És un més, ei, va, jo...
És a dir, tu mires al teu voltant i la cosa està fotuda, està fotuda.
No estic parlant de pel·les, estic parlant d'alguna cosa molt més important, no?
D'ànim seria, no?
D'ànim, sí, sí, sí, sí.
Però d'alguna manera no podem parar, el que dèiem ara.
I, evidentment, en aquest aspecte sí que li hem de girar una mica la truita
de veure les coses positives, sense enganyar-se, però...
I també les negatives, però cal seguir endavant, no?
Cal tirar endavant i sí, probablement és el que en aquest disc...
M'ha agradat el que m'has dit perquè d'alguna forma penso que és el que explico en aquest disc
i és el que m'explico a mi mateix, també, no?
De dir, ei, sí, ja sabem que les coses no són com haurien de ser.
Estem molt lluny del que ens mereixem, estem molt, molt lluny del que ens mereixem
i això és molt trist i és així, ho hem d'acceptar.
Penso que estem en un temps en què estem en crisi perquè ens estem adonant que això és així,
la qual cosa és molt positiva i, bueno, doncs endavant, endavant.
Endavant ja aconseguirem alguna cosa, no?
Perquè estem despertant d'una empanada mental que portem tots plegats
i, bueno, escolta, si això és una merda, el que hem de fer és canviar-ho nosaltres
perquè som nosaltres els que ho canviarem, no són ells, aquell punt de, sempre de culpabilitzar els polítics,
escolta, si ells no canviaran el món, el canviarem nosaltres, com ho hem fet sempre,
tota la història està demostrat que ho hem fet nosaltres, no?
Nosaltres quan ens unim canviem el món cap a millor, no?
Doncs escolta, som-hi, perquè és que total pitjor no ho ha d'estar,
vull dir que igual tenim feina però som-hi, qualsevol cosa serà positiva, no?
Parlar de coses positives, jo no sé si aquí hi ha 11 cançons,
que són les que composen aquest treball discogràfic, s'han quedat moltes al tinter, seguríssim,
que potser composeran o seran part d'un proper treball discogràfic
i que fins i tot les podrem escoltar en algun concert.
Jo no sé com ho tens tot això.
A veure, les cançons que s'han quedat fora, les podrem sentir dintre d'un concert
quan et tindrem a sobre un escenari.
Quina barreja de preguntes que t'acabo de fer ara mateix, eh?
Sí, no, no, és molt bolecte perquè això a mi fa fatal.
Contesta la que vulguis.
Va, doncs mira, és que et dic, a veure, que...
No, el que...
Cançons n'hi ha moltes al calaix, la veritat és aquesta,
o si més no hi ha idees de cançons i...
Però, bueno, hi ha la cosa aquella, no em vull repetir,
no em vull repetir, tot i que sé que ho faré, eh?
Però intentaré fer-ho amb una certa dignitat, amb un cert estil, no?
Intentaré... No sé barruer.
Però, vaja, en els concerts sí que m'agrada tant tant anar a posar cançons noves,
però una mica és la lluita aquella entre, com a artista, el que m'agrada fer,
que no ho vull deixar de fer,
i l'altra cosa és com a...
Bueno, per arribar a un sector més gran de públic,
doncs, bueno, has d'escoltar aquesta cançó mil vegades,
has d'inveir les zones mediàtiques totes,
i has de promocionar molt el que...
Jo aquest disc el vaig fer ja fa temps,
i com que tinc aquesta mena d'inquietud,
jo ja tinc un altre disc preparat, no?
Però, clar, no és el moment.
Llavors la vida em diu, eh, tranquil, no?
Com m'ha dit sempre la vida, no?
I li dic, tio, no tinguis pressa, no?
I llavors, doncs, bueno, ja tinc cançons noves
i ja potser ja és...
La feina la tinc potser més en triar-les,
perquè llavors em s'aturo, perquè tinc el mòbil, tinc la gravadora,
tinc tot ple d'idees de cançons,
i, hòstia, realment arriba un punt que em torno loco, saps?
I llavors, doncs, bueno, és qüestió de...
Més o menys, la veritat és que la idea del següent disc ja la tinc,
però, clar, aquest disc fa dos mesos que l'estem posicionant.
Clar, encara està calent, que l'hem entret.
I que imagina't, no?
Llavors, doncs, bueno, amb temps i amb calma,
anar preparant el següent,
i de concert així important ja...
Bueno, tots són importants, eh?
Però així és...
És proper, diguem.
El 17 de setembre toquem el Mercat de Música i Bé de Vic.
Molt bé, Déu-n'hi-do.
El 17 de setembre, que és un divendres, crec, a les dues quarts de nou.
I llavors, bueno, hi ha un altre concert al Club de Mataró,
que crec que és a l'octubre, però no me'n recordo quin dia.
17 d'octubre, diria?
No me'n recordo, no me'n recordo.
I, bueno, van sortint cosetes, sí, sí.
Llavors també estarem per Solson aviat,
estarem... però encara s'ha de concretar.
Però, bueno, ho poso tot en el...
Tinc un Facebook de Damià Olivella,
tinc la pàgina web, tinc el MySpace,
bueno, tinc tot...
Les collons ja de internet una mica, però...
O sigui, posem a Google Damià Olivella i sortiràs, eh?
Sí, sí, surt tot, surt tot.
I vaig posant els concerts i tot això també.
Molt bé.
Ho has actualitzat, tu, la pàgina?
Jo actualitzo...
O tens alguns companys que et donen un cop de mà per dir,
Damià, tu s'entra't a la música,
que això dels ordinadors ja ho agafarem nosaltres.
Bueno, jo m'ocupo dels Facebooks i dels MySpace i això,
i del Twitter també, me n'ocupo jo.
Tampoc crec necessari, ni m'agrada massa que se n'ocupi algú altre,
perquè tampoc...
Vull dir, que algú posi un comentari com si fos jo,
hòstia, no ho trobo...
No ho sé, no ho acabo d'entendre.
Igual algun dia ho hauré de fer, però espero que no.
I el que sí que em porten és la web,
perquè jo tampoc no tinc el coneixement, no?
Bueno, però idea segurament que alguna cosa...
Ei, això no m'agrada, treu-lo, posa això que m'agrada més.
Sí.
Algunes suggerències d'aquestes...
Sí.
Deixant caure, no?
Sí.
Ei, tio, per què no posem això i fem un concurs?
Fes el que vulguis, jo què sé.
A mi no m'atabalis, posa els concerts que toquen,
que això sí que és important, i ja està.
Ai, mira, si hi ha alguna cosa important, doncs...
I com es prepara un concert?
Com ho tens?
Precisament aquest que jo crec que és força important,
al setembre, encara queda un mes i es caca a vista,
però clar, dius, ostres,
ha marcat la música viva de Vic, que és important,
és un bon llistat, no?
És un bon lloc per donar-se a conèixer...
Sí, hi ha una mica la llei de la pèndula aquesta, no?
El concert que sembla poc motivant
i que ja potser hi haurà 30 persones en una sala,
procuro prendre-me'l molt en sèrio
i el concert que hi ha milers de persones
i que allò serà la polla i tal,
doncs aquell potser procuro prendre-me'l més a la lleugera.
Però això, evidentment, requereix d'una batalla a mi mateix, no?
Deu, hòstia, primer vull fer el concert de la meva vida,
doncs penso, però, tio, si el concert...
Diu, que això no pot ser, tio,
que el concert ja molen, com els que ja els sento, no?
I llavors acabo això, omplico la vida,
faig un programa, no sé què,
els músics els porto locos totalment,
ja se'n riuen de mi,
però si al final ho canviaràs tot,
al final ho canvio tot, ho faig tot senzill,
senzill, al final els plantejo de manera senzilla,
no busco enganyar ningú,
no porto ni tècnic de llums, ni tècnic de soni,
jo, no, música, música, cançons i ja està, ja n'hi ha prou.
Però tu i la guitarra sols, no?
Perquè m'ha comentat que tens els músics que t'acompanyen,
i tot això són assajos, segurament,
i preparatius, clar, tot això...
Però no massa, eh?
No?
Si et soc sincer, se n'haurien de fer més, eh?
No t'ho dic com a, mira que xulo que soc,
que no faig assajos, no, és una qüestió de,
mira, sent realistes,
perquè jo pugui fer 20 assajos i fer un superconcert,
he de tenir 20 concerts programats,
però és que no els tinc, ni jo ni quasi ningú.
Aquest és una mica el problema.
Per tant, jo porto uns músics,
aquests músics tampoc els puc portar a qualsevol lloc
i a qualsevol preu,
de dir que, bueno, són col·legues i s'enrotllen,
però la realitat és que has de simplificar.
I en aquest simplificar, jo m'hi trobo a gust.
Hi ha gent que no, i jo m'hi trobo molt a gust.
Doncs parlant de coses que estem, bueno,
que estem aquí a gust,
que te veig molt preparat amb la guitarra, eh?
gairebé des que ha entrat, ja s'ha assegut,
ha agafat la guitarra i ens cantaràs alguna coseta.
No diguis mentides que estic aquí amb el Facebook,
que estic aquí amb l'ordinada.
Això no es diu, home, això no es diu.
Això no es diu, això no es diu.
Això no es diu.
Mentira, cotxina.
No, no, estic molt preparat amb la guitarra.
Estic aquí, mira.
Sí, sí, no, no, mira, mira.
Escolteu, escolteu.
Ai, que bé que ha sonat, eh?
Que ens cantaràs, sisplau.
El segon senzill, potser, d'aquest ara.
El segon senzill, d'acord, eh?
Sí, és una idea, eh?
No, que si tu tenies pensat una altra...
Jo tenia pensat la que has dit.
Quina d'elles?
El segon senzill.
Ah, a veure.
No, no, jo estic pensant que...
No, no, molt bé, molt bé.
M'estàs sorprenent perquè l'estàs ensoltant tot.
Tinc una xuleta, eh?
Ah, tens una xuleta.
Sí.
És que m'està començant a pensar que tenies alguna cosa de bruixa, eh?
No, no, no, a veure.
El que hem parlat abans no, ha sortit a la meva inèrcia d'escoltar el disc.
Vale.
Però de la segon, el de la cançó, ho sabia ja...
Aquesta sí, vale.
Perquè tinc un apuntador, tinc un apuntador.
Doncs més enllà.
Tinc un convidat de pedra, que per mi em parla.
Vale.
Doncs vinga, escoltem-la.
Bé, més enllà.
Bé, més enllà.
Les paraules que no em deixen dir
tot allò que tu has estat per mi, eh?
Sento que ara ja puc descobrir
tot allò que no he pogut sentir, eh?
He sentit que vols marxar ben lluny
Que ja res mai no et podrà aturar, no, no
Potser junts podem trobar camí
En sabal, enlloc, sols vull marxar d'aquí, eh, eh
Obro els ulls i no puc veure
Que tot és el meu davant
Que res pugui fer-me enrere
Trobaré més enllà dels dies
Rere les estrellades
Al meu lloc
Més enllà del temps
I deixaré vells camins enrere
Ja no hi ha frontera
Més enllà
Trobaré
Les paraules que no poden dir
Tot allò que tu has deixat en mi, eh, eh
Sento que ara ja puc compartir
Tot allò que no he volgut sentir, eh, eh
Tornarem la llum de l'alba
Em tindràs al teu costat
Quan tu deixis d'esperar-me
Quan tu deixis d'esperar-me
Tornarem la llum de l'alba
I trobaré més enllà dels dies
Rere les estrellades
Rere les estrellades
El meu lloc
Més enllà del temps
I deixaré vells camins enrere
Ja no hi ha frontera
Més enllà de l'alba
Més enllà de l'alba
Tornarem el llum de l'alba
Tornarem el llum de l'alba
Tornarem el llum de l'alba
Tornarem el llum de l'alba
Tornarem el llum de l'alba
Ei, ei, ei, ei
Tranquils, eh
Home, Damià, que me'ls poses, eh
Me'ls poses a la gent
I després qualsevol
Els pots fer fora d'aquí de l'emissora
Ei, ei, ei, relaxeu-vos
Relaxeu-vos
Fantàstic, eh
Gràcies.
No, no, al contrari a tu.
Ah, s'ha encantat, s'ha encantat.
Per cert, que continues de bolos radiofònics, televisius, etcètera, etcètera.
Tens una mica de feina, no, aquests dies?
No només aquí a Tarragona, sinó també anar caminant.
Aquests dies sí, estem de promo, demà estem a Lleida,
dimecres estem a Girona i a la nit a fer un bolo mig privat.
És una història.
Llavors, el dijous al matí anem al programa del CUNY, a TV3.
Ah, molt bé.
Bé, el CUNY, però que ara hi ha el...
El CUNY està de vacances, ara estan els altres companys
que el substitueixen durant aquests dies.
Exacte.
I res, i llavors, aquí treballant, és que ara l'agenda, és que soc fatal.
No me'n recordo.
Tu saps que tens molta feina i que has d'estar a la guai de tot, no?
Amb la pila ben posada i amb energia...
Però llavors tinc 4 o 5 dies lliures, crec.
Sí, quina paraula.
Dic que tens dies lliures i la resta de dies com són, saps?
Desclarir tot, clar.
Treballar.
Clar, treballar.
Treballar.
Clar, no són lliures.
No són lliures.
No pots fer el que vulguis, de veritat.
Encara que t'encanti el que estàs fent.
Sí.
Val, quina redundància.
Sí, sí, sí, sí.
Has vist, eh?
Però a la poca ja fem llibertat, no?
No és igual.
Damià, moltíssimes gràcies, ha estat un plaer.
Igualment.
Vinc la propera.
I si pot ser ja, que sigui amb una actuació aquí a Tarragona,
o presentant el proper treball geogràfic,
o el que sigui, que aquí ens tindràs pel que vulguis.
Vindré, segur.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Les paraules que no poden dir.
Tot allò que t'ho has deixat de mi, eh, eh,
sento que ara ja puc compartir.
tot allò que no he volgut sentir.
Tornarem la llum de l'alba, em tindràs al teu costat.
Quan tu deixis d'esperar-me, em trobaré.
Més enllà dels dies, rere les estrelles, al meu lloc.
Més enllà del temps, hi deixaré.
Vens camins enrere, ja no hi ha tanteres.
Més enllà trobaré.
Més enllà dels dies, rere les estrelles, al meu lloc.
Més enllà del temps, hi deixaré.
Vens camins enrere, ja no hi ha tanteres.
Més enllà trobaré.
Tornarem.
Tornarem.
Tornarem.
Tornarem.
Tornarem.
Fins demà!