Gràcies per ser-hi.
que fem amb col·laboració amb la Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona.
Fins ara hem descobert moltes coses.
En parlar, per exemple, del funcionament intern de la Protectora,
ens van obrir les seves portes.
Us hem parlat també del xip, de les vacunes...
I també hem dedicat un programa a parlar sobre el comportament animal.
Si us recordeu, ara fa 15 dies ens va acompanyar una etòloga.
I avui ens centrarem en conèixer històries personals.
Històries personals, però, associades a l'adopció d'algun animal.
Anem presentant els nostres convidats.
Ens ajuden a coordinar tota aquesta secció.
la Cristina. Cristina, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
El José, també. José, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I la Carmel. La Carmel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I avui heu vingut molt ben acompanyats.
Ja tenim la Cinta Xaverri. Cinta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
També s'acompanya el Carles Albiol. Carles, bona tarda.
Bona tarda.
Qui són, Cristina? Qui són ells?
Doncs ells són dues persones que tenen a casa seva un gos de la protectora.
La Cinta va adoptar el Blanqui fa un temps i el Carlos va adoptar el Nico.
I són un exemple que els gossos es poden adoptar, tot i que no siguin cadells,
i són igualment agraïts i es pot gaudir igualment d'ells.
Doncs mira, escolta'm, Núria està molt bé, no? Avui parlem en primera persona, d'experiències pròpies.
Clar, el primer que us hauríem de preguntar és com és que vau agafar l'opció.
Suposo que vau pensar, vull tenir un animal, vull tenir un gos,
i per què vau anar a la protectora i no el vau, per exemple, comprar o d'una altra manera?
Bé, en altres, la meva dona sempre havia tingut un gos a casa,
amb la qual cosa els animals per a ella són molt importants, no?
Llavors, el que sí que teníem molt clar és que,
havent els problemes que hi ha a la societat actual, no?,
amb tants gossos que són abandonats,
teníem molt clar que no el compraríem,
que, vull dir, hi ha masses gossos que es poden acollir a casa
i que tothom diu que són molt més agraïts, no?
I el Blanqui, per què? Què us va agradar, del Blanqui?
La que buscàveu?
Bé, jo era el Nico, el meu.
Nosaltres no buscàvem un gos en especial,
ni que sigués cadè, ni que sigués d'un tamany específic.
El que passa és que vam anar allà per una col·laboració
i quan el vam veure, allò que t'hi fixes per algun motiu, no?
Va sortir com una xispa, no?
S'ha de dir que el Carlos és membre de la penya de l'Espanyol
i llavors ells fa un temps van fer un dinar popular
per ajudar la protectora amb el que van recaptar,
ens van ajudar molt.
Va ser per Sant Aticle, potser?
Sí, per les festes Sant Aticle, sí.
Llavors, bueno, vam...
Vam establir un contacte a través d'aquí, no?
Sí, ens vam apropar a la protectora i vam veure el Nico, no?
Llavors ens va cridar l'atenció, no sé,
per algun detall, perquè et mira d'una manera especial, no sé,
és com una xispa, no?
I llavors ens vam fixar en ell i ens vam plantejar si el podíem tenir, no?
Perquè sobretot nosaltres vivim en un pis, no?
No és que sigui gaire gran, però també vam valorar els pros i els contres, no?
La meva dona viatja molt,
però, bueno, jo tinc un horari que puc estar molt amb el gos, no?
Llavors també vam valorar que si el podíem tenir a casa,
si no, si seria molt gran el pis o no,
però també vam valorar que sempre estaria millor a casa amb dues persones, no?
Que amb una gàbia, tot i que estan molt bé i molt ben atesos,
però sempre estarà millor en una casa petita
que amb una gàbia amb vuit gossos més, no?
Es deia Nico ja? O li vau posar a vosaltres el nom?
No, li vam posar a nosaltres.
Per què, per què? Això és el nom sempre...
Tampoc t'ho sé dir, la veritat,
perquè vam estar plantejant uns quants noms,
però al final va sortir Nico i Nico.
Jo crec que és molt important el que ha dit el Carlos
perquè és molt important que el gos estigui a un pis ben tractat,
molt ben acollit,
perquè a la protectora ens arriba el cas contrari
de gent que diu, bueno, en canvi de pis,
ara tinc un pis més petit i el gos no m'hi cap.
I el deixen allà, clar,
i el gos allà a la protectora malauradament estarà amb una gàbia
que segurament estarà molt pitjor
que en un pis ja sigui més gran o més petit.
De fet, ell també a casa està molt tranquilet,
pobra, no molesta gens.
Quina rasa és el Nico?
Un labrador, creuat amb... no ho sabem.
Un mestís.
Un gos gran, eh?
Sí, sí, o sigui, pesa 21 quilos,
però és que no ens altera res el nostre ritme de vida.
Vull dir, nosaltres s'adaptem amb ell
i ell s'adapta a nosaltres i tot es pot fer, no?
Doncs ara acabem de conèixer el Nico,
ara tot seguit coneixerem el Blanc
i com és que la Cinta el va adoptar,
però abans, si ens ho permeteu, us presentem un dels gossos
que encara busquen família.
La Iris és una gossa mestissa de Bigel Tricolor.
Té una mica més d'un any i va arribar el passat mes d'octubre
procedent de la gossera.
Va ser abandonada quan encara era un cadell.
És molt bonica, té un caràcter tranquil.
És ideal per a una família amb nens
que li vulgui donar tot l'efecte que es mereix.
Doncs vinc, ara sí, ara anem a conèixer la Blanqui.
Cinta, què tal? Bona tarda, novament.
Hola, bueno, es diu Blanc.
Blanc? Blanc.
Blanc, blanc, blanc.
Blanc, blanc, blanc, blanc.
Sembles jo.
Sí.
Bé, és una mica semblant a el que ha explicat el...
Ara no sé el nom.
Carles.
El Carles, una mica semblant.
A mi m'agraden molt els gossos,
el meu marit també, potser a mi em tiren més,
però bé, ens agraden molt els dos.
I, bé, per una sèrie de circumstàncies,
ara ens venia bé a agafar un gos
i vam anar a la protectora,
en part la mateixa raó que ha dit ell.
Vull dir, el gos en ve d'anar a comprar,
sent que hi ha tants abandonats
i tants que necessiten una atenció especial,
doncs vam pensar en anar a la protectora.
Ara som, bé, som col·laboradors,
no voluntaris, però socis.
I, bé, vam anar a la protectora,
vam veure, ens van deixar una miqueta aconsellar
per les persones que estaven allà,
vam veure i també vam veure un,
blanquet, molt d'allò, molt,
es veia molt dòcil, molt tendre,
molt, bé, molt, molt maco.
I ens van decidir per ell.
I, bé, doncs el vam portar a casa
i molt bé, eh?
Vull dir, un animal molt...
A casa tampoc cap problema.
El que passa és que després
sí que li va sorgir algun...
Bé, després ja tenia un...
Com és caçador, raça caçadora,
és un mestís.
És nerviós, no?
No, a casa no.
No, és molt tranquilet, eh?
Molt tranquil i molt d'allò.
Però al carrer, quan veu gats...
Surt corrents.
Se'n porta a la sang, això, oi?
Sí, o sigui, si el gat surtis corrents,
l'aniria a darrere.
Com el gat es queda parat,
l'es queda parat.
I, aleshores, doncs, bé,
costa moure'l molt d'aquesta situació.
I, bé, doncs, aleshores vam...
Sí, la cinta està treballant juntament
amb la etòloga que va venir la setmana passada,
la Yolanda Blanco,
i, bueno, per això estan treballant, no?,
per intentar arreglar aquest problemetat.
Sí, sí, petit problema, en realitat,
tampoc és que sigui gaire d'allò, no?
Però, bueno, doncs vam pensar
intentar solucionar-ho
per anar més còmodes
quan anem pel carrer, almenys, no?
I, bueno, van contactar amb la Yolanda
i estem treballant en solucionar-ho, eh?
Carmela, pel que estem veient,
el cas de la Cinteta, el Carles,
són dues persones, doncs, que ja,
en parella, que ja sabien el que volien.
Ja havien tingut gossos
i ja anaven direccionats.
Això és habitual entre la gent
que us ve a la protectora?
O heu de fer cada cop més
aquesta sessió d'assessorament?
Diguem així.
Hi ha una mica de tot.
Hi ha molta gent que té molt clar
que vol un gos,
hi ha molta gent que ve,
diguem, una mica més perdut
i llavors sí que necessita assessorament.
Hi ha molta gent, com ara el Carles,
que és una mor a primera vista
quan veuen el gos
i hi ha d'altres que sí necessiten
una mica de consell
depenent del que realment necessiten,
o sigui, si tenen nens,
si no tenen nens,
si és una persona gran
necessitar un gos més tranquil,
si és algú jove
i li agrada fer esport
doncs potser s'emporta un gos
que realment necessita
té molta energia
i necessita fer molt d'exercici
i nosaltres els que estem allí
que coneixem els gossos
llavors sabem més o menys
quin és adient per cada cas.
En tot cas també llancem
aquest missatge de tranquil·litat
per la gent que s'ho estigui pensant
en el sentit que ni el Carles
ni la Cinta han tingut problemes
després no han tingut sorpreses
després a l'hora d'endur-vos l'animal a casa.
No he tingut cap sorpresa, no?
A l'hora d'endur-vos l'animal a casa
en principi tot ha anat bé, eh?
Tot el procés molt plàstic
Sí, sí, sí.
Vull dir que us heu acostumat a seguir, no?
Cristina, vull dir que això
l'experiència és positiva, no?
Sí, sí.
Nosaltres, a més a més que aquest programa
volíem que fossin persones
que han adoptat gossos
que no eren cadells
que eren gossos ja adults
que expliquessin en primera persona
que no hi ha cap tipus de problema
que els gossos s'aprenen
i que l'experiència
normalment és positiu.
Sí, sí, no, cap problema, eh?
Vull dir, s'ha adaptat perfectament.
Les pautes més o menys a casa
que nosaltres fem
anem a treballar, tornem
jo m'he puc dedicar tota la tarda
diguem, amb ella i això
i cap problema, eh?
Molt bé, molt bé.
Una altra pregunta
Quina és la diferència?
Aconsellaríeu més aviat
adoptar cadells
o adoptar gossos ja crescuts?
Home, depèn.
El que està clar
un cadell
que hem comentat moltes vegades
és més mono, no?
Quan l'agafes
però també és més dur
la tasca d'educació
que aprenguin les normes.
En canvi, un gos adult
a partir de l'any
són molt més...
Tenen, doncs, com una persona, no?
Que tenen la intel·ligència
i estan molt més desenvolupada
i t'entenen més fàcil
quan els renyes
o els hi marques
una sèrie de pautes.
Llavors, de cara a educar-los
quasi, quasi és més fàcil
a partir de l'any d'edat.
Sí, però també hi ha qui busca
el gos de raça, no?
El gos més...
Hi ha qui busca també
el gos de raça.
És a dir, que busquen gossos
molt específics, no?
I a vegades potser
el gos més petaner,
entre cometes, no?
Quina una mica apartada, també, no?
Sí, la veritat és que hi ha...
Molta de la gent
que s'adreça a la protectora,
per desgràcia,
venen buscant una marca
molt específica de gos.
Quina?
N'hi ha moltes.
Quan està de moda
el bulldog francès,
per exemple,
tothom demana un bulldog francès.
Un bulldog francès a la protectora.
Hem de dir que sí que n'hem tingut,
però que ja és una mica més estrany
que t'arribi un gos
que normalment val un dineral,
si vas a una botiga a comprar-lo,
i que no es deixa abandonat
així com així.
Llavors,
el que també es demana molt
és el Yorkshire,
que són gossos petits,
que són molt monos
i fan molta gràcia.
A mi m'agradaria preguntar
al Cint vellós,
el Carles i la Cinta,
com us ha canviat a vosaltres
personalment la vida
des que teniu els respectius gossos,
el Blanc i el Nico?
O sigui, vosaltres,
personalment,
com us ha canviat la vida?
Home,
a mi en positiu,
completament.
Jo sí,
si sé d'aquesta experiència,
ho hagués fet abans.
Ho tinc molt clar.
mai havia tingut un gos a casa,
però és que a mi,
jo molts dies estic sol
i no em limita gens.
Vull dir,
jo surto a córrer
i me l'emporto a córrer.
Surto a fer un passeig
i me l'emporto.
Vull dir,
ara arribaré a casa
i ell estarà esperant-me
amb tota l'alegria del món.
Vull dir,
sempre,
totes són experiències positives,
no?
I el tu, Cinta?
Sí,
semblant.
Bé,
jo he repetit,
vull dir,
nosaltres havíem tingut un altre
i ara
hem agafat aquest.
Doncs això,
vull dir,
que en el nostre cas
vam repetir,
vam tenir un gos,
ens va morir
i vam esperar un temps
perquè no podíem
i aleshores ara
hem tornat a fer el mateix.
Vull dir,
el fet d'anar,
sortir,
poder anar amb l'animal,
ens agrada molt fer excursions,
el portem al camp,
corre,
disfruta
i val la pena
inclús anar
només d'excursió
per veure
la il·lusió
i la felicitat
que té l'animal.
S'ha de dir
que el blanc
quan ens has enviat
alguna foto
ha pegat
un canvi brutal.
Va sortir
que estava primer
de por
feia poquet
que estava
la protectora
i el vau adoptar
i la veritat
que està maquíssim.
Està molt maco,
molt maco.
Ens van enviar
unes fotos molt xules.
Si voleu compartir
aquesta experiència
tan positiva
igual que el Carles
i la Cinta,
aquí teniu un suggeriment,
un altre dels gossos
de la protectora
que busca família.
El Lucky
és un mestís
de bòxer
de color canyella
de tamany gran.
Els llacers de Tarragona
el van trobar perdut
i desorientat
ara fa quatre mesos.
És molt afectuós
amb les persones,
molt juganer,
extrovertit i enèrgic.
Ara passa els seus dies
en una gàbia
esperant que algú
l'acolli.
I s'acaba d'incorporar
amb aquesta tertúlia
del molt més cap a l'UTS
una persona
que potser coneixereu
és d'aquí de Tarragona,
és una cudalgoda
il·lustradora,
és la Maite Ramos.
Maite, bona tarda.
Maite, bona tarda, benvinguda.
Hola, bona tarda,
benvinguts a tots.
Una persona que ha viatjat
molt pel món,
a Buenos Aires,
Xangai,
a la Grat,
he viatjat moltíssim.
Ara però,
a Tarragona has trobat
un racer, no?,
de la ciutat natal
i has tornat?
Sí, fa tres anys
i alguna cosa més
que estigui aquí.
I Maite...
I molt ben acompanyada,
més a més,
perquè estàs acompanyada
de la Nefertiti.
Ei, la meva Nefertiti.
No la toca a ningú,
la meva Nefertiti.
Com és que li has posat
aquest nom?
Que sona egipci?
No, jo vaig tindre
quatre gossos
que es deien Ramsès,
Ramsès 1, Ramsès 2,
Ramsès 3, Ramsès 4,
i vaig pensar
que era hora
de canviar una miqueta.
I en lloc de Ramsès
posar-li Nefertiti.
I aquesta fascinació
per Egipte,
d'on et ve?
Bé,
durant molt de temps
vaig fer uns llibres
a l'Argentina
que eren
les civilitzacions
antigues
per nens, no?
Aleshores em vaig quedar
tan immorada
de la Nefertiti
i del Ramsès
que, bueno,
va ser una possessió
mental
de la meva vida.
També li hauries pogut dir,
per exemple,
Pantera Rosa, no?
Perquè vas formar part
de...
A veure,
vas il·lustradora
de la Pantera Rosa,
dels Picapiedra...
Sí, sí, sí.
Sí, però no trobava
que fos tan bucòlic
ni tan romàntic
ni res de res, no?
Vaite, com és la Nefertiti
i com és que et vas decidir
parella
quan vas anar a la protectora
d'entre tots els gossos
que hi havia?
Ai, Déu meu,
va ser una cosa terrible.
Vaig arribar aquí a Tarragona
el juliol de fa...
En fi, encara no fa quatre anys
em van dir a Vellaterra
que estava perfecta,
però a l'obús portava un tumor
que no s'havia detectat
i, de sobte,
un bon dia,
al cap de dos mesos,
va caure,
enxamplada de quatre potes,
pobre animal,
davant de casa.
Se la va portar a la clínica,
li van fer un escàner,
em van dir
que tenia una hemorràgia intestinal
i que si la volia salvar
era qüestió només de dies,
no res més.
Però això era la teva antiga,
el teu antic gos.
La meva antiga.
I llavors vas anar a buscar-ne
un altre que no resultava
en aquest petit.
I llavors jo vaig pensar
que tota la vida havia tingut gossets
recient nascuts
i vaig pensar que
alguna cosa seria
fer aquell cop
per gossos
grans,
impossibles de sortir,
difícils de sortir,
traumatitzats
i etcètera.
I què té d'especial?
La teva gossa,
la Nefertiti,
com és?
Què té d'especial?
Doncs que és la més especial del món.
Va ser una reina molt jove,
no,
a Egipte,
la Nefertiti?
Sí,
la Nefertiti
va ser exactament...
Estan i ben posats,
eh?
Sí,
no,
no,
és un misteri
d'aquests
que avui s'estan mirant
a veure
si era
l'esposa germana,
no era l'esposa germana,
en fi,
coses d'aquestes,
no?
Però,
bueno,
em va quedar
enamorada
del seu nom,
de la seva història,
de l'història
dels seus déus,
de tot,
sí.
En tot cas,
la teva Nefertiti,
la teva gossa,
no és tan problemàtica
ni tan misteriosa,
no?
No,
no,
no,
no,
és pacífica,
és el pacifisme
sublim,
no,
és una gosseta
maquíssima,
és una mescla
de Rottweiler
mestín,
enorme,
en aquest moment
pesa 41 quilos.
És que això
l'alimentes molt bé,
no?
Home,
si l'alimento bé,
caramba,
em costa més ella
que jo...
que...
Sí,
sí.
S'ha de dir que la Maite
va tenir molt bon cor
i va adoptar una gosseta
que la Nefertiti,
al començament de la seva història,
va ser una mica trista,
perquè l'havien maltractat,
oi?
Molt,
moltíssim,
moltíssim.
Era una gosseta
que l'havien mossegat
per tot arreu,
que li havien mossegat,
li havien tallat
inclús l'orella,
era un animal,
era un animal molt maltractat.
És un gos que va arribar
molt maltractat a la portat.
Molt, molt maltractat.
Amb aquest tipus de gossos,
ho hem comentat alguna vegada,
és més difícil
després que s'acostumin
a confiar en una persona?
Home,
tot depèn de...
Primerament,
de la genètica,
no?
Jo crec que és,
en principi,
a part de la genètica,
però,
segona,
si és una persona,
si és un animal,
un ser viu,
que és...
que és un...
En fi,
que és bo,
que està perquè estigui en parell,
que l'estimen,
que estiguin...
En fi,
no tens absolutament cap problema,
ni un,
de tindre aquest animal,
el mateix que un fill,
o el mateix que qualsevol cosa.
Doncs ara,
si us presentem
a la tercera animal,
al tercer gos de la protectora,
que potser pot fer cap a casa vostra.
La Lluna és una Golden Retriever
de 3 anys
que en la seva curta vida
ja ha patit dos abandonaments.
Porta només uns dies
a la protectora
i està molt trista.
És molt bona
i també tranquil·la.
Només vol una família responsable
i que, sobretot,
no la tornin a abandonar mai més.
Doncs avui parlant
amb persones que han viscut
això en primera persona,
saber si la redundància
és l'adopció
a la protectora
d'animals i plantes de Tarragona,
la Maite,
que s'acaba d'incorporar,
Maite Ramos,
que ens explica l'experiència
de la Nefertiti,
però també ens han acompanyat
la Cinta d'una banda
amb el Blanc
i el Carles amb el Nico.
Abans,
Maite,
li hem preguntat
a ells dos
com els havia canviat
a ells la vida
des que tenen aquest gos adoptat.
A tu particularment,
com t'ha canviat
a tu personalment la vida
des que tens la Nefertiti?
Bé,
és una vida molt agraïda.
Des de lloc
és una vida de sacrifici
perquè hi ha vegades
que no et trobes bé
perquè el pitjor
que pot passar
en una persona
que té un animal
és que es trobi malament
i hagis de demanar socorro
amb algú,
cosa bastant difícil,
però és una espiritualitat empàtica
que hi ha
entre aquell animal
i tu.
És a dir,
aquell animal et mira
i no és un animal,
és un ser vivent
que et mira
i et comprèn
i tu el comprens amb ell.
No cal dir res més.
No hi ha paraules.
Arran d'això,
us volia preguntar
a cadascú de vosaltres
un detall,
quina és una de les millors coses
que us ha passat
amb els vostres respectius gossos?
Carles,
per exemple.
Jo no sé.
Un moment que recordeu,
especialment.
Diria moltes,
però jo cada dia que m'aixeco
ja el veus
com un boig d'alegria
només veure't cada matí.
Per mi és molt important
i em fa començar el dia
de molt bon rotllo,
molt content.
No se't tira damunt del llit?
No, perquè no el deixo entrar,
però només obrir...
Que se n'ho faria, no?
Sí, sí, sí, no, sí.
Cinta,
i a tu, particularment,
a quins moments del dia
et fan més feliç amb algú?
Doncs, bueno,
quan t'aixeques
i el trobes allà
que, bueno,
és un moviment,
allò,
una bogeria.
Després,
quan arribo
de treballar
al migdia
i després,
per la tarda,
el fet de poder anar amb ell
i passejar
i les excursions,
com he dit abans,
quan anem al camp
i el veus feliç
i content.
I a la Maita?
No,
jo al camp
no hi puc anar
perquè em trobo
des de l'empedida
anem a enviar
el que és automobilística.
No em veig
en aquest moment,
en aquest cor,
però jo,
en fi,
li faig
el millor del món
per menjar,
dorm,
dorm,
fins que ve el meu marit
a dormir al llit,
dorm amb mi al costat,
me'n recordo perfectament
que el segon dia
que estava a casa,
que tremolava
com una fulla,
de repent,
a la nit,
sento
damunt del llit
i era ella
que es va posar
tan llarga
i mira que és llarga,
perquè és gran,
41 quilos,
i es va posar allí
i durant un parell de mesos
va estar dormint allí
entre mi i nosaltres.
I jo estava encantada,
és que estava encantada.
Ens queden dos minutets
des de la portadora,
voleu afegir allò
el missatge final.
Sí,
a mi m'agradaria dir
que aquestes són només
algunes de les històries
de gossos que han sortit
a la protectora,
tenim gossos
que estan fent teràpies
per persones
amb alguna malaltia,
gossos que estan fent agility,
tenim el Brutus
que està fent agility
que també va sortir
a la protectora,
o sigui que animem
a tothom que vingui
i com sempre
que conegui
el nostre espelut.
I diu que en l'adopció
salpen dues vides,
la del gos que surt
i la del gos
que podria entrar,
no?
Exacte,
hem de tenir en compte
que al sortir un gos
es deixa un espai lliure
i els gossos
que queden a la gàbia
tenen més espai vital
a més de poder permetre
que altres gossos
malauradament
que estan fora
puguin tenir
també el seu espai
a la protectora.
Doncs Cinta Xeverri,
moltes gràcies
i que vagi molt bé
amb el Blanc.
Vale,
gràcies a vosaltres.
Carles,
també moltes gràcies.
A vosaltres.
I que tingueu bones estones.
Pogueu veure molts partits
amb el Nico, eh?
Partits de l'Espanyol, no?
Sí.
El Burda, no?
Com marca l'Espanyol, no?
Això també, sí, sí.
És pericú, és pericú.
Maite Ramos,
també moltes gràcies
i molta sort
i que vagi molt bé
amb la Nefertiti.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
I també, com sempre,
com s'habitua,
gràcies al José,
ens hem acompanyat també
la Cristina,
la Carmela,
gràcies a vosaltres
i fins d'aquí uns quants dies,
aquí pocs dies.
Gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.