Hola, Núria, bona tarda. Som aquí a Urgències, de Joan XXIII.
El que passa és que no vam bé dintre d'Urgències,
som una mica apartadets per no interferir en la feina del dia 20,
en aquest moment de la tarda, aquest nou servei d'Urgències de l'Hospital.
Ja t'explicaré com està tot, perquè volem parlar no només a nivell físic
de com estan les instal·lacions noves, sinó també a nivell, per exemple,
del programa de triatge, que ja funciona des del mes de juny,
que també en parlarem.
Per fer-nos acompanya la subdirectora mèdica de l'Hospital, de Joan XXIII,
és la doctora Rosaura Reig.
Doctora Reig, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
A més a més, vostè coneix molt bé tot el que és l'engranatge d'Urgències,
perquè ha treballat durant molts anys.
Sí, he treballat més de 13 anys a Urgències,
i per tant tinc experiència amb l'assistència a Urgències.
Déu-n'hi-do com queda des de fora, no?
L'entrada, només ja veure l'entrada, el que hem vist ara fa un moment,
ha quedat prou bé, no? L'exterior, però també naturalment els interiors.
Sí, exteriorment hem millorat molt la imatge,
però la veritat és que interiorment és quan es nota més la sala d'espera,
és molt àmplia, hi ha seients per a tothom,
i hem guanyat molt amb espais molt més dignes pels pacients que assistim.
Hi ha petits detalls com, per exemple, la televisió, no?
Allò, imatges, no?
Abans no sé si hi era, però penso que no, eh?
Sí, sí que hi havia una televisió.
El que passa és que la ubicació que tenia no es podia veure per a tothom,
ara té una ubicació que es veu des de tota la sala.
Hem fet, hi ha dues sales d'espera diferenciades,
una sala d'espera pel pacient pediàtric i una sala d'espera pels adults.
La sala d'espera de pediatria té una taula de jocs,
té una televisió pròpia on se mataran els programes adients pels nens
i la sala d'espera de adults és una sala independent.
Tot plegat és un espai, estem parlant d'un espai gran,
estem parlant d'aquest, almenys el nou espai d'urgències,
de mil metres quadrats, vull dir que estem parlant d'una zona força àmplia.
Sí, en total la superfície de metres quadrats guanyats són mil metres.
Hi ha l'àrea d'assistència i l'àrea de no assistència
on s'inclouen la sala d'espera, l'àrea administrativa,
i bé, tot hem crescut i hem millorat molt les condicions
del serre i d'urgències del nostre hospital.
L'anterior servei, és a dir, el que hi ha aquí al costat mateix,
continua funcionant en alguns aspectes o ja no?
Sí, el servei que hem tingut fins ara continua funcionant,
hi ha els boxos d'assistència dels pacients que requereixen un box,
requereixen una assistència més continuada,
i bé, el servei d'urgències de moment té aquestes dues àrees,
l'àrea que encara no s'ha inaugurat però que comença a funcionar
a poc a poc aquesta setmana, i l'àrea on ha estat sempre
les urgències.
El servei d'urgències és un servei que té una reforma programada
en diferents fases, ara és la primera fase,
i posteriorment, amb el pas del temps,
es n'anirà reestructurant totes les urgències
per millorar també les condicions.
Ara, el més proper, serà veure una nova àrea de pediatria,
que entrarà en funcionament en breu,
de fet, properament, no sé si és en breu, però properament.
Sí, nosaltres avui hem fet el pas dels pacients de nivell menys complex
i dels pacients de traumatologia a l'àrea nova, on es fa l'assistència,
i si no és demà serà dijous, que farem el pas dels pacients pediàtrics
també a la nova àrea de pediatria.
Ho hem fet de forma progressiva per facilitar, detectar petits errors
que hi puguin haver i fer les coses a poc a poc.
Tampoc ens interessava fer-ho de cop d'un dia a l'altre.
Com és aquesta nova àrea de pediatria? Abans ja en parlàvem una miqueta, com és?
És una àrea on inclou sis boxos, on hi ha un box de crítics,
i bé, hi ha una sala d'espera pròpia per pediatria
i un espai molt més dimensionat per l'assistència del pacient pediàtric.
Els metges, els doctors, les doctores, els infermers i infermeres
que treballen a urgències, què és el que han notat?
El que diuen, què comenten d'aquesta nova zona d'urgències,
el nivell de treball del dia a dia, que s'hi facilita més la feina, aquest nou...
Home, estèticament, i l'amplitud dels espais fa que la gent treballi amb més confort.
El personal és el mateix personal que està treballant a les urgències des de fa molts anys, no?
Senzillament, fan un canvi d'ubicació i treballaran en un espai més ampli,
amb millors condicions per treballar.
A nivell tecnològic, ha millorat també?
A nivell d'accés, no sé, dels oxígens, tot plegat, a nivell tecnològic?
Bé, no pel fet de passar a les noves urgències.
Nosaltres ja havíem anat millorant prèviament,
intentant digitalitzar els electrocardiogrames,
coses que ja portàvem temps a l'hospital funcionant,
i que ara, a nivell de les urgències, s'aniran posant, no?
Però el nivell tecnològic és el mateix que hi havia a existir abans,
perquè pensem que ja tenim un bon nivell tecnològic per a les urgències.
Ara, no fa gaires mesos, va ser, crec que el juny d'aquest any,
va començar a funcionar un nou sistema de triatge a urgències, no?
Com ha anat durant aquests mesos, com ha anat,
i la prova de l'estiu, la prova del mes d'agost, com ha funcionat?
Ha funcionat molt bé, portem, com bé dius, des del mes de juny,
el pacient quan arriba a urgències, dona les dades d'administració,
i des d'allà s'alcida a l'àrea de triatge,
on una infermera li fa les preguntes bàsiques
per valorar el seu estat general i orientar la seva patologia,
llavors es classifica amb un nivell assistencial,
i segons la classificació es dona una prioritat o no es dona una prioritat.
Però el fet que en poc temps, en 5-10 minuts,
se'l cridi al pacient i se li facin aquestes preguntes
i a la vegada se li informi de la prioritat que se li ha de donar
tranquil·litza molt més els malalts i els acompanyants,
i tothom ho valora com a molt positiu.
Perquè abans era un temps d'espera,
fins que cridaven que podia passar mitja hora, un quart, tres quarts, o més, fins i tot, no?
Bé, intentàvem que no fos més.
Algun dia de molta afluència d'urgències,
doncs, bueno, se'ns allarguen una mica més els temps de triatge.
Però el fet d'ordenar-ho i classificar-ho tots en un programa,
doncs, ha fet que hem anat millorant
i que, a més a més, la població, els malalts ho veuen com a alguna cosa molt positiva.
La valoració que nosaltres hem fet i que fan els malalts és molt positiva.
Perquè el sistema de cribatge és conegut,
és a dir, hi ha uns criteris ben clars i estaudars?
Sí, sí, és un sistema estandarditzat
que s'utilitza en la majoria de serveis d'urgències estatals
i que classifica el malalt per cinc nivells de triatge
i, per tant, doncs, els dona una prioritat d'assistència
de pot esperar, no pot esperar,
l'espera ha de ser de mitja hora o pot esperar 120 minuts, etc.
Hi ha paràmetres també d'edat, diguéssim,
allò infants, gent gran, o no?
Bé, el pacient pediàtric té la seva adaptació
del programa de triatge de pediatria
i la resta, doncs, bé,
el programa valora, segons la complexitat,
li dona un nivell.
El fet de ser una persona gran
no és el mateix una persona amb una edat jove
amb una patologia determinada
que no que sigui una persona gran.
El programa també valora l'edat
com a augment, increment,
que necessiti que s'hagi d'atendre més ràpid el pacient.
És a dir, té en compte totes les condicions.
Si té febre, l'edat del pacient,
el temps que porta de trobar-se malament, etc.
Suposo que per davant de tots els més crítics
que ja entren directament, no?
El pacient crític, el pacient que arriba amb ambulància,
que arriba portat pel 061, pel sistema d'emergència,
és un pacient que no es realitza el triatge,
entra directament al box de crítics
i es fa l'assistència immediata.
Estem parlant de propòsit d'aquest nou sistema d'emergències,
aquesta nova àrea d'emergències de Joan XXIII,
amb la subdirectora mèdica,
que és la doctora Rosaura Reig,
que ella, com dèiem al començament,
porta molts anys treballant en urgències
i coneix molt bé el sistema, l'engranatge,
i l'hauríem preguntar precisament en aquest sentit.
Hi ha una tipologia específica dels pacients
que van a urgències d'un hospital com aquest,
com el Joan XXIII?
Tipologia concreta, hi ha un pacient
que nosaltres el diem pacient menys complex,
que part d'aquests pacients es podrien
assistir a atenció primària,
i després hi ha un altre tipus de pacient
que és el pacient urgent,
el pacient que està greu,
i que és el pacient propi dels serveis
d'urgències hospitalaris,
que té un percentatge
que ingressa a l'hospital,
que requereix proves complexes,
i per tant és el pacient
que està més estona a les nostres urgències.
Valorar quin percentatge,
habitualment nosaltres ens movem
entre un 60-65% de pacient menys complex
i la resta són pacients urgents realment.
És a dir, que hi ha molts pacients
que potser han d'anar directament al cap,
esperant a sort,
sinó al cap de l'àrea bàsica,
que no pas venia aquí a urgències,
i en canvi encara continuen venint a urgències.
Sí, la població pot decidir on va
si es troba malament.
Sí que quan triem el pacient,
els pacients triats com a nivell 5 de triatge,
són els pacients que no tenen,
són els últims que s'assisteixen
perquè no tenen una urgència real.
Aquest tipus de pacient sí que pot assistir-se
a atenció primària.
Però la gent també busca el que li és més fàcil.
Igual no ha pogut anar al metge de capçalera
i ve aquí perquè és l'únic moment
en què pot buscar l'assistència.
Però sí, aquest pacient es podria assistir perfectament
a atenció primària, sí.
Tornant al molt servei d'urgències
i parlant del personal que hi treballa,
és suficient el personal que hi ha ara mateix a urgències?
Quants professionals hi ha treballant?
Com funciona tot plegat?
Hi ha torns?
Hi ha un personal per menú i altres que van variant?
Hi ha personal, hi ha diferents tipus de personal.
Hi ha saladors, hi ha administratius,
hi ha auxiliars d'infermeria,
infermeria i personal facultatiu,
és a dir, metges.
El personal no facultatiu,
és a dir, els no metges,
realitzen torns de dematí, de tarda i de nit.
I el personal facultatiu,
hi ha part d'ells que realitzen guàrdies
i, per tant, fan la jornada de 17 hores
o de 24 hores als festius
i la resta treballen també amb torns de dematí o de tarda.
Es fan alguna mena de formació específica
per al personal d'urgències,
de cara a l'atenció al públic,
perquè de vegades han d'atendre persones
que estan nervioses,
que arriben i creuen que el seu és el més prioritari
de l'hora d'atendre
i, en canvi, han d'esperar i es posen nervioses.
Vull dir, hi ha alguna mena de tracte diferent,
de formació, entre cometes?
Nosaltres, quan arriben els nous metges a l'hospital,
se'ls fa una introducció i un curs de formació d'urgències
i en ell inclou el que havies comentat tu.
Cada pacient que ve urgències,
per ell, la seva patologia,
el seu problema és el més important.
No valora que potser hi ha un altre pacient
que necessiti l'assistència més ràpid.
Llavors, tenir la capacitat de tranquil·litzar,
d'explicar de què pot esperar-se
i que no passa res perquè esperi mitja hora,
és molt important.
De fet, ho he dit, nosaltres intentem formar
la gent, el personal que treballa urgències
en aquest aspecte.
També tenim, en horari de matí i de tarda,
una persona d'atenció a l'usuari
que aquest paper també ens ajuda a fer-lo,
a donar explicacions i a dir a la gent
que s'ha d'esperar una mica
i que quan puguem l'atendrem.
Cal ser d'una fusta especial o no?
Jo crec que per treballar urgències
t'ha d'agradar,
t'ha d'agradar molt perquè és un lloc
que no és
es treballa molt,
es treballa de vegades
en situacions extremes
de molt risc per a la persona
que estàs assistint
i això necessites
tenir una mentalitat molt forta
i agradar-te molt les urgències.
Nosaltres tenim la sort
de tenir una plantilla
amb molta experiència
que treballen urgències
perquè volen estar urgències
i són dels llocs
on nosaltres ens podem sentir
molt orgullosos
de la gent que tenim.
Són una gent amb molta experiència
i els agrada molt estar aquí.
Un personal que ara treballarà
més a gust amb aquestes noves instal·lacions
i que encara ho farà més
en un futur proper
amb aquestes incorporacions
de nous serveis
com ara l'àrea de pediatria
i amb un calendari instal·lert
imaginem ja
per nous canvis
per aquest procés de remodelació
que és més ampli
i que s'ha anat materialitzant
en aquests propers mesos, anys
en principi?
Sí, la reestructuració final
de les urgències
inclou les tres fases.
En principi ja és important
s'ha fet la fase 1
i progressivament
s'hauran d'anar fent
la fase 2 i la 3.
A mesura que es vagin fent
millorarem les condicions del servei.
La 2 i la 3
han de consistir en grans trets.
Són àrees que s'han de remodelar
però que depenen
d'altres remodelacions de l'hospital.
Hi ha una àrea
on hi ha uns quiròfans
que han de canviar de planta
i això va lligat
a unes altres obres
de la setena planta de l'hospital.
Quan es vagin lligant
aquestes reestructuracions
podrem llibrar espais
i anar ampliant el servei
amb metros sobretot
i amb capacitat
amb boxos
i amb espais
per fer més còmode
l'estada dels pacients
a les nostres urgències.
Molt bé, doctora Rosseura Reig,
subdirectora mèdica de l'Hospital
Joan 23.
Gràcies per vint
a les portes d'urgències
avui aquí a Tarragona Ràdio.
Ens ha agradat molt conèixer-ho per dintre.
parlant d'això
també en nom dels professionals
que hi treballeu
en el dia a dia
que són molts
i que ara podrem fer-ho
amb aquestes noves instal·lacions
que avui hem obert portes
i que ja anirem seguint
com van evolucionant
a mesura que avanci el temps.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.