Ja torna a ser dijous i no podem passar una setmana més
sense saber què fa la Unió Europea.
Ens ho explica com cada setmana, dins l'Espai All Europa,
l'Alfons González, professor de dret de la Universitat Rovira i Virgili.
Alfons, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Vas prometre que no parlaríem de crisi.
Bé, jo ja veia que creuaves els dits.
Sí.
No, que tenies els dits que creuaves i dic, ai, no vas a sopiar-me'n.
Saps què passa?
Que la notícia aquesta setmana em semblava que era una mica diferent de les altres
i per tant convenia dir alguna cosa.
És positiva almenys, no?
En principi sí, tot i que després ja veurem l'aplicada.
Sí, tu també tens alguna recança com jo, no?
Jo tinc dubtes.
Val, val.
Tinc dubtes.
Doncs, si et sembla, comencem com sempre per la dada de la setmana,
que avui ens hauries d'explicar, volem saber quantes peticions,
quants drets de petició s'han fet efectius davant del Parlament Europeu l'any 2009.
Què és un dret de petició?
Bé, el dret de petició és la possibilitat que té qualsevol ciutadà de la Unió Europea
o qualsevol resident de la Unió Europea, encara que no sigui nacional d'un estat membre,
de fer qualsevol consulta al Parlament Europeu
sobre qualsevol qüestió relacionada amb l'activitat de la Unió Europea
i que l'hi afecti amb ell directament.
És a dir, qualsevol cosa que tu consideris que pot estar relacionada
amb l'aplicació d'una norma europea,
amb la possibilitat que la Unió Europea treballi en un determinat àmbit
o qualsevol cosa que fa l'Estat incomplint normes europees,
tu pots fer una petició al Parlament Europeu perquè estudia el tema.
Però una petició com per fer una proposta o per fer una denúncia?
Podries fer una denúncia? És molt ampli.
Per tant, si anem a l'oficina d'Europa directa que tenim a la plaça Imperial Tarraco,
qualsevol pregunta que els temes també seria?
Sí, el que passa és que a l'oficina aquí vas a preguntar coses per demanar informació.
Ah, no seria això.
I en canvi no, el dret de petició és demanar alguna cosa.
Escolta, jo demano que el meu estat resulta que jo crec que tinc dubtes
perquè està incomplint això que és una normativa europea.
O per exemple, jo crec que la Unió Europea no està fent una cosa
que hauria de fer en base al que diu la normativa europea.
O a mi m'agradaria que tothom que porta un paraigües molt gran de color verd
doncs tingués aquest dret concret des d'Europa, que fessin la normativa.
Podria ser, però cuidado perquè ja veurem,
quan parlem del nombre total de peticions que s'han fet durant l'any 2009,
que un nombre elevat de peticions han estat desestimades
perquè no tenen res a veure amb la Unió Europea.
I jo crec que si fessis aquesta petició del paraigües et diria
això no és competència de la Unió Europea i per tant desestimem.
Més del 50% de les peticions han estat desestimades
perquè no tenen res a veure amb la Unió Europea.
La gent demana, que diuen, no, escolti, això no té res a veure
i no ho acceptem.
Dret de petició que és allò que ens has comentat alguna vegada,
que és la possibilitat que tenim nosaltres de demanar-ho via mail.
Sí, el dret de petició es pot fer per una carta postal o per e-mail,
però això es fa davant del Parlament Europeu.
Una altra cosa diferent és, per exemple,
queixes que tu puguis fer sobre el mal funcionament de la Unió Europea
o sobre el mal funcionament d'un estat davant de la Comissió.
Tu pots utilitzar les institucions europees per queixar-te,
doncs el Parlament Europeu o la Comissió, qualsevol de les dues.
I de la mateixa problemàtica et pots queixar amb una i a l'altra.
Sí, perfectíssimament.
Oh, val.
Doncs es tracta que anem pensant quantes peticions,
dret de petició s'ha endut a terme durant l'any 2009 davant del Parlament Europeu.
Pensa que són centenars de milions de persones que poden fer peticions.
Sí, no, a mi és una xifra que, bueno, jo ja ni m'hi poso a pensar, al fons.
Jo dic, però si els oients es volen entretenir, jo ja ni m'hi poso.
A veure, aquesta seria la dada que la resoldrem a final del programa.
I ara arriba el cos de l'AI Europa d'avui,
que ens parla sobre unes mesures de la Unió Europea
per tal d'evitar una possible futura crisi.
Si mai torna a veure una situació catastròfica de crisi,
que no ens esquitxi, que no ens toqui.
Anem a posar el remei, no?
Sí, un dels remeis.
Sí, el remei abans de la ferida.
Clar, jo crec que una de les coses que més ens han queixat els ciutadans europeus
és que aquesta crisi l'estem pagant nosaltres.
És a dir, s'han fet retallades de determinats retribucions econòmiques als funcionaris,
determinats drets que teníem consolidats, com per exemple el xec BB,
o per exemple s'han pujat els impostos, no?
I diuen, sempre paguem els mateixos que són els treballadors, els ciutadans, no?
Aquesta és una de les queixes.
I l'altra queixa que és veritat i que representa que això ho aniria a peivagar tot,
l'altra queixa és no ho preveien.
Clar, no ho preveien.
I per què no paga això qui ha provocat la crisi?
Qui ha provocat aquesta crisi financera?
Doncs van ser els bancs que van tenir conductes poc apropiades, no?
Van especular massa, van donar prèstecs a gent que no l'havien de donar,
després van vendre els prèstecs a altres bancs amagats dins de productes financers
que semblaven rendibles i solvents.
I llavors això provoca una crisi bancària d'enorme magnitud
i al final el que han de fer els estats, el que van fer en un primer moment,
i això va fer pujar molt la despesa social, va ser rescatar aquests bancs,
posar diners perquè aquests bancs no s'enfonsessin,
perquè si s'enfonsaven els bancs, darrere anaven els ciutadans, no?
Llavors el primer de tot era salvar els bancs.
Es van haver de posar tants diners per solucionar això,
això i altres coses, que ara venen les retallades, no?
I les retallades venen en forma de pujar impostos, etcètera.
I la mesura de la Comissió Europea quina és?
Una mesura, eh?
Una. De moment proposa una cosa.
Per evitar futures crisis.
Sí, el que diu és que hem de crear un fons que serveixi per rescatar bancs,
entitats bancàries, que puguin tenir problemes en el futur d'assolvència.
Això no existeix en alguns països?
Alguns països han començat a posar-ho en marxa.
I aquest fons, però la qüestió és, i qui paga aquest fons?
Qui posa aquests diners?
Però el fons a nivell europeu, eh?
Sí, la qüestió és que ara la proposta és que es cregui,
que hi hagi una normativa a nivell europeu
i que cadascun dels estats, doncs, aporti, no?
En principi, com que encara no se sap com sortirà la cosa,
no està decidit si això serà obligatori, si serà orientatiu,
si serà un fons a nivell completament europeu o fons estatals, etcètera.
Això encara no se sap, no?
Però la idea és que es cregui un fons per rescatar bancs
i que aquest fons estigui nodrit per diners que hagin aportat abans els propis bancs.
Val, és que sembla lògic.
Com és que no s'ha fet fins ara, això?
Bueno, perquè ningú havia pensat que els bancs jugarien d'aquesta manera
i que al final tothom haurien d'anar a rescatar els bancs.
Tu sempre penses que els bancs t'han de rescatar tu, no tu els bancs, no?
És allò que, senyors, els diners que guanyen a final d'any,
els beneficis que té el banc, doncs, un tant per cent se'n va cap a aquest fons
per si les coses van maldades, que és el que fem tots a nivell quotidiano,
d'estalviar una miqueta per una urgència.
És un impost que haurien de pagar els bancs.
Un impost encara no sap la quantitat, però es parla d'entre un 2 i un 4% dels beneficis.
Clar, tu ho planteges com una cosa positiva,
de dir, escolta, no hem de sempre pagar als ciutadans els plats trencats,
perquè no ha estat en principi bé, això s'hauria de discutir molt,
però culpa nostra, no hem de ser els que ho paguem,
aquesta mesura farà pagar les entitats bancàries, no?
Però de retrop no ens afectaran els altres, perquè si el banc un tant per cent l'ha de destinar amb aquest fons,
jo penso que, com a mínim, a mi em pujarà en la taxa de manteniment de la targeta.
Clar, aquí hi haurà una altra cosa, que és si això els bancs ho repercutiran en els seus clients, no?
És possible, el que passa és que aquí ve també el tema de la competència,
és a dir, els bancs tampoc no poden repercutir-ho tot als clients, no?
Perquè si no els clients aniran a buscar el banc que li repercuteixi menys coses, no?
I per tant, el que aquí passarà és que una mica la llei de la competència
permetrà, doncs, que no tots aquests nous costos que tenen els bancs acabin pagant-ho als clients, no?
A no ser que tots els bancs arribessin a un acord de fer això, que això està prohibit pel dret.
És el que sembla el dret de la competència, i el dret de competència impedeix que les empreses
concertin preus iguals pels seus serveis, no?
Perquè, clar, això perjudica el consumidor, no?
Si això es descobrís què passés, doncs, llavors es sancionaria els bancs per acords i legals.
Quan es posarà en marxa aquesta mesura?
Bueno, ara per ara és un misteri.
La idea inicial, això és una proposta de la Comissió Europea,
l'acord l'ha de prendre, finalment, doncs, el Consell i el Parlament Europeu.
S'intentarà que això es tracti durant el mes de juny, no?
Però tardarem en veure el resultat final.
També la Unió Europea té la voluntat de presentar això com a proposta
a la propera cimera del G20.
El G20 és un grup en què es troben els 20 països més poderosos del món, no?
A veure si aquesta idea és recollida per aquests països i s'implanta a nivell mundial.
Però encara no sabem si la proposta de la Comissió Europea es quedarà en una proposta
amb un cala i això finalment veurem aquest fons de rescat a nivell europeu
pagat pels propis bancs.
Fons de rescat ja n'existeix?
Existeix. A nivell de bancs, a Espanya, per exemple, no existeix.
És a dir, ara s'ha creat un fons de rescat, no?, a nivell espanyol,
però s'ha creat a càrrec del pressupost, quan ha hagut tota aquesta crisi,
a càrrec del pressupost del propi estat, no?, dels pressupostes del General de l'Estat.
S'han hagut de treure partides destinades a altres qüestions per finançar ajuts als bancs.
El Fons Monetari Internacional sí que compliria una miqueta, o sí que té una reserva...
El Fons Monetari Internacional, juntament amb el Banc Mundial,
fan activitats d'aquest tipus, però treballen una mica també com a bancs.
I quan donen diners, els donen a canvi d'un tipus d'interès determinat,
si tu compleixis unes determinades condicions, etcètera.
I, per tant, no és un fons, diguem-ne, que automàticament serveix per ajudar amb algú,
sinó que el que fa és donar-te un préstec a tu per solucionar-te un problema, no?,
com fan amb els ciutadans.
I això és diferent.
Això és banc en crisi, doncs, a través d'aquests diners que han aportat els propis bancs,
intentar solucionar la crisi d'aquest banc perquè això no repercuteixi en els clients.
Això s'ha de veure com s'articula, que suposo que aquí està la part més lenta i difícil de tot plegat,
perquè, clar, un banc pot portar els seus números impecablement,
haver de pagar igualment el fons, i llavors que aquests diners que ell paga,
bé, com passa amb tota la comunitat de veïns, no?,
doncs estiguin a expenses que es destinin, com passa ara mateix amb la mea europea, una miqueta.
Amb els bancs que no compleixen.
Amb els bancs que no compleixen.
I és, bé, jo he fet els deures perquè estic, no?, pagant-los de més.
Sí, però, vaja, tu entres a formar part d'una comunitat, en aquest cas, de bancs, no?,
on hi ha un risc, i, per tant, hi ha d'haver un risc que és compartit.
I sí que és cert que aquí els que menys, els que juguen de manera més neta seran els que al final sortiran perdent,
però, vull dir, jo crec que és un risc que hem de córrer i que no hem de córrer nosaltres com a ciutadans,
perquè mira com estem.
Val.
Això no matarà la competència entre entitats bancàries?
No.
Perquè, clar, si jo vaig malament és igual perquè ja em cobreixen els altres, llavors, clar.
No, no, perquè després aquí hi ha altres qüestions, eh, després aquí hem de veure els directius,
les responsabilitats penals que puguin arribar a tenir per una mala gestió, etcètera, eh,
vull dir que aquí, simplement és un fons d'emergència.
Ara ja s'ha hagut de crear, no?
Sí, sí, sí.
Doncs el que es fa és preveure, i preveure, sobretot, perquè no hagin de pagar els estats
amb els diners destinats a altres coses, com puguin ser serveis, o temes socials,
o el funcionament ordinari de l'estat.
I ara ho estem pagant amb diners que hem hagut de treure d'un altre lloc.
Doncs així estan les coses, i ja veieu que almenys ens quedem tranquils
des del punt de vista que la Comissió Europea, que Europa, treballa per evitar, doncs,
a futures crisis, per aprendre de l'error i per, bé, encaminar, no?,
encarrilar el camí.
Passem a un altre tema, al fons, que a més ens va quedar penjat la setmana passada,
i jo crec que amb aquests 12 minutets, a veure si tenim temps de parlar-ne,
i és que la setmana del 17 al 20 de maig, comentàvem que el Parlament Europeu
es va agafar tots els seus trastos, les maletes, la cadira, la taula, els papers,
i se'n va a Estrasburg, es va despreçar de Brussel·les a Estrasburg,
perquè de tant en tant toca fer plenari, no?, el Parlament Europeu es reuneix allà.
I allà van seure, i volíem saber com és una jornada d'això del Parlament Europeu,
una sessió parlamentària, què fan exactament?
Clar, pensa que el Parlament Europeu treballa contínuament, no?,
però un cop al mes, durant una setmana, fan sessions plenàries, no?
En aquestes sessions plenàries el que es fa és aprovar definitivament
resolucions, informes o normes, normes que després s'aplicaran
en la nostra vida quotidiana, resolucions en les que es reclamen
determinades coses o informes en què ells han analitzat un tema
i arriben a unes conclusions determinades.
Això passa com en qualsevol reunió, que durant tot el mes van repartint papers,
Sí, el que es fa...
Els parlamentaris s'ho miren, o analitzen i tal, i després ja van allà i voten.
Clar, abans que hi hagi una sessió plenària s'han produït sessions en comissions, no?
I les comissions són els que han treballat aquests textos, o sigui...
Són els petits grups que s'encarreguen de desenvolupar, de treballar sobre un tema concret.
Efectivament, i ells són els que aproven un informe o una proposta de resolució
que després s'ha d'aprovar definitivament en el ple, no?
Les comissions han fet la feina bruta, no?, de redacció i d'esmenes, etcètera,
i en principi el Parlament Europeu revisa una altra vegada el test, no?
Però, si no, el que fa és confirmar-lo i aprovar-lo definitivament.
El temps, durant el mes, la majoria de setmanes es dediquen a reunions de comissions
i de gust de treball, tot i que els parlamentaris reserven una setmaneta al mes
per fer treball de camp, no?, per tornar al territori d'on provenen, no?, per explicar als ciutadans,
per copsar quina és la situació real, etcètera.
És a dir, fan... En principi haurien de treballar, també, eh?
És a dir, és parlar amb els seus ciutadans, no?
I això ho fan un cop a una setmana al mes.
Les altres tres setmanes les dediquen a treballar o bé en comissions
o bé durant una setmaneta en plenari.
I ara, la setmana del 17 al 20 de maig, hi va haver plenari.
Què van decidir?
Ui, van decidir un munt de coses, un munt de coses.
Llavors, jo vaig explicant-te alguns dels temes
i, si vols, els podem detenir amb alguns d'aquests temes que a tu pugui interessar.
Per exemple, estan analitzant l'aprovació d'una directiva
per facilitar les donacions d'òrgans entre tots els estats europeus.
Aquest és un dels temes, no?
O, per exemple, aprovar una directiva.
De fet, són dues directives sobre l'eficiència energètica dels edificis
i dels electrodomèstics.
Saps allò de l'etiqueta A, B, C, D, E, de l'eficiència ecològica?
Doncs això també s'aplicarà als edificis, no?
Doncs una aprovació de directiva també s'ha analitzat amb això.
Per exemple, també estan analitzant l'aprovació d'una norma
sobre com s'han d'etiquetar les peces de roba, no?
La informació que s'ha donat a les peces de roba.
O, per exemple, un tema que a mi em sembla molt graciós o molt curiós,
que és una discussió que hi ha en aquests moments
entre la Comissió Europea i el Parlament Europeu
sobre l'ús d'un pegament per la carn,
per enganxar trossos de carn i fer de diversos trossos de carn un filet, per exemple.
No, no, jo no et paro perquè a mi tots em semblen un puntet surrealista,
però molt divertit.
I ja està, eh? Són els temes que seleccionem com més interessants.
Bueno, hi ha algun més, eh?
Per exemple, el de regular les baixes maternals
per a les dones que són no assalariades, sinó treballades a les autònoms.
També una aprovació d'una directiva.
Estem veient... Escolta, estic veient,
ja abans d'entrar en algun dels temes,
un d'ells ja et dic que és el pagament per la carn,
que, clar, té soquet, eh?
Estic veient que són temes...
M'he millor dit.
Sí, sí. Són temes superdiferents, no?
Mireu, facilitar les donacions d'òrgans a nivell europeu,
eficiència energètica d'edificis i electrodomèstics,
etiquetatge de les peces de roba,
el pagament per la carn,
i regular baixes de maternitat per a autònomes.
Són temes molt diferents.
Clar, tu pensa que la Unió Europea té competències sobre molts temes, no?
I aquesta és només una mostra de les diverses normatives
que en aquests moments estan en estudi
i, per tant, sobre les quals ja s'està pronunciant al Parlament Europeu.
En alguns casos ja s'ha aprovat la norma
i en altres estem encara enmig del procés
i ara simplement s'han fet esmenes.
Clar, tot això,
no estem parlant tota l'estona d'aprovacions ja de caràcter legislatiu, de lleis,
no?
No, no.
Sinó a vegades d'aprovació de present de la proposta.
Clar, és a dir, la Comissió ha fet la proposta
i llavors s'obre un període en el qual
el Consell i el Parlament Europeu fan esmenes
i finalment s'ha d'aprovar la norma.
Llavors, això, de fet, els procediments normatius són una mica llars.
Duren entre un any i dos anys,
depenent del grau de consens entre les diverses institucions europees.
No és allò que dius
tinc la proposta de norma
i els 15 dies o els 20 dies ja s'ha aprovat la norma.
No, no.
La norma, al final, es pacta o s'aprova
entre el Parlament Europeu i la Comissió?
I el Consell.
La Comissió el que ha fet és fer la proposta.
Tot i que, a vegades,
si el Consell i el Parlament Europeu
fan propostes que la Comissió considera interessants,
doncs la Comissió ja les recolza i les incorpora a la proposta.
Però, en principi,
qui aprova, finalment, la norma
és el Consell i el Parlament Europeu.
Doncs, mira,
jo entraria en un parell de temes.
Mira, el de les etiquetes va fer molta gràcia,
perquè, clar, a vegades es tracten temes, no?,
quan es tracta d'aprovar normatives i regulacions i tal,
que te'n fas creus de dir, és veritat,
però si això no existeix.
M'imagino que hi ha llocs on s'etiqueta o països
que etiqueten de manera diferent la roba.
Simplement, quan dius etiquetes de roba,
vols dir, doncs, des del tallatge
fins a les instruccions de rentat o de planxat.
Sí, de moment,
essencialment, ara estem parlant sobre el tallatge.
No, perdó, sobre...
No, el tallatge no.
Sobre l'origen de la roba.
És a dir, que tu tinguis informació
sobre l'origen de la roba.
Per exemple, tu, a l'etiqueta et posa, doncs,
feta a Espanya,
o feta a la Unió Europea,
o feta a Tailandia.
Llavors, ara el que es dirà,
amb aquesta nova normativa,
i és el que vol el Parlament Europeu,
tot i que encara estem en fase d'esmenes
i ja veurem què és el que passa finalment.
El Parlament Europeu el que ha votat és que,
si amb una etiqueta posa feta a la Unió Europea,
això vol dir que aquesta peça de roba
s'ha fet completament
dins del territori de la Unió Europea.
Si s'ha cosit un botó fora,
ja no ho pot posar.
No, ja no es pot posar.
És a dir, totes les fases,
que és la de filatura,
la de fissatge,
la d'acabat i la de confecció,
no?
Mira.
De la peça de roba,
doncs, s'ha de fer dins de la Unió Europea.
Si alguna d'aquestes fases
no s'ha fet dins de la Unió Europea,
és a dir, si, per exemple,
ha vingut una samarreta, doncs,
Si la roba és de...
Apedaçada i aquí s'ha cosit,
doncs, no, ja no val.
Això ja no s'ha fet.
Perquè s'ha de tenir,
a coneixement exacte
d'on s'ha fet la peça de roba, no?
Perquè tu després puguis decidir,
doncs, si compres roba d'aquí
o compres roba d'un altre lloc.
Ara, dins la roba de la Unió Europea,
doncs, això, amb l'etiqueta EU,
ja en tenim prou, eh?
Sí, sí, sí.
No ens cal especificar país.
Normalment es posa feta a la Unió Europea
i ja està.
Una altra cosa, també,
que s'està analitzant dins d'aquesta normativa
és que si aquesta peça de roba
s'ha fet utilitzant materials
que són d'origen animal,
també s'ha de posar.
Perquè els consumidors
tindran dret a saber
si ells volen portar roba
que sigui feta amb productes d'origen animal
o no, és a dir, pells,
o a vegades cuirs,
alguna peça de cuir o pèls, etcètera.
Això s'ha de posar, també, a l'etiqueta.
La llana?
La llana és d'origen animal.
Per això, també.
I, per tant, també s'ha de posar, efectivament.
Però jo crec que això és informació al consumidor.
La idea és que el consumidor
tingui la màxima d'informació possible
per, diguem-ne,
poder escollir el que consideri oportú, no?
Sobre el tema de tallatge,
encara no ha arribat en un acord.
Però també estan en procés de mirar-ho.
Sí, aquí estan en procés de mirar-ho,
però ho han endarrerit dos anys.
Han dit que d'aquí dos anys
parlaran del tema de les talles, no?
És a dir, si s'ha d'establir
una normativa de tallatge
a nivell europeu.
Per tant, en aquells moments,
encara no tenim...
I també una altra cosa que estan pensant
és que si a les etiquetes s'ha de posar
que aquesta peça de roba
s'ha fet seguint criteris sostenibles.
Que llavors s'ha d'esplacificar
què es consideren criteris sostenibles.
I aquí ja hi som.
I llavors això...
O sigui, per fer una etiqueta
s'haurà de mirar, eh?
Clar, la idea és que el consumidor
tingui el màxim d'informació possible
quan compra una peça de roba
per decidir si la compra o no.
Doncs, escolta,
si filem tan prim
amb una peça de roba,
hauríem de finar molt més prim encara
amb saber tota la informació,
tenir tota la informació possible
quan estem parlant d'aliments...
Frankenstein,
aliments enganxats els uns amb els altres.
Queden tres minuts.
Ràpidament.
Què és això d'un pagament per la carn?
Bé, és un enzim
que es diu trombina.
Per tant, és natural, és un enzim.
És un enzim.
Ara, trombina...
Trombina sona rar.
Obstrucció d'artèries, no?
Sí, trombina.
És un enzim que,
en contacte amb la carn,
el que fa és enganxar la carn.
I, per tant, serveis
per agafar diverses peces de carn
i amb aquest enzim
queden enganxades
i et donen la impressió
que estàs comprant una peça
que originàriament
tenia aquesta forma, no?
O un pernil, per exemple.
Potser agafant cenalls de pernil
i amb aquest enzim...
És molta feia.
Sí.
Llavors, la idea...
Això no ho faries tu,
ho farien els productors
que agafarien retalls de coses,
o enganxarien...
Aquesta idea que són una mica surrealista
i que, de fet,
a nivell econòmic
és superpràctica.
Perquè, clar,
tu t'es penses
que estàs comprant
el filet de la vida
i de filet només
potser hi ha la peça central,
allò, els 4 centímetres quadrats
i després tot el que més
són enganxades
d'altres parts del bitxo.
En fi,
això ja s'està duent a terme,
aquest enzim
ja s'utilitza.
Sí, sí.
De fet,
hi ha estats
que ho tenen autoritzat
i que s'utilitzen.
Això, el que passa
és que la Unió Europea
volia autoritzar-ho definitivament,
no?
Incluent-ho dins
d'una llista
d'additius alimentaris,
no?
Per mesos
dins de la Unió Europea.
Llavors,
el Parlament Europeu
ha negat aquesta possibilitat,
ho ha vetat.
Necessitava per vetar això
369 vots
i va aconseguir
370 vots.
És a dir,
per un vot
el Parlament Europeu
va vetar
aquesta proposta
de la Comissió Europea.
Per què?
Perquè consideraven
que si això
ja definitivament
s'autoritzava,
doncs,
home,
els consumidors
podrien ser fàcilment enganyats.
Tot i que la Comissió Europea
deia
que en realitat
quan s'utilitza això
s'havia d'especificar
el paquet de carn,
doncs,
que s'havia utilitzat
aquest enzim,
però clar,
si a tu et posen
que allò de trombina
és com si et posen
que té la cipi en E324,
no?
Que la gent no sap.
No,
no tant si és dolent
o no és dolent
perquè tampoc s'ha provat
que sigui dolent
això per la salut,
però jo crec
que la gent no sap
que en realitat
està comprant
cara enganxada.
I per tant,
el Parlament aquí
es va plantar
i va dir
de cap de les maneres.
Doncs,
així estan les coses.
Com ho has dit?
Com es diu
aquest gran invent?
Trombina.
Trombina,
m'ho apunto,
eh?
Però escolta una cosa,
si tens un accident domèstic
si se't talla un dit,
no crec que el puguis
enganxar en trombina.
No,
no funcionaria.
No sé,
això hauríem de parlar
amb algun metge.
Ostres,
però mira,
per aquí sí que ens aniria bé,
eh?
Déu-n'hi-do.
Alfonsa,
moltes gràcies,
ens queda re.
Deu segons,
ens pots dir la dada del dia?
Sí,
la dada del dia.
Quantes peticions
s'han fet davant
del Parlament Europeu?
Quants drets de petició
s'han exercit
durant l'any 2009?
1924 peticions.
És molt poc.
Molt poquetes.
La gent no utilitza això.
I a més,
el 54% d'aquestes peticions
van ser desestimades
perquè no tenien res a veure
amb la Unió Europea.
Si vols,
ho comentem una miqueta més ampliament
el proper dia.
Fins la propera setmana.
Gràcies.
Adéu.