Fins demà!
Fins demà!
Especialista en Dret Comunitari
que ens porta a la seva secció a Europa.
Alfons, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estem?
Doncs, desperts.
Sí? No hem pogut fer la xerradeta prèvia
que fem a vegades?
No, avui ha arribat una mica justet.
Però bé, jo l'he fet entrar de seguida.
Dic, vinga, anem a xerrar, ja ho fem tot en directe,
tot i que l'Alfons sempre ens passa una miqueta
d'aquí i jo abans de començar.
i per això jo ja he pogut avançar
que avui tractarem un tema molt seriós,
com a notícia de la setmana,
el tràfic d'éssers humans.
Sí, efectivament.
Sempre sembla una cosa d'aquelles que es veuen de lluny
i sembla que la Unió Europea també té el que a dir
i ja està afectada, suposant.
Clar, de fet, també és un problema dins de la Unió Europea
i aprofitant que ahir era el dia europeu
de la lluita contra el tràfic d'éssers humans,
doncs he pensat que podríem parlar
sobre què fa la Unió Europea en aquest àmbit
i quin és el problema exacte dins de la Unió Europea
sobre aquesta qüestió.
Doncs serà el tema al baix de la notícia de la setmana,
però després també tenim una llegenda urbana.
Sí.
Que ens porta a parlar d'un altre titular del Daily Telegraph, eh?
Sí, de fet, és un dels diaris de referència
del que són les llegendes urbanes,
tot i que avui he estat a punt,
però avui he recebat per un altre dia,
d'agafar un titular d'un altre diari
que potser és més seriós, que és el Times, no?
Sí.
Fins i tot el Times no se n'escapa
d'algunes llegendes urbanes de la Unió Europea
que publiquen com a notícies veritables.
Oi, a més, si ho publica el Times fa més mal,
perquè suposo que si ho hagués publicat el Times
la població igual s'ho creu.
Efectivament, però sincerament la Unió Europea
té un problema sobretot amb el Regne Unit,
amb aquesta qüestió,
perquè és dels principals països
que emet i propaga notícies falses
sobre la Unió Europea.
En tot ha de ponetat?
Sí, sí, fins al punt que nosaltres,
la nostra font d'informació és la pròpia oficina
de la Comissió Europea a Londres
que publica puntualment
totes aquestes notícies, aquests euromites
i els desmentiments que fa la pròpia Unió Europea.
És a dir, la pròpia responsable de comunicació
a Londres de la Comissió Europea
es fa un far d'escriure cartes al director
a tots aquests diaris desmentim considerable.
Déu-n'hi-do.
Per cert, que a la Unió Europea,
no sé si hi ha constància que hagi mai,
com ho diríem,
posat no sé si una querella
o dut a algun país o a algun més,
algun país no pot ser,
a algun mitjà als tribunals per difamació.
No em consta.
El que sí que és practicar de la Unió Europea
és enviar cartes als directors explicant la notícia
o bé també aclaracions o rectificacions públiques,
però no em consta que hagi fet mai...
Accions legals.
Accions legals en contra d'aquests diaris.
És que jo crec que és mala peça el taler
començar a endegar accions legals
i intenten desmentir-ho,
publicant en la pròpia plana web, com deia,
de la Comissió Europea a Londres,
totes aquestes notícies que s'acaben convertint
també en un racó de curiositats
sobre la Unió Europea,
perquè tenim la notícia
i el desmentiment a continuació de la Unió Europea
en què explica realment qui és la cosa que ha passat.
Home, també és una manera de fer polseguera
sobre un tema, no?,
de crear expectació.
Sí, jo crec que...
Pener difames i després treus la notícia bona
i llavors tothom se n'entera.
A més, i de fet els titulars de la premsa britànica
no tenen desperdici.
En alguns casos són autèntiques obres d'art
del que és notícia que crida l'atenció.
Doncs ho deixem pel final.
Això és la parleta del final,
la llegenda urbana sobre la Unió Europea.
Jo trobo a faltar, però avui,
en la teva proposta, una dada.
Ho he pensat, però he dit,
no, mira, avui com que el tema...
Avui, doncs, no donarem cap dada.
És que de fet anem...
Perquè a més la dada que jo tenia sobre la taula
he pensat, bueno, no és una dada bona que era,
acaben de sortir les dades d'inflació
dins de la Unió Europea
i el titular era que havia pujat la inflació
a tota la zona europea
i he pensat, bueno, no, no interessa.
Tot i que quan puja la inflació
tampoc és una mala senyal,
perquè vol dir que l'economia és reactiva.
És a dir, quan pugen els preus
és com a conseqüència també
que la gent té més capacitat adquisitiva
i està disposada a comprar.
I quan hi ha molta demanda,
llavors tornen a pujar els preus.
Però caldria saber si sempre és per això?
Normalment.
És a dir, en els períodes de recessió
acostumen a haver-hi una davallada de preus notable,
fins al punt que comencen fins i tot a baixar els preus
i haver-hi el que s'anomena deflació
i això és un signe inequívoc de crisi profunda econòmica.
Per tant, té, diguem-ne, la part positiva i la part negativa.
La positiva vol dir que potser en alguns països
de la Unió Europea comença a haver-hi una reactivació econòmica,
la negativa és que aquelles persones
que no noten directament aquesta reactivació econòmica,
doncs ara les coses els costa més diners.
És que tu ho has dit, en alguns països de la Unió Europea
comença a haver-hi una reactivació.
Em sembla que aquí en aquest cas no...
No, Espanya no és els països que en aquests moments
es troben al capdavant com a motor econòmic europeu.
Doncs ja està, anem a atacar la notícia de la setmana.
Ahir se celebrava el Dia Europeu,
el Dia Europeu, que no Mundial,
el Dia Europeu contra el tràfic d'éssers humans.
I això ens fa pensar que és un tema que a la Unió li preocupa
i que li toca de prop, més de prop del que ens pensem.
Doncs sí, efectivament.
De fet, la Unió Europea des de fa ja uns anys
està portant a terme diverses accions
per lluitar contra el tràfic il·legal de persones.
De fet, això, aquesta pràctica és una pràctica
que convé primer cotar-la, explicar-la una mica.
Sí, què es considera el tràfic il·legal de persones?
Clar, perquè de fet, un pensa,
el tràfic il·legal de persones què és?
Immigrants, per exemple?
Persones que entren de manera il·legal
dins del territori de la Unió Europea,
doncs la resposta és no, no és ben bé això.
De fet, és alguna cosa més que això.
Inclou dos elements, per dir-ho de manera clara.
D'una banda, l'entrada il·legal de persones
dins del territori de la Unió Europea,
però també un altre element
que és que després a aquestes persones
se'ls obliga a realitzar treballs
o determinades activitats
en contra de la seva voluntat.
I de fet, aquest segon element
és l'element important,
perquè fins i tot hi ha tràfic il·legal
de persones dins de la pròpia Unió Europea,
és a dir, d'un país membre de la Unió Europea
a un altre país membre de la Unió Europea.
Però com que les fronteres no estan tancades...
Efectivament, és a dir, les fronteres existeixen,
perquè són països diferents,
el que passa és que hi ha lliure circulació de persones,
però com que ja se'ls obliga a traslladar-se
d'un país a un altre
i, a més a més, se'ls obliga a realitzar
una activitat en contra de la seva voluntat,
doncs això entraria dins del que és
la categoria de tràfic il·legal d'èssers humans.
I a més, aquest és un fenomen
que ha crescut molt a la Unió Europea
com a conseqüència de dues, diguem-ne,
circumstàncies.
D'una banda, perquè hi ha hagut una ampliació
en els països de l'est,
la qual cosa, diguem-ne, facilita
que augmenta el territori de la Unió Europea
i, per tant, facilita que augmenti també aquest fenomen.
Però, escolta, augmenta el territori
i augmenta cap a aquests països.
Efectivament, cap a aquests països.
Per tant, aquests països ja feien aquest tipus de pràctiques
i ara ens estan arribant a nosaltres.
Efectivament.
Perquè si hagués augmentat cap a un territori,
cap a uns altres països,
potser no estaríem parlant d'això.
Clar, és a dir, el que està clar és que ja existia
tràfic il·legal de persones en aquests països
abans que entressin a la Unió Europea
i, per tant, ara, diguem-ne, aquest fenomen
s'ha goditzat a l'interior de la Unió Europea.
A més, afegit en un segon element
que facilita aquest fenomen
i és el fet que, un cop estàs dins de la Unió Europea,
es relaxen els controls policials de fronteres
dins de la Unió Europea
perquè l'haver lliure circulació de persones
doncs ja no existeixen aquells llocs fronterers
on hi havia la policia que controlava
qui entrava o qui passava d'un país a un altre
i, per tant, és més fàcil
que es produeixi aquest tràfic il·legal de persones.
Déu-n'hi-do!
I, a més, comentes per aquí
que aquest fenomen ha crescut en els darrers anys.
De fet, aquest és un fenomen
que no se sap exactament el nombre de persones
que es troben afectades, no?
Però la Unió Europea diu que afecta anualment
a diversos centenars de milers de persones.
Centenars de milers de persones.
I és difícil exactament acotar quantes persones
perquè aquí les úniques dades fiables
són aquelles de les detencions que s'han produït
un cop s'han descobert aquest tipus de pràctica il·legal.
Però ells calculen que, sumant, calculant més o menys
les separacions que s'han denunciat
dins de països de la Unió Europea
o països limítrofes de la Unió Europea
juntament amb la comptabilització de les detencions
que hi ha hagut en redades de lluita
contra aquest tipus de pràctiques,
doncs es calcula que això.
Centenars de milers de persones
pateixen del tràfic il·legal de persones
dins de la Unió Europea.
Podem assenyalar països tant a dins de la Unió Europea
que va fer de la Unió Europea?
A veure, és complicat,
perquè fins i tot jo,
quan em preparava una mica la secció d'avui,
he estat analitzant un informe
que va fer l'Europol,
que l'Europol és un organisme
de cooperació policial dins de la Unió Europea.
Ah, no, no ho sabies?
Sí, sí, és com l'Interpol.
Ja ho veig.
Però en versió europea, és l'Europol.
I llavors va fer un informe
sobre el tràfic d'éssers humans,
de persones humanes
dins de la Unió Europea
i analitzava diversos països
propis de la Unió Europea, no?
Per exemple, Romania,
era un dels països, no?
I d'altres, és a dir,
tots els països que analitzava
com a països d'on sortien
aquestes persones
eren països de l'Europa d'Arest
i dels que tenien un nivell
econòmic més baix, no?
Hem de suposar que si aquest tipus de tràfic
que ens arriba des de fora
pretenent entrar a les fronteres de la Unió Europea
aquí sí que el control és més efectiu
o no tan relaxa.
Sí, tot i que és cert
que en els últims anys també
els controls de fronteres exteriors
s'han relaxat molt, no?
perquè, és a dir...
Bueno, els busquen terroristes.
Això sí.
Llavors, diguem-ne...
Traficants d'éserts, no ho sé.
Clar, i a més a més
heu de comptar
que aquestes xarxes
que són xarxes delictives internacionals
tenen també molta capacitat econòmica
per poder introduir
dins del territori de la Unió Europea
persones que siguin difícilment localitzables, no?
I això ens porta a parlar una mica
de qui guanya amb tota aquesta història, no?
Qui són els que es beneficien?
I la veritat és que el llistat
que fa la pròpia Europol
és espectacular
perquè comencem a veure
totes les persones
que s'enriqueixen
en aquest tipus d'activitats
doncs se n'adona un
de la importància d'aquest fenomen
que és el punt de vista econòmic.
Per exemple,
ells fan un llistat
de totes les persones
diguem-ne que
podrien guanyar diners
amb aquest tipus de coses
i comencen parlant
doncs les persones que per exemple
recruten aquestes persones
enganyant-les, no?
per fer determinades activitats
si es present realitat
les utilitzen o bé
per explotació
normalment és per explotació sexual
o per explotació laboral
però primer hi ha aquestes persones
que enganyen, no?
Per tant, aquests ja guanyen uns diners.
Després,
les persones que s'encarreguen
del transport d'aquestes persones
aquests també guanyen diners.
Després també les persones
que s'encarreguen
de confeccionar
la documentació
falsificada
perquè després aquestes persones
puguin entrar.
Aquelles persones
que s'encarreguen
de buscar
policies
o funcionaris corruptes
tant del país d'origen
com del país de destinació
i per tant aquests
també guanyen diners.
Aquelles persones
que s'encarreguen
de buscar
i controlar
les cases
on s'amagaran
aquestes persones
on se'ls tindran
pràcticament
segrestats.
Pràcticament no,
se'ls tenen segrestats
en molts casos.
aquelles persones
bueno,
els profeccionetes
en el cas
de l'explosió sexual
els propietaris
dels bars
dels locals
de les fàbriques
de les explotacions
agrícoles
que se'ls beneficien
d'aquesta pràctica
tenint aquestes persones
treballant.
I en tot això
estem parlant
els matons
un pensa sempre
en els matons
però els matons
és un dels que...
I tot això
estem parlant
només de la xarxa
diguéssim
de persones
que coneixen
o sigui que conscientment
delinqueixen
i participen en tot això.
A part estarien
els usuaris
els que comprem
una peça de roba
que ha estat fabricada
sense nosaltres saber-ho
o donem suport
amb una botiga
que està venent roba
que està fabricada
a través de l'explicació laboral.
I aquí no ho sabem.
Clar,
però també estem col·laborant
sense saber-ho.
Clar,
aquí nosaltres
confiem en que la policia
faci bé
en fet la seva feina
i no saps
fins a quin punt
en un determinat moment
estàs participant
dins d'aquesta xarxa
com a beneficiari
però està clar
que si no ens beneficiéssim nosaltres
això no existiria.
Clar.
És a dir,
que en el fons
el que es fa és
es segresta a persones
se'ls fa treballar
o se'ls explota sexualment
perquè tu
tinguis un benefici
bé perquè puguis gaudir
d'una activitat
que és il·legal
o bé perquè tu
puguis gaudir
d'uns serveis
que són legals
però amb un preu
molt reduït
perquè com s'ha aconseguit?
Doncs explotant laboralment
aquestes persones.
S'emacut a països receptors?
Els països desenvolupats.
És a dir,
en general
són els països desenvolupats
que són els que tenen
aquesta demanda
de serveis.
I aquí
després hi ha un altre element
també que és molt important
quan aquesta gent
guanya molts diners
i aquests diners
després s'han de rentar
s'han de blanquejar
que es diu.
Aquests també guanyen
guanyen molt
amb aquest tipus
de pràctiques
per tant
és una pràctica
contra la que és molt difícil
lluitar
perquè es juguen
es mouen molts
molts milions
de diners
és a dir, no és una pràctica
d'allò que dius
és marginal
són gent
que vull dir
són delinqüents comuns
que pràcticament
no, no, no
això són veritables xarxes
de crim organitzat
a nivell internacional
que mouen molts diners
que tenen molts bons contactes
i que guanyen
tots plegats
molts, molts diners.
Quines mesures
doncs
pots posar en pràctica
la Unió Europea
per lluitar contra aquest tràfic
il·legal de persones?
a veure, aquí hi ha diversos nivells
d'actuació
d'una banda
els propis nacionals
és a dir, els propis estats
ja prenen mesures
doncs
modificant els seus codis penals
especialitzant
els cossos policials
en la lluita
contra aquest tipus
de delinqüència
la Unió Europea
que intenta
doncs ara
el que ha plantejat
el 2010
és una proposta
de directiva
que el que vol
és
establir
unes normes penals
que siguin comuns
amb tots els estats membres
no
perquè s'ataqui
penalment
a tots els països
aquesta qüestió
de la mateixa manera
per dificultar
aquestes xarxes
de crim internacional
doncs
la seva actuació
en tots els països
que no trobin
que hi ha països
que són més laxes
en aquest sentit
clar, és a dir
hi ha països
que ho penen més
altres que menys
perquè considerem
que no és un problema
tan greu
si aquí hi ha una actuació
coordinada
de tots els països
membres de la Unió Europea
doncs això
diguem-ne
dificulta l'acció
d'aquestes xarxes
d'equilibri internacional
també
el que intenta
aquesta normativa
és d'una banda
penar
de manera molt forta
sobretot
els caps
els caps visibles
d'aquestes xarxes
i
diguem-ne
penar de manera
molt molt
molt feble
o pràcticament
a vegades
fins i tot
no penar
delictes
petits
per què?
doncs per permetre
que aquestes persones
que han fet
aquests delictes
petits
que en el fons
no és el problema
de fons
de tot plegat
denunciïn
els que realment
controlen
aquestes xarxes
i es puguin desmantellar
aquestes xarxes
il·legals
allò del soplon
no?
és a dir, tu ets
és l'última mona
d'aquesta cadena
però si tu ens expliques
és el que està passant
nosaltres podrem desmuntar
desmuntar
aquesta cadena
llavors nosaltres el que fem
és protegir
i no
et
et
et
acussem
i no et condemnem
per això
i també
sobretot
aquesta normativa
el que intenta
és protegir
les víctimes
aquestes persones
que estan patint
aquesta explotació sexual
o aquesta explotació
laboral
doncs així estan les coses
ahir era el dia europeu
contra el tràfic
d'essers humans
i un tema
que també
doncs
té la seva repercussió
en les polítiques
de la Unió Europea
perquè també
ens afecta
Alfonso
tanquem ara sí
la secció
parlant
de la llegenda urbana
ens anem al Daily Telegraph
en una notícia
publicada
el 26 de juliol
de 2010
aquest estiu
que ens parla
de 4 milions
de lliures
400 milions
perdona
400 milions
això és bastant
un fons reservat
de la Unió Europea
per 400 milions
de lliures
serveix per pagar
projectes
que inclouen
promoure
una dansa
del peu pudent
i produir
postals
sobre les causes
d'exclusió social
un llegeix
aquesta notícia
i diu
la Unió Europea
s'està gastant
400 milions
de lliures
esterlines
per promoure
la dansa
del peu pudent
que no sé
què és
això
jo ja he esbrinat
què és
ara ho explicarem
i per pagar
unes postals
sobre l'exclusió social
això és
malbaratar
diners públics
a més
fixa't
aquesta notícia
del 26 de juliol
del 2010
és a dir
al mig d'una crisi
econòmica
espectacular
doncs en aquest cas
el portaveu
de la Comissió Europea
justament dels que
s'encarreguen
de cultura
i l'Europa dels Ciutadans
va fer una carta
explicant realment
què era això
llavors diu
primer
en primer lloc
no són 400 milions
de lliures
esterlines
són 400 milions
d'euros
en segon lloc
aquest és els diners
és molt menys
en segon lloc
aquests diners
serveixen per pagar
el pressupost
del programa de cultura
i de l'Europa dels Ciutadans
de 35 estats
d'Europa
és a dir
els 27 estats membres
més dels que
són candidats
i a més a més
és un pressupost
per 7 anys
per 7 anys
ja em sembla poquíssim
ara
i a més a més
diu
i aquests dos
exemples que dona
són dos exemples
de dos programes finançats
i el de les postals
diu
les postals aquestes
en realitat
eren 145 mil euros
que ells diuen
per imprimir 736 postals
per tant
surten a 200 lliures
per postal
diu
no
això és per pagar
un programa
sobre exclusió social
que inclou
una exposició itinerant
uns tallers
de conscienciació
sobre l'exclusió social
una pàgina web
i també
unes postals
i un llibre
per tant
és un programa
molt més ampli
sobre l'exclusió social
ells agafen
i diuen
no
he servit per pagar
aquestes 736 postals
per tant
fem la divisió
i surten a 200 llibres
per postal
mare de Déu senyor
mentida
i després diu
i això què és això
de la dansa
del peu poder
doncs això és que
la Unió Europea
la Comissió Europea
això és un programa
de projectes
per tant tu presentes
els teus projectes
de cultura
i tal
i llavors
te donen
no et donen la subvenció
com es donen aquí
tu presentes un projecte
i et donen la subvenció
en aquest cas concret
el que era
era un grup britànic
de dansa
que feien una dansa
que es deia
del peu poder
que era una dansa
gestual
sense paraules
i aquest és un espectacle
dirigit a Canalla
i que era un espectacle
fàcilment exportable
per diversos països
de la Unió Europea
com que no s'utilitzaven
paraules
pels nens
utilitzar el mim
i el cos
era una cosa important
llavors els van finançar
que poguessin
sortir
i a més a més
et van obligar
aquest grup de dansa
a fer cursets
sobre
com treballen
aquests grups
en diversos països
perquè poguessin
també ensenyar
això a altres grups
de teatre
Déu-n'hi-do
però el De Lli Telegraf
es quedava simplement
amb aquest titular
400 milions de lliures
de lliures
per aquestes dues
per finançar
aquestes dues coses
és clar
la gent llegeix això
i es pensa que això
doncs
és
va guata diners públics
per això volem desmuntar
aquelles legendes urbanes
o potser algun dia
n'hauríem de confirmar alguna
que potser també passa
això
sí, també passa
te'n recordes
la temporada passada
vam parlar un temps
sobre l'oficina antifrau
de la Unió Europea
i d'alguns fraus
que hi havia dins
de la Unió Europea
és a dir que també hi ha coses
a denunciar
Alfons Guantález
fins la setmana que ve
moltes gràcies
fins la propera
adéu
Fins la propera