Amb aquests ritmes xeixenteros, per dir-ho així,
comencem la secció A i Europa.
Hem canviat de dia, recordeu, des de la setmana passada,
durant tota aquesta temporada, els dimarts,
a partir de dos quarts de sis, saludem l'Alfons González.
Alfons, bona tarda. Hola, molt bona tarda.
I també aquesta temporada, doncs mira, per qüestions de temps,
haurem d'anar una miqueta més ràpid amb els temes de la secció.
Una dada, una qüestió d'actualitat i una llegenda urbana.
Per on comencem, Alfons?
Comencem per la dada i la llancem i després, en tot cas,
ja ho comentem al final de la secció.
No estem parlant de números ni de xifres.
És una dada musical.
És una dada musical, efectivament.
Es tracta de saber quina és la composició musical
que avui en dia és l'himne d'Europa.
És un tema musical.
Sí.
Sí, sí.
De fet, és conegut, és molt conegut.
I ens explicaràs després per què l'han triat i tot això.
Efectivament, i en què consisteix,
i la història d'aquesta pròpia composició musical.
Podem dir una cosa, va, com una pista, no?
A Espanya fa molts anys un cantant de rock,
que ara, de fet, està fent la gira de comiat,
el va posar de moda...
Amb lletra en castellà.
Amb lletra en castellà i amb un ritme una mica més accelerat.
Sí.
Val.
Sí, ja ho sabem, ho sabem tots.
Doncs vinga, després acabem de posar-li a títol,
el desvetllem a final de la secció.
Entrem a matar amb el tema d'actualitat?
Comencem ja amb el tema d'actualitat, sí.
A veure, avui sabrem quants i com els països membres
en quina mesura compleixen la llei que imposa la Unió Europea.
Sí, perquè justament...
Jo em pensava que això era evident, que s'havia de complir, no?
Bé, sí, s'ha de complir.
El que passa és que no sempre tothom compleix.
Però això és una cosa que tampoc no ens ha d'espantar,
perquè en el que és el dret intern també hi ha incompliments, no?
S'ha prohibit assassinar, i hi ha assassinats,
s'ha prohibit robar i hi ha robatoris, no?
La qüestió està en si després hi ha mecanismes
per poder detectar aquests incompliments i sancionar, no?
O, en tot cas, obligar a complir.
Això és el que, de fet, fa la Comissió Europea.
I el dia 1 d'octubre la Comissió Europea va presentar l'informe
del control de l'aplicació del dret de la Unió Europea
durant l'any 2009.
Fixe't, han tardat uns quants mesos en fer un informe
sobre com han treballat ells perquè realment es complís
el dret de la Unió Europea durant l'any 2009.
Val, l'informe ens diu això, no?
Quins són els mecanismes o com han treballat, com dius tu,
com han treballat per fer complir el dret,
però ens diu també qui ha complert i qui no?
Sí, és un informe sobre el control de l'aplicació del dret
de la Unió Europea, no?, per part de la Comissió.
I llavors el que fa és analitzar quantes queixes s'han plantejat,
quants procediments d'infracció s'han iniciat,
quins són els països que més infringeixen,
quins són els que menys, quins són els sectors
on hi ha hagut més denúncies, més infraccions, etcètera, etcètera, etcètera.
Al fons, perquè de quantes normes estem parlant,
quantes normes regeixen la Comunitat Europea
i recordem els tipus de normes?
Sí.
Que hi ha lleis, hi ha...
Sí, bueno, de fet, no hi ha...
Al final no hi ha lleis.
Havia d'haver-hi lleis si hagués entrat en vigor la Constitució Europea,
però la denominació de les normes són diferents.
En primer lloc tenim les normes contingudes als tractats, no?,
els tractats de la Unió Europea
i el tractat de funcionament de la Unió Europea,
que d'aquestes normes, d'algunes d'aquestes normes,
ja se'n deriven obligacions,
tant per als estats com pels particulars.
És a dir, que els propis tractats
és com si fossin llei també per nosaltres.
Com la nostra Constitució,
que hem de complir els articles de la Constitució,
que parlen sobre, per exemple, el dret a la igualtat, no?,
o la no discriminació,
això obliga les institucions,
però també obliga els particulars.
No pots discriminar per raó de sexe,
ni de nacionalitat, ni de religió, etcètera, ni de raça.
Per tant, aquí tenim normes.
Però després tenim el que s'anomena el dret derivat.
I les dues principals normes de dret d'eva
són els reglaments de la Unió Europea
i les directives de la Unió Europea.
Els reglaments són normes
que tenen efecte directe,
que creen obligacions per elles mateixes,
i que són com les lleis dels estats,
per a nivell europeu,
i les directives són normes
que estableixen obligacions als estats.
I els estats són en què han de fer tot el possible
per complir allò que estableix la directiva.
Quina és la finalitat?
I llavors l'estat ha de mirar quin és el camí.
Efectivament.
Per exemple, una directiva pot dir
que s'han de reduir les emissions de CO2 a l'atmòsfera
a una quantitat determinada,
i després l'estat el que ha de fer és complir amb això
i adoptar totes les mesures necessàries
perquè això sigui possible.
I en total, en total, entre directives,
què més m'has dit?
Directives i reglaments, essencialment.
Reglaments.
Quantes normes ens trobem, aproximadament?
Aproximadament.
Ni la pròpia comissió ho sap del cert,
és a dir, dona uns números aproximats.
L'any 2009 diuen que hi havia en vigor 6.140 reglaments.
6.140.
140 reglaments i 1.820 directives.
1.820 directives.
És a dir, en total, pràcticament 8.000 normes.
Val.
Pel que fa a les directives,
no analitza aquest informe l'incompliment de les mesures
que cada estat posa per arribar a la directiva?
Sí, el que fa és analitzar si els estats compleixen o no
amb els objectius previstos a les directives.
I també analitza una altra cosa que també és curiós.
Però si compleixen, si l'any 2012 s'ha reduït l'emissió.
No totes les passes que hi ha pel camí.
El que analitza és si les passes que han fet
per arribar a aquesta conclusió són les correctes.
Ai, meu meu.
És bastant complex analitzar això.
Jo veig, jo veig.
És bastant complex.
M'imagino un informe dens i, a més, una miqueta depriment, potser.
Sí, bueno, depèn.
Si un se'ls mira amb uns ulls, doncs no.
També podria ser pitjor.
Sí, podria ser pitjor.
De fet, no està tan malament.
Ara mirarem els números globals.
Estem parlant d'una comunitat de milions,
de 300 milions de persones.
Per tant, vull dir, que hi hagi incompliments,
milers d'incompliments tampoc no ens hauria d'espantar.
I l'informe s'ha centrat no en individus, sinó en estats.
Sí, en estats.
És a dir, amb estats i en alguns casos també amb individus.
Però majoritàriament en estats.
En estats.
El que fa és veure tota l'activitat que ha tingut la Unió Europea en aquest sentit.
Si vols dades, per exemple, doncs, en aquests moments,
de procediments d'infracció detectats l'any 2009,
hi van haver 1.659.
1.659 procediments que es van iniciar
perquè hi havia determinats indicis
que segurament hi havia un incompliment de normes europees.
Com a denúncies acceptades a l'any 2010.
Clar, podien ser diverses coses.
Podien ser, d'una banda, denúncies fetes per particulars.
Ja vam explicar la temporada passada.
Doncs que un particular, si creu que s'està incomplint
una norma de dret de la Unió Europea per part d'un estat,
pot descriure a la Comissió Europea i fer una denúncia.
Que no cal que sigui una denúncia feta com un advocat o una demanda i tal,
sinó que simplement en el que es descrigui els fets,
la Comissió després ja investigarà.
I l'altra possibilitat és que la pròpia Comissió Europea
iniciï, de motu propi, per iniciativa pròpia,
una investigació, perquè ells mateixos tenen determinades dades
que els indiquen que pot haver-hi una infracció.
I hi ha una tercera via que és molt curiosa.
I és que els estats, sobretot també les directives,
han de notificar a la Comissió Europea
què és el que han fet per complir la directiva,
i en un termini determinat.
I moltes vegades els estats no fan aquesta comunicació.
Si no fan aquesta comunicació, l'estat ja està infringint la directiva.
Val, encara que ho hagi fet, si no ho comunica...
Encara que ho hagi fet, efectivament.
Llavors el que fa la Comissió Europea és dir-li a l'estat,
vostè, estat espanyol,
digui-me exactament què és el que havia de fer.
Perquè si no ho fa, està infringint la directiva
i per tant, diguem-ne, vostè està incomplint.
Llavors, hi ha diversos tipus d'infraccions.
El que simplement és una infracció com a conseqüència
d'una no notificació del que tu has fet per complir,
o les infraccions perquè realment no has complert.
En aquest sentit, també fan una distinció
de les infraccions lleus o més greus?
No, totes són greus.
Totes són greus?
Totes són greus.
Jo crec que en aquest...
Sí, no és com el dret penal, per exemple...
Ah, això t'anava a dir, eh?
O la responsabilitat civil,
que depèn dels danys que produeixes, doncs...
És el mateix una multa de trànsit
que una pena per assassinar.
Clar, efectivament.
Però en el cas...
Això són infraccions de tipus administratiu
i aquí, de fet, l'únic que es detecta és
l'estat està infringint,
vostè ha de complir.
I ja està.
o el particular està infringint,
vostè ha de complir.
Però la Comissió Europea
té molt poc poders
per sancionar els particulars.
Clar, com ho fem?
Un cop sabem...
Bé, vols entrar en...
Hi ha xifres?
Parlant dels països...
Quins són els...
No sé si sabem quins són els països
que més infringeixen,
els que menys,
els més complidors i els menys.
Aquí ho hauríem de fer per...
Els més legals.
Per categories, no?
Tu quin creus que és el més legal de tots?
Ai...
Ai...
Jo diria que aquests que estan
a la cúpula de la Unió Europea,
en principi,
m'inclino per França i Alemanya.
Doncs no.
No.
També és difícil de saber-ho.
O sigui, tenim les dades,
però també s'han de, diguem-ne,
tenir en compte que no és el mateix Xipre,
que és un país molt petit,
i per tant les possibilitats d'infracció
també són petites,
que Alemanya,
que és un país molt gran,
i on les possibilitats d'infracció
també són més grans.
També depèn d'aquestes directives,
aquests...
Com ho digui,
diria amb aquestes finalitats
de la Unió Europea
que impliquen
posar tot un seguit de normes,
els països que ja les tenen
més assolides
i els que estan a més llarg camí.
El país, per exemple,
el país que menys procediments d'infracció
té en contra seva
iniciats per la pròpia Comissió Europea,
és a dir, sense denúncia
per part de ningú...
En principi,
el país que més compleix
la normativa europea...
Seria Xipre.
Que l'any passat...
Que són quatre gats.
Clar.
set només.
La Comissió Europea
només va iniciar
set procediments d'infracció.
Però a Xipre se l'exigeix molt?
Sí, el mateix que els altres.
Tot el mateix.
I què passa?
A Xipre ja té el camí mig fet?
Bé, doncs és que Xipre
és un país petit
on les possibilitats
d'adecuar-se a la normativa europea
també els hi és més fàcils
perquè l'economia està
menys diversificada,
hi ha menys habitants,
hi ha menys condicionants
per poder aplicar
determinades normes.
Un país molt gran,
com la República Federal de la Mana,
per exemple,
li és molt més complicat
perquè hi ha molts interessos en joc.
I llavors ha de comptar
amb uns, amb uns altres,
a les grans empreses,
a regions,
a ciutadans, etc.
i llavors a vegades
no es veu a un cor
de dubtar totes les mesures necessàries
per complir amb el dret
de la Unió Europea.
I per tant,
això també ho hem de tenir present.
Per tant, Xipre és el més legal.
Sí, dels més legals.
També dins dels més legals
trobem a Finlàndia
i trobem també a Latònia i Estònia.
Són països tots petits
i fixa't que molts d'ells
són països que acaben d'arribar.
És a dir,
que la comissió no ha...
hauria de dir,
home, ostres,
aquests països els hem de vigilar més.
Doncs els vigilen
i no els hi troben gaires coses.
No els hi troben gaires coses.
Però els vigilen,
no és aquest cas
que no se'ls hagi trobat res en contra
perquè ningú s'hi fixa.
No, no, els vigilen.
I de fet,
el país que té més procediments
en contra iniciats
per la Comissió Europea
per iniciativa pròpia,
quin creus que és?
Va, jo et diria...
No ho sé.
Què?
Itàlia.
Itàlia.
Sí, era un dels que tenia la llista.
Itàlia.
El segon, Espanya.
Mira, també estava en la llista
d'aquest temps.
I el tercer, Bèlgica.
No?
Aquests són els que...
Gran Bretanya no el tenim.
No, però juridicament
no és dels que més,
és dels mitjans.
Però per procediments
iniciats per la Comissió Europea.
I Bèlgica.
Bèlgica.
Bèlgica.
Però si Bèlgica
és el rovell de l'ou
de la Unió Europea.
Què m'estàs dient?
Fixe't.
Té...
El tercer d'incomplir.
Sí, de fet,
és el tercer empatat amb Espanya.
Tots dos tenen 20 procediments
d'infracció
iniciats per la Comissió Europea.
Però què és això?
Però si Bèlgica
ja la meitat
funcionarà.
Però el país no funciona.
De fet,
és un país que té,
en aquests moments,
l'any 2009 ha estat
un any molt complicat
per Bèlgica,
perquè té problemes
de govern notables
i llavors...
Una vegada no té govern.
i, per tant,
no pot adoptar
les mesures legislatives
necessàries
per complir
amb el dret
de la Unió Europea.
Clar, i recordem
que l'informe
és del 2009.
Del 2009, sí.
Si el que, per exemple,
analitzem
són les queixes
plantejades
per ciutadans europees
en contra de països,
quin creus
que és el país
que té més queixes
plantejades
en contra seva?
Ah, espera't,
per ciutadans, eh?
Persones individuals
que diuen
jo em queixo
que aquest país,
normalment,
quan t'hi queixes
és del teu propi país,
no?
Normalment, sí.
També pot ser tu
que estàs en un altre país
i que creus
que t'haurien d'aplicar
un altre.
A veure, estem buscant un país
problemàtic
que no compleixi
amb uns ciutadans
que s'atreveixin
a denunciar
o que tinguin
l'empenta de denunciar.
França.
No.
Ai.
Regne Unit.
Vinga, va.
I, a més,
aquest sí que és espectacular
perquè el Regne Unit
es porta
al 30%
de les queixes
que es plantegen
contra un país membre.
El 30%
de 27 països, eh?
Per tant,
la majoria
està entre 5-6%
del total, no?
Regne Unit,
només el Regne Unit
es porta
al 30%
de les queixes
als ciutadans.
Escolta...
És una cosa curiosa,
és a dir,
es queixen molt els ciutadans
però, en canvi,
la Comissió Europea
de modo propi
no inicia molts procediments
en contra de...
És el que t'anava a dir.
Això és el que es passa, no?
I els procediments inicials,
les queixes i tal.
Però se sap
quantes d'aquestes queixes
o procediments inicials
tenen sortida?
Sí.
De fet,
el que sí que se sap
més o menys
és quants procediments
acaben, finalment,
amb...
amb...
decisions
de la Comissió Europea
determinant
que hi ha hagut
realment un incompliment, no?
I no arriben al 10%.
No arriben al 10%.
Les altres,
el 90% restant,
o bé la Comissió
considera que en realitat
no hi havia un incompliment
o bé l'Estat
durant aquest procés
ha fet tot el possible
per complir.
És a dir,
com que ja sabia
que l'estaven perseguint
i vigilant,
doncs llavors
s'adopta les mesures necessàries
per complir
amb el dret de la Unió Europea.
Bé,
si serveix com a mesura
o no
perquè es dugui a terme.
Està bé,
està bé.
El segon país
que rep més queixes
seria Grècia
i el tercer,
Espanya.
És a dir,
Espanya es troba
entre els tres primers
de queixes plantejades
pels ciutadans
i entre els tres primers
també
de processos oberts
per la Comissió Europea
per a iniciativa pròpia.
És a dir,
que els espanyols
no som gaire complids.
És una de les dades
que no ens...
Mira,
no ens ha xocat gaire.
A mi no m'ho ha xocat gaire.
No, no.
Però jo crec que s'han d'explicar
i s'han de dir.
Sí, sí, perquè a més
quan són oficials...
Aquí som molt europeistes
però a la veritat
donem problemes a Europa.
Al fons,
i què té?
Ràpidament,
es pot arribar
a imposar sancions?
Té capacitat
de reacció
a la Unió Europea
si algú no compleix?
Sí.
És a dir,
la Comissió Europea
finalment el que fa
és determinar
que hi ha hagut
una infracció,
obliga l'Estat
a adoptar
totes les mesures
per fer-ho
i si no,
llavors el que pot fer
és demanar
al Tribunal de Justícia
que declari
que realment hi ha hagut
aquesta infracció
i que li imposi una multa.
Econòmica.
Econòmica.
Algun altre tipus
de sancions?
però em comentaves,
no?
No,
només econòmiques.
Perquè a nivell
de no tenir vot
en segons quines decisions?
No,
això només en el cas
que de manera reiterada
i greu
estigui violant
drets fonamentals
de les persones.
Val,
això seria una mesura
va estar extrema,
doncs.
Sí,
en aquest cas
fins i tot
podrien arribar
a sancionar
en un estat
sense el dret de vot.
Val.
Doncs així ja està
l'accompliment
de les normes
de la llei
de la Unió Europea,
un informe
que es va presentar
el passat 1 d'octubre.
Ràpidament,
desvetllem la dada del dia?
Sí,
la dada del dia...
Sí,
i després parlem
de la llegenda urbana.
La dada del dia,
bueno,
jo crec que tothom ho sap,
no?
De fet,
és una part
de la novena sinfonia
de Beethoven
i és justament
la part
d'aquesta sinfonia,
l'últim moviment,
que és l'Oda a l'Alegria.
El que la gent coneix
com l'himne a l'Alegria,
però de fet
és l'Oda a l'Alegria
que no és res més
que una part
que va fer Beethoven
que és l'única part
de tota la sinfonia
que té lletra.
Schiller
de l'any 1785
i que era un poema
en el que es ressaltava
el gènere humà
com a germans,
és a dir,
que dignifica molt
a les persones
i té una visió
molt idealista,
no?
Molt romàntic,
tot i tant,
molt romàntic
i molt creient
en les persones
i per aquest motiu
el Consell d'Europa,
que és una organització
que no és la Unió Europea,
una altra organització,
va decidir
que aquest fos
l'himne d'Europa
i després,
l'any 85,
la Unió Europea
també va adoptar
aquest himne
com a himne
de la Unió Europea,
de tal manera
que és l'himne oficial
de la Unió Europea
i del Consell d'Europa,
que són dues organitzacions
diferents
i per això
tothom considera
que l'O de l'Alegria
és realment
l'himne d'Europa.
Mira,
aquesta curiositat,
molt bé,
molt bé.
Llegenda urbana del dia,
en aquest minut i mig
que ens queda?
Doncs,
la notícia
és ràpida,
de fet,
va ser el titular
del Diari de Sant,
que ja és un clàssic
en aquesta secció
que portem dos dies
i doncs,
que és
la Unió Europea
prohibeix
beure els britànics.
De beure alcohol.
De beure alcohol,
no?
De fet,
la notícia
deia una cosa
ràpidament,
diu,
d'acord amb les declaracions
fetes ahir,
els llibres europeus
de la salut
volen elaborar
una proposta
que suposaria
el tancament
de milers de botigues
del Regne Unit
de vins
i de begudes espiritoses.
Aquesta proposta
és part d'un esforç
per reduir
l'abús d'alcohol
a Europa.
Diu,
altres mesures
inclouen
la prohibició
de la venda d'alcohol
de dilluns a divendres
a la barra lliure.
Llavors,
diuen,
segons a un portaveu
de la Federació
de propietaris de bars
és una altra
de les accions estúpides
de la Unió Europea
on hi ha un projecte
de proposta
que no beneficia a ningú.
Veritat o mentida
al final?
Mentida.
De fet,
això va ser un estudi
que havia fet
la Unió Europea
per encàrrec
dels propis ministres
inclús el britànic
en el que s'analitzava
quines mesures
havien pres els estats
per reduir
el consum d'alcohol
i l'alcoholisme
i quines mesures
es podien proposar
però no era
cap tipus de norma.
Era un document
de treball intern.
Val, val.
I d'aquí
es va treure
que es volia
a la Unió Europea
prohibir l'alcohol.
Bueno,
aquest titular
és sensacional, eh?
Sí, sí.
De fet,
és un titular
que va estar
en un diari britànic
però també
en un diari alemany.
Ah, sí?
El Bild, clar.
Bona altra.
Bona altra.
Alfons González,
moltíssimes gràcies.
Perdona,
perquè hem hagut
de córrer una miqueta
ara al final
i fins la setmana...
No, la setmana que veniu,
no.
Festa.
Fins l'altre.