Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
jo també faig el mateix, que la gent no se pugui esperar.
A més a més,
si dius a les 10 de la nit, per què te presentes a les 12?
Home, no, que arribes ja al final,
veniu abans,
fins i tot abans de les 10 per agafar ja el lloc,
que és com dius, que és un aforum limitat,
a la qual cosa 3.000 persones,
4.000 persones, potser no hi quebran.
No, i probablement
ni 100,
perquè et dic que és un lloc molt petit,
però molt encantador.
Explica'ns una miqueta, això ho tindrem
demà mateix, però també tens una altra
també en cartera.
Fem el concert que es va anul·lar
el passat dia 12
a Cambrils, dintre també de les festes
de Festa a la Mar,
del programa Festa a la Mar
de Cambrils, perquè va caure un aigua
d'aquells de l'altre dia,
i ens el vam
emplaçar per demà, ahir per diumenge,
i serà a les 9
de la nit,
al parc del pescador de Cambrils,
també amb tota la banda.
O sigui, demà fem
mitja banda,
porto
un parell de músics,
i el diumenge
anem amb tota la banda,
amb bateries,
baixistes,
guitarres i tot.
Perquè nosaltres,
quan truquem a l'Albert,
només el truquem amb ell,
normalment no portem
ningú més, Albert,
que potser és una rada nostra.
Ah, jo a l'altre dia
de tant en tant els hi dic
si volen vindre i tal.
I són tímids,
són molt tímids, Albert.
Bueno,
jo també ho soc.
Ja ho sé, ja.
El que passa és que t'ho deixen a tu,
no?
La feina que la faci l'Albert,
que ell és el que s'encarrega.
El disc que posa,
Albert Jordà, no?
Això.
Ara, vés tu, vés tu,
i carrega't amb tota la premsa
i amb el que convingui, no?
Sí, exacte.
Albert,
hem presentat,
m'han presentat el mes de febrer,
ho comentàvem abans
per la ventena,
aquest treball discogràfic
que estem escoltant.
Ha sigut molt difícil
de fer aquesta criatura
que tinc ara mateix
a les meves mans?
Sí,
sí,
va començar a mitjans del 2008,
ara fa justament dos anys,
i al principi no sabia què fer,
si fer una mena de P
o penjar les cançons a internet,
no sabia que ben bé què fer,
i al final,
quan vaig tindre un recull de cançons,
doncs és quan vaig començar,
vaig decidir començar a gravar,
i a partir d'allí,
doncs ja començar a pensar
en el concepte àlbum i tot això,
no?
Eren les cançons fetes
a partir de quan vam deixar de tocar,
i llavors,
doncs,
en seguida vaig tenir el recull de cançons
i vaig dir,
bueno,
doncs n'agravem-ho i ja està,
i vaig treure'l l'any passat.
Però t'he de dir una cosa,
que va ser força valent,
perquè clar,
dius,
mira,
deixem el grup Papa Noès,
agafo jo les rendes
de la meva vida musical,
diguem-ho així,
i tiro cap endavant,
i a partir d'allà ho fas sol.
Sí,
a més,
és un disc que vaig treballar bastant sol,
però,
després hi ha col·laboracions
i tota la pesca,
però,
però tot m'ho haig manegar sol,
no?
No crec que sigui una posició de valentia,
sinó simplement que avui en dia,
t'has de llançar tu a fer les coses.
De circumstàncies,
potser també,
no?
Sí,
però,
bueno,
està clar que si vols fer coses,
has d'emprendre tu,
has d'agafar tu les rendes del carro
i manegar-te tu sol,
o que si estàs en un grup,
doncs en un grup,
no?
Però vull dir que,
tampoc has de quedar-te aturat,
no?
I en aquells moments,
tenia la necessitat,
que el grup havia de fer un estamba
i llavors vaig dir,
doncs jo tiro endavant i ja està,
perquè també ho volia fer-ho,
no?
i estic molt content,
no?
sobretot del resultat
i de com estan sortint ara les coses,
no?
Tant és així que ja m'està voltant pel cap
ja pensar en el segon disc,
no?
A l'apropear?
Sí,
sí,
sí,
sí.
És possible que demà o demà passat
la gent que s'apropi en aquests concerts
que abans comentàvem
puguin sentir alguna d'aquestes cançons
que ja te'n volten pel cap?
Te tiraràs a la piscina o no?
Alguna?
Ai, ai, ai,
que no ho té tot, eh?
No ho té tot.
No, la veritat és que durant aquest any
ja hi he estrenat alguna.
Veus?
Perquè els músics som així,
sempre creiem que l'última cançó que hem fet
és la millor.
Sí,
com això que passa,
no?
Després la interpretació no és la millor,
perquè és tan nova que apenes l'has assajat,
no?
Però,
però és possible.
I si no,
és igual.
Vull dir que
quan acabi aquesta gira,
per dir-li així,
d'aquest disc,
de Mal Temps sobre la Mar,
doncs ja m'he fico de cap
amb el segon disc
que ja tinc molta idea pensada
i moltes coses ja al cap,
com te deia.
Però tant mal temps hi havia sobre la mar,
per l'amor de Déu,
perquè li hagis posat el títol
aquest treball discogràfic?
És que dóna molt de pensar, eh?
No,
no,
fer mal temps,
tothom suporta mal temps i coses.
Jo dic que ja ho sé un joc de paraules,
de sentir que potser el mal pot estar molt tranquil
i la tempesta pot estar per sobre, no?
No des de ser...
I moltes vegades ens passa això personalment,
allò que dius,
tu pots estar tranquil,
hi ha una mala maró al teu voltant,
i no sé si jugues amb aquest concepte, no?
És que la gràcia potser és també això,
que la gent al final prengui el seu...
la descripció que més li convingui, no?
Que se'l faci seu en cada una de les cançons
o a nivell global del disc.
Llavors, la gràcia és també això,
no ser massa explícit amb el que dius, no?
I llavors el títol jugava una mica a això, no?
A vegades sí que m'han cridat algú dient-me
oh, ja que el disc que l'has dedicat a la mar,
podries parlar a algun lloc així,
en termes marítims i tal?
Bueno, sí, però...
No va per aquí, crec que no va per aquí.
Sí, però bueno...
I quantes...
Albert, quantes sabaneres hi ha en el teu disc?
Eh, que podria ser,
ja saps que aquestes coses tot és possible.
A més, en aquest disc el trobo que és bastant...
Estilísticament és bastant obert
o de colors, sobretot...
Bueno, a nivell sonor.
Sí.
I podria ser, no?
Que era alguna cosa així més afegida,
però no, en aquest cas no.
No, no, no.
No serà.
S'ha parlat d'altres coses que també investigueu, no?
Agafem el disc, per cert,
es pot comprar o no el podem trobar?
Sí, sí, bueno...
Sí, sí, sí.
Jo, o sigui,
a les botigues, si no hi són,
perquè ja saps com està el tema del mercat discogràfic,
llavors, si no és l'últim de Shakira,
doncs els discos van quasi sota comanda, no?
Sota comanda del qui val comprar-lo.
Clar.
Llavors, aquí a Tarragona,
possiblement vagi així,
però a Barcelona jo els he vist a les estanteries.
Potser a l'AFNAC, no?
Sí, a centres comercials així, sí, sí.
I si no, el que deia l'Albert,
que sempre es pot fer la comanda,
i dius, mira, m'interessaria que et diguis,
sisplau, m'ho pots comandar,
i fins i tot, via internet,
a través de l'AFNAC el pots arribar a comprar.
I el que...
Aquestes coses fantàstiques.
No, avui en dia...
Bueno, amb els ordinadors,
després parlarem de les pàgines web,
Facebook i companyia,
que Déu-n'hi-do, eh?
Per una part poden arribar a fer molt de mal,
però per l'altra també afavoreixen moltíssim
que s'arribi i es notifiqui
tot el que s'ha de saber, no?
El que més m'alegro del disc que estigui a la venda,
en les botigues i tal,
és que el preu encara és una mica considerable.
Es pot trobar 10 obres i...
No, està molt bé.
El que cap trobo que...
Ara hi ha estornudes,
depèn de com i et has gastat 20.
Sí, sí, sí.
Perquè ara és tal com està,
no només per la barra de la música,
sinó l'economia en general és bestial, no?
Sí, i no està a l'horno per bollos.
Sí, sí, sí, i tant, i tant.
Ja que comentaves la de la Shakira,
quan tu i la Shakira aquest disc recopilatori de Gran Sexy...
Perquè això anava per aquí.
Jo sé que tu tens alguna cosa,
un cop amagat al verd que vas explicar.
A vegades hi ha noms d'aquestos
que el meu pare ho pensarà dir,
aquesta aquí és d'aquella o l'altra,
no me'n recordo mai.
Aquesta és la de les cadires,
del Waka Waka.
Ah, aquesta és la del futbol.
Home, què t'he portat?
Ara hi he quedat com un...
Sí, hi ha moltes, hi ha moltes.
Totes s'assemblen.
Semblen que hagi passat tots pel mateix bisturí, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, deixa'm un tema i anem a parlar,
anem a parlar de lo nostre.
És una altra autopista, aquesta.
Sí, aquesta ja, bueno, cap al cielo, aquesta, directament.
Aquest treball discogràfic segur que presentaràs
als concerts de demà i demà passat.
Faràs un recull, com dèiem,
potser també alguna cançoneta d'aquestes noves.
Més o menys...
I de Papa Noés, també.
I de Papa Noés, també?
Sí, sí.
Encara tens...
Sí, sí, sí, sí.
No la deixes, no?
Bueno, és que...
A veure, és que...
Bueno, primer, sempre és molt complicat
els concerts de presentació d'un primer disc, no?
Perquè ara dius, bueno,
jo em recordo haver vist artistes por ahí d'aquí
o d'allà on sigui,
i dir, bueno, és que només tinc un disc, no?
i tinc que o repetir un tema o fer versions, no?
Sí.
Jo em vaig estimar més de...
que, a més de repetir temes, o...
Què, també ho hem fet.
Home, segurament que de cara al final a la gent,
o altra, o altra, i alguna cançó d'aquelles mítiques
s'ha de tornar a repetir.
En quan hi ha un vist, alguna vegada m'han fet, no?
Que deixo que els músics decideixin que ells triïn.
Sí.
I llavors sempre em sorprèn,
i em fa molta gràcia, no?
Normalment la més canyera.
Clar.
Però...
Però em vaig decidir fer cançons també de papà noves,
perquè a última hora també les...
Eren teves?
Sí, a banda d'això...
Eres tu, no?
Sí.
Sí que hi ha alguna diferència,
evidentment també a nivell de grup i de so,
però a última hora m'agrada també el joc de readaptar-les
a la banda que porto ara, no?
Inclús en alguns concerts que he fet sol, també, no?
Vull dir que és un aprenentatge,
constant, no?
És de maduració, d'alguna manera, no?
Sí.
Ara potser fins tot aquelles lletres te les mires amb més carinyo
per l'àmbit en el qual van a ser escrites i se'n van fer.
Sí, en algunes que no, que no les faria,
en canvi en altres que han agafat una altra dimensió i és interessant.
I després també m'agrada...
Sempre ens agrada fer versions de grups de tota la vida, no?
Si grups d'estrangers, perquè ens agrada i tal, no?
I no acostumem a fer versions de gent d'aquí, del país, no?
I un dia vaig pensar, per què no fer una versió d'algun músic d'aquí, no?
I un dels grans sorpreses de l'any per mi ha sigut San Josecs,
amb el disc aquest que he fet ara, del marge d'un camí,
i vaig decidir incloure en el repertori un tema del seu disc.
Ja saps que aquesta, ara sí, per anar en sèrio,
és una manera també d'obrir de cara a futurs treballs,
de futurs coses, de fer fins i tot un vis-à-vis amb vosaltres,
Albert Jordà i Josecs.
Sí, Sant Josecs, sí.
Sí, sí, sí.
Són d'aquelles coses que no es sap mai,
però la història normalment ens ho dona, no?
Ja, clar.
I dius, mira, nosaltres vam fer aquesta versió,
fins i tot, al mig, els hi pots enviar,
que us sembla, un dia coincidiu a Tarragona en concerts diferents,
i us doneu la mà sobre l'escenari.
Sí, sí, sí.
Bé, de fet, ja ens coneixem,
bé, no ens coneixem, però ja saps que allò que dèiem abans, no?
Estem tots connectats amb la xarxa social, no?
Sí, és veritat.
Si allò peta, petem tots, no?
I llavors, doncs, els més propers, doncs, som gent d'aquí, no?
Que d'alguna manera te vas escrivint i tal,
o ens sabem mútuament, no?,
del que fa cadascú, no?
I llavors, doncs, hi ha contactes amb aquests,
amb Sant Josecs i amb molta més gent.
Parlant de la xarxa social,
podem tenir dintre del que és el Facebook, Twitter també...
Com va, com va?
Saps què passa?
Que sóc tatuant, recordant els passwords,
que ja dic, ja no me fico amb més històries, perquè...
T'he fet una recomanació,
posa el mateix per tots que vam abans.
També, sí, però saps què passa?
Que al final has d'anar també...
Si no acabes amb paranoïa-te una mica amb tant de...
d'amics virtuals i de...
Amics virtuals, ja saps què vull dir.
Sí, sí, sí, sí.
Els amics són els amics,
els amics del Facebook són nosaltres gairebé, no?
Però...
Però...
Que arriba un moment que arriba un empatxament mental,
que jo crec que fins i tot no saps ben bé...
Si te l'has trobat pel carrer,
si has estat parlant amb ell pel Facebook...
Sí, sí.
Tot això hi ha un convèn...
Te dius més coses pel Facebook que si te'l trobes pel carrer.
Exacte, que a un moment potser que estàs allà i dius
mira, fem una cosa, et truco pel mòbil,
que a mi jo t'explicaré més coses de les que ara mateix
vis-à-vis t'explicaria, no?
Sí, sí, sí.
Però de totes maneres,
aquestes xarxes d'interès social,
a l'última hora és això, no?
De cara, o sigui, de cara al que fa té algun projecte,
com en el meu cas,
doncs per mi és una eina més com la web normal,
que és el perjordat.com,
com el MySpace, com el Facebook, no?
És a dir, s'han d'utilitzar totes les eines possibles
per projectar, per catapultar tot el treball que facis
i crec que en aquest sentit l'internet ens ha anat molt bé
a la gent que fem cançons i tot això, no?
Sí, però per la gent que, entre cometes,
diguem, són normals, són més exhumants, entre cometes,
és una eina de safreig, és una eina de safreig.
Aquí hi ha de tot, sí, és com un gran hermano...
Que vas mirant, mira, aquest avui està una miqueta així,
avui mira, l'Albert tocarà demà i dius,
mira, s'avent tu també, no?
Però, clar, penjar les fotos de les vacances o jo què sé,
doncs no, ja m'ho quedo per mi.
Oh, depèn de com, pots descobrir, gràcies a altra gent,
llocs magnífics que potser no hi hauries mai de la vida, no?
Bueno, també, però bueno, cadascú, que fàcil que vulgui.
I tant, i tant.
Ara donarem lliçons del que hem de fer.
No, no, no, que va, que va, tot el contrari.
Albert.com, AlbertJordat.com, perdona'm,
què és el que trobem, si entrem en aquesta pàgina?
Bé, és una pàgina que, com totes les pàgines,
és com una mena de blog on pengem les notícies que van succeint,
com si s'anul·la un concert, com si vindran dos més,
com si qualsevol esdeveniment que hi ha de tipus,
bueno, que parli del meu treball, diríem-ne.
I hi haurà, hi ha també fotos,
alguns vídeos, tota la informació del disc,
i els links corresponents,
i l'agenda, l'agenda.
Perdona'm, has parlat en plural?
Això vol dir que a banda de tu també,
algú et dona un cop de mà en aquest aspecte o què?
Sí, sí, sí.
Els altres components del grup, no?
O sigui, dius, ajudeu-me, que jo tot no puc.
Jo crec que és important fer-se gent que t'assessora,
sigui a nivell de disseny,
sigui a nivell musical, com els musis,
vull dir, cadascú té la seva posició, no?
I entre tots ajudem i fem anar aquest projecte, no?
Molt bé.
Que encara que es digui Albert Jordà,
jo a vegades, quan penso en Albert Jordà, no penso en mi,
jo penso com Albert, però com Albert Jordà jo penso en tot el...
En plural, ja gairebé.
Sí, és un grup que es diu així, potser.
Sí, clar, és que a més a més no hem presentat, Albert,
però m'has de dir qui són la gent que t'acompanya
o que podran veure demà mateix
o ja de cara al diumenge,
que ja estareu a la banda completa sobre l'escenari.
Qui són els dos companys de viatge?
Doncs els que m'han acompanyat durant aquest any de concerts,
primer de tot el Juan Moreno,
que és el que el primer es va a unir a la banda.
Sí, que aquest el vas enredar, va ser el primer a caure.
El primer a enredar, sí.
El que va caure de morros, és clar.
Sí, que m'amenaça...
Deu ser ell, eh?
Ja pot ser.
M'amenaça a entrar amb el nom del grup.
Què dius?
Sí, i quedar-se-l'ell, i fer-me fora a mi, clar.
És el que hem carregat dels baixos i els teclats i les programacions.
Després hi ha el Marc Volpini, que és el guitarrista,
la guitarra elèctrica.
Després hi ha un altre Marc, que és el Claremunt,
que toca la bateria, que és l'últim que s'ha enfilitat a la banda,
i és on... O sigui, amb aquesta formació, evidentment,
donem tot i més del que és el disc, no?
A més, permet molt bé fer les cançons i les versions més rockeres de Papa Noés.
Molt bé. És una miqueta el teu còmplice dintre de la banda, aquest darré, o no?
No, tots, tots per igual, sí, sí.
Doncs, Albert, ja no ens queda gaire temps.
Si et sembla, recorda'ns una altra vegada aquests dos concerts
en els quals espero que la gent s'apunti a la seva agenda,
i demà, doncs, un d'ells ja arriba a les 10 de la nit,
a la 9 de Gaillà, al Castell.
Demà a les 10 de la nit, al Castell de la 9 de Gaillà,
i diumenge a les 9 de la nit, al Parc del Pescador de Can Brils.
I això és el més imminent, però alguna coseta més de cara a l'altra setmana?
Sí, perquè ja s'acaba, perquè, en teoria, com et deia abans,
que tinc ganes de pensar en el segon disc,
doncs, quedarà algun al setembre, que ja n'anunciarem la setmana que ve,
per la web, bueno, de fet, a la web, la setmana que ve n'anunciarem moltes coses.
Sí, com que, eh? No pot ser abans res?
No.
Albert, no pot ser.
No, no, no.
Bé, la setmana vinent, a aquesta mateixa hora, l'Albert Jordà,
serà aquí amb nosaltres per explicar-nos.
Perfecte.
O arribarem tard?
No.
No? El serà també de cara a la setmana, dissabte i domenja?
Vindràs que ve a aquesta hora i et podràs connectar a la web i tindràs tota la informació.
No val, no m'ho pots veure una miqueta.
Però, a veure, ja està tancat i el sac hi va embarrat, com es diu normalment?
Dic que si ja està tot tancat, tot perquè ja se faci,
que no hi hagi canvis de darrera hora...
No depèn de mi, llavors no ho puc dir.
Ai!
No, però seran dues notícies sucoses.
Que guai.
De res, m'haurà d'esperar, Albert.
Ens haurem d'esperar.
Me fas patir, eh?
Me fas patir.
Jo també pateixo molt.
Sí, també.
Que dolent que ets.
Albert, amb quina cançó acabem d'aquell treball discogràfic?
Doncs amb la número 7, que és Sorraïben.
La número 7.
Vinga, doncs sentim-la per acabar.
I Albert, la setmana vinent mira que et truco, eh?
Perfecte.
Que t'ho dic en sèrio.
En quant sàpig on obrim la notícia o el que sabem de vosaltres,
de seguida poso en contacte amb tu.
Molt bé.
Gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.
Benvinguts, però torneu, no us quedeu, excepte si em convenç.
Lluny, et sento lluny, lluny del olor dels meus herois.
Llarg és el camí, tremola el cel, encrem el cor.
La sumo amb raig d'esquena avall, els meus peus arrastran massa pes d'enrecords.
Tant que vas, em creia haver guanyat.
Allà on vaig, ho faig contracorrent.
El que faig, egoisme, simplement.
Que quan fas, on te vas?
On penses que vas?
Lluny, et sento lluny, lluny del olor dels meus herois.
Llarg és el camí, tremola el cel, encrem el cor.
Lluny, et sento lluny, lluny del olor dels meus herois.
El camí, tremola el cel, encrem el cor.
Cris, Dollessón.
Lluny, lluny del olor dels meus herois.
Llarg lúss.
Lluny, lluny del olor dels meus dernier unitats.
Lluny, lluny del olor dels meus herons.
Lluny, ellim, mobuta-no!
Lluny, lluny del olor dels meus herois.
Lluny, lluny, lluny...
Lluny, lluny...
Lluny, lluny, lluny.
Lluny, lluny...
Lluny, lluny, lluny...
Lluny, lluny, lluny, lluny.
Lluny, lluny, lluny...
Lluny.
Lluny, lluny...
Gràcies.