Podem parlar amb el Joan Pedrarol i és el director de Repsol, Petroli i Química.
Joan Pedrarol, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Com estem?
Bé, molt bé treballant, com tots.
Ara ens comentaven que porten ja molts anys, dues dècades, treballant amb el tema de les sols.
Vull dir que és una cosa que no els hi ve de nou.
No, a la refineria hem vingut de nou.
Sabem que les refineries, pel tipus de procés que tenen,
no aquestes, sinó que són les refineries del món,
té un impacte possible en el que és amenació d'uns productors volàtils
que poden afectar l'entorn i provocar episodis dolors.
Llavors, això som conscients com a refineria des de fa ja prou anys.
I de fet, a la dècada dels 90, hi ha arrel d'episodis d'aquests i de queixes que hi havia amb raó
degut a aquesta problemàtica, ja es va començar a actuar
i es va fer, de fet, una instal·lació específicament per reduir la part fonamental
de l'origen d'aquestes episodis de males olors,
d'eliminar aquests compostos volàtils que són l'origen d'aquests episodis que ens trobem després.
I això es va fer entre l'any 1995 i 2000, cap a l'any 1997.
I es va fer aquesta planta i ha anat funcionant i va anar força bé.
I el que hem fet ara després, com que anem fent un registre sempre aquí
de qualsevol tipus d'episodi, queixes que podem rebre directament,
trucades des de l'administració, d'ajuntaments, de veïns particulars, etcètera,
de quan algú es queixa pel que pugui ser la nostra activitat,
doncs arrel del seguiment d'aquest tipus de queixes,
també ens permet veure quin és l'origen del nostre impacte.
I hem vist que aquesta planta ens havia fet una bona feina,
però no era del tot suficient. Llavors, el 2007 vam actuar en un projecte
d'amplir aquesta capacitat d'aquesta planta i, sobretot, buscar a l'evitar
que aquesta planta s'hagués d'aturar durant períodes determinats a l'any,
tres setmanes, quatre setmanes, per fer-li manteniment,
amb el qual la deixaves fora de servei i llavors estaves un període obert
en el que era molt més fàcil poder tenir aquest impacte cap a l'exterior.
Aquesta ampliació la vam començar a fer el 2007 i la vam posar en marxa
el juny de l'any passat, el 2009, i els resultats, pel que hem estat veient,
estan anant força bé, amb mesures indirectes que tenim,
dels resultats d'aquesta planta.
Però el que també veiem és que no és suficient per reduir,
si ho poguéssim al zero, el que puguin ser impactes nostres cap a l'exterior.
I llavors, doncs, el següent pas d'actuació que estem portant ja,
analitzant des de l'any 2008, és un canvi del sistema de tractament
d'aigua residuals al tractament biològic, que seria la unitat que ve
posterior a aquesta planta que vam fer ja l'any 95.
Que tracta el 5% del residu, no?
És a dir, el 95% de la primera, no?
La primera planta que s'ha acabat de fer el 95 i que m'ha ampliat ara,
posant en marxa l'any passat, el mes de juny, tracta, destrueix,
el 95% dels components que puguin ser els originaris dels episodis d'olors,
i després la resta passa a el que és el tractament biològic, on s'estrueixen.
Llavors, aquest tipus de tractament té una tecnologia de fa uns certs anys,
que és molt eficaç per destruir els productes aquests,
però part dels productes, segons el funcionament com vagi a la planta,
per variacions purament normals d'operació de les instal·lacions,
doncs pot ser que es tinguin emanacions d'olors que provoquin males olors
i queixes del voltant, amb tota la raó, no?
El que fas és remoure l'aigua, no? El batre l'aigua...
És una instal·lació que el que té són uns agitadors
i el que fa és per airejar i que entri oxigen per poder fer el tractament biològic,
que és el que es tracta de fer allà, ha d'entrar aire.
Llavors, per entrar aire hi ha aquesta agitació,
i aquesta agitació, doncs sí, fa que sigui molt eficaç entre l'aire
i aconsegueixi l'efecte que es vol,
però té un efecte secundari,
que és l'emanació de volàtils cap a l'atmosfera,
els que encara no han sigut destruïts pel propi tractament biològic.
I aquest són la font que tenim ara identificada
com responsable de possibles focus olors que puguem tenir.
I, de fet, estem treballant amb això des del 2008
i estem ja acabant de fer ja una inversió
que la posem en marxa ara el mes d'octubre d'aquest any,
que és substituir aquestes turbines
per uns difusors directes que vagin pel fons d'aquest tractament
per introduir oxigen tal qual, de forma directa,
i evitar aquesta agitació,
que quedi el tractament d'una forma neta, tranquil·la,
i no remoure l'aigua.
I aquesta és la fita que tenim ara.
Quan arriba una trucada d'algun veí, d'alguna administració,
que hi ha hagut una pista de dil d'os,
a partir d'aquí activen un protocol aquí a l'instal·lació.
Sí, sí, nosaltres tenim un protocol,
però és des de fa anys amb aquest tema,
i és un protocol d'analitzar en aquell moment d'on és,
es pregunta una sèrie de coses a qui fa la trucada,
doncs, quin tipus d'olors és, en quina sona és,
si és un olor picant, si és un olor...
En fi, quin tipus de característiques té.
De cara a identificar, a veure si està provenint del nostre procés,
i al mateix temps, doncs, el personal nostre,
i això és a mi de menys, a l'hora que sigui,
això són les 24 hores al dia,
surt de la refineria, va cap al lloc,
a també a identificar, a veure el problema,
a veure si també és origen nostre.
Posteriorment després es fa una anàlisi intern,
amb un mètode de simulació,
d'inspressió a l'ambient,
en funció dels vents que hi ha en aquell moment,
i es comprova també quines eren les operacions operatives
a les nostres instal·lacions,
a veure si hi havia alguna anomalia,
per exemple, com estàvem abans,
si aquesta planta que està aturada per alguna raó,
o coses d'aquestes,
de cara a buscar si realment aquella queixa,
aquella trucada,
ha tingut com a origen una raó realment
d'algun problema,
alguna incidència operativa nostra.
I si és així, doncs, efectivament era així,
i si no, doncs, no ha sigut per causa de la refineria.
I, de fet, de les queixes,
jo calculo més o menys d'un 50 i un 70, un 80%,
acabem a trobar les que siguin sigut origen nostre.
Per exemple, el 2009, crec que recordar 12 n'hi va bé, no?,
d'incidents, 9 dels quals eren possibles,
eren possibles, els que dàvem com així,
però 3 dels quals, que eren a Tarragona Ciutat,
Tarragona Centre, no eren atribuïbles.
Amb els anàlisis...
Sí, l'any 2009, com a trucades aquí a la refineria,
nosaltres em van rebre 12.
Això no vol dir que darrere d'una trucada aquesta
siguin 10, 20 o més,
per un mateix episodi.
M'han analitzat-les totes,
i llavors n'hi ha 3 que els hem d'escartar.
Els hem d'escartar per les raons aquestes que s'ha explicat abans.
Fonamentalment, direccions del vent.
Dius, bueno, s'ha presentat un episodi en tal lloc.
Els vents que no eren aquelles hores...
Doncs el vent anava precisament en direcció contrària.
Doncs no pot ser d'aquí, no?
A part d'altres factors, com pot ser la distància,
doncs, bueno, tan lluny, encara que el vent anés capellado,
doncs els mètodes nostres no donaria,
però el primer filtre és
anava de la direcció de vent capellí, sí o no?
Si no hi anava, doncs, difícilment ja podria s'afectar, no?
I què hi anava?
Bueno, doncs els continues analitzant,
i acabes concloent, doncs, és possible que sí o no.
De les 12 de l'any passat,
vam deduir 3 que no eren degudes a orígens nostres.
Gabarra, Tarragona Centre i Sant Pris-Sant-Pau,
sé que recordes.
Sí, hem recordat així.
6 que sí que ho eren,
totalment no,
i 3 que van quedar amb el dubte,
i que dient, probablement sí que fóssim nosaltres a l'origen.
És a dir, del 9,
que podíem ser,
de les 9, 6 que sí que ho érem,
i 3 que possiblement sí que ho fóssim,
i 3 que no.
Les que sí que eren a la vora,
és a dir, Constantí,
i en algun cas Sant Sabador, no?
Sí, el que veiem,
i també pel que són les rondes pròpies
que fem amb el nostre personal propi,
cada dia,
al voltant de la refineria,
perquè això ja no és un model matemàtic
ni un model de càlcul,
això és empíric,
que és sortir
i anar a comprovar
si fa olor o no fa olor,
al voltant del focus aquest
que no s'ha d'identificar a la refineria,
que és la planta aquesta,
que també de gos residuals.
Doncs veiem que el nostre abast
se'n va als dos quilòmetres,
quan hi és,
dos i mig,
màxim tres,
i això és el que hem comprovat
per personal nostre,
que surt,
hi ha xiqueges,
on hi ha xiqueges és igual,
vull dir que encara que estiguin dies tranquils,
i van i anoten,
doncs mira,
aquí hi ha dos quilòmetres a la refineria,
en aquest lloc,
o sigui, detectar que sí que fa una mica olor,
o no hem de detectar res,
si no és tot això el procés,
i de fet ho veiem
amb models d'oces,
que realment més o menys quadra bastant
amb el que són els models teòrics,
el que són els resultats purament pràctics.
Tot aquest procediment,
a més a més,
coincideix amb altres indústries petroquímiques,
amb qui estan en contacte,
i que més o menys conclouen el mateix,
tema de direcció vent,
tema de tractament de residus i pudors,
generalment per plantes tractament d'aigües.
Clar, és que al final,
les metodologies d'anàlisi i de càlcul
venen a ser totes molt similars,
molt iguals,
vull dir,
són models de dispersió,
són models difícils,
és un tema que és complex,
però els models al final
el que miren d'acostar
és a la realitat,
vull dir,
al final el que fem al ser humà
és intentar explicar amb models
el que realment passa,
i llavors en funció del perfecte
que sigui el model,
doncs cada cop estàs més a prop o no,
però pot haver-hi un error
en funció de que sigui el model.
I si aquest error és gran o és petit,
la millor forma de comprovar-ho
és després comprovar-ho de forma empírica,
que és el que comentava abans,
que és dir,
bueno,
el model diu això,
bueno,
ens ara anem a comprovar-ho,
vinga,
surt,
cada dia,
que surtin dos senyors
i vagin a mirar
en l'entorn dels dos quilòmetres,
quilòmetres i mig,
fins a tres quilòmetres,
quin és l'impacte,
i a veure si es correspon,
més o menys,
amb les dades que ens donen
els models teòrics.
Sí,
perquè si parlem,
per exemple,
de normativa europea,
lleia en la mà,
l'estadística els últims anys
està molt per sota del nivell,
diguéssim,
màxim per més,
no?
Això,
sí,
però això ja no és un tema de dolor,
això seria un tema d'immissions,
al voltant,
això és diferent,
el tema.
Amb tema d'immissions,
i de fet,
el mateix Departament de Medi Ambient
de la Generalitat
no fa gaire,
també ho comentava,
amb quals són les dades
de la xarxa de la Generalitat
al voltant,
de tota la indústria d'aquí,
concretament,
amb el que afecta el Repsol,
doncs,
tots els últims anys,
i estem sempre per sota
dels límits de mercats
per la normativa europea.
i no és que estiguem tocant el límit,
sinó que estem per sota
i bastant per sota.
Hi ha un mesurador,
més a més aquí de la xarxa,
no?,
que està constantment enregistrant
i que, per tant,
doncs...
Sí, sí, sí,
hi ha mesuradors que estan
de la xarxa,
que estan contínuament enregistrant
i tenim les dades
a nosaltres,
als nostres panels.
I els nostres operadors
no només estan portant
les instal·lacions
de la refineria,
estan veient
quin és l'impacte
aquí al voltant.
i si es veu
una punta
que està creixent
o està pujant
un valor
d'una emissió
determinada
que d'un valor
estable a baix
comences a pujar,
doncs
i es comença a actuar
a veure què està passant
i buscar la causa.
No esperes
que ja estigui
alta,
sinó que
comences a actuar
només comences a veure
que comença a despuntar
o que comença a veure
una anomalia.
Tornant al tema
de Solós,
la voluntat,
imagino,
ja ho han dit ben clar,
és que no n'hi hagi cap,
és a dir,
minimitzar-ho
al mínim possible.
En aquest punt,
des d'aquest punt de vista,
al màxim possible,
perdó,
des d'aquest punt de vista
han encarregat un estudi extern,
una empresa internacional
expert en la matèria
perquè determini
possibles focus.
Bé,
nosaltres l'experiència
que tenim
i a d'altres
refinaries
i no
d'altres refinaries
d'Espanya
i no
només Repsol
és
que
els seus estudis
l'impacte
que tenen
és origen
sempre
unitats
d'aigua residuals
i abast
determinar
dos,
tres quilòmetres
de refineria.
Això és el que
es diuen
d'altres refinaries
i no de Repsol
sinó d'altres refinaries
perquè també
estan aquí a Espanya.
Aquestes empreses
dius,
molt bé,
això és el que surt
com a models
matemàtics.
Els tenim els nostres
i doncs
contrastem
que realment
aquesta refineria
concreta
la de Tarragona
és similar
a les altres
i que són problemàtiques
com la de les altres
i això és el que estem
ara treballant
i mirant.
Però vaja,
no té que sortir
alguna cosa molt diferent
i més quan
fem aquesta
comparació empírica
de les rondes
que fem diàries
de sortir al voltant
a veure
quina és l'afectació
nostra
en aquest sentit.
Per cert,
en aquestes dues plantes
la biològica
i la volàtil
es tracten
només les seves
aigua residuals
no,
també les de Dow Chemical
i les de carburos
metàl·licos.
Sí,
nosaltres
el tractament
d'aigua residuals
que tenim aquí
a la refineria
tracta
les
preses
que estem
aquí
al polígon nord
amb aquesta zona d'aquí
i és Repsol,
està d'Alchemical
i carburos metàl·lics
són les tres
les aigües
que ens venen
al tractament nostre.
Però el tractament
és de Repsol
el tractament nosaltres.
Una última qüestió
perquè farem
contenta més d'un.
El tema de l'aigua
d'Algallà
està més a prop que mai?
El que val mínim ecològic?
Si ho dius així
si està més a prop que mai
esperem que sí.
Sí,
jo penso que sí
que es podrà arribar
en un acord
ja portant bastants mesos
parlant amb l'agència
catalana de l'aigua
i
i bueno
no sembla
que tingui que ser difícil
poder trobar
arribar a un punt de trobada
no és que sigui fàcil
tampoc
però
però
vaja
ja penso que estem més a prop de trobar
que no pas
el contrari
hi ha una sèrie de
de premisses
que s'han posat sobre la taula
i que són
lògiques
vull dir
sota el punt de vista
de dir bueno
es necessita mantenir
una reserva estratègica
del que és el Pantà
però
simplement pels compromisos externs
que tenim
com a companyia
com a companyia energètica
que estem amb unes obligacions
cap a tercers
que hem de mantenir
vull dir
encara que la feina estigui saturada
hem de mantenir aquí
unes reserves
de productes
que s'ha de continuar
a mantenir
i s'ha de tenir
disponibles
i per altra banda
també
dins del que es troba
a l'entorn de la Tarragona
doncs també és una reserva
que es podria utilitzar
com a increment
de consum
de la refineria
i disminució
de consum global
de l'aigua
que puja del càxi
que és alguna incidència
que obliga-se a reduir
l'arribada d'aigua d'aquí
llavors entenem
que és una reserva estratègica
que s'ha de mantenir
pel conjunt de tots
per altra banda
l'aigua que s'alliberi
cap al Gaià
doncs
no ha de ser una aigua
que sigui onerosa
per Repsol
o que sigui
la sustitució d'aquesta aigua
i després
tot això
continuaria sent
des de l'any 70
i pico
que va ser
quan es va fer la presa
doncs Repsol
ha sigut
qui l'ha operat
l'ha mantingut
continuarem fent-ho
des del que és
el títol concessionari
que hi ha
d'aquesta presa per Repsol
que volia continuar
a ser el mateix
i sobre aquestes bases
penso que estem
bastant apropiades
de poder trobar
un acord
Podríem veure
aquest any 2010
és molt agosarat
quan depèn d'altres parts
també
Bueno
que s'arribi a l'acord
de l'any 2010
penso que sí
després ja quan s'apliqui
ja penso que depèn
també de tu
quan s'hagi de fer lli
de tipus tècnica
també estem mirant
i a més ja pensant
que estem arribant
a portar un acord
estem mirant ja nosaltres
també
la forma tècnica
de com seria
aquest alliberament
des d'allà
i ho estem mirant
ja pensant que realment
l'acord
és bastant proper
Joan Paterra
moltes gràcies
i que vagi molt bé
gràcies
Molt bé
gràcies
Gràcies