Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A quins portes avui, Teresa, per parlar?
Avui el Jordi Martí, que és professor de trompeta de l'Estudio de Música i cap del Departament de Vent i també pertany a l'equip de direcció,
i ens explicarà el que vulguis de la trompeta.
Jordi, bona tarda!
Molt bones, què tal?
Bé, jo sorpresa, perquè no havia escoltat, crec conscientment mai una trompeta en una peça així de música clàssica i amb aquesta finura, jo la trompeta l'assimilo més a música moderna.
Ara parlàvem d'això, de les èpoques de la trompeta adorades.
Bé, clar, clar, això és una mica de llegenda urbana, no?
Tothom coneixem trompeta de la majoria de vegades de llocs de festa, de les orquestres de ball,
i sempre l'assimilem amb sons molt forts, molt estridents, però, de fet, la trompeta és un instrument, com ara hem pogut comprovar,
que es pot tocar amb una delicadesa i una finura exquisita.
Clar, tot depèn de l'època de la música, de l'intèrpret, si és més modern, si és més antic, però sí, sí, això que és simplement un instrument per a tocar fort,
per desgràcia per a nosaltres, és una llegenda urbana.
Toquis fora, toquis fluix, és veritat que has de controlar moltíssim la respiració? Has de tenir una bona caixa toràcica i controlar-ho?
Encara que toquis així, bé, fluix, delicat, per entendre'ns.
Sí, a veure, s'ha de tindre molt de control, però això que també molta gent diu,
que s'ha de tindre una gran caixa toràcica, doncs tampoc és això.
Suposo que més que la capacitat és què en fas, no com la treballes?
Sí, aquí en aquests instruments, com en tots els de vent, es treballa el que es coneix,
és a dir, és una cosa que s'ha sentit moltes vegades i realment poca gent sap treballar,
que és la respiració diafragmàtica, que simplement consisteix en enviar l'aire a la part baixa dels pulmons.
Després, una volta aconseguit això, el múscul, que és el diafragma,
conjuntament amb la resta de músculs abdominals, és l'encarregat d'expulsar aquest aire.
Per tant, fent això, aconseguim tenir un major control precisament de l'aire,
tant el que agafem com el que tenim que tirar.
Tornant amb això que deies de les diferents èpoques, de la trompeta,
des de quan que hi ha composicions per a trompeta?
O quina va ser l'època d'aurada?
Bé, el que és la trompeta, la història de la trompeta,
evidentment no anem a fer-la ara aquí tota,
però fent així dos pinzellades,
anirem ja parlant des de la prehistòria,
ja que els cuernos que feien servir aquella gent dels mateixos animals...
Enrere, això, eh?
Passa que no hi havia partitures, no?
No hi havia partitures, lògicament.
Però bé, allò era per a fer senyals entre els diferents clans
o inclús quan anaven a lluitar, a la guerra.
Després d'allò, va evolucionar cap a l'època romana,
amb les tubes i les buxines,
i després d'això van passar ja a l'edat mitjabal,
en aquelles trompetes que han vist moltes vegades les pel·lícules aixin rectes,
però clar, que allò tenien uns sons determinats.
No tot el que ens posen les pel·lícules és cert, ni molt menys.
Teresa, digues, digues.
No, dic que quan parlaves de la mitjabal,
com que, per exemple, tothom tenim al cap moltes de les festes populars,
i aquí a Tarragona, doncs tots les tenim,
hi ha uns trompeters, hi ha uns trompers de l'Ajuntament,
que hi ha uns rompets determinats que feien uns tocs,
l'anada d'ofici, i el toc de festa, el començament de la festa, no?
Vull dir que suposo que, com que les festes nostres parteixen d'aquesta època,
m'imagino, perquè la gent tingui una mica la imatge
de quin tipus d'instrument estem parlant, no?
Que és una trompeta molt més antiga que la d'ara.
Bàsicament seria això.
I després d'això ja va evolucionar cap a l'època del barroc,
que podríem dir que va ser l'època dorada de la trompeta.
Què és barroc, això que estàvem escoltant?
L'immensa majoria de concerts per a aquest instrument, per a la trompeta,
són de l'època del barroc, tant i els compositors italians, alemanys...
Bé, es va fer una gran, grandíssima quantitat de literatura per a aquest instrument.
Després van vindre l'època clàssica i va caure en desús la trompeta,
perquè es considerava precisament això, que era un instrument molt fort...
Estrident, no?
Molt estrident.
I va passar de ser l'instrument que tocava a les corts dels reis
a passar a ser un instrument del més, no vaig dir despreciable, però...
Popular, del populatxo.
Quasi sí, quasi que sí.
Per això, abans m'està comentant una broma, que de quan en quan jo faig,
és que no soc jo massa amic dels senyors Mozart i Beethoven,
bàsicament perquè és que la van fer servir molt, però que molt poquet.
No perquè la seva música fos dolenta, ni molt menys, al contrari.
I després d'això, cap al romanticisme, ja va tenir un altre ressorgiment,
poquet a poquet, això va ser també amb la evolució de tot el mecanisme
que inclou la trompeta, fins a arribar ja al segle XX,
amb la música contemporània i, com no, amb la introducció també
d'aquest instrument a el que ja és la música de jazz
i, posteriorment, la música ja més popular.
Uf, això és...
Un moment resumit aquí.
Però gràcies per l'esforç de la traducció.
Sí, sí.
La història de la trompeta, en la seva aplicació musical,
però l'instrument també ha evolucionat, no?
Perquè ara parlaves de l'edat mitjana,
amb unes trompetes així com allargades
i avui en dia, doncs, hi ha...
Són craulades, tenen pistons...
Sí, sí, sí, sí.
Hi ha moltes més coses, no?
I sortides...
Sí, bé, com hem dit,
les trompetes en aquella època eren rectes.
Després, poquet a poquet,
es va aprendre,
la gent que treballava els metalls,
es va aprendre a, precisament,
a fer curvatures, a doblar el metall,
sense perill que es pogués trencar.
perquè, clar, hem de pensar que són tubs
que per vins, clar, no hi ha res,
ha de passar l'aire,
no és que fos alguna cosa rígida.
I quin avantatge té doblegar el tub?
Bé, ja és una qüestió, simplement, d'espai.
I el sol?
Una trompeta actual,
si l'haguéssim d'estirar tota,
fa, si no recordo malament,
un metro trenta.
Ah, un metro trenta, perdona,
un metro trenta.
Si l'hem d'aguantar,
simplement, precisament això,
recte,
al cap de no regressar,
fa pesadíssim.
Per tant, permet més recorregut d'aire,
i, per tant, seria això?
Maria el so.
Sí, sí.
És que, tornem al mateix,
és bàsicament per comoditat dia pròpia.
Però la podíem fer més curta
i deixar-la com els medevals?
No.
Perquè si es feia més curta,
llavors sí que varia l'afinació,
i varia el to,
i avui ja són...
Sí que hi ha més trompetes avui en dia,
que són més curtes,
que aquestes trompetes
són dels diferents tipus que existeixen,
i són trompetes més agudes
que l'estàndard, per dir-ho d'alguna manera.
Clar, nosaltres, jo dic trompeta,
i em quedo tan ample,
però s'hauria de diferenciar trompeta
després dels altres instruments de vent,
que són una mica els semblants, no?
Clar, hi ha tots els metalls.
La trompeta seria l'instrument més agut
de la família dels metalls,
però hi ha altres instruments de metalls més greus.
El trombó.
Hi ha un trombó, hi ha una tuba, hi ha una trompa,
i tot això és metalls carregulat.
I tot depèn de la...
Clar, clar, i tot depèn de la...
de l'agut o l'agut o l'agut que sigui.
Clar, a l'hora de tocar una partitura o una altra.
El que és la família dels metalls,
bàsicament, són quatre instruments.
La trompeta seria el més agut,
després vindria, anant cap al greu,
vindria la trompa,
després el trombó,
i finalitzant amb el més greu de tots,
que seria la tuba.
Cada instrument d'estos,
com a més greu,
vol dir que la quantitat de tubs que tenen
és més gran, és més llarga.
I a més a més,
en el cas ja, per exemple,
la trompa, ja tenen, a més a més,
la tuberia molt més ampla,
i el cas de la tuba,
que tenen uns tubs, però enormes.
Quasi sí que per omplir.
Però bé, això ja en parlarem en altres ocasions.
Però bàsicament,
aquests són els quatre instruments
de la família de metall,
tot i aquí dins de cada instrument
hi ha els seus, podríem dir,
subapartats o altres instruments
relacionats amb la mateixa família.
I de trompeta hi ha un estàndard?
O passa com amb les guitarres,
que hi ha 12.000 maneres de fer-ho
i fins i tot hi ha lutiers especialitzats?
O no hi ha tanta varietat?
Bé, a veure, trompeta...
Clar, ens trobem...
El que és la fabricació,
es podria dir que
pràcticament avui en dia
és similar ara
a la immensa majoria de trompetes.
És a dir, és com un pont d'una boquilla,
un tub, un bo connectar d'esta boquilla
que se'n diu Tudell,
els diferents tubs que van per el que és la trompeta
que, a més a més, són extraïbles
per a neteja i afinació,
que se'n diuen bombes,
el mecanisme que són els pistons
i acaba amb el tub eixamplat,
que és la campana.
Això pràcticament són les parts
i qualsevol marca del món mundial
les fa d'aquesta manera.
I no permet la customització,
o sigui, el fet de dir
jo la boquilla la volia així
perquè té aquest so.
Sí, sí, sí, sí, sí, clar.
Això és el que són els elements estàndards.
A partir d'aquí,
cada fabricant ho fa a la seva manera,
ne'n que, per exemple,
el que és el material,
és...
se li en diu...
Aviam, si me'n recordo.
El material que està fet, el metall?
Sí, el metall.
El metall.
Molta gent que alguns creuen que és ferro,
uns altres creuen que potser sí, potser alumini.
És tou, no?
No és molt dur.
Sí, és una aleació.
Si no recordo malament,
una aleació de zinc
i coure, potser.
I aquí, si algú m'està escoltant
que no sigui així,
doncs ja que em perdoneu,
que quan ens trobem pel carrer em corregirà.
Tranquil, nosaltres havíem metall.
A partir d'aquí hi ha gent, per exemple,
que diuen,
no, és que jo vull la trompeta normal,
però és que vull que la campana
sigui exclusivament de coure.
O vull que una boquilla que sigui així.
O vull que la meva trompeta,
en lloc de tindre aquestes mesures,
n'hi tingui unes altres.
Perquè el so vull que sigui més d'una manera
o més d'una altra.
És a dir, que es pot fer
dins del que és l'estàndard,
es pot fer més...
I les trompetes de colors.
Ja n'hi ha que són de colors.
Ah, sí?
Hi ha vermelles, n'hi ha dades.
Sí, però això de les trompetes de colors,
això és simplement que...
Sí, no sé si les pinten o no.
Sí, paregut.
L'estàndard de les trompetes,
sempre tota la vida,
han sigut dos,
que ha sigut el platejat i el daurat.
El platejat és perquè porta
una capa molt fina de plata
i el daurat és una laca.
Llavors, el que fan
és les trompetes aquestes de colors
simplement canviar
aquella laca que és daurada
per una laca d'un altre color.
No té més...
No té més misteri, això.
Hem parlat molt de l'instrument,
de la seva aplicació
al llarg de la història.
Jo crec que era molt interessant.
Sí, sí.
ens falta saber quina rellevància té
la trompeta,
els estudis de trompeta
dins l'estudi de música,
quants alumnes la trien
i en fi,
quin perfil també.
Bueno, a veure,
clar,
la trompeta és com el que dèiem
l'altre dia que parlàvem dels violins,
no?
És un dels instruments
que permet
estar en moltes formacions diferents
i ser part molt important
dintre de les formacions,
tant de les big bands
amb quals que fan més música moderna,
els conjunt instrumentals,
llavors potser hi ha gent gran
que vius més petits
que comencen
i volen tocar.
El Jordi,
que a més a més
és el director
del conjunt instrumental,
et podrà explicar
quin perfil de gent.
Bé,
la trompeta,
el que és dins l'estudi,
jo ara vaig a parlar
de quan jo vaig començar,
que vaig començar simplement
amb dos alumnes.
Avui en dia
en tinc deu,
a part d'altres instruments,
com el que diem abans,
com poden ser trompes
o trombons.
La trompeta sí que és un instrument
molt rellevant
en el sentit
d'això que estàvem comentant,
que pot tocar
la immensa majoria
d'agrupacions que hi ha.
En aquest cas,
de l'estudi de música,
que tenim
un conjunt instrumental
i dues vivants,
a les tres agrupacions
hi ha trompetes.
El perfil,
doncs el perfil
és des de
nens que han començat
amb set anys
hasta,
doncs,
mira,
tinc un home
que està jubilat,
que com ara
estic jubilat
i tinc temps,
que ja tocava
de fa molts anys,
evidentment,
però bueno,
vaig a reemprendre
i hem d'estudiar
un poc.
És a dir,
que gràcies a Déu
no té
limitacions
d'edat.
No hi ha cap limitació?
Tothom
es pot atrevir
amb la trompeta?
A partir d'una edat,
suposo que també
la història
de la respiració,
que ho parlàvem abans,
com a instrument de vent,
com tots els instruments de vent
i els cantants també,
el costa d'aguantar.
Jo no sé,
en el cas de la trompeta,
si això limita
de dir
un nen de cinc anys
no sé si pot tocar
una trompeta.
Potser sí,
depèn, suposo,
de la mira del nen
i del físic
que et condiciona
en aquest cas,
no?
No ho sé.
Bé,
jo estàs ara
el més petit
que m'he trobat,
així per començar,
han sigut sis anys
i com és una cosa
molt evolutiva,
que vas molt poquet a poquet
i vas treballant,
sí que evidentment
els primers dies
els està costant molt,
però a base
d'anar repetint,
d'anar-ho provant,
poquet a poquet
s'ho van assimilant.
Per el que fa
l'instrument en si,
perquè un nen
ho pugui aguantar,
avui en dia
s'estan fent
uns models
de trompetes
més
més petites,
a veure,
són més petites
en el sentit
que l'únic que han fet
ha sigut
recargolar encara més
els tubs
de manera
que quan l'agafa un nen
els braços
no li queden tan estirats,
li queden més pegats
al cos,
per tant,
poden aguantar
aquell pes
amb moltíssima més
facilitat.
Això
els permet
poder-ho engegar tot
amb moltes més
ganes.
Quines altres qualitats
ha de tenir
una persona
que es vulgui dedicar
o que vulgui
aprendre la trompeta?
òptimament,
vull dir això,
controlar la respiració,
ha de tenir,
com passava amb el violí allò,
uïda?
Pel tema de l'afinació?
O la trompeta ja...
El tema de l'afinació
no és tan...
Si em permís la paraula
salvatge,
com podria ser
en el cas de la corda.
Sí que és veritat
que al principi
hi ha algunes notes
que si no es bufa
d'una certa manera
no surten,
no sonen bé,
però quan estic parlant
del principi
potser m'estic referint
als dos,
tres primers mesos.
Potser tirant com a molt llarg.
després que poquet a poquet
ja van agafant aquest habit
d'anar tirant aquest aire,
el que és l'afinació
pràcticament
no és un gran inconvenient.
Per tant,
quines qualitats
ha de tenir la persona
per començar?
Ganes.
Ja està.
Ja està.
Que és molt cara
una trompeta
que és els instruments
més carets o normal?
No, no.
No, la trompeta
i tal com està
avui en dia el mercat
que ens podem trobar
absolutament de tot,
doncs estaríem parlant
des del més econòmic
que se'n pot anar
pels 200 euros
fins a trompetes
de 4.000, 5.000.
Quina és la marca
líder o estrella
o la marca fetitxa
dels que us dediqueu
a la trompeta?
Bueno,
ja en...
abans sí que n'hi havia una
que era la que manava.
Avui en dia,
clar,
el mercat s'ha anat
deixant plant molt
i hi ha diverses marques
que estan predominant.
La que sempre
fins fa molt poquet
havia manat
era una que es diu
Bach
com a compositor
que no té res a veure
amb aquell compositor,
evidentment.
És un senyor
alemany
que va emigrar
cap als Estats Units,
Vincent Bach
que era músic
i va crear
anar a fabricar trompetes
molt bones,
per cert.
I hi ha una altra marca
que es diu
Silk,
també americana
i avui
de fa uns quants anys
cap aquí,
per exemple,
la que tots
haurem sentit,
la Yamaha,
que és japonesa,
que està entrant
amb moltíssima,
moltíssima força
al mercat.
Estan fent instruments
molt,
però que molt bons.
I aquí a Espanya,
per exemple,
tenim una marca
que es diu
Stombi,
que està a València,
que Déu-n'hi-do,
no es poden queixar,
també està fent
instruments
de gran qualitat.
Jordi,
ja per acabar,
o Teresa,
potser tu també ho saps,
no?,
de l'alumnat que teniu,
que estudia trompeta,
quin tipus
d'aplicació
majoritàriament
hi treuen?
Bé,
les poso que
les agrada,
és clar,
participar en les formacions,
no?
Però en formacions
més de música clàssica,
com dèieu,
barroc,
o de jazz.
Estan barrejat.
En el nostre cas,
hi ha el conjunt instrumental
que fa un repertori
potser una mica més clàssic
i en el cas
de les big bands
que, clar,
fan un repertori molt divertit.
I hi ha una mica de tot,
eh?
Clar,
en les big bands,
l'una que és de jove
i l'altra que és de més gran,
doncs hi ha gent
de totes les edats
tocant la trompeta.
Per tant,
i després,
una cosa que no tenim
però que també es pot fer
és una formació
només de metall,
vull dir que això
nosaltres no tenim
però que existeix
i que,
a més a més,
hi ha grups molt bons
que...
És una de les metes
que algun dia
m'agradaria fer
dins de l'estudi.
No, però...
Una braçbant.
Ojalà, ojalà.
No, però hi ha grups
molt bons
i que, a més a més,
fan coses molt bones
i molt divertides,
vull dir,
i barregen la música
amb el teatre
i canteus que canten,
vull dir,
n'hi ha que fan de tot.
Vull dir,
que no només toquen
l'instrument.
Jordi Martí,
escolta,
moltíssimes gràcies.
Avui hem après
una mica més
sobre la trompeta
que és un instrument també...
Mira,
si em deixes només
10 segons,
simplement,
estem parlant
dels alumnats,
de la gent que toca,
és simplement
fer una crida
perquè, per desgràcia,
la trompeta
continua sent
un instrument
encara molt minoritari,
que no es cregui
la gent que és
l'hijo del diavolo
perquè no és així,
vull dir que hem sentit
a la peça del principi
que és un instrument
molt suau
i, simplement,
des d'aquí,
és animar
a més gent
a que es decanti
per aquest instrument.
Gràcies, Jordi Martí,
molt les gràcies.
Teresa Valls,
acabem amb l'agenda?
Acabem.
Divendres,
12 de novembre.
Al Conservatori de Música,
dos quarts de sis de la tarda,
presentació dels instruments de corda
a la sala Javier Vols
i l'entrada és lliure.
Dissabte,
13 de novembre.
A la llar seta del carrer Adrià
continua el taller de cant
de Nadales amb rock,
organitzat per l'estudi de música
a l'Ajuntament de Tarragona.
a la Caixa de Tarragona
a les vuit del vespre
un concert
Aires Nous
que organitza el col·lectiu
de compositors de Tarragona
i al Caixa Fòrum
a les vuit
un concert
música de l'Atser Batllant,
un grup instrumental i veu
i el preu de l'entrada és de 4 euros.
Diumenge,
14 de novembre.
A l'Auditori
de la Caixa de Tarragona
a les set de la tarda,
concert dintre del cicle
Bandes amb concert,
Unió Musical Alqueriense.
El preu de l'entrada
és de dos euros i mig.
Dilluns,
15 de novembre.
Al Conservatori de Música,
dos quarts de sis de la tarda,
audició del dia 15 al dia 18,
audició de corda
a la sala Javier Gols
i l'entrada és lliure.
Dimarts,
16 de novembre.
Al Palau de Congressos
a les vuit del vespre,
un concert.
L'Orquestra Nacional de Catalunya
dirigida per Pablo González
amb obres de Mález
i Tchaikovsky.
El preu de l'entrada
és de 15 euros
i organitza
l'Ajuntament de Tarragona.
Teresa,
moltíssimes gràcies
i fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.