Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tornareu a repetir, eh?
Bueno, podria dir, sí, no?
A la gent no se'ls agrada.
Normalment allà on anem la gent queda incontenta
i, bueno, fem música, barregat amb festa,
que quina millor combinació, no?
Sí, sí, estàvem sentint ara mateix.
Ens ho va recomandar precisament al Marc
que entréssim dins del YouTube
i agaféssim els Smoking Dogs, el Luz de Gas.
I, denuïdor, quin espectacle que feu.
Serà segurament el que ens trobareu també
en aquesta rebella remullada,
a banda de l'aigua i a la festa que ja portaran la gent?
I tant, i tant.
Serà el mateix,
fins i tot he millorat, no?
Perquè Luz de Gas va ser un concert d'una hora,
aproximadament.
Sí.
A la Revella serà molt més llarg,
repassarem molts més temes,
repassarem des de grans clàssics del rock en anglès,
fins a rigui,
blues, cantarem en anglès, en espanyol, en català,
fotrem canya, canya a tope.
Explica'm una miqueta,
el vostre repertori em comentaves que és molt variat de gustos
i també de sonoritat.
Com feu aquesta tria?
Per exemple, ara dius, mira, a veure,
tenim l'actuació a la plaça del Rei,
és gairebé la mateixa que veniu fent fins ara,
o l'aneu adaptant allà on aneu?
Normalment és sempre similar, no?
Nosaltres tenim de repertori
unes tres hores, tres hores i una mica més.
Sí.
Llavors, clar, en funció de com anem veient,
sí que fem algun canvi sobre la marxa, no?
Sempre és qüestió de veure com respon el públic
amb el que estàs fent, no?
I tenim una miqueta de marge, no?
Però està bastant estudiat
com perquè tal com està funcioni a tot arreu, no?
Però sempre hi ha aquella miqueta que ens guardem, no?
Per sorprendre la gent, no?
Sí, sí, sí.
I també us demanen cançonetes o no?
S'atreveix ara, allò que dius,
en un moment de descans,
en un moment de petita parada per beure aigua,
sempre hi ha alguna persona de torn que diu
sisplau, me podeu tocar aquesta
que és la meva de tota la vida?
Alguna vegada demanen,
alguna vegada demanen.
El que passa és clar, això és complicat, no?
Perquè a vegades demanen alguna cançó
que tu mateix llavors no hi va, no?
O sigui, és aquella persona en concret
que està demanant aquella cançó
i allí amb 2.000 persones, no?
Llavors, depèn.
A vegades, llavors, que sí que s'adiu
a lo que la gent volen, doncs ho farem.
Sí.
Val?
Però, clar.
És més complicat, no?
Depèn del que et demanin, no?
Si et demanen una cançó de Judas Price,
per exemple, dius, ostres, ara,
a mi m'agraden moltíssim,
però, clar, ara mateix això d'aquí no toca, no?
D'acord, no ho dic perquè si algú
que ha pensat a dir,
demà els demanaré als Smoking Dogs
que em toquin aquesta cançó,
primer que s'ho pensin.
Que s'ho pensin una miqueta.
Passa una cosa també,
que és que a vegades la gent es pensa
que som una enciclopèdia de cançons, no?
Ah, no? No ho sou?
Qualsevol cançó que ja hagi escrita
a bon moment, ja, a veure...
Marc, ara...
I a vegades que dius, coi,
això d'aquí potser ens ho hauríem de mirar
una miqueta abans de fer-ho, no?
Podem improvisar molt, no?
Però, clar, esclar,
s'han d'estar una miqueta,
una miqueta preparades, no?
Marc, ara m'ha aixafat, Marc.
No, no, no.
No em pensava que sí que era una enciclopèdia,
ara ja m'ha aixafat per terra...
Quin greu que em saps, quin greu que em saps.
No, que va, que va.
Si el repertói està molt preparat
per fer content a tothom...
Ja hi vaig dir, no?
I segur que estarem superbé.
A més, amb aquestes sortidors d'aigua que teniu,
esperem que no arribin a l'escenari, no?
O també arribin a l'aigua a l'escenari.
No, no, en un principi no,
precisament per la part elèctrica que porteu.
Clar, clar.
Perquè podia ser molt perillós.
Podria ser problemàtic,
però, bueno,
en quant a la festa de la gent,
el tema de l'aigua és fantàstic, no?
Home, jo el que us recomanaria,
sobretot a tu que tu ets el cantant,
que és el que podrà més moure's per sobre l'escenari,
i que de tant en tant es pot deixar el micro.
Jo no sé si allò de llançar-te en plan planxa i...
No, no t'atrevim.
A veure, ho vaig fer un cop.
Què va passar?
Va anar bé.
Va anar bé.
Va ser que ja vaig mirar a veure qui hi havia baix,
a veure com estava la cosa,
i em vaig assegurar que m'agafarien bé.
Per mi van arribar veus de gent que ho han provat
i s'han fet mal, eh?
Això queda molt bé de cara a la galeria,
però hi ha hagut que s'han fet mal alguna vegada.
Home, el que jo crec que s'ha de fer
en un lloc on coneixis la gent.
Que sigui allò que dius, juguem a casa,
i llavors saps que si no ton germà és el tiet de torn,
o si no el cosí, que saps que algú t'ha d'agafar, no?
Hi ha d'haver algun còmplice per allà baix
que et doni la tranquil·litat i que et llençaràs
i cauràs bé,
perquè si no, per molta massa que hi hagi,
dius, ostres, com s'assustin i s'apartin,
malament, malament.
No, no, pot ser una mica fumut, eh?
I tant, i tant.
No, no, però clar, dius, busquem el cantant, sisplau,
l'última vegada l'hem vist a aterrar,
no sabem res més d'ell, sisplau, que el trobin.
Clar, clar, clar, per això que s'ha de vigilar, s'ha de vigilar.
Marc, presenta'm a la gent que t'acompanya,
que podran veure sobre l'escenari.
Qui són aquesta bona gent?
Doncs, mira, la formació són cinc components, val?
Llavors, a part de mi, doncs, m'acompanya l'Aleix,
que és el guitarrista, val?
El que, bueno, és una passada,
és un tot terreny que toca qualsevol cosa,
qualsevol estil,
i, bueno, amb moltíssima experiència.
Després tenim el baixista,
que és l'Esteban, que és argentí,
però que està a Barcelona des de fa molt temps,
que és l'última incorporació que hem tingut,
perquè, bueno, el que havíem tingut sempre,
que també era com jo, també era bé.
Jo soc de la pobla, segur, la més aerix,
hem de fer una miqueta de...
Home, home, clar.
Hem de fer una mica de país, no?
És el que dèiem, hem d'escombrar cap a casa.
Hem d'escombrar una miqueta cap a casa, no?
Després de la pobla, el baixista original també ho era,
però, bueno, per assuntos professionals,
valer de deixar la banda.
I ara l'última incorporació que hem tingut
és l'Esteban, no?,
que és el nou baixista,
que estem contentíssims de com treballa.
I com es fa?
Perdona'm, fem un quicat.
Com es fa, per exemple,
us quedeu sense el baixista per motius que em deies personals?
I com es fa? Es fan a través d'anuncis?
Com es recol·loca un altre baixista?
Bueno, després de ficar-te's mans al cap
i cagar-te amb tot i dir guina puta,
i, bueno, dius, venga, va,
ens fiquem al lío, no?
El fet d'estar ja tant temps ficat en aquest circuit
fa que coneguis molta gent, no?
Gent d'altres formacions,
professors de taller de músics,
de liceu, amics d'amics, etcètera, no?
Llavors, normalment, últimament,
ho fem així, a base de contactes, d'acord?
Si no, també hi ha pàgines de músics d'internet
on pots trobar músics que s'anuncien, no?,
que estan buscant una orquestra per tocar,
un grup de versions,
o un projecte musical,
o que s'ofereixen com a músics d'estudi,
i també hi ha molta informació, no?
El cas de l'Esteban va ser arrel del teclista que tenim,
que el coneixia,
o que un amic d'amic coneixia,
i, bueno, normalment,
sempre és la gent de confiança,
que hi ha altres referències que pots agafar, no?
I sempre ens trobem amb...
Hem tingut molta sort amb tots els canvis
que hi ha hagut a la banda,
perquè sempre...
És que és una cosa molt complicada,
a veure, perquè vosaltres ja porteu un rodatge,
ja porteu una sèrie, com dic jo,
de quilòmetres caminats,
i clar, de cop i volta has d'afegir
a la teva família de sempre
una persona que en un primer moment
és un estrany, no?
Clar, clar, sempre hi ha un periodo d'adaptació, no?
O sigui, quan hi va anar veient canvis,
doncs, és veritat, no?
Sempre et queda allà de dir,
ostres, i què és d'aquella formació
que teníem l'any 2005 o 2006, no?
Perquè ha anat canviant la gent...
Però, bueno, cert,
és que com que passis tantes hores junts,
perquè, clar, són quilòmetres de carretera,
hotels, en fi, són moltes hores, no?
Temps que hi ha,
a vegades hi ha,
però sempre que acabes els propers de so
i comença el bolo,
igual hi ha 3, 4 hores de temps, no?
I llavors, clar, aquell temps,
com vius amb ells,
llavors, clar, de seguida agafes una confiança, no?
I t'acabis trobant com si portessis tota la vida,
perquè són moltes hores, no?
Sí, sí, sí.
A més, és el que deies tu,
a banda de la carretera,
després, a l'entrada de les sortides,
a les nits d'hotel,
perduts en segons quins pobles,
que tot això són convivències
que es van sumant, que es van sumant,
i que arriba un moment que potser fins i tot
els músics que t'acompanyen
són més potser de la família
que la pròpia família, no?
Sí, clar, és que...
Perquè saben més de tu, no?
Però és que és el principal, eh?
El fet que hi hagi una bona convivència,
et portis bé amb la gent,
o sigui, per molt bons que siguin,
nosaltres sempre ho mirem molt, això,
quan algú s'ha d'incorporar,
no mires només el nivell musical,
que evidentment l'ha de tenir,
però mires també la persona,
mires la persona que es pugui adaptar al grup, no?
I que estiguis a gust,
perquè al cap i a la fi,
a l'escenari es rota quan hi ha bon rotllo,
per molt bo que sigui cadascú individualment,
si a l'escenari hi ha bon rotllo,
és un plus que fa millorar moltíssim l'espectacle, no?
No, i a més, jo crec que el ser tu, el cantant,
que és el que ha de donar la cara,
allò que et giri, si amb una mirada sàpiguis comunicar,
segons quines coses,
amb el guitarrista, amb el bateria d'ator,
amb qualsevol dels músics que tinguis,
això deu ser, bueno,
gairebé per arrissar els cabells de punta, no?
Clar, clar, és que és superimportant, no?
Perquè si jo vull dir alguna cosa en alguna música,
en algun moment del concert, o a més d'una cançó,
clar, ells no em senten, no em senten,
perquè hi ha tot el sobrell d'escenari
i jo els he de dir alguna cosa,
que, doncs, alguna cosa que modifiquem,
o a vegades que sobre la marxa,
doncs fas alguna variació, no?
I clar, quan te coneixes bé,
doncs, amb una mirada,
amb un gest que de seguida ho capten, no?
Hòstia, ara sembla que ja estem bastant compenetrals, no?
I no fa falta fer aquella maneta, no?,
de dir talla, talla,
perquè ja més o menys dius,
ei, que el Marc va una miqueta afegat, eh?
Clar, clar.
Tranquilitzem el tema, no?
Tranquilitzem.
Clar, clar,
les coses que vostè de fer és dissimuladament, no?
Perquè clar, si tu fas cosetes d'aquestes
i el públic s'ha dit,
aquí està passant, no, no, no,
aquí no està passant res.
Estem acabant, estem detallant.
I una cosa, Marc,
que sembla que la gent no estigui,
però sí, eh?
Ho enganxa tot, eh?
Sí, però bueno,
depèn, depèn,
ja de tot, eh?
Ja de tot.
De car, de car.
Oi, ens havíem...
Hi ha molts que, perdona,
que la festa,
volies que no,
l'acaba ja una miqueta,
diguem,
estant de festa, no?
Llavors, clar,
els detalls,
els detalls,
els costa d'agafar-los, eh?
De vegades hi ha gent
que està més pendent
del que passa a baix
del que passa a dalt.
Jo també, també és veritat.
Allò que passa amb allò per veure,
que corri per aquí, no?
Que són aquestes,
que es fan també.
I clar,
ja és una altra història,
però bueno,
deixem-ho.
Ens hem quedat a mitges
presentant l'Aleix,
que t'acompanya.
Sí, hem quedat l'Aleix,
que és la guitarra.
Després,
a la bateria,
tenim el Jaume,
que, bueno,
també és una excel·lent bateria,
amb un munt d'experiència,
ja,
i que també, bueno,
és capaç de tocar
en una cobla de sardanes,
com en un bandadejat,
amb versions,
amb orquestra,
o sigui,
ha fet de tot,
i també estem molt contents amb ell.
I qui em queda?
Qui em queda?
I a la veritat.
Em queda el no el teclista.
Ai, és veritat,
el teclista, sí?
El teclista,
el teclista,
doncs també,
tan aviat.
Bàsicament,
són tres sons
els que utilitzem en tecla,
que és el piano,
normal i corrent,
i el jamon,
que és un tipus d'orga elèctric
molt conegut
al món de la música,
i les cordes,
o strings,
que es diu també,
que és aquell efecte
que es fa una miqueta
com d'orquestració,
i clar,
és superpolivalent.
És igual actuar
amb un efecte
que amb un altre.
a més a més,
és el corista principal
de la banda,
que és el meu apollo,
clar,
el cantant principal
que tingui un corista fort
al darrere,
ostres,
va molt bé.
Es nota moltíssim,
no?
Clar,
va molt bé.
Mai canta
amb el mateix tono,
sempre,
digués-ho,
m'harmonitza,
no?
Fan,
lo que diem,
terceres,
quintes,
lo que diem,
els músics,
no?
Però,
clar,
tot i això,
tenia aquella base,
a part que queda molt bé,
doncs,
a tu era una tranquil·litat
de dir,
ostres,
mirar-los darrere
com estar apretant,
no?
I com empenyen,
no?
Com empenyen.
Clar,
clar,
és que són hores,
eh,
d'estar allà al davant
cantant,
cantant fort
i movent,
no?
Perquè, clar,
el moviment és importantíssim,
no?
Clar,
jo no parlo aquest.
Però una cosa,
Marc,
estic veient-te ara mateix
amb el No Woman on Cry,
i ets un showman,
eh?
Sí,
sí,
No Woman on Cry,
jo no us vaig pas donar
aquesta adreça,
eh?
No,
jo vaig trobant,
jo vaig trobant,
jo vaig trobant cosa.
Home,
és que el YouTube
t'obre un ventall
de possibilitats
a part de maques,
eh?
Clar,
aquest és un tema,
per exemple,
que ho fem amb algun tema
de versionar-los,
de modificar,
clar,
el tempo del No Man on Cry
és pràcticament una balada,
no?
Sí.
No el No Man on Cry.
Exacte, sí, sí.
Però, clar,
després vam,
el grup de Fujis
van treure una versió
d'aquest tema
ja una mica més acelerada
i a partir d'aquí
vam evolucionar
i vam dir,
coi,
podem fer ballar la gent
amb el No Man on Cry,
i, bueno,
això ve d'un,
no sé,
ara no recordo
en aquest concert
que tu deus estar mirant
ara com a naï,
però ve d'un medley,
ve d'un pupurri ja
que abans
hi ha tres temes més
de Bon Marley
i, clar,
el No Man on Cry
ja és com l'explosió,
no?
Ja és el tema
que tothom,
tothom,
el 100% de la gent
coneixen
i, bueno,
el senten amb aquest ritme
una mica acelerat
i, clar,
fa ballar,
fa ballar.
Jo estava pensant
durant aquest temps
que aneu a carretera,
que aneu d'un poble a l'altre,
que no sigui d'aversió,
que no sigui d'una altra banda.
Heu fet alguna incursió, Marc?
No?
No us heu aventurat encara?
Dins del repertori
de festes,
no.
No.
No hem fet cap.
Certa és que cadascú
té les seues coses.
Sí.
Val?
Perquè, clar,
com a músics,
doncs,
també investiga, no?
El Teclistat
inclús ha fet un disc
al mercat fa...
no deu fer pas
mitjany encara.
Amb quin nom?
Es duen Kivo.
El grup es diu Kivo.
Kivo.
Kivo, sí.
No recordo.
amb quina discogràfica...
El buscarem.
Si és K,
i ve de Barcelona,
o...
D'acorda,
no,
ho buscarem,
ho buscarem,
que mira,
és interessant,
sí, sí.
Digues, digues,
perdona.
I bé,
i després el guitarista
també fa les seves coses,
però, clar,
és que és una mica aventurat,
i clar,
a temes propis,
en un repertori de festa,
perquè, clar,
sempre,
o sigui,
és important que la gent
conegui els temes
quan estan de festa
i estan ballant,
no?
Llavors, clar,
fer incursions.
Sí que se'n poden fer alguna,
perquè no decaurà la festa,
perquè sí que és un tema
allà al mig,
no?
Però, bueno,
està molt encarat,
Smoking Docs està molt encarat
a versions,
a festa,
i a que la gent s'ho passin bé,
i els projectes de cadascú,
cadascú,
si ho fem amb una mateixa formació,
doncs també ho farem,
però no serà Smoking Docs,
serà...
Clar.
Seran els Kibo
o seran un altre dels grups
que particularment
cadascú va fer,
no?
I va treballant.
Sí, els Kibo,
bueno,
estan en un projecte
molt, molt xulo,
de fet han gravat el disc
amb el Bateria de Gossos.
Home.
Sí,
inclús hi ha el Macho Tarrés,
el cantant,
que em sembla que canta un tema,
també el...
Em sembla no segur.
Segur, no?
Que canta un tema.
Sí, sí,
van una mica de la mà,
són col·legues,
hi van molt de la mà,
i bueno,
jo els desitjo
tota la sort del món,
no?
Doncs mira,
aprofito la benentesa,
Marc,
digue'l,
digue'l quan pugui,
que passi per aquí,
per la nostra emissora,
que farem la presentació oficial,
almenys de Tarragona.
I tant,
i tant,
l'aviso i tant.
Sí, sí,
a més,
segurament que ja la discogràfica
haurà fet una agenda particular
i aquestes coses,
i quan sigui el moment que sigui
ja més o menys
s'han bastat tot,
segur que ens truquem
perquè puguin venir cap aquí.
Igual està en agenda ja,
si no us ha trucat,
potser es trucaran,
clar,
això són coses
que porta la discogràfica
directament,
ell potser ni ha arribat encara,
però bueno,
jo li comento
i tant que sí.
I xerrem una miqueta.
Tot el que sigui promo,
sempre és benvinguda la promo,
s'han de donar les coses,
i s'han de donar a conèixer,
si no hi ha els mitjans
per donar a conèixer les coses,
per molt bones que siguin,
es queden allà en un racó,
i no arriben a sortir mai a la llum.
Doncs mira,
parlant de mitjans,
és que m'ho deixes,
com en ella el dit,
parlàvem abans del YouTube
que us podem trobar,
jo no sé si també
ho pareu en Facebook,
Twitter,
i etcètera,
etcètera,
teniu les vostres pàgines ja per aquí?
Fem alguna coseta,
el que passa és que
cert és que ho tenim
una mica descuidat,
la web la tenim en construcció
des de fa bastant temps,
el MySpace era també,
el teníem també
molt parat
des de feia un temps,
i també el vam preure,
i ara estem tornant
a revisar,
o sigui,
això d'aquí,
poc a poc a trobaràs,
i si trobes d'algo
serà antic,
de fa cinc anys,
o així,
la pàgina encara està
per allí penjada,
que l'hem de treure,
perquè a vegades et dius,
ostres,
nosaltres al principi
no era tan important
per nosaltres
el fet de festa,
i abans fèiem un repertor
una mica més per nosaltres,
llavors clar,
o encara és,
no anem a fer festa,
doncs anem a fer festa,
llavors clar,
i a vegades
es troben repertors
la gent por ahí
del 2004,
del 2005,
no?
Òstia,
com és que no toqueu
aquell tema
d'Iron Maiden?
Dic,
oi,
perquè Iron Maiden
és un grup de puta mare,
però no és un grup
majoritari,
amb tot el respecte.
Costi una miqueta,
és veritat,
a més a més,
una nit de festa,
una nit de festa,
és que Iron Maiden,
depèn de com,
pot tallar una mica
el bacallà,
eh?
Clar,
però això,
un cop encara és
el repertor
de l'espectacle
cap a festa,
doncs clar,
no fas Iron Maiden,
fas així,
que fem algo de Javi,
fem l'entressat
de metàl·lic,
el fem,
no?
L'he trobat,
eh?
no sé si és,
però mira,
mira,
mira,
correcte.
És o no?
Correcte,
correcte,
que fa que
aquesta gravació
d'aquelles,
mira,
per telèfon i tot,
està de costat,
eh?
Està de costat.
És la gravació d'aquestes,
de càmera de fotos,
que els micròfons
de les càmeres de fotos
s'aturen moltíssim.
Què vas a dir?
Que no el posi?
No,
són representatius
de com sona la cosa,
les càmeres de fotos
són molt traïdores,
no sé qui ho ha penjat això,
ho he trobat l'altre dia,
perquè nosaltres
és que de tant en tant
anem remenant,
no?
A veure que ja
la gent fiquen coses,
no?
I clar,
dius,
molt bé,
moltes gràcies,
però,
ostres,
és que la qualitat del so...
A més,
a banda de la qualitat del so,
he de dir que tu
estàs així com de costat,
eh?
Sí,
no,
no,
és la càmera,
que és la càmera
que està de costat,
jo estic la idea.
Estàs estirat,
estàs estirat.
Jo estava recte.
De car,
de car.
Això era la festa,
això era aquí a la Pobla,
era casa,
era la festa del Raiers.
No sé si aquí a Tarragona
conèixeu el Raiers,
és una tradició
que hi ha d'un antic ofici
que es baixava la fusta
pels rius.
Llavors,
feien com unes barcasses
amb fusta
per trams,
i llavors,
clar,
els Raiers baixaven la fusta,
era el transport
que hi havia llavors
a principis de segle,
que el mitjà que tenia
era fer les barcasses
i feien el transport
de la fusta
pel riu,
no era Pallaresa,
no?
Llavors,
això d'aquí
es rememora l'ofici
un cop a l'any
aquí a la Pobla,
no?
Doncs aquest bolo
era aquí,
era el primer cap
de setmana de juliol.
El que passa
que li pots dir
als fans
la propera vegada,
els que esteu gravant,
feu-me un recte,
gràcies!
Clar, clar, clar.
I s'ho pengeu
que es vegi
una miqueta bé,
gràcies!
Clar, clar,
jo en aquell moment
hi havia molta gent,
no vaig poder veure
quina de les càmeres
era la que estava fent,
la que estava fent
aquesta lavació
que ho agraït moltíssim
i ho fan,
però clar,
és una mica,
com es fa amb molt de carinyo,
mira, s'accepta tot,
no?
I a més no és una...
És que parlin bé
o que parlin malament,
però que parlin,
no?
Que ja se'ns bellugui,
no?
Això li passa a tothom,
eh?
Si tu si fiques
a YouTube
fiques Eric Clapton
i clar,
a l'igual
quan se vol
que anar a tallir
el concert
amb la seva càmera
de fotos
fa el seu vídeo
i dius
oi,
que malament,
no?
No, no,
malament Eric Clapton,
no,
malament la gravació.
Però bueno,
estan de moda
les càmeres
i els telèfons
que fan de tot,
però bueno,
fan de tot,
però...
I el bo
és que hi ha molta gent
que no és conscient,
clar,
la càmera de fotos
va enregistrant,
no?
Però clar,
tu vas millor parlant
segons quines confidències
en la persona al costat
i tu no ets conscient
després,
potser,
que aquestes confidències
surten.
Clar,
perquè...
O sigui que s'ha de ser conscient,
eh?
Clar,
el micròfon capta
la confidència
perquè està més a prop,
no?
Llavors...
O sigui que al principi
comença el grup a cantar
i dius
mira que bé que ve el grup
i després dius
no comentis més coses,
parem la gravació,
perquè tot això
ja no m'interessa,
eh?
Depèn de què,
no m'interessa.
I tant,
i tant,
i tant.
Doncs Marc,
ja gairebé per acabar,
però mira,
estaríem aquí parlant
com estem la mar de bé amb tu,
gairebé que ens coneixessin
de tota la vida.
Demà us tenim a Tarragona,
dos quarts de dotze,
però la vostra agenda
més o menys cap a un camí,
cap a un marxareu
després de Tarragona?
En aquesta setmana...
Sí.
Per,
per,
a veure,
deixa'm pensar,
el divendres...
Oh,
estem per Lleida els dos dies.
Ah,
marxeu cap a Lleida,
molt bé.
Sí,
estem en un poble
que es diu
l'Escuva Calva,
que és al costat
de les Borses Blanques,
i després estem
a un poble
que es diu Tartareu,
que està propet
de la zona de Trem,
una miqueta per sota
de Trem,
no?
La de pobles
i ciutats
que deveu conèixer ja,
eh?
Perquè m'has comentat abans
que teniu,
doncs,
uns quants anys
a la carretera.
Sí.
Quants anys més o menys
em deies abans?
Bueno,
devem estar
aproximadament
sobre els cinc anys.
Vinc d'anys?
Cinc, cinc, cinc.
Ah, cinc, cinc, cinc.
Bueno,
però en cinc anys
també es fan moltes coses,
eh?
I arribareu,
eh?
I arribareu.
Bueno,
no sé,
està per veure,
de moment encara
les forces estan bé,
i bueno,
anem agafant
experiència cada vegada més,
que és important,
perquè mai s'acaba d'aprendre
amb tot això,
vull dir,
de vegades,
per molts elògics que reps,
un sempre és conscient
de dir,
no, no,
avui,
a mi em queda encara moltíssim,
no,
i mai,
mai acabes,
mai acabes,
i això també és un,
bueno,
algun objectiu,
alguna cosa que es fa tirar endavant,
no,
a dir,
venga,
va,
més,
més,
més.
Sí,
no sé si ho deia loquillo,
que la carretera és la millor escola,
no?
La millor escola,
no,
i tant,
i tant,
i tant,
i vosaltres la viviu gairebé
cada cap de setmana,
cada setmana,
sempre surt alguna cosa,
no?
I dius,
no estàs,
et fiques nerviós,
dius,
coi,
dius,
al principi sí,
però és que si no,
si el dia que deixi de ficar-me nerviós,
deixaré de fer-ho.
Ah,
perquè llavors no t'adona respecte,
no t'adona importància.
Aquella adrenalina,
després calmen els ànims,
no,
però aquella adrenalina de,
abans de començar,
quan està sonant la introducció,
no,
que és el que va,
que va gravada,
no,
i sents la introducció,
i està tot fosc,
i comença a sortir fum,
i, clar,
tota aquella adrenalina,
i sents el soroll de la gent,
allò,
és que allò no es paguen diners,
no,
el dia que això no hi sigui,
després, clar,
després t'has de tranquil·litzar,
perquè si no,
les coses no sortirien bé.
Però el primer moment,
el primer moment,
és curiós com,
uf,
com puja,
com puja la...
Doncs Marc,
moltíssimes gràcies,
demà us veurem,
demà estarem ballant el vostre som,
mai millor dit,
a partir de dos quarts de dotze de la nit,
ens remullarem
amb la companyia d'espectacles Passo Cat,
i ballarem amb la música dels Smoking Dogs.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Molt bon estiu,
que acabi d'aprovar aquest mes d'agost
i part del setembre,
i esperem que no sigui de 4 en 4 anys
que us veiem,
aproximadament,
i a veure si l'any vinent...
Sí, t'aniré tornar més sovint.
Esperem deixar una bona empremta demà,
demà la nit,
a les festes de Sant Magí,
i que, bueno,
que se'n parli,
que se'n parli,
que és el Smoking Dogs,
que fotem molta canya.
Doncs així ho tanquem.
Gràcies, Marc.
Moltes gràcies.
Adéu-sia, bona tarda.
Allí bé, adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Go, Donny Go
Go, Donny Go
Go, Donny Go
Go, Donny Go
Go, Go, Donny Go
Go, Go
Donny Be Good Guitar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!