Sous-titrage Société Radio-Canada
Bona tarda, donem ràpidament la benvinguda a l'Alfons González.
Alfons, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
L'Alfons és professor de dret de la Universitat de Rovira i Virgili,
tot un especialista en dret internacional i concretament europeu.
I escolta, des que vam començar la secció, Alfons,
que jo estic molt pendent de les notícies que ens arriben des de la Unió Europea,
i aquesta setmana n'hi ha hagut algunes, eh?
Unes quantes, i a més algunes relacionades també amb les nostres comarques.
Sí, sí. Home, del que s'ha sentit a parlar moltíssim,
en diferents informatius i al llarg de tota la setmana,
ha estat el rifi-rafi entre Alemanya i Grècia per qüestions de diners, eh?
És l'amic que demana diners i el que li diu sí, sí, però...
Però...
Però...
Duran uns quants dies li aniran, diem, però, eh?
Sí, però Grècia es veu que va traient pit, no?
I diu, qui ets tu, per dir-me?
Sí.
Per mesurar-ne.
És una situació una mica curiosa, no?
Perquè, de fet, els problemes econòmics de Grècia,
derivats de que han estat fent trampes i enganyant la Unió Europea
respecte a les seves polítiques i el seu dèficit...
És així?
Sí.
Val.
És així.
Val, val.
Això és així.
El dubte, i aquesta és una de les coses,
és si hi ha altres països que també ha fet trampes, eh?
Vull dir, això, de moment sabem aquests,
perquè ells mateixos han hagut de dir que han fet trampes
perquè estan en una situació tan, tan, tan delicada econòmicament
que o reben ajuts o l'estat, com una empresa, doncs, fa fallida.
I com és que la Unió Europea no ha detectat les trampes?
Vol dir que potser s'hauran de plantejar
fer uns altres sistemes de control?
Aquesta és una de les possibilitats, no?
És a dir, reforçar els sistemes de control.
Però, de fet, no hi ha més sistemes de control
perquè els estats membres no han volgut
que la Unió Europea tingui més poder de control.
És a dir, han estat els propis estats els que van dir
fins d'aquí pot arribar la Unió Europea
a l'hora d'investigar què és el que fem
i això ha provocat, doncs, que els estats
poguessin enganyar a la Unió Europea.
De fet, hi ha un deure de col·laboració també
entre els estats i la Unió Europea
en virtut del qual els estats han de facilitar
al màxim la Unió Europea tota la seva informació
i ajudar-la per poder aconseguir els objectius dels tractats.
El que passa és que, clar, tu confies en ells
i després, si no et responen, doncs passa el que passa.
Com s'acabarà el tema de Grècia?
Rebrà finalment els ajuts que demana?
Ajuts que també escoltava l'altre dia
que sembla que està no gaire ben calculat,
calculat a la baixa i que possiblement serà el començament
de tota una sèrie de pagaments que aniran demanant.
Per què no en tindran prou?
Clar, perquè, de fet, l'altre dia mateix
la pròpia Unió Europea va dir
que el reconeixement que havia fet
la Grècia del seu dèficit públic
era encara inferior al real.
És a dir, que ells mateixos, la pròpia Unió Europea,
ha detectat que quan van dir
han mentit, ni tan sols en aquell moment
van dir tota la veritat.
I, per tant, fins que no se sàpiga exactament
quina és la situació de Grècia,
no sabrem exactament quants diners necessitarà Grècia
per sortir d'aquest pou.
Vols que ens fiquem a fons en el tema de Grècia?
Perquè un dels temes que portaves era això, la crisi.
I, a més, m'ha xocat amb aquesta escaleta
que sempre ens preparàs abans del programa.
Crisi en determinats estats membres.
Més d'un, Grècia potser és la punta de saber,
però n'hi ha més d'un que està arrossegant l'euro?
A veure, la crisi econòmica està clar
que afecta tots els estats membres.
El problema és saber exactament
com afecta tots els estats membres.
De moment sabem que, respecte a Grècia,
ja està, perquè ells mateixos han reconegut
que havien falsejat les dades
que havien donat a la Unió Europea
sobre la seva situació econòmica.
Els altres països no se sap.
Ja se sap...
El que sí que se sap és que hi ha uns països
entre els que es troba Portugal, Espanya i Irlanda
sobre els que hi ha dubtes reals
de si ells mateixos seran capaços
de sortir d'aquesta crisi econòmica.
Això ha provocat en els últims dies
que les agències de valoració dels estats,
de valoració de la capacitat
per fer front als pagaments de l'estat,
els que diuen aquest estat està sa o no està sa,
diuen, de moment,
que Espanya no està tan sana com ella diu
i diu també, de moment,
que Portugal no està tan sana com els portuguesos diuen.
I, per tant, estan valorant a la baixa la credibilitat
del govern espanyol i del govern portuguès.
Això en què afecta aquests països?
Doncs que com que els valoren a la baixa
en la seva credibilitat
i en la seva capacitat de tornar a prèstecs,
per donar-los diners a Espanya i a Portugal,
s'augmenta el tipus d'interès.
És a dir, si tens dubtes
de si tu realment tornaràs a aquests diners,
el que fan és dir
jo et dono els diners,
però amb un tipus d'interès més alt.
Enveja, que no et fan gaire favor
fent a públic això.
No, no, és un problema molt gros.
De fet, el que va passar a continuació,
quan una de les agències d'aquestes de valoració
va valorar la baixa a Portugal,
el dia següent van sortir
tots els líders polítics d'aquell estat
a fer una declaració pública
dient que Portugal no és tan malament
i que adoptaran mesures per sortir de la crisi.
Representa que ja et pengen l'etiqueta,
que no vol dir que no sigui certa,
però ja et pengen l'etiqueta
i per tant es desencadena tot un seguit de l'alarmisme.
Clar, perquè a continuació,
un alarmisme que fa que els bancs
que han de donar diners a un estat
per fer els pagaments de tots els deutes que té l'estat,
de les coses que ha de pagar,
les infraestructures, etcètera,
s'ho pensen i llavors diuen
et donaré diners però en lloc de un 5%,
que és el que li dona a un estat normal,
al 7%.
Perquè com que jo corro un risc
de que potser no m'ho pots pagar,
doncs llavors m'ho cobro a base d'interessos.
Però al fons, de tota manera,
Portugal i Espanya encara estan molt lluny
de la situació de crisi de Grècia?
Sí, sí, sí.
Com a mínim,
les agències de valoració no la posen al mateix nivell
i per tant està lluny, està lluny.
El que passa és que no sabem
com la cosa anirà derivant
perquè segurament si haguéssim preguntat als grecs
com es trobaven fa un any,
no haguéssim dit que es trobaven tan malament
com avui en dia sabem tots.
Que hi ha mesures anticrisi
aplicades, consensuades conjuntament?
O sigui, sabent que Espanya i Portugal
estan d'aquesta manera,
hi ha alguna resolució a nivell de Unió Europea
per dir, mira, si voleu sortiu de fer les coses
d'aquesta manera?
A veure, la Unió Europea ha establert
unes directrius en matèria de política econòmica,
però són unes directrius molt, molt àmplies
que de fet donen molta llibertat als Estats
respecte a com han de dissenyar
les seves polítiques econòmiques.
En els països que a més a més
són membres del que s'anomena la zona euro,
és a dir, que tenen l'euro com a moneda,
tenen altres coses que també han de complir,
el nivell màxim de dèficit,
el nivell màxim de deute públic,
que han de més, és a dir, de diners
que han demanat tant els inversors privats
a les persones com als bancs
per poder fer front als pagaments, etc.
Sí, llavors, això sí que no ho poden passar,
però a partir d'aquí, les receptes que utilitzin
per fer front a la crisi és cosa dels Estats,
això no és competència de la Unió Europea.
Alfonso, hi van molt mal dades,
es pot arribar a plantejar,
no sé si per aquest cas econòmic
o per algun altre cas de l'estil de drets humans,
no en tinc ni idea, es pot arribar a plantejar,
o s'ha fet mai, d'expulsar un país de la Unió Europea?
De fer-lo fora?
No.
Perquè, clar, per entrar demanen uns mínims
d'assanejament econòmic,
però quan estàs dins i resulta que la teva trajectòria
va encaiguda...
En els tractats no es preveu la possibilitat
d'expulsar un país, no?
Es preveu la possibilitat de sancionar un país
en el cas que incompleixi determinats principis democràtics
i drets fonamentals, no?
Però és una sanció de tipus polític
que en el pitjor dels casos
suposaria la suspensió dels drets
que tenen els representants del govern
d'aquell estat en el si de la Unió Europea,
és a dir, no podran participar en el procés
d'adopció de decisions, etcètera.
Però no es preveu l'expulsió, no?
En el cas de l'euro també és una situació molt complexa,
perquè, clar, també una altra possibilitat
és dir, doncs mira, saps què?
Ja no et deixem que l'euro sigui la teva moneda, no?
Però això tampoc s'ha previst, no?
I també és molt complicat que...
El que passa és que tampoc no li poden dir,
per exemple, en aquest cas a Grècia,
que espavila tu sola, perquè, clar,
Grècia forma part de la zona euro
i, per tant, si allà cau, l'euro cau on vella.
Clar, és a dir, de fet, Grècia té un pes
bastant petit dins de la zona euro,
és a dir, la seva economia representa
aproximadament el 2% de l'economia global
de la zona euro, i, per tant, no és un pes molt gran.
El que passa és que tota aquesta crisi
està evidenciant la poca credibilitat
dels estats membres de la Unió Europea,
que no són capaços d'adoptar decisions
que permetin una solució d'aquest tipus de problemes.
I això el que fa és pensar en els inversors
que potser aquests països no són fiables,
perquè són incapaços de solucionar
els seus propis problemes,
els que afecten a un dels estats membres,
doncs potser la seva moneda no és tan forta
i les seves economies no són tan fortes
i prefereixen els inversors privats
invertir en altres països que són més fiables.
Aquest és el gran problema que té, no?
No tant que una fallida de l'economia grega
faci caure tota l'economia europea,
sinó que el fet de no saber solucionar els europeus
aquest problema afecta a la seva credibilitat
i, per tant, a la seva capacitat
per ser un soci fiable econòmicament
o un deutor fiable.
I com afecta tot plegat aquesta crisi
que pateixen alguns països als ciutadans?
A veure, afecta en la mesura
en què els estats, per demanar aquests diners,
ara han de fer prèstecs amb els bancs estrangers
a preus més alts i, per tant, deuen més diners.
Si deuen més diners, el que provoca
és que la capacitat que té l'Estat per invertir
en inversió pública, en escoles,
en hospitals, etcètera, es disminueix
perquè tu has de reservar una part dels diners que tens
a pagar els teus deutes internacionals.
Com que té una hipoteca, no?
Efectivament.
Si et pugen el tipus d'interès,
doncs tindràs menys diners per gastar.
Doncs això és justament el que passa en aquest cas concret.
Com que li pugen el tipus d'interès,
té menys diners per gastar.
I això acaba afectant a nosaltres, a les polítiques socials.
La contrapartida podria ser bujar els impostos,
però, clar, això també afecta, clar.
Clar, és a dir, l'Estat es financia de diverses maneres,
doncs amb els impostos i també, doncs,
amb inversions que pugui fer econòmiques
i demanant préstecs.
Finalment vam parlar de les diferents opcions
que tenia Grècia o que la Unió Europea
li podia proporcionar per sortir de la crisi,
per aconseguir diners.
I, finalment, s'opta per demanar
una préstec i fer un aval
o s'opta per deixar-li els diners?
La mateixa Unió Europea.
El que es fa és el següent.
Determinats estats de la zona euro
el que han decidit és donar-li
préstecs a Grècia, bilateralment,
amb un interès més baix
que el que marca el mercat respecte a Grècia.
de tal manera que els grecs s'endeuten,
però no s'endeuten tant,
perquè com que paguen un tipus d'interès
en aquests països més baix, ja està.
Llavors, per exemple, Espanya,
doncs, li farà del total que s'ha acordat
d'aquests països donar com a préstec a la Unió Europea
li oferirà un préstec del 10% del total
del que s'han compromès.
El país que més ha de donar és Alemanya
i aquí és on venen els problemes.
Espera, tu dius...
Però no és decisió dels països?
Qui dona i qui no?
No, el que han fet els països
és decidir conjuntament
quants diners li donen a Grècia
i després, a continuació,
establir qui li dona aquests diners.
Doncs a Espanya li toca un tant per cent,
a Alemanya un altre tant per cent, etc.
Però després els diners els donen directament als estats.
ara el que està negociant Grècia
amb la Unió Europea,
amb el Banc Central Europeu
i amb el Fons Monetari Internacional
perquè el Fons Monetari Internacional
també donarà un altre préstec.
Aquí li donarà a Grècia préstecs a molta gent.
Els estats membres i el Fons Monetari Internacional.
És les mesures que haurà de complir Grècia
per sanejar la seva economia
i garantir que tornarà els diners.
Llavors, Alemanya, fins que no tingui clar
que Grècia adoptarà aquestes mesures,
no li deixarà ni un euro.
I ho poden fer?
Clar, perquè són diners
que surten de la butxaca dels alemanys,
no de la Unió Europea.
Això no és pressupost de la Unió Europea.
Sí, però s'ha acordat a nivell d'Unió Europea.
Sí, però també s'ha acordat
que s'haurà d'establir
de quina manera Grècia tornarà aquests diners
i com garantirà el remborsament d'aquest préstec.
Per tant, els alemanys ara no estan incomplint,
simplement estan exigint a Grècia molt
per garantir que tornaran aquests diners.
Perquè Alemanya té un problema
i és que hi ha eleccions.
Hi ha eleccions i llavors...
I Alemanya, potser no ha estat malament congrècia
ni molt menys,
però tampoc està en la millor època
de la seva trajetòria.
Els alemanys han hagut de patir molt,
sobretot durant la reunificació d'Alemanya,
perquè han hagut d'invertir molts diners
en una part del país que estava molt deprimida.
I aquests diners els van treure d'ells mateixos
perquè no els donava cap altre estat membre.
Ara diuen, nosaltres,
que hem fet tant d'esforços, etcètera,
hem de pagar a un país
que ha tirat la casa per la ventana,
que es diu.
I per què?
Escolta, que s'arreglin ells.
Llavors, clar, el govern alemany,
de cara a la seva opinió pública,
ha de dir, no, no, mira,
nosaltres els hem d'ajudar
perquè formem part del mateix equip,
formem part del mateix equip,
però alhora nosaltres tranquils
que els vostres diners els administrem adequadament
i els obliguem a que es posin al dia
i que complixin amb les mateixes coses
que compliu vosaltres com a ciutadans alemanys.
És a dir, el que no pot ser
és que un ciutadà grec visqui millor
i a més a més resulta que visqui dels diners
que els donem als ciutadans alemanys.
Bé, sens dubte, és la primera vegada
que hi ha una situació així dins la Unió Europea, no?
Sí, sí, sí.
Això és complexa.
És una situació molt complexa
perquè això el que demostra és que els estats,
diguem-ne, quan van dissenyar tot això de l'euro
i la moneda única, etcètera,
no van pensar que passaria una crisi d'aquest tipus
i no van establir mecanismes de reacció ràpida.
Ja ara, ni de control.
Ja ara, ni de control.
Ben fet.
Perquè els estats no volien
ni que hi hagués mecanismes de reacció ràpida
ni de control,
perquè això suposava més control als estats.
Però ara, mira, es pagarà el resultat d'això, no?
Però no és culpa de la Unió Europea com a tal.
La Unió Europea fa el que pot.
És culpa dels estats que no han volgut donar-li
a la Unió Europea més poder.
Doncs aquest era un dels temes d'actualitat de la setmana,
la crisi,
i focalitzada molt en aquesta picabaralla
entre Grècia i Alemanya,
aquest estira i arronsa.
Segur que ens sentim a parlant els propers dies.
Només m'ha entrat a començament del programa,
perdona al fons,
la dada del dia,
que a més és una dada, mira,
que també té un punt econòmic,
bueno, curiós.
Sí, jo crec que sí,
perquè a més també està en part relacionada
amb les notícies que donarem a continuació.
Quants funcionaris té la Unió Europea?
Quants funcionaris té la Unió Europea?
Però escampats per tot arreu, eh?
Escampats per tot arreu.
I funcionaris, gent de l'administració,
pagats per la Unió Europea?
Efectivament.
Són persones que estan al servei de la Unió Europea
i que, diguem-ne,
han estat contractats per la Unió Europea.
Perquè també és cert que en el marc de la Unió Europea
treballen destacats a Brussel·les o a Luxemburg
persones que són funcionaris dels estats
i que estan allà exercint funcions de representació de l'estat.
Aquests no els contem, eh?
Perquè no cobren de la UE.
No cobren de la UE.
Per tant, els que no cobren de la UE no els contem.
No, res.
Quants funcionaris treballen per la Unió Europea?
Ostres,
jo hi veig pensant, eh?
Però són molts, no?, al fons.
Són molts, però en realitat no són tants.
Val, val.
I deies tu que estava relacionada la dada,
que després desvetllarem,
perquè alguns d'aquests funcionaris els tenim des de dilluns,
molt a prop d'aquí,
concretament a la plaça Imperial Tàrraco,
a la Facultat de Lletres,
perquè es va obrir una nova oficina d'Europa Directa a Tarragona.
Sí, bueno, en el cas de l'oficina de l'Europa Directa,
la persona que està allà destacada,
no estic segur si és funcionari de la Unió Europea.
Jo crec que no.
Jo crec que en realitat és contractada de l'administració espanyola,
però pagada, no?,
diguem-ne, amb un fons,
un ajut que li ha donat la Unió Europea a l'Estat, no?,
per gestionar aquesta oficina.
Aquesta oficina és una oficina que la tenim a pocs metres d'aquí.
És una oficina que es va inaugurar el dilluns, crec.
Dilluns, dimarts d'aquesta setmana,
a la plaça Imperial Tàrraco,
l'antic edifici de la Facultat de Lletres,
que, com sabeu, ja ha revertit en l'Ajuntament de Tarragona
i ara són oficines municipals.
Doncs allà tenim l'oficina d'Europa Directa.
Europa Directa és un programa per apropar la Unió Europea als ciutadans.
Si te'n recordes, vam parlar ja fa algun temps d'aquest programa
en la seva versió telefònica.
Sí, que tenim el pendent de trucar-los.
Jo crec que ara, d'aquí a poc, ho podrem fer, al fons.
Que tu podies trucar amb un número i donaven informació.
Efectivament, era un número que ara no recordo.
Te'n recordes quin número era?
Ai, quasi, me n'han de recordar.
Era 0, 0, 0, molts 0s.
Eren dos 0s, un 8, dos 0s,
i després 6, 7, 8, 9, 10, 11.
Sí, és veritat.
Era justament aquest número.
Efectivament.
Aquest era el número d'Europa Direct.
Doncs Europa Direct té una versió d'oficines escampades pel territori.
I una de les oficines està aquí, a Tarragona.
I aquestes oficines que donen qualsevol informació relacionada amb la Unió Europea.
Tu vas allà i ells tenen molta documentació divulgativa sobre què és la Unió Europea,
les diverses polítiques, però a més hi ha una persona allà
que tu li pots plantejar a qualsevol dubte
i després aquesta persona serà encarregada d'intentar, si ella no ho sap,
doncs esbrinar com es soluciona això.
I això, doncs, segurament el que farà és una consulta a Brussel·les,
als experts, als juristes experts d'allà, perquè li donin una resposta.
És a dir, que qualsevol persona que tingui un dubte sobre la Unió Europea,
que vulgui llegir a un altre país per anar a treballar,
que se'n vulgui anar d'Erasmus,
que sàpigui quina és la situació d'un amic o un nòvio, una nòvia,
que sigui d'un altre país de la Unió Europea, si vol venir aquí, etcètera,
doncs s'ho pot anar a preguntar en aquesta oficina.
Doncs no sabem ben bé si, administrativament, no,
a qui pertany aquesta persona que treballa a l'oficina d'Europa Directa.
Sapigueu que teniu aquest punt d'informació sobre la Unió Europea.
Recordem l'antiga facultat de lletres de la plaça Imperial Tarraco.
El que sí que sabem, perquè ens ho ha dit l'Alfons,
és que hi ha funcionaris per Catalunya, funcionaris de la Unió Europea,
que estan, com qui ve d'excursió,
per una finalitat concreta, un programa que es diu Tornar del Col·le.
Bueno, jo l'he repetejat així.
Ah, no es diu així?
De fet, es diu, el programa és anglès,
bueno, la denominació és anglesa i és back to school,
però clar, de fet, col·le, col·le,
en català haurien de dir Tornar de l'escola, alguna cosa així, no?
Però recordava d'aquell eslògan, no?,
d'una empresa que era la Vuelta al Col·le, no?,
que cada any tenim, doncs és el mateix.
L'actu school és la Vuelta al Col·le,
que és un programa en virtut del qual funcionaris de la Comissió Europea
van a l'escola o a l'institut on van estudiar
per explicar què és el que estan fent a Brussel·les.
Doncs això està molt bé.
Està divertit, no?
Sí, però ho fan tots a la mateixa època.
Ho estan fent ara, efectivament.
Ho estan fent ara i estan anant per tot el...
En el cas, jo crec que estan anant per tota la Unió Europea, eh?
Aquí a Catalunya ens venen demà tots.
Sí? En són molts o què?
Són 30.
Bé, però per tot Catalunya, eh?
A Tarragona ens n'hi arriba algun?
Efectivament, a Tarragona ve un, exactament a l'escola Sant Pau.
Estic buscant perquè això dels...
Mira, llàstima que fos demà perquè si arriba a venir avui
l'hauríem pogut convidar a la secció.
Et diré una cosa.
Digues.
Va, ja està fent gestions.
Ah, sí?
Sí, el problema és que arriben aquesta nit tots i llavors no podíem venir avui a la secció.
Però hem quedat, com que són gent de Tarragona i d'arreus,
una a Tarragona a l'escola Sant Pau i una altra a Reus, aquest va a dos llocs.
Primer va al col·legi de la presentació, que és on suposo que va estudiar la primària i tal,
i després se'n va a l'Ies Baix Penedès, que suposo que és on va estudiar a l'institut, no?
Molt bé.
I se'n va aquí.
Llavors, ja he fet gestions perquè aquests funcionaris que són d'aquí,
i que de tant en tant venen a passar uns dies amb la seva família,
doncs, si venen un dijous, puguin passar-se per aquí.
I tant, escolta, i si convé agafem el micròfon, els convidem a un cafè o a un sopar
i els anem a gravar a qualsevol lloc.
Això, el que convingui.
El que convingui.
Estaria bé.
Llavors, venen a això, a explicar què fan a Brussel·les.
La tornada al col·le.
Mira, aquests dies hi ha un parell de col·les d'instituts que gaudiran d'aquesta informació
de primera mà de diferents funcionaris europeus.
Quants en són, Alfonso? Ens queda molt poc temps.
Quants funcionaris treballen per la Unió Europea?
Donen pistes. No ho encertaré.
No ho encertaràs?
No, ja per la xifra soc fatal.
A veure, no sé.
És que són molt poquets.
Són molt poquets?
Mira.
Com que són molt poquets?
És que són...
Bueno, vist així, ara tu diràs, no són tan poquets,
però jo t'ho compararé i veuràs com són poquets.
Mira, només amb traductors ja deu ser una fartada de gent.
Mira, en el total de la Unió Europea, aproximadament són 50.000.
Tu dius, home, 50.000 són molts.
Bueno, no són tants, eh?
Perquè, de fet, es diu que, per exemple, a Espanya,
he dit, a veure, quants funcionaris hi ha a Espanya en aquests moments?
A tota Espanya, no?
Com funcionaris espanyols.
Doncs en dates del 2008 són 3 milions de funcionaris.
Tants!
Efectivament.
Clar, comparat així, clar, és poc.
És a dir, 3 milions de funcionaris espanyols...
Contra 50.000?
50.000, dels quals 33.000 són funcionaris de la Comissió Europea,
que és la institució que té més funcionaris.
Després venen els 5.000 funcionaris del Parlament Europeu,
els 2.500 del Consell,
i després ja la cosa va baixant molt, molt i molt.
Però, bueno, són 33.000.
Amb les dades de la Comissió Europea,
que és la més transparent respecte al nombre de funcionaris,
hi ha algunes dades curioses.
D'aquests 33.000, 24.000 estan a Brussel·les.
4.000 estan a Luxemburg.
En altres països membres, 3.000 i pico,
i fora de la Unió Europea, 1.700.
Clar, fora de la Unió Europea també pot haver representants de la Unió Europea.
Hi ha oficines,
hi ha centenars d'oficines de la Unió Europea a fora,
i allà estan treballant.
Hi ha 1.700 persones.
Però, 20 i pico mil a Brussel·les.
24.000 a Brussel·les, només a la Comissió.
Al Parlament Europeu són 5.000,
i treballen els 5.000 al mateix edifici.
Que xulo, no?
5.000.
Home, aquell edifici és al·lucinant.
Té gimnàs, té estudis de televisió,
té restaurants, botigues, de tot.
Llits per descansar també, no?
Llits també, i dutxes.
Alfons, escolta, parlem un dia de la part interna, no?
Entrem a l'edifici del Parlament de l'Unió Europea a Brussel·les.
A veure si podem explicar alguna cosa.
Alfons, moltíssimes gràcies.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Da tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.