Comencem, com cada dijous, sobre aquesta hora,
la secció AI Europa, dedicada a conèixer els engranatges de la Unió Europea.
Ens ho explica i, a més, d'una manera molt planera i molt entenadora,
l'Alfons González, professor de dret de la Universitat Rubén i Virgili.
Alfons, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
I avui comentàvem ara fora de micro amb l'Alfons,
diu, home, jo ja estem una mica cansats de parlar de la crisi, eh?
Però és que, clar, no podem obviar, són temes d'actualitat,
és un dels temes que tocarem, la crisi,
després un altre tema serà la fusta, ara especificarem.
I tot plegat, si et sembla, començem amb la dada del dia,
perquè hi anem pensant tots plegats.
Vinga.
La dada que avui us proposem, us proposa l'Alfons,
que hi penseu, a veure si l'encerteu,
té a veure amb la moneda única de la Unió Europea, l'euro.
Quants països del món tenen l'euro com a moneda?
Sí, fixa't que la pregunta és del món.
Sí, clar, això m'ha despistat una mica.
A veure si és veritat això que diré.
No tots els països que estan dins la Unió Europea tenen l'euro.
Això és veritat.
Efectivament.
Però tots els països que tenen l'euro estan dins la Unió Europea, o no?
No.
No.
Hi ha països que no són membres de la Unió Europea
que tenen l'euro com a moneda oficial.
I que són països autònoms, independents...
Autònoms, independents, etcètera.
Estats sobirans que han decidit adoptar l'euro com a moneda.
Però ja està, no estan dins de la Unió Europea
i, per tant, no estan sotmesos a les normes europees.
No, efectivament.
Tot i que hi ha tres països d'aquests
que tenen un acord amb la Unió Europea
fins i tot per poder aconyar ells moneda.
Ai de meu.
I, per tant, tenen un acord per quanta moneda han d'aconyar.
Perquè, clar, no pots fer tanta moneda com vulguis.
Al fons, però...
Si no provoques una inflació.
Clar, clar, clar, clar.
O sigui, que són països seriosos, solvents i que s'hi confia.
S'hi confia, sí.
S'hi confia.
Al fons, més preguntes ja per anar destriant.
Són països que tenen...
Aquests països que no formen part de la Unió Europea.
Que tenen l'euro com a moneda única per ells
o com a moneda, junt amb la seva pròpia?
Per ells.
Sense cap altra moneda.
Com a única moneda.
I són països propis.
Propis, propis.
És una dada sorprenent, eh?
Perquè la gent es pensa que només es pot utilitzar l'euro
com a moneda oficial dins de la Unió Europea
i es pot utilitzar fora.
I, en alguns casos, a veure, ja sabem que
si un se'n va a fer turisme a determinats països
com a Cuba, per exemple,
a vegades fins i tot pots pagar amb euros
i ningú et diu res, no?
Com que hi ha determinats països on pagues amb dòlars.
Mira, donaré un exemple de dòlar, no d'euro,
perquè després ja parlarem de l'euro, no?
Però a Ecuador no tenen moneda pròpia.
i utilitzen com a moneda el dòlar.
El dòlar.
El dòlar nord-americà.
Per tant, no és un cas únic aquest de l'euro,
però és un cas també paradigmàtic, eh?
Posa l'euro al mateix nivell que el dòlar en aquest aspecte.
Ai, que curiós, no m'ho havia plantejat mai.
I són països que estan dins d'Europa?
Sí.
Sí?
Sí, estan dins d'Europa.
Tot i que determinats territoris que eren antigues colònies
d'estats membres també tenen l'euro com a moneda.
Val.
I que són territoris que aquí ja discutiríem si són estats sobirans o no.
Val, val, això ja em quadra.
Això ja em quadra.
Jo estic pensant en territoris com a Guaralupes, la illa caribenya.
Algunes d'aquestes illes tenen monedes, sí, algunes, no totes, eh?
Però que no acaba de ser excolònia, no?
Sí, tenen uns vincles molt estretos amb els països que eren l'antiga metròpoli
i, per tant, no es consideren, alguns d'aquests territoris no es consideren estats sobirans.
Sinó que es consideren territoris d'ultramar.
Aquest és el concepte que es utilitza.
Doncs al final de la secció coneixerem, desvetllarem quina és aquesta dada,
quants països del món tenen l'euro com a moneda.
Més enllà d'això, comencem parlant de crisi?
Comencem parlant de crisi.
Vé de crisi, no, eh?
De política monetària i econòmica de l'Unió Europea que n'hi ha.
Existeix i que ara els responsables van una mica de bòlit aquests dies.
Sí, efectivament.
De fet, la notícia, clar, és que ens ve donada en safata per les mesures a nivell nacional
que ahir José Luis Rodríguez Zapatero va dir que s'adoptarien per pal·liar la crisi.
mesures que, per exemple, van des de la retallada del 5% del sou dels funcionaris
a la congelació d'algunes de les pensions.
Per exemple, una qüestió tan popular, si voleu, com és el xec nadó,
que desapareix a partir de l'any venent.
I tot això deia l'Alfons, i a mi la veritat no em constava, no he llegit prou sobre el tema,
em deia l'Alfons, tot això ho va anunciar Zapatero dient
és que des d'Europa ens obliguen.
Nosaltres no volem, però des d'Europa ens obliguen a posar unes mesures ja sobre la taula
ben directes. És així?
Sí, en part sí. I ara podrem anar a poc a poc explicant com ha anat el tema.
És a dir, la Unió Europea té una política econòmica i monetària.
Una política monetària, en tant que hi ha una sèrie de països,
membres, que després veurem quins són, que tenen com a moneda única l'euro.
I llavors aquesta moneda única, la que és l'euro, es gestiona directament
des del Banc Central Europeu, que és una institució de la Unió Europea.
i aquest banc és qui decideix, juntament amb els bancs nacionals,
amb els bancs centrals de cadascun dels Estats membres,
decideix el valor de la moneda, quanta moneda ha de circular,
el tipus d'interès pel qual es fan prèstecs amb aquesta moneda, etc.
I aquest és un acord al que s'havia arribat
i això suposava el que s'anomena una unió monetària.
És a dir, ja no hi havia diverses monedes amb decisions
que preguin els Estats sobre la seva moneda, sinó una única moneda
i les decisions es prenen a nivell supraestatal, per sobre dels Estats.
Hi ha un banc monetari europeu?
Efectivament, hi ha el Banc Central Europeu, que té la seva seu a Frankfurt.
I aquest banc central és qui decideix, juntament amb els bancs,
el Banc d'Espanya, el Banc d'Itàlia, etc.,
els bancs, el que abans eren els bancs centrals de cadascun dels Estats membres,
doncs aquestes qüestions relacionades amb la política monetària.
I a més a més, per acabar de tancar el cercle,
es va obligar que aquests bancs, que abans eren bancs controlats
pels governs dels Estats, fossin bancs independents,
que no poguessin rebre instruccions dels ministeris d'Economia i Finances
de cadascun dels Estats.
I llavors, tot aquest pool, aquest conjunt de bancs,
bancs centrals estatals i bancs centrals europeus,
dissenyen tot el que és la política monetària europea.
Aquest és el sistema.
El problema és que, en canvi, sobre qüestions de política econòmica,
no existeix veritablement una autèntica política econòmica
a nivell de la Unió Europea.
Aquest és un àmbit en el qual els Estats membres
encara tenen molt de marge de maniobra.
I la crisi econòmica actual ha demostrat
que per poder fer front a la crisi
no només has d'utilitzar la moneda,
sinó que has de prendre mesures.
Que en garanteixin un bon ús, després, no?
Efectivament, mesures de tipus econòmic, no?
Però aquestes mesures no les pot adoptar la Unió Europea,
perquè no hi ha mecanismes, no s'han previst mecanismes,
perquè els Estats no volien cedir això a la Unió Europea
i eren cadascun dels Estats.
Però sí que hi ha uns petits compromisos
que han adoptat els Estats membres de la zona euro,
és a dir, els que tenen l'euro com a moneda,
que s'han de respectar i que són inquestionables.
Un d'aquests compromisos és que les finances públiques,
és a dir, el deute de l'Estat,
no pot superar el 3% del conjunt
de la capacitat econòmica del país.
Aquests compromisos que ara desglossarem,
i que són una mica la Bíblia,
de dir, feu el que vulgueu,
però això sempre respecteu,
perquè és el que ens garanteix que la moneda no caigui.
Aquests compromisos són els que ja es demanen,
es van demanar al cas d'Espanya,
quan volia incorporar-se,
i es demanen a qualsevol país el sanejament aquest,
pas previ a poder-se incorporar,
que garanteixi que compleix aquests compromisos.
El que va ser el que parlàvem l'altre dia,
un cop tu fas l'esforç,
o com va fer Espanya,
abans de la seva acceptació
per incloure's-hi la moneda única,
fas l'esforç,
un cop hi haig dins,
qui et controla?
Com es controla?
Perquè, clar, això s'ha de continuar portant.
Els criteris aquests que donaven accés
a poder participar en la moneda única
es deien els criteris de convergència,
és un concepte que es va utilitzar fa molts anys,
i si tu complies tots els criteris de convergència,
podies accedir a tenir l'euro com a moneda.
Un d'aquests criteris de convergència
era això del 3%,
i aquest criteri de no pots tenir un deute superior al 3%
és un criteri que es manté després d'haver entrat.
I s'estableix un mecanisme de controlar això,
per controlar que realment cap estat espaci.
Aquest mecanisme és que els estats membres
han de comunicar a la Unió Europea
quin és el seu dèficit real
i quin és el seu dèficit previst.
El gran problema, que comentàvem ja l'altre dia,
és que Grècia havia enganyat
i havia dit que tenia un dèficit inferior
al que tenia realment.
I ara s'ha descobert que s'estava molt per sobre del 3%.
Però això també vol dir que és fàcil enganyar a la Unió Europea.
Clar, perquè no se li va donar un poder real
a la Comissió Europea per poder controlar
si els estats li deien una mentida
o li deien que tot era veritat.
Qui més enganyat?
Bueno, no se sap.
El que sí que se sap, perquè això és una cosa,
i és que abans d'aquest moment,
el primer país que va incomplir aquest criteri,
però ho va comunicar i ho va dir,
va ser Alemanya i després França.
El que va passar és que en el mecanisme
que s'havia previst de control es preveia
que si algú es passava del 3%
se li podia imposar una sanció econòmica.
I com que els primers en incomplir
van ser França i Alemanya,
finalment es va decidir no sancionar aquests països.
Per la qual cosa, quan després han vingut els països pobres,
tampoc se'ls ha sancionat, no?
Per no crear un greuge comparatiu.
I ara estem en una situació en la qual
hi ha una sèrie d'estats que han superat el 3%,
que no se'ls sanciona,
però la Unió Europea el que ha fet és
ara començar a estudiar la possibilitat
d'establir mecanismes de control real sobre això
i després dir, molt bé,
si tu et passes i tens un deute superior al 3%,
t'has de comprometre a rebaixar-lo una altra vegada al 3%.
Perquè si no et compromets a rebaixar-lo,
nosaltres, en cas que tinguis una crisi molt forta,
no et donarem uns diners que ara hem aparcat
per ajudar-te.
Clar, vull dir, posar una multa en un cas que et passes del dèficit.
Estava previst, però tampoc era una solució molt assenyada,
perquè si ja ho estàs passant malament,
si a més et fan pagar, incrementes el deute.
Ja, però llavors t'ho penses dues vegades, no?,
abans d'infringir.
Sí, clar, i penso en aquest país
en què la política preventiva no serveix de molt.
No, clar, t'has de pensar que a la Unió Europea
hi ha moltes cultures diferents.
És que, clar, no tothom s'ha d'arribar.
I, per tant, el que passa és que la multa
ja no es va imposar ni a Alemanya ni a França
i ja no s'ha imposat a ningú.
Llavors, ara s'hi ha dit una altra cosa,
i és, molt bé, si tu no compleixes,
jo no t'ajudaré.
Que és el que s'ha fet en Grècia.
de dir en Grècia, és a dir, molt bé,
jo et donaré prèstex amb un tipus d'interès molt baix
perquè puguis sortir-te del problema.
Però si vols que et doni aquests diners,
tu has de rebaixar ja ràpidament el teu dèficit públic.
I ara a Espanya el que se li va dir és,
no se li va dir que rebaixis ja el teu dèficit públic,
se li va dir, si la cosa se't complica
i vols accedir a aquests diners,
abans has d'haver reduït el dèficit públic,
perquè si no, no et donarem els diners.
Llavors el Zapatero, veient això,
decideix un paquet de mesures
per reduir el dèficit públic.
Però el que no li ha dit la Unió Europea a Espanya
és quines són les mesures que ha de prendre
per reduir el dèficit públic.
No, no li ha marcat en cap moment.
No li ha dit tu has de rebaixar el sou als funcionaris,
tu has de congelar les pensions,
tu has d'eliminar el segle d'això.
Simplement li ha dit posa't a la feina ja
perquè si truques a la meva porta
demanant-me diners d'aquí dos dies quan te'n faltin,
o veiem que has fet això o no.
O no te'ls donarem, perquè per donar-te aquests diners...
I és ell qui decideix com fa la teva dèficit.
I llavors què és el que ha decidit?
Doncs el que és més fàcil per qualsevol estat
que és retallar la despesa.
Hi ha dues possibilitats.
O retalles la despesa o augmentes els impostos, els ingressos.
Bé, que tampoc no és que no estigui previst,
vull dir, és un punt que diuen potser no es descarta.
De moment no s'han atrevit, o no ho han anunciat.
Clar, és que jo ho entenc,
perquè per un govern és el que s'ha dit des de molts sectors,
tot plegat són mesures molt impopulars,
tant retallar la despesa,
perquè en aquest país hi ha molts funcionaris,
clar, però fixa't que la majoria de la gent...
Llavors o t'obliguen de fora o no ho fas,
perquè, escolta, és un risc.
Clar, però no t'han obligat, eh?
Li han dit a Espanya, escolta, tu has de reduir,
però has de reduir perquè si no,
no tindràs accents als nostres ajuts.
I per tant, tu mateix, fes el que vulguis.
Reduir hauràs de reduir perquè hi ha un compromís
que s'ha de reduir,
però si no ho fas i després necessites diners,
no tindràs diners,
perquè nosaltres no te'ls donarem.
I aquí aquesta està la situació,
de tal manera que llavors, claríssimament,
el que ha de quedar molt clar
és que la Unió Europea no li ha dit a Espanya
rebaixa-li el sou als funcionaris.
El govern espanyol,
de tot el ventall de mesures que tenia,
ha dubtat aquestes.
Però podria haver dubtat perfectament a nosaltres,
que és pujar els impostos,
o qualsevol altra cosa,
o augmentar...
inventar-se nous impostos, per exemple.
És a dir, és que hi ha moltes possibilitats.
O determinades figures, com per exemple aquestes...
Ara no recordo com es diuen,
però són aquestes figures que preveuen la possibilitat
que les grans fortunes
no estiguin exemptes de tributar
per una sèrie de motius que es compleixen.
Doncs eliminar aquesta figura que sigui a Espanya
i que permet que els grans milionaris
no tributin, o no tributin una part de la seva fortuna.
És a dir, que...
De moment, jo que soc funcionari...
Ai, pobre.
Em veig retallat.
Et veus retallat.
Em veig retallat.
Però he de dir una cosa.
Jo vaig començar el dia
quan baixava amb cotxe cap a Tarragona,
doncs ahir sentia a les 9 del matí
el Zapatero fent el discurs
i quan el vaig sentir
vaig sentir això del xec nadó
i vaig sentir
allò de la retallada.
Jo, que també he de ser pare
en les properes setmanes,
doncs vaig pensar en mare meva.
No, però abans de l'1 de genera.
Tu encara rebràs el xec nadó, sembla ser.
Efectivament.
Llavors, clar, després em vaig assabentar
que el xec nadó a mi no m'afectarà.
Llavors, al final,
quasi que vaig acabar el dia content i tot.
Em vaig pensar que el desastre absolut
ara ja és parcialment desastrosa,
això, no?
Perquè pensava, va,
entre la retallada de tot l'any, no?
Més el xec nadó,
això ja veuràs,
haurem de fer hores extres aquí
per poder pagar els vives del nen, no?
I els bolquers.
Crec que és molta gent,
la que està fent números aquests dies,
des d'ahir.
Des d'ahir que s'ha posat a fer números.
Ara ens tocarà.
A fer números.
Jo ja tenia, sincerament,
com a funcionari,
tenia bastant assumit
que això ens passaria,
perquè en els darrers anys
els funcionaris han vist congelat
uns quants anys el seu sou
i, per tant,
quasi que ja tenia clar
que això passaria.
I, de fet,
les primeres enquestes que s'han fet
resulta que,
de totes les mesures adoptades,
les menys impopulars,
és a dir,
les més populars,
són la de retallada
dels seus funcionaris.
Per tant,
haurem d'acceptar resignadament
que la població considera
que estem sobrepagats.
Bé,
de funcionaris n'hi ha molts
i de moltes menes,
de moltes classes,
però sí que hi ha un gran volum
de funcionariat, no?
A aquest país?
Quasi 3 milions de funcionaris.
Quasi 3 milions de funcionaris.
És a dir,
que és una bona retallada
i un bon estalvi
les coses que ens siguin.
Això hauríem de parlar,
però,
amb economistes,
experts que ens diguessin
exactament si són realment...
Són les mesures
potser més directes
d'aprendre, eh?
Impopulars,
però més directes d'aprendre.
Les més fàcils.
Les més fàcils.
Hauríem de parlar
amb algú que ens digu
si realment això servirà
d'alguna cosa,
perquè pot ser una retallada
d'avui,
però que no tingui
la xocolata al lloro.
A veure,
hi ha una certa discussió
entre els economistes,
jo no sóc expert en la matèria,
de si una retallada
en els ingressos de la gent
no suposa també
una baixada de consum.
Si hi ha una baixada del consum,
el que no ajudes
és a reactivar l'economia.
Si ara,
per exemple,
a 3 milions de funcionaris
al mes de juliol
els hi baixen el sou
i a més a més
puja l'IVA,
que està previst
ara per l'inici d'estiu,
no sabem com anirà això.
El que passa és que
és una retallada
molt escampada.
no és a poques persones
que els retallen molt
o a poques persones
que es queden sense feina,
sinó que són moltes persones
que se'ls retallen una mica
però que continuen
tenint uns ingressos fixes.
Per tant,
l'estabilitat funcionarial
sí que...
Sí,
home,
és una sort,
diguem-ne,
poder continuar treballant
en aquest món
en què la veritat,
la inestabilitat laboral
existeix,
però també és cert
que l'impacte psicològic
que pot tenir els funcionaris
als primers mesos
de,
ostres,
ara guanyarem menys diners,
doncs pot fer que
durant un temps
hi hagi una certa por a consumir.
que, bueno,
consumir menys,
jo ja sé que els botiguers
em diran que no,
que s'ha de consumir,
etcètera,
però potser consumir massa també,
es fa reflexionar
sobre en què hem de consumir realment.
Vaja,
que ens hem de replantejar
una mica
la posició econòmica
des de tots els punts de vista,
no?
Sí,
jo crec que a vegades
el consum responsable
és millor
per tots plegats.
Abans parlàvem
fora de micròfon,
comentàvem,
home,
les mesures que,
sembla que les mesures
ara que va anunciar
i Zapatero siguin fins i tot
més fortes,
més contundents
que les que vam anunciar a Grècia.
Et fa la sensació o no?
Jo crec que no,
és a dir,
a Grècia encara
som bastant més impactants,
no?
Perquè allà el sistema...
Perquè a més a més,
aquí de moment
són mesures
que tenen a veure
amb la despesa pública,
però no són mesures fiscals,
no?
O hi ha poques mesures fiscals
que tenen a veure
amb els impostos.
i a Grècia també
allà hi havia
mesures relacionades
amb fiscalitat,
no?
Perquè el gran problema
de Grècia
no és que hi hagi
molta despesa pública,
sinó que hi ha poca recaptació
perquè allà
no paga impostos ningú.
No, a veure,
ningú,
no vull generalitzar
de manera exagerada,
però...
Es poden haver d'edir
fàcilment.
Sí,
hi ha molt diner negre.
Això,
l'economia submergida a Grècia,
el tant percent
és altíssim,
és a dir,
Grècia és dels països
on hi ha més
economia submergida,
a Espanya també
hi ha molta
economia submergida,
a Itàlia també
hi ha molta
economia submergida,
a Portugal,
als països mediterranis
s'acostumaria bé
a molta
economia submergida.
I, per tant,
aflorar aquesta
economia submergida
per permetre
més recaptació
d'impostos
és també
un dels objectius
del govern,
crec.
Molt bé,
no sé si tinc
més preguntes,
possiblement aquests dies
sentirem a parlar
més d'aquests temes,
tindrem altres punts de vista,
altres anàlisis,
des de la vessant
més sociològica
o econòmica
i possiblement
haurem de tornar
a parlar sobre la crisi
a nivell europeu.
Alguna cosa que...
De tota manera,
això té doble lectura,
això ho tenen els analistes,
però d'entrada
té doble lectura.
Una és positiva,
és Espanya
s'està posant les piles,
agradi o no agradi,
però s'està fent alguna cosa
i amb mesures contundents,
amb titulars,
amb punts concrets.
I l'altra lectura,
però,
és,
veieu com Espanya
també estava tocada,
que a la Unió Europea
li ha fet un toc d'atenció.
Ho dic per les crítiques
que s'ha fet aquests dies
d'equiparar Espanya
amb Grècia,
no?
La situació no és equiparable,
perquè el dèficit públic
que té Espanya
no és tan alt.
El que s'ha produït
és una mena d'atac
dels especuladors
tant als valors bursaris espanyols
com a l'euro
com a moneda.
I, per tant,
els països,
diguem-ne,
que es troben en una situació
més delicada,
encara que no fos equiparable,
doncs s'han hagut de posar
les piles més ràpidament
perquè els països
que es troben en millor situació
han dit,
escolta,
que és que la desconfiança
cap a vosaltres,
encara que no sigui real,
ens està afectant a tot.
i, per tant,
per lluitar contra aquesta desconfiança,
el mercat,
els operadors econòmics,
han de veure
que tu prens mesures
i que tu ets proactiu,
no?
I que, per tant,
tu ets capaç
de redreçar la teva economia
de manera ràpida
i eficaç.
Una altra lectura
seria dir
hem hagut d'esperar
que ens ho imposen
des de la Unió Europea
per prendre mesures
així tan taxatives?
Sí,
això ens portaria
a una altra qüestió
que apunto més
molt breument,
no?
I és que moltes vegades
els estats membres
de la Unió Europea
esperen a que
la Unió Europea
els apreti
i els obligui
per adoptar
les mesures impopulars
perquè així
ells no són
els que fan
les coses
més delicades
sinó que és
la Unió Europea.
I després el que passa
és que quan la Unió Europea
adopta una mesura
que és molt popular
i que es beneficia
tots els ciutadans
llavors el tanto
se l'apunten als estats,
no?
De la manera
que la Unió Europea
sempre queda una mica afectada
perquè sempre és el dolem
de la pel·lícula,
no?
I mai és el bo.
Doncs que quedi clar
que la Unió Europea
l'he dit a Espanya
poseu-vos les piles
i presenteu mesures
però no li he dit quines, eh?
No, no, això no.
I ha sigut el govern
qui ha decidit
quines mesures
havien d'adoptar.
Perfecte.
És l'únic país
a qui li han fet
el toc d'atenció?
No, no,
aquí el toc d'atenció
també ha anat cap a Portugal,
cap a Grècia per suposat
perquè ja fa ús
d'aquest mecanisme
que hi ha de prèstecs
que ha previst
la Unió Europea
i no m'estranyaria
que en els propers
en les properes setmanes
hi hagués
algun altre estat
doncs com per exemple
Itàlia.
Itàlia que pogués també
adoptar algun tipus de mesures
perquè de fet
just i fixes
en els documents oficials
no s'anomena
a cap estat
és a dir
el toc
no ha estat un toc oficial
de dir
Espanya
posa't les piles
l'altre
sinó aquells estats
que tenen un dèficit
públic superior al 3%
han d'adoptar mesures
ja
per rebaixar
aquest dèficit
I Itàlia també té un dèficit
provable
Sí, sí
també té un dèficit
tal
ja ho sentirem a dir
Canviem de tema
totalment
parlem de la fusta
parlem de la fusta
el comerç
de la fusta
dels mobles
fusta i derivats
que sembla que la Unió Europea
també hi té
alguna cosa a dir
clar jo no he acercut
fins que m'has proposat el tema
d'on surt
la fusta
amb què es fan
doncs moltes de les coses
que nosaltres veiem
i consumim
clar
pensa que per exemple
en els últims anys
s'ha posat molt de moda
els mobles aquests
d'exterior
de jardí
que són fetes
de fustes tropicals
perquè són fustes
que tenen molta resistència
i que t'aguanten
al jardí
només fent una capa d'oli
i tal
i a més amb un preu
molt raonable
el problema
és que aquestes fustes
venen
dels boscos tropicals
que són els pulmons
del món
és a dir
nosaltres en aquests moments
tenim un problema
de contaminació
a nivell mundial
amb una emissió
de CO2
immensa
que posa en perill
la nostra salut
i que en part
es redueix
gràcies a l'existència
d'aquests boscos tropicals
que el que fan
és menjar-se
aquests CO2
que hi ha a l'atmosfera
però si talem indiscriminadament
aquests boscos tropicals
el que ens podem trobar
és que la contaminació
augmenti
per lluitar contra això
la Unió Europea
des de fa anys
fa un discurs públic
a nivell mundial
dient
hem d'evitar
la tal indiscriminada
dels boscos tropicals
que això també es defensa
i s'ha defensat
des de fa molt de temps
des d'altres
organismes
internacionals
oficials
sí
de fet
la Unió Europea
també s'hi ha sumat
la FAO
per exemple
perquè a més
té un impacte
sobre les poblacions indígenes
aquestes poblacions
viuen d'aquests boscos
si hi ha tales
indiscriminades
d'aquests boscos
aquestes poblacions
perden el seu mitjà de vida
i per tant
han d'anar a viure
a les grans ciutats
provocant grans bosses
de pobresa
perquè les grans ciutats
són incapaços
d'acollir
aquesta població
llavors
el que es produeix
es calcula
que entre un 20 i un 40%
de la fusta
que es ve en el món
prové de tales il·legals
entre un 20 i un 40%
que és molt
i la Unió Europea
fa un discurs
de lluitar
contra aquestes tales il·legals
i ara
ha arribat el moment
de fer un reglament
que s'aplicarà
dins del territori
de la Unió Europea
que parlarà
sobre la comercialització
d'aquesta fusta
o sigui
de potser
de no deixar passar
cap material
cap objecte
que sigui fet de fusta
no legal
efectivament
això és el que tu veus
com una persona
des de fora
pensaria
aquest reglament
ha de servir
per evitar que es vengui
fusta il·legal
que s'ha talat il·legalment
dins de la Unió Europea
la Unió Europea sí que pot fer polítiques
d'anar al lloc
i sí que pot fer moltes coses
per evitar que hi ha
que estalin els boscos
però la que pot fer definitivament
i és molt fàcil
és tancar fronteres
clar
perquè si tu impedeixes
que aquest mercat
ja no el tens
es vengui aquí
doncs llavors
no estalaran
aquests boscos
doncs resulta
que ara
hi ha una gran lluita
entre el Consell
i el Parlament Europeu
sobre el contingut
d'aquest reglament
perquè el Parlament Europeu
vol que aquest reglament
prohibeixi definitivament
la venda
de fusta il·legal
dins de la Unió Europea
i per tant
si tu compres
un
un moble
ha de tenir
una etiqueta
conforme
aquesta fusta
prové
d'una tala
legalitzada
és a dir
de la denominació
d'origen
de tal manera
que estaria prohibit
comercialitzar
mobles
que no tinguessin
aquesta etiqueta
però el Consell
de la Unió Europea
no vol això
per què?
doncs perquè
pensa en l'impacte
que té això
dins del sector
del moble
i pensa que
és conscient
que molts mobles
es fan en fusta il·legal
si de sobte
prohibeix això
si el moble està
digues digues
perdona
no el que passa
és que
com que són mobles
que es fan en fusta il·legal
de sobte
tots aquests productors
no podran fer mobles
si el moble es fa aquí
si és el productor
qui es fa responsable
d'aquella fusta
que s'ha passat
de manera il·legal
per la frontera
a veure
bueno clar
ja no pot
ja no pot
llavors
el que passa en aquests moments
és que passa molta fusta il·legal
però com que no hi ha control
sobre l'origen
d'aquesta fusta
sinó que simplement
el que s'ha produït
és una importació de fusta
que ve d'un altre país
que l'ha deixat passar
perquè ells tampoc
no tenen controls
i llavors ha entrat aquí
i aquesta fusta
després es fan mobles
i després ningú sap
si aquests mobles
diguem-ne
provenen de tales controlades
o de tales il·legals
aquí s'ajunta una altra cosa
tenim prou reserve
si no traiem
si excloem la fusta il·legal
queda prou fusta
per nosaltres
sí
de fet hi ha alternatives
per exemple
es parla del roure europeu
que és una fusta
molt semblant
més cara
clar
això és veritat
és més cara
o un control
més real
de la fusta
que es talla
i per tant
si hi ha arbres que es talen
i no n'hi ha prou
es pot arribar a acords
perquè augmentin
però sempre de manera controlada
per evitar desforestacions massives
perquè ara en el moment
això és un descontrol absolut
i et dic
un 40%
com molt entre un 20 i un 40%
diuen que provee de tales il·legals
per tant
és que pràcticament
la meitat dels mobles
que es fan
amb aquest tipus de fustes tropicals
són mobles
que provenen
d'una desforestació massiva
incontrolada
i amb totes les repercussions
negatives que té
i ara està en aquesta discussió
el Parlament vol això
i a més vol una altra cosa
que també semblaria lògic
i és
si alguna persona
infringeix això
de manera greu
a alguna empresa
se li pugui posar una multa
i fins i tot
pugui ser considerat un delicte
i el Consell tampoc no vol això
Ui, doncs ens sentirem a parlar també
és curiós perquè no ens havíem plantejat mai
les competències de la Unió Europea
amb un tema tan senzill
i tan sentit com podria ser el de la fusta
Alfonso, no tenim temps
dona'ns, si et sembla, una dada
simplement
la que ens falta
i la comentem el proper dia
quants països del món
tenen l'euro com a moneda?
16 de la Unió Europea
i després
6 més
que no són de la Unió Europea
Doncs el proper dijous
aclarim
aquestes dades
aquestes xifres
Alfonso González
moltes gràcies
Bona tarda
Bona tarda