I parlem del proper tema que ens ocupa aquí al Ja Tardes.
Celebrarà el Dia de la Música amb l'Associació de Músics de Tarragona.
L'AMT ho farà dissabte dia 19 de juny amb un concert monotemàtic,
com ve sent al costum d'onze darrerament.
Avui s'ha presentat aquest concert monotemàtic del dia 19,
un concert dedicat a Elvis Presley.
S'ha presentat aquest migdia i ara a la tarda volem que ens ho expliqui
amb tota mena de detalls el Guillem Soler, un dels membres de l'AMT.
Guillem, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ho heu presentat aquest migdia.
Bé, el titular seria aquest, no?
El Dia de la Música a Tarragona.
L'AMT el dedica a Elvis Presley.
Sí, sí, sí.
Vaja, aquest seria el titular.
Ja fa...
Aquest serà el quart any que fem aquesta...
que el Dia de la Música fem aquesta mena de concerts especials
en què ens dediquem a fer versions,
a fer versions d'algun intèrpret o d'alguna època o d'alguna temàtica, diguem-ne.
Aquest seria el quart any i, bé,
aquest any toca Elvis Presley.
Per què, per què?
Per què?
Bé, a veure, l'excusa és molt senzilla,
que és que aquest any són el 75è aniversari del naixement, no?,
del Elvis Presley.
I, home, jo crec que també fa gràcia aquest tipus de concerts
i aquest tipus d'iniscurs,
llavors lligar-les amb algun motiu, entre cometes, d'actualitat,
que et doni una mica de peu, no?, a fer-ho.
I llavors, bé, el 75è aniversari vaig pensar,
tu, bé, aquesta és l'ocasió per colar-ho, no?
I, vaja, així estem.
Molt bé, Guillem, a l'escenari, perdona,
no sé si ho hem esmentat,
és a la plaça del Rei de nou enguany?
Sí, a la plaça del Rei, sí, sí.
L'any passat va ser...
Els dos primers anys va ser a la plaça de la Font,
l'any passat ja ho vam fer a la plaça del Rei,
i la idea és que ens va agradar molt,
perquè, bueno, és una plaça una miqueta més petita,
una miqueta més recollida,
i pel tipus de concert que és,
jo crec que és ideal, no?,
és gran, permet un aforament més que generós,
i, en canvi, també,
que ara els músics et sents molt més a prop de la gent, no?,
a la plaça de la Font,
a veure, a la plaça de la Font hi toca Julieta Venegas,
o hi toquen els pets, no?,
però, si no, doncs,
la veritat és que queda una mica més desengelat, no?,
i la plaça del Rei és molt agradable, en aquest sentit.
La mateixa setmana del 19
ja farem una entrevista, si et sembla,
en profunditat, fins i tot amb algun dels grups que participen.
en aquest diat de la música,
però, clar, el que sempre demanem, no?,
com ha sigut la selecció de temes,
quins criteris s'han tingut en compte,
perquè la discografia d'Elvis és enorme.
Sí, no, però en aquest cas, clar,
aquesta és la gràcia, no?,
justament això és el més fàcil.
I el que hem fet és deixar una miqueta de llibertat als grups, no?,
que cadascú triés el que li semblés més oportú
o que s'hi sentís més còmode.
En algun cas hi ha hagut algú que ha dit,
home, doncs, escolta'm,
què creia o què puc fer i tal,
però, vaja, en general,
hi ha prou cançons i prou cançons conegudes
com perquè més o menys tothom s'ha espavidat, no?,
o sigui que no hi ha problema en aquest sentit.
A veure, la discografia és àmplia
i l'únic condicionant que sí que vam ficar una miqueta
és de dir, home,
Elvis Presley després, diguem-ne,
que va fer versions de tota mena, no?,
des de cançons dels Beatles
a cançons que són molt conegudes
en les seves versions originals
i que Elvis Presley també les va versionar.
I en aquest cas hem optat per no, no?,
és a dir, han de ser cançons que més o menys
tothom associem amb Elvis Presley, no?
Hey Jude la va fer Elvis Presley,
però Hey Jude tothom pensem que és dels Beatles, no?
Per tant, una mica el criteri era una mica aquest de sentit comú
perquè el repertori ja era prou existent com per no haver de patir,
per dir, ostres, és que no, ja no em queda cap cançó.
No, va ser que no.
En sentirem rescatades algunes
perquè sembla que ja sempre que es munti una cosa així,
una fòbia, a dir, no fem la cançó més òbvia, no?
Tothom evita, en certa manera, les cançons més òbvies,
les cançons d'Elvis que tothom tenint al cap.
I alguna en tindrem,
però sí que rescatarem cançons potser més secundàries.
Bueno, hi ha una mica de tot, eh?
Perquè, clar, si per cançons òbvies en tenim
des del Can't Help Falling In Love,
que és el que estava sonant,
al Gale House Rock, doncs aquestes hi seran.
i els sospicius manys
i moltes que la gent s'imagina, no?
El que passa és que sí que és veritat
que potser hi ha alguna cançoneta
que potser no és tan coneguda, no?
Bueno, hi ha una mica de tot, clar,
estem parlant que al final em sembla
que seran quasi 30 cançons, no?
Entre 25 i 30 cançons.
Doncs, home, la veritat és que,
bueno, és com si fos un bon CD d'aquests de grans èxits,
el que passa amb un criteri
que efectivament no és purament dels 25 números 1,
sinó que hi ha una mica més de tot, no?
I que probablement en aquest sentit
doncs també és prou representatiu, no?
Jo diria que està pràcticament
totes les facetes del Vistresdeí,
pràcticament totes hi són, no?
Potser...
Home, per la gent que...
Un discurs de gospel,
que de moment ningú ha triat
de fer alguna cançó gospel,
desafortunadament, doncs mira,
això quedarà per la segona edició.
Clar, Guillem, tu preparant-te,
el Guillem ha coordinat una mica
que el dia de la música
cada any se n'encarrega
algun responsable diferent de l'AMT
en quant te n'has encarregat a tu
i per això doncs has hagut també
de fer més investigació, no?,
sobre la discografia del Luis Presley,
més a la que ja devia saber,
per la gent que no hi estem avassats
i perquè ens fem una idea
de per on aniran els trets,
té diverses etapes del Luis Presley, no?
Té sonoritats bastant diferents.
Sí, home, i generalment es considera
que pràcticament són tres etapes, no?
Evidentment, encara se'n podrien fer
moltes més, però són tres etapes
perquè a més coincideixen,
no estrictament, però bastant
amb les tres dècades
que va estar en actiu, no?
Llavors, clar, el Luis, diguem-ne,
entre cometes, l'autèntic,
és el dels anys 50, no?,
que és quan arrenca
i quan són uns discos molt més crus,
és quan hi ha tots aquests rocs clàssics
i quan, diguem-ne,
ell mateix, en el fons,
està inventant-se sobre la marxa
del que està fent, no?
Després, quan torna de la mili,
que és ja l'any 60,
torna molt més adolcorat
i fa una...
És l'època de les pel·lícules.
És l'època de les pel·lícules
en què en realitat
es fa una música pop,
diguem-ne,
molt més per a tots els públics,
perquè, de fet,
hi ha hagut una mena
d'una mena d'imatge, no?,
del que es tracta
és que pugui funcionar,
ja no...
És a dir, davant la por
que té, en el fons,
el seu mànager
que això dels joves rebels
desaparegui ràpidament,
doncs el converteix
en una mena d'artista
per a tots els públics
i després, ja cap a finals dels 60,
arrencaria una mica
la tercera etapa, no?,
que és quan, d'alguna manera,
ell més o menys reneix
amb un parell de discos
prou importants
i, a més,
sobretot el canvi
és que torna a actuar en directe, no?
I, doncs,
durant la resta de...
Ja no és un artista
de primera fila,
ja no és un artista,
diguem-ne,
que estigui al capdavant
ni molt menys,
però, bueno,
continua sent un artista
doncs als Estats Units
molt potent
i que, a més a més,
fa coses interessants, no?
Això sí que és veritat
que pràcticament
fins al darrer moment
està fent cosetes
que estan prou bé.
Doncs això és
aquest repàs, eh?,
per la discografia
d'Elvis Presley
és el que veurem en directe
a la plaça del Rei.
Potser ell també vindrà,
l'heu convidat,
ho dic perquè,
com que deu estar
en aquella illa,
amb la Marilyn, no?
Ah, exacte.
Bueno,
fixa't que
ho fem a la plaça del Rei,
o sigui que, en el fons,
és la seva plaça, no?
Per tant,
Ostres, està tot pensat, eh?
Podria aparèixer
en qualsevol moment,
és a dir, que sí,
és possible,
vull dir, no sabem,
no sabem,
podria aparèixer ell
o qualsevol
dels 3.000 milions
de gent
que diu que és ell, no?
Per tant,
per tant, home,
aquell dia tots serem
una mica Elvis, no?
I fins i tot
tenim ja preparades
les ulleres i les pides,
o sigui que,
aquell dia tots serem una mica...
I fins i tot la gent
del públic que vingui,
que sàpiga
i tindrà la seva oportunitat
de convertir-se en Elvis
per uns moments.
Ah, sí?
Sí.
Això, ens pots avançar
alguna cosa més o no?
Sí, home, sí,
això és perquè hem preparat
aquests...
hem preparat uns flyers
molt simpàtics
que estan fets amb...
perquè la gent sàpiga
que es fa
l'acte i tal i qual,
amb la informació,
però estan fets
en forma d'ulleres
que un es pot posar,
ulleres amb patilla
que un es pot posar,
i, bueno,
jo suposo que avui
algú...
Espero que demà
algú les vegi al diari
perquè com que hem fet
la roda de premsa
ja ens l'hem posat
i que hem fet
el ridícul que es vegi,
però la setmana que ve
ja començarà a circular
i el mateix dia
del concert
en tindríem allà,
suposo que uns quants,
jo, home,
jo crec que seria divertit
que el públic
en aquest sentit participés
i en un moment donat,
doncs,
si tenim allà
tot el públic
entregat amb les ulleres,
crec que pot ser
una cosa també simpàtica,
no?
No us heu plantejat
de fer barra lliure
per a la gent
que vingui vestida d'Elvis?
No,
no ens hem plantejat
perquè la barra
no la portem nosaltres.
Clar.
Llavors,
no ho podem fer,
no ho podem fer.
Això ho sabrà,
ho hauríem de negociar
amb les barres
que hi ha allà
a la plaça del rei,
per tant,
nosaltres aquí
no podem entrar-hi massa.
És la nit perfecta
per treure de l'armari
aquell vestit d'Elvis
que qui més
qui menys té a casa.
Tothom,
tothom tenim un vestit.
Qui no s'ha casat
disfressat d'Elvis?
A les Vegas,
a més.
A les Vegas.
És un bon dia
per treure
de l'armari
el vestit d'Elvis
o el que convingui.
Doncs,
Guillem Soler,
moltes gràcies.
En parlarem,
si convé tant gent
i que més ampliament
i amb alguns dels grups
que participen
en aquest Dia de la Música
que en guanyes un tribut també
a Elvis Presley,
concert monogràfic
a l'Elvis,
el dia 19,
ja us ho podeu apuntar
a l'agenda,
19 de juny,
dissabte,
a la plaça del rei.
I a partir de quina hora,
Guillem?
A partir de les 11 de la nit.
I allargarem?
Fins quina hora?
Doncs no ho tinc calculat,
però jo,
perquè estem just acabant
de tancar-ho tot,
però jo potser seran
unes dues horetes o així.
O sigui que la veritat
és que jo crec
que és un format
bastant ideal,
a més com que,
bé,
qui hagi vist aquest tipus
de consens ja ho sap
que els canvis són ràpids,
que la cosa va ràpida,
que si un grup
no t'agrada gens
de seguida s'acaba,
o sigui que és una cosa
espectacular,
que val la pena
veure-la al principi i a final.
Allà estarem,
Guillem Soler,
de l'AMT
i de l'Associació de Músics de Tarragona.
Moltíssimes gràcies.
Fins aviat.
Vinga, vosaltres.