Un dia més, els ja tardes, ens ocupem de parlar
sobre la mostra de teatre joves.
Recordeu, s'enceta aquest a dimecres
i, a més, avui ja tenim amb nosaltres
la companyia encarregada d'obrir aquesta nova edició
que portaran la seva obra Flex Momentum a la Metropol.
Estem parlant de la companyia Maieutica Magic
que ens acompanya a l'Òscar, un dels seus components.
Òscar, bona tarda.
Hola, molt bona tarda, Núria.
M'ho has d'explicar tot, des del començament.
No és la primera edició que participava a la mostra de teatre joves, crec, no?
No, correcte.
Va ser la primera vegada que ens vam presentar l'any passat.
També era la primera vegada que es presentava un grup
amb una proposta d'il·lusionisme,
una miqueta diferent de tots els altres grups,
però va estar molt bé.
De fet, tinc molt bon record de l'any passat.
Va ser la primera vegada.
Ens ho van passar tots molt bé i, de fet, aquest any repetim.
Per això tornem a estar aquí.
Heu preparat també una obra que va en la mateixa línia,
que també té un punt d'il·lusionisme.
Sí, sí, sí.
Aquest any continuem amb la nostra línia del gènere d'il·lusionisme,
però aquest any, mentre l'any passat era una obra molt més caòtica
perquè els personatges eren tots molt friquis, era un creuer,
aquest any seguim en una línia, sobretot, de fer riure a l'espectador.
Ens interessa molt fer riure i que s'ho passi molt bé.
Aquest any són les aventures d'un grup d'enginyers industrials.
Vale, escolta, i explica'm això de l'il·lusionisme.
Què teniu vosaltres?
Sou més grup de màgia que no pas de teatre o com va?
Doncs la veritat és que fa molt de temps,
bé, fa tres anys, no fa molt de temps,
vaig començar amb el nom de Maieutica,
Maieutica Màgic,
actuar, doncs, va ser precisament presentant el treball de...
el treball de final de batxillerat,
vaig presentar una caixa, un il·lusionisme,
una caixa on separava una persona en dos,
i a partir d'aquell punt vaig fer la presentació del treball
i a partir d'aquell punt vaig començar a buscar actuacions,
totes d'il·lusionisme.
És la branca que m'agrada més.
És a dir, m'agrada molt el teatre,
però és una mica com un plat de maduixes, no?
Les maduixes són els trucs de màgia
i la nata és el que uneix tots aquests trucs i efectes.
O sigui, de treball de batxillerat
vas partir una persona en dos.
Exactament.
Molt bé. És espectacular, eh?
Sí, sí, sí.
Era un professor concret o...?
No, no, era una persona,
però molts em van dir
fes-ho, fes-ho amb aquell profe, fes-ho amb aquell profe.
Vaig tenir cinc aplausos menys,
però bueno, si no, igualment van a molt bé.
Quina diferència diries que hi ha entre màgia o il·lusionisme?
Perquè en tot moment estàs utilitzant la paraula il·lusionisme.
I·lusionisme, correcte.
A mi m'agrada més utilitzar la paraula il·lusionisme
perquè realment el que jo estic fent
no és un mag, diguem,
el que vull precisament és allunyar-me una mica
de l'estereotip típic d'un mag
que va vestit d'una certa manera
i que fa uns trucs concrets
que els pot fer una mica tothom.
El que jo creu, il·lusionisme,
a mi m'agrada és crear els meus propis trucs.
De fet, a l'espectacle que presentem demà
un 80% dels trucs són creats per mi,
és a dir, són creats per la companyia.
I m'agrada més utilitzar il·lusionisme
perquè és crear la il·lusió a la gent
i no utilitzant, diguem, la paraula màgia.
A més a més, casualment,
en aquest espectacle sempre repetim la mateixa frase.
Recordin que això no és màgia,
això és flex momentum, en aquest cas.
Per tant, un espectacle de creació pròpia
que jo no sé com es va forjar aquest espectacle.
primer penses en els trucs de màgia
i després mires com ho lligues amb una història
o al revés, tens la història
i veus que hi pots introduir d'il·lusionisme?
Com jo funciono, en aquest cas,
amb l'espectacle,
vaig escoltant música,
els dies de cada dia escolto música
i em venen com imatges.
Llavors veig, ostres, una imatge
i em veig com un truc,
és a dir, un truc, un efecte,
amb la música ja em ve.
Llavors, vaig partint d'aquí i vaig creant.
És a dir, és una miqueta els dos.
Venen imatges i a partir d'aquí
vaig creant l'argument
i vaig afegint aquests efectes
i ho conjugo tot.
Respecte a la part de l'il·lusionisme,
és la que més crida l'atenció.
Després ja et preguntarem pel fil argumental,
tot i que ja l'has esboçat una miqueta abans.
Però la part d'il·lusionisme,
quin tipus d'il·lusionisme?
Clar, estem parlant de què faràs creure al públic
allò que no és.
Correcte.
És la base de la il·lusió.
Amb aparells, amb caixes, amb llums,
perquè això a vegades amb la mateixa màgia del teatre,
amb els llums i el so,
també aconsegueixes alguna cosa així.
Correcte.
El fet, i estem molt agraïts en aquest cas,
de poder actuar al Metropol,
precisament perquè és un teatre
que et permet fer efectes i crear coses
que al carrer seria molt complicat.
Perquè al carrer no es pot jugar amb llums,
no es pot jugar amb música, sí,
però no és el mateix.
no es pot jugar amb les característiques escèniques
que té el Metropol.
Llavors, gràcies a la distribució del teatre,
a partir d'aquí,
i les característiques,
es poden crear uns efectes concrets,
o en aquest cas són exclusius,
en aquest cas per aquest número,
per aquest teatre,
que possiblement en un altre teatre
fent el mateix espectacle no es podrien fer.
I ja s'ha pogut,
ja heu pogut assajar prou al Metropol?
O hi ha certa part de sorpresa
de veure el que jo tinc al cap i assajat a casa,
a veure com quedarà damunt del teatre.
Sí, és així, és així.
De fet, al Metropol no podem assajar
fins aquí el mateix dia.
Llavors, nosaltres assajarem
durant tot el dia els números
i el que venim preparant
és més la part de teatre
i sobretot on ha d'estar cada persona
en cada moment.
Perquè allò on assajem
no té ni de bon tros
les característiques del teatre al Metropol.
Llavors, clar, potser nosaltres juguem
amb aquesta petita desvantatge
que no tenen potser els altres grups,
que és que nosaltres,
per molt que assajem,
la part de teatre la podem assajar sempre,
però els trucs de màgia
mai, per molt que ho faci en un altre local,
mai serà igual que fer-ho
al teatre al Metropol.
Ja que necessitem concretament
veure allà com queda l'efecte amb llums
i s'han de fer canvis.
Però bé, és aquesta la gràcia.
De fet, ja ho tinc assumit
i m'agrada molt.
Ja ho he avisat el tècnic de llums, eh?
Sí, sí, està tothom a la vida.
Que ho passarà fatal, jo crec.
Sí, sí, sí.
No, no, però es divertirà molt, també.
Quanta gent forma part de la companyia
Maia Útica Màgica
i quants teniu el toc il·lusionista
i quants tireu més cap a la part d'actors?
Mira, aquest any som quatre actors.
Jo soc el que més tiro a la màgia,
és a dir, jo soc, diguem, entre comillas,
el mag de l'espectacle.
Les demés noies són actrius,
però tothom està participant en els efectes.
I aquest any portem dos tècnics.
Val.
Tècnics que s'encarreguen de...?
De so i de llum.
Val, per tant, això és vostre, eh?
Ho poseu vosaltres?
Correcte.
El so i la llum?
Sí, sí.
Perquè aquest any és una miqueta més complicat,
tècnicament, que l'espectacle,
que els altres anys.
Aquest any anem tots en micro.
Aquest any la música és molt especial,
els llums sempre tenen un efecte molt concret
i llavors aquest any, per facilitar,
hem portat més personal tècnica.
Quina és l'experiència de l'any passat,
almenys pel que fa als trucs d'il·lusionisme?
L'experiència de l'any passat va ser molt bona,
perquè, de fet, en tot el que jo porto actuant,
mai ha fallat un truc, allò que diguis
has quedat en evidència davant de tothom.
No, no, realment, els trucs estan molt pensats.
Si falla alguna cosa, sempre pots improvisar
i sempre hi ha un toc, en aquest cas,
que vas adquirint conforme vas passant el temps,
per salvar una miqueta,
però realment l'experiència és molt bona.
I de l'any passat, precisament,
lògicament es van pulint aspectes,
es van pulint més la part de guió,
es van pulint més els aspectes tècnics,
i la música no se'ns escoltava amb la veu,
per això aquest any, per exemple,
tots anem amb micròfon,
perquè m'interessa que tothom s'escolti bé.
Déu-n'hi-do, eh?
Us heu complicat una miqueta la vida,
però està molt bé.
Sí, perquè, clar,
no només estaria en compte el guió de l'espectacle
i tota la part d'actriu o d'actor,
sinó bé tota la part tècnica,
que vosaltres, clar,
la compliqueu una mica,
però d'això es tracta, no?,
de tenir l'ocasió de ser-ho.
Ja, per això et comentava,
ja ho tinc assumit,
de fet, a més,
això és el que m'agrada,
si no m'agrada,
lògicament ho faria,
però jo ja sé
que el tipus d'espectacle que porto
és un espectacle
que porta al públic
potser unes visions diferents,
no és el típic espectacle de teatre,
i aporta uns efectes,
una cosa que a la gent,
doncs, no sé,
jo crec que li agradarà molt.
De fet, l'esperència que tenim
és que la gent surt molt contenta
i sobretot riuen,
que és el que nosaltres volem.
De què va l'obra?
M'ho has explicat una miqueta abans.
Són uns estudiants d'enginyeria.
Són uns estudiants d'enginyeria,
són uns estudiants que presenten,
a més, és una miqueta autobiogràfic,
presenten un treball de final de carrera,
en aquest cas el més important,
i presenten una màquina molt curiosa.
És una màquina que permet deformar la realitat.
Això significa que aquesta màquina
permet que la gent vegi coses
que realment mai serien possibles,
com fer-la evitar persones,
com doblegar objectes,
com teletransportar gent...
Tot això ho feu, eh?
Correcte, correcte.
Aquí hi ha algunes coses d'aquest il·lusionisme
que dèiem que veurem damunt l'escenari.
Correcte, de fet,
el que veurà la gent és la presentació,
la gent assistirà de públic en aquesta presentació
i veurà l'experiment
com els tres enginyers
fan les proves d'aquesta màquina
per donar a fer que, efectivament,
davant d'un jurat,
que a més a més serà un jurat molt peculiar,
funciona.
Llavors, el que veuran la gent
són aquests experiments
i veuran el grau de deformació
que pot tenir les coses.
A veure, a veure,
que a més d'un s'està posant les mans al cap
i pensa,
ui, jo no vaig a veure l'obra
perquè em faran pujar a l'escenari.
Això ho feu o no?
Avisem.
Sí, sí,
jo quan he anat a molts espectacles
jo em poso de màgia
o que fan sortir
jo em poso molt nerviós.
Sé el que és.
Hi haurà una persona
que ens ajudarà,
però que ningú es preocupi,
que ningú es preocupi
perquè senzillament
li haurà d'explicar,
en aquest jurat
tan intransigent
que hi haurà a l'espectacle,
li haurà d'explicar
ràpidament
el que ha vist ell.
O sigui,
sí que fareu participar
al públic,
en certa manera,
però ni el tallareu en dos
ni res, eh?
No, no, no,
que ningú es preocupi
i li es posi nerviós
que és molt senzill
i que ningú li demanarem
ni es posar
en una situació estranya
ni complicada.
Pinta molt interessant,
segona proposta
d'aquesta representació teatral
de la companyia
Maia Òtica Màgic
amb la punta afegit
de l'il·lusionisme
que, en fi,
traspassa els límits
del teatre només.
Quins altres projectes teniu?
Com moveu la companyia?
Doncs, de fet,
els interessos són,
en realitzar actuacions
més de cara a...
De fet,
jo vinc molt influenciat,
quasi 100%,
per espectacles
tipus Port Aventura,
tipus Hotels...
És a dir,
la intenció de la companyia
és seguir en aquesta línia.
Per mi, personalment,
m'agrada molt més
un espectacle
que en 20 minuts,
que és un espectacle
molt curt,
en 20 minuts
et pugui transmetre
moltes coses
que un espectacle
que duri una hora,
que duri més.
De fet,
la meva intenció
és aquesta,
és poder
anar a hotels,
presentar espectacles
curts
amb visitants
de totes les llengües,
és a dir,
utilitzant
veu molt poca
i en diversos idiomes,
per poder fer
que arribi
l'espectacle,
que arribin aquests efectes,
que arribi aquest riure
a tots els públics.
Esteu en camí
ja d'aconseguir-ho?
Ho esteu fent ja?
Vull dir,
veieu que hi ha
reclam,
que hi ha demanda
d'aquest tipus d'espectacle?
La màgia cada cop,
almenys això és el que veiem
a Tarragona,
cada cop està com a més prestigiada
i no ho sé,
sembla que hi hagi més voluntat
de programar màgia.
Sí,
a veure,
això és bo.
De fet,
aquest no és un problema.
Tu presentes un espectacle
i en aquest cas és màgia,
saps,
o habitualment,
difícilment un espectacle de màgia
no agradarà.
És a dir,
per molt malament que es faci
o per molt bé que es faci,
un truc,
per exemple,
sempre és un truc
i un truc sempre dona
l'efecte pel qual ha estat creat.
És diferent de dir,
home,
un teatre et pot agradar
més o menys
perquè sí,
aquí sí que hi ha un autor,
hi ha un guió,
etcètera,
però a vegades
amb els trucs de màgia,
tot i que els complementis
amb teatre
sempre solen ser
molt resultants,
o sigui,
sempre donen un resultat
molt bo.
I en el cas nostre,
concretament,
jo estic estudiant,
jo sóc enginyer,
estic estudiant enginyeria.
Ja sabia,
ja entusia que hi havia
d'això.
M'ha fet molta gràcia,
de fet,
crea això.
I,
clar,
jo només puc actuar
o puc fer-ho més a gust
a l'estiu
perquè no és durant el curs
que tinc classe,
que tinc exàmens,
etcètera.
Llavors,
clar,
potser encara no he sortit
tant com per poder
notar si hi ha un increment
o un...
de demanda,
no?
O no,
o tinc més problemes.
Encara no ho he vist
perquè,
de fet,
les actuacions que acostumo
a tenir durant l'any
són bastant puntuals.
Però la idea,
lògicament,
és anar augmentant.
La gent que us dediqueu
a la màgia,
sigui professionalment,
sigui per afició,
sempre esteu inquiets
a pensar a veure
què podeu inventar,
no?
Perquè és això,
a vegades és una qüestió
d'enginyeria
o de qüestions òptiques
o sonores.
Estàs emparrat
en treure
algun truc especial?
Sí, sí.
Jo he d'aconseguir,
no ho sé,
que l'aigua
m'acabi de color blau.
No,
sí,
correcte.
Sí,
en què estàs?
Tinc ja un projecte
que no l'he fet,
doncs,
perquè no...
és difícil compaginar
a la universitat,
que allí sí que són
molt estrictes
amb la màgia,
però si tinc un projecte,
a més a més únic,
la caixa que vaig crear
pel batxillerat,
barrejava efectes
i jo no he vist
a cap mà,
potser és una miqueta
tajant,
no dient,
dir que no,
que és única al món
totalment,
però almenys jo coneixo
bastant el món de la màgia,
no he vist a cap mà
fer aquell efecte.
Llavors el que m'agrada
és fer coses
que no s'hagin vist mai,
sobretot perquè
és això,
com has dit tu,
soc molt inquiet,
realment no puc parar
de crear
i de veure imatges
i de veure aquest joc,
com podria fer tot
i que sigui absolutament impossible,
com podria fer per tallar,
sí,
tinc molts projectes al cap.
Sí,
no en desvetlles cap,
eh?
No puc desvetllar,
però tots són únics.
Doncs amb aquesta inquietud
ens quedem
amb aquestes ganes de veure
dimecres,
enceten ells,
la mostra de teatre jove.
Dimecres a dos quarts de deu,
al Teatre Metropol,
la companyia Maieutica Màgic
presenta Flex Momentum,
una obra de creació pròpia
que està a mig cavall
entre l'obra de teatre
i sobretot l'il·lusionisme.
Avui n'hem parlat
amb l'Òscar El Garrista,
el seu mag,
el mag de la companyia Òscar.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, Núria.