Bona nit
Això que estem escoltant tan contundent es tracta del tercer tall d'un treball discogràfic que es diu El Buscador
i que en el seu dia, hi estaríem parlant de l'any 2008, han passat un parell d'anys, si no vaig errada, va editar el Padre Joni.
Per què hem triat aquesta cançó, doncs? Perquè tenim el Padre Joni amb nosaltres. Bona tarda.
Bona tarda.
No ve sol, ara farem els honors. I a més, perquè la cançó es diu El dinero no se puede comer.
El que passa és que l'acte que avui us presentem té una mica a veure, no? Parlem de sopars, de menjar, per tant...
Solidari.
...i de diners solidari. Els diners per causes solidàries. I aquí és on entra l'Ignasi i Oliver, que és una mica l'organitzador de tot plegat.
Bona tarda, també.
Molt bona tarda.
La pare Joni, que estarà actuant a la ciutat veïna de Reus, serà dins del 13è, la 13è edició del sopar solidari,
i tot això s'engloba dins la Setmana Solidària. Potser l'Ignasi i Oliver ens ho podria explicar una miqueta millor, no?
Sí, la Setmana Solidària està organitzada per el Consell Municipal de Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Reus,
i dintre d'aquesta setmana hi ha tota una sèrie d'actes, un mercat també solidari,
i un acte, diríem, ja tradicional, és el sopar solidari que celebrem cada any a la parròquia de Sant Bernat Calbó de Reus.
Sí, perquè, de fet, la Setmana Solidària és això que diem, ja ha començat, és aquesta mateixa, no?
Va començar dilluns fins a diumenge, i ja durant cada dia hi ha hagut diferents actes, xerrades, projeccions.
Va iniciar amb la xerrada de la senyor Arcadi Oliveres sobre els problemes del nord i del sur,
sobretot en aquesta part més de dificultats, no?, que troba en aquesta crisi actual.
I dèieu que el sopar solidari és una mica l'emblema, la cirereta del pastís, no?,
perquè hi ha, home, a tretzena edició, això ja es feia abans que existís la Setmana Solidària.
Abans que existís la Setmana Solidària es feia aquest sopar,
i diríem que aquest sopar va provocar la Setmana Solidària de la parròquia,
i a partir d'aquesta Setmana Solidària de la parròquia es va fer la Setmana Solidària a Reus.
O sigui, ha sigut com tres passos, no?
Déu-n'hi-do, doncs, home, això ens dona una mica d'idea de la força que pot tenir la parròquia de Sant Bernat Calbó?
Organitzant aquesta mena d'actes?
Bé, la força que té tota la gent interessada en això, no?
Coneixies tu aquest sopar solidari?
Sí, ja feia anys que me n'havien parlat i intentaven que vingués,
però no podia coincidir mai per qüestions d'agenda.
I per fi aquest any s'han posat en contacte amb molta antel·lació
i vaig poder reservar-ho a la nova agenda i per fi podré vindre.
Bé, això vol dir que el Pare Joni no para de fer bolos?
Sí, exacte.
Hi ha molt d'interès en tot el que faig
i això també m'anima a seguir endavant i vaig voltant pertot arreu.
Ara, per tot Espanya estem de gira,
acabo d'arribar a Andalusia
i per davant me queda Galícia, Les Palmes, aquest mes,
i després també altres llocs del món, sobretot d'Amèrica,
que s'han interessat també perquè vagi allí de bolo.
Sí, tu esperaves aquest fenomen, tot i que ara ja fa temps que tot això funciona, no?
Perquè fa temps, estem parlant del buscó.
Sí, ja fa cosa de quatre anys que vaig treure el primer disc, Provocando la Paz.
Jo crec que cada vegada la gent veu un projecte més consolidat,
amb la part musical, també amb la part compromesa,
i amb diversos projectes de desenvolupament,
a Guatemala amb Nens del Carrer,
a Sierra Leona rehabilitat Nenes Soldats,
amb diverses campanyes també contra injustícies,
i campanyes de sensibilització.
Tot això fa que agafe més consistència el projecte.
I, sobretot, musicalment, també que ens superem,
que cada vegada estigui més elaborat tot,
la posada en escena del directe,
també els nous videoclips que anem traient,
i noves coses com la missa rockera,
que fa poc vam fer a la Catedral de Tortosa,
que va tindre molt d'èxit.
Rockera o hip-hopera?
Bé, una mica de tot, no?
És interpretar el para nostre amb hip-hop, no?
Jo això vaig llegir i mira que curiós.
Sí, sí, era una mica de tot.
És incorporar elements de cultures més contemporànies,
com pot ser això, una mica de rock, de rap,
projeccions també d'imatges, de videoclips,
i també alguns símbols que són més propis de la cultura juvenil.
Clar, suposo que una de les finalitats del Pare Joni
és aportar el tema de conscienciació social i religiosa
també a un públic jove,
que els joves s'interessin també per qüestions de religió.
Sí, és que els joves estan en una etapa de recerca,
estan buscant la vida,
i jo crec que moltes vegades
s'ha d'estar present també,
acompanyar-los en aquesta etapa,
no deixar-los sols i abandonats i tirats, no?
Jo crec que en aquest cas
tinc que estar allí també enmig de tot el que estan vivint
i oferir punts de referència,
valors bons, ideals,
compartir també la meva fe,
els valors espirituals,
i enmig del que viuen,
estar allí present i oferir tot això el millor que tinc.
Sí, ara després de quatre anys ja fent balanç,
realment has servit per això?
Venen joves, tens un públic jove,
els concerts i ja es queden més enllà dels concerts,
vull dir, realment, la música t'ha servit per això?
Sí, a través de molts de mitjans,
però jo crec que la música té la capacitat
d'arribar dins i de trencar moltes barreres
i de crear ponts de comunicació especials,
i això sí que ho he aconseguit.
Per exemple, en campanyes que faig per instituts,
col·legis, universitats,
sempre hi ha hagut molt d'interès
i, bueno, n'he fet centenars i centenars
i per tot arreu allà on vaig.
És que també volíem parlar amb tu,
perquè, clar, el que es veu més, no?,
la façana és, ostres, el pare Joni fa un concert,
el pare Joni treu treball discogràfic, no?,
o fa una actuació a la tele, això és la façana.
Darrere de tot això, doncs, hi ha aquesta missió teva,
com deies tu, no?, d'anar pels instituts,
en fi, d'apropar-te més,
no des de dalt de l'escenari,
sinó a peu de carrer, de trinxera.
Sí, podríem dir això,
que és un apropament en una mica més de profunditat,
donant sentit a tot el que estic fent musicalment,
perquè jo sempre vaig voler que això fos més que música.
Per suposat, bona música,
perquè tot està molt ben cuidat,
però molt més, compromís,
fundació provocant la pau
i, sobretot, també intentar
transmetre aquests valors als més joves
i moure'ls al compromís.
Molt ben fet, de fet, això que dius tu, no?,
la part musical és impecable,
t'acompanyen uns músics,
vaja, de primera línia i els muntatges brutals.
Els que treballen amb mi,
l'equip que treballa,
sempre ha sigut una constant,
treballar al més alt nivell,
amb molta professionalitat,
i clar, això és una garantia,
cada cosa que fem desperta interès
o la gent ho agafa d'una manera molt favorable
perquè sap que serà un material
molt elaborat professionalment.
Això sí t'ha d'agradar el rock.
Bueno, sí, una mica sí,
però jo també em trobo amb gent
que pràcticament no escolta mai rock,
gent gran, millor,
inclús també nens,
i també s'apropen a el que faig
per curiositat o potser per interès
o perquè tot plegat desperta una simpatia especial.
El fet que hagis triat el rock com a vehicle, no?,
és simplement perquè t'hi sents més còmode,
perquè és el teu tipus de música,
el que t'agrada?
Sí, sí, des del primer concert,
que vaig anar amb els amics,
quan tenia uns 15 anys,
jo vaig dir, això és el meu,
jo vull fer això.
Guitarres, dona'm a guitarres, no?
Jo vull fer això, sí, sí,
en seguida me vaig comprar la primera guitarra elèctrica
i vaig començar a tocar els meus amics
i ja no he parat.
i, de fet, estic fent el somni, no?, realitat.
Però tinc que dir que la meva base és rock,
però li afegeixo també elements musicals
que a mi m'agraden, també com alguns tocs de rap,
també de ritmes africans,
o inclús tocs de metal,
o gospel, o gregorià,
tot són coses que fan que la meva música
també sigui molt particular.
Bé, i com sonarà aquesta música del Padre Joni
a la parròquia de Sant Bernat Calvó, dissabte,
que no ho havíem dit?
Bé, jo penso que sonarà...
O sigui, els meus d'interès n'hi ha molt
i perfecte serà, eh?
Això t'ho puc ben assegurar que serà perfecte.
Per espai, perquè hi aniràs sol?
Sol amb l'aguetada?
No, aquesta vegada m'acompanya algun músic de la banda,
evidentment no puc venir amb tota la banda,
això ja requeria una infraestructura,
un pressupost i tal,
però llavors quan són actes així
intento que m'acompanyi algun músic
i fem una presentació senzilla
del que estem fent ara mateix,
de la part musical i també dels videoclips
i dels projectes de la Fundació
i llavors amb la part final
alguna cosa de directe també
perquè es vegi una mica més l'estil
i la gent pugui gaudir també musicalment
de la festa final.
Un sopan que també intervindran
a Javier Grasset i Oriol Grau, em sembla?
L'Oriol Grau ja quasi bé
que és des del començament,
que cada any hi participa
i el Javier Grasset també ja fa dos anys
que hi participa com a presentador
i coordinador.
Però escolti, amb la d'activitats solidàries
que es fan, per sort diria jo,
cada cop més sovint,
perquè a més cada cop ens mobilitzem més,
especialment quan hi ha alguna catàstrofe
d'aquestes sobtades.
Amb la d'ONGs que hi ha
la d'activitats solidàries que es fan,
què té d'especial aquest sopar solidari
que vosaltres organitzeu ja per tretzena edició
i que enreda en el bon sentit de la paraula
gent, home,
doncs que no tindríem per què fer-ho, no?
Gent que, bueno, diu, no ho necessiten.
Bé, jo crec que
és necessari a tothom.
Necessitem a tothom.
Jo crec que una de les coses
que ha tingut èxit és que
cada any es fa per una ONG diferent
i per una també
un projecte amb diferents
en diferents nacions,
diferents pobles, no?
De manera que, per exemple,
durant aquests anys ens hem fet,
hem apujat projectes
a Moçambic, al Congo, a Ruanda,
després de part d'Amèrica,
sobretot l'Amèrica Central,
de Guatemala,
Nicaragua,
Mèxic...
I sempre són projectes així tan concrets
perquè el d'ENGUANY,
expliqui'ns,
és un projecte de Brasil?
Sí, el d'ENGUANY és un projecte
que m'ha dedicat, diríem,
a la nostra ONG,
que és Pont de Solidaritat, no?
I és un projecte que m'ha dedicat
especialment al poble indígena
del Brasil,
però, clar,
d'una àrea indígena, no?
Perquè hi ha molts pobles indígenes
al Brasil,
una àrea indígena que es diu
Ricardo Franco.
Està a 300 quilòmetres
de Guajarà Mirim,
que és la ciutat, diríem,
gran més propera en aquesta àrea.
s'ha d'anar per el riu,
no hi ha altre mitjà de comunicació,
i es van demanar,
ja fa uns anys,
a veure si es podíem ajudar
a construir una fusteria.
Perquè, està clar,
ells tenen molta fusta,
però no la poden treballar,
ni tampoc són tècnics
per treballar-la.
Llavors,
nosaltres anem allí,
un grup de persones
que,
l'ú fonamental,
diríem,
per les persones que hi van,
no és construir aquesta fusteria,
sinó tenir el contacte personal
amb aquesta gent.
O sigui,
conèixer la cultura
d'un poble indígena,
viure amb ells,
jugar amb ells,
cantar amb ells,
experimentar una mica
la vida que porten
aquests pobles indígenes
del Brasil.
I,
al mateix temps,
doncs,
apoiar-los
en la construcció
d'una fusteria.
Diríem,
el projecte és
no solament construir
materialment la fusteria,
sinó també
la compra
de les maquinàries
i també la formació
de tres o quatre persones
que puguin posar
en marxa aquesta fusteria
i que després
puguin ensenyar
a d'altres.
Clar,
aquesta formació suposa
que tres o quatre persones
s'hauran d'anar
a Guajerà Mirim
on hi ha una escola professional,
allà a aprendre
la fusteria
que ja han començat
a fer-ho
i llavors
a fer-ho ells
i ensenyar
a fer també,
a treballar
la fusteria,
no?
Llavors,
si han de fer
una porta,
si han de fer
una cadira,
si han de fer
una estanteria
o el que sigui,
no han d'anar
a comprar-ho
sinó que ja ho tenen
ells mateixos
i a més a més,
els hi pot,
si la cosa funciona bé
i saben gestionar-ho,
doncs poden construir,
poden fer portes
i cadires
i d'això
per altres llocs,
per tant,
poden ser també
un mitjà
econòmic
per ells,
no solament
per vendre
plat de moro
o plàtanos
o...
No,
producte ja elaborat.
Això mateix,
i això jo crec
que pot ser un estímul
també per ells,
perquè si no,
tenen una vida
també molt
sense massa futur.
Com seleccioneu els projectes?
Perquè aquest clar
és molt concret,
no?
Deus,
hi ha un poble indígena
a Brasil
que té aquesta necessitat,
però com ells,
moltíssims.
Nosaltres estem
esgermanats
amb una associació
d'agricultors
que està a prop,
de prop,
està a 350 quilòmetres
d'aquesta,
que és Nova Amamoré,
d'aquesta àrea indígena.
Llavors,
allà vam conèixer
la persona
que porta
aquesta àrea indígena,
que no és,
no és un indi,
sinó que és un
brasiler,
diríem.
I llavors,
aquesta persona
és la que es va
posar en contacte
amb nosaltres
per dir,
escolteu,
ja que vosaltres
feu aquests projectes
aquí a Nova Amamoré,
que n'hem fet
no solament
pels agricultors,
sinó també
a nivell
de pastoral de criança,
que viuen allà,
o sigui,
pastoral dels nens,
i després també
per a l'hospital
de Nova Amamoré.
Llavors,
ell es va interessar
a veure si podíem
fer-los aquest projecte.
I ja fa dos o tres anys
que n'estem parlant
i finalment sembla
que la cosa
tirarà endavant
amb l'ajuda de tothom.
Per això de servir
aquesta tretzena edició
del Sopar Solidari,
que tindrà lloc
dissabte a Reus,
a partir de les 9
a la parròquia
de Sant Bernat Calbó,
amb la intervenció
de Xavier Graset,
d'Oriol Grau
i del pare Joni
que el tenim aquí.
Tu deus haver fet
un munt d'actes solidaris,
a Gojo.
Un munt, sí,
però això també
jo crec que
és una cosa
que aporto a dins,
des del principi
que vaig voler
que fos així,
que tot tingués
també una connotació
solidària,
preocupada
pels problemes
que estan passant al món
i així m'han entès
i molta gent
me relaciona
amb aquest àmbit
de la cooperació,
el desenvolupament,
de la lluita
per la justícia
i això també
jo crec
que és important,
que sobretot
es valori
el que faig
també per aquests àmbits
i no només
pel tema musical.
Doncs et desitgem
que tinguis molta feina,
l'agenda molt plena
i et felicitem
per tota la feina
que estàs fent
i la que,
especialment,
la que queda darrere,
la que no es veu,
la de trinxera,
com dèiem abans.
Moltes gràcies
al pare Joni
que ens ha acompanyat
aquesta tarda.
i escolta,
moltíssima sort.
Ens falta dir
que si podem participar
tots en el sopar,
si podem venir tots,
sí,
però ja hi cap.
Quanta gent hi cap?
Bé,
unes 600 persones.
Home,
Déu-n'hi-do.
O sigui,
ho fem a dintre mateix
de l'església
i l'església
doncs té unes dimensions,
diríem,
és una eglésia
bastant quadrada,
arrodonida
i caben 600 persones.
I potser,
si algú està pensant,
home,
en temps de crisi,
com he de jo
d'anar amb un sopar solidari,
no?
Com puc aportar?
Encara més,
encara més raó,
perquè nosaltres ara
estem experimentant
el que és una crisi temporal
i ens podem fàcilment imaginar
el que ha de ser una crisi
des que es neix
fins que es mor.
Per tant,
diríem que les persones
que experimentem
una mica la crisi actualment,
pensem,
caram,
si nosaltres
per aquesta crisi temporal
patim això,
què serà
aquells que ja neixen
en crisi,
que passen tota la vida
en crisi
i moren en crisi.
I de tota manera,
l'aportació
que us representa
aquest sopar solidari
és mínim,
és ridícula,
no?
Els preus.
Sí, certament.
Estem parlant de 7 euros
als adults
i 3 euros als infants,
vol dir que és no res.
És fins i tot més barat
que sopar a casa.
Sí.
Bé,
el sopar també és un sopar solidari,
no és que sigui un plat
de marisc, no?
Però ja ens ho donen fet,
no?
Ja ens ho donen fet,
no hem de rentar plats.
ni de preparar ni de rentar.
Amb bona música,
què més volem?
Dissabte hi podeu anar
a la parroquia Sant Bernat Calvor,
recordeu a les nou
amb aquest sopar solidari
que tot el que es recapti
anirà per al projecte
de construcció
d'una fusteria
en un àrea indígena
de Brasil.
Moltíssimes gràcies
per haver vingut,
Ignasi Oliver,
per a jo anir.
Moltes gràcies a vosaltres.
Vagi molt bé.
Moltes gràcies.