Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els mapes estan molt bé, però les escales, precisament,
tenen aquest efecte que d'un sol cop d'ull et permeten veure tot un país
i t'hi cap en una pàgina, en un full d'atles,
però quan estàs allà, tothom que hagi viatjat a Amèrica, per exemple,
o a països africans, o a Rússia, per què no dir-ho,
se n'adona realment que el tema de les magnituds i dels tamanys...
Nosaltres vivim en un món molt atapaït, el nostre món mediterrani, europeu,
en què cada quilòmetre o cada mig quilòmetre hi ha un poblet o una casa o un no sé què,
i les immensitats de l'espai obert no hi estem acostumats.
És una cosa que jo crec que a tothom que ha tingut aquesta experiència
li xoca o li sorprèn, o l'avui do.
Ara parlarem de paisatges, d'immensitats, de la immensitat del que seria un país,
un continent pràcticament com a Austràlia,
però primer ens situem, Bernat López hi va estar cinc mesos,
coincidint pràcticament amb la tardor ivernostra,
per tant amb la primavera-estiu australiana,
i el punt de partida, o el punt central, és Sydney,
perquè em vas viure allà, bàsicament, no?
Sí, vaig estar pràcticament gairebé quatre mesos a Sydney,
vivint, diríem a l'àrea metropolitana de Sydney,
perquè vaig una mica fugir del centre, de la massa urbana,
i me'n vaig anar cap a l'extrem occidental de l'ataca metropolitana,
una ciutat que es diu Penrith,
que està tocant el parc nacional de les Blue Mountains.
Això ens vol dir que hi ha un parc nacional al costat d'una gran àrea metropolitana?
Bé, a Austràlia hi ha uns 280 parcs nacionals.
De fet, quan es parla de patrimoni a Austràlia,
es parla de patrimoni natural, per raons òbvies.
És un país fundat, la colònia de Sydney es va fundar el 1788,
és a dir, la colonització europea té escassos 200 i 20 o 30 anys.
Per tant, no és un país que tingui patrimoni històric, arquitectònic,
artístic, sinó que el patrimoni del país per excel·lència,
i això ho diuen ells mateixos, és la natura.
I per tant, el gran atractiu del visitant és això?
Jo crec que sí.
Clar, això va molt a gustos, no?
Perquè si ets una persona urbanita que t'agraden les grans ciutats,
home, Sydney és una capital global.
Jo diria que comparable, doncs, a...
No sé, a Berlín, a Los Ángeles, Nova York,
o Londres, fins i tot, no?
Potser no tan gran en quant a nombre d'habitants,
però estem parlant gairebé de 4 milions i mig d'habitants.
Estem parlant d'una metròpoli.
Una metròpoli, i, en fi, no cal ara que recordi
quines són les icones d'aquesta metròpoli.
El pont, l'abadia de Sydney amb el pont i l'òpera,
que és el que tothom té en mente quan es parla de Sydney
i que, realment, és espectacular, eh?
És a dir, no ho negaré, que realment fa patxoca,
però jo els hi deia als meus amics, no?,
que quan parlàvem amb gent d'aquí o s'hi escrivia,
que, home, per anar a veure això,
no val la pena fer 14.000 quilòmetres.
Sense menys prear, eh?
Perquè, evidentment, doncs, sí, és molt bonic
i està molt bé i el centre de Sydney és molt agradable,
és molt cosmopolita,
però, home, per fer això no cal fer 14.000 quilòmetres.
Ara, per fer altres coses, sí,
i per mi el que realment és atractiu
i paga la pena un viatge d'aquesta magnitud
és això, precisament el patrimoni natural.
Ara en parlarem de seguida,
però primer, ja que estem a la gran ciutat,
molt occidental tot, és a dir,
anar a viure a Sydney o anar uns dies a Sydney de vacances
és com anar, això, a qualsevol ciutat europea o nord-americana?
Totalment.
Cap diferència, pràcticament?
Diferències, home, amb la nostra cultura mediterrània,
evidents, diferències evidents.
Tothom que hagi estat en un país anglosaxó,
ni que sigui a Londres o, ja ho diguem, als Estats Units,
s'adonen de les diferències
que no són tant qualitatives com quantitatives,
perquè nosaltres també ens hem americanitzat molt en l'estil de vida.
Nosaltres també tenim centres comercials,
aquí en tenim un aquí davant.
Nosaltres també tenim fast food,
també tenim cadenes de cafeteries,
però, clar, allà és multiplicat per quatre.
O sigui, els malls, els centres comercials...
Són molt grans.
Si algú ha estat als Estats Units, sap de què estic parlant.
Són immensos.
Immensos vol dir que t'hi perds.
I allà és el que hi ha.
És un estil de vida molt occidental,
molt capitalista.
És una economia molt dinàmica,
amb impostos baixos,
ara que hi ha la polèmica aquesta
de que si aquí ens apugen o ens abaixen,
crec recordar que es pagava un 11% d'IVA.
L'economia és molt dinàmica,
hi ha molts incentius a l'emprenedor
i és una cultura molt materialista,
molt materialista,
molt abocada a viure bé.
La gran majoria de la gent té la seva casa,
amb el seu jardí,
el matrimoni amb els dos nens,
els dos cotxes i la casa.
És el model, l'estereotip...
És un estereotip molt gringo,
molt yanqui,
però que allà funciona molt.
I a més a més allà,
certament s'ho poden permetre,
perquè per un continent,
per un país que és com tota Europa,
dels Orals fins a Càdiz,
viuen 22 milions de persones,
que és menys de la meitat
de la població espanyola.
O tres vegades la de Catalunya.
Exacte.
Una cosa realment irrisòria.
Per tant,
és un país amb uns recursos naturals
immens,
és un país autosuficient,
pràcticament,
des del punt de vista
de recursos naturals.
No necessita res realment,
al contrari, exporta,
perquè fins i tot té jaciments de petroli,
tota mena de mineria,
recursos,
realment és...
és una mica...
l'última...
A mi em va semblar
que era una mica
com l'última frontera del capitalisme.
En fi,
deixem doncs una mica
signei,
que és allò
una capital molt occidental,
parlem sobretot
d'aquests atractius naturals.
La veritat és que
el país és tan immens,
tot i que el Bernat
només hi va poder gaudir
d'una petita part,
que en fi,
entre costa i interior,
per on vols començar?
Les costes?
Home,
l'interior està ràpidament explicat,
perquè és un desert
que ocupa el 80% del país.
Què dius?
Un 80% del...
Un 80% del continent
és desert.
Desert?
Desert.
Quan entenem desert...
Desert.
Desert.
Absolutament desert.
Perquè us feu una idea,
a més,
és un país extremadament pla.
Dues dades.
El cim més alt,
el sostre d'Austràlia,
té 2.200 metres,
que és una passejada de vaques.
Jo hi vaig anar
i estava ple de famílies
amb nens i jaios
i caminant i...
I aquest és el cim d'Austràlia?
El cim d'Austràlia.
De l'Austràlia continental,
perquè després a les illes
hi ha aquests típics volcans
com el Teide,
que també es diu
que el Molacén
és el sostre de la península
i el Teide
és el pic més alt
del territori espanyol.
Doncs allà també.
Hi ha illes,
en alguna illa
hi ha un pic
de 3 o 4.000 metres.
És un país molt pla.
Una altra dada
és que,
curiosa,
és que,
segons ells,
la recta més llarga del món
està a Austràlia
i és una recta
del ferrocarril
que connecta
Sydney amb Perth,
és a dir,
que va de l'Índic
al Pacífic
i que té 480 quilòmetres
de llarg.
Una recta?
Una recta.
De línia ferroviària.
De línia ferroviària.
Per cert,
una cosa que em va cridar l'atenció
és que es veu que allà
un viatge típic
o més
sembla ser
és agafar el tren
a Sydney
i passar-se una setmana
al tren
per arribar a Perth,
que és el trans...
a l'Índia en Pacífic,
es diu.
És com una mena
de transsibarià
però que en lloc
d'anar per Sibèria
va pel desert.
I bé,
doncs,
crec que dura això,
una setmana
o 10 dies
el viatge.
Hi ha una recta
de 480 quilòmetres.
I en carretera
va estar bé comprovat
que hi ha rectes immenses?
Llarguíssimes.
És a dir,
aquelles imatges
que tenim a vegades
de pel·lícules nord-americanes,
road movies,
que vas per carreteres...
Que no s'acaben mai.
Que no s'acaben mai.
Austràlia, això?
També, també.
Encara més.
Tot i que jo em vaig moure,
jo vaig fer molts quilòmetres
en cotxe,
però per la zona costanera
que és la zona habitada
per raons evidents
de fertilitat,
és la zona verda,
la zona on hi ha les ciutats
i és la zona
orogràficament més accidentada
sense que,
com deia,
et trobis amb grans
barreres
o grans obstacles
o grans serlades,
però sí, sí,
de rectes de quilòmetres
i quilòmetres
també me'n vaig trobar.
Tenint en compte
que la gran immensitat
de l'interior del país
és desert,
aleshores,
tots aquests centenars
o desenes
que comentaves
de parcs nacionals,
280,
repartits,
estan aleshores
també molt a prop
o tocant
la franja costanera.
Sí, sí,
la majoria dels parcs nacionals
són d'aquest cinturó
costaner
que rodeja el continent.
Hi ha,
per exemple,
hi ha molts parcs nacionals
de costa a costa,
que aquest és
una altra de les riqueses.
A la gent que li agrada el mar
i li agrada la platja,
la costa,
els aiguamolls marítims,
no s'ho acaba,
perquè,
bueno,
jo no sé exactament,
ara improviso,
però jo diria
que més de la meitat
d'aquests parcs nacionals
són marítims.
I després,
doncs,
un altre nombre molt important
són zones
d'aquesta serralada
que va paral·lel a la costa,
és una mena de serralada
litoral a la catalana,
però multiplicada per 100,
que és el Great Dividing Range,
o la gran serralada divisòria,
que té un nom una mica pompós,
perquè el cim més alt
té 1.300 metres,
però que realment
és una massa buscosa
d'eucaliptus,
que és l'únic arbre que hi ha allà,
és l'arbre...
És l'arbre del país.
L'arbre del país.
I a més no té competència.
No té competència.
No, no, no.
Fins i tot a alta muntanya,
és a dir,
allà és alta muntanya,
vull dir,
a 2.000 metres,
hi ha una espècie d'eucaliptus
que s'ha adaptat
a les zones de neu.
I l'únic arbre no autòcton
és de replantació,
que són abets
de replantació,
però l'arbre autòcton
és l'eucaliptus
i t'encances de veure'n,
perquè són inacabables.
Aquesta serralada
que comentaves,
que no és gran
en el sentit de gran alçada,
però molt llarga,
molt extensa,
això deu ser
sobretot un atractiu
especialment per fer excursions,
caminant,
amb bicicleta...
Sí,
de fet,
no tant amb bicicleta,
perquè
jo que soc ciclista,
diríem,
molt aficionat,
de fet em vaig endur
la bicicleta
per fer ciclisme per allà,
biciclisme de carretera,
va ser la cosa
que més
em va fallar.
El tema de la bicicleta,
perquè el país
no està preparat
en quant a...
Primera,
en quant a infraestructures,
les carreteres
no són gaire bones.
Ah, no?
No.
Des del punt de vista
de la qualitat
de l'asfalt
i de la ciclabilitat,
per utilitzar
un neologisme
que tothom entendrà,
no està ben preparat
i sobretot
el que els hi falla
és la cultura
de respecte
al ciclista.
És un país...
Man el cotxe
i molt.
Molt.
Per raons també
que es poden comprendre
en un país tan immens,
és un país motoritzat.
I això no...
Això va fallar molt.
Però
la qüestió
de l'excursionisme
a peu
no t'ho acabes.
Simplement no t'ho acabes.
M'estic plantejant
que qui vulgui fer
excursions
es pot plantejar
uns quants dies
en un parc nacional.
M'imagino
donada la immensitat
dels parcs,
no?
Sí,
el que recomano
si algú
està pensant
en passar una temporada allà,
primer que no s'hi vagi
per menys d'un mes.
Clar.
Per menys d'un mes
no t'hi posis.
Coses bàsiques
serien aquestes.
Exacte.
Un viatge mínim d'un mes.
Jo crec que mínim
perquè ja t'hi tires dos dies
per anar
i dos per tornar,
com qui diu,
o un dia i mig.
llavors,
el que fa la majoria
de la gent
i és realment
la bona idea
és llogar
una campervan
que és una mena
d'autocaravana
que n'hi ha
de tots rangs
de preus,
no?
Hi ha des de
les cutres,
hippies,
que és una furgoneta
tipus
Nissan Serena
o
amb una cuineta
i una mica
de llit i tal
fins a les autocaravanes
ja
més
més
més ben equipades
i
llogues això
i te'n vas
a fer ruta
te'n vas a fer ruta
amb una bona guia
de parcs nacionals
i te'n vas a veure
meravelles de la natura.
I de totes les que has pogut
veure tu
durant aquests 4-5 mesos allà
n'hi hauria alguna cosa
que destacaries
d'aquests parcs naturals?
Home, jo vaig estar
em vaig patejar bastant
bastant
al Parc Nacional
de les Blue Mountains
que a més és
aquest que us deia
que està
tocant a Sydney
i per tant
està molt a mà
de fet
es pot anar a venir
cada dia en tren
des de Sydney
si tu estàs instal·lat
en algun hotel
o en algun lloc de Sydney
hi ha un tren
que en una hora i mitja
et plantes a Catumba
que és la capital
d'aquesta zona
de les Blue Mountains
i des d'allà
tens una infinitat
d'excursions
d'una espectacularitat
que et treu l'alè
perquè
tota aquella regió
que està a les Blue Mountains
a la serrada
al Great Dividend Range
que deia abans
està ple de penyes segats
alguns dels quals
tenen més de 500 metres d'alçada
penyes segats verticals
i una altra cosa
que realment
és d'aplaudir
i encomiable
del país
és com
han
posat en valor
els australians
aquest patrimoni
natural
en forma de
senyalització
camins
una cosa
molt graciosa
és que et trobes lavabos
al mig del bosc
no és que t'estigui plegat
però
a les àrees
on arriba la carretera
per iniciar les caminates
hi ha un aparcament
tu deixes el cotxe allà
i
hi ha lavabos
a molts llocs
fins i tot
rampes
d'accés
per minusvàlids
realment
els punts
més
més
més visitats
més vistosos
estan
extraordinàriament ben equipats
amb unes mesures
de seguretat
i d'accessibilitat
meravelloses
i jo vaig disfrutar-ho
moltíssim
moltíssim
les caminates
per tant molt ben preparat
el país molt ben preparat
des d'aquest punt de vista
clar
deies
el de
fer la visita
per diferència
parcs nacionals
amb la casa
al damunt
perquè m'imagino
que a diferència
d'altres imatges
que tenim més tòpiques
de viatjar pels Estats Units
per exemple
en carretera
en cotxe
i trobar
establiments
hotelers
a qualsevol
a qualsevol lloc
Puig aquí és diferent
en Austràlia és diferent
no també
aviam
el motel de carretera
també hi és
també hi és
això està penjat
clar
sobretot
quan visites
espais naturals
com els que estem
comentant
però el motel de carretera
sí que hi és
sí
el típic motel de carretera
per força
perquè
la colonització
es va basar
en
que hi haguessin
establiments
cada X quilòmetres
perquè
doncs
els viatgers
o els carruatges
doncs
tinguessin
aquests
i està
en aquest sentit
està ben equipat
del típic motel
de carretera
típic
que tothom
tenim en ment
està ple
però clar
estem parlant
de les rutes
més trillades
i la gràcia
no és
precisament
agafar les rutes
més trillades
la gràcia
és agafar
una campervan
i perdre's
a
doncs
qualsevol
d'aquests parcs
nacionals
o anar
per la costa
per exemple
una ruta
típica
és
pujar de Sydney
a
Brisbane
o baixar
de Sydney
a Melbourne
seguint la costa
i anar visitant
parcs nacionals
platges
penyassegats
aigua molls
és a dir
la costa
ens oferís
un amplíssim
ventany
des de penyassegats
a aigua moll
si et va
el turisme
de costa
i de platja
i de mar
fantàstic
ara
si et va
el turisme
més de muntanya
a 100 quilòmetres
o 50-100 quilòmetres
a l'interior
en paral·lel a la costa
tens aquest
Great Dividing Range
que si el vas seguint
cap al sud
llavors arribes
als Alps
australians
que és on hi ha
aquest cim
que us deia
de 2.200 metres
i se li diu així
els
Alps australians
perquè clar
és la serralada
més alta
del continent
del país
i allà
és una zona
gran
és una serralada
molt gran
allà tot és gran
aquest és un altre
consigne
allà tot és gran
i si t'agrada
doncs això
el turisme
d'interior
de muntanya
doncs
un lloc
que recomano
si algú
té oportunitat
d'anar
d'anar
i passar una temporada
és la zona
de Dorrigo
d'Orrigo
tal com sona
és un poblet
de mil habitants
que està
més o menys
a mig camí
entre Brisbane
i Sydney
perquè ens en denuem
que si fas un tall
del continent
australia
per la meitat
doncs
a l'alçada
de la meitat
tocant
a la costa
est
exacte
i és una zona
és un altiplà
d'uns mil metres
molt
molt
frondós
perquè és una zona
humida
que hi plou
bastant
és de les zones
més humides
del continent
i
realment
és un lloc
molt
entranyable
amb un paisatge
molt verd
amb molts atractius
hi ha zones de selva
a les zones baixes
hi ha selva
selva tropical
o semi tropical
a l'altiplà
doncs tens un
bosc
i unes zones
de pastures
i a mi
jo vaig passar
el Nadal
el vaig passar
a Dorrigo
per cert
càmpings
a Dojo
i zones d'acampada
lliure
bueno perdó
lliure no
compte eh
perquè no es pot acampar
lliurement
està prohibit
moltes zones d'acampada
regulades
però moltes
moltes
pots triar molt
una altra cosa curiosa
que xoca la mentalitat
nostra
mediterrània
de la picaresca
i és que
moltes d'aquestes zones d'acampada
que són controlades
tenen
com una mena
d'abústia
on tu has de pagar
allà no hi ha vigilant
ni hi ha guarda
ni res
però has de pagar una taxa
per l'ús
perquè t'ho mantinguin net
i
que a mi em sembla molt bé
és perfectament lògic
i la gent allà
que és molt civilitzada
quan arriba
acampa
i llavors amb un sobret
posa els calés
en una bústia
una mica sòlida
perquè no la rebentin
llavors cada X temps
deu passar
la gent del personal del parc
i recull els diners
i no s'hi val
allò de no
de no ficar el sobret
home
sí
es podria fer
però si t'enganxen
multa
prepara't
perquè
en fi
no
en fi
sí que hi ha un cos de guardes
de personal
doncs
molt
que és
molt present
no
i que regularment
doncs
està tot molt ben mantingut
és el que us he dit abans
a mi el que em va
fascinar
és el carinyo
i el
i el mim
amb què tracten
la natura
els seus parcs nacionals
els accessos
els camins
aquestes àrees acampada
i realment
la taxa
és una taxa
ínfima
és una cosa simbòlica
que tu pagues
doncs
pel manteniment
i
doncs
perquè allò estigui ben cuidat
un punt
ja que parlàvem
d'això
de la manera de fer
de la manera
de ser
de la gent
el viure en general
de la gent
la manera de viure de la gent
i la gastronomia
per exemple
tot molt americà
o no?
l'estil de vida
molt americà
molt americà
molt
el que us deia
és gairebé com anar als Estats Units
però amb molta menys gent
per metre quadrat
exacte
exacte
a més a més
amb moltes similituds
d'un país immens
amb molts recursos naturals
amb el mateix estil de ciutat
que és
allò
un centre comercial
i llavors
un escampall
immens
de suburbis
suburbis en el sentit
pijo
perdó de la paraula
és a dir
xalets
xalets
xalets
fins a l'infinit
i per tant allà
si no tens cotxe
ets mort
ets pell
per tant en aquest sentit
molt
molt americà
a mi no em va agradar
francament
perquè jo no soc gens urbanita
i aquesta és la part
que menys em va interessar
que és aquest model
doncs això
del xalet
amb el jardí
els dos cotxes
i tal
i el menjar
doncs també molt fast food
llavors
clar
la cosa
diferent
potser
i més interessant
és
que al costat
d'aquesta
americanització
rampant
tens
això
segur
no li agradarà
a tothom
evidentment
però a mi em va semblar
un aspecte remarcable
o interessant
del país
tens que
en els últims 15 anys
hi ha hagut
una immigració asiàtica
enorme
enorme
a les ciutats
clar
de tal manera
que a Sydney
per exemple
hi ha barris
on
jo diria que
el 70%
de la població
són
indis
paquistanesos
xinesos
vietnamites
filipins
japonesos
islanders
que diuen ells
que són tota la gent
de les illes del pacífic
dels Fiji
etc
salomons
i per tant
això reflecteix
en la gastronomia
també
és a dir
tens una enorme
varietat
això també passa
als Estats Units
d'altra banda
que tens una varietat
molt gran
de restaurants
amb una oferta
econòmica
de gastronomies
asiàtiques
totes
totes
totes
les que et puguis imaginar
també una altra dada
interessant
és que
Austràlia
la primera gran onada
migratòria
després de la segona guerra mundial
va ser
Mediterrània
precisament
que van ser grecs
i italians
i
són una població
que va emigrar
als anys 60
que ja tenen
ja estan en
segona i tercera generació
s'han integrat molt bé
però
conserven
per exemple
la religió ortodoxa
hi ha
esglésies
d'ortodoxes
gregues
i
la gastronomia
també
es veu
sobretot
en determinats barris
més italians
doncs
la típica
gastronomia italiana
o grega
restaurants grecs
n'hi ha molts
i
una mica
és que
és
sobretot
Sidney
és un lloc
molt cosmopolita
jo anava allà
de tant en tant
a menjar
amb un senyor
que era de
ja t'ho diré
de l'Uzbekistan
carai
una d'aquestes
antigues
republiques
soviètiques
exacte
una família
de l'Uzbekistan
que havia emigrat
i estava allà instal·lada
i ella ja havia nascut allà
però
els seus
orígens
eren de l'Uzbekistan
i
realment
nosaltres
que
aquí
últimament
hi ha aquest debat
sobre la immigració
jo pensava
ostres
això sí que és
immigració
i a més a més
no em va semblar
que
fos una immigració
problemàtica
ni
complicada
perquè en això
el govern australià
té una política
que potser ha faltat
als nostres governs
en plural
una política
més racional
al respecte
el país és tan immens
el programa se'ns acaba
però
en fi
una pregunta
tonta
curiosa
que segur que més
d'un t'ha fet
has vist algun cangur?
doncs sí
però em va costar
perquè clar
la gran imatge
que tenim
a Australi
és cangurs
però se'n veuen
allà o no?
home
el cangur
és una plaga
és una plaga
aviam
entenem-nos
és a dir
no és un animal
en perill d'extinció
un animal
estrany
sinó que és un animal
molt
molt present
de fet
hi ha caçadors
professionals
que es dediquen
a caçar-los
i a vendre la carn
perquè ens entenguem
i salvant les distànces
és com el senglar
aquí
que en algunes zones
i en algunes èpoques
de l'any
s'acaba convertint
en una plaga
que acaben
entrant a les ciutats
quasi
o a les afores
a menjar
a remenar les brosses
però en el meu cas
em va costar molt
perquè
Cindei és una zona
com us deia
molt urbanitzada
i a més
és un animal
més aviat
de nocturn
no és un animal
diurn
és un herbívor
és un herbívor
total
és com un conill gegant
tothom tenim present
el cangur
i una cosa
una anècdota
potser una mica
macabra
al respecte
és que
així com
les nostres carreteres
estan plenes
de gossos
atropellats
allà
les carreteres
estan plenes
de cangurs
atropellats
perquè
això que és un animal
bastant
tonto
com si diguéssim
surten a pasturar
al capvespre
i llavors
es queden
plantats
al mig de la carretera
s'enllovernen
amb els focus
dels cotxes
i sobretot
els camions
que no paren
se'ls enduen
per davant
i realment
doncs
home
no fa gaire bona imatge
veure't una massa
perquè clar
són grans
tothom tenim present
un cangur
que pot arribar a pesar
70-80 quilos
te'ls trobes
allò
espatxurrats
a les carreteres
i aquesta és la part
lletja
però sí, sí
de cangurs
vius en vaig veure
i realment
és molt espectacular
veure'ls córrer
saltar
saltar
van a tota pastilla
a tota pastilla
a més
fent zigzagues
es mou
amb una habilitat
impressionant
i realment
és molt
espectacular
de veure
parlant de cangurs
doncs
acabem aquest viatge
de fet ha estat res
només una petita estona
del que podríem dedicar
a parlar d'un país
tan inmens
com a Austràlia
a partir del testimoni
de Bernat López
professor del departament
de comunicació
de la Universitat
a Rovira i Virgili
Bernat
moltes gràcies
pel teu testimoni
per fer-nos aquí
molt bé
encantat
bon estiu
adeu
a partir de la Generalitat
ieri
dezen
un Message
dezen
dezen
un
ça
dezen
Hoe hearing
de sexually
dezen
beraber
Olivia
Shaire
X