Un dimecres més, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
ens corem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tegla.
Bé, un dimecres més, no, perquè aquest dimecres
diguem que té un caràcter una miqueta especial.
A aquesta hora, pràcticament, la dedicarem de forma monogràfica
a parlar de la figura de la infermeria.
Utilitzem així, en genèric, aquesta professió,
tot i que podríem dir la figura de les infermeres,
perquè majoritàriament és una professió que continua sent femenina.
Ens acompanyen aquí al matí de Tarragona Ràdio,
Núria Flavies, directora d'infermeria de la xarxa.
Núria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, Sílvia Ferreres, adjunta a la direcció.
Sílvia, bon dia.
Hola, bon dia.
Felicitats, no?
Perquè avui a les infermeres s'ho ha de felicitar, suposo.
Sí, home, commemorar alguna cosa sempre és important.
Enguany, a més, té allò la casualitat,
aquelles coses que més són boniques i que ajuden,
com jo deia ara fa un moment amb el Ricard,
a tenir una miqueta més de cultura general,
és que enguany s'escau justament el centenari de la mort
de la dona, que en un moment determinat,
per la seva acció, per la seva manera de fer,
va vestir de contingut aquesta figura de la infermera.
Sí.
Seia Florence, aquesta senyora.
Florence Nightingale.
Aquest any 2010 es commemora els cent anys de la mort
de la Florence Nightingale,
que com tu molt bé dius va ser una...
Aquesta dona què era, en principi?
Aquesta dona era, bueno, va començar a cuidar les persones
de manera altruista.
Altruista, segurament, no?
Ella va reclutar unes dones quan la guerra de Crimea,
és de finals de l'any del segle XIX,
i va reclutar dones per anar a cuidar els ferits de la guerra.
A partir d'aquí va escriure llibres,
bueno, era una dona que, en la seva època,
va revolucionar tot el món de les cures,
i va ser la fundadora de la primera escola d'infermeria.
Per tant, li devem amb ella la professionalització de la professió.
Fiu-se que s'ha des d'aquella primera escola a les universitats.
Exacte.
S'ha trigat més d'un segle, però aviam,
comença ja a veure esclaríssim
que és una professió que cada cop ha adquirit
una dimensió més àmplia dins del que és
el nostre sistema sanitari, sociosanitari en general.
Sí, sí, de fet, des de, com tu molt bé dius,
des del segle XIX fins avui,
afortunadament, la infermeria ha dotat
de cos de coneixements la professió,
i hem avançat lentament o ràpidament, no ho sé,
hem avançat amb el molt acadèmic
per arribar fins on estem avui,
que crec que és universitàriament on ens mereixem estar.
Home, del punt de vista acadèmic,
el tractarem després, i ara també, si cal,
quan anem cap al campus Catalunya.
Però, de fet, jo no sé si es pot posar
un temps cronològic,
però jo tinc la sensació que
en els últims 20 anys, probablement,
és quan s'ha produït l'autèntica revolució de la professió.
Des del punt de vista acadèmic, com diu la Sílvia,
però també des del punt de vista assistencial.
S'ha diversificat moltíssim
el que és la tasca professional de les infermeres.
Oi, Núria?
Sí. A veure, una mica el que deia la Sílvia,
vull dir, la professionalització de la infermera,
jo crec que tampoc ha acabat,
vull dir que segurament anirà més,
i que és bo que no acabi.
I en aquests últims anys vam passar de ser ATSs,
que era l'ajudant tècnic sanitari,
que era una professió que nosaltres vam optar,
que de fet totes les de la nostra edat vam optar,
i els nostres models eren infermeres tècniques.
I vam anar avançant, vam entrar a la universitat,
vam fer la diplomatura,
i ara ja, l'últim any, ja estem en el tema del grau.
El difícil de la nostra professió
és que l'anar avançant així, lentament o ràpidament, no sé,
no hi ha models referents, no?,
de quin és el paper estricte
que volem que sigui l'infermera professionalitzada, no?
Llavors, el que sí que ens queda,
des del punt de vista de la professió,
des del model,
és que nosaltres treballem en la intimitat de les persones,
llavors una mica el que passa
és que el reconeixement de la professió
és difícil des del punt de vista mediàtic
i periodístic i que cridi l'atenció,
perquè normalment treballem en el cuidado
dels moments difícils
on les persones tenen un problema.
Llavors, això només es reconeix en la intimitat, no?
Vull dir, normalment,
ja ho hem dit altres vegades,
aquí a la ràdio també,
que normalment la persona que ha estat en contacte
amb una infermera, amb una bona infermera,
se'n recorda tota la vida.
Se'n recorda més de la infermera
que del metge no s'enganya,
eh, que no s'enfadin els metges,
però és que és així, eh?
Jo crec que diferent, no?
Tu tens un problema,
per exemple, no?,
traumatològic
i un gran traumatòleg
t'arregla, no?,
el problema del braç trencat
o de la cama trencada
o del colze o de l'ombra
o del maluc,
però després això, no?,
mentre estàs ingressat a l'hospital
o bé en el procés de la rehabilitació,
després de tornar-te a la vida diària, no?,
resulta que en el procés
intervé la infermera,
però intervé en aquell moment difícil, no?,
suplint les teves limitacions
i clar, això no és...
no pot sortir al diari, no?,
que bé, aquella infermera,
que bona, que va fer això.
Llavors, una mica,
això és la diferència
amb altres professions, no?,
gran arquitecte,
surt el seu nom, no?,
amb aquell edifici que deixo,
el gran cirurgià, el gran...
Clar, però és qüestió de temps
per allò que dèiem de les competències,
perquè al llarg de tot aquest procés
que tu ja comentaves,
des de CATS fins a tenir un títol universitari,
també hi ha hagut un abandonament
de determinades competències
que ara segurament assumeixen
altres perfils professionals,
alguns d'ells provenents
dels cicles formatius,
per exemple, de grau mitjà i grau superior.
Heu abandonat algunes competències
que teníeu per assumir d'altres
que es corresponen
al nivell de formació
que adquiriu a la universitat.
Ha anat canviant.
La imatge de la infermera,
com deia la Flàvia,
que tenim ara,
doncs la infermera
que quan ens operàvem
o estàvem a planta
venia, ens canviava el suïro,
ens feia les cures,
la infermera que acompanyava
el metge a la consulta,
avui dia ja la cosa
no està per acompanyamentes,
ja ho sabem això,
ara esteu fent
educació comunitària,
us ocupeu de programes
de temes d'obesitat,
de programes de seguiment
de qualsevol tipus
de malaltia.
A la pràctica
esteu assumint
unes competències
que 20 anys enrere
no teníeu
i heu abandonat d'altres.
No sé si aquesta és la realitat
de la vostra professió ara.
Bé, jo crec que és més
l'enfocament
de com la infermera
començava a ser,
com ha dit la Núria,
un ajudant tècnic,
per tant,
se li reconeixien
les tasques tècniques
que tenia assumides
per la seva formació,
perquè la seva formació
també era bàsicament tècnica,
i a l'entrar a la universitat
i complementar
aquesta formació tècnica
amb una formació més humanista,
evidentment desenvolupa
totes aquelles tasques
inherents al cuidar.
Vull dir,
jo crec que la infermera
cada vegada més
s'ha de dedicar
i els plans formatius
així ho determinen,
a la persona,
a cuidar a la persona
i al seu entorn,
a la família,
temes que antigament
la medicina,
també pel model biomèdic
tradicional,
que el model
que hem heredat
de molts anys
ha sigut un model
biomèdic
basat en la malaltia
i en la cura
de la malaltia.
Vull dir,
abans
el malalt
no era
considerat
una persona,
dit així.
no hi havia malalts
sinó malalties.
Hi havia malalties.
Hi havia malalties.
Tots els professionals,
inclús l'infermera,
estaven en prou
de curar aquella malaltia,
utilitzant les tècniques
disponibles
sense abordar
tot l'aspecte humanista
i jo crec que en aquest punt
és on la infermera
ha desenvolupat
la seva professió,
que és allí
on crec que s'ha de desenvolupar.
Això és una sensació personal
a través d'aquests espais
que tradicionalment
a més fem aquí
amb la xarxa
que també
assumiu sovint
tasques de gestió
i organització
justament des d'aquest punt de vista
que no és allò
de tinc un pacient
a aquesta hora
i l'he de fer una cura
o he de fer-li una prova
sinó que heu d'organitzar
i gestionar
tota una sèrie
de recursos humans
i materials també
per tirar endavant
determinats programes.
Sí, de fet
la figura,
per exemple,
a les unitats d'hospitalització
per posar un exemple
on hi teníem
la figura
que abans li dèiem
la supervisora
que era la persona
que supervisava
i que estava
al cas
de tot el que passava
en aquella unitat
avui li hem canviat el nom
i en vez de supervisora
li diem
infermera i gestora
de cuidados
perquè el nostre
objectiu principal
és que la infermeria
es preocupi
de la persona
i de la gestió
de tot el que l'envolta
i què és el que necessita
en aquell moment
determinat
de la seva vida
clar, fent referència
a la seva malaltia
per descomptat
però no només
tenim present
si té un braç
trencat
doncs el seu braç
sinó la persona
que deixa
de poder fer
la seva vida diària
perquè té un braç
trencat
llavors gestionar
tot el que envolta
aquesta persona
persona i família
i tot el seu entorn
i també
des de l'inici
de la vida
fins al final
de la vida
l'enfermera
estarà present
en tots els processos
de la vida
des que naixem
fins que
necessitem estar
en un sociosanitari
o en una residència
per tant
al llarg de la vida
en moments determinats
de malaltia
en moments determinats
de no malaltia
per exemple
el programa del nen sa
de pediatria
hi ha l'enfermera
i en aquest moment
no hi ha cap procés
de malaltia
però sí que hi ha
un procés
en què l'entorn
familiar
va fent
que aquell nen
va creixent
i necessita
alguns cuidados
determinats
i que allí
és on hi ha
la cuina
de l'infermera
i així
en tots els processos
de la vida
el que deia la Sílvia
no és només
curar la malaltia
sinó aquest acompanyament
a la vida
de les persones
des que neixen
aquests programes
que feu
en col·laboració
amb les llevadores
no només
el programa
de nen sa
tot l'acompanyament
en el moment
de la mort
en els moments
s'han de dol
que també
cada cop
és més necessari
tenint en compte
com ha canviat
el perfil
que les persones
es fan molt grans
la quantitat
de persones
amb malalties cròniques
aquest acompanyament
el feu allò
com els casaments
en la salut
i en la infermera
no?
Sí
Sí, sí
de fet
el paper
de la infermera
al soci sanitari
és un paper
bàsicament
d'acompanyament
a la persona
i a la família
en un moment
determinat
de la vida
que és
que és
el moment
on arriba
l'amor
i penso
que és una
tasca molt
important
que no pot
fer
altra professió
que no sigui
la infermera
que té
aquells recursos
per abordar
aquell moment
Jolanda
estàvem dient
tota l'estona
infermera
infermera
infermera
hi ha alguns
infermers
mitja
dozena
gràcies a Déu
l'única cosa
que sí
que tots som
conscients
que la professió
infermera
va lligada
al cuidado
i el cuidado
de les persones
va molt innat
al femení
però que també
hi ha
per descomptat
molt bons
infermers
i nosaltres
en tenim
uns grans
exemples
tot i que són
minoritaris
però que també
d'això
per tant
infermers
i infermeres
infermers
i infermeres
naturalment
tot i que
abans ho parlàvem
amb la Sílvia
i la Núria
han de dir
home
caldria
impulsar els joves
fer campanyes
en els instituts
nois
feu-vos infermers
potser no cal
val la pena
que tinguin
l'oportunitat
lògicament
però deixar
que evolucioni
hi ha gent
que pensa que no
que s'ha d'intentar
i que s'arribi
a la paritat
potser en aquest camp
no és necessari
forçar una paritat
no ho sé
ho pregunto
no
penso que
forçar
en principi
però
no
a veure
nosaltres
mai hem vist
la necessitat
que hi hagi
paritat
en aquest tema
vull dir
som conscients
que la professió
d'infermeria
és una professió
majoritàriament femenina
perquè va lligada
a la dona
la voluntat
i la vocació
de cuidar
des que ens cuidem
dels nens
dels avis
i de la malaltia
i de l'acompanyament
vull dir
és que
és femení
no?
llavors
és
quasi
quasi biològic
innat
el sexe femení
independentment
de la formació
acadèmica
que ja en parlarem
hi ha una tendència
jo m'imagino
en cada perfil
professional
a especialització
a banda de la formació
que tingui
la professional
o el professional
en aquest cas
també són les preferències
i la part
que està vocacional
doncs mira
jo si soc infermera
o infermer
i m'agradaria treballar
en l'àmbit sociosanitari
amb persones grans
doncs no
jo m'estimaria més
treballar al quiròfan
això diguem
hi ha preferències
per la vostra experiència
parlo
quins criteris
se segueixen
perquè
un professional
o una professional
de la infermeria
es decanti
cap a una especialització
o una altra
a veure
no ho sé
però hi ha tendència
a l'especialització
depèn
amb quines
amb quines
persones
nosaltres
per la
per la nostra
experiència
la infermera
recent acabada
té més tendència
al món
hospitalari
perquè
quan sortim
la necessitat
d'aprendre
és important
i
ja
tenim tots
integrat
que
l'hospital
és una font
de coneixements
molt important
i és allí
on la infermera
Novell
aterrissa
bastant sovint
i és allí
on
on
comença
la seva
formació
de postgrau
perquè
ho va provant tot
una mica
llavors
a partir d'aquí
sí que ja
després
són preferències
que ja
un va
decidint
moltes vegades
per
diferents motius
per motius
que
caus en aquell
servei
i ja
t'adaptes
en aquell servei
te formes
en aquell servei
i un va guanyant
expertesa
l'expertesa
dona confiança
i un al final
s'acaba acomodant
en aquell servei
i altres vegades
a mesura que va passant
el temps professional
altres requeriments
com són
la conciliació
de la vida familiar
i laboral
i aquest
és un tema
important
sobretot
amb la dona
treballeu molt
a tors
i això
és complex
potser va buscar
una sortida
professional
que es pugui
adaptar més
o no
però sí que
es veu
clarament
una certa
tendència
a formar-se
o sigui
a acabar
la formació
i dirigir-se
a l'hospital
com a centre
que hi ha
una font
de coneixements
important
i
s'interpreta
que allí
em podré
començar
a formar millor
després d'acabar
els estudis
digues
no
dic que la
Florence Nightingale
deia
que una vegada
que la infermera
ha après a aprendre
el procés
continua més enllà
de l'escola
llavors
jo crec que això
és una mica
el que deia la Sílvia
un cop has acabat
la teva formació
avui de grau
fins ara de diplomat
llavors
on
on comences a treballar
tu vas adquirint
quina és la formació
que et vols anar
dedicant
i llavors a partir d'aquí
a través dels postgraus
perquè especialitats
en l'infermeria
fins ara no n'hi havia
i ara a través del tema
del grau
si ho vols explicar
Sílvia
avui estan en marxa
set especialitats
d'infermeria
dos desenvolupades
ja des de sempre
que és la salut mental
i l'obstetricia
les llevadores
les altres cinc
estan
estan encara
en procés
d'acreditació
per part
del ministeri
i bueno
és una altra
via professional
on la infermera
pot acomodar
la seva professió
en quant a
exercir la pràctica
amb aquella especialitat
que decideixi
Com està el mercat laboral
en l'actualitat
en la professió?
Perquè ho hem parlat
alguna vegada
anys enrere
hi havia una gran demanda
d'infermeres
fins i tot es parlava
de fuga d'infermeres
cap a la resta de països europeus
s'anaven un munt
d'infermeres
a treballar
a Gran Bretanya
per exemple
és una llegenda urbana
o realment
hi havia tant de moviment
en número
sí
però
en número
tampoc
no era tant
no era tant
el que passa
que com que hi havia
molta manca
aquí
llavors ens semblava
que només que marxés una
ja teníem una pèrdua
important
avui sembla que
s'ha estabilitzat
una mica
jo crec que també
el fet
que ja la primària
estava
la reforma
està bastant
als seus finals
tot i que cada dos per tres
hi ha increments
de professionals
a les àrees bàsiques
i també als hospitals
però que
que ja no és
una reforma
massiva
sinó que ja ara
ja són noves àrees bàsiques
que es posen en marxa
es pot dissenyar una mica
quines són les necessitats
ja es pot saber una mica
de fet
el tema de manca d'infermeres
sempre ha estat una mica cíclic
vull dir
hi ha hagut èpoques
on
bueno
per diferents motius
que s'han
que s'han juntat
ha fet falta
moltes infermeres
hi ha hagut èpoques
que hi ha hagut excedents
menys
però n'hi ha hagut
i jo crec que ara
es comença a repuntar
el fet
que
podem trobar
més infermeres
al mercat
tot i que hi ha un gran problema
que és que
com és una professió
que la necessitem
tindre coberta
les 24 hores del dia
i els 365 dies a l'any
l'època de vacances
l'època de
que hi ha
que tothom
tenim que
la prioritat
de fer les vacances
en moments determinats
de l'any
i tot això
hi ha moments punta
que necessitem
més personal que altres
i fins i tot
nosaltres
que estem aquí
a la costa
que és l'època
que necessitem
més professionals
i és l'època
també
que tots volem fer vacances
doncs és un problema
perquè és un moment
punta
que necessitem
molts professionals
alhora
i els joves
que estan acabant
en guany
vull dir
incertesa laboral
en aquest sector
com d'altres
no n'hi ha
vull dir
que tenen possibilitats
de trobar feina
aquesta seria
diguem
la pregunta més plenera
i més directa
sí sí
segur que hi ha
possibilitats
de trobar feina
i fins i tot
de poder escollir
vull dir
que és una de les professions
que encara
pots escollir
anar a treballar aquí
o anar a treballar allí
clar
el que passa
ja no sé si és una professió
que t'has de plantejar
perquè allò
que ens deien
que deien
els nostres pares
a nosaltres
a nosaltres
diem als fills
estudia el que t'agradi
perquè de feina
ja veurem si trobes
els nostres pares
deien
estudia això
que hi ha molta feina
a una persona
no se li pot dir
estudia per infermer
o infermera
que hi ha molta feina
perquè jo m'imagino
que aquesta professió
si no tens allò
no sé si dir-li vocació
o habilitats especials
jo crec que és una feina
que no la pot fer qualsevol
per moltes raons
jo també penso que no
però que és una professió
molt bonica
i que si t'agrada
que ho facis
perquè els que ens agrada
disfrutem molt
però la motivació
no sigui que trobaràs feines
perquè amb això
no hi ha prou
pot ser una motivació
perquè clar
s'ha de guanyar la vida un
però escolteu
ser infermera
no és el mateix
que ser altres coses
que el tema vocació
jo crec que amb la nostra professió
està
existeix
i existirà
sempre
segur
com que sou joves
no heu perdut la memòria
i segur que teniu
allò
com d'abans d'ahir
vosaltres recordeu
els primers dies
després de sortir de l'escola
quan vau començar
a fer d'infermera
sense experiència
recordeu on i com va ser
les primeres
jo no dic la primera
que potser també us en recordeu
les primeres feines
jo sí
jo sí
me'n recordo
vinga
explica'ns-ho
la primera feina
que vaig tindre
va ser en un hospital
que era tot
tematitzat
i llavors
va ser una experiència
bastant dura
era
un centre
on hi havia
lesionats medulars
i llavors
la veritat
és que vaig pensar
que aquesta
m'havia equivocat
de professió
que allò no era el meu
llavors allí
vaig acabar
el contracte
que tenia i ràpidament
vaig canviar
d'ambient
i vaig veure
que no
que no m'havia equivocat
de professió
però el primer contacte
amb el món laboral
va ser dur
la duresa
de veure aquelles persones
en les circumstàncies
que estava
sí, sí
vull dir que
crec que
com tot
les experiències
a les pràctiques
és una història
i després
quan comences
en el món laboral
és una altra
després
reconec
que vaig trobar
el meu lloc
i que tornaria
a fer-ho
vull dir que
si avui
hagués de tornar
a començar
tornaria a fer
infermera
per tant
animo tots
els que vulguin
estudiar
en infermeria
que ho facin
perquè
és una professió
bonica
i on
et pots
desarrollar molt bé
professionalment
i personalment
també
va ser tan
traumàtica
entre cometes
la teva
primera presa
de contacte
en el món laboral
com a infermera
Sílvia
doncs no
no va ser
tan traumàtica
com explica la Nuri
jo
vaig
començar a treballar
el dia següent
d'acabar d'estudiar
perquè
era una
això que parlàvem
del cicle
que era una època
que faltaven
moltíssimes infermeres
jo llavors
ja treballava
a l'hospital
de Santa Tecla
d'auxiliar
va ser allí
on
me vaig donar compte
que volia ser infermera
no abans
jo allà
vaig veure
el que feien
les infermeres
i vaig pensar
que a mi
aquesta professió
m'agradava molt
i la volia estudiar
per tant
vaig
tornar al lloc
d'on havia sortit
i vaig començar
a treballar
a Santa Tecla
i
tota la teva carrera
tota
l'has fet
a Santa Tecla
tota
sí
no és veritat
que vas
tindre un període
vaig fer un període
per motius personals
vaig treballar
fora de Tarragona
però
però
vaja
tecla
anava a dir
filla de Santa Tecla
i dic
per favor
la Santa no
la Santa no
bueno
de fet
vaig anar a ser allí
i me podia haver quedat
i a fer
i vamos
no sé
el primer contacte
com que va ser així
com amb molta continuïtat
jo ja estava allí
i la relació
amb les persones
malaltes o ingressades
ja era el habitual
la veritat és que
tampoc vaig trobar
gaire canvi
em penses
el que tu deies
és una línia de continuïtat
no com la Núria
que déu-n'hi-do
surti
i el primer que es troba
és una mica
línia
és que ressob
també la inexperiència
que estaves
enfront d'alguna
que no coneixies
llavors et trobaves
molt incòmode
perquè no
no estaves segur
amb el que estaves
decidint cada dia
que havies de fer
llavors la inexperiència
fa que et trobis
incòmode el lloc
i si el damunt era
un lloc on
era
i veies molta gent jove
amb molts problemes
que siguen
ensatran
i coses d'aquestes
que són molt dramàtiques
Déu-n'hi-do
avui la professió
està de celebració
i a més
ho fan
totes les entitats
i institucions
juntes
és el dia internacional
de la infermeria
universitat
hospitals
tot el que és
la família sanitària
esteu de celebració
no?
Sí, sí
fa un parell d'anys
vam organitzar
per iniciativa
de la Universitat
de l'Escola d'Infermeria
vam organitzar
un grup
d'infermeres
que representàvem
a totes les institucions
de la província
el col·legi professional
també està representat
i des de fa dos anys
ens reunim
per diferents motius
i un dels motius
és fer
una sèrie d'actes
per commemorar
el dia de l'infermeria
que ho fem
durant tota la setmana
i li diem
la setmana d'infermeria
per fer-ho més
més llarg
hi ha diferents actes
programats
durant la setmana
i quasi tots
focalitzats
a la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
de Catalunya
doncs ara ja anirem
fins allà
ja està a la Unitat Mòbil
amb Jo Maria Bertran
i Josep Ardila
Núria Flavià
directora d'Infermeria
de la xarxa
de Santa Tecla
Sílvia Ferrer
adjunta a la direcció
moltíssimes gràcies
per venir avui
gràcies a vosaltres
i enhorabona
per tants anys de professió
doncs moltes gràcies
i per molts anys
i per molts anys
adeu-siau
fem una pausa
i anem cap al Campus Catalunya
Fins demà