Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ec FUCK!
Ah, no?
No!
No és impossible!
I aquest moviment.
Que si, que alguna entitat teva de Barcelona o Girona karaokeหนïa hi fas és d'aquí cap allà!
Ens acompanyen, en Rubén, en Judit, en Roger, Andreu 건ari, Andrea, Andrea...
No!
Andrea!
Molt bon dia!
Benvinguts!
Geronina!
Fem una mica de fitxa tècnica, el Rubén d'on bé?
Jo soc de Barcelona.
I és la primera vegada que participei en un camp de treball com aquest?
No!
En realitat és el segon any!
Ja vaig venir l'any passat, i com que m'agrada l'experiència...
Ja coneixes la plaça.
El Rubén repeteix.
Això és que li va anar bé.
Judit, d'on vens?
Vinc de Granollers i també és el segon cop
que repeteixo l'experiència.
Vaig venir fa dos anys.
I tu, Roger?
Jo per mi és el primer cop que vinc en camp de treball.
I d'on vens?
Jo de Barcelona.
De Barcelona també. I l'Andrea?
Jo de Barcelona i també és el primer cop que vinc aquí.
Teniu molts barcelonins, eh?
En tenim, en tenim.
Quines són les motivacions?
Si dius, home, això segur que us ho pregunten
moltes vegades fins i tot al vostre entorn.
Escolta, i què n'has de fer a un barri?
I a veure com funciona la vida comunitària i tot això.
Són aspiracions, diguem-ne, acadèmiques, professionals?
Us voleu dedicar a algun tipus de branca
relacionada amb el treball social?
Quina és la motivació en definitiva?
Imagino que cadascú té la seva.
En el teu cas, Rubén?
Primerament és això.
Si t'agraden els nens o t'agrada la feina social,
doncs és una molt bona idea per poder practicar en l'àmbit.
Però a més, fent un camp de treball,
pots veure altres realitats
que normalment estan molt allunyades
del que acostumes a viure.
No perquè siguin estranyes o dolentes,
sinó perquè són una altra manera de veure el món.
El teu mòdul de vida no té res a veure
i aleshores vius apartat d'aquesta altra manera.
I jo crec que et fa créixer,
passar una experiència així
i poder veure com conviu altra gent
i ajudar més i fer una bona causa.
Què estàs estudiant ara, exactament?
Jo l'estic fent primer de batxillerat.
Em toca ara fer segon.
I ja has pensat cap a on vols anar?
A mi m'agradaria fer comunicació visual,
però sempre m'agradaria poder fer de monitor.
En el teu cas, Judit.
Jo l'estic fent el mateix curs que el Rubén
i també m'agradaria fer comunicació audiovisual
en un futur.
I no tenies res més a fer aquest estiu
que venir aquí a dormir al Col·legi de la Floresta.
Sí, hi ha moltes coses,
però sempre està bé passar una part de les teves vacances
fent coses que saps que tu passaràs bé,
però que a més a més aprendràs moltes coses
i que et podrien servir en un futur.
Tu, Roger?
Tu, que és la primera vegada, a més a més.
T'has arriscat que ells ja coneixien la plaça?
Bueno, però a mi, jo ja coneixia el Rubén
i ell me'n va parlar molt bé del camp de treball
i em va dir que es coneixia gent molt bona i tal,
que molt bon ambient i tal, molt bon rotllo.
I més que res per la gràcia també d'ajudar,
en certa manera, en el que es pugui.
Home, clar, la motivació que us porta
a participar en aquest tipus d'experiència
és que bona gent segur que sou.
Bé, sí que ho són.
Bàsicament.
Bàsicament.
Andrea.
Bé, jo vaig venir aquí per una nova experiència
perquè ja havíem anat a altres tipus d'estades,
en altres llocs,
i vam decidir intentar veure com és ajudar l'altra gent,
veure que sense...
En poca cosa, els nens ja es diverteixen,
sobretot això, els nens,
i fer tasques per a la comunitat.
Per què no ens expliqueu una miqueta
quina és la vostra vida?
Porteu ja cinc dies, em dèieu?
Nou.
Nou dies ja.
Queden cinc dies.
Cinc dies, ja la cosa...
Doncs segur que heu fet feina, eh, amb nou dies.
Expliqueu-nos una miqueta quina és la vostra...
Esteu a la floresta, no?
Sí, a la barri de la floresta.
Vosaltres al barri de la floresta,
us heu instal·lat a l'escola?
Sí, sí.
És allà on viviu?
En feu la vostra vida?
Sí, és casa seva.
Aquests dies és casa seva.
I us han posat en una aula?
Sí, en dues classes,
amb atal·assos inflables i...
Molt bé.
I allà dormiu, dineu, feu la...
Sí, sí, disposen de l'espai del menjador,
de la cuina, de les dutxes,
i fan la seva vida quotidiana del dia a dia allà a l'escola.
I l'escola, com altres instal·lacions,
s'utilitza també de casal d'estiu?
No, precisament en aquesta escola no hi ha casal d'estiu
perquè el casal d'estiu del barri de la floresta
està en el local social de la floresta.
I, bueno, però això no vol dir que ells no participin
del casal d'estiu de la floresta
i d'altres casals d'estiu que des de la Fundació
s'estan portant a terme a diferents zones de la ciutat.
Anem a parlar, diem,
hem visitat algunes aquests dies enrere.
Què és el que feu al dia a dia?
Avui, per exemple, havíeu de venir a la ràdio,
jo m'imagino que heu modificat una miqueta el que és l'horari,
però un dia, què és el que heu fet fins ara?
Què faríeu en un dia qualsevol?
Normalment, en un dilluns és principi de setmana
i comencen els casals de dilluns i divendres,
els nens dels barris van a casal
i nosaltres el que fem és anem allà
a donar suport i ajudar els monitors.
No ho som, però també
participem en les tasques que es fa.
I estem amb els nens, juguem amb ells i ajudem el que calgui.
I no carreguen molt els nens
quan portes molta estona?
No, perquè...
No, avui!
Té fusta, té fusta.
Bueno, depèn.
Sempre hi ha algun o altre que fa més la 15,
però són divertits i graciosos
i tu passes bé amb ells.
A quines edats tenen els nens i nenes
amb els quals vosaltres particularment hi esteu?
Bé, els casals d'estiu estan des dels 4 fins als 12 anys.
Llavors ells depèn, es reparteixen també en grupets
i potser el Roger li pot tocar estar en un grup de 4 anys,
ara en lé amb els de 8, depèn, depèn una mica.
Feu un horari-horari, allò estricte des que comença el casal,
fins que acaba, expliqueu-nos una mica més la vostra vida.
A quina us lleveu?
Home, depèn del dia.
Depèn de la nit més aviat, no, Leo?
Depèn de la nit.
No, normalment si tenim casal, l'any demà,
ens llevem cap allà a les 8, aproximadament.
Senyora, a les 8 del matí estem esmorzant?
Bueno, sí, però et pots llevar més o menys a aquesta hora,
si no t'has de dutxar...
De poc ho pots, després ja ho veurem.
Sí, més o menys una mica abans de les 8.
Matina, matina.
Home, el Roger fa cara de son, eh?
Jo ja ho dic ara, si avui t'han fet matina molt o què,
però fas cara de son, eh?
Igual que tots, igual que tots, m'ha tocat matina.
I aleshores arribeu, en aquest cas, al local social de la Floresta,
on es fa el casal, Andrea,
i allà, doncs, amb monitors, ja us diuen el que heu de fer,
el que no heu de fer.
Sí, ens van guiant una miqueta.
Bueno, nosaltres el que fem principalment és jugar amb els nens,
estar amb ells, ells i companyia,
i que s'ho passin bé, sobretot, això.
Però aneu més enllà del que són els casals d'estiu.
Feu altre tipus de tascar el barri.
Sí, sí.
Què feu exactament?
Doncs col·laborem en allò que se'ns mana,
que sigui mínimament fàcil.
Com ara?
Per exemple...
Perquè això que has dit és...
Allò que se'ns demana que sigui mínimament fàcil.
És molt relatiu.
Per exemple, ara, ahir vam estar pintant un mural
en una paret que es veuria des de la carretera
per, com si diguéssim, l'entrada al barri a la floresta,
i també si hem de pintar alguna tanca o alguna cosa,
per ajudar el barri així.
Són petits detalls,
o, per exemple, organitzar una activitat al carrer amb els nens,
que vinguin a jugar,
però, res, amb poc material, però s'ho passen molt bé.
Clar, també, com deia abans,
l'EU heu d'aprendre una miqueta o practicar el treballant en xarxa.
Per tant, jo no sé com funciona,
però en aquest cas que posava el Roger,
doncs una tanca, un mural...
És des de la fundació que feu aquest contacte?
O és la mateixa gent del barri que contacta amb ells i amb elles?
Perquè, clar, si no...
No, des de la fundació es va pactar
unes tasques que es podien fer dins el barri.
Vam estar en contacte amb l'associació de veïns.
Però tenen contacte amb l'associació,
ells personalment, gent de l'associació.
Llavors, anem veient a veure quines són les tasques
i en què podem ajudar i col·laborar
per tal que el barri estigui el més bonic i el millor possible.
Llavors, per exemple, han estat pintant unes boles
que estaven molt abandonades
i les estan deixant molt boniques,
estan pintant segons el seu criteri i el seu gust.
I, per exemple, tenim una síndria,
era una bola així que estava una mica desgastada
i doncs van aprofitar, van pintar una part verda
i després van pintar una altra part vermella,
fent així una mica com un mural en 3D, no?
Una pintura en 3D.
I van fent cosetes així.
Us deixen viure una mica a l'estiu?
També us tenen tot el dia allà a les masmorres
treballant i amb cadenes fent serveis a la comunitat
tot el dia.
Ja hi ha temps lliure.
Sí, què feu?
Clar, la ciutat ja la coneixeu,
per tant, jo suposo que us moveu
amb molta tranquil·litat
i sabeu ben bé allò que us agrada,
allò que us atreu.
El temps lliure és principalment,
bé, i únicament per estar pel barri,
però hi ha gent que aprofita que algú fa el que vol,
fa el que cregui que ha de fer.
Vull dir, molta gent el que fa és estar dormint,
aprofitar per fer la becaïna,
perquè hi ha qui va a prendre un cafè,
hi ha qui surt a la gespa...
Us canseu molt amb això que feu?
Tampoc massa.
No, no massa.
O sigui, és cansat,
però o sigui, no és...
Més que res, com siguéssim,
és el cansan sí que tu pots tenir mental
del que els crios et poden desgastar i tal,
no ens fan allí picar pedres ni res per l'estiu.
Ja m'ho penso, eh?
No saps que varien les places tan...
No, aviat.
Què us diu el vostre entorn d'origen
quan dieu, no, no, me'n vaig a un camp de treball
i a més me'n vaig a un barri,
que no oblidem que són circumstàncies molt particulars,
que són perfils de nens i nenes i joves,
doncs que és molt heterogènic.
Què us diu el vostre entorn?
On vas allà?
Escolta, vaig tenir, no sé, unes vacances com a més...
Bueno, jo principalment no ho entenia,
o sigui, jo deia que anava a un camp de treball
que, bueno, pagava el meu com és normal,
i que pagava per treballar i això no ho entenia.
Per això t'ho preguntava,
perquè aquesta és la típica reacció que normalment té la gent.
Per això ja, o sigui...
I vas a treballar i a sobre pagant.
Sí, sí, sí.
A mi es pensaven que anàvem a cosir carteres o...
A mi en aquest comentari m'ho van fer més d'una vegada.
És que el nom en un principi tira una mica enrere,
me'n vaig a un camp de treball.
Sona una mica malament,
però llavors quan veus quin tipus d'activitats vas a fer,
ja veus per on va la cosa i que...
I els vostres amics de la vostra ciutat
també, doncs, diguem-ne, tenen tendència
a participar d'aquest tipus d'activitats o no?
No massa.
Els meus, personalment,
són més de quedar-se per allà
i anar de vacances amb la família.
No es mouen gaire.
I per això jo quan els explico els intento animar una mica,
que s'apuntin,
però de moment no me n'en surto gaire.
Jo crec que és una cosa que encara no es coneix molt.
Vull dir, jo fins fa dos anys no me n'he adonat
que existien els camps de treball.
Potser és una cosa que encara no té molta presència,
comparant amb altres coses,
però sí que cada vegada, amb el boca a boca, va fent poder.
Per exemple, jo he explicat a molta gent que consisteix
i jo he donat una opinió favorable sobre el camp de treball.
I això ha fet que potser més gent s'apuntés.
Com per exemple, ha estat arrossegant el Roger perquè vingués.
Ell és el culpable, doncs.
Sí, sí, ho ha aconseguit de portar-me.
Que estiguis aquí.
Però potser repetiràs l'any que ve i tot.
Bueno, ja...
Però bueno, ja quan acabem, quan acabem ja ho decidireu.
La franja d'edat no m'ho permetria.
Ah, clar, és veritat.
És que comentàveu que era entre 15 i 17 anys.
A veure, és...
No aquesta xerrada d'avui, sinó al llarg de tota la temporada
amb la Fundació Casal Lamic,
el que sí sempre ens hem pogut a donar per l'experiència
és que està molt bé que vinguin a la ràdio
i ho expliquin per trencar mites.
Perquè allò d'escolta que als joves no els interessa això ni allò altre,
són aquests tòpics que la veritat ja comencen a cansar una mica.
I vosaltres que treballeu amb gent jove habitualment,
Déu-n'hi-do l'interès que hi ha.
Ja voldria el món adult tenir la sensibilitat que tenen molts joves
d'esmerçar un temps del seu estiu i uns diners...
Sí, sí, de les seves vacances, exacte.
...per radicar-los als altres, no?
Sí, sí, invertir-ho, vull dir, són joves que, tot i voler desconnectar,
connecten fent altres coses, que també està molt bé,
que no són comunes del seu dia a dia, tampoc.
Vosaltres detecteu les problemàtiques aquelles que tots coneixem d'oïda,
moltes vegades problemàtiques socials d'infància, de joventut,
determinats barris de determinats ciutats,
que hi hagi tota una sèrie de problemàtiques, com deia.
Vosaltres les detecteu, amb aquest temps que esteu aquí?
És a dir, us feu una idea, en el cas del Roger,
que és la primera vegada que participa,
diguem-ne que amplia la teva visió de la realitat, de les coses?
O no s'aprofundeix tant?
Home, en un primer moment sí que et vas fixant,
i el barri és diferent, sobretot de, com siguéssim,
de la zona on vivim nosaltres, per almenys jo,
és diferent l'ambient, i veus els xavals que estan allí,
i que als nens petits els portes qualsevol cosa i s'ho passen bé,
o sigui, surten del que és el seu dia a dia,
que t'hi fixes que sempre estan fent el mateix,
surten de casa...
Hi ha més del teu entorn d'origen
que tenen com a més mitjans materials, no?,
segurament, i tenen més coses.
Sí, com si diguéssim, tenen més coses a fer,
en canvi, en el barri on estem,
cada tarda veus els mateixos xavals, en el mateix lloc,
passen la tarda,
llavors surts allí amb qualsevol cosa,
una gincana, però sense material,
o sense el que sigui, els expliques un joc,
s'apunta a tothom...
I la resposta és bona.
La resposta és molt bona.
I és un de sorprès?
Sí, en un primer moment, sí,
l'altre dia vam sortir a fer una gincana,
jo estava pensant, ningú vindrà,
perquè no teníem gaire material.
Si no ho porto ni cap PSP, ni cap cosa d'aquesta,
qui ha de venir, no?, aquí a jugar amb nosaltres, segurament.
Anavem bastant desprovistos de material,
però va començar a venir primer un xaval,
després un altre, i ja es va omplir enseguida.
Andrea, una experiència així similar com la del Roger,
no sé, que t'ha cridat la tensió,
algun moment, en aquests nou dies que portes,
que dius, calla, això?
És això, el que més em va sorprendre a mi va ser la gincana,
com ha dit el Roger, que amb quatre coses,
un cubet d'aigua i quatre pintures,
ja els nens venien, al principi,
amb una mica de por els nens,
però ja ens apropàvem nosaltres,
els deien, va, veniu, que hi ha una gincana, i això,
i al final vam acabar tots jugant
mullats i de tot.
Una cosa impressionant, no sé.
Judit.
Bé, a mi el que em va cridar bastant l'atenció
és que fa dos anys ja es feia allò del dutiquí al carrer,
però quan hi anàvem encara havíem d'explicar una mica
de què anava el tema i què s'hi feia.
i aquest any, hi vam anar ara fa uns quants dies,
i a l'arribar ja hi havia uns quants nens que ens esperaven
i que van venir corrents, que hi ha allà per jugar i tot.
Home, això deu donar satisfacció, que t'esperin per fer alguna cosa.
Clar, joves que participeu com ara al Rubén,
no sé si heu contactat amb nens i nenes que ja vau ser-hi l'any passat.
Si us heu retrobat, ho heu conegut.
Jo no ho esperava, però tenia l'esperança,
encara que no ho creia,
de trobar potser algun nen del cas de l'any passat.
I per sorpresa meva em van reconèixer
i hi havia gent que se'n recordava el món nom.
I em van saludar, i jo, i què tal, i com estàs?
I a dir, sí, hi havia la plantilla
i els nens ja venen uns que eren els mateixos repetidors
i fa molta il·lusió tornar-los a veure.
Home, Déu-n'hi-do, no?, que et reconeguin després d'un any sencer.
I escolteu, com que ja se us ha passat l'edat de l'Emili,
aquesta l'any que ve, quan arribi l'estiu,
què fareu?
Si encara teniu la necessitat personal
de continuar apostant pel treball comunitari.
Home, ara que ja serem majors d'edat,
l'any que ve es podria mirar el de ser de monitors.
Bé, fer de monitors.
No de camp de treball,
perquè abans en parlàvem amb la Leo,
que és dur per començar,
i més val començar per coses més lleus.
Però sí,
es pot entrar en aquest món
des d'un altre lloc.
Perquè això, des del punt de vista formal,
si aquests joves que han fet dos anys,
per exemple, d'aquest camp de treball,
tenen aspiracions a continuar
en aquesta línia de treball social,
hi ha algun tipus de títol
que acrediti que som monitors,
perquè ja després hi ha molts joves
que des de, però no només en aquest model
de la Fundació Casa Llamic,
per fer de monitor de joves
en qualsevol altre tipus d'entitat.
Bé, hi ha la formació arreglada
de títol de monitor de lleure.
Però que això no ho obtenen ells
en el camp de treball.
No, no, no.
Vull dir, és una formació a banda
que es fa a tot arreu,
has de tenir 18 anys per fer-lo.
En pic, has fet el curs,
has de fer unes pràctiques,
hi ha un treball,
i si ets apte,
doncs et donen el títol de monitor.
I a partir d'aquí
es poden apuntar amb colònies,
fer de monitors de colònies,
a casa els d'estiu,
i en un futur d'un camp d'acteball,
també, si en tenen ganes.
I tant, i tant.
La gent que ho fa
diu que realment,
quan els altres no ho entenen ben bé,
diuen que et dona moltíssimes satisfaccions
esmerçar una part del teu temps
per estar amb els altres.
Diuen que és molt satisfactor
i realment ho deus ser, no?
Sí.
Ho dius que treus
a banda d'experiència.
Arriba a sorprendre
el que pot arribar a compensar,
oferir part del teu temps,
part de les teves ganes
en ajudar els altres.
Perquè quan estàs a casa,
per exemple,
els nens,
quan estàs amb ells i jugues,
tu els veus que estan contents
i que s'ho passen bé.
I no només perquè no ets monitor,
sinó que potser et proves més a la seva edat,
estàs més amb ells.
I és una cosa diferent
del que ells veuen en un moment.
Hi ha una satisfacció, no?
Sí.
Molt gran,
perquè veus que de seguida
els nens ja t'agafen confiança
i tenen ganes de jugar amb tot,
venen a buscar
i dius,
mira, veus,
en lloc d'estar-me a casa meva,
que no sabria ni el que fer,
estic aquí,
jugant amb aquests nens.
Clar,
perquè què faríeu?
Tu què estaves fent l'any passat
aquesta hora?
Roger,
sembla un judici.
Què feies l'any passat
un que som avui?
12?
11?
12 de juliol a la 1.
A veure.
Suposo que està al bar.
Veus?
Estàs fent una cosa d'aprofitar.
Sí, sí.
A 100 milions,
a 100 milions.
I tu, Andrea?
Doncs l'any passat,
em sembla que per aquestes dates
estava de colònies,
però,
o sigui,
de colònies d'anglès
i esports,
que la gent eren monitorsament.
Tu feies de nena,
com si diguéssim,
no feies de monitora.
I escolteu,
quins plans teniu
pels propers dies,
perquè ja us queden poquets.
Bé,
la setmana continua
amb la participació
als casals d'estiu.
A més a més,
farem una sortida
a la Montanyeta,
farem una sortida
a la Tarragona Romana,
acabarem de fer
que passin tots els grups
per l'Udotequín
i alguna activitat de nit
i alguna coseta més
que encara
ho deixem així
una mica...
Una mica de fastorro,
no?
Sí,
bueno,
l'Udotequínia també.
Una mica de festa,
que és el mínim.
Doncs,
de veritat que és un plaer
haver-vos conegut
i que la gent
que ens escolta
realment sàpiga
les persones
que estan
aquests dies
al barri
amb els seus fills
i filles,
a més a més,
que estan en molt bones mans,
com acabem de comprovar.
Rubén,
Judit,
Roger,
Andrea,
moltíssimes gràcies,
de veritat.
Enhorabona.
Un plaer.
Un plaer per nosaltres.
Hi ha futur, eh?
Sí,
sí,
hi ha.
I tant.
Està la cantera
està la cantera
que se sale.
Sort,
sort d'això.
Natàlia,
Leo,
moltíssimes gràcies.
Molt bé,
a vosaltres.
Que tingueu un bon estiu
i unes bones vacances,
que ja queda poquet
perquè arribi.
Molt bé.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu,
bon dia.
Adéu-siau,