Is there a place for me, somewhere to stay?
Sometimes it seems to be, so far away.
The end of the night will bring some joys.
No more tears.
Igualment interessants, com són la de la conferència de Rafael Vizquerra,
que per cert va omplir l'auditori, una aula que hi ha auxiliar enorme, és terrible.
Parlava de...
Parlava d'emoció i conflicte, l'educació emocional.
Més a ficar el públic a la butxaca, parlava amb ells, la gent feia preguntes, molt bo realment.
I l'endemà, a tres quarts del mateix, amb el Soler i Sabater, que això que dèiem,
que no vam poder entrevistar-los tots dos dilluns, i on va passar el dijous i dissabte.
Sí, sí, sí.
Aquesta xerrada sobre la guerra civil explicada a través dels cartells, dels cartells de propaganda,
que per cert continuaran, vull dir...
Continuarant. Aquesta setmana no, perquè el Josep Maria no podia,
però la setmana vinent sí, el dia 25, o sigui dijous igualment, com les altres conferències,
i després acordeu que dissabte visita guiada als espais de la batalla de l'Ebre.
Heu de reservar.
Heu de reservar. Les places, de fet, s'han acabat, però estem fent llista d'espera
i potser agafarem un autobús més gran.
Molt bé.
Sí, sí.
Bé, molt bé, ja està bé.
Mentre hi hagi autobús, hi ha esperança.
Molt bé.
Carles, anava a dir, si no en tren, s'anarà en tren també.
Exacte.
En tren no us l'acabareu.
Us esperem allà a Corbera d'Ebre.
Carles, si et sembla, repassem ràpidament un parell de cites que hi ha per aquesta setmana,
i després entrem en profunditat amb la vostra participació a la Setmana de la Ciència.
Exactament.
Abans de parlar de la Setmana de la Ciència, el dimecres és una altra conferència
del cicle Converses Difícils amb el Tristan Trudar i amb un tema absolutament
de rigorosa actualitat, i de fet fa molts anys que és actualitat,
com és el conflicte israeliano-palestí, i ell ho veu des del camp de la salut mental.
Ell participa en un projecte de cooperació...
El conflicte d'Israel i palestina des del camp de la salut mental.
Exactament, correcte.
Conflicte, trauma i trobades terapèutiques.
És a dir, aquest senyor treballa a Jerusalem, treballa amb persones víctimes de les dues bandes del conflicte,
i aleshores, doncs, aquestes són converses difícils, perquè realment, si podem explicar-vos això...
A més, és una part del conflicte que no s'acostuma a tractar i no es té en compte, i la veritat és que, bé, hi ha gent que està treballant.
És una part del conflicte que no s'acostuma a tractar amb això en els dos costats, si es pot dir així.
Això dimecres a les 7 de la tarda, Tristan Troudard, que tot i el seu nom i cognom que donem per això que sigui francès, és xilè,
i per tant, diguéssim, la conferència és en castellà i parlarà sobre aquest conflicte i sobre...
bé, què s'hi pot fer, diguéssim, perquè la gent superi les seqüeles, les grans seqüeles que deixa, no?
I encara una activitat familiar...
Exactament, el limonja, el limonja quadrinet, que és un concert per quatre músics que toquen el clarinet,
i per tu, si vols...
Bé, tu, no...
No, no, no, perquè...
No ho sé tu, però jo, tampoc instruments, tampoc en sé tocar,
i aleshores, no, i és per nens, i hem comptat fins als 16 anys, aproximadament,
aleshores estan convidats tots els nens de...
Ja hem parlat, eh, amb el conservatori, l'escola municipal, l'estudi de música,
i podran tenir, a més, en una hora, en una hora, els músics els diran què han de tocar,
assageren amb ells i al cap d'una hora tocaran.
O sigui, els nens poden anar a veure el concert, però amb el seu instrument...
Exactament.
I participar del concert.
Si volen, eh, també, també, si hi ha nens que això de la música no és el seu,
o realment consideren que acaben de començar i que encara no en saben prou,
que això tampoc és cert, doncs poden perfectament participar-hi d'una forma més clàssica,
com a auditori.
La base és de clarinets, pel que diu?
Exactament, però amb qualsevol instrument...
A veure, sí, amb qualsevol instrument, en principi,
en el lloc que es diu harmònics, ara pot ser una barbaritat,
però perdoneu-me'ls que en sabeu de música, és a dir, piano no,
més que res perquè piano no en tenia missió de portar un piano de casa,
doncs malament rai,
guitarra tampoc, però aleshores qualsevol instrument de vent,
és a dir, tots els clarinets, saxos, etcètera,
i després la pregunta que fan és percussió,
era percussió en principi, en principi no, tampoc,
però, és a dir, per tant, instruments de corda, violins, etcètera,
violins de corda, de vent,
i percussió no, ara,
si ve algun nen o nena que porti un instrument de percussió,
evidentment no el farem fora i el convidarem a participar.
M'expliquen que Barcelona,
en el concert que es va fer, que es farà un Barcelona,
va anar anant amb un instrument de construcció pròpia,
estil allò de Lelitier, saps allò?
Sí, que xiló.
I que sonava, i el van deixar tocar,
i pel que s'ho va ser, una experiència bastant curiosa,
és a dir, per tant, fins i tot això,
o sigui, els músics són tan bons,
que en qualsevol moment saben reaccionar a una cosa d'aquestes.
Ara, en principi, a mi l'obligació, el que em toca dir,
és que han de ser instruments, allò, tradicionals,
i d'aquests dos sectors, diguéssim, del sector vent i del sector cordes,
i la resta, bueno, ja ho veurem.
Són les cites del Caixa Front per aquesta setmana,
i encara n'afegim una altra.
Aquest dijous participeu en la Setmana de la Ciència,
amb una xerrada que el títol sobte, eh?
Dimarts.
Dimarts.
Dimarts?
Ah, doncs ho rectifico.
Sí, dijous en tenim una altra,
però si no ens ha greu,
com que demà és la roda de premsa de presentació
de la Setmana de la Ciència,
ja ho desvalarem allà,
de fet és una col·laboració amb l'URB i amb l'ICIC,
com cada any,
però demà,
la nostra intervenció aquesta setmana és demà dimarts,
a les 19 hores,
a conferència Manuel Moreno,
que es diu The King Kong, Star Wars,
física i cinema.
Jo crec que amb això sol ja crida l'atenció, segur.
I dius, qui és Manuel Moreno?
Un friki?
Bueno, potser sí, però...
No, no, en absolut.
Però d'entrada és professor,
perquè veieu que la cosa és seriosa,
professor del Departament de Física i Enginyeria Nuclear
de la Politécnica de Catalunya.
Correcte.
Manuel Moreno.
El salutem?
Espera, bon dia.
Hola, bon dia.
M'ha agradat això de friki, eh?
Bueno, bueno.
M'ha dit moltes coses.
Amb tot el carinyo, eh?
I tant, jo ho penso.
Friki, com a persona especialitzada
i que li agraden coses,
doncs això tan curioses,
perquè a veure,
parlar de física
se'n pot parlar des de molts àmbits,
però jo darrere del títol
de la teva conferència
intueixo això,
que ets un fan
de Star Wars i de King Kong
i per tant del cinema fantàstic.
Bé, jo sóc un fan
de la ciència-ficció
i en concret,
no només del cinema,
sinó de la literatura
i el comi, no?
La ciència-ficció
és molt més ample
que només del cinema.
El que passa al cinema,
com té aquest ganxo,
doncs l'aprofitem una mica
per acostar a la ciència
al públic en general.
Aquesta és una mica la idea.
Carles,
que t'he tallat,
perdona,
què anaves a dir?
Anava a dir que,
sí,
com hi ha les pel·lícules de culte,
el Manuel Moreno
és un autor de culte també
pels que hem llegit
columnes seves
o hem seguit alguna conferència
semblant a la d'avui
i ens ho hem passat de conya
quan aquella realitat,
realitat entre cometes,
allò que t'explica
en una pel·lícula de cinema,
doncs el Manuel Moreno
et diu
això en realitat
que passa aquí
és impossible
per això,
per això,
per això,
o és factible
o hi ha investigacions
en aquesta línia,
és molt divertit.
No, no,
home, divertit.
Una mica xafarrotllos,
doncs Manuel,
per allò que ens diu.
No, no, i tant.
Això no pot ser.
S'ha de mirar
des d'altres que has costat,
és a dir,
tu quan vas al cinema
apagues l'entrada, no?
Sí.
I esperes passar-t'ho bé,
plorar...
I que t'enredin,
que t'enredin molt.
Exacte.
Però si a més a més
fas el que jo dic
un visionat crític
del que estàs veient,
tota aquesta ciència
que nosaltres acumulem
com a ciutadans
i que coneixem
perquè llegim els diaris,
etcètera,
doncs mira,
la pots posar en solfa,
podem dir,
amb el que has vist a la pel·lícula.
Per tant,
t'emportes
el bé o malament
que t'has fet amb la pel·lícula
i a més a més
un esprit crític,
on han que vivim, no?
I per tant,
en aquest sentit,
jo crec que és una bona...
És portar-se dos coses
pel preu d'una.
Tu diries que,
perquè, clar,
poses en el títol, no?,
com a referent,
King Kong i Star Wars.
Pel mig suposo
que passen altres títols,
que ara en parlarem,
però tu diries
que King Kong i Star Wars
són respectuosos
amb les teories científiques
o no?
Ja, i no,
i tant que no.
Però és que el cinema
no és un...
O sigui,
quan vas al cinema
no pretens
que t'expliquen
una lliçó de ciència, no?
Passar-t'ho bé, no?
Però és com jo dir,
que si tu fas aquest visionat
una mica intel·ligent
o crític
de lo que veus
des del punt de vista
de la ciència,
doncs pots acumular
molta ciència,
que és una de les coses
que ens fa falta
també en aquest món
en què vivim.
Posa'ns un exemple,
home,
de barbaritat
en una pel·lícula
de dir
que això és impossible.
Posa el mateix King Kong,
les mides del King Kong.
Precisament aquest any
en un dels cartells
de la Mercè
sortia la Mercè d'Am,
que era una senyora
de més de 30 o 40 metres
que apareixia
en un cartell
anunciant unes activitats
que es feien a la fàbrica
antiga de l'Adam,
unes activitats musicals,
no?
Llavors aquest és un cartell
que reprodueix
un cartell
d'una pel·lícula clàssica
als anys 50
que es diu
L'atac de la dona gegant,
no?
Sí, sí, sí.
Era el mateix
una senyora
posada en dimensions
extraordinàries.
Doncs bé,
aquests gegants
que apareixen en el King Kong,
seria un exemple
en el exemple
del goril·la gegant,
doncs són monstres
que a la ficció
et donen molt de joc
però que des del punt de vista
de la ciència que sabem,
doncs no és que ho digui jo,
és que ja ho deia Galileo
i no coneixia
ni en King Kong
ni en la senyora
que està gegant.
Doncs són estructures
massa grans
que el seu propi pes
faria que no...
l'estructura mateixa
del cos
no impedís
que s'aguantessin,
no?
Per tant són estructures
que del punt de vista físic
no tenen cap viabilitat
ni res, no?
Però això no és un obstacle
perquè tu t'ho passis bé
i pateixis amb aquest monstre
que fa de les seves
pujant per l'Empire State
i fent les seves coses.
Sí, si existís un goril·la gegant
que ja seria prou estrany
en la natura
segurament no tindria
l'aspecte de King Kong.
I, a més a més,
això ens porta, per exemple,
a com la natura
dissenya les seves
les seves estructures grans.
No les fa fotocòpies
de les coses pedides.
Si tu vols fer un goril·la gegant
no has de fer una fotocòpia
d'un goril·la normal.
Has de dissenyar-los
la seva estructura,
fer els ossos més amples,
les poses més robustes
per aguantar tot el pes
que li poses a sort
i, per tant, segurament
una estructura d'aquestes dimensions
15 o 18 metres
com fa el King Kong
no seria
realment un animal
com el que intenta reproduir.
Seria una altra cosa, no?
Quan parlem de pel·lícules
fins i tot que ens transporten
cap a un futur,
com seria el cas de Star Wars,
la qüestió de l'anàlisi científica
és potser més difícil
en el sentit que dius
bé, qui m'assegura això
que en un futur no pugui passar?
O no?
O hi ha congruències
també que no colen?
Bé,
si es calva futur
hi ha coses
que no pots obviar.
És a dir,
la mateixa,
la gravetat,
que és aquesta força
que ens manté lligats
a la superfície de la Terra
i la que fa que
quan anem amb naus espacials
les coses funcionen
d'una determinada manera
encara que estiguis en el futur
allò seguirà funcionant.
I, per tant,
les coses haurien de ser
d'una determinada manera.
Per exemple,
el Han Solo
que es passeja
per la seva nau
com si estigués
al sofà de casa seva
o estigués
al menjador de casa seva
doncs no ho podria fer
amb una nau tan petita
com aquella.
Per tant,
necessitaries
una massa enorme
o una manera de funcionar
la nau
que no és la que
la pel·lícula ens mostra.
Per tant,
tot i que moltes vegades
s'imaginen coses del futur,
les lliures físiques
fonamentals
segueixen vigents
i, per tant,
no és que jo digui
que s'hagin de respectar,
és que per fer funcionar
les coses,
les coses funcionen
d'aquesta manera
i, per tant,
les has de posar
com tocaria.
I això,
molts films aquests
en els quals
prima l'espectacle,
evidentment,
s'ho passen una mica
pel forro,
podem dir.
Carles,
va dir que és una pel·lícula
de ciència-ficció.
una pel·lícula
Blade Runner,
per exemple.
Ah?
Què hem de dir
de Blade Runner?
A veure,
que jo faci crítica
del contingut científic
de les pel·lícules
no vol dir
que no extreiem informació...
I que no t'ho passis bé,
veient-les.
No, no,
i que a vegades,
a veure,
no és només
veure el que està ben malament,
sinó que a vegades
moltes d'aquestes pel·lícules,
ara parlarem de Blade Runner,
no et preocupeu,
et fan reflexionar
sobre aconteixements
que estan tenint en lloc,
per exemple,
canvi climàtic,
pel·lícules com
el dia després,
o Waterworld,
que plantegen futurs
més o menys apocalíptics,
on hi ha hagut
un gran cataclisme
climàtic a la Terra
i estan passant coses.
Doncs bé,
que allò estigui bé
o mal plantejat,
això és problema
de l'autor,
del director,
de què sigui, no?
Tu et fas reflexionar
i pensar,
ostres,
realment,
si algun dia
pugessin les aigües,
tota Tarragona
quedaria coberta,
per exemple,
les aigües dels mars,
com planteja Waterworld,
un món que està tot ple d'aigua,
que el més preuat
és la Terra,
perquè no n'hi ha,
realment passaria això
si es fonguessin
els casques polars?
Doncs no ho desvetllaré,
ja ho puc dir,
no,
no,
perquè els càlculs
que s'han fet
que no venen de les pel·lícules,
sinó gent que es dedica
a fer models climàtics,
diuen que si es desfessin
tots els casques polars,
doncs el màxim
que pujaria a les aigües
seria al voltant
de 60 metres.
Per tant,
tots aquests que tinguin
àtics
i quarts-cinqües pisos
al costat de la vora del mar,
que no es preocupin,
que encara que pugi l'aigua
no pujera tant,
ara hauré de mesurar
quan fa a casa meva,
però bueno,
sí,
jo diria que
per aquí està.
Manuel,
per tant,
les pel·lícules apocalíptiques
quasi que no ens les creiem
gaire tampoc,
eh?
Et fan reflexionar,
et fan plantejar,
realment el canvi climàtic
és una situació
que estem vivint
i per tant,
on es portarà això?
Bueno,
els certificis ho estudien,
però deia el Tomàs Modina,
per exemple,
quan es va estrenar
la pel·lícula aquesta
del dia després,
que és aquesta que planteja
una glaciació galopant
que comença
pel nord d'Estat Unit
i va baixant cap a baix
i veus els americans
corrents cap a baix,
cap al sud,
creuen la frontera
que anar-se'n cap a Mèxic
buscant milions
de condicions climàtiques.
Tomàs Modina comentava
que quan es va estrenar
aquesta pel·lícula
hi havia un congrés mundial
de meteoròlegs
i deien que
aquesta pel·lícula,
tot i que planteja
una glaciació galopant
d'avui per demà,
que no és el que tocaria,
sinó que amb les decisions
aquestes que es donen
al llarg de la història
de Terrassa Endonat
tenen un període
de temps
molt més llarg,
alertava més a la població,
deien els meteoròlegs,
que totes les informes
que estaven publicant
en aquell moment
Nacions Unides
i els grans organismes
internacionals.
Per tant,
aquestes pel·lícules
es fan reflexionar una mica
sobre les conseqüències
de la tecnologia,
de la tecnociència
en la societat
i en aquest sentit
és el que a mi m'agrada
de la ciència-ficció.
Què et fa pensar?
Et fa parar-te un moment
i dir,
ostres,
realment anem pel bon camí
i si no anem
què és el que hauríem de corregir?
O cap a on anirem
si realment
seguim amb aquesta visió?
I llavors,
en aquest sentit
és el que a mi m'agrada
de la ciència-ficció
que et fa,
et presenta molts futurs
que poden ser incorrectes,
evidentment la majoria
no tenen ni cap ni peus,
però que et fan
reflexionar una mica
sobre les conseqüències
de l'impacte
del progès,
diguem,
en la societat
que és que moltes vegades
no fem,
no ens plantegem res,
la tecnologia la tenim,
disfrutem d'ella
i ja està,
però no ens plantegem
cap a on ens porta això.
I la ciència-ficció
sí que ho fa,
i ho fa de manera,
a vegades,
com ho dic,
ficant molt la pota,
però això no és el problema,
el problema és,
diguem,
la gràcia per mi,
és que et fa reflexionar.
Segur que reflexionarem molt
amb aquesta xerrada
de Manuel Moreno,
dimarts,
recordeu dimarts,
a les 7 del Caixa Fòrum
de King Kong,
Star Wars,
física i cinema.
Demà, eh?
O sigui, demà.
Parlarem del Black Runner,
que no us ho expliquem.
Sí?
Va,
ho deixem,
és que no tenim temps,
Manuel.
En tot cas,
Blade Runner passaria a la criba?
Tu què creus,
així d'entrada?
Moltes coses que diuen,
sí,
però la procedència dels replicantes,
dels nexos,
aquells 6,
6,
no.
Preparen,
Manuel,
perquè jo crec que serà
una xerrada
d'aquelles participatives,
en què la gent,
jo crec que sí,
jo crec que sí.
Manuel Moreno,
professor del Departament de Física
i Enginyeria Nuclear
de la Politécnica de Catalunya
i, com veieu,
un apassionat aplicador
de la ciència,
de la física,
en aquest cas,
a les qüestions més populars,
al món del cinema,
al món del còmic.
Manuel,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Carles,
que interessant, eh?
Sí, senyora,
però no m'has deixat dir
que jo he treballat...
No, espera't,
tinc temps, tinc temps,
ràpid, ràpid, ràpid,
ràpid, mig minut,
jo he treballat
amb l'autèntic Yoda
de la Guerra de les Galàxies
i no m'he volgut l'enteniment
ni...
Sí, sí,
amb l'autèntic,
amb l'autèntic.
Però això m'ho has d'explicar
fora de micro, eh?
Ah, això t'ho explicaré
fora de micro.
Sí.
Explica-m'ho ara.
Home, he treballat
amb el doblador,
amb el doblador,
amb el famós...
Ah, bé, ja està,
ja està,
ja has trencat la màgia,
ja està.
Però clar,
això passa per preguntar,
és com el cinema,
tot té truc,
però que sona bé,
dit així.
Sona molt bé.
Jo he treballat
amb l'autèntic Yoda
de la Guerra de les Galàxies.
Que xulo.
Carles Barqués,
fins d'ellos,
vinent, gràcies.