Sintoria de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
matí d'aquest dijous 30 de setembre, l'últim dia del mes,
l'endemà de la jornada de vaga general.
Aquest, sens dubte, serà un tema que comentarem de seguida
en el temps de la Tertúlia.
Aquest i un altre en clau de previsió important per la ciutat.
L'examen que passa avui, la candidatura a Tarragona 2016.
Tot això ho comentarem en els propers minuts
amb tres persones vinculades a la política local.
Fede Adán, regidor de Convergència i Unió. Bon dia, Fede.
Hola, bon dia.
Joan Saneúges, regidor del grup municipal socialista
i responsable de l'àrea d'ensenyament. Bon dia.
Bon dia.
Josep Cementer, president local d'Iniciativa per Catalunya Verge aquí a Tarragona.
Bon dia, Josep. Bon dia.
Amb ells tres repassarem l'actualitat.
En fi, avui una actualitat, l'endemà de la vaga general
que ha de tenir un primer punt de partida.
per comentar i per analitzar en aquesta zona de tertúlia
els efectes de la crisi, els efectes de la vaga,
volia dir, de la vaga general,
si creuen que d'alguna manera va ser un èxit.
Aquí, com sempre, els convocants diuen que sí.
Les administracions matissen i molt el resultat de la vaga.
En general, sí que és veritat que els mitjans de comunicació
parlen d'un impacte important en alguns sectors econòmics,
però no d'una vaga general.
En definitiva, creuen que haurà servit d'alguna cosa
i que canviaran, per exemple, la política econòmica,
es farà marxa enrere en la reforma laboral
que va aprovar en el seu moment el govern central?
Vinga, Joan, comencem per l'opinió dels socialistes.
Bé, jo crec que la vaga, com es reflexa la majoria dels mitjans de comunicació,
doncs ha estat desigual, no?
Jo crec que ahir el ministre Corbacho va donar dades
que són el reflex del que va ser ahir la vaga, no?
Mentre es deia que el metall havia parat pràcticament el 100%,
doncs parlava que el petit comerç era un 3%,
per tant, totalment desigual, no?
I en quant a les perspectives que tenim fins ara,
jo escollixo d'alguna manera el que va dir el president del govern,
el senyor Rodríguez Zapatero,
que va dir que la reforma laboral està aprovada,
però que hi ha aspectes que es poden negociar.
Bé, doncs, aquest serà el camí, no?,
a negociar aquests aspectes
i a negociar un altre tema,
que és tot el tema de jubilacions, no?
Aquestes, jo diria que són,
dins del que són els ajustes fiscals
que hi tenen a veure al nostre país,
doncs aquests són els dos pilars importants, no?
Un ja, doncs, queda només el que és negociació de temes concrets
i l'altre, doncs, la negociació pot ser totalment oberta
amb el tema de les jubilacions, no?
Fede, com ho veieu a Convergència i Unió?
Bé, quan el resultat de la vaga, com deia el Joan, desigual.
Tots els mirants reflecteixen que, segons quin sector,
evidentment, va haver-hi un seguiment important de la vaga
i, segons quins altres sectors, la vaga va ser bastant minsa.
Jo crec que la gent s'ha tornat una mica escèptica
davant de la vaga general,
perquè era una vaga general una mica diferent d'altres vegades, no?
Semblava com si fos una vaga general
com a molt consensuada, com a molt pactada
entre el govern i els sindicats.
Fins ara, sempre una vaga general
havia sigut una mostra d'un rebuig molt important,
inclús de demanar un canvi de govern
del govern central.
Aquesta vegada semblava que, evidentment,
entre govern i sindicats hi havia un desacord total,
però que aquesta vaga general
era quasi forçada pels sindicats
davant de les pressions dels seus treballadors
perquè veiessin que estaven llotant pels dels treballadors,
però que, en canvi,
amb el govern hi havia una certa acceptació,
hi havia una certa implicació
que s'havia d'arribar en aquesta situació.
Per tant, jo crec que era una vaga general
en la qual els ciutadans s'han trobat una mica escèptics.
Si servirà o no servirà d'alguna cosa,
home, jo crec que hauria de servir,
hauria de servir, però no crec que serveixi.
Jo crec que el govern hauria d'haver el missatge dels ciutadans,
però no només per la vaga general,
sinó per el que se li estan dient en les dades d'atur,
en les dades de cada vegada més tancaments d'empreses.
Tots aquests missatges que el govern està rebent ja fa molt de temps
haurien de servir per canviar la seva política
i no ho està fent.
Per tant, si no ho ha fet fins ara,
jo no sé si realment ho farà ara,
després d'una vaga que estava mitjanament acordada
o era una vaga una mica més relativa,
hem acordat amb els ciutadans.
Josep, vosaltres la iniciativa que recordeu
és una de les forces polítiques que donava superclarament a la vaga.
Sí, perquè hi ha un aspecte per mi important a valorar
i és per què es feia la vaga.
Clar, si no ens podem equivocar, per què es feia la vaga.
Es feia, no solament contra una reforma laboral
que els dos partits que estan aquí van recolzar el Parlament.
Vull dir que vosaltres vau recolzar el Parlament,
vol dir que estava en una reforma laboral totalment injusta,
quan hi ha i que amenace una situació de reforma de pensions,
que veurem com s'anirà això.
Doncs, per altra part,
hi havia aquests dies últims
una corrent d'opinió dient
als sindicats si ja s'acaba la seva història,
els sindicats no serveixen per res.
Jo crec que la vaga ha servit...
Mira, molta gent l'ha fet per dignitat.
No només per la situació personal meva,
sinó per la que ve, pels meus fills.
Vull dir que aquesta reforma laboral
no rec el problema fonamental.
I aquesta reforma laboral,
o aquest govern,
ha oblidat
que les rentes salarials d'aquests dos últims anys
s'han baixat al tipus que les empresarials.
I que els set grans bancs
i caixes han guanyat
17.000 milions de beneficis.
I s'ha fet una reforma fiscal,
com més ha tocat a la classe treballadora,
a les grans...
Això no s'ha tocat.
I aquest govern, que és un d'esquerra, això no ho fa.
La vaga es fa.
La vaga es fa,
té un seguiment molt sindical,
no és general,
però a la manifestació de la tarda
sí que em sembla que reflexa
una situació molt positiva.
Què es pot fer ara?
Jo crec que la vaga s'havia de fer,
per això no la vam recolzar,
perquè hi ha un factor també fonamental,
i és que amb aquesta reforma laboral
l'atur no se solvente.
I els acordaments se fan més baratos.
Jo crec que, si ens diguessin,
no, no, ningú nega que el sindicat
no nega que s'hagi de fer una reforma.
A més, fem una reforma global,
però sobre el problema fonamental,
que és l'atur,
i després entrem a la reforma fiscal,
i entrem.
Si el FROB va donar 8.000 milions d'euros
a la banca,
dels diners públics,
a la banca,
quins impostos se'ls ha ficat?
Ah, els socialistes no,
el govern socialista no ha fet res d'això.
Llavors, jo crec que aquí hi ha un problema fonamental
de dignitat política,
i el govern què ha de fer?
Si vol dialogar, home,
però dialogui,
però no que no torni a enganyar més els sindicats.
A veure,
aquesta vaga,
si no els sindicats,
home,
van estar mitjany negociant,
quan el govern i els sindicats,
sí, farem la reforma,
però no tocarem les pensions,
no tocarem l'acomiadament,
els hi ha deia els sindicats.
En canvi, no ha sigut així.
Ara, jo crec que també s'ha de ser realista.
No ha sigut una vaga general
que ha separat tothom,
perquè tampoc era real,
perquè la situació tampoc és aquesta,
i perquè hi ha el 20% d'aturats.
i el 20% d'aturats
és el nivell més gran
de la comunitat europea
i a Polònia, 24%.
I això el govern socialista
té molt, molt responsabilitat.
Al voltant de tot això
que estan comentant,
una pregunta que ha aparegut molt
en aquests dies previs a la vaga
i que jo crec que encara apareix
l'endemà de la vaga,
és si realment,
en fi,
la vaga i els efectes
i l'èxit o no èxit de la vaga
pot ajudar a canviar
la política econòmica del govern,
les reformes que preveu el govern,
entre altres coses,
perquè si el govern espanyol,
en fi,
és subirà,
totalment subirà
per adoptar aquestes mesures,
en el sentit que sembla
que moltes de les mesures
de les polítiques econòmiques
que s'estan aprovant
en els últims mesos
formen part d'un marc
més internacional,
més general, no?
Per això els hi pregunto a vostès,
creuen que poden canviar les mesures
quan sembla que tot això
ve dictat per la Unió Europea
o pels mercats financers?
Volia matisar això.
Anava,
m'he deixat això.
A veure,
jo crec que
un altre dels tòpics,
o tabús que diuen
és els mercats.
La política fiscal
de l'estat
la fa cada estat.
Per tant,
el govern
podia fer una política fiscal
que no ha fet.
Per tant,
sí que pot canviar la política.
I segona qüestió,
un exemple,
fa 15 anys
quan el Verde van entrar
a Alemanya
al govern,
van fer tot un projecte
d'energies renovables.
Ara dóna el resultat.
Aquí no s'ha fet res.
Vull dir,
jo no he vist que el govern nostre
digués que vol fer
un nou model d'economia.
És a dir,
els estats són sobirans
per replicar...
Per una part de política, sí.
A veure, Fede,
tu creus?
Jo també crec que
és evident que hi ha
moltes mesures
que són uniformes
per tota Europa.
Però cada estat
té el seu marge.
Perquè si no,
tots els estats europeus
tindrien el 20%
d'atur
i no és així.
Hi ha estats europeus
que no tenen
gaire atur
o que el tenen molt minys.
En canvi,
hi ha altres,
com és el nostre estat,
que el té
el segon més alt d'Europa.
Per tant,
si les normes
fossin per tothom igual,
tothom tindria
el mateix nivell d'atur
i aquí no és així.
Per tant,
a qui s'ha de responsabilitzar
del 20% d'atur
és el govern
de l'estat espanyol,
el govern socialista,
perquè ell és ell
qui ha portat
aquestes mesures
i ell és ell
qui ens ha portat
amb aquest nivell d'atur
tan escandalós.
Per tant,
jo crec que sí
que ha de tindre
marge d'actuació
independentment
que hi hagi normes
que sí,
que són comuns
per tothom.
Però aquí,
a nivell intern,
el que no es pot fer
és defugir
de les responsabilitats
i el govern socialista
no pot defugir
de les seves responsabilitats
i ha de ser conscient
de que ell ha sigut
el culpable
que hi hagi
un 20% d'atur.
Joan.
Bueno,
jo respondré
amb unes quantes
de les coses
que s'han dit
i després a la pregunta
que ens ha fet
el presentat.
A veure,
primer,
jo ahir a la tarda
a la manifestació,
no havia fet la vaga
lògicament,
però vaig estar
tentat de nai.
Vaig estar tentat de nai.
Per què?
Doncs perquè
durant aquests
15 dies últims,
des de la dreta,
des del PP,
sobretot,
s'ha estat dient
que els sindicats
són un fracàs,
que no serveixen
per res,
què tal,
no?
Jo crec que això,
si ara féssim
desaparèixer els sindicats,
o sigui,
retrocediríem
així com a 200 anys,
no?
No a 200 anys
i per tant,
ahir era un moment,
ahir era un moment
de dir,
jo personalment,
no estic d'acord
amb el que esteu fent,
però vosaltres
sou necessaris,
sou necessaris
i no podem tirar enrere.
Vull dir,
els sindicats
tenen un paper
fonamental,
un paper fonamental
dins de la nostra societat,
no?
Això,
com a primer.
Després,
per aquí s'ha dit
el 20% d'atur,
jo si vols t'ho explico,
jo no soc economista,
però jo ho he llegit,
i suposo que ho ha pogut
llegir tothom,
no?
El nostre producte
interior brut,
el PIB,
abans del 2007,
un 15%
era la construcció,
mentre que tota Europa
era el 5%.
això li deien...
Però qui ha prioritzat
aquestes polítiques
de construcció?
Molt bé,
des de fa 15 anys,
d'acord?
Des de fa 15 anys.
Pepe i vosaltres
sou responsables,
clar,
però 15 anys,
però i convergència...
I convergència...
No,
i convergència
ho heu dit abans,
anem a veure.
Però potser,
perdoni,
serem tots en general,
i no només els partits polítics,
potser...
i la banca
i la gent
que ens han pensat
veure que vivíem
més rics del que vivíem.
Amb això li diem...
Amb això li diem popularment
la bombolla immobiliària,
això ho sap tothom,
era el 15%.
Quan Alemanya...
A veure,
quan Alemanya
tenia el 5%,
França tenia el 5%,
Anglaterra tenia el 9%,
me sembla,
Irlanda tenia el 10%,
nosaltres teníem el 15%.
A Alemanya...
El moment,
el moment
que desapareix la bombolla,
clar,
tots aquests gent
que estava treballant aquí
va anar al paro
i això fa que nosaltres
tinguem el 20%
i no tinguem el 7% o el 8%
com tenen la resta d'Europa.
Aquesta és l'explicació.
I no és una explicació meva,
és l'explicació
que hem llegit
per ara i tots els llocs.
Bé,
hi hauria més coses.
Han parlat del FROB,
han donat diners a la banca,
no, no, no,
a la banca se li han deixat els diners,
aquí a Espanya
se li tornaran tots,
a més amb interessos,
se li donaran amb interessos.
Som un dels pocs països,
un dels pocs països
que és cert
que han posat diners
a la banca
però que es tornen.
Sense cap condició.
No, no, no,
amb un percentatge.
No, no, no.
Sense cap condició
de crèdits
a les petites empreses.
Només cal que passessim al carrer,
anem aquí davant
a lo que era Caixa d'Arragona
que ara és d'això
i sabrem el percentatge
que han de pagar,
que han de pagar
per aquests diners.
Sense cap condició.
Bueno,
sense cap condició.
No, no,
condició de crèdits
a més amb un temps determinat.
Joan,
condició de crèdits
i amb la pujada de sols
del directiu del 19%.
Home, clar,
i la ganància
diuen que està molt malament
però que es tornen
amb temps
i amb uns interessos.
Això també.
I el tema de la política,
si la pot fer
autònomament
el govern espanyol.
El tema de la política,
si ho pot fer
el govern espanyol.
Bueno,
el govern espanyol
pot prendre
totes les mesures
que ell cregui convenien.
En aquests moments
la Unió Europea
marca unes directrius
però no marca
no marca
allò de dir
és que has de fer això
forçosament.
No, no, no,
hem de transposar
els directrius
la política europea
ens diu
que fem no sé què
i nosaltres
podíem fer el contrari
o podíem fer
una altra cosa.
Ara,
les conseqüències
d'això...
Però en els últims mesos
han donat la sensació...
Les conseqüències
d'això
les tenim que arrostar
nosaltres.
Ara nosaltres
quan el mes de maig
va ser,
començaments de maig,
a la cumbre europea
aquella que va haver
de ministres de finances,
ministres de finances...
Allà és on canvia tot.
Allà és on canvia tot.
Nosaltres
que no hem pogut dir
no, no, no,
mira,
nosaltres
això de l'ajust fiscal
no ho fem.
Nosaltres
el tema
de la reforma laboral
no ho fem.
No ho fem,
no ho fem,
ja està.
Ara,
quines conseqüències
portava això?
Home,
ja estava claríssim,
estava claríssim
quan el nostre estat
va a demanar diners
als bancs
perquè...
Els mercats,
els mercats,
tenen el...
Parlem de...
Els mercats,
sí, sí, sí, sí.
La deuda pública,
qui mani aquí?
Molt bé,
exacte.
Nosaltres anem a demanar
els diners,
però hi ha
perquè ens falten diners,
perquè els nostres ingressos
i els nostres gastos
estan descompensats.
Sí, sí,
estan descompensats.
No, no, no,
ja estic parlant d'una altra cosa,
jo estic parlant de la deuda pública.
La deuda pública
és que nosaltres
ingressem uns diners,
com ha estat,
ingressem uns diners
i en gastem més,
per tant ens falta.
Anem a demanar crèdit,
anem a demanar crèdit.
Aquest crèdit
resulta que pot estar
al 3%
o pot estar al 8%
com a Grècia,
i llavors, clar,
nosaltres hem de decidir
què fem.
Fem una política diferent
i estarem al 8%
i tindrem que pagar
els interessos al 8%
o fem la política
que ens estan dient
a tota Europa,
governs conservadors,
això és cert,
de tota Europa
ens estan dient
no, no, no,
feu aquesta política
de contenció fiscal
i llavors tindreu,
i llavors ho estem,
i és veritat,
en aquests moments,
doncs bé,
els interessos
que estem pagant
per la deuda
doncs són uns interessos
molt més baixos
que està pagant Grècia,
per exemple.
El Fede,
que m'havia demanat la parola
i després el Josep.
Acabaria,
per tant,
sí que tenim
marge de maniobra,
però ja no és conèixer.
Consequències.
A mi hi ha una certa
actitud de partit socialista
que em preocupa,
perquè crec que a més
es converteix
en un vici
que es va reproduint sempre.
Quan hi ha una cosa
que no funciona,
sempre intenten fer
una visió retroactiva.
Vull dir,
al final,
un govern ha de ser responsable
dels seus actes
i sempre que hi ha
una situació conflictiva
o preocupant
o de crisi,
no és que fa 15 anys
governàvem uns altres.
Que jo sàpiga,
Comerència i Unió
no governem mai
a l'estat espanyol
ni ho farem.
Governà del Partit Popular
i ara el Partit Socialista.
I ara el Partit Socialista.
I ara el Partit Socialista.
Llavors,
jo crec,
jo crec,
jo crec,
jo crec que
durant vuit anys,
durant vuit anys,
el govern socialista
ja deu tindre responsabilitat
de la situació
que ens trobem avui,
perquè no portem
una legislatura,
portem dues.
Per tant,
el senyor Tapatero
porta vuit anys
quasi sent president
del govern.
Jo crec que durant vuit anys
alguna responsabilitat
tindrà
de la situació
econòmica
en la que estem.
Perquè si em diguessis,
no,
s'acaba d'entrar a governar
fa un any,
et podria estar d'acord.
Et podria estar d'acord.
I dir,
bueno,
no he tingut temps
de modificar-ho,
però és que porta vuit anys.
I en vuit anys
jo crec
que hi ha hagut
diferents ministres d'economia.
I que el senyor Sol,
la senyora Salgado,
el senyor Tapatero
haguessin pogut modificar
perquè tothom
estava veient
la bombolla
de la construcció.
Tothom ho estava veient.
I des de molts llocs
i molts experts
ho estaven alertant.
Per tant,
no crec que tot sigui culpa
d'altres altres altres.
Crec que,
evidentment,
durant vuit anys
el partit socialista
ho podria haver modificat.
Prenent mesures serioses.
Perquè,
de el que em queixo,
és que,
més ampla
o menys ampla,
llibertat sí que té
per dictar mesures.
I al final,
fins ara,
que no s'ha vist
abocat
per la Unió Europea
a prendre mesures
quasi obligatòries,
perquè ens anàvem
en una situació
molt similar
al que passava a Grècia,
fins ara,
ha pres mesures electoralistes.
El que parlàvem abans
que heu tret vosaltres,
estem als 400 euros.
Era moment
de donar 400 euros
a tothom
que després
ha sigut perjudicial?
Això eren mesures electoralistes.
I al final,
el partit socialista
l'únic que s'ha preocupat
no era
d'equilibrar
l'economia del país
ni intentar evitar
que hi hagués més atur,
sinó prendre mesures
que a ell
li donaven
rentabilitat política.
Josep.
Jo,
dià dos temes.
Mira,
el que no podem fer
amb això
per exemple,
posaré un exemple.
El Blanco,
el ministre Foment,
diu que
retalla
700 milions
perquè diu que així
creen
10.000 llocs de treball
però
en tallen,
en deixen de fer
15.000 milions.
Quants llocs de treball són?
Això.
Aquesta política de marcàtic
no es pot fer.
Després,
la política
que durant aquests anys
ha fet
de competència
l'ha recolzat econòmica,
la política econòmica
l'ha recolzat.
Nosaltres responsabilitats
de govern
no hem tingut mai.
Bé,
l'estat espanyol,
eh?
Però bueno,
heu recolzat,
clar,
és que amb això
heu recolzat.
I per tant,
quan a Europa
hi ha hagut altes...
Com ha fet iniciativa, eh?
No, no, no,
política de govern no, no, no.
Però igual que
a Convergència,
con iniciativa,
igual que a Convergència
no hem tingut responsabilitat
de govern.
Per tant,
no em diguis
que nosaltres l'hem tingut
perquè hem apoiat
igual que a vosaltres
el senyor Herrera.
No dic aquí.
No dic Estat espanyol.
No dic Estat espanyol.
Però vostè també
ha recolzat moltes postures
del Partit Socialista
a l'anterior legislatura.
Per supostos de govern.
Estem parlant
d'aquests vuit anys
i, per altra part,
l'únic partit
que jo sàpiga,
vosaltres no l'he vist,
a més tampoc,
que proposa
un canvi
de model productiu
hem sigut nosaltres.
En principi,
ni els socialistes.
Dic,
vosaltres en aquest moment
model productiu
no en proposa cap.
I explicaré un exemple concret.
A Europa,
els països que n'han sortit
han dit
quin és el camí?
Formació
més I, més D.
D'acord?
Què fa el govern espanyol?
I, més D,
el retall allà en passat.
O tot el retall en guany.
Per tant,
sortir de la crisi
no en dona
de model productiu.
Què fa?
Doncs la reforma laboral,
la reforma de pensions,
etcètera, etcètera.
I aquesta política de marketing.
És a dir,
quan tothom sap,
Europa,
que l'inversió pública
és un element
per crear
llocs de treball,
aquí no.
Aquí l'inversió pública
es redueix.
Amb la qual cosa,
la sortida de la crisi
no es veurà.
Jo entenc
que pel Partit Socialista
que es diu d'Esquerra
això és molt complicat.
Però en lloc
d'afrontar les coses bé,
no ho fa.
Ha fet la política del mercat,
la que dicten els mercats,
i el problema
que té de la deute pública.
Però això,
el Zapatero,
pot fer una política autònoma
i no l'ha fet?
Per què no fa un impost
sobre les grans fortunes?
Per què no fa una reforma fiscal,
l'escarregla abans
com han fet Alemanya i tot?
Per què no ho fa això?
Perquè està vinut els mercats.
En qualsevol cas,
i tenint en compte
que podríem arribar
a un acord bàsicament general
en què la vaga
no va ser general,
en el sentit
que va tenir un resultat desigual
i que s'ha produït
en un context de crisi
com mai no s'havia vist
en aquest país,
podem parlar també,
o poden entendre vostès,
que es dediquen
a la política local,
que hi ha un cert desencant,
més enllà de la gent
amb la política,
també amb les organitzacions sindicals?
perquè, clar,
si estem en una situació
com la que estem,
20% d'atur,
en una situació de crisi
com mai no s'havia viscut
i la vaga no va ser general,
com poden entendre,
Joan, per exemple,
aquest resultat desigual?
En el sentit
que la gent està molt decepcionada,
en el sentit
que la vaga general
ja no és una eina
de protesta,
de queixa,
com podia ser fa 20 o 30 anys,
o per quina raó?
Jo crec que aquí
han influït
en diverses coses,
a veure,
les vaques generals
poden ser
o contra el govern,
en aquest cas
és contra una mesura
del govern,
no contra el govern,
contra una mesura
del govern,
o poden ser
també contra la patronal,
les vaques generals
són així.
I de d'ahir
contra qui era,
creus?
Jo crec que era contra,
el que van convocar
els sindicats
va ser contra una mesura
concreta del govern,
això ho van deixar
claríssim.
El que passa
és que jo crec
que dins de la societat
hi ha una idea
molt clara,
que no està
en la nostra societat,
sinó que està en general,
a veure,
el govern Zapatero
és el culpable
de la crisi,
doncs la gent
diu que no ho sé
si és culpable
o no és culpable.
Aleshores arribaríem
a una resignació general.
No una resignació,
sinó que està clar
que el govern Zapatero
no pot fer,
no pot solucionar el problema.
Com el govern de la Merkel,
com el govern Obama,
són els responsables
de la crisi,
tothom diu
ostres,
aquests s'hi han trobat
aquí al mig,
s'hi han trobat aquí al mig,
i clar,
això pesa
sobre la consciència
del que va fer vaga,
del que va fer vaga.
I això,
d'alguna manera,
jo crec que ha retregut
una sèrie
de col·lectius
que han dit,
bueno,
anem contra
aquesta mesura
concreta,
anem contra
aquesta mesura concreta,
però aquesta mesura
concreta
castigarà
amb aquest govern,
o encara que hagués sigut
un altre,
perquè a França
també hi ha hagut
vagues,
i el munt de llocs
i els seguiments
han sigut també
molt baixos.
Aquí hi ha sigut més alt,
és cert que hi ha sigut més alt
que les que hi ha hagut a França,
no les generals,
sinó les sectorials.
I per tant,
doncs,
bueno,
jo crec que això
també ha influït,
i per tant,
jo crec que els sindicats
han convocat
la vaga general,
però jo crec que
el que podríem dir
poca extensió
de la vaga sectorialment,
doncs,
jo crec que no és
atribuïble a sindicats,
sinó que,
bueno,
dins de la societat
hi ha aquesta impressió,
bueno,
aquí el responsable,
aquí estem en una crisi,
vull dir,
ara el que estem fent,
els governs,
el que estan fent
és administrar la crisi,
administrar la crisi,
però el responsable
de la crisi
està claríssim
que no és el senyor
Rodríguez Zapatero
ni el senyor Obama
ni la senyora Merkel
ni el senyor Sarkozy.
A veure,
Fede,
breument.
Jo no puc estar d'acord,
anem a veure.
Però per tant,
per què creus
que no es vaga,
no es generalitza la protesta
en un context de crisi
com aquest,
en un greu?
Per diversos motius.
Perquè la gent està cansada,
resignada...
Quan sento parlar
amb un membre
destacant el Partit Socialista
perquè és regidor
de la gent de Tarragona,
jo no puc entendre
que es defensi,
evidentment que el senyor
Zapatero no és l'únic
culpable de la crisi,
però home,
si a l'estat espanyol
el senyor Zapatero
no és el responsable,
quan és el president del govern,
qui ha de ser responsable?
Els ciutadans.
Els ciutadans no apliquen
cap mesura econòmica.
Els ciutadans no apliquen
cap política laboral.
Les aplica el govern.
Per tant,
no es pot dir
que el senyor Zapatero
no és el responsable
de la crisi.
Perquè qui és responsable,
llavors?
El ciutadà de peu
que va treballar
en la seva feina.
El ciutadà de peu
obeix unes ordres,
una política laboral
i econòmica
que marca el govern,
que evidentment
és una crisi mundial,
evident,
però té marge
cada govern
i per tant
el màxim responsable
de la crisi
a l'estat espanyol
és el govern socialista,
encapçalat
per el senyor Zapatero
i això és innegable
perquè no marca
la política laboral
ningú més que ell.
Josep.
Tres coses.
Primer,
els sindicats són necessaris
i la vaga d'hi
ho ha demostrat
perquè han sigut
els que han impulsat
aquesta vaga.
Totalment d'acord.
Tot l'intent
de la dreta
i de sectors
de carregar els sindicats
ha fracassat.
Segona qüestió,
la situació
de l'atur
és molt complexa
i hi ha molt tabú
amb la gent
i llavors
és normal
que la vaga
hagi tingut
una resultat sindical
no general
per a un punt de partida.
Tercera qüestió,
hem de trencar
el tabú
que la crisi
és mundial,
no,
la crisi
l'han provocat
els banquers,
els mercats,
etcètera,
etcètera,
però els governs
i els partits
que recolzeu
aquestes polítiques
econòmiques
teniu responsabilitats.
Doncs actualment
què es fa?
Tant com
la presència
com la PSOE
què hem fet?
Vinga,
l'IPP,
reforma laboral.
Per on anem?
A carregar-nos
els més pobres?
Reforma laboral
és el més fàcil,
però no toquem
els empresaris.
És indignant
que un xoriço
com el president
de la CEDA
sigui un xoriço.
És indignant.
Això no passa
en cap país del món.
Aquí es tolere
tot el dia
es tolere.
Llavors què fem?
Reforma laboral
en lloc de fer
formació UiMESD.
Això no es fa.
La reunim
en guany
i la returem
i l'hem passat.
Llavors
el model positiu
serà el mateix,
la banca
s'anirà guanyant
i qui pagaran les conseqüències
a la classe treballadora.
Ho deixem aquí
si els hi sembla
per no fer un monogràfic
de la tertúlia
perquè volia també tocar
durant uns minuts
l'altre tema
important del dia.
En clau estrictament local
aquesta previsió
de la candidatura
a Tarragona 2016.
Tenim aquest examen.
De fet,
al llarg de tota la setmana
totes les ciutats espanyoles
16 en total
estan passant
per Madrid
per presentar
la seva candidatura,
la seva proposta.
Tarragona és de les últimes
per una qüestió alfabètica.
La T de Tarragona
crec que l'última
si no m'equivoco
és Saragossa
Zaragoza
amb seta
i per tant
aquesta tarda
la ministra
ja donarà a conèixer
el veredic
que per tant
avui és el dia clau.
Com ho veuen?
Hem fet bé les coses?
Tenim possibilitats?
No tenim possibilitats?
Ja passar aquest tall?
Són optimistes?
No?
Com ho veuen?
És una loteria això?
No, jo crec que
home,
les loteries existeixen
i és cert
a vegades
l'efector sort
també influeix
però aquí hi ha hagut
una fenya
que portem molts anys
fent-la
jo diria
que portem sis anys
fent aquesta fenya
i per tant
aquí hi ha hagut una fenya
hi ha una quantitat
de persones individuals
pràcticament
tots els municipis
de Catalunya
totes les diputacions
consells comarcals
etc.
tothom ha apoyat
nosaltres som la candidatura
de Catalunya
per entendre'n
I aquest és un factor clau?
Jo crec que sí
és important
és important
vull dir perquè
en altres regions
ara no me'n recordo
quines
però hi ha diverses
que són dos
dos ciutats
i per tant
no tenen el recolzament
Andalusia
exacte
Andalusia és una d'elles
i per tant
nosaltres portem
aquest recolzament important
i també hi ha una cosa
que a mi m'ha sorprès
m'ha sorprès
perquè a tots els mitjans
de comunicació
bueno a tots
a la majoria
els mitjans de comunicació
surt una cosa molt important
i crec que jo
el que ho ha pensat
que ha posat
una valoració econòmica
ha posat
70 milions d'euros
i a tots els mitjans
de comunicació
surt
això
jo hi vaig estar fent
un repàs
de tot això
i la veritat
és que
som els únics
l'única candidatura
que destaquen
tots els mitjans
de comunicació
que nosaltres
tenim 70 milions d'euros
que en part
són de les administracions
en part patrocines
etcètera
però no n'hi ha
cap altra candidatura
que destaquin això
per tant
vol dir
que nosaltres
en aquests moments
en moments
de recessió econòmica
que nosaltres
ens haguem atrevit
a posar allí
perquè els tenim
70 milions d'euros
per poder fer
Tarragona Capital Cultural
doncs crec que
és força important
a part de tota
la feina que s'ha fet
a part de tota
la feina que s'ha fet
que és una feina important
jo sóc optimista
en què el primer tall
el passarem
això segur
l'estic completament segur
i que bueno
d'aquí anant
doncs bueno
tindrem que explicar
tornar a explicar
i preparar-nos més
Fede
bé jo crec que
aconseguir
un projecte de ciutat
que t'identifiqui
dintre del mapa
sempre és important
qualsevol qüestió
que prengui
la teva ciutat
com a referència
evidentment
per la promoció
econòmica
social
cultural
de la ciutat
sempre és un punt positiu
i per tant
a mi em sembla encertat
que fem aquesta proposta
que intentem
assolir
aquest objectiu
també és cert
també és cert
que
jo crec que
es podrien fer millor
les coses
crec que a nivell
d'Ajuntament
hi ha hagut
poca informació
hi ha hagut poques activitats
jo sí que pregunteu
a molts de ciutadans
que desconeixeran
que es presenten
amb aquest objectiu
més si tot
si ho comparem
per exemple
amb altres projectes
com pot ser
la candidatura
dels Jocs de l'Esport
del 2017
hi ha hagut un desequilibri
entre promocionar
l'àmbit cultural
i el de l'esport
l'Ajuntament
evidentment
ha prioritzat
el tema de l'esport
ha potenciat molt més
en canvi
en l'àmbit
de la capital
del Comissió Europea
no
no s'ha fet tant
no s'ha fet tant
no s'ha fet tant
aquesta projecció
no s'ha potenciat tant
ni s'han pres mesures
que podrien haver
incentivat molt més
a la gent
i jo crec que
si féssim una enquesta
a nivell de ciutadania
molts tarragonins
no serien conscients
d'això
i això l'Ajuntament
ha de tenir una responsabilitat
Josep
jo dos aspectes
un seria
amb aquest que planteja el Fede
que s'hauria de fer una explicació
més pública
i tal
i l'altra
és una preocupació política
és que jo crec
que aquests elements
tant el 2017
com el 2016
no haurien de fer oblidar
la realitat quotidiana
de la ciutat
i les necessitats
de la ciutat
i per l'altra part
home
són 70 milions
són molts milions
jo no sé
més no sé
els que s'ha de costar
el 2017
llavors jo crec que
aquests projectes
no és per fer volar colons
però jo crec que això
hauria de resoldre
les necessitats quotidianes
vull dir
que això no serveixi tampoc
de marqueting
per tocar els problemes fonamentals
que té Tarragona
que són bastants
són incompatibles
les dues candidatures
ho dir perquè ja sé que
a nivell municipal
la candidatura el 2016
ha tingut un suport unànim
i vostès són regidors
de l'Ajuntament
o en el cas del Josep
és president local
d'un partit polític
però ahir també
amb altres contartulis
deien
és que clar
potser tants esforços
en les dues candidatures
potser hauria estat millor
una estratègia
com a ciutat
només centrar-se
en una cosa
jo crec que l'estratègia
està clara
vull dir
ens centrem en dos coses
perquè això és important
allò s'ha d'utilitzar
aquella expressió
de posar els ous
en dos cistells
en comptes de posar-los
només en un
a part que són complementaris
vull dir una cosa
és per l'altra cultura
complementaris
és que també tenen
una influència diferent
una influència diferent
a veure
quan estem parlant
de promoció
ara
la candidatura del 2016
l'estem promocionant
dins del nostre
propi estat
del nostre propi país
en canvi l'altra
l'altra
pràcticament
n'hi anàvem segurs
que l'anàvem a promocionar
internacionalment
vull dir
a veure
ens tenim que situar
amb cada una
de les dues candidatures
i jo crec que
a veure
jo crec que les dues
han treballat
són dos equips diferenciats
per supost
una porta més temps
que l'altra
i bueno
en canvi
una va més adelantada
que l'altra
la de 2017
aquesta va més adelantada
perquè
el salt ja l'han fet
vull dir
han saltat la frontera
d'alguna manera
però jo crec que
la feina
i crec que es té
que felicitar
a les dues
als membres integrants
de les candidatures
que ho estan fent
força bé
molt bé
Fede
són complementàries creus?
jo crec que sí
jo crec que com deia abans
qualsevol projecte de ciutat
ha de ser positiu
qualsevol projecte
que et pugui ubicar
internacionalment
ha de ser positiu
per la ciutat
i jo crec que
l'un a l'altre
no són excloents
són ambitjament diferents
una altra cosa
després és el finançament
i veurem realment
amb els temes
econòmiques
en els que estem
com es poden desenvolupar
posteriorment
però això jo confio
que hi ha uns tècnics
que ho tenen a estudiar
que han analitzat
la vialitat econòmica
dels dos projectes
però una vegada
analitzat això
i resoldre aquest problema
jo crec que una
no és excloent
de l'altra
jo
no crec que siguin
no crec que siguin excloents
si
si es fa el treball quotidià
si no oblidem
les cidades
vull dir que no facis
com el Farum de Barcelona
vull dir que fos un gran projecte
llavors no tingués
i que
serveixin per resoldre
els problemes
que tenim aquí
a Tarragona
vull dir que una mica
perquè hi ha tot el tema
encara del Parc en Jaume Iprimer
etcètera
etcètera
vull dir
o de les polítiques quotidianes
dels barris
de servei social
vull dir que una cosa
no faig oblidar
el treball quotidià
i així
tots ajuntem
sembla bé
senyors
ho deixem aquí
ho hem de deixar aquí
avui estem pendents
de Madrid
del Centro d'Arte Reina Sofía
que és on el jurat
prendrà aquesta decisió
que s'anunciarà
aquesta mateixa tarda
a veure si passem
al primer tall
això com si fos una
estava pensant
en una mena de festival
d'Eurovisió
amb el The Winner East
o algun acte d'aquests
en fi
Josep Samentet
Joan Sanauges
Fede Dan
gràcies als tres convidats
avui a la tertúlia
per haver participat
en aquesta estona
amb els ullens
de Terraona Ràdio
fins la propera
bon dia
Gràcies a tots