Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Gairebé un quart d'una de la migdia.
Què m'ensenyes, Enric?
És que tenim visita de veïns els dimecres, ja ho sabeu,
ens visiten els veïns del Centre de Normalització Lingüística,
que vens a buscar sucre o alguna cosa.
No, no, vinga, vinga, va a fer només un quartet de català.
Un quartet d'hora.
Un quartet d'hora ja està.
Sempre se'ns allarga, no?
Un quartet, un quartet de sucre i un quartet de català.
I què m'ensenyes? M'estàs ensenyant aquí un CD molt xulo?
T'ho ensenyo primer que soni.
Nascut entre palmes i cocoters,
ben tocat per l'altra muntana,
d'una sola cosa pots estar segur,
com més vell i més tocat a l'ala.
Sempre deia que la matinada es mataria.
Uau, uau, uau, uau.
Però cap al migdia anava bé entorrat.
Són riu i diu que no té pressa, vingut l'espera allà dalt.
I a l'infern no l'interessa, és molt més bonic l'Empordà.
Varen passar ampolles i anys i en siseta encara aguantava, dormint la mona a la vora del ter, però ell mai no s'hi tirava, sempre deia que la matinada...
Ara ja et puc dir què és això. Això és l'Empordà.
És l'Empordà, però no és l'Empordà de Sopa de Cabra, sí, és l'Empordà de Sopa de Cabra, però passat per les Jamaicanes del Carles Velda i el seu conjunt de Badabadocs.
I per què el posem? Doncs mira, és el disc amb el que vam acabar la temporada passada, com a Rebella de Sant Joan, perquè va ser tota una epopeia aconseguir-lo.
I ara ho hem de posar perquè és d'actualitat aquesta setmana, perquè aquesta setmana toca aquí aquest senyor i els seus Badabadocs toquen a Tarragona, però ho explicarem amb més d'alt i cap al final.
És superxulo, eh?, perquè veig que hi ha tot de clàssics així de la música catalana més recent, no?
Sí.
Tot barrejat així amb ritmes jamaicans.
Sí, sí, tot està fet amb ritmes jamaicans d'aquests i a part de les cançons que hi ha en aquest disc, cançons que tenen i que segurament sonaran aquesta setmana al concert,
doncs tenim el Rei o el Corona, una cançó de mesclat, grup amb el qual també hi era el Carles Velda,
o el Mordegana de la Trinca, el famós Mordegana de la Trinca, doncs avui l'he estat sentint al YouTube, hi ha uns quants vídeos, el Mordegana de la Trinca,
el País Petit, el País Petit, el País Petit, com deus sonar, el País Petit.
Aquest és instrumental, doncs totes tenen clau Escatalítica o Rock Steady, també País Petit o que tinc amb sort de Lluís Llach,
també són cançons que toquen, les Rondes del Vi, una cançó tradicional, el Boig de la Ciutat també de Sopa de Cabra,
una cançó curiosíssima que als anys 80 estava de moda, que és el Mustafà, versió català,
Mustafà català, un dia la posarem, un dia que parlem d'immigració posarem aquesta cançó,
però el que passa és que de moment només està al YouTube, i en aquest disc hi ha totes les cançons que hi ha en aquest disc,
que són La Gavina, L'Empordà, La Cachimba d'Or, El Malson abans de Nadal, Rosó, Aquesta nit, El Vent, Boig per tu, Plou, La Vall del Riu Vermell,
i Aquesta nit en versió dub, també.
Carles Belda, eh? Quedem-nos amb aquest nom, després en parlarem al final.
El Belda i el conjunt Badabado, que al final donarem més detalls d'aquesta actuació d'aquesta setmana aquí.
Però ara parlem de coses pròpies del Centre de Normalització Lingüística.
I informacions diverses, n'anomenes tu, d'aquesta introducció, no?
Sí.
Pingoletes informatives.
Exacte. Després de la marató de la setmana passada, de la versió King Size,
de no un quart, sinó sis quarts de català que vam fer en una sola edició,
avui entrem ja en el format normal de la temporada,
que ja en tenim prou, eh?
Sí. Fa dues setmanes vam presentar com aniria la temporada,
la setmana passada vam fer el King Size,
i aquesta setmana ja hi ha un programa normal.
I començant fent una crida, va.
Fem una crida pel tema del volum i treu per la llengua.
L'altre dia que entrevistàvem, entre altres,
vam parlar amb el Bernat Joan, que és el secretari de política lingüística,
i president del Consorci per la Númeria de la Lengua,
el teu jefe.
El meu ultracap.
Doncs vam parlar, entre altres coses, del voluntariat.
Doncs bé, el voluntariat per la llengua,
ara que hem començat el curs,
doncs sempre aquest últim trimestre de l'any,
quan comencem els cursos, que ara és el curs 2010-2011,
arrenquem una nova temporada de voluntariat,
el nostre tècnic de voluntariat passa per les classes
a explicar en què consisteix, hi ha gent que s'apunta,
i què ens ha passat?
Doncs que ara tenim molta gent apuntada com a aprenent,
però ens fan falta voluntaris.
I què han de fer els voluntaris exactament?
Molt senzill, el voluntari és el que és català no parlant,
o bastant, te n'acordes que també vam entrevistar
un parell de voluntaris, també l'altre dia.
Teníem el delegat del govern
i teníem l'Àngel, el conductor d'autobusos,
que a més a més ell li va explicar que ell de petit no parlava català,
que l'ha après aquí, va vindre de petit,
i des de petit va aprendre català,
i si no t'ho diu ell, no te n'adones.
Doncs bé, ell fa de voluntari, no fa de voluntari,
doncs bé, el voluntari és el que sap parlar català amb quotidianitat
i és el que ajuda l'aprenent a parlar,
a trencar la barrera psicològica aquesta,
que jo no m'atrevo a parlar en català perquè no domino l'èxit.
Doncs bé, és la persona que en una hora a la setmana es troben,
van a fer visites pels museus,
o van a compres, o van a cafès, o de copes, el que sigui.
Una hora a la setmana és socialitzar-se en català, anar xerrant.
Sí, clar, i llavors el ser tan a prop al tu a tu,
doncs això ho facilita.
Bé, doncs el que ara voldríem,
fem una crida perquè se'ns apunti gent a fer de voluntari,
que d'aprenents en tenim molts
i no tenim prou voluntaris per emparellar-los.
L'emparellament...
Com va l'emparellament?
L'emparellament va bé.
No, no, però qui tria i com manegar tot això?
Ah, bé, a veure, això és molt senzill.
A la gent que li interessa,
i també sí, a veure,
si algú es vol apuntar com a aprenent també pot, eh?
No hi ha límit, no tenim límit.
El que passa és que ara tenim més d'aprenents que de voluntaris
i demanem més voluntaris.
Hi ha una web molt senzilla,
la 3b12.bxl.cat,
i aquí hi ha la informació, l'explicació
i el formulari per apuntar-s'hi.
És un formulari que l'omples allà a la pantalla,
que et pregunten, doncs,
les típiques coses que t'han de preguntar molt bé.
Sí, nom, adreça, telèfon, si tens correu,
i una sèrie de cosetes de l'estil de
en quin horari t'aniria bé reunir-te,
quins gustos i preferències culturals i del que sigui tens,
perquè s'intenta buscar que les parelles vagin bé,
que tinguin certes afinitats,
primerament d'horari com, segonament,
de gustos o d'interessos.
Requisits únics a una hora,
estaríem parlant d'una hora a la setmana.
I després necessiteu acreditar algun nivell de català?
No, no, no, i ara què va, què va?
Has de passar cap examen, eh?
No, no, el que fem és que per als aprenents,
agafem aprenents a partir que estan agafent
ja un nivell bàsic 3, un nivell elemental,
que una persona que acaba d'arribar i no entén l'idioma
no li serveix això.
Això serveix per a gent que està començant,
que ja comença a parlar, que ja ha fet algun curs
i que ja comença a saber una mica,
però que, evidentment, encara està molt insegura,
li falta l'èxit, li falta fluidesa,
i aquí és el moment que entrar en contacte
amb un voluntari que t'ajudi i t'ensenyi,
així, a poc a poc, durant deu setmanes o una a la setmana,
va molt bé i fan un avanç bastant quantitatiu i qualitatiu,
aquestes persones que fan això.
És durant deu setmanes el que dura el curs a senyor?
Sí, no, no, són deu setmanes seguides,
això ve a ser dos mesos i mig.
Molta gent, moltes parelles,
després, un cop han fet les 10 hores,
sí, sí, han tingut bon feeling i bona amistat,
i fan amistat i continuen,
i hi ha que porten dos o tres anys amb la mateixa parella,
i ja es coneixen les famílies,
i aquestes coses que fan pinya i fan caliu,
mira, fan pinya, això té a veure amb els castells,
també en parlarem al final.
Tot va lligat.
Vistes, aquí tot lliga, tot lliga.
Bé, i la presentació de voluntaris,
la presentació per elles la volem fer el 3 de novembre,
per tant, fins al dia,
fins a finals d'aquest mes d'autura,
aquesta segona quinzena que ens queda,
aquests últims dies,
doncs encara estem oberts a rebre inscripcions,
que es poden fer aquí a la pàgina web.
www.bxl,
que és voluntaris per la llengua,
bxl.cat.
Això és una mica llenguatge SMS,
B, voluntari, X, per L, llengua.
Això és llenguatge SMS,
ja en vam parlar un dia,
hi ha un diccionari de com s'escriu això en català i d'això,
però bé, aquest és un tema.
Queda aquí...
Queda fet a la crida.
Necessitem voluntaris, seria el resum.
Cinc.
Cinc.
Cinc, no.
Cinc, que és el cicle de pel·lícules de cinema,
cinc ve de cinema infantil en català,
i és el típic cicle de pel·lícules,
ja dic típic perquè ja fa 4 o 5 anys que es fa,
i la gent ja ho coneix bastant,
continua quedant col·lapsat cada dissabte al cinema.
Ara es diu,
anava a dir al cinema,
ara es diu Ocine,
les Gavarres.
I l'Ocine...
Expliquem-ho bé per la gent que vagi despistada,
pel·lícules infantils projectades en català,
els dissabtes a primera sessió només, no?
Sí.
O n'ex dia.
No, no, això depèn del lloc.
En general, o són en dissabte o són en diumenge,
generalment són a primera hora de la tarda,
que és una hora apta per al públic infantil,
i el cicle solen ser 5 o 6 pel·lícules,
que es fan a un preu raonable i reduït.
Si el que ens escolta sap quant val una entrada avui al cine,
jo li diré que les entrades d'aquest cicle són a 3 euros i mig,
en algun lloc a 4,
i en algun lloc a 3 només, eh?
Entre 3 i 4 euros les entrades.
Clar, això, si has de votar 4 o 5 crios al cine a veure la pel·lícula,
que ja sol passar que per veure aquestes pel·lícules vas amb colla de canalla,
doncs em sud per un pico,
si valgués més, eh?
Però aquest preu és raonable.
Bé, això ja ha començat, va començar la setmana passada,
però com que teníem aquell programa tan nencs de parlar d'altres coses,
d'això no en vam poder parlar, no passa res.
La setmana passada vam fer una pel·lícula que es deia
Com ensinistrar un drac,
que s'ha fet aquest estiu a les pandèries.
Hem de dir, recordar que les pel·lícules
que s'acostumen a presentar en aquests cicles
són pel·lícules, totes elles, molt, molt recents.
La majoria de les que hi ha en el cicle actual
s'han pogut veure durant aquest any 2010 al cine en programació normal.
I que també s'han passat ja aquí a les Gavarres,
ja s'han passat en català també, eh?
Sí, sí, generalment perquè tenim la sort que aquí a les Gavarres
les pel·lícules d'aquest estil l'acostumen a fer.
Si hi ha edició o versió en català, les acostumen a projectar.
Però bueno, si us la vau perdre, doncs mireu,
què toca aquest dissabte?
Aquest dissabte tenim a Tarragona i a Vilaseca.
El mateix dia i a la mateixa hora a Vilaseca
també tenen el cine d'aquests.
Es diu Ocine Vilaseca.
Clar, sóc convenents.
El de Tarragona no es diu Ocine Tarragona,
es diu Les Gavarres.
Mira.
Doncs bé, tant a Tarragona com a Vilaseca
ho fan a un quart de cinc
i el preu és de 3,20 euros.
Aquest dissabte tenim
Artur i la venjança de Maldesart,
que és aquella pel·lícula del Jean-Luc Besson
que ve a ser la segona part d'Artur i els minimois.
Amb el mateix personatge, estètica,
diguem-ne el segon capítol de la possible nissaga Artur.
Què ens espera? Ja ho anirem anunciant?
Cada setmana ho anunciem.
No, perquè també aquest mateix cicle
no només es fa a Tarragona i a Vilaseca
sinó també es fa al Vendrell.
Jo dic als llocs de...
Amb les mateixes pel·lis, veig.
Més o menys, sí, però hi ha llocs que no.
Ara ho anirem dient.
El Vendrell també es fa el dissabte,
un quart de cinc, també val tres euros i mig
i també, oh, curiós, és o cine al Vendrell.
I aquest dissabte fan també la mateixa pel·lícula.
Per tant, dissabte, Vendrell, Vilaseca i Tarragona,
Artur i la venjança de Maldesart.
Però a Montblanc ja no és així.
A Montblanc el cicle el fan el diumenge,
al cinema Casal el fan a les cinc de la tarda
i val quatre euros.
I la pel·lícula que fan aquest diumenge a Montblanc
és Viatge màgic a Àfrica,
que d'aquí jo, la veritat és que aquesta sí que no en sé res.
Sí, sí, sí, la primera pel·lícula europea en 3D
és una producció catalana, és del Jordi,
em sembla que és el Jordi Llompar,
no em voldria equivocar,
i és una pel·lícula que barreja animació
i 3D, però amb imatges reals.
És una altra manera de veure Àfrica
a través dels ulls d'una nena que hi viatja.
Ah, mira, doncs veus aquí.
Ara aquí, ara va.
Ara me podries dir, toma, Cardanya,
ara me l'has fotut tu, eh?
Una vegada que et puc dir alguna cosa...
Jo estava fora de joc, eh?
Doraemon, alto.
Hi ha un altre lloc, que és a la Conca de Badverà,
que també pertany al nostre centre,
Santa Coloma de Caràlia, Bimbudí,
també fan aquest cicle,
però en guany comença més tard,
començarà al novembre.
Començarà amb una pel·lícula de Doraemon,
no diguem quina,
i quan s'acosti la data, doncs ja les direm.
De moment, la Conca de Badverà fins al novembre no comença,
ja ho explicarem quan comenci.
Si busqueu, jo suposo, per la xarxa 5,
aquest cinema infantil en català,
doncs la trobareu a dates, llocs, horaris i pel·lícules.
Sí, sí, al web de la Generalitat,
el típic 3B dels punts en cat.cat,
llavors poses cinema en català,
i et vas a la pàgina de cinema,
i hi ha la icona del cicle 5,
amb la caràtula, el cartellet de la temporada,
amb els elefantecs i tot això.
Es poden baixar en PDF tots els programes
de tots els llocs de Catalunya on es fa,
i ja està, i allà ho teniu tot.
Més enllà d'això,
em vols parlar també d'una gincama lingüística?
Sí.
I això és una cosa de bastant d'interès,
i quan digui els premis encara interessarà més.
Això és la segona gincama de les llengües.
Organitza, s'organitza des del centre
de normalització lingüística de Santa Coloma de Gramenet,
i ho organitzen amb l'Ajuntament.
Però és una cosa que funciona per internet
i, per tant, està oberta a qualsevol persona
que tingui accés a internet.
No cal anar a Santa Coloma, eh?
No, i si estàs a Quinsassa,
o a Moçambic o a Singapur,
si tens internet també hi pots participar.
Només es demana,
no hi es demana,
es recomana només participar-hi a partir dels 14 anys.
I en què consisteix una gincama per la llengua?
És una cosa que, de tan simple, diràs,
i com no se li havia acudit a ningú abans?
Doncs és bastant senzilla, la cosa.
Mira, cada dimarts i cada divendres,
atenció, això començarà el dia 26 d'octubre
i s'acabarà el 30 de novembre.
26 d'octubre, 30 de novembre.
Per tant, la setmana que ve.
Però qualsevol persona s'hi pot afegir
en qualsevol moment del concurs.
i ja hi ha estudiada la manera de compensar
si has començat més tard, aquestes coses.
Llavors, cada dimarts i cada divendres
apareixen tres preguntes
amb quatre opcions de desposta cadascuna
al web de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet,
que és molt senzilla, l'adreça és
www.gramenet.cat
O també al Centre de Normalització Lingüística
de Santa Coloma es diu l'Eure,
llavors l'adreça és la del Consorci,
www.cpnl.cat barra Eure,
que és el centre corresponent de Santa Coloma.
Llavors, tu marques
el primer dia que t'hi apuntes
has d'omplir un formulari en línia,
t'hi inscrius i ja pots participar.
I tu marques les tres opcions de desposta.
La primera desposta val 15 punts,
la segona 10 i la tercera 5.
Són preguntes lingüístiques.
Sí, preguntes lingüístiques
i de dificultat progressiva i considerable.
I cada dia hi ha tres preguntes?
Cada dimarts i cada divendres.
Dimarts i divendres, val.
Que si ens afegim una setmana més tard
hem de recuperar les que tenim pendents.
No n'estic segur.
No, perquè pots contestar...
Per exemple, les preguntes de dimarts
les pots contestar des de dimarts
fins a que surtin les del divendres.
Les del divendres pots contestar
des del divendres fins al dimarts següent
que surtin les noves.
Vostè és que una vegada a la setmana
ens hauríem de connectar.
Dues.
i...
Sí, tens raó, tens raó, tens raó.
Entre dimarts i divendres,
i entre divendres no trobarà viatres a dimarts.
Clar.
Doncs llavors, això dura tot aquest temps
i al final guanya el qui més punts tingui.
Per tant, qui més preguntes de 15 punts
hagi encertat
i si hi ha casos d'empat
doncs ja ha establert un sistema de desempat
de manera que al final hi hagi un guanyador i tal.
Els premis, diré només els 5 o 6 primers.
el primer premis és un iPod.
Ah.
iPod.
No l'hi pot.
iPod.
No l'hi pot.
Que no és l'i pot, no.
No l'hi pot.
És la tableta.
És la tableta que en diuen.
La tablet PC que en diuen.
O sigui, aquells ordinadors plans com una pantalleta.
Saps aquell joc que hi havia de petits
que era com una pantalla amb unes...
És clar, no.
Allò que feien unes rodetes
i feies dibuixos i aquelles coses.
Aquella cosa.
Allò.
Doncs allò, però ara en versió digital, total, brutal.
Allò que té connexió internet,
que és tàctil, que si no sé què...
Que dius, tu deixes totes les ditades a la pantalla.
Sí, això sí.
També és convenient no utilitzar l'iPad
mentre menges coses greixoses.
El segon...
Això és el primer premi.
Aquestes coses valen entre 500 i 1.000 euros.
El segon premi és una bicicleta plegable.
El tercer premi és una Xbox 360.
Llàstima que no existessin jocs per Xbox 360 en català.
No n'hi ha?
No.
Ni per a PlayStation.
Ja t'has informat, tu, eh?
Ni per a PlayStation.
Ni per a Wii.
Mira, això acabarà...
No.
Això ha d'arribar a Prontri.
Ha d'arribar.
No ho sé.
Hauríem de fer grups de Facebook
i plataformes reivindicatives.
Igual que a base de donar la tabarra
s'ha aconseguit que fins i tot
Apple comenci a traduir coses al català,
haurem de fer això.
El quart premi és una Nintendo.
Mira, tampoc hi ha jocs en català,
però la Nintendo Wii...
La Wii...
El 5 és un lector de llibres electrònics
que ja no és tan guai ni tan pijo
com el iPad,
però també és un lector de llibres electrònics.
El 6 és una càmera digital.
El 7, un joc d'aeromodelisme.
El 8, un iPod Shuffle.
Shuffle, és a dir, un catxarret d'aquests...
El que en diu la canània,
diuen un MP3.
Ah, l'MP3 de tota la vida.
L'MP3.
No ho veu?
Un carnet del Club 3C de Cultura
i així llavors ja anem baixant.
I els darrers prèmits que rebem fins a prèmits.
Són còmics, són còmics i discos.
Els últims premis,
samarretes de Catalunya
i DVDs i això.
Però em sembla que els 7 o 8 primers premis
són importants
i considereu-los el suficient
com perquè ens hi posem a jugar,
encara que no hi hagi jocs d'Xbox en català.
És igual,
si et regalen un Xbox 360,
no te'l mires gaire,
li diguem,
jugues en rus, si convé.
Apunteu,
el dia 28 d'octubre,
això comença,
fins a 30 de novembre,
em sembla que m'has dit,
gramenet.cat,
gramenet.cat,
la gincama de les llengües.
Del 26 d'octubre al 30 de novembre.
26 d'octubre.
Que deu ser dilluns o dimarts,
dimarts que veia, dimarts que veia.
Dimarts i divendres.
Escolta, ho podríem fer, eh?
Dimecres podríem fer-ho, no?
En directe.
Podríem concursar com a equip d'un quart de català.
Estaria xulo.
Ah, vinga, va.
Sí o què?
Vinga, va.
Va, ens ho apuntem, va.
Ho farem.
Vinga, va.
Perquè tenim-te tu
i si agarrem les preguntes,
quedarem fatal.
És el que té jugar amb segons quines coses, eh?
Quan se suposa que ets especialista
i si poses la gamba, llavors ja quedes fatal.
A més, no podem dir les respostes per antena.
No, perquè seguia tirant-nos pedres al terrat.
I després amb l'iPad què fem?
Ens el partim?
Ens el sortirem.
Tu et quedes l'iPad i jo guanyaré la Xbox i ja està.
Lluís, posa una mica d'ordre.
El Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
ha canviat de seu.
Ara ens trobaràs el segon pis
de l'antiga Facultat de Lletres
a la plaça Imperial Tàrraco.
El nostre horari és de dilluns a divendres
de dos quarts de deu a dos quarts de dues
i també de quatre a sis de la tarda.
Recorda, ara,
el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
a l'antiga Facultat de Lletres
a la plaça Imperial Tàrraco.
Ho dèiem abans en el sumari.
Avui, dins d'un quart de català,
amb l'Enric Garriga sortim de l'armari,
de l'armari lingüístic.
S'entén?
És el primer capítol d'una secció
que arribarà cada setmana.
Enric, ho tens pensat, això?
Sí, sí.
Cada setmana sortim de l'armari.
Tindrà vuit capítols.
Molt bé.
O set.
Un ja el vam fer a la presentació,
avui ja comencem directament,
entrem en matèria amb el primer capítol
que explica de què va això,
que és aquest concepte de sortida de l'armari lingüístic
i que és el concepte d'estrès lingüístic
i aquest tipus de cosetes.
Ho explico així de seguida.
Deixa'm fer els honors,
que sàpiguen que això no ens ho inventem,
no ens ho treiem de la mànega,
sinó que ja hi ha un parell de persones
que ho han pensat i ho han expressat en un llibre
que es diu així,
Sortir de l'armari lingüístic,
de Ferran,
una guia de conducta per viure en català.
El signen Ferran Asuai i Gemma Sanginés.
I nosaltres en fem un resum.
Exacte.
El subtítol és bastant clarificador.
Una guia de conducta per viure en català.
És allò que...
Què fem molts català no parlants?
En general i sovint
quan ens trobem en una situació
que no ens entenen o d'això,
o quan pensem que no ens entenen,
sense que ens ho demanin,
ja ens posem a parlar en castellà.
Es perd la por.
Se'n diu girar el castellà
i això se'n diu la defecció lingüística.
Defecció lingüística es diu?
Sí, vull dir, jo parlo un idioma,
però com que veig que el que està davant
probablement no m'entendrà,
això ja ni que abans que t'ho diguin,
només ja perquè et sembla
que perquè el color de pell no deu ser d'aquí,
no m'entendrà,
ja automàticament jo...
canvio el castellà.
I això per a molta gent no és cap problema
ni suplendegen,
però també hi ha gent
per a la qual això és un problema.
És un problema per a si mateix,
m'estic traient a mi mateix,
jo parlo en català i per què ara
m'ho poso a parlar en castellà
si tampoc m'està amenaçant ningú.
Però són conductes apreses
i això és el que...
Aquesta situació et genera un estrès lingüístic.
I al contrari,
els qui en lloc de fer això
fan el propòsit de
no, no, jo me mantinc
i jo parlo sempre en català.
Això també representa un esforç i un desgast
perquè implica sovint
trobar-se en situacions incòmodes,
en situacions de tensió
amb interlocutors
per molts motius.
Hi ha anècdotes
de conflictes lingüístics d'aquest estil.
N'hem explicat moltes aquí
a un quart de català
que si en una botiga,
que si en una empresa,
que si en un servei
que demanes aquest tipus de conflictes.
i també en el cas dels qui fan
diguem el cor fora
i es mantenen en català,
això també genera
un esforç extra,
una fatiga,
una tensió
i tot això
es resumeix en
costos personals,
psicològics, emocionals
que et donen aquest estrès
per motius lingüístics.
Un estrès psicològic
que tu estàs,
sigui per una banda
perquè t'has rendit
i no has defensat la teva posició
i per tant te sents vulnerat,
te sents malament
perquè ha fluixat
o al revés
perquè te sents i dius
ostres, és que a part mental i demà
he d'estar sempre
en peu de guerra,
he d'estar sempre en lluita.
Sigui com sigui,
adoptis quina
adoptis de les dues postures,
això et desgasta,
et cansa
i et fatiga.
Doncs bé,
aquest llibre
ens dona,
primer,
ens explica aquests conceptes
perquè els entenguem,
ens dona pistes,
ens explica
sis casos
que són els que anirem explicant
cada setmana,
n'explicarem
perquè això li passa,
et passa a tu
que ets català no parlant
o em passa a mi que sóc català no parlant
però també li passa
a aquella persona
que ve al centre
de normalització lingüística
que acaba d'arribar al país
i se n'entena
que tenim un idioma
i diu
ah, doncs jo l'aprenc
i l'utilitza
però es troba que
com que resulta
que potser és negre
de pell
ningú se li dirigeix en català
i ell intenta parlar en català
i la gent li continua
parlant en català
i a lo millor
el que no sap
és castellà.
Això també passa.
O,
doncs,
diferents casos,
ara he posat els dos casos
més extrems
doncs entre mig
i aquí el llibre
presenta sis casos
i en cada un explica
les circumstàncies
quins problemes
li genera la situació
i li fa una recepta
una recepta
com que els autors
són psicòlegs
tots dos
són psicòlegs
els autors
i s'han especialitzat
en la psicologia
de la llengua
i aquest tipus de situacions
i per tant
amb el Ferran Suai
ens ha fet cursos
al Consorci
ha col·laborat
amb els tallers per la llengua
i tot això
i bé
doncs ara finalment
el juny passat
presentava aquest llibre
que ve a ser un compèndi
de la seva experiència
en tot això
bé, tot això
ho anirem explicant
i al final del llibre
hi haurà
l'últim capítol
que també el farem nosaltres
serà resum
i receptes
per a tot aquest tipus
de qüestions
i situacions
com ens
com em planteja
bé
ja tenim clar
què és això
de l'estrès lingüístic
que ens dona
i el concepte
de sortir del mari
és aquest
és el mateix concepte
de sortir del mari
que s'utilitza
en el món
de la vida sexual
de les persones
doncs aquí
els qui
ocultem la llengua
els qui l'ocultem
la llengua
doncs aquí ens diu
no cal que l'ocultis
no cal que ocultis
la teva llengua
viu-la amb normalitat
com qualsevol altra llengua
qualsevol altra parlant
i és aquest el concepte
de sortir del mari
que no ens hem de vergonyir
ni limitar
ni estressar
ni fent-nos mala sang
pel fet de parlar
amb la nostra llengua
en qualsevol circumstància
si estem
total
estem a casa nostra
en el nostre país
on la llengua
és la llengua aquesta
que parlem ara
és la pròpia
per tant això no hauria de ser motiu d'estrès
bé
doncs aquest tipus de situació
és la que ens dona pistes i consells
i
per això no ens estressi
hi ha una sèrie de recomanacions
que es poden fer
i que el llibre
ens explica
des de la seva condició
de psicòlegs
llavors
ens fa cinc cèntims
de concepte
primer capítol
parla de cinc cèntims
de psicologia
aplicada
això perquè ho entenguem
primer explica
què ens estressa
i per què ens estressa
i això també passa
amb la llengua
les situacions
que provoquen estrès
sempre tenen en comú
la incertesa
la falta de control
de la situació
i la percepció
d'amenaça
de la situació
això és el que ens passa
a nosaltres
els que arren o parlant sovint
quan
i el qualsevol parlant
d'una llengua minoritzada
com és la nostra
que no vol dir minoritària
però minoritzada
vol dir que els altres
fan que sigui
li treuen importància
i tot això
bé
tu saps que quan
tu
com a parlant
que t'adreces
a una persona desconeguda
hi ha probabilitats
que no t'entengui
tens ja el factor
d'incertesa
que ja provoca neguit
i per tant
principi d'estrès
hi ha el segon factor
que saps també
que si aquesta persona
no entén el català
també és molt probable
que tampoc li importi
ni per això
et demani disculpes
encara que estiguem
a Tarragona
i tercera
que
si finalment
amb aquesta persona
no aconsegueix
entendre't
en el teu idioma
en l'idioma propi d'aquí
probablement
el que aconseguirem
serà que aquella persona
et critiqui a tu
aquella persona
no acostuma
a sentir-se malament
i ets tu el que te sents malament
perquè
parlant en el teu idioma
a casa teva
no has aconseguit
entendre't amb una persona
i a més a més
aquella persona
et considerarà mal educada
per tant
aquí tenim tots els factors
ja
perquè tu tinguis
aquest estrès lingüístic
i acabis amagant-te
a l'admari
i canviant el castellà
llavors
aquí
ens explica
com podem afrontar
aquesta situació
hi ha dues maneres
hi ha dos
hi ha dos tipus
d'estratègies
a aplicar
una
centrar-se
en el problema
buscar solucions
al problema
el problema és que
a casa
no puguis parlar
amb el teu idioma
i
segona
estratègies
i solucions
per a
l'estrès emocional
o la situació
d'incomoditat
que et dona
a tu
com a persona
les teves emocions
la solució
per a la primera situació
que és
el problema en si
el problema en si
diu
home
la solució
d'aquest problema
seria
si això fos un estat
amb tots els exiuts
la llengua seria oficial
i aquests problemes
no els tindríem
però clar
aquest és un marc
de solució
que de moment
no tenim
i per tant
anem a buscar
l'altre marc
que és
com puc fer
que això a mi
no m'afecti
que no em doni
males
que no em generi
mala sang
i que jo acabi
el dia
d'aquesta manera
amb aquest estrès
lingüístic
per haver-se d'estar
tot el dia
lluitant
per poder
parlar
amb la meva llengua
i bé
llavors
en aquest
en aquest punt
hi ha tres maneres
d'afrontar la situació
que és la passiva
negació
de la sensació aquesta
i repressió
dels sentiments
però això
clar
la llarga
t'agafa
un mal rotllo
em passo el dia
reprimint-me
i en reprimint
per altres coses
només cal reprimir-se
per la llengua
després hi ha
la situació
la contària
reacció
l'actuació reactiva
emprenyar-te
discutir
posar-te de mal humor
i això també
acabes el dia
estressat i fatigat
d'estar tot el dia
i pagant-ho
la gent que no en té la culpa
tot el dia emprenyat
i després hi ha
la cosa
intermèdia
que seria
la situació
l'enfrontament
de la situació
d'una forma
proactiva
que és
preveient la situació
tenint recursos
per afrontar-la
sense que això
et generi
mal rotllo
per entendre'ns
i per tant
si tu actues
anticipadament
i tens els recursos
que et permeten
jugar amb això
sense que et cansi
sense que t'estressi
tens la solució
ja bastant a prop
i a partir d'aquí
els pròxims capítols
anirem veient
com aplicar
aquestes receptes
en cada un dels sis casos
en definitiva
el que recomana el llibre
però és
sempre mantenir-se
en català
en cap cas
canviar de llengua
perquè clar
no sé si
jo no sé si diria
que
jo no diria
que el llibre
recomani això
el llibre parteix
de la idea
que qui ens interessa
aquesta qüestió
som els qui parlem
en català
no passa res
que tu pots parlar
el idioma que vulguis
i no té cap problema
si tu ets poliglota
pots parlar
quan vulguis
el que vulguis
el que vulguis
el que aquí
et dona solucions
i estratègies
per a que
facis el que facis
lingüísticament
no sigui motiu
això de mal rotllo
per a un mateix
és aquesta la cosa
que te sentis bé
amb tu mateixa
parlant
com parlis
i si la teva llengua
és una llengua minoritària
no minoritzada
com és la nostra
que pel fet de parlar
amb la teva llengua
a casa teva
no et generi
aquest tipus d'estrès
ni de fatiga
ni d'aquesta mala
qualitat de vida
d'aquest català
emprenyat
tot el dia
defensant la llengua
tot el dia
és d'estar en peu de guerra
doncs això
que això no sigui
motiu de mal rotllo
un lliure interessantíssim
que anirem descobrint
capítol a capítol
avui se'ns ha allargat
una miqueta més
perquè era el primer
havíem de fer la introducció
sortim de l'armari lingüístic
cada setmana
dins d'un quart de català
ara et faré córrer Enrique
serà ràpid
sí
ràpidament
novetats editorials
informàtiques
doncs molt senzill
com que el 22 de setembre
mentre aquí estàvem
de cerca a Vila
de Vicília
de Santa Tegla
el Parlament de Barcelona
aprovaven la llei de l'Occità
ara mateix
ha sortit ja aquests dies
dos nous opuscles
sobre
divulgatius sobre l'Occità
un que es diu
Aran
entre Catalunya i Occitània
en què
amb 24 pàgines
en un format de PDF
que es pot descarregar
des de la web
de la Generalitat
si posem el títol
a la web de la Generalitat
el trobarem de seguida
en forma PDF
parla de les relacions
de català
l'Occità i l'Aranès
sobre els bingles de Catalunya
a la Vall d'Aran i l'Occitània
i hi ha diversos articles
també que parlen
sobre el procés
d'estandardització
de l'Occità
és a dir
fer una llengua estalda
jo et convidaria
a parlar-ne un dia
d'aquesta nova llei
ah
sí
de fet
l'altre dia
m'han parlat una mica
també
amb el Bernat Joan
li vam preguntar
si això afecta
els ajuntaments
una mica teta
però voldríem saber
en què consisteix
i una altra cosa
és un vocabulari bàsic
català-oxità-oxità-oxità-català
que també està molt complet
de 56 pàgines
i ja està
és un vocabulari
tens l'equivalent
de tot això
doncs tanquem la secció
un quart de català
sí?
amb música?
sí
no és que veu res?
no, explicar els concerts
i la música
vinga, la música
que va lligada
amb una actuació
d'aquest cap de setmana
de l'agenda
sí, dèiem que el Bel d'Ai
el conjunt va de Badoc
actua en aquest cap de setmana
aquí
concretament dissabte
a dos quarts de dotze de l'aït
juntament amb vergüenza ajena
dins la festa
de la Diada de l'Espiridió
el tinc l'ado número 1
i com que les paraules
se les endú el vent
doncs aquest programa d'avui
també l'acabem
amb el vent
del Raimon
però en versió Badoc
molt xulo
Enric Garriga
moltes gràcies
perdona per aquest sprint final
que hem hagut de fer
dimecres més
i tots
tots blens de nit
buscant la llum
buscant la pau
buscant la peu
el vent del món
dos
un
dos
tres
la vida
ens dona penes
jo n'aixer
és un gran por
la vida
pot ser ixe
por
però no s'altràs
el vent
la cara
el vent
el cor
el vent
les mans
el vent
els ulls
el vent
el vent
del món
el vent
els ulls