Som ja en el temps de la tertúlia.
En aquest matí de dimecres, 14 de juliol,
avui tornem a recordar que ens trobem
en l'última setmana de les tertúlies de la temporada.
Farem vacances, farem un parèntesi de tertúlies
a partir de la setmana vinent i ens dedicarem a altres coses.
Ens dedicarem a viatjar cada dia a aquesta hora.
Farem un viatge a través de la ràdio
i amb la companya de diferents convidats.
Aquesta és l'última setmana de tertúlies
i avui tenim una tertúlia política
amb quatre regidors de l'Ajuntament,
José Cosano, del Partit dels Socialistes,
responsable de l'àrea d'esports, bon dia.
Rosa Rossell, d'Esquerra Republicana
i responsable de l'àrea del Patrimoni, molt bon dia.
I també tenim Jordi Roca, del Partit Popular, bon dia.
Hola, bon dia.
I Albert Vallbè, de Convergència i Unió, bon dia.
Quatre veus, quatre convidats per parlar de diferents qüestions.
Ara de seguida entrarem a alguns temes d'actualitat
estrictament local, però permeti'm encara primer una referència.
La veritat és que els últims dies hem parlat molt
del debat de política a nivell general de Catalunya.
arran del tema de l'Estatut, de la sentència,
que es va conèixer en detall divendres,
després de la manifestació de dissabte.
Ahir encara parlàvem en aquesta tertúlia
la manifestació de dissabte a Barcelona
contra la retallada de l'Estatut,
en un cap de setmana més molt simbòlica.
Ahir ho dèiem, també la tertúlia,
un cap de setmana ple de símbols,
amb la manifestació de més d'un milió de persones a Barcelona
i amb la presència de milers de banderes de senyeres
i de banderes independentistes,
i l'endemà amb la celebració també de milers de persones
del triomf de la selecció espanyola de futbol
i la presència també de moltes banderes espanyoles.
Per cert, un tema de debat del de les banderes
que aquests dies podem veure als balcons de la ciutat.
En fi, de tot això, sobretot del tema de l'Estatut,
que és un tema més polític i de les conseqüències,
del que han de fer els partits polítics,
encara que no siguin una responsabilitat seva
perquè els dediquen a l'àmbit municipal.
Què creuen que s'ha de fer?
Albert, per exemple, com ho veieu, des de Convergència i Unió?
Què creu que ha de passar,
que s'ha de fer després de la manifestació de dissabte?
Mira, el primer que tenien que fer
seria posar en suspens el senyor alcalde de Barcelona
perquè l'organització de la Maní va ser molt deficient, no?
Molt deficient en el sentit que la manifestació
no es va poder desenvolupar d'una manera correcta
perquè el passeig de Gràcia,
que era per on havia d'iniciar la manifestació,
estava ocupada per bona gent,
que en comptes d'agafar la policia municipal
i posar les valles d'aquests antiabalots
i d'alguna manera deixar lliure la sortida de la manifestació,
doncs no fer-ho així.
L'alcalde Reu va tindre la bona disposició
va tindre la bona disposició
d'oferir com a alcalde de Barcelona
la seva ciutat a tots els catalans
per anar-se a manifestar
i vam anar, però dimoni, home, una mica més...
Els autocars anaven perduts per Barcelona de qualsevol manera.
És a dir, una mica més d'organització.
I hauria sigut una diada encara més interessant.
Senyor Cosano, no s'enfadi.
El cert és que va ser una gran, una gran, una gran diada.
Ja, però i ara què, Albert?
Evidentment, ahí vamos, no?
És a dir, no ens tenim que quedar,
aquest va ser el missatge que tothom que va,
tota veu responsable, va deixar damunt de la taula,
que això no s'acabava amb una manifestació,
sinó que es tenia que aprofundir la qüestió.
Jo estic espitós,
esperant que el senyor Montilla ha dit
i el senyor Zapatero ha dit
que ara, per la via legal,
intentaran posar aigua al vi
i fer menys greu la qüestió
que deriva d'aquest escapçament tan brutal
de l'estatut en temes tan importants
com el tema de la justícia,
el tema de l'ensenyament,
el tema de la llengua
i el tema del reconeixement
que Catalunya és una nació, no?
És a dir, em feia gràcia a mi veure
els locutors de l'arribada
de l'equip espanyol a Madrid
que obviaven la paraula...
És a dir, hi havia un constant missatge subliminal
dient que aquella era la selecció de tota Espanya, etcètera, etcètera.
Jo dic res a dir, res a discutir.
El que passa és que hi ha una sensibilitat
una mica agressiva
amb aquest fet que els catalans el que volem
és formar part d'una nació.
I després si estem dins d'Espanya,
doncs ja està bé, també no passarà res,
però, evidentment,
negar un fet tan essencial com és aquest,
realment el tema és preocupat.
I com tu bé deies, sí,
és a dir, això és el principi.
Això és el principi.
Doncs ara podem continuar.
Rosa, la sensació i el que pot passar
o el que ha de passar ara
després de la manifestació dissabte?
Doncs no ho sé.
Sóc sincera, no ho sé què passarà.
No ho sé què passarà
perquè, a veure,
jo encara com a Esquerra
no se'ns ha passat tota la informació
de quin és el suc de la sentència
i en què afectarà encara més o menys
del que sabem.
I, per tant,
jo ara en aquests moments
no sé què passarà.
I no vull dir
passarà això o passarà allò
perquè no ho sé,
perquè ho desconec totalment.
Què m'agradaria que passés?
Això és una altra cosa.
Però ara, el que passarà,
no ho sé, no ho tinc.
I què t'agradaria que passés?
Evidentment, m'agradaria
que per una vegada a la vida
el govern central respectés Catalunya,
que els locutors
de segons quines emissores de ràdio
i de segons quins periodistes,
de segons quines premses
deixessin d'explicar mentides
en contra de Catalunya
i que, evidentment,
doncs, escolta,
que puguem dir obertament
que som una nació,
que tenim una llengua pròpia,
que tenim una manera de fer pròpies
i que realment, doncs,
jo, com a Esquerra Republicana,
doncs,
pogués avançar un pas més cap a una independència.
Com ha de ser aquesta independència?
Ja en parlarem.
José,
i tu què creus que hauria de passar a partir d'ara?
Jo coincideixo bastant, bastant,
en el que estan parlant aquí
els companys de Tertúlia,
encara que el que comentava l'Albert
abans del tema del descontrol
d'una manifestació
que plega més d'un milió de persones
és pràcticament inevitable,
sigui qui sigui l'alcalde,
encara que l'alcalde sigui el mateix,
no sé,
Jesucrist,
no?
Lucifer.
O Lucifer,
Lucifer també.
Qualsevol d'aquestos seria inevitable.
Home, suposo que posar un milió
darrere d'una pancarta
deu ser difícil.
És complicat,
perquè la gent s'apropa
de qualsevol zona
i al final què passa?
Doncs que es queden allà
perquè veuen que venen molta llengu
i diuen,
ara els ficarem al darrere,
doncs ens posem aquí.
I això va estrangular la manifestació,
que és una cosa bastant normal.
què és el que deuria passar?
En principi,
el que hauríem de tenir en compte
nosaltres mateixos,
nosaltres quatre que som aquí,
és que tenim una ordre constitucional
aquí en aquest país,
en aquesta zona,
en aquest estat
que ens han donat com una base
per viure de manera cívica.
Tenim una ordre constitucional.
I quan parlem del problema
que tenim amb el tema de l'Estatut,
parlem del govern central.
I aquí tenim,
en aquest ordre constitucional,
tenim una sèrie de poders
individualitzats.
I el que ha donat la sentència
no ha sigut del govern central.
ha sigut el poder judicial,
a través de la seva,
d'un dels òrgans més importants
que té el poder judicial,
l'òrgan constitucional,
en aquest cas.
Jo crec que,
i estic absolutament d'acord,
en què s'ha de respectar,
lògicament,
s'ha de respectar
el punt de vista,
o sigui,
la idea,
la necessitat d'un poble,
no?
que fa una gran assemblea
en la qual l'acorda
una millora d'una carta magna
i després fa un referèndum
i es refrenda,
diguem-ne,
dintre d'aquest referèndum.
No ho entenc quatre anys
per poder donar una sentència.
Per donar una sentència quatre anys
per part d'aquesta gent,
no ho entenc.
Per què quatre anys?
Això no ho entenc ningú.
Per què quatre anys?
Han mirat pros i contres,
no han mirat
des d'un punt de vista legal
l'aplicació de la sentència,
sinó que han mirat
les possibilitats polítiques
que pugui tenir
i ells no han de mirar
les possibilitats polítiques,
han de mirar
la possibilitat legal.
Han posat en perill
la ubicació de Catalunya
dintre de l'estat espanyol
quan Catalunya ha d'estar
sempre dintre de l'estat espanyol
d'una forma o d'una altra,
des del meu punt de vista.
Lògicament,
Rosa tindrà un altre punt de vista,
però el meu
ha d'estar sempre dintre
de l'estat espanyol.
Per tant,
i el que s'ha de fer és
des d'un punt de coherent
reconduir aquesta situació
si és possible.
Jo crec que és possible
i es pot reconduir
aquesta situació,
però s'ha de reconduir
aquesta situació
intentant que ningú sigui
el vencedor,
diguem,
d'aquesta batalla,
sinó que la batalla
l'ha de guanyar Catalunya,
en aquest cas.
Catalunya,
tota sencera,
ha de guanyar aquesta batalla
i tota plegada
intenta lluitar
perquè guanyi aquesta batalla.
A veure, Jordi,
i vosaltres des del Partit Popular
que no vau convocar,
evidentment,
ni vau fer seguiment
de la manifestació,
què creieu que s'ha de fer
a partir d'ara?
Van posar el recurs.
Jo crec que...
Van donar peu.
Jo crec que aquest cap de setmana
és els dos fets
que heu comentat
són dos immutables,
són dos processos acabats,
el Mundial
i la reforma de l'Estatut.
Ara dir que això es canviarà
i que...
Això és mentida.
O sigui,
si algú vol canviar l'Estatut
vigent,
el que ha de fer és
iniciar un altre procés
de reforma de l'Estatut.
Si algú vol,
endavant.
Igual que el Mundial.
El Mundial,
escolta'm,
té un guanyador
i això hauràs d'esperar
quatre anys
perquè hi hagi un altre.
Ja pots dir els àrbitres
i el que sigui.
Hi ha el que hi ha.
L'Estatut,
hi ha el que hi ha.
Tu pots fer dues coses.
Una és
enfadar-te amb el món,
que és legítim,
i una altra és
assumir la realitat.
I la realitat és
que la reforma de l'Estatut
ha acabat,
ha acabat amb tots els processos legals.
Aquí ningú s'ha sortit de la llei,
perquè si no,
suposo que hi hauria
denúncies als tribunals.
No, no,
a la llei vigent...
Una altra cosa
és que no t'agradi la llei.
Però si no t'agrada la llei,
el que has de fer és canviar-la.
Si no t'agrada la Constitució,
perquè creus que Espanya
no és una nació,
el que has de fer
és canviar la Constitució.
Jo crec que els polítics
són els primers
que han d'estar
sota la llei.
La llei té interpretacions.
Això de que no t'agrada
o no t'agradi,
la llei té interpretacions.
Els jutges tenen interpretacions,
perquè no tota la gent
que forma part del Constitucional
ha votat la mateixa cosa,
i tots estaven dintre
d'una situació legal.
Però, senyor Cosano,
és que qui interpreta
la Constitució
és el Tribunal Constitucional,
no és el senyor Zapatero.
Quan ara el senyor Zapatero
diu que igual irà,
això és mentida.
és com quan va dir
aprovaré l'estatut
o que salga
del Parlament de Catalunya.
Això és mentida.
Això és de cara a la galeria,
perquè al final l'estatut...
En el Congrés dels Diputats...
Senyor Cosano,
l'estatut que hi ha...
En el Congrés dels Diputats...
El que passa és que vostè...
Senyor Roca,
aquí hi ha una qüestió.
Els senyors del Partit Popular
no van poder acceptar
la seva derrota a les urnes,
i per tant,
havien de buscar un cap de turc
pel que estava passant.
I el cap de turc va ser Catalunya.
I vostès són els que van portar
l'estatut de Catalunya
al Constitucional.
Va ser la Catalunya
que vostès consideren,
que no és la que considerem nosaltres.
I tenim el dret.
Doncs per tant,
ara què hem de fer nosaltres?
Portar-los a vostè al Constitucional
perquè vostès han fet on dit on...
és que això és una baralla de bojos.
Per l'amor de Déu,
no se'n donen compte.
Reconeguin que som vostès
els que han provocat
tot el que està passant.
No, els que han provocat
que es votés l'estatut
abans de sotmetre-ho
a la Constitucionalitat
ha estat el Partit Socialista
que va treure el recurs previ.
No, no, no.
Ara no vulguin quedar bé
i ara no vulguin quedar bé.
Quan et posen una multa
tens dret a recórrer.
I tenim aquí un advocat
que ens dirà si estic...
No sabia pas jo
que l'estatut de Catalunya
fos una multa,
per l'amor de Déu.
Va, va, siguin sèrius.
Però a veure, Rosa,
jo el que dic és una cosa.
És a dir,
el senyor Cosano
ha fet una explicació
molt clàssica,
res a dir,
del joc constitucional.
A mi em fa l'efecte
que la Constitució espanyola,
les constitucions
no estan fetes
per durar sempre.
La Constitució
ha fet un gran servei al país
perquè ha articulat
d'alguna manera
l'estat autonòmic,
però ara s'està convertint
en un text pervers.
Perquè la vida...
Per vostès.
Per alguna part.
Parla del verbe llibre,
inclús, mira,
parlo un nom propi.
No, no, no,
escolta'm,
admetem que dic...
No, per Catalunya.
Per Catalunya,
és que hem de deixar
de parlar de Catalunya
perquè si no,
a fora també parlem de Catalunya.
Ara em toca a mi.
Jo l'únic que estic dient
és que aquesta Constitució,
que pel moment
en què es va crear
va anar molt bé,
però que l'eix vertebral
d'aquesta Constitució
era la solidaritat,
però també la Constitució
és d'Espanya
com un estat autonòmic.
Cuidado.
Bé,
aquesta Constitució
i un dels elements
d'aquesta Constitució
és la creació
del Tribunal Constitucional
amb el temps que ha passat
s'ha convertit
en una mica obsoleta.
A França
han canviat la Constitució
moltíssimes vegades.
Estats Units
constantment
estan fent modificació.
Aquí hi ha por,
sembla que hi hagi por, no?
Exacte.
Aquí hi ha com una por.
A veure, a veure.
Han passat 30 anys
de democràcia
i encara hi ha por.
La millor demostració
que la Constitució
espanyola mereix
un canvi
és el fet
que el Tribunal Constitucional
que és el que garanteix
el compliment constitucional
s'ha convertit
en obsolet
per la designació
dels magistrats,
per aquesta vergonya
escandalosa.
Jo, per tant,
em sento
escrit
al món de la justícia,
jo tinc un gran respecte
pels tribunals,
un gran respecte
pels tribunals de justícia,
però resulta
que el Tribunal Constitucional
que és la pedra angular
del Poder Judicial
ha quedat fatal.
Ha quedat fatal.
És a dir,
hi hauria...
S'hauria de reformar
la composició de...
Quan arriba el moment
en què resulta
que un text legal
que s'aprova
per un Parlament,
pel que sigui,
i que, además,
això va amb un plebiscit
i que el referèndum
també es guanya,
que vinguin 14 senyors
i diguin que això
no és veritat,
això a mi
no m'entra al cap.
En conseqüència,
què hem de fer,
el primer que tot?
Home,
començar a pensar
seriosament
en retocar el text.
El que passa
és que sempre
els més mayores
sempre m'han dit
cuidar d'on retocar-lo
perquè pot ser pitjor.
Jordi,
vinga,
preument.
Senyor Vallé,
vostè que és advocat,
des de l'any 78
no s'ha canviat
la Constitució espanyola?
No.
Ah, no?
I com és que poden votar
els romanessos
o els francesos
a les municipals?
S'ha canviat
la Constitució espanyola
per l'entrada a Europa,
sí o no?
A veure...
No, no, sí o no?
S'ho han fet puntuals,
estimat meu,
s'ho han fet puntuals
que tenen a veure
amb un aspecte democràtic
absolut.
Home,
si Espanya entra,
si Espanya entra...
A veure,
escolta'm,
escolta'm,
jo estic parlant
d'un canvi en profunditat.
No d'un...
Home,
canviar la sobirania,
si hi ha canvi més profund...
De maquillatge.
Si hi ha canvi més profund
que canviar la sobirania...
Canviar la sobirania,
qui ho diu això?
Home.
Continuar amb el que diu.
Que gent que no ha nascut a Espanya
i que no és nacionalitzada espanyola
pot votar a les eleccions municipals.
que tingués aquí
podria ser ciutadà espanyol.
I que Espanya no suïssa...
Hi ha formes o no...
Hi ha un mecanisme
o no hi ha un mecanisme
de canviar la Constitució?
Sí o no?
Sí, tu...
Clar que n'hi ha.
Aleshores,
de qui ens caixem?
Ho proveu?
No, no, jo em queixo.
Si la gent vol canviar la Constitució,
que la canviï...
El que dic és que hi ha...
Llavors ens ho portareu
al Tribunal Constitucional
una altra vegada,
evidentment, no?
Si creiem que el canvi
que voleu fer,
evidentment...
Però se'n doneu compte...
se'n doneu compte és...
Nosaltres no estem d'acord
amb això constitucional.
Si vosaltres us feu això,
us portarem al Constitucional.
Senyors, vosaltres...
Vosaltres ens han portat lleis vitals,
com la llei del sol, per exemple.
Vosaltres no sou els únics
que teniu dret a dir
com voleu viure en aquest país.
No sou els únics.
Ni vosaltres.
Ni vosaltres, exacte.
I la nostra manera de dir-ho
és la que ens dona la llei.
Per què no han portat al Constitucional
l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia
o el de València?
Jo no estic en Andalusia,
però tinc la meva opinió.
Quan hi ha un munt de coses
que són les mateixes
que nosaltres ens han girat enrere.
Que s'ha obviat del de Catalunya.
Per què no els heu portat
al teu partit
de nivell català?
No es cregui tot el que li diuen.
Mira, precisament això,
explica-ho.
En el Congrés dels Diputats,
cridant ben fort,
que ningú a la resta de l'Estat
es cregui el que s'està dient
de Catalunya
amb els mitjans de comunicació
i molta gent que està dient
contínuament
el que no som els catalans.
A veure, cuida't.
Em permeteu un moment...
Sí, per un moment
i canviarem de tema
i parlarem de qüestions locals.
Això, jo no sóc independentista.
No ho sóc,
ni ho he estat,
ni ho seré mai.
No és un canvi de jaqueta.
Ara, el que passa és que,
tal com estan les coses,
allò d'adeu a Espanya
es comença a fer simpàtic.
Encara que se'l sigui
com un element coercitiu.
Estan radicalitzant les posicions.
Clar, clar.
I tampoc m'agradaria
que perquè hi havia
X número de banderes
estelades
que aquella manifestació
era independentista.
Totes maneres, sí.
El que no voldria seria
que Esquerra Republicana
capitalitzés,
de dir, escolta'm,
és que tothom que va anar a la manifestació
independentista.
Miri,
doncs jo sóc un que no.
I a totes maneres,
i això que l'Albert diu
de les banderes,
i per acabar aquest tema,
s'han fixat la quantitat
de banderes que han sorgit
aquests dies,
primer espanyoles,
però després també
moltes catalanes
als balcons de Tarragona?
Una mica la reacció aquesta,
uns a favor de la selecció espanyola,
els altres
en contra de la sentència
de l'Estatut,
suposo que...
Home.
Aquest debat de banderes...
El que està claríssim
és que jo he sentit
més d'un i més de 10
o més de 15
que no volien
que guanyés Espanya.
Això em sembla...
Però si va guanyar el Barça.
Què diu ara
de què va guanyar Espanya?
I el senyor Puyol
va treure una senyora catalana
que suposo
que algunes ciutadans
és diferent.
I l'escororideta
que estava,
eh, jo.
Amiga meva.
No, no, no,
i després hi havia un altre...
Jo de futbol no en sé,
però hi havia un altre ciutadà
que portava
la bandera de València.
I són competibles
les dues banderes?
Perfectíssimament!
Sí, per tu també.
Com que és un cop?
És compatible
anar a la manifestació
de dissabte
i celebrar la victòria
de l'Espanya.
És que representaven
coses diferents.
Absolutament que sí.
M'agradaria dir
alguna cosa referent a això.
Jo crec que
estaven representant
coses diferents.
No era una qüestió
d'imposar
la força d'una sobre l'altra.
Eren coses diferents.
Potser era...
Mireu,
la gran majoria
de les persones
que s'aplegaven
sota les pantalles
aquelles
i sortien pel carrer
amb les banderes
no tenien més de 30 anys.
No tenien més de 30 anys.
Per tant,
la gran majoria
potser n'hi havia altres
que tenien més
però la gran majoria
els que veien més
no tenien més de 30 anys.
Per tant,
aquesta gent
no tenien un altre sentiment
posterior.
Tenien una alegria
de celebrar
una situació d'orgull
d'un país
que tenia una selecció
i que s'identificava
amb aquella selecció
que guanyava
per primera vegada
en el Mundial.
El de la senyera
és una altra cosa.
Potser n'hi ha algú
que ha tret la senyera
des d'una situació
de reacció
davant d'això
però la gran majoria
ha tret la senyera
com a orgull
també per defensar
els interessos de Catalunya
davant d'una situació
com la de l'Estatut.
O sigui que no tenen
jo per mi no tenen res a veure.
I el PP?
Com ho veieu?
Tantes banderes?
Bueno, el Jordi Roca
com ho veu?
Jo heu vist banderes catalanes
sempre que ha guanyat
algú a la selecció
quan va guanyar el bàsquet
també van sortir
i no es feia aquí
i no s'interpretava l'Estatut
ni...
Vaja, aquí crec que...
Jo després l'argument aquest
que el recurs
del Constitucional del PP
és una fàbrica
d'independentistes
que diuen alguns
que no estan gaire documentats
és com dir que tot això
de l'Estatut
el que està creant
són anti-autonomistes
i gent que
es vol carregar
l'Estat de les autonomies
perquè és massa car
i tal.
Escolta'm,
al final la llei és la llei
i si algú vol canviar
la Constitució
que faci el que hagi de fer.
La llei és la llei
però esteu obligant
a la gent...
No és cert.
La gent ha votat
més d'una vegada l'any
els últims 25 anys
a Catalunya.
Escolta, la gent s'està cansant
del discurs que esteu fent.
Alguna gent,
alguna gent,
una mica de gent.
Alguna, bastanta gent
i està dient el que diu
el senyor Albert Bellini.
I la gent està cansada
de la crisi
i d'altres problemes.
Personalment, Jordi,
personalment puc fer una pregunta,
moderador.
Personalment,
tu estàs content
amb el resultat
de la sentència?
Jo, amb el procés
de l'Estatut,
estic absolutament
desil·lusionat.
Però és que la sentència
de l'Estatut
és la guinda
de tot un procés
pervers
que et recordo
que va començar
amb el pacte del...
Ves que estàs content.
No, no, content no.
Per mi el procés
de l'Estatut
ha sigut nefast.
I la sentència?
és part del procés.
Així és nefast.
No, no, no.
El senyor del PP
diu que és nefast.
El debat ens portaria
ara a moltes altres qüestions
perquè a més avui tenim...
Té dret, té dret.
No, no,
jo estic molt content
que ho digui.
Alberto,
una última qüestió
que pertanyes
al món
aquest dels tribunals.
El tema de la sentència.
El tema de l'inversió lingüística,
tu creus que pot perillar?
La immersió lingüística
pel tema de la llengua vehicular
o l'ensenyament?
Procuro ser ràpid.
És a dir,
està en perill?
És evident.
I hi ha una altra cosa
molt més perillosa
que a més dels articles
que el Tribunal Constitucional
elimina,
el que fa que el Tribunal Constitucional
hagi donar instruccions
d'interpretació
i això és tremendo.
Perquè cadascú pot interpretar
com vulgui.
No, no, no,
al revés, al revés.
Que ara tota activitat
legislativa,
el que faci el Parlament de Catalunya
o faci el Congrés dels Diputats,
estarà subjecte
amb aquesta espècie
de tutela,
per mi,
impròpia absolutament,
però impròpia i exacrable
que el Tribunal Constitucional
s'ha irrogat.
El Tribunal Constitucional
no és ningú
per fer lleis
ni per orientar
la política legislativa.
Ell el que fa
és ser
el guardià
de los santos lugares,
però res més.
I llavors,
aquest passar-se
de frenada
és propi
de magistrats
que en comptes
d'estar fitxats
pels seus coneixements
intel·lectuals
o estan
per la seva
orientació política.
I això
és un desastre.
És un control sistemàtic.
Si em permeten,
canviem el tema,
perquè això de l'Estatut
segurament ens portaria
durant hores
de parlar-ne.
Deixi'm abordar
una qüestió local
que aquests dies
comença a tenir
un cert caire
de debat.
Està relacionat
amb el tema
de la política de gestió
amb les persones
sense sostre
i el tema
de la Casa del Transeun.
Recordar,
encara fa uns dies,
uns veïns de la part alta
van demanar
el canvi,
el trasllat
de la Casa del Transeun,
situada a la plaça
de les Peixateries Velles.
L'alcalde la setmana passada
va donar a entendre
que es podria,
en fi,
per exemple,
deixar de fer
les pernoctacions.
Recordem que hi ha
des de fa uns mesos
ja també el servei
de menjador social.
Aquí intervenen
Càritas,
la xarxa de Santa Tecla
i ahir l'atinent
d'alcalde de serveis
a la persona,
Victòria Pellegrin,
també va explicar
en aquest programa
que caldria
redefinir
d'alguna manera
tot el servei
que s'ofereix
a les persones
sense sostre
que hi ha
a la ciutat.
Els demano
les seves valoracions.
La Rosa Rossell,
i d'hora de barri,
creu que s'ha de canviar
la casa del transeum
d'ubicació
o que s'ha de canviar
el sistema,
la gestió dels serveis
a aquestes persones?
A veure,
és que és molt difícil
de respondre això.
A veure,
jo crec que per una banda
la tasca
que està fent
la casa del transeum
és una casa
amb una feina
molt important
i molt bona
i molt necessària
i el fet
de les pernoctacions
i després
el fet
que ara
al matí
els sense sostre
que no han dormit
a la casa
de transeums
puguin anar
a dutxar-se
a esmorzar
o puguin anar
a dinar
i tal,
doncs jo crec
que és un servei
molt important.
El que passa
és que
ens trobem
sempre
en aquella situació
que a vegades
és molt difícil
lligar
els interessos
d'un veïnat
de la part alta
que està patint
perquè
a veure
hi ha moltes coses
a la part alta
la part alta
és petita
la part alta
no està ben
organitzada
doncs
amb tota
la part
de circulació
la casa
de transeums
està ubicada
en un lloc
complicat
complicat
perquè
és una
de les sortides
habituals
de cotxes
de la part alta
està en una
plaça petita
en una plaça
que està plena
de contenidors
i que al dematí
allà es congreguen
moltíssima
moltíssima gent
i no sempre
és cívica la gent
vull dir
i és així
és cert
i llavors
els veïns
que estan vivint
allà
estan patint
brutícia
estan patint
excrements
estan patint
crits
i clar
la Guàrdia Urbana
s'ha trobat també
amb el problema
ara què fem
amb aquesta gent
que està esperant
per rebre un servei
els veïns
entenen
que aquesta gent
han de rebre un servei
perquè el necessiten
però aquesta gent
tampoc s'estan comportant
lo cívicament
que es necessitaria
per tal
que els veïns
no estiguessin
patint aquest mal
llavors
és una situació
complicada
i per tant
seria partidària
potser de canviar d'ubicació
o canviar d'ubicació
no ho sé
això no ho sé
jo no ho sé
no ho sé
la veritat és que no ho sé
però penso
que alguna cosa s'ha de fer
Jordi
el Partit Poblare
em sembla que fins i tot
vau donar suport
a les peticions veïnals
nosaltres
sí
per descomptat
creieu que seria
bo canviar
home
a ningú li agrada
que el portal de casa seva
es pixin
estiguin dormint
es consumessi alcohol
nosaltres ara fa dos anys
més amunt
més avall
que vam suggerir
que la casa del transeum
es traslladés
a l'antiga nau
de la MT
al polígon
del francolí
que ara
fa d'amagatzem
de carrosses
i de no sé què més
i que s'instal·lés allà
a mi el que em sorprèn
és que
després de tres anys
se'ns anunciï
que redefinirà
el servei
i que a més
els agents implicats
fonamentalment càritas
no sapiguin res
les redefinicions
home
pots anunciar
quan ja la tens feta
però el que s'han de fer
és executar-les
i anunciar-les
quan ja les has portat a terme
el que no anuncies
és
tinc plans
de fer una redefinició
als tres anys
perquè és que
quants anys necessites
per fer una redefinició
vint
és que jo crec que aquí
l'equip de govern
ha patinat molt
tu no anuncies
una redefinició
que la faràs
que no saps ni amb qui la faràs
i no t'ha reúni
encara amb ningú
això s'ha de fer
i quan ho tens fet
ho anuncies
és que no entenc aquesta manera
de governar
Albert
que a més és veí de la zona
exacte
amb la condició de veí
especialment
però també com a regidor
de Convergència i Unió
sí, sí
però bueno
però escolta'm
és a dir
reivindico la condició primera
de ser veí de la zona
i la Rosa explicava
que la gent
que no tenen espai
a la casa de tants a uns
pel dematís van a dutxar
i es van a dutxar les oblates
és a dir que passen
per davant de casa meva
el qual
mai hem tingut
cap tipus de problema
en aquest sentit
cap tipus de problema
és evident
que no deixo
de tindre en consideració
el que diuen els veïns
però hi ha un fet important
és dir jo que aquí
hi ha hagut
una falta de sensibilitat social
per part de l'alcalde
tremenda
perquè clar
aquí qui s'ha ocupat
d'aquest servei
ha sigut sempre
l'església
Càritas
molt poc
la ciutat
és a dir
l'Ajuntament
home l'Ajuntament paga
Rosa
què paga l'Ajuntament
què paga l'Ajuntament
bé
aquí s'està parlant
d'enviar
aquest servei
amb una nau industrial
home
això és el que proposa el PP
a veure
jo crec que el PP
tindria que tindre una mica
més de consideració
en el sentit
que clar
aquesta gent normalment
no va anar en vehicle
i això queda una mica
fora del cas Corbà
llavors el que estem fent
amb això
estimat Jordi
és que la gent
dormirà a les portals
i no aniran a dormir
a la nau famosa
perquè realment
queda una mica
lluny del seu recorregut
a veure
jo crec que
una vegada més
l'Ajuntament de Tarragona
el govern
de l'Ajuntament de Tarragona
fa volar coloms
fum fum i més fum
és a dir
ara començarem a fer un estudi
escolti
el que paga l'Ajuntament
la portació municipal
no es paga puntualment
i això ho dic
ha suportat Caritas
d'alguna manera
i escoltem
i si no creieu
el que us dic
pregunteu-li al senyor
Antoni Coll
al diari de Tarragona
que davant
de la inoperància municipal
de totes
o davant del no arribar
suficientment
han hagut de crear
una fundació
una fundació privada
que es dediquen
a complementar
l'activitat municipal
perquè evidentment
però tu traslladaries
la Casa del Trans 1
fora de la Peralta
la traslladaries
canviaries ubicació
amic meu
la pregunta
és una pregunta
que té Trump
amb si mateixa
no escoltem
la pregunta
que estic fent a tots
jo encara estic esperant
que el senyor
alcalde Ballesteros
canvi l'escola
de música de puesto
és a dir
no clar Rosa
és a dir
canviar-la de puesto
a on
i qui ho paga
perquè això val
molts i molts diners
no oblidem
que la Casa dels Trans 1
no és municipal
sinó que és de Caritas
i he dit
tenim el que tenim
però no tenim una altra cosa
llavors
canviar-la de puesto
home
amb un món ideal
clar que sigui
canviar-la de puesto
però a on i quan
puc fer una altra pregunta
quant temps fa
que està aquí
en aquest puesto
la Casa dels Trans 1
el govern municipal
aquest i els anteriors
és que clar
abans no has parlat
els anteriors
venia ara
a dir
que nosaltres
no hem fet
una valoració
o una millora
de la situació
en 3 anys
quan vostès han estat governats
18 i tampoc l'han fet
no de sempre
doncs clar
és que la situació
no n'hi havia tant
senyor Cosano
és que quan manen vostès
s'omple els carrers de pobres
senyor Cosano
o sigui que la quantitat
la quantitat
de Trans 1
sí que té influència
en aquest cas
que bé
en aquest cas té influència
a diferència
que vostè
deixem emmarcar una cosa
i deixem recordar una cosa
que segurament el problema
perquè a més així
també ho han explicat els veïns
és que clar
vull recordar
que des de fa 6 mesos
ja es va obrir
el menjador social
això fa que hi vagi
molta gent
a les hores del migdia
i que no és només
les pernoctacions
que es feien abans
que per tant
la gent
potser segurament
no estava tan al carrer
a la plaça
endavant José
bé
jo el que vull dir
és que el tema
de los Trans 11
és una cosa
que no deuria ser
un tema únic
i exclusivament
d'una ciutat
deuria estar
sota la responsabilitat
d'un govern
molt més ampli
en quant a territori
no podem fer
una política
de casa de Trans 11
a Tarragona
una altra diferent
pot ser més positiva
a Vilanova
una altra més negativa
a un altre puest
i llavors
perdó
la gent el que fa
és buscar el punt
més idònic
diguem
per estar
i venir allà
i llavors carregar
sobre l'Ajuntament
d'aquella població
una quantitat
de despesa
que segurament
no et pot permetre
l'Ajuntament
d'aquella població
i a més també
carregar
una quantitat
de persones
que creen
una situació
complicada
als veïns
de la zona
això
ho tenim
jo crec que
per mi
és molt clar
que hauria de ser
una política
molt més àmplia
que no pas
una política
única i exclusiva
municipal
la gestió
que fa Càrita
i la gestió
que fan
les entitats
les ONGs
que treballen
en el tema
aquest
de casa
de transeons
o d'altres
semblants
és bona
però
pot ser
una mica
més controlat
per les administracions
jo crec que
hauria d'entrar
més l'administració
a controlar
aquestes possibilitats
i marcar
unes normes
de funcionament
unes normes
d'utilització
o sigui
no tant
deixar-lo
d'un punt
de vista
de bona voluntat
perquè al final
passen aquestes coses
que venen moltíssima
gent
s'a desmadre
i al final
la gent
a la que surt
perjudicada
sortir-lo o no sortir-lo
treure-lo o no treure-lo
de la para alta
de Tarragona
jo ho faria
treure-la per alta
clar que sí
l'ho faria
treure-la per alta
però no ho posaria
en un polígon
no ho posaria
en un polígon
a la Rambla
al banc d'Espanya
buscaria un altre puesto
potser sí
al banc d'Espanya
estaríem bastant bé
potser tindríem
però és que fa falta
una quantitat d'espai
que al centre de la ciutat
és complicat trobar-la
si algú té una localització millor
que ens ho digui
que segurament
ens afegirem
a veure
escoltem
aquí hi ha hagut queixes
que hi havia brutícia
que hi havia
jo vull recordar un altre cop
que és pel tema
en part segurament
és per l'augment
d'usuaris
de la Casa del Transeum
a l'haver-hi el menjador social
recordem que la Casa del Transeum
per dormir
és relativament petita
i que per tant
els usuaris
segurament no poden molestar gaire
endavant
jo el que volia dir és
que si realment
el problema que es detecta
és un problema
d'higiene
és un problema
d'ordre públic
doncs home
jo no crec
amb la ciutat policia
però el que sí que sé
és que l'Ajuntament
té una brigada de limpesa
i que té
una policia municipal
certament actualment
molt
és a dir
molt nombrosa
doncs home
fem una cosa
poseu un servei especial
és igual
el que sigui
una policia municipal
es pot tenir una policia municipal
aquesta policia municipal
els moments puntuals
on es pot generar el problema
vagi
intervingui
i controli
el problema s'ha creat
el problema també s'ha creat
perquè quan els veïns
s'han queixat
repetides vegades
això no és una cosa d'ara
vull dir jo com a regidora
de la part alta
aquestes queixes
les etres
i les etres més
què ha passat
doncs que els responsables
de la casa de transiuns
quan es va començar
a generar aquest problema
van dir que no
que no existia
que no era cert
que hi havia aquest problema
vols dir Rosa
sí ho van dir
van dir no no no
no genera cap problema
sorpresa Rosa
al començament
estic parlant
d'uns quants mesos enrere
van dir no no no
i és ara
quan ells reconeixen
que realment
per què?
perquè a més ara a l'estiu
venen molta més gent
de la que normalment
no estan
censats
entre cometes
com a transiuns
o com a indigens
a la ciutat de Tarragona
a veure si li apliquem
una ajuda
a la casa de transiuns
perquè dona de menjar
i quan governava
aquests senyors de la dreta
no li donava el diner
jo volia
volia donar
a veure un moment
broma
jo volia donar
l'enhorabona
a l'associació
de veïns de l'Albada
perquè es van
van sortir endavant
muntant la pantalla
demanant
cordes i endamis
als veïns
i lones
i no sé què
i al final
els va sortir bé
jo sé que van patir molt
i per això
parlant del partit
del mundial
sí
per veure el partit
això seria el tema
de la pantalla
de la de bona vista
també
i amb alguns bars
que també van posar
pantalles a l'exterior
ja tornem
els temes identitaris
a capaixer la tertúlia
Albert Vallve
Jordi Roca
Rosa Rossell
José Cosano
gràcies per compartir
aquesta tertúlia
que gaudeixin de l'estiu
i fins la pròxima temporada
adeu-siau
bon dia