Passen només 30 segons de dos quarts de 10 del matí.
Ja els tenim entre nosaltres, protagonistes de la tertúlia d'actualitat
avui al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem Teresa Valls. Bon dia, Teresa.
Bon dia.
Àngel Conesa, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Carme Pedrol, bon dia.
Bon dia.
Esteu amb la Setmana Santa, també al Serrallo, com a altres zones de la ciutat.
No em facis aquesta cara ja de... Per què? A veure.
Perquè ara pujant amb la Teresa, deia que cada vegada...
O sigui, hi ha gent que cada vegada els agrada menys Nadal, no?
O que ja podria que estigui passat.
A mi cada vegada m'agrada menys la Setmana Santa.
Ah, sí? No ho hagués dit mai de tu.
Jo tampoc.
Ja veus, eh? Es pot argumentar?
Sí, sí, sí.
Visc un fort.
No, no, no, perquè trobo que perd el caire que hauria de tindre la Setmana Santa.
Jo trobo que sí.
En quins esbrer... La Teresa també ha subvintejat amb temes també de l'estudi de música,
que esteu col·laborant enguany amb diferents músics.
A mi m'agraden totes les festes, generalment.
Segurament agafen un aire que, segons qui jo entenc, que no li agradi tant.
Però a mi personalment sí, trobo que són unes tradicions i uns costums que m'agrada.
En aquest moment m'ho miro com a espectadora i m'agrada.
De fet, és obvi que al llarg d'aquests dies n'hem parlat amb diferents representants de confreries,
hem fet aules rodones, tots coincideixen, i es repeteix cada any,
de dir que és el millor moment de la Setmana Santa Tarragonida
des del punt de vista més tradicional de les confreries.
No sé si et refereixes a l'ambient que es crea més enllà del que és la celebració
i les tradicions al carrer, o el que és en si, la tradició de la Setmana Santa,
que es manté molt viva, no?
O sigui, més no és això el que es copsa des de fora.
Jo trobo que la Setmana Santa no es fa amb l'intensitat que s'hauria de fer religiosament.
Creus que és una mica superficial, entre cometes.
O sigui, a mi m'agrada molt, hi ha moltes colles de timbals, o grups de timbals,
i bé, doncs clar, jo estic segura que els hi preguntes a molta gent,
no ho vull generalitzar, eh, vull dir tampoc,
però el que significa la Setmana Santa, i molts no ho saben.
El sentit religiós, el referèixer.
Si jo només me referèixer en els sentits religiós,
que penso que hi ha altres festes que es poden fer, vull dir,
a veure, hi ha la Setmana Blanca, o la Setmana de no sé què,
o la Setmana del Cusso Blanco, o la Setmana de l'Enterre de la Sardina,
no ho sé, trobo que hi ha altres festes que es poden fer,
i les que es fan, perquè hi ha hagut una religiositat que ho ha fet fer,
doncs que continués tinguent aquest caire que a mi m'agradaria.
A mi m'agradaria, vull dir, a veure, jo sempre sóc una persona que dic,
no sé, que no que sigui ni més bona ni més dolenta,
però que sóc catòlica, apostòlica, romana i practicant.
I llavors, clar, la participació, que a mi, jo també com la Teresa,
que a mi m'encanten les festes i tot,
però jo trobo que cada festa amb lo seu.
Ho entens, que té una dimensió més social,
que no pas aquesta religiosa que hauria de ser més íntima,
no sé l'Àngel que pensa.
A veure, perdona un momentet, Àngel, un segon només.
Podera Carme Padró.
No, no, no, vull dir, tampoc no cal que sigui allò d'abans, eh,
cuidado, hi ha un terme mig, vull dir, clar,
també abans potser eren exigerat, però hi ha un terme mig.
Abans tancaven els cinemes fins i tot i només escoltaven música clàssica, Carme.
No, no, i els prostíbuls.
I els prostíbuls, això és veritat.
No, per això mateix, que no cal que sigui en aquell...
Bé, ara també els tanquen, eh.
Els d'aquí Tarragona, segons sí.
Sí, però no perquè sigui Setmana Santa.
Les Tarragona són els altres.
Donem la paraula a l'Àngel, eh.
Sí, sí, sí.
Bé, jo tinc el cort una mica dividit amb això.
A veure, com a Tarragona hi ha coses que són especialment de Tarragona,
a mi hi ha dues coses que m'emocionen,
que són els armats i els gegants, no?
Vull dir, llavors, des d'aquest punt de vista, vull dir,
doncs, evidentment m'agrada.
Però estic bastant d'acord amb la Carme Padró
i potser no tant en l'aspecte religiós,
que evidentment per una persona creient
crec que té molt a desitjar, no?
Sobretot per les implicacions socials que té.
I després anem a donar una mica aquesta sensació,
malgrat que hi ha un aspecte estètic que és molt bonic,
no vull anar a buscar els llocs bonics de la part alta,
que això m'agrada, i aquells llums i totes aquestes coses,
però també veig aquest aspecte sociopolític, religioso,
que a mi em fa molta gràcia
quan passen, quasi m'haig d'amagar
quan veig els abanderats i tota aquesta gent que van passant,
i dius, com pot ser que hi hagi aquesta barreja
en una societat, que en diem, laica en aquest moment,
en aquesta barreja tan gran
i que cada vegada sembla més forta
entre el que és els poderes de l'església
i els poderes de la política, no?
A mi és un tema que això
em sona una mica a pel·lícula italiana
i em fa riure una mica...
Veus un cert exhibicionisme.
Exacte, exacte.
Un populisme de tots plegats, eh?
Però això ha passat a l'hora.
A veure, que suposo que...
Si ha passat sempre,
és una societat laica, no?
No, no.
Se suposa?
A veure, i segur que part de la culpa
la té en les mateixes agrupacions,
perquè avui també els hi encanta...
Perdona, jo per mi...
Àngel, tota.
Perquè, clar, una persona que no hi creu
que, a més a més, segons com, fa mofa
i llavors, que el dia de divendres sant
els hi facin portar la bandera
de la tal congregació,
home, que portin la bandera
de les fiestes de no sé què
o de les fiestes de Sant Magí o de Santa Tecla.
Perfecte.
Però, clar, amb una congregació
de Setmana Santa,
persones que, per si, vull dir,
que ho han dit per actiu i per passiu,
que no són creients.
Clar, vull dir, que són coses
i que no m'avinguin que van conèl el cargo,
perquè hi ha altres coses
que van conèl el cargo.
Que no m'ho diguin, això.
Tot en castellà.
El que passa...
Sí, mira, no ho sé.
En castellà, aquestes coses.
Deu ser per l'edat,
que em fa feta cap...
Però, vull dir, clar,
a mi aquestes coses no em serveixen.
I llavors, clar, és el que diem, no?
Van per figurar.
Però...
Diu coses que molta gent pensa
i generalment no manifesta.
Això de la religió
sembla que és un territori tan personal i íntim
i que no hauria d'estar en un aparador, no?
I a qui ho pensa...
Però totes les festes religioses
estan barrejades, eh?
No només a Setmana Santa.
Ara, perquè estem a Setmana Santa,
però per Nadal i per Santa Tecla,
vull dir, són festes religioses
i que se'ns han traspassat.
La nostra tradició
ens marca aquest calendari.
Clar, estem marcats per unes festes.
Sí, però clar, hi ha festes
perquè per Santa Tecla
és Santa Tecla i Sant Mèix.
I Sant Mèix.
No, però vull dir,
això no era la...
És el patró de la ciutat.
Sí.
Vull dir que és més reduït
perquè si d'alguna manera, no?
Bueno, però també és una festa religiosa.
Sí.
Hi ha molt poques festes que tinguem
que no siguin religioses.
Ja, però per exemple...
I llavors s'ha barrejat
perquè segurament és la manera
d'assegurar també la continuïtat.
No, però per Santa Tecla
s'omple l'església
a la missa Santa Tecla.
Sí, sí.
I per Sant Magí...
I la processó del braç.
És un element religiós, no?
No, no, però em refereixo...
És una processó del seguici
més un braç.
Més un braç.
Un dos, un dos, un dos, un dit.
Jo ja em penso,
si em permeteu un moment...
A mi una mica el que no acabo d'entendre,
i evidentment cadascú
en l'aspecte de feo dels religiosos
té les seves creences
i ho veu de la seva manera,
jo no entenc tampoc els poders
classiàstics
com s'apresten
aquestes xerrotades pel carrer.
Vull dir, una miqueta aquesta
sí que és una cosa
que a mi em preocupa.
I aquest afany, per exemple,
jo no entenc que el senyor Arquabisba
haig d'anar a quasi totes les inauguracions
d'opúsculs,
a tots els viacrucis
i a totes no sé què.
Jo trobo que un s'ha de dosificar
en funció precisament
de la seva representació.
Ja que aquí tenim un Arquabisba
que és de la diòcesi de Tarragona,
no de la ciutat de Tarragona.
I hi ha representants eclesiàstics
en la ciutat
que tenen el seu valor
com a ciutadà, no?
No sé.
A mi em sorprèn una mica,
simplement.
Crec que hi ha un aspecte
més de poder
o d'estar...
de que em vegin,
de fer propaganda,
que no pas un aspecte...
No, jo suposo...
No, jo no.
Jo suposo que, clar,
cadascú és d'una manera de ser.
I el senyor Arquabisba
té aquesta manera de ser,
molt proper.
Vull dir,
n'hi ha que marquen una distància,
n'hi ha que marquen una distància
i n'hi ha que no la marquen.
Vull dir,
el senyor Arquabisba
no marca distàncies.
I potser també va ser
la manera que,
com que...
de la manera que ell va entrar.
Vull dir,
com que va tenir
tanta gent en contra,
potser si som una manera
de...
de veure,
de...
de fer-se estimar
o de dir que...
No sé.
Jo, la meva opinió
és aquesta,
que tampoc...
Que és la seva manera de ser.
Vull dir,
n'hi ha que són molt distants
i n'hi ha que no ho són tant.
Però jo no trobo malament
que aquest senyor
vagi tot a les actes religiosos
o que...
o que...
que si més no estan lligats
amb un acte...
amb un fet religiós.
Si hi ha una presentació
de les opuscles
de les cofredies
i el conviden
i aquest senyor hi va,
doncs...
A mi personalment
em sembla bé.
Vull dir,
m'assembla més bé
que hi vagi aquest senyor
segurament
que són aquests altres persones
que diu la Carme
que no són creients
que ho han manifestat
a més a més
i que sí que hi van.
Home,
jo l'any passat,
no,
l'any passat no,
fa dos anys,
un opuscle del Serrall,
el de la Cofria de Pescadors,
perquè no se m'enfadin els altres,
el va presentar
el Corot Rovira.
Clar,
la majoria del barri
al·lucinàvem
que el senyor Corot Rovira
hagués presentat
un opuscle,
perquè va parlar de tot,
menys de la passió,
mort i resurrecció.
Perquè això és aquesta barreja
que deia.
És un tema delicat,
però aquests dies
les cofredies
en un moment determinat,
hem tingut representants
aquí a la ràdio,
els hem plantejat
el fet de per què
no totes,
algunes d'elles,
conviden polítics,
precisament,
per presentar el seu opuscle.
En aquesta ocasió
hem tingut des de representants
del Partit Popular,
Convergència i Unió,
va venir també Jordi Pujol
en qualitat
d'expresident
de la Generalitat.
Algunes d'elles,
no totes,
hi ha d'altres que no,
que opten
per un altre tipus
de perfil,
sovint religiós.
Argumentaven
que és una altra
de les moltíssimes maneres
de difondre
i donar a conèixer
la ciutat
perquè es garanteix
d'alguna manera
que aquesta presència,
tenint en compte
que els polítics
copsen els mitjans
de comunicació,
un dels aspectes,
no ho deien com
la raó fonamental,
també servia
per difondre,
per portar
la ciutat de Tarragona,
a donar-li un nom,
no sé,
era un dels arguments
que van posar
damunt la taula
en resposta a això
que esteu comentant ara.
També s'utilitza
com un acte
per provisional
a part de turisme,
no?
Vull dir,
no només
pels polítics
que hi ha una part
molt important
de la Setmana Santa
que també no s'aguanta,
no s'aguanta,
però vull dir
que és un aparador
i es ven com...
Però és a tot arreu,
aquí a Tarragona
només no,
anem a Sevilla,
a corda.
Sí, no, no,
però hi ha de parlant-la d'aquí,
però segurament
això ho podíem traslladar.
Si estem parlant
de l'aspecte,
diríem,
de màrqueting,
a veure,
en totes les ciutats
hi ha coses
que són significatives
i que marquen
unes possibilitats econòmiques
i la Setmana Santa
t'ha reúna,
vull dir,
és un fet,
és la veritat.
Jo em penso
que una de les coses
precisament boniques
de la Setmana Santa
és que surts pel carrer
i hi ha molta gent al carrer,
trobes companys d'estudis
que han marxat fora
i que tornen i tal,
vull dir,
que és un aspecte bonic,
no?
La gent, sí.
Jo quan he sigut critic,
sigut critic
amb el que a mi em sembla
que és criticable
des del meu punt de vista,
evidentment que té,
és simplement el meu punt de vista,
però penso que té
unes parts bones.
El que passa que a mi,
a mi el que em molesta
una miqueta
és que vulguem disfressar
les coses,
és a dir,
una festa bonica
de primavera
amb uns passos
que són,
com dius tu,
en el fons,
segueixen aquesta tradició
de dir,
les persones
no som adults
perquè ens ho han d'explicar
amb figures
que van pel carrer
perquè encara no són capaços
de llegir
el que passa
perquè una mica
el fonament dels passos
és aquest,
és explicar
una catequessis al carrer.
Bueno,
si serveix per això
no ho sé,
i serveix perquè vinguin
més turistes,
doncs bueno,
ja està bé.
Per cert,
turistes,
ahir en parlava més,
a la Tarturi Ampliament,
no ho ampliarem,
només comunicar
i dir que avui marxen
els universitaris de Salou
se'm manca cap a casa seva.
Avui llegíem
a la portada del punt
que calculen
que han deixat
5 milions d'euros
de benefici,
a mi m'ha semblat moltíssim,
no?
Jo ho he dit
per la ràdia.
El de Salou podran dormir,
ja doncs.
Però escolta,
són molts milions,
no?
Sí que té diner
aquesta colla universitària
britànica.
Doncs,
a veure,
si,
a veure,
no sé,
jo ahir mirava
un programa de televisió
que vam fer
i que parlaven justament
d'això
i hi havia molt poques
persones en contra
d'aquestes claves.
Jo et dic
quants turistes,
quants turistes eren?
Home,
doncs no sé quants eren,
4.000,
4.000 nois i noies.
Si jo dividís 5 milions
per 4.000,
imagina't.
si és creïble o no és creïble.
Jo he fet aquest compte
tan bàsic
i tan poc real
com tu,
no em surten els números.
Aquests nois
tenen molta pel·la,
si no no s'han de dir
que m'agrada molt.
Jo vaig començar
amb molts diners també,
sí.
Home,
és el que dèieu,
per exemple,
els empresaris d'oci nocturn
estaven encantats de la vida.
Sí, sí.
Els unis que poden estar,
i els hotels.
No sé si tant els hotels.
Bueno,
és un moment
d'omplir
uns hotels
quan la temporada
encara no ha començat,
vull dir,
era la setmana abans
de Setmana Santa.
Per tant,
durant uns quants dies...
Perquè amb aquestes coses
com que fan aquests preus
una miqueta
molt ajustats...
L'Ajuntament de Calella,
que sospita que l'any que ve
li encolomaran amb ells,
ja diu que començarà a treballar
perquè no hi va gent.
No ho sé,
no ho sé.
És un tema,
no és fàcil.
No sé si han fet
moltes destrosses o no.
No, no,
diu que no.
Diu que no.
Es veu que la cosa
era que feien soroll.
No, feien xiroll.
Molta grecia,
però que no.
A l'estiu també passa,
hi ha colles de gent
que van amunt i avall
cantant pel carrer
les dues de la nit
i dus perquè han de cantar
les dues, no?
Però, bueno,
van amunt i avall cantant.
Sembla mentida que ho diguis tu,
professora de cant,
doncs cantant.
És bonica, t'atora.
Si em queda malament,
però és així.
Vull dir,
passen, jo què sé,
sent, no?
I passen per un carrer
perquè van a no sé on,
es desplacen tots a l'hora
i passen cantant.
Bueno, mira, no ho sé.
La Carme feia esment
dels polítics
en referència a la Setmana Santa,
la darrera enquesta del sis
que avui podem llegir a tot arreu,
doncs sembla ser que els polítics,
el terrorisme,
la immigració,
ja no són els problemes
fonamentals dels ciutadans,
sinó que segons
les dades de la darrera enquesta,
el 82,9% de ciutadans
diuen que el que realment
els preocupa
és quedar-se sense feina.
Que els polítics,
com que ja no els interessa,
que el terrorisme
tampoc és una de les seves
preocupacions principals
ni les dificultats
que pugui aportar la immigració.
L'atur,
problema fonamental
de les famílies.
És la butxaca.
S'entén.
Vaja, jo m'entenc,
perquè és que
si no tens calés...
Suposo que és un problema
que es va acostant,
i a mesura que s'acosta,
vull dir,
es veu més la gravetat.
És a dir,
mentre parlem de l'atur
a la ràdio
o als diaris
i no ens afecta directament,
però la que comença a afectar
persones properes,
amics, familiars i tal,
suposo que és un tema
que incentiva
aquesta preocupació.
I de fet és que,
no sé,
desgraciadament sembla ser
que la funció de l'home
sigui treballar,
i si no tens treball
et trobes desubicat,
a part de sense diners,
desubicat socialment.
La CIO Ciutadania
diu que és molt crítica
amb la classe política.
De fet,
es consolida
en el tercer lloc
del rànquing
de preocupacions
de la ciutadania
i la classe política
i els partits,
els ciutadans,
continuen dient
que és un dels greus
problemes de la societat.
Això és més preocupant
del que sembla,
més enllà d'una dada,
no?
Perquè el que havia a la fi
és el que ha d'organitzar
la nostra vida.
Jo amb això de la classe política,
la llei de bagueries,
estic segura,
perquè m'he trobat amb gent,
que la majoria de gent
no saben el que vol dir,
no saben què significa,
no saben el que és.
S'ho fan entre els polítics.
Vull dir,
que el poble té altres,
el poble
ras, eh?
No saben o no els interessa,
perquè saber-ho,
l'accés a la informació,
sí que la tenim tots, no?
Ja, ja, ja, ja,
però no els interessa.
O sigui,
el poble normal,
senzill,
no els interessa.
Tenen altres preocupacions.
Tenen la preocupació
de casa seva,
tenen la preocupació
que el seu sou
els hi ha baixat,
tenen la preocupació...
I l'altre,
els hi passa.
Sí, sí.
De veritat,
vull dir,
potser també perquè...
no en són conscients de...
Me moca en un àmbit,
doncs...
Que no són persones,
que tenen un compromís polític
ni una militància.
No, no, ni compromís polític
i que són una gent com...
A veure,
tothom són molt normals,
no a veure,
no sé si...
Però són...
I clar,
llavors aquestes coses,
amb ells,
no els preocupa.
Ves ara,
ara han d'anar a treure
una altra cosa
per fer això,
per fer això altre,
tot això és per embutxacar
més diners,
tot això...
Aquesta és la percepció
dels diners,
perquè està molt desprestigada.
Clar,
està més desprestigada.
La gent el que els interessa
és el seu.
Les que també no són conscients
de la importància
que tenen uns polítics
perquè gestionen,
en aquest cas,
un país, no?
Però cada vegada...
I depèn de la gestió
que feren aquests senyors,
doncs el país pot funcionar
de manera d'una altra.
Per això estan deceburs,
per exemple.
Bueno, però...
Aquest és un tema
per mi gravíssim,
perquè jo diria que
en els començaments
de la democràcia,
les persones que es van posar
a fer política
o gestió política
eren persones bastant il·lusionades
i amb ideals,
per dir d'alguna manera,
amb ganes de canviar coses,
arreglar-ho i tal.
Mica en mica,
no sé per què,
bueno, sí que ho sé,
vull dir,
o penso que sé,
vull dir,
aquestes persones
han anat desapareixent
perquè, vull dir,
han vingut tots aquests temes
de corrupció
i, vull dir,
cada vegada més
el nivell de les persones
que s'han dedicat
a la política
per mi en general
ha baixat.
Jo diria,
no de la política,
sinó,
i tornarem a parlar
de l'aspecte més religiós
i tal,
sinó de la societat en general.
És a dir,
jo crec que en aquesta societat
que vivim avui en dia
han perdut referents.
És a dir,
abans hi havia alguns referents
que ens servien.
Vull dir,
avui en dia
aquests referents
s'han perdut
i llavors, vull dir,
la gent,
ens sentim una mica
desemparats potser,
però jo crec que això
és dolent.
És dolent perquè,
evidentment,
com has dit tu,
Jo,
l'Holanda,
penso que són els polítics
els que gestionen
i tots us hem de fer
una mica de vot de confiança
i apretar-los,
vull dir,
apretar-los,
escolta'm,
això no va per aquí,
tu,
això no és ètic,
això no...
Però, Àngel,
si no pots fer això...
Però un moment,
fins a quin punt
som com a societat
responsables també?
Vull dir,
la responsabilitat
i el que fem els polítics
és motor
i tots ho sabem
i hi ha una gran decepció,
però no som tots
corresponsables
perquè en cap cas,
no ara,
hem exigit el dia a dia.
No,
i molta gent s'ha inhibit també,
gent amb possibilitats
de dedicar-s'hi...
Perquè l'accés a la política
és molt difícil,
però no és gairebé impossible,
no?
Sí,
però hi ha un altre factor important,
és a dir,
que això seria el diner,
els temps dels diners,
ja no dic el que s'embutxaquen,
sinó aquests sous
que s'estan pagant
per assistir
a diferents consells d'administració,
assemblees,
etcètera,
etcètera.
I, clar,
això ho lligues
amb el tema per mi,
que ja no és polític,
però és el tema esportiu,
que seria l'altre tema,
o de directors
de nivells bancaris
d'aquests
que no es juguen ni un duro
i en canvi
ho hi cobren uns sous impressionants,
i, clar,
això s'ha de fer
una reconversió,
evidentment,
jo crec que la gent
tinguin confiança,
no pot ser que una persona
cobri 2.000 euros al mes
i hi hagi persones
que cobri...
Sí, 500,
400 i escaig.
3.000
que n'hi ha.
I molts càrrecs,
no?
S'han multiplicat els càrrecs,
els cossos funcionarials,
l'administració en general.
Això mateix dels càrrecs,
clar,
és la llei,
deu ser la llei,
suposo,
jo al·lucino
perquè resulta
que una persona
política,
un regidor,
a més a més
hagi de ser regidor
o hagi de tenir
un altre càrrec
en un altre lloc,
com pot ser la diputació.
Hi ha altres responsabilitats remunerades,
com si diguéssim,
per exemple,
ha d'estar
al Consell Comú.
S'han col·locat
a les persones.
Perquè col·loquen
de diferent manera,
vull dir,
tot i siguin polític,
però no...
No acumulin coses.
No acumulin.
Que ho reparteixin, no?
És que resulta
que diuen,
no, no,
és que l'alcalde d'aquí
ha de ser president d'allà.
O el regidor d'aquí
també ha d'estar...
Clar,
i llavors dius,
n'hi ha que tenen
3 o 4 càrrecs,
que és impossible.
Per això,
és que no...
Si una persona
tenim una fenya
i t'hi has de dedicar
a mi que m'ho expliquin.
Jo és que no...
Aquesta reflexió és curiosa.
A vegades no pots
amb la teva feina.
Sí,
i llavors el que passa
que és que la gent,
clar,
la gent t'has d'emprenyar
perquè sents tot això
i llavors,
avui en dia,
la primera causa
de preocupació
és el paro
i clar,
sents tot això
i tu penses,
home,
ja no parlem
de totes aquestes coses.
No,
però,
per exemple,
si això no ens agrada,
cada 4 anys
tu pots anar a votar
i pots canviar
i pots fer...
Però si és el mateix,
han de canviar la llei.
Bueno,
però llavors...
Teresa ja ho fa la gent,
no va votar.
No va votar.
Però,
Àngels,
sembla que cada cop més
no va votar
com una opció,
no per desinterès,
sinó com una opció.
I això està passant...
I la interpretació
que es fa de l'abstenció
després és la que es fa.
Sí,
clar.
Bueno,
i aquí hi ha un altre tema,
és a dir,
la professionalització
de la política,
és a dir,
aquella persona
que quan deixa el seu càrrec,
és a dir,
una persona,
jo no sé per l'experiència
ciutadana
que tenim tots els que estem aquí,
està en un càrrec
més de 5 o 6 anys,
a veure,
crema bastant,
perds il·lusió,
perds ganes i tal.
O sigui que la renovació
és una cosa molt positiva
en el món associatiu i social.
Aquests polítics
que s'eternitzen
i que si surten
de la seva feina política
no tenen altra opció de treball,
que és una altra història,
almenys una opció de treball
que el remuneri
de la mateixa manera
o el superior,
llavors això es professionalitza,
no?
No,
però és clar,
és que hi ha un tipus
de feines
que si tu les deixes
a cap de 4 o 5 o 8 anys,
o són de 4 en 4,
després torna't a posar
aquella feina.
Vull dir,
és molt complicat
perquè llavors
qui accedeix a la política?
Per això que deies tu,
hi ha molta gent
que ha dit que no,
perquè després
com torno jo a la meva feina?
Després com la trobo
després de cap de 4 anys
la meva feina?
Si ets un funcionari,
potser sí,
però si no ets funcionari...
A determinats nivells
no van ni a l'atur,
sinó que estan de presidents
de consells d'administració
de grans empreses,
vull dir,
després hi ha tots uns camins
que segueixen dins del que és...
Sí, però el polític
n'hi ha a dir més proper...
A determinats nivells.
Esclar,
estic parlant dels nivells,
però jo parlo d'aquest més proper.
Després tu deixes la teva feina
durant 4 anys
o durant 8,
si és que fas dues legislatures,
i després com tornes tu
a la teva feina
a recuperar tot allò
que, bueno,
pot ser que la teva empresa
et guardi el lloc,
però, doncs, pot ser...
Bueno, em sembla que per llei
s'ha de guardar i tal,
però és posar-te una altra vegada
en actiu d'aquelles coses
que fotran tot un munt de temps
i tu les has deixat.
Sí, què vols fer?
Bueno, doncs,
hi ha alguna cosa
que no funciona aquí?
Això és un risc.
Si tu decideixes
l'opció de fer un servei...
Bueno, doncs,
per això hi ha molta gent
que no ho ha fet.
Però vull dir,
tu pots demanar una excedència
a la teva feina
que està per llei
i, evidentment,
el que pot ser
és que quan arribis
no estigues exactament
en el mateix lloc,
però, bueno,
això també...
Jo penso que tot això
està molt en funció
de la pressa
que tinguin els altres
per la teva gestió.
És a dir,
si tu ets un polític
que has demostrat
que ets un tio de pilotes,
per dir-ho d'una manera així,
clar,
suposo que la teva empresa
tindrà molt de gust
en acceptar-te
i en buscar-te un lloc
que es pugui gestionar bé, no?
No ho sé.
No ho sé,
és complicat, eh?
Bueno, doncs,
resumint,
que no m'estranya gens
que el primer problema
de la gent
sigui l'atur.
Perquè tu l'altre...
O sigui,
penses de tot l'altre
quan tu estàs bé.
Quan tu estàs bé,
llavors ve tot l'altre.
Penses en el futbol,
penses en els polítics,
penses en els robatoris,
penses...
Quan tu estàs bé,
quan tu tens alguna mancança,
el prioritàri
és la teva mancança.
La que hem entrat
les coses botiguera
i això amb la resta
de comerciants
de la seva zona
i amb els clients
ho parla.
Clar, clar.
I llavors la teva mancança
és la que et fa ser,
entre cometes,
furiosa contra els altres
que dius,
home,
ja està bé,
ja està bé perquè...
Aquí hi ha dues postures,
políticament,
inclús parlant,
vull dir,
aquells que defensen
que l'important
és que la persona
que se queda a l'atur
no deixi de tenir
unes prestacions socials
que l'ajudin
a portar aquest ajós
i altres que més aviat
pensen que s'ha de fer
una reforma laboral a fons,
podem dir,
escolta'm,
vull dir,
liquidem
el que és improductiu
i siguem competitius,
etcètera, etcètera.
Aquesta és una altra discussió
que seria molt...
Però us fixeu que la paraula
reforma,
quan parlem de lleis,
quan parlem de qüestions estructurals,
sembla que faci por
a la classe política,
primer que tot,
que no ho aborden de cap manera,
i a la ciutadania,
també,
que aleshores diuen,
bé, d'acord,
fem una reforma,
parlem de reforma laboral,
seiem a tots els actors
a la taula,
ostres,
hi ha algú que no vol assumir
el paper que li toca
perquè és secundari
o perquè és de protagonista.
és a dir,
la paraula reforma,
des d'aquest punt de vista
de canviar les coses
que no funcionen,
sembla que ens espanta,
com a societat,
però també a la classe política.
Perquè són canvis
i els canvis,
bueno,
no tothom els accepta,
no?
Vull dir,
la prova està que
cada quatre anys,
quan les llistes es fan
o quan es renoven els càrrecs i tal,
doncs ja sempre hi ha gent
que es rebota
perquè, bueno,
perquè els polítics
tenen una fetxa de caducitat.
de caducitat.
Sí?
Tots.
Sí.
Tots?
Jo penso que sí,
el que passa és que
hi ha propostes caducats.
Que ho porten com els llogurts.
Com els llogurts,
però n'hi ha que estar caducats
i encara està en l'aparador.
Mira,
hi ha empreses
que defensen molt
la mobilitat
dels llocs de treball
i això és una cosa
que tots els que
han treballat o treballem,
vull dir,
ens incomoda molt,
és a dir,
això de deixar la cadira
i anar-se'n amb una altra cadira
sempre és incòmodo.
Però la veritat
és que és efectiu,
és a dir,
guanyes amb il·lusió,
te'n dones compte
que la cadira es belluga
i que no és segur,
que t'has de tornar
a posar les piles
i estimular-te
i tot això.
Això seria,
a nivell potser,
una mica personal.
A nivell polític,
jo em penso que
es llegeix massa
totes les decisions
que es prenen
amb vots.
Això,
aquesta decisió que prenem,
em donarà vots
o me'n traurà.
Pensa en els col·lectius
que et retiraran el vot
o te'l donaran,
no?,
en funció d'això
i no en funció d'una realitat.
Per això diuen
que hi ha reformes
que només es poden fer
partits d'esquerres
i altres que només es poden
fer partits de dretes
perquè, vull dir,
si no,
els teus electorals
o els altres
se te tirin al damunt,
no?
No ho sé,
vull dir,
és complicat.
Una societat
que l'han fet molt complicada,
no?
No,
l'Ange parlava
dels primers anys
de la democràcia
que les que estava tot per fer,
no?
I llavors,
segurament,
potser no es pensava tant
en això dels vots en si,
dels col·lectius concrets,
sinó que hi havia
un munt de coses per fer
que no s'havien fet
i que hi hagués
qui hi hagués
que s'havien de fer.
Això suposo que
il·lusiona la gent
i engresca.
Suposo que aquesta il·lusió
és la que molta gent,
no sé si tothom,
però molta gent ha perdut
i, bueno,
jo penso que seria molt positiu
fer el que sigui
per recuperar-la.
Parlant de les reformes
que deies tu,
jo penso que les reformes,
si realment s'han de fer,
s'haurien de fer
de comú acord.
Això ho dèiem
quan parlem de les tertulies,
sobretot a nivell
d'ajuntaments i tal.
O sigui,
no pot ser que un partit
del govern
el que sigui,
és a dir,
aquí s'han de fer projectes
a 20 anys vista
o no sé quants anys vista
i hi ha unes coses
que són bàsiques
que s'han de posar d'acord
a tothom,
mani uns o mani els altres.
Això és el que
pel ciutadà també
desorienta molt,
vull dir,
perquè si tu veguessis
dir, home,
estem, no sé què,
les vegueries
o el tren,
no sé què,
aquestes coses
que surten sempre
a les tertulies
i que surten i tal,
posem-se d'acord
i fem un projecte
d'alguna manera tal.
És que segur
que ens podríem posar d'acord.
Segur, segur.
Sí, sí, sí.
Segur,
perquè després resulta
que manen els altres
i estan fent exactament
el mateix
o molt semblant,
vull dir,
és que és curiosíssim això.
Perquè hi ha coses
que són evidents
que s'han de fer.
I en aquest cas
has fet arragonisme,
vull dir,
prescindint de qui
hagi al davant,
vull dir,
has de fer arragonisme.
Però a mi no m'estranya
que la gent
tinguin
aquesta repulsa
amb el polític.
És que hi ha hagut casos
molt grossos,
perquè és que cada dia
surten casos
diferents, diferents, diferents.
Però creieu que són
aquests casos
de corrupció
escandalosos
els que creen
aquest desànim
o és aquest desgast
del dia a dia
que jo quan em llevo
al matí
tinc una sèrie
de dificultats
com a ciutadana
que he de resoldre
privadament
perquè és la meva vida
però hi ha d'altres
que m'ha de resoldre
l'administració,
que m'ha de resoldre
decisions
que prenen els governs
i no me'ls resolen.
Aquests casos de corrupció,
insisteixo,
escandalosos,
sí que poden mimar
aquesta credibilitat.
Però el dia a dia
no creieu que crema més
el ciutadà
que no pas
aquests casos
espectaculars.
Però jo trobo
que són molt importants
perquè llavors
tenen,
és que exacte,
vull dir,
a veure,
llavors penses
ho fan els de fora,
segurament que els de casa meva
també ho fan
i tanta misèria,
misèria,
o tantes mancances
que tenim
i tantes coses.
Miseria moral
hauria de fer.
Miseria moral
i misèria moral tenen.
Un dia no sé
en parlar
el que m'ho tertulia,
es fa sempre ressò
del no,
però de la majoria,
ara m'ha posat
una defensa
de la clara política,
que hi ha molta
gent que ho fa bé
i que són gent honrada
i que fan la seva feina,
no?
I en canvi
aquests no són notícia.
No, no,
aquests no són notícia.
La notícia és
quan hi ha un escàndol
d'aquest tipus gros
que no és clar,
i a més és important
i el ciutadà
ho ha de saber,
però n'hi ha molta de gent
que fa la seva feina,
la seva petita feina,
segurament,
amb una parcel·la
que la fa ben feta.
No, no ven.
I llavors aquí
hi ha gent
de també
els mitjans d'informació
quina informació
donen
i quina no donen.
Hi ha un altre aspecte
per mi
que és molt important
que és
per part dels administrats,
tenim una mica
la tendència
a dir que tot
és un solucion
i l'administrador
i per part de l'administració
té una certa tendència
a menjar-se
qualsevol activitat
que sigui
suciutadana.
I tornarem a la Setmana Santa
per on han començat.
És a dir,
la Setmana Santa
de Tarragona
té unes cofreries
que són un element actiu
i són els que organissin
totes aquestes coses.
A mi em dóna la sensació
que llavors
els poders fàctics
volen menjar-se
totes aquestes coses
i agafar el protagonisme
d'aquestes coses.
Aquestes són per mi
dos perills importantíssims
també de la societat
en què vivim.
La Setmana Santa
diuen que entre altres coses
és per reflexionar.
Déu-n'hi-do
si tenim coses
per reflexionar.
Escolteu,
queda un minut.
Allò que deia
la Carme Tarragonisme
a la barana
del balcó
l'heu tocat ja
remodelada?
Encara no?
Jo no.
Sí, quants dies
abans que la...
Jo no.
Jo la meitat.
Tu la meitat només
has recorregut.
Jo no.
Avui és la senyora del no.
No, no, no.
Espera, espera't.
Però va fer un fart
de pujar a les 100 escales
mecàniques.
No funcionen encara?
Un break, totes.
Ah, per això.
Les quatre viatges.
Contents ara
amb les escales mecàniques.
Un break, no és una delícia.
Ha canviat la vida, no?
Per una penjada.
Home, és que penso
que es canviarà la vida
del barri.
Acabem positivament.
Clar que sí,
positivament sempre.
És a dir,
podem ser crítics
constructivament,
però no hem de ser positius.
A part de la gent
que hi posem
i baixem, no?
La canalla
que arriben a pujar
i baixar del col·legi,
que suposo que no serà
el col·legi del carrer de Mar,
que pugen i baixen
aleshores,
per exemple,
a la una,
quan jo baixo,
tota aquella canalla
que puja,
i a les cinc igualment.
Coses ben fetes,
com deia la Teresa,
que també se'n fan.
Teresa, Carme Àngel,
un plaer de veritat.
Moltíssimes gràcies
per venir avui.
Bona setmana santa,
sigui molt santa,
molt laica o com sigui,
però gaudiu d'aquest temps lliure.
Gràcies.
Bona pasca.
Igualment.
Les deu les notícies.