Sintonia de Tertúlia,
sintonia que sona per última vegada aquesta temporada,
perquè avui és l'última Tertúlia de la temporada 2009-2010.
Aquest divendres de ple estiu, divendres de juliol,
Mare de Déu del Carme, avui és el dia 16 de juliol,
dia de festa gran pel món de la pesca,
dia de festa al Serraio.
En fi, avui farem l'última Tertúlia,
a la qual hem convidat a tres dones periodistes,
Nani Rodríguez, que a més és professora de la Universitat de Rovira i Vergili.
Nani, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
També ens acompanya la delegada del diari La Vanguardia a Tarragona, Sara Sanz.
Sara, bon dia.
Bon dia.
I la tercera periodista, esperem que arribi de seguida.
Està aparcant, ara ens ha trucat, estava aparcant,
i ara arribarà, és també periodista,
treballa a la Universitat de Rovira i Vergili,
i és la Montse Cartanyà.
Tres dones, tres periodistes,
per tancar aquesta temporada 2009-2010 de Tertúlies,
en una setmana en la que s'han parlat
de moltes qüestions relacionades amb el món de la política catalana en general,
arran del debat sobre l'Estatut,
sobre la sentència del Tribunal Constitucional,
amb aquesta cimera de líders polítics
que va haver-hi ahir a la tarda al Palau de la Generalitat,
sense acord de moment sobre el que cal fer
després de la manifestació del passat dissabte.
En fi, com observen tot aquest panorama polític
que ens deixen precisament els polítics
en aquesta canícula d'estiu, Nani?
Jo diria que amb tristesa,
amb tristesa, si fan una mica de pena, la veritat.
Crec que seria una molt bona oportunitat
per adonar-se'n que aquestes picabaralles ridícules pancarteres,
no?, se'n diuen ara,
picabaralles de pancarta,
no van enlloc,
i l'única cosa que fan és desprestigiar la classe política,
que a més a més ja està prou justeta.
Jo, si em permets, i tirant barriendo per casa,
com la meva especialitat és la comunicació de risc químic,
jo recordo que fa uns anys
les empreses no en tenien la necessitat de comunicar,
vull dir, era a porta tancada i a fer punyetes.
I a poc a poc no és que hagin agafat consciència
i ja em perdonaran els empresaris de la química,
sinó que se n'ha adonat que és molt més rentable
fer les coses bé i explicar-les que no callar.
Vull dir, és un problema de rentabilitat econòmica pura i dura,
però és així i així funciona.
I jo els hi diria als polítics que s'apliquin el cuento
i que se n'adonin que el consens, les bones paraules,
el fer esforços de deixar part de les teves exigències electorals
per posar per sobre el consens,
i més en aquestes èpoques,
seria rentabilitat política també.
Guanyaríem fins i tot vots o la confiança dels ciutadans, no?
Jo crec que sí.
No serà per la falta d'assessors, caps de comunicació
i gent especialista en el tema, no?
Ens haurien de llogar, eh, Sara?
Deixi'm saludar la Montse Cartenya, que ja ha aparcat.
Montse, bon dia.
Si vols, després parlem del problema de l'aparcament.
Feia molt temps que no agafava el cotxe per Tarragona
i no recordava les dificultats.
No recordaves les dificultats.
Sara, en fi, tots aquests dies,
tot aquest moviment polític,
després de la manifestació multitudinària de dissabte,
els polítics, en fi, parlant de l'Estatut,
del que cal fer, del futur de Catalunya,
en un moment clau, diuen,
tan important per a la història d'aquest país,
què et sembla?
Bueno, és el final de curs polític així,
mogut, i a més amb aquesta dosi de paranoi
que entra en tot el que ha passat aquests últims dies,
la roja, les manifestacions, tal, les quals...
Les banderes.
Les banderes, no?
Que sembla que en una setmana aquí hagi explotat tot.
Home, a mi em sembla que, bueno,
n'estic d'acord amb l'Anna,
i el que passa és que les eleccions autonòmiques
estan aquí al costat i és una qüestió de tacticisme,
i aleshores, bueno, hi ha...
Cadascú fa el paper que creu...
Jo penso equivocadament perquè estic d'acord
en que la gent cada cop veu aquestes coses,
o sigui, això ho fa allunyar la política
o temes importants de la ciutadania
i també fa que no es vegi clarament, o sigui,
quines són les prioritats dels partits,
no ens quedem amb la superfície aquesta de la baralla
de tu més, jo menys, tu aquí, tu allà,
i no s'arriba a fondo.
L'altre dia, en el debat del Congrés,
quan parlava Rajoy Zapatero,
allò estava ple, quan van deixar de parlar
ells era bastant, no?,
pels ulls dels espectadors, feia bastant mal d'ulles
a veure com la gent marxava, no?, quan parlava a l'Herrera,
per exemple, quan parlava a Dona ni Lleida.
És que jo diria, perdona, Sara, que això és qüestió d'educació,
vull dir, per respecte a la gent que hi és, a la gent que parla,
a la gent que mira, com no ho entenen
que està dins del sou, que estiguin allà sentada?
I que és un debat important, vull dir, que si ha de començar
a les 12, en lloc de les 10, ja em sembla bé
si les agendes van així, però si s'ha d'estar dos dies
i hem de parlar de les coses a fons
i s'ha d'escoltar a tothom millor això, que no que acaba
a quarts de 12 de la nit, no?, em sembla una mica tot.
Per ser que ahir, en el segon dia del debat,
el que tancava el debat, no va aparèixer
en tot el dia el líder de l'oposició, Mariano Rajoy.
Una falta de respecte...
Tenia feina, l'estava fent al despatx.
S'ho del curs.
Un món sé.
No, sí, és una mica, però forma part de l'espectacle
sempre trist, perquè és que no té cap més definició
que espectacle trist, la veritat.
I pel que fa a la unanimitat dels partits catalans,
si jo crec que si a la població ahir, abans de començar la reunió,
li haguessin preguntat quina confiança tenien
que sortís un acord unitari,
i això sí que hauria de fer una reflexió
als partits polítics i a tot el que comentava la Sara,
tot el seu entorn, de realment el que està passant en aquest país,
perquè si se suposa que estan en un moment delicat
i que hi ha d'haver una unanimitat, és aquest.
I sí que és veritat que amb els pocs mesos
que falten per les eleccions,
tothom sap que digui el que digui qualsevol partit polític
té un rara fons que segurament no és el que en aquell moment vol dir.
Llavors aquest tacticisme es veu, no cal ni amagar-la,
es veu de tres hores lluny.
Tothom fa servir la manifestació del dissabte
per aprofitar per la seva interpretació.
Tothom es fa seva la manifestació del dissabte.
Esquerra se la fa seva perquè és independentista,
per si se la fa seva perquè potser encara es pensa
que sí que la gent anava allà a cridar en defensa de l'Estatut
quan no es va sentir ni un sol crit en defensa de l'Estatut.
Tothom aprofita la convergència ara,
abans de dir la partida més independentista del món,
avui ja potser no,
és un llenguatge que és incrèdol.
I aquest esforç que comentava la Nani
d'intentar que realment es posessin el cas
i fessin una cosa conjunta i unitària,
jo crec que en aquest moment a la vora de les eleccions
és pràcticament impossible i s'ha demostrat.
No ho és durant els quatre anys,
ara a les portes de les eleccions molt menys.
Jo ho trobo trist i sí que realment la desconfiança de la població
creix cada vegada més perquè és que no...
Jo penso que a més a més això és un caldo de cultiu
d'aquells que si fas memòria a la història ha sempre passat el mateix.
Ara surt un visionari populista i a raça.
A raça perquè la gent està absolutament desencantada del que tenim.
I llavors diu, s'aixeca...
I això pot passar a Catalunya ara?
I per què no?
I per què no?
Vull dir, hi ha algú que té l'àvia, que té imatge,
que té assessors d'aquells que només veuen el màrqueting,
vull dir, en el bon sentit de la paraula, eh?
Vull dir, que utilitzen exclusivament tècniques de màrqueting
per llançar amb algú i a raça, a raça,
perquè la gent necessita una faça.
I amb el que hi ha, no...
Però jo crec que el problema més que un tema de màrqueting
o de saber-se vendre-ho així
és que realment el que manca és una qüestió més d'estadista, no?
De visió, de país, de tenir clares les coses
i de tenir-les clares i saber-les explicar clarament.
No en funció de qui tinc al davant,
en funció de quines són les pròpia eleccions,
en funció de tal, o sigui, el que...
Jo crec que manca, és una idea clara, no?,
d'aquesta persona defensar això
i encara que en alguns moments sigui incòmode
defensar això o hagis de barallar-te amb segons qui,
o sigui, que seguim una mica més fidels
a cadascú en el discurs que fa, no?
I raó que tenen...
No, anava a dir que és que, a més a més, aquí
no hem d'oblidar que el partit que governa
té a Madrid
que li està pressió...
O sigui, el PSOE també li està fent el joc
moltes vegades, o sempre, el PSC,
clar, és el partit que està governant.
Des del primer dia, després de les eleccions, no?
Va fer que sortís una sentència de l'Estatut
dos mesos abans de les eleccions.
Això, una persona o qualsevol partit
que sapigués la repercussió que això pot tenir,
ho pot...
Han estat esperant quatre anys
perquè hi ha aquesta sentència.
Quina necessitat hi havia
que dos mesos abans d'aquestes eleccions
sortís aquesta sentència
sapiguent tot el rebombori
que portaria a Catalunya.
Hi ha una estratègia política
que es mou des d'aquí
i a Madrid tenen els fils per moure-la
i fan amb Catalunya el que volen.
Mentre fem la tertúlia,
els companys de TV3
pregunten a l'audiència
si s'han tornat a decebre
els partits polítics catalans
i el 85%.
És que els anava a preguntar a vostè...
No, que ens escoltaven, Ricard.
Estaven amb el pinguerí
i he posat en Tarragona Ràdio
i he pensat...
D'acord, això és una bona pregunta.
Els anava a preguntar
i els anava a utilitzar la paraula decepció.
Si creuen que pot causar una altra decepció
després d'una manifestació
que tothom diu que és històrica
i que pot significar un abans i un després
recordant aquelles manifestacions
a la transició de l'any 77
que aquesta del 10 de juliol del 2010
pot tenir un impacte tan gran,
creuen això?
Que pot tornar a significar
la decepció de moltíssima gent?
Jo recordo que després de la manifestació
que vaig venir a una tertúlia
i jo comentava que potser
una de les poques coses bones
que tenia tot aquest merder
era mobilitzar la gent jove,
és a dir, la generació que va darrere de nosaltres
que d'alguna manera s'han vist provocats
o s'han vist menys preats
i es puguin plantejar de dir
doncs calla, anem a votar,
que és un dels grans problemes que hi ha,
que el jovent no veu la necessitat d'anar a votar
per no entrar precisament en aquest joc
de picabaralles ridícules, no?
Però jo crec que l'actuació seva,
és a dir, el dia 11, no?,
el que va passar després i el que està passant després
absolutament serà el contrari,
és a dir, la gent es desmotivarà
i les eleccions...
És que al final es trobaran
que els polítics no tenen credibilitat democràtica,
vull dir, que la gent no tindrà els vots suficients
com per poder aixecar la veu de dir
que som un país democràtic
i que tenen representativitat, crec jo,
vull dir, que em preocupa molt.
Bé, és que a més aquesta manera de fer, no?,
d'aquest tacticisme que dèiem,
després vas rebaixant,
ara estem parlant de l'Estatut,
però d'altres temes que ens afecten directament,
com el magatzem, per exemple, de residus nuclears,
quan hi ha l'única lectura que es fa
és la política, no?,
de si és abans de les eleccions,
afavorirà escòs,
si és després, no,
si és abans, o sigui,
temes tan importants, tan estratègics,
que tenen una repercussió tan a llarg termini,
que els haguem de passar tots pel filtre electoral,
és el que jo crec que decepciona a moltíssima gent,
no només a gent jove,
també a gent gran,
que, bueno, que dius, ostres,
però és que tot ha de passar...
Aquest engranatge tan farragós...
Però saps què passa?
Jo, per lo menys que soc gen gran,
no entrem en més detalles,
però porto unes vivències
que considero que el meu vot
és el més valuós que tinc en aquesta societat,
i per res, ni per ningú,
estic disposada a regalar-lo.
Vull dir,
i no hi ha cap circumstància,
jo soc d'aquelles que estaré a la UBI,
diré que em portin, sisplau,
la papeleta perquè vull votar,
perquè ho portes una mica amb la teva educació,
però la gent jove que això no ho entén,
jo t'ho dic pels meus fills,
que jo els intento menjar el coco,
vull dir,
qui no va votar no ve a dinar diumenge,
això està claríssim,
és l'única cosa que puc fer,
però em costa molt argumentar
que el seu vot és important.
I cada cop és més difícil d'argumentar-ho.
I els hi fan un flac favor
amb escenes com la d'abans de la manifestació,
durant i després,
no...
Sí, perquè la setmana d'abans de la manifestació
va ser la mateixa,
amb la pancarta i ara...
I avui, no sé si era avui al matí o ahir,
sentia que el vot en blanc
es pot convertir en la tercera força política
en aquestes eleccions.
O sigui, estem dient que la gent potser anirà a votar,
però és que no tens...
És que arriba un moment
que hi ha molta gent que no té una ferràs,
perquè el discurs polític,
que potser tu creies durant molts anys,
està fracassant,
i ho estàs veient,
i estàs decebut...
Jo realment conec molta gent
que sempre havia votat un partit
i en aquest moment està decebuda del seu partit.
i se'ls planteja
o no votar o votar en blanc.
La majoria de gent més gran,
de la nostra edat o més gran,
va votar perquè és ja tema de consciència,
però la gent jove és el que comentaves.
Vull dir, és que vaig a votar,
per què?
O sigui, si després em representarà...
Tindré aquesta representació
que a vegades fa com vergonya aliena,
que aquesta gent t'estigui representant.
Tot el respecte que sempre es diu
que s'ha de tenir per la política,
però és que els primers a tenir respecte
han de ser els que ens estan representant,
que ens estan deixant
a vista de la resta de comunitats i del món.
Però malgrat tot això que comenten
les nostres convidats a la tertúlia,
i malgrat la picabaralla
que està prèvia de la setmana abans de la manifestació,
com es pot entendre
que ha sortit tanta gent al carrer?
Perquè que ha sortit un milió,
és igual la xifra,
si és un milió i mig, un milió cent,
en fi,
que ha sortit tanta gent,
com es pot interpretar?
Potser perquè la gent també està molt cansada,
molt farta en general de tot,
molt indignada.
No sé, com ho interpreten?
Jo crec que és la provocació de la sentència,
però també és un cúmul de coses,
perquè és veritat que el crit de l'Estatut,
jo personalment no hi vaig estar,
però hi tinc amics,
tinc parents que hi van estar,
que se'n van sentir molt pocs,
i en canvi hi havia molt crit d'independència,
que després el Saura digui
que això és perquè un crit porta a l'altre
i la gent s'anima,
home, jo tinc els meus dubtes,
perquè la gent no crida d'independència,
si no hi ha un fons, un poço,
jo crec que és un cúmul de coses
que esclaten d'aquesta manera
i que tot i la lectura positiva
seria que tot i la picabaralla,
que hi va haver-hi aquella setmana
que abans comentàvem,
al final s'ha pogut superar,
va haver-hi un d'allò general,
aquest número que estem fent,
que no impedeixi a la gent d'anar-hi,
jo crec que en el fons...
Clar, però la picabaralla
semblava que podia desànimar molta gent
i va passar al revés.
I al revés, no?
Perquè la gent va dir,
ja n'hi ha prou.
Però, i la capçalera,
l'originament,
o sigui, que el que va originar
aquesta picabaralla
va quedar allà amagada al mig de la...
Això va ser la metàfora del dia,
no?
Sí, que el ciutadà...
Va anar-hi sense capçalera,
davant o darrere, no?
No volem aquesta representativitat,
som nosaltres...
La gent va anar a sortir, exacte,
no anava al darrere de...
Vosaltres creieu que no seria intel·ligent?
No ho sé,
ara estic fent allà política ficció.
Però jo què sé,
que el Montilla o qui fos,
un líder d'un partit polític,
digués,
mira, hi poso l'exemple del Montilla
perquè és molt clar.
Jo no estic d'acord
amb l'anunciat d'aquesta pancarta.
Jo considero que som una nació,
però que el dret a decidir
és molt més complicat
que posar-ho en una pancarta.
Que ho expliqui,
que digui,
no estic d'acord,
però considero
que haig de renunciar
a part de les meves ideologies
o de la meva creença
al que em diuen a Madrid
per fer país.
No creus que això seria rentabilitat política?
Jo ho entendria...
Tu ho aconsellaries al polític
com a expert en comunicació.
Jo sí.
Vull dir que,
de totes maneres,
jo crec que cada partit
ha de respectar, diríem,
o sigui,
el president Montilla
evidentment no és un home
ni ell ni el seu partit independentista.
El dret a decidir
té unes connotacions independentistes
que ell,
com a representant
d'aquest partit de Catalunya,
diríem que no pot acceptar.
El que està bé,
estaria molt bé que ho expliqués.
Jo crec que són coses
que tothom ho sap.
Un partit
que no és manifestament independentista
i que no pot acceptar,
depenent de quins lemes,
tu pots dir
jo no ho puc acceptar
per tot això.
I llavors,
la ciutadania ho ha de...
Per què m'ha d'explicar-ho?
Perquè hi ha molts ciutadans
que pensen igual,
no?
Hi ha molts ciutadans
que tampoc no són independentistes.
Hi ha molts ciutadans
que segurament haguessin anat
a la manifestació
sense ser independentistes,
però tenint un sentiment federalista
i estan completament en contra
de la sentència de l'Estatut
i potser no hi van anar
perquè la tendència
d'aquesta manifestació
es va anar tornant
a poc a poc,
més tirant cap a la vessant independentista
que cap a la defensa de l'Estatut
com es va acabar veient.
Llavors,
jo crec que sí que es poden...
És que no és que cal que s'expliquin,
és que ja se saben a més a més
i es poden explicar...
No, però cal dir-les
amb el Parlament,
cal explicar-ho,
cal que Convergència digui
jo penso això,
però per bé del país
renuncio amb això
i firmo el que sigui,
el que hagin de signar avui,
el manifest,
el que sigui.
Perquè això en el fons
no és tan bé
que en aquest sistema polític
també a vegades
estigui el ciutadà
com una mica una persona
com si no hi hagués massa criteri,
no?
És a dir,
sembla que si diem això
la gent no ho entendrà,
es malinterpretarà,
o sigui, una mica
no valorant
el criteri de la gent
que pot arribar a entendre
de jo renuncio a això
perquè ho fem
en la vida quotidiana
tal, no?
Renuncio a això
perquè a canvi
tinc l'altre, no?
El criteri dels químics,
per què els hem d'explicar
si no ho entendran?
Perdoni,
expliqui-ho vostè,
ja ho veurà
si no ho entendran.
Fàcil,
o expliqui-li més bé
del que les estigues explicant
fins ara,
que potser no ho enteníem
perquè no ho explicàvem bé.
Perquè ens omplim la boca
amb tots els temes
de participació ciutadana
amb el tema del trànsit,
que ens omplim molt la boca
de la participació
i ahir vaig estar
per la part alta
i hi havia uns quants
comercials
que no estaven massa contents
amb els horaris de descàrrega
perquè ells descarreguen abans
i perquè hi ha gènere fresc
que ha de venir abans
de les 9 i mitja
de dos quarts de 10 del matí
i en canvi a l'escola
hi haurà via lliure
perquè entrin a les 9, no?
I encara que sigui
una sola botiga
que li porten carn
a les 7 del matí
per què no ha de poder?
La Sara ja ens ha introduit
un altre tema
que em sembla molt bé
per no fer un altre monogràfic
sobre la política catalana
i sobre l'estatut.
Els polítics no faran
gaires vacances
suposo aquest estiu
perquè estaran tots
en pre-campanya.
Ja els està bé
castigaos de cara de paret
per tot tu.
I veurem de totes maneres
com avui el ple del Parlament
recordem que aquest matí
hi ha un ple monogràfic
a veure si arriben
en un acord
potser arriben en un acord
inextremis
i no acaben
de decepcionar tant
els ciutadans
en general de Catalunya.
De totes maneres
les possibilitats
semblen més aviat escasses.
La Sara apuntava
el tema del trànsit
a la Peralta
hi ha un parell de qüestions
relacionades amb la Peralta
que en la crònica local
val la pena destacar.
Una és aquesta.
A partir de dilluns
ja es comencen
a aplicar
aquestes restriccions
de trànsit
a la Peralta.
I una altra qüestió
d'un cert debat
en els últims dies
és el tema
de la casa del transeum
de la gestió
del canvi de gestió
que hi haurà
entre l'Ajuntament
i Càritas.
Ha arribat en un acord
perquè a partir del setembre
hi hagi un canvi
de gestió
d'una reestructuració
del servei
a les persones
sense sostre.
El que passa
és que el debat
segurament
que ha sortit més
per la reclamació
d'uns veïns
és si traslladem o no
la casa del transeum
situada a la plaça
de les Peixateries Velles.
Aquesta setmana
en aquestes tertulies
hem sentit
opinions de totament.
Alguns fins i tot
com el Partit Popular
diuen que portem
la casa del transeum
al polígon francolí.
A veure,
primer,
la casa del transeum
sense sostres,
amb el tema
del menjador social
i de les pernoctacions.
Creuen que ha de canviar
d'ubicació
perquè molesta els veïns,
els turistes?
Jo penso que no.
Penso que és absolutament
hipòcrita
de dir amaguem la merda
sota l'alfombra.
No, ho sento.
Estan allà,
són una realitat.
El que hem de fer és lluitar
perquè cada vegada
estigui més buida.
Però si són i són,
a mi no m'ofenen
per res.
Montse.
Jo tampoc
no canviaria d'ubicació,
el que sí que s'hauria
de regular i controlar
perquè jo vic
molt a prop
de la casa del transeum
i passo cada dia
quatre vegades per allà
i sí que és veritat
que des que ha canviat
la gestió Santa Tecla
per portar el menjador social
ha vingut,
o s'ha obert una altra vegada
el menjador
i hi ha moltíssima gent
acompanyat també
de la crisi,
evidentment,
que és una realitat
i que es vegi
i no passa res.
Però sí que hi ha moltes hores
que s'acumula molta gent
i va molta gent
beguda també
i és veritat
tot i que no es poden pernoctar
i es munten moltes escenes
i la gent orina molt
al carrer
i als veïns
sí que els hi molesta.
Jo crec que no els hi molesta
tant el fet
que hi hagi la casa del transeum
sinó tot el que comporta
que s'estiguin moltes hores
esperant
perquè com que hi ha molta gent
fan cua per poder menjar
i durant moltes hores
hi ha una acumulació de gent allà
que és veritat,
vull dir,
sempre diem
que això hi sigui
però mai al costat de casa meva
perquè sempre ha passat això.
Llavors el problema
és que ha quedat petita
i que se n'hauria de fer
un altre lloc per distribuir.
Jo crec que ha quedat petita
o que s'hauria d'intentar
gestionar diferent.
Doncs si el menjar
és donat a l'hora
es ve en aquesta hora
o es demana respecte
per la gent que hi ha fora
pels veïns
perquè jo crec que els veïns
sí que tenen el dret
de demanar
que se'ls hi respecti
perquè s'asseuen
a les baixos
o sigui,
hi ha una sèrie d'activitats.
Jo discrepo una mica amb tu Nani
perquè si realment
volem que aquesta ciutat
si una ciutat turística
que de la part alta
sigui realment aquest cor
d'aquesta ciutat
que la gent vingui a visitar
que hi hagi 30 persones
això allà
jo crec que no hi hauria de ser
o sigui,
jo crec que pots desplaçar-ho.
Jo també crec que no hi hauria de ser Sara
jo també ho crec
és desagradable
veure gent amb problemes
borratxos
amb mal vestits bruts
vull dir que d'alguna manera
t'ofenen com a ser humà
però és una realitat
sí, sí que és una realitat
però si tu vols compaginar
o sigui,
si tu realment vols
potenciar la ciutat
posicionar-la
que la part alta
realment sigui aquesta zona
més atractiva de la ciutat
que et vinguin els turistes i tal
jo crec que
o es dimensiona la casa
perquè no hi hagi
tot aquest moviment al carrer
o canviar-lo de lloc
perquè cada zona
té la seva funció
jo penso que la part alta
realment
crec que ha de ser el lloc
un lloc per visitar
agradable, maco
i penso que això
beneficia tota la ciutat
per tant, si la casa
s'ha quedat petita
jo no ho veig tan malament
que es traslladi
no al polígon
evidentment
perquè la gent
que té aquests problemes
no està passejant
pel polígon
però sí que penso
que repercuteix en negatiu
a tota la ciutat
donar aquesta imatge
de la part alta
jo per mi
no canviaria
per dir que és la mansificació
estic d'acord amb tu
però és que és el que hi ha
això es produeix
perquè es va obrir
fa uns mesos
abans de Nadal
es va obrir el menjador social
recordem que abans
el cas del Transau
era per noctacions
i aleshores
no hi havia aquest problema
no hi havia gent
al carrer mai
ara
obria a les 9 del vespre
amb el menjador social
que donen àpats al migdia
amb la situació de crisi
que suposo que això vol dir
que hi ha hagut
molta més necessitat
de gent
és quan s'han acumulat
les persones
jo sí que penso
que s'hauria de repensar
on s'ha de col·locar
jo reconec
que abans passava molt
i ara passo menys
he passat un parell
de vegades o tres
i he vist gent
a la porta
no m'han ofès
en absolut
torno a dir
jo crec que la part alta
ha d'estar mimada
però no ha de ser
per aventura
és a dir
la part alta
és una zona
amb una certa degradació urbanística
amb edificis nous
i vells
a veure
és com si
algú em diu
i amb bèsties que ho diuen
o és que Venècia
cau a trossos
doncs mira maca
sí
però és que el parc
de l'encant de Venècia
és que cau a trossos
és a dir
el fet
no estic reivindicant
que la part alta
hagi d'estar abandonada
o que caixi
sinó que ha de tenir
una riquesa artística
urbanística
humana
que fa que allò
sigui una ciutat petitona
que tu et puguis identificar
amb el que era Tarragona
fa uns quants segles
a mi
el fet de dir
que em traguin això
que m'ofent
doncs també treuria
les cases que cauen
però és una qüestió
que m'ofengui o no m'ofengui
és una qüestió
per mi la part alta
és un diamant en brut
se li ha de treure
el màxim partit
perquè això beneficia
tota la ciutat
i hi ha un tipus de ciutat
que jo penso que estaria bé
que seria
la que prioritzés
el patrimoni
la que prioritzés
és un turisme de qualitat
i penso que si hi ha 100 persones
esperant a la porta
pixant-se pel carrer
no és la millor imatge
i no és perquè m'ofengui
o em deixi d'ofendre
m'ofendrà
igual si els tinc al costat de casa
però penso que aquesta
és una l'hem de mimar
i no es mima prou
a mi crec que quan es replanteix
una cosa així
sempre penso que s'ha de pensar
més en la gent que viu aquí
que en els turistes
perquè està molt bé
que fem una part alta
pels turistes
però quan es plenen
moltes decisions
des dels ajuntaments
o des dels patronats
sí perquè això estarà molt bé
perquè el turista
allà està viscant una gent
dia a dia
potser que pensem
primer amb la gent
que està viscant allà
i després
no els turistes
i el bonic de l'apart alta
és que hi ha gent que hi viu
evidentment
si convertíssim
en Tarragona en miniatura
allò no tindria cap encant
és tota la vida
una cosa no és incompatible
amb l'altra
si una paralta polida
que sigui atractiva
també beneficia
la gent que hi ha allà
si un lloc
on la gent hi vagi a passejar
on la gent pari a fer un cafè
on la gent consumeixi
també beneficia
la gent que hi viu allà
no és incompatible
una cosa amb l'altra
ara
hi ha serveis
que si es poden apartar
d'una zona
que tu la vols prioritzar
per una qüestió determinada
com dic turisme
per no dir turisme cultural
o patrimonial
o simplement
conservar el que hi ha allà
jo crec que
tampoc ens hem de posar
les mans al cap
perquè això es placi d'allò
però jo crec que
si això estigués ben gestionat
i la mida
és a dir
doncs allà han d'anar
a dinar 100 persones
doncs no n'hi caben
vull dir
això és molt difícil
també de controlar
no m'imagino
si obres 3 menjadors
i d'on es torna
vull dir
vostè li toca
el menjador d'aquí
vostè li toca
i això no ho podem distribuir
per tota la ciutat
ho hem de concentrar
al lloc que se suposa
que és la perla de la ciutat
no
si estic dient precisament això
que potser
és un problema
de gestió de la casa
de tamany
de no calcular bé
l'utilitat de la casa
és a dir
la capacitat
que té la casa
però clar
si no els volem veure
doncs també
el polígon
ara hi ha un problema
que t'ho he llegit
a la premsa
de la casa aquesta
de menors
que volen fer
també els menys
tampoc ho volen
sempre que hi ha
una infraestructura
que porti
per nens de 0 a 3 anys
no ho volen
això passa
a la part alta
ja a tot arreu
i el tema del trànsit
que s'abligarà
a partir de dilluns
aquestes restriccions
que es fan
per les obres
de restauració
de la muralla
com ho veuen?
jo que hi hagi restriccions
a la part alta
estic totalment d'acord
és que crec que és una cosa
que cau de...
definitives o temporals?
definitives
perquè de moment
són temporals
això sí que ja no és
tant pel turista
com pel d'aquí
jo
anant pel carrer Major
i que sigui
un circuit de cotxes
és que ho trobo una cosa
que no entenc
com li pot caure
lletj
per la gent que hi viu
i per la gent que...
pels turistes
i per tothom
per qui tenen els comerços
que allà
a la carrer Major
a la floristeria
al carrer
al cotxe
al cotxe
al cotxe de la brossa
és que no
no entenc
com no ho han fet abans
des de fa molts anys
això té cap tipus de sentir
super innovadora
vull dir que hi ha
moltíssimes ciutats
que fan moltes
totes les ciutats
tota la part alta
totes les ciutats
funciona fantàsticament bé
i dona gust de passejari
i tothom està molt content
perquè a més es revoluïtza
jo crec
i tant
malgrat les incomoditats
que ha pogut tenir un botiga
que diu
ara m'haig de xacar
al dematí
o m'haig de quedar
fins a les 9 de la nit
perquè descarreguin
però surt beneficiat
però jo crec que
això ben explicat
és el que dèiem abans
això ben explicat
és evident que mai
el 100% de la gent
estarà d'acord
però això ben explicat
dient
escolta
això beneficia
et beneficia a tu
et beneficia els teus clients
jo crec que els comerciants
ho entendrien
i ho entenen
jo crec que tothom
entén el que li vols explicar
tothom és capaç
d'entendre tot
jo crec que sí
aquest parell
està una mica d'útil
perquè ens anem entenant
de les coses
perquè ens passen
el paper per sota la porta
i clar
nosaltres per descarregar
i també és una mica lògic
es descarreguen
abans d'obrir la botiga
per què hem de descarregar
més tard
i els tècnics diuen
home és que vosaltres
sou dues botigues
i l'altre és molt més
ni que siguin dues botigues
les dues poques
que queden a la para
intentem mimar una mica
la gent que en primer lloc
li interessa
que això
i si s'han de fer
tres excepcions
que no passa res
i de sistemes
n'hi ha infinits
des dels pilones
tens 30.000 maneres
de restringir el trànsit
no m'he inventat res
està tot inventat
al contrari
estem anant al remolc
de totes les ciutats
del món
però potser és més incòmode
barallar-te amb els pares
de tots els nens de l'ensenyança
això també
que amb quatre botigues
sí, perquè què fem
amb alguns dels equipaments
que hi ha dins de la paralta
doncs que els veixin fora
de la paralta
i entrin a peu
per exemple
a veure Ricard
fins a la porta de la cola
no és necessari
ja vam allà dalt al seminari
i jo estava a tipa
d'indignar-me
quan passaves al davant
perquè veies
la senyora
amb el cotxe
dos nens
però dos nens
que m'arrenen una bufa
i m'envien a Fernando Pó
diu la nani
quan anava a donar classes
al seminari
perdoneu
sí, sí
és que jo ja
volia tenir en casa
sí, sí
és que és així
la senyora
amb el cotxe
amb dos nens al darrere
o tres
o un
és igual
però nens
que de 13, 14, de 10 anys
amb uns motxilons
amb unes pintes
que dius
però aquest nen necessita
que el deixes a la porta
para a la porta
freno
abre el nen
es deixa la motxilla
què?
que et deixes la motxilla
i tot això dius
però a veure
és que això no té ni sentit
una cua i una cua
però és que us imagina
tots aquests cotxes parats
a fora de la muralla
en aquella hora
és que aleshores
què farem?
vull dir
però és que no
perquè vagin caminant
des del portal de Sant Antoni
fins a l'ensenyant-se
és molt mono
aquell trosset
és molt maco
perquè deixem tots els cotxes
allà
amb els quatre intermitents
a l'avinguda
Rafael Casano
és l'avinguda
el passeig de Sant Antoni
com a mínim allà
hi ha més puestos
ara serà un caos
però serà un caos
una miqueta més ample
que no la part
o que vagin a peu
des de casa seva
sinó que es montin circuits a peu
autobusos urbans
com el que hi ha
mil sistemes
per fer això
és qüestió de voleu
vull dir
que et deixin el nen
davant de la porta de casa
de l'escola
no li veig el sentit
i amb això
tornem una mica allò d'abans
o sigui
per fer això
ho has de tenir clar
ho has d'explicar
i t'hauràs de discutir
discutir entre cometes
però hauràs de convèncer
a bastanta gent
i qui és el guapo
que s'hi posa
però és que aquí
el que passa
és que moltes vegades
en aquest ajuntament
hi ha molts
volen fer content
a tothom
i a tothom content
no ho faran mai
t'has de quadrar
i aquí moltes vegades
no es quadren
i s'avisa amb el POUM
i s'avisa amb
moltes altres històries
les restriccions
recordem que es fan
amb l'excusa
o en fi no
amb l'excusa
per les obres de la muralla
i insisteixo
en que no són definitives
creuen però
que l'experiència
pot servir perquè sigui definitiu
jo crec que sí
mirem
això has de canviar de tema
perquè estem totes d'acord
i no t'anarà per massa
ja no canviaré gaire de tema
perquè ja s'acaba la tortura
el problema és que restringirà
l'accés a la part alta
i tindrà un pàrquing
situat a dins de la part alta
la Montse Cartanya
que aquí és
o canvien el pàrquing
que ja podria
seria hora
que remodelessin
i fessin una altra cosa
o fan l'accés
la punt final de la tertúlia
és el que apuntava
el que deia ara la Montse
jo ara els anava a preguntar
què fem amb el pàrquing de Joma
també hi ha sistemes
perquè en lloc de tenir
l'accés per fora
l'accés per fora
o sigui que només ets
el que agafi el tiquet
i si no parques
a sortir
tornes a pagar
però bueno
si estàs restringint el trànsit
estàs favorint
aquell cotxe quan surt
ha de sortir
per algun cantó altre
allò és un nyap
allò s'ha d'arreglar
tal com està
no ho podem aprofitar
és com si fas la paella
se't crema
allò no té arreglo
de moment és un nyap
que ja està florint
perquè allà ja
està florint
podrit, repollat
però què faríem vostès?
jo intentaria fer
el projecte de pàrquing convencional
tal com
pàrquing convencional
i si n'hi caben vint
ni caben vint
i reentrin per darrere
pàrquing convencional
inclús pàrquing pels veïns
pels veïns
si només pots entrar
a una targeta de veí
un pàrquing pels veïns
no, no, no
també estic d'acord
mira que bé
l'última tertúlia
hem solucionat aquest tema
el dilluns comencen
les restriccions
de trànsit
a la part alta
i el dilluns
comença un altre
espai de viatges
a l'estiu
al matí de Tarragona Ràdio
en comptes de tertúlies
ens dedicarem a viatjar
cada dia
per ciutats
pobles i països
arreu del món
amb diferents convidats
així que com dèiem
avui s'acaba
la tertúlia
l'última tertúlia de la temporada
avui hem tingut
tres companyes periodistes
que ens han ajudat
a comentar
alguns aspectes
de l'actualitat
gràcies a la Montse Cartanyà
la Nani Rodríguez
i a la Sara Sanz
especialment a la Sara
gràcies
fins la propera
que vagi molt bé
perquè comença
una nova etapa
fora de Tarragona
gràcies
que vagi molt bé
Sara, Montse
Nani
bon estiu
bones vacances
que vagi molt bé
ens retrobem
adeu
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
Fins demà!