Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
És l'últim quart de català d'aquesta temporada.
Per tant, un programa especial, fi de temporada,
molt animadet i preparat també per celebrar Sant Joan.
Ara que no oblidarem, diguem-ne, altres aspectes més o menys formals
que hem tractat a la temporada.
Nit de Sant Joan, balanç de temporada i abans per la temporada vinent.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut.
I un regal que ens ha portat per les orelles avui.
Que fan-hi.
Ciao, camine!
Ciao, ciao!
Ciao, camine!
Camine, ciao!
Ciao, camine.
Una joia de veritat i que no us penseu, eh?
No és fàcil de trobar i és una novetat.
Enric Garriga més li ha robat directament les sabates al Carles Velda.
Avui tenim una banda sonora, un quart de català realment extraordinària.
Enric, si vols fer els honors, perquè és extraordinària des del punt de vista musical,
novedosa i el mateix material, el disc i tot el que l'acompanya, el format.
Ho explicarem.
Es tracta del disc del Velda i el conjunt Badabadoc.
Es titula, diu, el disc, el Velda i el conjunt Badabadoc presenten, per jamaicanes,
catalan hits on Caribbean beats.
I és ni més ni menys que un disc amb 11 temes que són tots versions,
així en aquest estil rock, steady, ska, primitiu o alguna més cap al reggae,
de cançons de l'època de la nova cançó o cançons del rock català,
com les que anirem sonant, l'anirem sentint com l'Empordà,
o com una del Doctor Calipso, que és aquesta nit, cançó del Mickey Puig,
de la Kachimba, dels Un Papa i cançons d'aquestes,
o cançons clàssiques com el Vent, com aquesta mateixa que sona a la gavina,
o algunes que no diem que ja anirem sentint.
I la gràcia del disc és, primer, un format especial, allargassat,
fet d'autoedició, que a la funda conté cinc posteletes
amb els cinc membres principals del grup que toquen aquí,
i en cada un al darrere hi ha el missatge del disc de presentació
i les firmen l'Operdal Roquer, que és aquell roquer de Lleida
que també col·labora i participa en aquest disc,
un altre que és l'Eric, el Manté, el Belda i el Xerrameco,
el Xerrameco és un dels dos Xerramecos,
aquests són l'equip de Belda i el Badabadoc,
i llavors tenen una posteleta que es presenten,
cada un surt al davant així d'anar a fot un plan turístic
amb escenes barcelonines,
i el mateix text al darrere en uns quants idiomes.
Alguns no els he identificat-ho, en anglès l'identifico,
aquí hi han tingut un que no sé en quin idioma està,
no sé si és polonès,
un en alemany,
un altre,
això no sé si és turc o què és,
i en català.
I llavors,
l'altra cosa és aquest disc,
com es pot aconseguir?
No es pot aconseguir, no el venen.
Deixa'm dir una cosa,
perquè és una observació d'aquelles que ens ha cridat molt l'atenció,
al disc, al CD, que està sonant ara,
té també la forma d'un petit disc de vinil.
Fins i tot han creat com una textura
que sembla que sigui vinil, no?
Sí, sí.
El toques pel de munt és com de vinil.
És artesania pura, eh, aquest disc.
Però és que, a més a més,
l'altra historieta és com hem aconseguit el disc,
perquè no es troba a les botigues,
ni tan sols a les botigues per internet.
Aquest disc només el pots trobar
als concerts del Belda i el Badabadoc.
Clar, com que fa 3 o 4 o 5 anys que no venen,
per aquí van venir,
amb aquesta banda presentar això,
però ja fa 3 o 4 anys,
i no el trobava enlloc.
missatge per correu electrònic,
demanant al disc,
perquè dic, volem acabar la temporada
amb una revetlla,
i aquesta música és ideal
per a la revetlla d'avui,
em van contestar,
dic, te l'enviem.
I ahir al migdia,
in extremis, va arribar,
perquè si li va venir avui,
ja no el teníem.
O sigui que allò ha sigut
com el regal de final de temporada,
d'entrada d'estiu,
i que aquí anirem sentint i anar sonant,
de tant a tant el dissenyem
que soni una miqueta,
ara sona l'Empordà.
No hi ha pressa,
ningú l'espera allà dalt,
i anar a l'infern no l'interessés,
molt més bonic l'Empordà.
A veure, cadascú que pensi el que vulgui,
segur que s'han de respectar seguríssim,
les normes, les legislacions,
però davant d'aquest moment d'incertesa
entre els músics
i aquesta lluita constant
amb la Santa Esga,
imaginació i ganes,
només venen el seu disc al concert,
jo m'imagino que un disc com aquest
se l'ho quitan de les manes.
Jo hauria pagat el que,
home, el que fos no,
però hauria pagat una pasta,
si l'hagués hagut de pagar.
Imaginació, creativitat
i ganes de treballar.
Però és que a més,
són tan arrullades
que me l'han enviat per la patilla.
A sobre gratis.
Sí.
Ja veus.
A canvi de la promoció
que els hi farem avui
i que, a més a més,
no només sonarà ara...
Sí, però promoció relativa,
perquè la gent que ho vulgui
només el podrà comprar als concerts.
S'hi haurà d'anar,
però mentrestant,
avui alguna revetlla local sonarà.
A la teva?
A la meva sonarà aquest disc.
Doncs després en fas una còpia.
Doncs vinga.
A la Salut de les Gae.
Com que se l'han autoeditat,
suposo que sí.
No, però no ho baixem d'internet,
és còpia a còpia,
com les cintes de caseta antigues.
Còpia de seguretat.
Això mateix.
Com que ja hem pagat el cànon del disc,
ja està.
Doncs vinga.
Fem una mica de balanç de la temporada,
hem tingut una miqueta de tot, no?
Això, mira,
ja que comencem sempre amb música,
fem una mica de balanç musical.
Mira tu,
que hem utilitzat,
saps quants discos hem utilitzat
aquesta temporada?
Amb aquest quart de català?
Això que només es diu un quart.
Doncs hem utilitzat com a 40 discos.
Home,
tenint en compte que vam començar a l'octubre
i que és un cop a la setmana...
Aquesta temporada hem fet 35 programes.
Van començar amb el 331
i avui és el 335,
així rodonet.
35 programes,
40 discos,
perquè a part del disco
que hem posat cada dia
a dos o tres cançons,
a vegades hem posat cançons
en alguna secció
perquè era allò
de te'n recordes,
i oli, els un papa
o els brams i tal,
o les sintonies,
perquè hem utilitzat
una sintonia de capçalera,
una sintonia
per a la secció
de te'n recordes i oli,
que era la sintonia antiga
del programa,
aquella del baixista italià.
Que va sortir d'un rap magnífic
que vas fer
a la temporada anterior.
Ah sí,
això també és veritat.
Aquesta temporada
no hi ha hagut rap,
però hem fet jota.
Ah, és veritat,
vas fer una jota.
I he fet versots.
Vas cantar una jota estupenda,
a més a més.
Ara ho recordarem una mica.
I,
però és que hi havia una secció
que era la secció d'aquella
per a explaiar-nos
i per a recotxineu,
diguem-ho així,
i per a criticar
la secció del criticón,
que diríem
que era el nyigui-nyogui.
I aquí,
segons la temàtica,
anàvem variant de sintonia.
La principal era el blasfemari,
que era molt escàrient.
D'aquí copida a la serra.
Però també,
doncs quan hem fet
la cosa de la Tarracó
i vam posar música romana,
com vam fer
la Tardó,
no,
la Primavera Lidrària
vam posar poemes
d'aquells divertits
dels nens eutròfics
i el Josep Pedrals.
Aquella història
de Boris Vian
era de...
Allò també ho vam posar...
Allò també, sí, sí.
Però aquella nova sintonia,
aquella va sonar també.
Quin nivell,
quin nivell
que té aquest espai.
Vull viure entre erres,
vull cuidar...
Ei, és la de la Cachimba, no?
La Cachimba.
Amb l'esprit de llibertat
sembla un antic somni
dels d'amor
d'un vell marrut
quiciós,
granyots sarnós,
escarrà geniu.
Rei allas,
un cent conmisto,
jo no tinc res més a fer...
Ara tenim una història musical
ja molt rica
per fer versions
de tota mena, eh?
Mira,
ara que dius
versions i cançons,
hem posat com a 77 cançons
fins avui
i avui en posarem 10 més
perquè d'aquest disc
posarem les 10 cançons
que hi ha
i m'hi deixo l'última
que és una versió dubta
d'una de les que hi ha,
però no caldà.
Però total
que haurem arribat
quasi a les 90 cançons.
No està gens malament.
Això pel que fa
a la banda sonora
d'un guarda català
d'aquesta temporada,
però pel que fa
a les seccions,
jo diria que una de les seccions
celebrades
que hem transitat
entre l'eufòria
i la depressió
ha estat els límits
de català
en funció de cada territori
que anàvem visitant
cada setmana, no?
A més,
aquesta dels límits
ha sigut la secció
de fons
que ha durat
quasi tota la temporada
perquè hi vam fer
una primera...
La sèrie, eh?
Sí,
va ser una sèrie difícil
perquè era una mica dura
tot això
de l'estadística lingüística,
però parlàvem de...
Primer,
la primera part
va ser els límits territorials,
i vam parlar
en set capítols
dels territoris límits
d'on es parla català.
L'Alguer,
el Materranya,
el Carche,
te'n recordes?
Sí, el Carche,
que és allà on parla en Panocho,
aquella zona de Múrcia.
Entre Múrcia i Alacant, no?
Sí,
i aquella illa de Tabarca
que està també per allà davant d'Alacant
que és una illa petitíssima
que hi viuen com a 40 persones
que només parlen en català.
I només van a l'estiu.
Sí, no,
a l'estiu n'hi ha 200
però els que viuen allà tot l'any
només parlen en català.
i això que venien d'Itàlia
en repoblació
però van aprendre català
i es van oblidar del venecià
que parlaven.
Van parlar de Formentera,
de Perpinyà i d'Andorra.
Però també vam conèixer
els límits socials del català.
Sí, llavors,
encara, mira,
això dels territoris
encara va ser més variadet
però després ja va venir
la cosa densa
de l'estadística lingüística
en què vam fer
la presentació
i 13 capítols
dels límits socials
sobretot parlant
de les enquestes d'usos lingüístics
d'això en vam parlar
de nou,
de tots els territoris
aquests que dèiem
però doncs del País Valencià
i llestal.
Després també vam fer
uns quants especials
com l'especial dedicat
exactament a l'enquesta d'usos
del món de la justícia.
Vam fer també
un altre capítol
dedicat als coneixements,
no als usos
sinó als coneixements
perquè hi havia unes dades
sociolingüístiques
que van sortir als diaris
de l'àrea metropolitana.
També vam fer l'especial
a l'Ofercat
quan al març
vam presentar
les dades de l'Ofercat
a Tarragona
a la universitat
i també vam fer un dia
un especial
que era l'estudi ELAN
del multilingüisme
a les pimes
i encara
al tinter
s'han quedat algun
com un estudi
dels usos
interuniversitaris
o un que va sortir
ara el maig-juny
que era el tema
de llengua i joves
usos i percepcions
lingüístiques
de la joventut
però mira
són temes
que poden sortir
un altre dia
en una altra temporada.
No, no, si les coses
no canviaran tant
encara la propera temporada
estic mirant una miqueta
en aquest balanç
Europa ha sortit molt
Europa i les gestes
d'alguns individus
a Europa
han sortit moltíssim
sexuants mensuals
n'hem tingut
la del nyiguinyogui
que ara es mentava
des del punt de vista musical
però que diguem
que arribava
amb una certa
mala bava.
Sí, és que d'això
es tractava el nyiguinyogui
aquí al nyiguinyogui
hem fet diferents formats
hem fet el format
versot
per parlar
per exemple
de la qüestió
del català a Europa
o per parlar
del català
i la llei de llengües
d'Aragó
que a més a més
hi vam posar
un dia
el dia vam parlar
d'això
de la llei de llengües
d'Aragó
que vaig fer una jota
vas fer una jota
vaig començar entonant la jota
després ja vaig continuar
en forma de versot
després també he fet
el format aquell
en què era
és com el Carlos Velda
tu fas versions de tot
vas fer un rap
una jota
el que et posin pel davant
cap problema
la pròxima temporada
no sé què faré
no ho sé
una sardana
una sardana
això és difícil
i difícil de cantar
a mi que
hi ha sardanes
Ramon Calduc
cantava les sardanes
jo no som ni Ramon
ni Calduc
bé però
alguna cosa d'aquestes farem
però a més
també vam fer
tota aquella secció
el ñeguinyogui també
aquell altre format
que era el de
parlem de diccionaris curiosos
com el dels renecs
i els insults
aquell tan divertit
l'últim que vam parlar
era aquell
que els gossos
parlen diferent
els anglesos
que els catalans
uns fan guauà
altres bubú
segons el diccionari
el de les onopeies
també hem parlat
també un altre dia
al voltant de la senyora
i vam fer aquell altre
dedicat als llibres
i diccionaris
per salvar la llengua
allò
van contraposar
el del carot
dels 113 mots
per salvar
amb el de
en perill d'extinció
que és anterior
el de renecs estava molt bé
el de renecs també
ostres aquell que has divertit
i també alguns de diccionaris
com el
el diccionari
de Lleida Tà
el diccionari
d'aquí
de Perpinyà
que ha fet
el Gerard Jaquet
també hi ha hagut tot això
i fins i tot
en Tarragó Viva
vam fer aquella temàtica
de coses
de llatinismes
que encara tenim
avui en dia
en català
i llavors va ser
aquell dia
vam fer
coses de llatí
i romà
moltes seccions
moltes publicacions
que han passat
també publicacions
que són pròpies
del servei de normalització lingüística
per tot el que té a veure
amb els nou vinguts
però un dels aspectes
que ens ha agradat molt
és
rebre visites
hi ha gent que
som hospitalaris
i ens agrada rebre visites
a un quart de català
i n'hem tingut unes quantes
sí
hem de dir que
aquestes seccions
que dèiem ara
eren seccions mensuals
i per això
n'hem fet menys capítols
teníem
les seccions típiques
de cada dia
de les informacions
de les novetats
la dels límits del català
que hi era quasi sempre
però llavors hi havia aquestes
que només les fèiem un cop al mes
que era en el Lligui Iñoc
i per això
doncs hem fet 10 capítols
de l'avui visita
que era el dia
que ens venia a visitar algú
no n'hem fet 10 capítols
n'hem fet 5
però és que han vingut molta gent
han vingut 11 persones
perquè
vam començar
amb una sola persona
del Francesc Marco
del Plataforma
però després
la segona visita
ja va ser la Rosa Elisandra
dels serveis de justícia
que va venir
acompanyada
d'una parella
de voluntaris lingüístics
i després va venir
una parella
de voluntaris lingüístics
de justícia
després
vam començar l'any
amb la directora
del Centre de Normalització Lingüística
la Rosa Maria Ibars
també va venir
després
diguem
l'encarregada
de la Secretaria de Política Lingüística
de Tarragona
que és l'Anna Domingo
va venir
i vam tancar
la temporada
de visites
el maig
amb la Marina Massaguer
que és la tècnica
del servei de Política Lingüística
i dues parelles
de conductors
d'autobusos municipals
perquè
estaven fent
el taller de reforç oral
ara n'estem fent un altre
aquests dies
i a més a més
també amb treballadors
de l'EMT?
sí, sí
estem fent un segon grup
ells explicaven
que hi havia molts companys
que en veure'ls amb ells
s'envien animat
i que volien apuntar-se
ja en tenim uns quants
i ja ens han dit
aquests que estan fent ara
el curs
saludem
saludem
que ens van dir
que ens escoltaven cada dia
els treballadors
i treballadores de l'EMT
des de Tarragona Ràdio
que sabem que molts de vosaltres
teniu sintonitza
a més
la ràdio
als autobusos
mira els dediquem
a aquesta cançó i tot
per ells
amb la llum
del teu mirall
has omplert
la meva vida
ella és la
Rosó
però quina manera
d'interpretar-la
en sol jamaicà
que bé
no el podem deixar
de moure's
i viuria tan content
en mon rostre
s'hi veuria
la llum
de l'agraïment
i a tota hora
et cantaria
una cançó
pels teus rulls
que jo mateixa
et faria
i una cançó
no ho dirà
allò Rosó
Rosó
de la meva vida
ara ve
ara ve
ara ara
ara
ei
silenci
la meva guia
Rosó
Rosó
Rosó
llum
de la meva vida
Ui
aquest dissonarà
sonarà alguna
que altra
rebella
sens dubte
aquesta nit
doncs
dedicada
treballadors
i treballadores
de l'MT
que van ser
els últims protagonistes
de la secció
avui visita
i una altra
de les seccions
mensuals
que prometia molt
i la veritat
és que no va
decebre les expectatives
la secció
te'n recordes
que ens fa reflexionar
que a vegades
no
ho cura tot el temps
i vam recordar
coses curioses
mira
d'aquesta
només n'hem fet
set capítols
no n'hem fet deu
però hem tocat
nou temes
diferents
i
fins i tot
en un dia d'aquests
vam fer una entrevista
amb el Pep Blay
que era el director
de la peça artística
del disc d'homenatge
a un papa
aquell dia vam posar
un papa
perquè era
el 20è aniversari
dels seus inicis
havia sortit al disc
i vam entrevistar
el Pep Blay
que havia dirigit
el projecte artísticament
però a part d'això
doncs per exemple
hem parlat
vam començar
parlant dels 5 anys
del Mosilla Firefox
del navegador en català
però va ser l'excusa
per parlar dels primers
productes informats
en català
allà dels anys 80 i 90
quan ho fèiem
amb CD-ROM
ja hi havia un quart de català
no
però a l'ADSL
no existia
i tot això
si els ordinadors
no es deien ordinadors
es deien computadores
també
també és veritat
i eren de pantalla verda
eren de color verd
les pantalles
després vam parlar
dels 20 anys d'un papa
amb l'homenatge
i el disc
vam parlar també
de
el gener vam parlar
de la llei de política lingüística
l'aniversari
de la llei de política lingüística
que havia sigut
el 7 de gener del 98
doncs el gener
ho vam recordar
de com estava
i com estem
el nou aniversari
del WICAT
que ens va servir
per parlar
de l'evolució
dels rànquings
de la llengua
i com està
la llengua catalana
actualment a internet
un altre tema
va ser
el de
l'11è aniversari
del racó català
i 20è aniversari
dels brams
que vam fer
una gira
de 20è aniversari
van tocar
per aquí a prop
i van tocar també
la festa
de l'aniversari
del racó català
i aquell dia
vam posar els brams
vam tenir també
un altre dia
capítol doble
al maig
amb la festa d'internet
i vam repassar
la història
de la festa
d'internet catalana
i la nota luctuosa
de la mort
del pare
de la inversió lingüística
el Miquel Sigüant
i encara
l'últim capítol
va ser fa poc
amb el 25è aniversari
del TermCat
i totes aquelles coses
que estan fent
aquesta gent del TermCat
tot això cap a l'arxiu
ara el que cal pensar
és que farem
la propera temporada
jo crec
Enric
has decidit
mantenir
el Nyiguinyogui
sí
perquè és molt divertit
jo m'ho passo bé
m'agrada
la visita també
la visita sí
però llavors
ja serà
quan pugui ser
de visites
m'han encarat
algunes dependents
perquè no van poder ser
per exemple
volíem portar
algú de l'universitat
com van fer allò
de l'ofericat
però no anava bé
per a dates
i no va poder ser
però la propera temporada
ja has pensat
estrenar una nova secció
que promet molt també
sí
justament va sortir
d'una visita
bé
el Nyiguinyogui
el mantinem
el millor
en lloc de ser mensual
el faig quinzenal
perquè així ens podem
explàiar una miqueta
va sortir de la visita
que ens va fer
anar a domingo
exacte
doncs la secció
que tinc intenció
de tirar endavant
la pròxima temporada
és la de reventem tòpics
eh
no sé si serà
setmanal o quinzenal
però com a mínim
deurà ser quinzenal
mensual no
material en trobaràs
no és que ja
des de llavors
que va venir l'Anna Domingo
va sortir el tema
respecte allò
de si el tòpic aquest
de què
en cap país
s'imposa
que la gent immigrant
hagi d'aprendre
l'idioma del país
això és el que diuen
els espanyols
respecte a les lleis
que intenten fer
les generalitats
sobre aquest tema
però l'Anna Domingo
té fet l'estudi
de les lleis
que obliguen
els immigrants
d'aprendre l'idioma
i les hores que han de fer
a Àustria
a Finlàndia
quadriplicaven
quinto picaven
les hores de Catalunya
jo recordo una dada
dades molt curioses
sí
a Catalunya es demanen
130 hores
i ja no sé
quin país europeu
em sembla que escandinau
que en demanen
2.300
2.300
doncs bé
aquest tipus de tòpics
són els que rebentarem
la pròxima temporada
sempre que tinguem
a mà algun tòpic
ja tinc un magatzem preparat
de tòpics d'aquests
per rebentar
i segurament
ens ho tirarem més
per cert que la pròxima temporada
però abans i tot
el centre de normalització
lingüística de Tarragona
ja sabeu
que abandona
la plaça Pallol
l'antiga audiència
com es diu tradicionalment
i vindran cap aquí
a propet de la ràdio
a la plaça Imperial Tarraco
sí
i això vol dir
que atenció
la gent que s'hagi d'inscriure
que no s'equivoqui
que passarà
com l'altra vegada
ens van dir
que la gent anirà
a passar el Pallol
i no
estarem al setembre
a juliol
ja feu el trasllat
a juliol
a partir de l'última setmana
ja obrirem
de cara al públic
que llavors ja ho estarà
però diguem
el que és la inscripció
que és quan ve molta gent
al setembre
doncs ja la farem
evidentment la farem
des d'aquí
i la gent
que els alumnes
que han vingut
aquest dilluns
i van fer l'acta
de fer de curs
doncs ja els van donar
un paper recordant això
però segur que hi haurà
despistats
que aniran a la plaça
del Pallol
i allà
els cotxes diran
senyora
senyor
baix i cap allà baix
ja ho anirem recordant
i si no
una bona passejadeta
amb la calureta
de l'agost
al migdia
que està molt bé
a veure
tot això forma part
del passat
algun abans
per la propera temporada
però avui també farem
una miqueta
de cuart de català
allò amb xitxa
de la presència
de la cosa present
per exemple
el festival Pop Art
els dies 25 i 26 de juny
és a dir ja
ja és aquesta setmana
aquest cap de setmana
i mira
avui que és dia de rebella
també és el que hi hem parlat
el festival
potser em sembla
que és el primer festival
així de l'àmbit català
d'aquests festivals d'estiu
hi ha el Sanglar Rock
i molts altres
però aquest és el primer
el mes matiner
és aquest cap de setmana
a Arbúcies
com el seu nom indica
la campada jove Montblanc
sí la campada jove Montblanc
és el Juliol també
mira és que precisament
el Pop Art
es fa a Arbúcies
perquè a Arbúcies
antigament es feia
a la campada jove
però quan es van traslladar
a altres llocs
primer Sant Celoni
ara Montblanc
doncs a Arbúcies
es quedaven amb ganes
de dir farem un festival
i ja està
i la resulta que
el Pop Art d'Arbúcies
que no sé dir
quina edició és ara
mira el 2005
el 2005
doncs ja poten sis edicions
s'ha convertit
en un dels festivals
més in
perquè hi ha la flor innata
dels millors grups
i cantants del moment
catalans
i també evidentment
que cantin en altres llibres
també n'hi ha
però jo doncs
comentaré els que parlen en català
que canten en català
mira
actuaran
el Roger Mas
i Missima
que tots dos
els hem pogut veure
recentment aquí a Tarragona
Sant Josecs
m'han dit que Roger Mas
està plantejant-se
comprar-se una casa aquí
a Tarragona
com a ser una residència
ah mira
així el tindrem més sovint
Sant Josecs
la brigada
Rosa Luxemburg
els amics de les arts
Joan Colomo
Maria Rodés
els Surfing Sidles
tots aquests
la majoria d'aquests
han sonat ja
aquesta temporada
aquí en Quarta Català
de part d'això
hi haurà altres grups
també alguns són catalans
però canten altres llibres
com els Taràntula
el De la Feu i la Sorpresa Azul
els Pinkertons
que presenten disc
els Vendets
que són bascos
però viuen a Barcelona
els Fredson
els Mujeres
Està en Estil
que han tret un triple disc
que canten en castellà
i alguna cançó en català
que és una cosa
també un objecte d'aquests
comparable
al del Carles Velda
una capseta molt xula
i algun dia la portarem
perquè com que hi ha
alguna cançó en català
també els podrem posar
tot això a Arbúcies
aquest cap de setmana
tenen una web molt senzilla
www.popart.cat
i allà tota la informació
m'imagino que fins i tot
per la compra d'entrades
com passa en aquests festivals
avui en dia ja es pot fer
tot per internet
excepte anar físicament allà
no i moltes gestions
amb l'administració
no les pots fer encara
per internet
necessites per a moltes coses
el carnet aquell digital
digital
és que és molt complicat tot
Enric
la vida és molt complicada
ara
doncs
doncs
doncs mira
ja ho deia Raimon
el vent
doncs vinga
unes quantes novetats
editorials informàtiques
que també anirem afegint
un parell de coses
mira
per llegir durant l'estiu
i agafar forces
i recuperar la fe
i l'autoestima lingüística
el Ferran Suai
i la Gemma Sant Ginés
parella
a la vida real
i també laboral
parella lingüística
no
sí també
perquè ella és valencià
i valencià en la vida
però ella
va néixer al País Basc
però ja de jove
va aprendre català
a base de llegir novel·les
i parlar pel telèfon
li devia subticar el curs
però bé
és veritat
aquesta parella
ens han fet cursos
sobre l'espai lingüístic personal
la gent del Consorci
i treballen molt bé aquest tema
i ens cauen molt bé
i els tenim carinyo i simpatia
i tots dos els hem tingut de professors
i som molt competents
doncs bé
tots els anys que poden treballar
en aquesta temàtica
ara han quallat
en un disc
que té un títol
molt atractiu
que és
sortir de l'armari lingüístic
una guia de conducta
per a viure en català
i es tracta
l'edita angla editorial
val uns 16 euros i mig
s'ha publicat ara
i tant ara
que encara no està a les llibreries
perquè el vaig anar a demanar
i no el tenien
i a més a més
és que es presenta
dilluns que ve a Barcelona
i el presenta
el Bernat Joan
el secretari de política lingüística
i el Fred Bosch
que és el director
del centre d'estudis
de temes contemporanis
i a més
evidentment
els dos autors
bé
el llibre presenta això
una sèrie
primer explica
què és la situació
d'estrès lingüístic
que patim els catalans
o parlants
quan ens trobem
en aquella situació
que no et deixen parlar
en català
mira
els exemples
són senzillets
diu
bon dia
que tenia temaris
d'oposicions
què?
diu
que si tenies temaris
d'oposiciones
un altre exemple
que sol passar
bon dia
volia una càmera digital
disculpe
no hablo catalan
ah
que queria una càmera digital
això és l'exemple
aquestes situacions
ens hi trobem sovint
els catalans o parlants
i això acaba generant
un estrès
perquè tens aquella cosa
de
te violentes
t'agafa la situació
d'estrès o d'angoixa
en el sentit que
jo parlaria en català
però si
parlo en català
necessito aquest servei
si no m'entenen
quantes hores estaré aquí
per què faig
una de dos
o intento entendre'm en català
amb la qual cosa
hauré de fer un sobresforç
o
m'arrendeixo
i me passo a parlar en català
llavors
és un altre
llavors tens la sensació
de frustració lingüística
bé aquest tipus de coses
són les que es parlen en aquest llibre
però es parlen amb un to
amb anècdotes
sense dramatitzar
amb anècdotes
i curiositats
llavors ells estableixen
sis tipus de parlants
l'estranger
el que està cremat
i ha de deixar d'haver de renunciar
el que és tímid i no gosa
el que és militant i combatiu
llavors de cada un
d'aquests casos
el sobremotivat que diu no
jo continuo endavant
llavors
les sis tipologies
que ells tenen a les tabletes
doncs les expliquen
i després donen
consells
per a
tenir una vida
lingüística
positiva
assertiva
assertiva és això
que sigui
proactiu
que no et frustris
que no sigui
un motiu d'angoixa
utilitzar una cosa tan simila
com la teva pròpia llengua
d'això d'aquest llibre
jo me'l llegiré aquest estiu
i al setembre en parlaré
una lectura
per l'estiu
l'econòmic
setmanari d'informació
i anàlisi
sobre l'empresa
sí
ara que tothom
l'has portat i tot
aquestes pàgines salmó
que es diu així
els típics
els diaris econòmics
acostumen a ser aquest color
és una cosa internacional
almenys de la cultura occidental
no ho sé
com era aquella pel·lícula
el color del dinero
no
perquè els euros
tenen molts colorins
no
el color del dinero
antigament era el
una vagenada
que no té més
ja ho esvinarem
això
mira
m'ha despertat la curiositat
mira
és el primer número
que ha sortit aquest cap de setmana
és un diari
és un setmanari
d'informació i anàlisi
sobre l'empresa
com que ara està de moda
la crisi
tothom està preocupat
això que ho ha dit
ho sabem
això ha sortit
encartat
amb el Punt
l'avui
i tota una sèrie
de diaris comarcals de Catalunya
és gruixodet
i això
mira
el primer número
és del 19 al 25 de juny
és aquest que tenim aquí
any 1
número 1
i esperem que duri
que duri més que no la crisi
és a dir que
que el diari duri
la crisi no
la cosa és aquesta
estava interpretant
les teves paraules
doncs
ja no tens res més
ja hem arribat al final
al final de tot
bé
però l'estiu passa ràpid
tornarà
tornarà
un quart de català
escolta
a partir de l'octubre
com cada any
sí
i aquesta cançó
te la dedico a tu
que és l'última
que és la del comiat
i que és aquella cançó
és aquella de la vall
del riu Ballumell
que diu que t'ho harem
a faltar
el teu somriure
i tot això
diu que ens deixes
te'n vas lluny
saps no com ballava
aquesta cançó
quan anava al cau
segur que tu també
posàvem les motxilles al mig
ens agafem amb els braços
així creguats
vinga va
que ho farem
avui amb aquest ritme
la ballarem d'una altra manera
doncs vinga
Enric Arriga
un quart de català
agafa vacances
però tornarà a l'octubre
moltíssimes gràcies
per tota aquesta dinamització
lingüística
que hem pogut engaudir
i hem après moltíssim
Enric gràcies
bon estiu
Ara sí
ara sí que sona
a la bat
posarem la motxilla
Preparem les motxilles
que se n'anem
a la platja
com a mínim
Trobarem a faltar
el teu somriure
Dius que marxes
te'n vas lluny d'aquí
El record de la vall
on vas viure
No l'esborra
la pols del camí
El teu fons
és la llum
de l'alvada
Ja no sóc
amb olors
ni treballs
Jo el vestit
amagat
de rosada
és vermell
com el riu
de la vall
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!