Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bon dia!
Benvingut, gràcies per acompanyar-nos.
Jo comentava als oients que avui parlaríem de les proves d'esforç en cardiologia.
En principi, el que fora interessant és saber qui és tributària o tributària de fer-se aquestes proves, en quines circumstàncies?
Molt bé, la prova d'esforç potser és la prova rutinària més antiga que tenim amb cardiologia,
llevat del fonendo i de l'exploració física i clínica.
Però va ser dels primers mitjans diagnòstics de què vam disposar.
Tributaris, inicialment, tota persona que justificadament pensem que pugui tenir una malaltia coronària,
una angina de pit que es coneix vulgarment.
és potser la prova més enfocada, si no hi ha limitacions per altres circumstàncies,
per diagnosticar, sapiguessi la T o descartar la malaltia, la angina de pit.
Amb el temps s'ha anat ampliant.
La utilitzem també a efectes pràctics per saber l'estat funcional d'altres malalties.
Cada vegada és més freqüent tenir gent gran, amb una gran prevalença,
amb una gran quantitat de gent gran amb insuficiència cardíaca,
que a vegades per prendre decisions a l'hora de certes intervencions,
certs tractaments, certs comportaments,
valorar funcionalment quina capacitat d'esforç tenen
i si la podem millorar d'alguna manera.
Segona aplicació.
Ja tenim per la angina de pit, tant per diagnòstic com per seguiment del malalt,
malalts que prevegem que tinguem que operar de cirurgia coronària,
o sigui d'artèries tapades,
i seguiment d'aquests malalts postoperats,
i insuficiència cardíaca, com acabo de dir.
Finalment, també cada vegada ens trobem més gent
que perquè fa esport, té certa edat, té algun factor de risc,
decideix saber si té també malaltia coronària,
no té malaltia coronària o el seu estat funcional.
Per tant, és una altra de les possibilitats que cada vegada ens hi trobem més,
que ho demanda la societat.
Molts d'aquests federats ja es canalitzen cap a medicina de l'esport,
però els no federats ens en trobem molts amb cardiologia,
que la societat ens ho demanda i que també ho hem de gaspondre i fer-ho.
Comencem, en tot cas, amb aquest grup, probablement sigui el més nombrós,
el que hipotèticament pugui patir una angina de pit, no?
No és el més nombrós.
Bé, potser en volum, home, cada vegada, com ha dit el doctor Liban,
cada vegada és més freqüent el grup de la gent que fan esport
i que volen saber, o necessiten saber, perquè és una indicació mèdica,
quin és el seu estat cardíac i es fa en prevenció abans de començar l'esport.
Li posaré fàcil, perdoni.
La gent que fa esport, fa dieta i ha deixat de fumar, no?
Per això ja posem la falca.
Aquest és el primer requisit.
I després, amb determinades edats i davant de determinades patologies
o determinats factors de risc, llavors s'aconsella.
Després hi ha també un altre tipus de preu d'esforç,
que és la que es fa amb motius laborals.
Per exemple, col·lectius com els bombers,
els Mossos d'Esquadra de determinades...
Els policies, determinats grups d'intervenció ràpida
o que han d'afrontar situacions de risc,
a vegades també es fa des del punt de vista de prevenció laboral.
Per tant, entenc que hi ha una part de diagnòstic i una part de prevenció.
Sí, però aquests que jo estic dient ara són els que fan medicina l'esport.
Per això hem dit proves d'esforç amb cardiologia.
Són els que tenen algun factor de risc o la prova d'esforç
entra dintre d'aquestos casos que ha presentat el doctor Liban.
En el primer grup, i entraríem ja a parlar exactament de què són aquestes proves,
en el que són les malalties coronàries, l'angina de pit, l'infarct...
No sé si és el mateix, perquè a vegades la gent que no hi entenem
tendeixi a barrejar-ho tot.
L'angina de pit és la part clínica que un es queixa d'alguna.
I l'infarct de miocàrdia és quan una reteia s'ha tapat, s'ha obstruït
i ha causat que una part del muscle cardíac perdi efectivitat
o inclús es necrosi, o sigui, es mori part del teixit cardíac.
Això té una simptomatologia molt clara, en principi.
Molt clara, molt clara, que no té res a veure amb l'angina de pit.
Però l'angina de pit no la té, la simptomatologia tan clara.
També la té. Sol ser gent que, habitualment a la vida habitual,
amb més o menys esforç, amb més o menys intensitat d'esforç,
es queixa que té dolor al pit.
Para l'esforç i automàticament, 5, 10, 12, 15 minuts, passa el dolor.
I això sol ser relativament repetitiu.
A vegades pot canviar la intensitat de l'esforç que ho produeix,
el que pot ser un signe d'alarma.
Si cada vegada li produeix un esforç menor,
és un signe d'alarma que té que parlar amb el seu metge,
amb el seu cardiòleg, segons el dia de la setmana en urgències,
per intentar-ho diagnosticar.
Discrimina edat i sexe, aquest tipus de, per exemple, la gira de pit?
Sí, sí, sí.
No és el mateix la malaltia coronària amb l'home que amb la dona.
La simptomatologia és diferent.
Moltes vegades l'home es queixa molt abans que la dona.
La dona sí perquè és més oferta o perquè té més tolerància al dolor
o perquè té unes coronàries diferents als de l'home.
No ho sabem exactament el per què.
L'angina sol ser més atípica.
No es queixa tant d'aquest dolor repetitiu d'esforç,
sinó d'altres símptomes com de baixa capacitat d'esforç,
d'ofec, de sensació d'inestabilitat amb l'esforç.
O sigui, variants de l'angina atípica.
Els homes ens queixen més de tot.
Això ja ho sabem.
El que passa és que en aquest cas de les dones
diguem que es pot agreujar més perquè s'abordi el tractament més tardanament
i tingui més risc en el cas de les dones.
S'hi han volcat molts esforços perquè això no sigui així,
per igualar i per conscienciar sobre el diferent model d'angina amb la dona
i cada vegada es diagnostica igual que l'home
bastant abans del que passava abans.
Però sí que ens hi seguim trobant de gent que, sobretot amb dones,
que esperen molt més temps abans de posar-se en mans d'un professional
per diagnosticar-li la malaltia.
I les edats? Perquè en tots...
Perdó, i doctor Marc Cadec, l'he interromptu, no?
No, no, anava a dir que fins ara, no?
L'angina de pit s'ha anat, en proporció, homes dones, s'ha anat igualant,
però que fins ara era una patologia més prevalent, més freqüent, amb els homes.
Perquè també tenien més factors de risc.
Els homes fumaven més, els homes tenien estrès
i tenien més tensions a la feina.
Però ara això s'ha anat igualant, eh?
Les tres i tot ho altre.
Sí.
Sempre tenint en compte que la malaltia de la dona es manifesta a una edat més tardana.
Hi ha un factor de risc familiar,
que és homes de primer grau, famílies de primer grau,
que tenen angina de pit infernal,
o sigui, malaltia vascular, coronària, perifèrica o cerebral,
abans dels 55 anys amb l'home
i abans dels 65 anys amb la dona.
Però suposem que hi ha una protecció hormonal
després de la menopausa,
s'igual a la malaltia coronària de l'home amb la malaltia coronària de la dona.
Clar, però diguem-ne que aquest tipus de quadres,
excepcionalment els trobaríem en edats primerenques, no?
Ja parlaríem d'altres tipus de malalties, de cardiopaties,
un altre tipus de coses.
Què és una prova d'esforç en cardiologia?
I a cadascun d'aquests grups se'ls practica de la mateixa manera?
Actualment està molt sistematitzat els protocols que utilitzem
per diagnosticar la malaltia.
La història de la prova d'esforç va començar de manera molt rudimentària
des de pujar i baixar determinat número d'esgraons repetitivament,
que es pogués repetir la prova sistemàticament,
fins quan ha anat a evolucionar primer en bicicleta,
després en cinta rodant, que és el que estem utilitzant avui en dia.
El que intentem és provocar un esforç tabulat cada equips minuts,
tant amb velocitat de cinta com amb pendent de cinta,
per aconseguir provocar, o per electrocardiograma o per clínica,
el dolor o els canvis electrocardiogràfics que demostrin l'engine de pit.
Una cosa són aquests grups preventius, esportistes o professionals,
i una altra la persona que allà va amb la temensa,
amb la por de què vera que tinc.
Jo m'imagino que, objectivament, és una prova que no té cap a fer,
que no passa absolutament res,
però deuen anar els pacients una mica covardits, no?
De dir, a veure si en faran fer i...
I tampoc no és cert que no pugui passar res,
és una prova que té un risc,
perquè estàs provocant una situació d'estrès al cor
i es pot desencadenar una sèrie de reaccions cardíaques complexes
i que requereixen la intervenció immediata.
I com van controlant i quins criteris apliquen
per apretar una mica més, si em permet aquesta expressió planera?
Sí, el primer fonamental, parlant de l'anterior,
és que avui és obligat el consentiment informat.
Això implica que li expliquem al malalt
les avantatges de poder-lo diagnosticar,
però els inconvenients que té la prova.
Els inconvenients són molt baixos.
Sempre els expliquem que inconvenients menors
n'hi poden haver més,
però que per això sempre hi ha un cardiòleg i una infermera
per solucionar-ho amb la medicació i les eines necessàries
per poder solucionar qualsevol complicació,
però després, tal com diu el consentiment informat,
un de cada 10.000 proves d'esforç que fem
poden haver complicacions greus,
inclús mort del pacient.
És molt poc freqüent,
no ho veiem mai,
però l'estadística és l'estadística
i algun dia es compleix.
Per tant, hi ha d'avisar i el malalt ho té que s'apiguer.
Amb tot el que més per sort,
no sol tenir gaires complicacions,
llevat del cansament propi d'algun malalt no preparat físicament,
o que li provoquem angina
i que l'angina costi de tractar en aquell moment
perquè dura més rato pel fet que tenia una malaltia greu
que no sabíem,
però al fons és una prova molt segura.
Clar, tenim la imatge,
i abans quan comentava el tema de Dalsa,
quan fan aquests fitxatges de supermega jugadors de futbol,
que surt la imatge a la televisió
i aquí el senyor tan panxo, no?
T'ho diràs,
un jugador d'elit va a la cinta
i li estan fent la prova d'esforç.
Clar, jo m'imagino en una persona gran, per exemple,
que ja tinguis...
A més, n'estan ensenyant el començament de la prova, eh?
Sí, sí.
Normalment diuen...
Però ells sí que els hi deuen apretar, eh?
I després els fan sortir
i llavors els hi posen la cinta ràpida, eh?
Poden estar allò fent un esforç
com gairebé un quart d'hora de partit, pràcticament, no?
Però en el cas d'aquests grups,
diguem-ne que van a fer-se la prova
per fer una diagnosi,
clar, poden haver-hi persones
que tinguin certs problemes d'ossos,
ara penso, de mobilitat,
per l'edat i tot plegat.
Això dificulta molt el terapeuta o el metge que li faci?
No, no, perquè sempre
a l'hora de signar el consentiment informat
hi ha preguntes obligades.
Pateix d'alguna malaltia d'ossos
que pugui contraindicar que pugui fer l'esforç,
a pesar que en tingui alguna malaltia,
a vegades fem protocols modificats
amb menys pendent, amb menys velocitat
i una mica més llarg de temps
perquè el puguin fer igual.
amb gent molt gran no és el mateix
fer una prova d'esforç als 30, 40, 50, 60 anys
que fer-la als 75, als 80,
que les podem aplicar igual
però amb protocols molt més suaus,
amb menys pendent i menys velocitat.
És una prova única
per aconseguir l'objectiu del diagnòstic
i en paral·lel se n'han de fer d'altres?
Se n'han de fer d'altres.
Quines serien?
Si les podem...
Normalment, amb el 80% dels malalts
ens podem basar en aquesta prova.
La següent, si es diagnostica
i depenent dels criteris de severitat de la malaltia,
la següent ja seria el cateterisme cardíac
per visualitzar les artèries,
saber on tenen les lesions
i saber si són candidats a dilatar les lesions
o per contra, si és una malaltia de diversos vasos
si han d'anar directament a cirurgia.
Els malalts que no els hi podem fer això
o bé perquè hi ha grans alteracions
en l'electrocardiograma
o perquè funcionalment no ho poden fer
artrosi, gent molt gran...
Tenim alternatives que són proves d'esforç amb contrast.
Amb un esforç menor
se'ls injecta un contrast amb sang,
aquest contrast passa per les artèries coronàries
i amb una gamma càmera, una parella especial,
captem el contrast quan passa per la gamma càmera
i indirectament també podem averiguar
el grau de malaltia i la severitat de la malaltia.
I a partir d'aquí, segons el diagnòstic,
el següent pas seguiria sent
el cateterisme o tractament mèdic.
Això ja depèn de cada pacient.
Hi ha uns avenços tecnològics extraordinaris
i assistim cada setmana,
però hi ha proves, com vostè mateix deia
al començament de la conversa,
que són clàssiques i de les quals no podem prescindir
i que la tecnologia avui en dia
no ens dona resposta a tot el que ens pot aportar
una prova d'esforç.
La resta de proves més sofisticades
normalment són per aquests casos dubtosos
o per casos ja marginals a la malaltia
que ens interessa obtenir una informació suplementària.
Sí que una que va cobrant força a poc a poc
és amb el malalt o amb la persona de baix risc
que vol saber com estan les seves artèries
a nivell de salut pròpia
i que això el sistema sanitari públic
no ho empara, de moment,
és fer unes proves que aniran d'escola i càlcic.
Actualment la tendència
havien intentat dirigir-ho cap a la resonància magnètica
i actualment sembla que està guanyant la tècnica
del TAC de multidetectors.
Una prova que el que fa és visualitzar l'arbre coronari,
quantificar estadísticament el grau de calç que té,
segons el grau de calç donar-li un escola
o un risc de malaltia vascular a 10 anys
i a partir d'aquí aplicar els protocols de prevenció
senzillament dir-li no té res
i pots seguir fent vida normal qui ho fa bé.
Vostè com a cardiòleg que es deu fascinar, no?,
amb tots aquests avenços.
Cardiòleg amb experiència...
Amb 20 i escaig d'anys d'experiència, sí,
hem vist un boom de la tecnologia impressionant.
Per sort tenim la gran avantatge que és tecnologia
i que el criteri clínic segueix prevalent
per davant de la tecnologia.
La tecnologia serveix per apujar el que pensem
o per acabar corroborant el que pensem.
És molt beneficiós la tecnologia
a l'hora de diagnosticar els malalts actuals.
Deu ser també més còmoda pel pacient.
A vegades, a situacions molestes i doloroses,
se les pot estalviar, no?, amb aquests avenços.
No, home, nosaltres, la ressonància,
que és el que ha dit el doctor Livant,
la ressonància i el TAC,
que han fet moltíssims avanços en aquests últims anys,
donant prestacions que fins ara, bueno,
són impensables, no?
I després, doncs, bueno, la hemodinàmica,
que, bueno, aquí...
L'únic entrebanc que tenim aquí a Tarragona
és que l'hemodinàmica, de moment,
sols la tenim en un àri d'oficina, no?
I això crec que és un tema que hem d'intentar entre tots,
doncs, de que acabem aconseguint que l'hemodinàmica...
A què es refereix quan diu hemodinàmica?
L'hemodinàmica és el cateterisme que et fan d'una artèria
que està suposadament tapada, no?,
quan s'etapa una artèria coronària
i llavors t'han de destapar-la d'una manera urgent o prioritària,
doncs, en aquests moments, jo, en 23,
aquest servei funciona de 8 del matí a 8 del vespre,
però hi ha 12 hores del dia
en les quals no disposem d'aquesta eina terapèutica
i llavors t'han d'aplicar, diguéssim,
un tractament de segon nivell,
cosa que a Barcelona no passa,
perquè a Barcelona disposen de la tècnica
les 24 hores del dia.
I en canvi a Tarragona, doncs, de 8 a 8
ho fem amb cateterisme
i de 8 a 8 del vespre no tens aquesta eina a disposició,
la tens a Barcelona, eh?
Lògicament, pots desplaçar
amb els serveis d'emergència mèdica a Tarragona,
a Barcelona.
En casos que fossin molt extrems, no?
I normalment ho fas, doncs, amb totes les condicions,
però, bueno, no deixa de ser, doncs, un temps
que jo crec que ens hem de plantejar
de poder-ho aconseguir.
Però ha anat sempre una mica la cosa així,
perquè vostès ho sabran millor que jo que s'hi dediquen,
però quan es van començar a fer les primeres ressonàncies magnètiques
també es feien una recutat allò de determinades proves diagnòstiques,
quan van arribar als centres hospitalaris de la ciutat de Tarragona
també tenien horari d'oficina
i un dels grans triomfs era quan s'anunciava
s'actuaran les 24 hores del dia
i ens semblava que allò era, doncs, que ho havíem aconseguit.
En aquesta línia m'imagino que és una qüestió de temps també
i es podrà donar aquest mateix procés, no?
Però vull trencar la llança per Joan XXIII,
però tampoc no és culpa de Joan XXIII.
No, no, no, entenem que és un tema d'inversions econòmiques.
No, és un tema del Departament de Salut.
És un tema de voluntat dels professionals,
no, no, no, per diagnòstic...
Ells voldrien tindre els 24 hores oberts
perquè amb això evites tractaments retreçats.
Una cosa és que amb el diagnòstic l'horari d'oficina ja ens va bé.
Pel tractament cada vegada prevaleix més que per l'infarregut de miocardi
fem el catedrisme de rescat,
intentar arribar abans al trombus que tapa l'artèria
i destapar l'artèria, salvar muscle cardíac.
Doncs això hi ha uns temps i unes isocrones,
uns temps d'actuació,
que com més curt és, més miocardi salvem.
I aquí és el gran hàndicap de Tarragona
que el no tenir-ho 24 hores, 7 dies a la setmana,
depenem del trasllat a Barcelona.
I això sempre ho retrasa.
Clar, com més a prop de casa tinguis aquest aparell,
doncs més ràpid et destaponen.
I doncs si has d'anar a Barcelona,
lògicament és un temps i un viatge
i és una prestació que acabarem tenint aquí a Tarragona.
I que en cap cas és un tema de 23,
un tema de planificació del Departament de Salut.
De demarcació a Tarragona,
província, bequeria, el que sigui,
però de demarcació.
Tot va lligat, al final.
Tot va lligat, no ens enganyem.
El territori.
Parlant de circuits,
aquest realment té aquesta problemàtica.
En el circuit d'aquelles persones sanes,
com deia el doctor Olivant,
però que volen fer la prova de sorts,
perquè han decidit que faran exercici i tot això,
el circuit quin és?
Van al seu metge de l'àrea bàsica de salut,
els hi comenta,
li envien a la unitat de medicina de l'esport,
no parlo d'esportistes federats,
ni que siguin amateurs,
sinó amb aquella dona,
mira, a partir de la setmana que ve
començaria a jugar a tenis i agafaré la bicicleta,
però no me n'enfio gaire de com estic.
Quin és el circuit?
Jo crec, Lluís,
que el primer pas seria anar al metge de capçalera,
que és el que coneix l'estat de salut d'aquella persona,
té l'edat,
té els factors de risc
i coneix la història clínica d'aquella persona
i llavors, en funció d'això,
ha de decidir.
Si la fa o no la fa?
Si l'envia,
si està indicat fer-la,
si requereix d'una consulta especialitzada
en medicina de l'esport
o amb el cardiòleg,
quan hi ha uns antecedents
que aconsellen que vagi al cardiòleg.
Llavors, el cardiòleg o el metge de l'esport
serà el que decidirà
si es fa o no es fa aquesta prova d'esforç.
Avui hi ha hagut també una altra forma de canalització
que ha sigut el factor d'alarma
que s'ha creat a la premsa,
a la televisió,
per culpa de la mort sobtada de l'esportista.
Hi ha hagut diversos casos en els últims mesos
i això s'ha sensibilitzat molt a la gent
que decideix fer esport
pensar que no serà un cas d'aquests
i llavors ells mateixos ho demanen.
Ells mateixos,
o amics que en coneixen casos,
que els aconsellen que abans de començar
es posin en mans d'un cardiòleg
per fer la prova.
I que està molt bé,
però sovint,
i això tots ho sabem,
poden haver-hi casos disortats com aquests
o d'altres tipus de malalties
que no tenen simptomatologia,
que no se manifesten
i que venen com venen
i en una persona absolutament sana i controlada.
El risero no existeix per ningú.
El que passa que mentre el doctor Olivan
començava a parlar d'artèries
i de tot plegat,
jo mirava el doctor Mercader
i dient
sí, sí, sempre fent la brometa aquella
de vinga, exercici, mengem.
Jo no sé si ho sabré explicar,
però potser com que
fer una dieta equilibrada,
fer exercici,
tenir uns hàbits de vida saludables
que no vol dir
de patir en aquesta vida,
perquè a vegades sembla mentida,
però relacionem
tenir hàbits de vida saludables
amb tenir una vida avorrida
i patidora.
I no és cert.
Clar, dius,
com que són gestos molt senzills
que no t'impliquen res,
no li donem importància.
I després visualitzes
el que et pot passar
si realment no tens aquests hàbits de vida
i escolteu,
que funcioni això del catederisme
a les 24 hores del dia
per a veure si podem estalviar-nos
d'anar-hi tots plegats,
justament amb aquests hàbits
de vida saludable.
Sí, sí.
Són d'aquestes coses
que les repetim tant
que sembla que no tinguin sentit,
però veient els casos
que hi ha avui en dia...
Has dit l'exercici,
el no fumar,
jo hi afegiria
el tindre precaució
amb els greixos,
amb la dieta,
amb les grasses sobretot,
que el colesterol,
els triglicèrits,
és el principal factor
que s'enganxa
amb aquestes artèries
que deia el doctor Olivant,
que no deixa de ser
una tuberia
per la qual li passa la sang
i aquest colesterol
s'enganxa amb aquesta tuberia
i va fent
que es vagi taponant lentament.
Però escolteu,
a aquestes alçades
realment creieu
que no fem,
no tenim aquests hàbits saludables
per falta d'informació?
Perquè clar,
jo diria
que gairebé tothom,
tothom d'aquestes societats
nostres,
opulentes,
enriques,
sabem perfectament
el que hem de fer
per prevenir problemes
com ara
problemes càrdiacs,
o altres.
Avui hi ha prou informació
perquè othom
n'estigui convençut.
El que no hem sabut trobar
és el sistema
per transmetre
la importància
de fer-ho
amb la vida habitual.
Si a un li plantegem
vagi al gimnàs,
té que cobrar
no sé quan,
té que fer,
surt amb tanta informació
que el dia següent
no se n'enrecordarà
i dirà
això és molt complicat
per mi
i no va amb mi.
I s'acaba comprant
el preu aquest que vibra.
Exacte.
I que tampoc no ho fa,
es gasta uns quartos
i tampoc ho fas
i tampoc no és tan útil.
En fi,
això seria un altre tema
per parlar-ne.
Els missatges de consum
són superiors
als missatges de control.
Per això,
si volguéssim
amb aquests missatges
tants diners
com qualsevol aparell d'aquests,
aconseguiríem
més objectius.
Primer,
volcar diners
amb el que pot importar
molt a la societat
i després buscar coses
molt senzilles
i simples
per al dia a dia.
Acaben de publicar
un estudi
que una cosa tan elemental
com a la pròpia feina,
pujar set minuts
d'escales cada dia
implica baixar un 18%
el risc cardiovascular
i això és tremendament senzill.
Set minuts d'escales.
Set minuts d'escales,
exacte.
A vegades
emprèiem tècniques
senzilles
perquè la gent ho entengui
com si vostè treballa fora
i que anaria amb cotxe,
deixi el cotxe
al pàrquing
abans d'arribar a la feina
i no el de la feina
i camini aquests 10 minuts
a la feina.
Són 10 minuts d'anar
i 10 minuts de tornar.
I tot suma,
eh?
I tot suma.
Si ens estan recomanant
fer 10.000 passes diàries,
que això vol dir
entre una hora i mitja
i dues hores cada dia
de caminar
es pot fer seguir
o es pot fer
durant tota la jornada laboral
amb el que anem fent
entre mig.
Això és l'important.
L'altre és molt difícil.
Ho deia el doctor Mercader,
la quantitat d'andròmines
que s'arriben a comprar
a les cases,
als supermercats,
les estones que es perden
llegint etiquetatges
de productes suposadament
a l'AIS,
quan realment cuidar-se
és,
jo no diria gratis,
però quasi és
el més econòmic que hi ha.
La fruita,
el llegom,
la verdura,
el peix,
caminar,
pujar escales,
no cal esmerçar
ni un euro
per fer aquestes coses.
Sí,
l'altre dia,
a tall d'això,
l'altre dia vaig tenir
una conversa
envers les patates
fregides de bossa
i, clar,
tenia una discussió
amb una persona
que em deia
no, no,
és que les meves patates
fregides de bossa
són amb oli vegetal,
que ho posa aquí.
Dic, escolta,
no facis cas
del que posa aquí.
Si el metge et diu
i jo et dic
que les patates fregides
són prejudicials,
fes-me cas
perquè l'oli vegetal
no vol dir
que sigui bo,
perquè no tot l'oli vegetal
és oli d'oliva
i perquè no saps
el procés
i no saps
si a més de l'oli vegetal,
que pot ser cert
que n'hi hagi,
n'hi ha d'altres
que són més prejudicials
que aquesta part
que porta d'oli vegetal.
Vull dir que els missatges
aquests
són difícils
de contrarrestar
perquè la campanya
de les patates fregides,
doncs, bueno,
oli vegetal,
ah, mira,
ja les...
No.
Avui, curiosament,
en un diari
d'Ambast Nacional
hi havia un ampli reportatge
sobre el tema
de l'atequetatge
dels aliments
en quant a la seva composició
i realment
en alguns productes
tenen un etiquetatge impecable,
tot s'ha de dir,
però hi ha d'altres
que són absolutament críptics
i a més,
amb aquesta cosa
del mercat llibre europeu
arriba cada cosa.
Críptics, que indueixen errors, sí.
Mirem el valor calòric,
però ja no mirem res més
i probablement
estem posant al nostre organisme
coses que no ens convenen.
Sí, sí.
Una mica mitineros
hem acabat avui, no?
Sí, sí.
Però ja ens convenç
el nostre paper.
Reivindicatius.
Jo crec que sí.
Moltíssimes gràcies
al doctor Olivant,
Doctor Mercader.
Fins la propera.
Ha estat un plaer.
Intentarem cuidar-nos,
de veritat.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau i gràcies a l'emissora.
Gràcies.