El matí de Tarragona Ràdio, com cada dijous,
sabeu que després de la cuina dediquem un espai a parlar d'aspectes
que tenen a veure amb l'àmbit cultural en el sentit més ampli,
patrimonial i no material, també, d'aquí de la ciutat,
a través d'aquest espai que recolza aquesta aspiració ciutadana,
que és la candidatura Tarragona Capital de la Cultura Europea 2016.
Com cada setmana ens acompanya la tècnica de la candidatura,
de l'oficina de la candidatura, Teresa León, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Avui també està molt relacionada directament per formació i per professió
amb el tema que tractem avui, que és el món audiovisual.
No parlarem de cinema, de curtmetratges, no, parlarem del món audiovisual
i sobretot del potencial que té la ciutat de Tarragona.
Per mirar enrere i fer història, ja tenim les hemeroteques, les biblioteques,
avui volem mirar cap al futur i jo crec que la persona que avui ens acompanya
pot parlar i molt de futur perquè es dedica a la formació
dels que seran d'aquí no res i que ja comencen a ser-ho
nous creadors en el cap audiovisual i en qualsevol de les seves disciplines.
Saludem, doncs, Antoni Pérez Portavella,
ell és professor d'estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.
Antoni, molt bon dia.
Molt bon dia, aquí estem per parlar.
No he dit allò de predepartamental i tot això.
És que ja no ho som predepartamental, ja som suficients professors
i el rectorat ens ha dit que ja som Departament d'Estudis de Comunicació.
Ai, que bé, perquè era llarguíssim parlar d'aquests estudis.
Dèiem que la Teresa està molt vinculada al món del cinema,
sobretot de recerca, de treball que has fet i que continues fent,
és un tema que particularment també et apassiona i que ets entusiasta.
Sí, perquè pensem que el patrimoni no és només el patrimoni material,
sinó també o les pedres o la conservació de les restes arqueològiques.
En el cas del cinema ja sabem que ha tingut una corta vida
i tenim tot el patrimoni cinematogràfic,
i no només el professional, sinó també el semiprofessional.
I Tarragona, que ja en podem parlar qualsevol altre dia,
ha tingut una cantera molt important durant els anys 40, 50, 60.
I tot aquest cinema, gràcies a un conveni que la Unitat d'Investigació
té amb la Firmalteca de Catalunya,
s'ha anat recuperant, però encara queda molt per fer.
Però tot aquest material és el que ara mateix
poden utilitzar els nous joves creadors
i que en el Festival Memori Images,
que el Toni ho sap, que hi van treballar
durant els tres primers anys,
doncs és un festival que recuperava,
eren imatges d'ahir amb cinema d'avui,
i es feia un fotatge,
es feien un munt de noves,
nous formats utilitzant realment aquest tipus d'imatges.
Has fet esment d'un dels festivals,
el Memori Images, que es fa a la ciutat de Reus.
La passada setmana es tancava el REC,
la desenedició, una dècada, per tant.
Tenim tot un patrimoni històric
al voltant del món audiovisual.
Tenim dos festivals aquí a les comarques,
no direm tots els noms,
però tenim un Montessinos, un Montllaó,
que de manera professional s'han dedicat,
que van començar amb el curtmetratge,
en un moment en què no hi havia aquesta formació arreglada,
com tenim ara la sort de tenir a Tarragona,
el que tenim és un potencial extraordinari,
i això tu ho veus a les aules.
Sí, una cosa és el passat,
on hi ha aquests petits creadors
de la indústria tradicional del cinema,
que tenim, som dignes,
Tarragona és una ciutat amb certa dignitat,
amb icones com el Vigas Luna,
el Jesús Montlleó, amb premis,
però ara entrem en un nou escenari,
que és el escenari de les noves creacions
i possibilitats del món audiovisual.
Entorns més específics,
com la televisió local,
la TDT en àmbit local,
que hi ha hagut una profileració,
i nous entorns de creació audiovisual.
Després, tot el que són les creacions
no destinades als mitjans de comunicació,
als museus, l'escola,
totes aquestes produccions entre empreses,
entre relacions públiques,
hi ha un nou escenari molt important de creació,
i una altra és la xarxa,
evidentment, on tothom pot publicar,
on tothom pot ser creador de creacions audiovisuals.
I Tarragona, és la meva reflexió,
i ho veiem en el nostre ensenyament,
té una estructura,
el tipus d'associacions que existeixen,
que són no molt, molt importants
i no molt heterogènes,
però estan molt ben definides,
per exemple, els músics,
l'art, la cultura,
els col·legis professionals,
poden relacionar-se molt bé
i generar sinergies
per crear audiovisualment.
Coses que en ciutats molt grans
o molt petites
no es donen aquestes circumstàncies.
No menys a la gran indústria.
Evidentment.
Realment.
Tarragona no és un entorn ideal
per als grans circuits de la indústria.
Parlem de Hollywood
o de grans premis.
No és una ciutat de catifa vermella.
Crec que és una ciutat de catifa de molts colors,
de combinació, de sinergies,
sobretot de la societat civil,
que pot generar audiovisualment
moltes coses.
De tot, dius,
algú des del punt de vista professional,
si vol dedicar fa uns anys al cinema,
havia de fer un curtmetratge o una pel·lícula,
amb tot això que implica,
sobretot, d'inversió econòmica.
Avui en dia ja s'ha apuntat dos aspectes
que jo crec interessantíssims
i que es relacionen
amb aquesta manera d'entendre la cultura.
Els museus ja no obren les portes.
Hi ha un senyor o senyora més o menys gris
que et va ensenyant el que hi ha allà.
Els museus, per exemple,
fan una tasca divulgativa extraordinària
que necessita d'aquestes eines audiovisuals.
les institucions, quan volen vendre,
penso, un patronat de turisme,
la ciutat de Tarragona,
no fan filmines ni postaletes,
sinó que ja busquen ser més trencadors,
més innovadors.
Clar, això dona unes possibilitats
de futur importantíssimes
i per això hem de tenir joves formats.
Els esteu formant, en part,
aquí a la universitat, no?
El que comenta és interessant
perquè l'audiovisual
ara s'ha de connectar
amb les altres disciplines.
Abans era el creador audiovisual,
el director de cinema.
Ara no ets lingú si no tens un creador audiovisual
a la teva empresa o a la teva vida.
Ara necessites un creador visual,
però associat amb metges,
amb educadors,
amb historiadors,
amb antropòlegs.
Aquestes sinèrgies,
aquesta cooperació
que s'està donant en la xarxa,
però també en àmbits com la indústria,
són els nous camins
que s'enfronta a l'audiovisual.
Per tant, ara és a nivell,
per exemple,
de guanyar-se un sou,
un futur professional,
tindrà més possibilitats
en l'àmbit de l'educació,
per exemple,
on pot generar creacions audiovisuals
destinades a secundària
o a primària.
Pensem als llibres de textos
que estan fent ara els alumnes,
que són tots...
Ha començat un programa pilota,
el Martí Franqués, per exemple,
que els alumnes de primer d'ESO,
alguna línia,
està treballant amb noves tecnologies.
Per tant, aquí,
com una eina pedagògica més,
audiovisuals,
que poden estar creats prèviament
per aquests futurs professionals
que surtin de la facultat, per exemple.
Evidentment.
I un altre aspecte
és veure l'educació
en comunicació audiovisual.
O sigui, educar els nous joves,
i ara comença,
segurament d'aquí uns anys,
veurem una assignatura
de comunicació audiovisual
en les escoles.
Els alumnes s'han d'educar
audiovisualment,
entendre els missatges,
perquè el bombardeig continu
de missatges...
S'ha d'educar com a públic.
Com a públic i com a creadors.
Veiem les possibilitats, no?
Perquè, dominant els llenguatges,
entens el que hi ha
darrere dels missatges.
Això és un altre aspecte,
descobrir com la gent
està descobrint
el que hi ha darrere
d'una pel·lícula.
Però, Toni, no creus
que ara és un moment
que hem d'anar amb compte,
parlo com a societat,
que no ens hem d'equivocar?
Perquè ara és un moment
realment de caos.
Les grans empreses audiovisuals,
les grans televisions,
la xarxa fent una feina
allò d'infanteria important
que va penetrant a la societat.
I aquest ampli ventall
de possibilitats.
Caldrà que d'aquí a un temps
es reordeni tot una miqueta, no?
Evidentment.
O sigui,
el mercat laboral
està en una transformació tremenda.
Hi ha crisis
en uns sectors molt grans
i comencen a veure oportunitats
que des de la universitat
comencem a intuir,
però veritablement
no s'han destinat
a aquests nous professionals.
Per exemple,
en l'àmbit
de la comunicació audiovisual,
gairebé el perfil
és el d'un enginyer,
una persona
que domina la programació,
domina els llenguatges.
És un perfil
molt més tècnic,
però ajuntant
la creativitat
i l'expressió.
I aquí genera
uns perfils
d'aquestes necessitats
que estem parlant.
I per això
aquest moment de canvi.
Però les necessitats
estan allà,
estem en un entorn
audiovisual continu
i veiem que
aquest tipus de creacions
són cada vegada
més necessàries, no?
És un nou escenari
amb moltes modificacions, no?
Per la teva experiència docent,
a vegades allò
que hem anat
a parlar amb els alumnes
amb motiu
d'algun esdeveniment
concret
que es pugui fer
a la universitat,
em dóna la sensació
que si parlem
d'estudis
de comunicació
la majoria
o bona part
dels estudiants
tendeixen
a dedicar-se
al món audiovisual
deixant de banda
altres disciplines
dins de la professió
com pot ser ràdio,
premsa escrita.
L'audiovisual
té un atractiu especial
per a aquests joves estudiants,
no?
Per sobre d'altres
modalitats.
No sé,
com ho veus?
És cert,
és cert.
O sigui,
ens trobem
amb un perfil d'alumne
que per exemple
l'actualitat
que surten
als mitjans,
les agendas,
el que és l'agenda
o valors que surten
als mitjans,
el tema polític,
el tema econòmic,
no estan tan sensibilitats,
però el tema creatiu,
expressiu,
el tema més vinculat
amb els sentiments,
amb les històries personals,
desvinculats
del que és la estructura social,
te trobes un alumne
amb un potencial creatiu
que està amagat
en aquest entorn
dels mitjans
més tradicionals.
I hi ha com una mena
de diàleg
que no s'ha trobat
entre les noves generacions
i el que està sortint
ara
en els mitjans.
És una miqueta
per això
que potser hi ha
una desviació
més creativa
en aquest sentit.
A part de què?
Els videojocs,
tot el que han visionat,
tot el que han consumit
des de petits,
les han fet
que vegin la societat
d'una manera diferent,
molt més fragmentada,
molt més de benefici
immediat
i això genera
uns paradigmes
d'aprenentatge
i de creació
que les generacions
posteriors
ens costa més entendre
i ens queixem.
Aquestes persones
no llegeixen,
però consumeixen
i fan construcció
en altres llenguatges
de manera
molt més enriquidora
que les nostres generacions.
Els egipcis
feien servir papiros
i no eren uns ignorants,
precisament.
Per tant,
el que canvien
són les eines,
segurament.
de transmissió
de la cultura.
Aquest és un altre camp,
presentar la informació
de manera atractiva.
El nou periodisme
és fer entenedor
les coses.
Ara hi ha tendències
com visualitzar
la informació,
ja no redactar-la bé,
sinó explicar bé
un conflicte,
que la gent
pugui entendre
les causes,
fer aquesta feina
divulgativa
i educativa
del que passa
en l'actualitat.
I això és un nou rol
del periodista
que és una mica
més atractiu.
Requereix un nivell
d'exigència menor
per a l'espectador.
Diguem-ne que es dona
tot com a més mastegadet,
però és el signe
dels temps,
segurament.
En el que és
la vessant creativa,
les línies divisòries
que podria haver-hi
són gairebé
imperceptibles.
Avui en dia
podem concebre
una autèntica
d'obra d'art
o un anunci publicitari
d'un cotxe
o de qualsevol
altre objecte.
Una obra d'art
és una pel·lícula,
un llarg metratge
en el sentit tradicional.
També ho pot ser
un treball acadèmic
o qualsevol...
o un videojoc.
Per tant,
obra d'art,
des del punt de vista
audiovisual,
les fronteres
no estan tan clares
com abans.
En canviat,
nosaltres diem,
per exemple,
abans ensenyam
amb els alumnes
un model lineal,
per exemple,
fer una notícia.
Primer,
sortir amb el micro,
sortir amb la càmera,
editar,
fer la peça en aquest format
i surt.
És un model lineal
d'aprenentatge
i de rutina.
Ara hi ha un model,
podem dir,
volumètric.
L'alumne D
pensar els continguts,
pensar en el format,
pensar en el suport
que sortirà a aquest format
i pensar en la gestió
a nivell econòmic
de com es pot canalitzar
això en la societat.
Per tant,
tenim un perfil
versàtil
i creatiu
i autònom
del nou entorn d'aprenentatge.
I molt autònom.
I molt autònom, sí.
A vegades ens ha passat
quan hem parlat
en un espai
que fem
sobre cicles formatius,
ens han acompanyat
alumnes i professors
de l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació de Tarragona,
alumnes de fotografia,
de pintura
i veus obres d'art extraordinàries.
I no és per caure en el tòpic,
però realment dius
com és possible
que aquests joves
que tenen 20-21 anys
facin aquestes obres
que no es puguin divulgar
perquè realment
són capaces
de commoure't
i després veus altres obres,
diguem,
de persones que ja estan
com a més en els circuits
que dius
sí, està bé,
però a veure,
hi ha molt de talent
que no està exhibit.
en aquest cas
hi ha molt de talent també.
Tu que veus
els teus alumnes
i els seus treballs
com que no passarem llista
ningú es pot sentir ho fes,
però hi ha talent
i hi ha allò que dius
ostres,
aquí hi ha coses trencadores
i que valen la pena.
Hi ha talent
i hi ha coses trencadores.
Jo, per exemple,
el dia 17
fem una activitat
que és un exemple
a la universitat.
els alumnes
fan programes
de televisió
i s'han associat
amb un col·lectiu social.
La Cofredia
Pescadors de Tarragona,
els científics
de la Rovira i Virgili
i les fan un programa.
Els gais
i lesbianes
de Tarragona,
l'AC2O,
l'AC2O,
s'han associat
o la gent gran.
S'han associat
i les fan un programa
per a ells.
Per tant,
que no fan coses així
que se'n van de la bola
sinó que estan tractant
temes reals
del seu entorn.
Agafen un sector social
i intenten construir
de manera creativa
el seu entorn
per a presentar-lo
al públic
i mostrar els seus valors
o els aspectes significatius.
Per tant,
construeixen
amb la mà
del sector social
un programa de televisió.
I aquell dia
convidarem
a professionals
els sectors
i veurem els programes.
I parlarem
i reflexionarem
de com tractem
la ciutadania
aquests aspectes.
I és aquesta reflexió
de servei
que té el nou professional
de la comunicació.
De servir a la societat
en aquells aspectes
que veritablement
puguin ser interessants.
Per exemple,
la ràdio municipal.
No aquesta
que té
esforç important
però en els pobles
i comença
a no tenir tanta vida.
A vegades
el nou professional
haurà de ser
una persona
no que faci
únicament continguts
sinó que sigui
una persona
que promogui
dins del poble
activitats
dins de la ràdio.
Han de ser dinamitzadors
socials.
Exacte.
I canvia el rol.
Per exemple,
fer les plantilles
del programa
i portar
l'associació
al mateix programa
donar-li gairebé
tot fet.
Hi ha una transformació
i amb els alumnes
jo si poden venir
per exemple
el dia 17
al Campus Catalunya
a l'Aula Magna
veuran exemples
de creativitat.
Per exemple,
com en una recerca
científica complicada
de l'ORB
s'ha fet un producte
atractiu
amb elements creatius,
amb elements
d'expressió
i treball
de tècnica
molt adient,
molt interessants.
Una empresa,
una institució
avui en dia
si vol
realment
tenir presència
en la societat
ha de portar
la bossa
al seu cd
o al seu llapis
amb el seu audiovisual
de casa.
No pot anar
sense l'audiovisual
ja, no?
Evidentment.
En l'autocarnia
d'identitat
haurem de portar
un propi audiovisual
de la nostra vida
cadascun de nosaltres
al final.
És un futur,
ara es parla molt
ja no del currículum
sinó del portfoli
de les persones
on hi ha evidències
ja no és
ficar les línies
he fet
sinó les evidències
que si són audiovisuals
són millors.
Els nostres alumnes
ja comencen a fer
currículums
por folis.
Imagina't una web
on pots tenir
petites gravacions
de com fas la feina
i pot ser audiovisual o no
o del resultat
o de com tens
registres
a l'hora de fer la feina
i ho fiques
com una evidència
i és per això
el portafoli
la carpeta
d'evidències
d'un professional.
Imaginem que una empresa
de l'àmbit audiovisual o no
pot veure aquest material
per exemple
una reunió de treball
una entrevista
com tu te desenvolupes
en això que està tan de moda
que són les competències
que són evidències
és un nou salt
del currículum vitae
que ens trobarem
que hi ha altres països
que estan més desenvolupats
però bé
Sí, però Toni
amb això que has dit
vull dir
el que hem de començar
és a autofilmar-nos
cada dia
pensant en un futur
això no es pot improvisar
això és un format
el video diary
això de filmar-se
i reflexionar
hi ha molta gent
que té penjat
les seves reflexions
que poden ser més interessants
o no
depèn de la vida
de cadascú
A mi em dona la sensació
Toni
que des dels estudis
de comunicació
i parlant
exclusivament d'aquests joves
que volen dedicar-se
al món audiovisual
és que no estan aprenent
o la seva idea
no és que sí
faré pel·lícules
aquell imatge
d'abans
que ja surten
pensant
a muntar-se
una empresa
en l'autoocupació
i realment
començar
a vendre
tot el que són capaços
de fer
i que no tenen
perjudicis
de posar-se exquisits
sinó que
faran tot allò
que convingui
és a dir
vendré
peix
quan sigui necessari
audiovisualment parlant
o potser
vaig un vídeo
de creació
que me'n vaig de la bola
si em permets l'expressió
Això que estàs dient
és molt important
hi ha per exemple
en models educatius
hi ha dos
un més tipus
de gran creador
gran director de cinema
més de glamour
en ensenyament
jo estic fent cinema
jo estic fent
o un altre més obrer
més de producció
de creació
però menjaré cada dia
segurament
menjaré cada dia
amb treball
dominant les eines
coneixent els llenguatges
i amb sentit crític
i amb responsabilitat ètica
en el seu conjunt
de la societat
això és difícil
aquest perfil
però és una miqueta
la voluntat
i el que hem d'apostar
treballen molt
els teus alumnes
en aquest sentit
és a dir
a banda del dia a dia
de les classes
de tot l'aprenentatge
que han de fer
des del punt de vista
tècnic, creatiu
diguem-ne que
han de tocar
aquest material
i fer molts treballs
en aquest sentit
vull dir
t'has de visionar
molts treballs
cada any
t'has de plantar
moltes hores
endavant d'una pantalla
home
l'esforç nostre
és no acumular-los
excessivament
però sí donar-los
aquesta càrrega
suficient
on l'alumne
amb el seu comportament
estratègic
que sempre diu
que té molta feina
pugui assimilar
tot aquest aprenentatge
en el nostre cas
aquí a Tarragona
ja des de primer
estan davant la càmera
i darrere de la càmera
aprenen a expressar-se
i aprenen a enregistrar-se
des de primer
al segon
ja fan llenguatge
disseny gràfic
després hi fan els gèneres
els reportatges
les notícies
i al quart
ja anem a
les creacions interactives
a treballar
tot aquest tipus
de formats
els nous formats
de televisió
i hi ha un altre aspecte
que no hem parlat
que en el nostre entorn
i sobretot en Tarragona
que és el documental
el que ha parlat
la Teresa
tot el que és
crear històries
audiovisualment
de les persones
dels records
aquest treball
que presentareu
el 17
el 17 per exemple
seria això
o tot el treball
que estan fent
el Memory Image
que és recordar
tota la memòria històrica
d'una ciutat
o d'un determinat entorn
també està fent el REC
que no ho hem dit
la Cloenda
vam presentar
aquell treball
de ciutats
i és això
amb imatges
reciclades
d'arxiu
i n'hi havia imatges
de diferents ciutats
però també
moltes de Tarragona
que la gent identifica
i aquestes imatges
són semiprofessionals
que no són
de professionals
i doncs
vam passar
a un documental
excel·lent
la veritat
és que sí
el REC
sempre ha tingut
una vocació
molt versàtil
i això és un altre aspecte
molt bo
ha treballat
ara està treballant
els videoclips
i la música
l'animació
altres edicions
la interactivitat
sempre ha tingut
aquesta vocació
que és molt
molt d'aquí
el que havíem parlat
però s'ha treballat
sempre en funció
dels centres
que estan formant
els futurs professionals
com la universitat
i algun hi és de Tarragona
vull dir que ho estan treballant
una mica
també generant
aquestes noves experiències
amb els professionals
que ja estan al mercat
que això és molt interessant
que s'acostin a la universitat
que segur que porteu
bueno segur no ho hem comprovat
ve molta gent
que ja està
absolutament enrodada
en la professió
i els poseu
davant dels alumnes
perquè els coneguin
sí
nosaltres
la trobada amb el sector professional
és fonamental
de fet
hi ha moltes
hi ha signatures
on convidem
a professionals
en el moment
de la valoració
de la pràctica
perquè donin també
la perspectiva
del dia a dia
o que aquesta
aquesta idea tan creativa
potser en la rutina diària
o en l'esforç
de la producció
no es pot assolir
o que veritablement
no és una gran idea
però aquesta
posem una miqueta
en situació
i en el context
de la professió
ens va molt bé
aquest contacte
i a més que
el professorat nostre
més del 60%
són professionals
hi ha aquesta convivència
entre
entre el que és
la universitat
i el sector professional
que és fonamental
és un diàleg continu
perquè si no
el nostre ensenyament
no tindria sentit
Clar
tenen les eines
materials
tenen
lògicament
tota una programació
acadèmica
transmeten els coneixements
però sobretot
transmeten
passió
els professors
per la feina
com demostra el Toni
sense això
ni audiovisual
ni res
es pot fer a la vida
no?
Com estan de passió?
A veure
la docència
o tot el que és
l'aprenentatge
necessites
aquesta atmosfera
de dinamització
de motivació
de ganes de fer
això
en l'audiovisual
és per potenciar
la creativitat
l'actitud
el treball en equip
que és la nostra professió
tot això
necessita un entorn
i en la docència
i en el nostre ensenyament
intentem generar
aquest entorn positiu
però també
en el sentit
de compromís
de fer bé les coses
però
la
la
ficar en
l'entorn
aquesta atmosfera
positiva
de creació
és molt important
no?
El món audiovisual
ens informa
ens aporta
entreteniment
cultura
però
no hem de perdre de vista
que també ens aporta
perspectiva
sobre les nostres mateixes vides
perquè a vegades
el distanciament
del producte
sorgit
d'una càmera
justament ens dona això
una certa objectivitat
del nostre entorn
per tant
les possibilitats
que té aquest món
val la pena
que cuidem aquests alumnes
que els escoltem
perquè al final
la vida
ens la mostraran ells
a través del seu treball
és així
Toni que bé
que hagis vingut
ja sabem que costa una mica
perquè tens moltes classes
molta feina
i tenia moltes ganes
de parlar també
d'aquest aspecte
ens queda un minutet
com anem
d'adhesions
bé bé
molt bé
van tancar
l'exposició
de la Rambla
l'exposició
del Terraman
2016
ens obring a la Rambla
amb unes 3.000 adhesions
que és moltíssim
ara ja superen
les 23.000
i a més a més
van tenir
ja ho hem dit
moltes actuacions
i adhesions
simulars
com a la PIMEC
ara el més important
és dir que ara
aquesta exposició
tindrà una itinerància
per als barris
però que ja la podeu visitar
la gent que viviu a Sant Salvador
al centre cívic de Sant Salvador
llavors allà
el dijous
no sé si és el dijous
però és el dia 12
farem una inauguració especial
i bé
més que res per
la gent de Sant Salvador
que s'animi
que vagi a adherir-s'hi
i a conèixer el projecte
no no
els que estem aquí
ja estem adherits
nosaltres ja hem fet la feina
el Toni també
naturalment
Antoni Pérez Portavella
professor d'estudis de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili
ja saps que ha estat un plaer
tenir-te aquí fins la propera
que sigui aviat
que sigui aviat
adeu-siau
bon dia
encantada
Teresa ens retrobem
la propera setmana
al Museu del Port
que fem el programa
des d'allà
serà amb un altre argument