Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Justament, quan gairebé és un quart d'una de la migdia,
saludem l'Enric Garriga amb la seva secció un quart de català.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
El darrer quart de català que fem del 2010,
amb el regustent nadalenc, doncs, no?
Oves, oves, ves, quin dia és avui?
22, què queda? No res, 3 dies,
i Nadal, doncs, hem de parlar de coses de Nadal.
I m'has portat musiqueta de Nadal.
Musiqueta de Nadal.
It's the Exclusiva.
Es veu que al carrer de casa
volen fer un pessebre vivent
i truquen de porta en porta
perquè diu que els hi falta gent.
I jo què volen que els digui?
Jo no tinc mai un oparell.
I quan em van venir a veure
els vaig deixar anar de dret.
Jo no vull ser rei.
Ni camell ni patja.
Ni ser Sant Josep.
Aguanta la vara.
De verge no puc.
Ai, amb aquesta cara.
Vull ser caganer passar el Nadal
amb el cul a l'aire.
Vull ser caganer passar el Nadal
amb el cul a l'aire.
Jo no vull ser àngel.
Ai, que fa molta rasca.
I es passa la nit.
Penjat a dalt d'un arbre.
I si em deixeu triar-ho.
El que em doni la gana.
Vull ser caganer passar el Nadal
amb el cul a l'aire.
Vull ser caganer passar el Nadal
amb el cul a l'aire.
Bim, bim, bim.
Tu també voldries ser caganer?
Si et deixessin triar una figureta de pessebre.
Per què no?
Està bé.
Per què no?
Perquè llavors em cagaria amb tot amb llicència.
Faries un nyiginyogi, no?
Un nyiginyogi constant.
Un nyiginyogi constant.
I físic, eh?
Total.
Literal.
Total.
És molt el català, això,
de l'escatologia aquesta, pessebril.
Qui fa aquesta rombeta?
Aquesta romba ja és una romba nadalenca,
ja es veu evident,
que són els ai-ai-ai.
Sí, és veritat.
Ara sóc un grup d'així.
A veure,
i això,
la gràcia d'això,
l'any passat també vam posar una altra cançó del caganer,
però era aquella que vam fer,
que va sortir amb el disc,
amb la revista Enderrock,
un disc de Nadal,
cançons de pre-Nadal,
que es deia que hi havia el caganer
que cantaven Albert Pla,
el Gerard Quintana,
els Amics de les Arts,
no,
encara no eren famosos,
els Manel,
els Estopa,
el Quimi Portet,
i el Joan Miquel Oliver.
Va ser la cançó d'una altra,
i anava d'un caganer,
amb un pessebre de Bèria,
de Bèria,
que gané aquella.
Molt bé, sí, sí, sí.
Enguany ja la canten
als festivals de Nadal de les escoles,
a la dels meus fills,
ja la incorporen a...
Aquesta cançó és la que cantaven
els d'un curs en concret.
I el que estem sentint ara
és una altra cosa rara,
difícil,
impossible de trobar,
a no ser,
si no és que aneu
al Parc Infantil de Nadal de Tarragona.
Allí no el podreu comprar,
però el podreu sentir,
perquè serà la banda sonora,
la banda sonora
del Parc Infantil de Nadal de Tarragona,
ja enguany i també ja des de l'any passat,
és aquest disc que tenim entre mans
que es diu
Nadal amb ritme.
I és un triple,
no doble,
un triple disc
de Nadales
variades i diverses,
a cada disc hi ha 20 cançons
i hi ha molts grups
i moltes variants
i grups allò,
ajuntats amb altres
per a l'ocasió.
Ara teníem els Ayaiai,
teníem,
jo què sé,
i ara estem sentint una...
Continuem sentint de fons aquest disc
una cançó,
la versió,
l'adaptació que fa Pau Riba
i els seus amics,
els Mortimers,
del Fum, Fum, Fum,
també tirant a rumbera.
No tot és rumbero,
també hi ha altres mescles
com per exemple
les del Santa Gris
amb els lacatians
i els mongrins
que fan unes versions
diguem instrumentals
de Nadales tradicionals
amb uns tocs de coble
i un toc acerdenat,
però que també a vegades
comencen amb to acerdenat
i van cap a la rumba
o cap a una cosa més funky.
hi ha totes barreges,
també hi ha cançons
del Superdress,
també hi ha Nadales
que alguns grups
com els Gossos
han fet algunes vegades,
hi ha també
el Quico, el Celi,
el Noi i el Mut de Ferreries
també amb alguna
de les cançons
que han sortit
a la seva llarga trajectòria,
o també hi ha representants
del País Valencià
com el Pep Jimé
i el Botifarra
que quan es va fer aquest disc
fa dos anys
no era tan famós
com ho és ara.
I per què dius?
A veure,
per què dius
que no es pot trobar?
Perquè l'edita global.
No, però és que aquest disc
està editat,
l'edita com a discogràfic
és global,
però és un encàrrec
de l'Ajuntament de Girona
i de la Diputació de Girona
i també hi participa
al Departament de Cultura
de la Generalitat.
Llavors,
vol dir que no hi ha
molta difusió?
Es va difondre
l'any que es va fer
però ara ja no en queden gaires.
Aquí a Tarragona,
des del Sagrari de Política Lingüística
de l'Ajuntament de Tarragona
van rebre un paquet,
un lot
i des de llavors,
ja des de l'any passat
el van posar
al Parc Infantil de Nadal
com a banda sonora.
En quan tornarà a ser
la banda sonora
com que hi ha 60 cançons
durant els dies
del Parc Infantil de Nadal
es podran anar sentint
però difícilment
ho trobarem a les botigues.
Podria ser que es trobi
en alguna botiga
però en principi no és.
Potser la llibreria
aquesta del carrer Major
de la Generalitat.
Podria ser que hi fos allà
però des de Girona...
És que fa dos anys, ja.
A Girona,
és el segon Nadal
i l'any passat
ja es va distribuir molt
a Girona,
l'han distribuït per molts llocs.
A Tarragona
es pot sentir
per a la Generalitat
i també des de l'Ajuntament
el van distribuir
a les botigues de Tarragona
perquè aquells carrers
que posen altaveus a fora
han de posar
els peces en el riu
que ja els tenim molt avorrits
pobres peixos
doncs poguessin posar
aquestes coses
d'anar a les garrer.
N'hi ha que l'utilitzen
i n'hi ha que no
però vaja,
en qualsevol cas...
Nadal amb ritme,
triple CD, eh?
Sí, triple CD
i després doncs
encara també tenim
algun altre Nadal
a Sorprenent
per entremig
i acabarem també
amb un altre Nadal
especial d'aquest disc
amb una conjunció
de grups
que ja comentarem
en el seu moment.
Tot això
per emmarcar
que el Parc Infantil de Nadal
enguany
l'alçament de política lingüística
de l'Ajuntament de Tarragona
per terreny consecutiu
té un estat
al Parc Infantil de Nadal
que es dirà
enguany es diu
el lema és
la llengua també és patrimoni
perquè és el lema
del Parc Infantil de Nadal
és el patrimoni mundial
que l'any que ve farà els 10 anys
que ens van declarar
el conjunt arquitectònic de Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat
i per això
en guany tot el tema
del Parc Infantil
anirà per aquí
tema de patrimoni
i la llengua també és patrimoni.
Llavors
hi ha una sèrie de jocs
que pot acabar
el servei de política de l'Univers
com són
un joc de l'oca gegant
amb
preguntes
no,
un joc de l'oca gegant
perquè juguin
però després aquí
hi ha premis
i premis
els premis poden ser
un poder dels dialectes
catalans
també hi ha
jocs tradicionals
com ara
el joc de la baldufa
ensenyen a tirar la baldufa
o
un altre joc tradicional
que és els quatre sabaters
en el qual
la cosa va
al contingut
dels quatre sabaters
o el cel i l'infet
que també es pot dir.
Què és això?
fas així amb les mans
i em sembla que ja sé
què vols dir.
Els quatre sabaters
els quatre sabaters
aquella cosa que es fa
amb un paper
plegat
a veure si
hi ha papiroflexia
pleguem amb un paper
d'una manera especial
que és molt difícil
d'explicar en ràdio
i llavors es posen
entre els dits
i es tanquen
i l'altre
tria un apartat
o una pestanya
i llavors aquí
el contingut
en aquest cas
explica paraules
d'altres llengües
que utilitzem en català
és a dir
estrangerismes
que tenim en català
per exemple
coses d'aquestes
també hi haurà
una cosa típica
i en la qual
des del consorci
també participem
que és el tema
de les cartes als reis
que hi haurà
una pila enorme
de cartes als reis
en català
lògicament
perquè
la canalla
el pugui escriure
i els que siguin més petits
els monitors
de l'apartat
del servei
els ajuden
a escriure
la carta als reis
i tot això
durant els dies
del Parc de Madrid General
que obre el dia 24
i tanca el dia
no sé quin dia tanca
el 2 de gener
tot això
en guanya
el Parc de Madrid General
i després ja parlarem
de les coses
que fem des del consorci
ara que dius això
de la carta dels reis
com tenim el tema
de les joguines
de les joguines
malament
però deixa'm que digui una cosa
una originalitat
aquí no la podem fer
però si algú
se'n va
al Vendrell
al Vendrell
l'associació
l'Axent Rock
que és
una associació
que van crear
l'Axent Busto
fa un parell d'anys
han muntat un casal xic
un casal de Nadal
que és un casal xic
una mena de parc de Nadal
però molt tot al voltant
de la música
això ho faran
amb un institut
en guany
ho fan en concret
amb un institut
que és l'Institut
d'Andreu Nint
del Vendrell
i ells fan
com un parc
però totes les activitats
també hi ha
el bloc d'activitats tradicionals
com
el tema dels pessebres
les Nadales tradicionals
i cosetes aquestes
però
també hi haurà
tot un
el bloc principal
d'aquest parc d'anar
que munten els l'Axent Busto
lògicament és musical
de manera que
hi haurà tallers de ràdio
de música
d'audivisuals musicals
de cant coral
de teatre musical
o d'escriptura de cançons
i tot això
doncs munten els l'Axent Busto
que tenen ganes
de treballar per Nadal
i de potenciar
la música
en els parcs d'anar
perquè això ho han fet
perquè és un tema
que els parcs d'anar
sí que hi ha música d'ambient
però no es treballen
activitats musicals
una bona proposta
que podríem prendre nota
com que ells ja fa temps
que fan una cosa
semblant
que és una activitat
semblant que la fan
els instituts
d'allò d'anar
allò que fan
no sé si ho parlo
de la revista de rock
també
les parelles
de la música del mes
que van pels instituts
explicant
doncs bé
ells també hi han participat
en això
i bueno
és una idea
una altra manera
de difondre la música
a la gent jove
i a més clar
els l'Axent Busto
tothom els coneix
i per tant
tenen ja
una clientela
assegurada
només per ser qui són
ara sí
juguines en català
perquè ja que fem la carta
els reis en català
doncs quin tipus de juguines
podem esperar
que estiguin
perquè quan dieu en català
què voleu dir?
rotulades
que parlin en català
que tinguin els instituts en català
si és una nina
que parla
que parli en català
si és un joc de taula
que el contingut
estigui en català
aquest tipus de coses
doncs bé
com ho vols
amb percentatge
o amb xifres?
amb percentatge
ho entenc molt bé
amb percentatge
va fatal la cosa
perquè quedarà molt malament
però és així
només un 6%
de les joguines
inclouen el català
6% de les joguines
que hi ha al mercat
actualment
com ho sabem?
perquè els
inclits
plataformos
per la llengua
fan els seus estudis
habitualment
i l'últim estudi
l'actualització
de 2010
en guany
la cosa està així
de totes maneres
només un 6%
fa lleig
però si diem
que hi ha 670 jocs
i joguines
home ja tens un trià
continua sent
només un 6%
però dius bé
tots no me'ls compraré
i la canalla
no pot demanar
670 jocs
no la qüestió
és que sigui variat
que hi hagi una miqueta de tot
oferta n'hi ha
oferta n'hi ha
però de totes maneres
dit així
sembla una dada trista
però si mirem
les dades
que ens ofereix
no és per tirar coets
però com a mínim
sí que des que vam començar
a fer aquest estudi
l'any 2007
cada any hem anat
millorant una miqueta
el 2007 només n'hi havia
un 4,8%
el 2008
només n'hi havia
un 5,4%
i el 2009
ja era el 6%
però
dius oh
igual que l'any
en guany
no hi ha millora
en guany
sí
en percentatge no
però en nombres absoluts
sí perquè es veu
que en guany
hi ha 110 joguines més
110 joguines més
que l'any passat
110
està bé
anem millorant
mica a mica
també
podem dir que hi ha 75
empreses que fabriquen
jocs i joguines en català
incluent-hi les
que són jocs multimèdia
o jocs per internet
cosa que també
ja sabem que a internet
el tema
sí això
a internet
el català va molt bé
però
el món
multimèdia
de jocs
digitals
va fatal
però n'hi ha una miqueta
n'hi ha una mica
i
hi ha
hem dit
que hi ha 75 fabricants
i
hi ha 151 botigues
de tot l'àmbit
que venen
joguines
que inculpen el català
com a mínim
després també hi ha
una llista negra
llista negra
de cadenes
de joguines
i hipermercats
que
infra representen
és a dir
que no tenen
pràcticament res
en català
estem parlant
de cadenes
de botigues
de joguines
i d'hipermercats
que tenen grans
superfícies
dedicades a això
i quines són
doncs les hem de dir
llista negra
s'ha de dir
on segurament
no trobareu
joguines en català
si les heu d'anar
a buscar
de part dels reis
doncs
el corte inglès
Toys Aras
Imaginarium
Toy Planet
o Carrefour
no em diguis
que en aquests llocs
no tenen res
en català
no tenen pràcticament res
en català
però si m'estàs dient
les grans
cadenes de joguines
jo com a pare
de canalla
més d'una vegada
havia anat
a l'imaginarium
perquè el tipus
de jocs d'imaginarium
són diferents
de les altres llocs
perquè són propis
i els fabriquen ells
però jo demanava
i això no ho teniu
en català
doncs no
la política lingüística
de l'empresa
és que no fabriquen
en català
no etiqueten
no posen
les instruccions
i no fan
la versió en català
dels seus llocs
que siguin
amb lletres
i coses
i tant
jo vaig deixar
de comprar
jocs
a l'imaginarium
tu creus
que hi ha molta gent
però que es fixa en això
que mira això
que tria
a l'hora d'anar
a comprar en un lloc
o en un altre
no ho sé
però és el que hi ha
no ho sé
igual que quan tu vas a triar
vas a comprar torrons
o cava per Nadal
te mires la marca
i la qualitat
doncs hem de pensar
que també hi ha gent
que mira
en quina llengua juga
i a lo millor
tu no t'ho mires
perquè nosaltres
som d'una generació
que no existia res en català
i ja estàvem acostumats
que no es podia jugar en català
no, a vegades
depèn del tipus de joc
perquè una cosa
és que hi hagi
les instruccions
pots valorar que hi hagi
les instruccions o no en català
i després
o no
i després pots valorar o no
aquells jocs
jo m'afectaria més
per exemple
en aquells jocs
en què són parlats
la típica nina que parla
bé, aquí ja ho trobo
i també els jocs de taula
els jocs de taula
per sort
en el món dels jocs de taula
sí que hi ha bastanta cosa
que està en català
rotulada vols dir
un cluedo
un monopoli
i jocs així
existeix la versió en català
en què totes les targetes
el monopoli en català
i és el superpoli
el trivial
trivial en català
em sembla que també n'hi ha
no ho sé
qualsevol cas
des del web de la plataforma
parla de la llengua
per exemple
hi ha tot l'informe complet
a més a més
durant aquests dies
ells fan campanya
tenen allà una pestanyeta
que cliques
i trobes fàcilment
totes aquestes coses
que t'hi hagi
la llista d'empreses
la llista de jocs
la llista del catàleg
de jocs que hi ha en català
perquè tu puguis
també hi ha la llista de botigues
que segur que venen
aquests jocs
etcètera
per tant
aquesta campanya que fan ells
és per deixar
conscienciar
tant els pares que han de comprar joguines
penseu que
hi ha jocs que existeixen en català
i que sigui
tria'ls
com els fabricants
perquè a última hora
si els pares comencen a demanar
els fabricants
es posen a les piles
clar
si tots anéssim a l'imaginari
o m'ha demanat jocs en català
potser acabarien fent-ne
si renunciem a reclamar
els jocs de l'imaginari
en català
mai els faran en català
doncs haurem de
potser el que hem de fer
són manifestacions
a la bot de l'imaginari
o empagades
que no són els únics
que no són els únics
no però ho dic perquè
no són els únics
però sí que són els que
venen el seu propi producte
les altres
que són cadenes
venen el que fan els fabricants
i ells ho venen
perquè són botigues
però no fabriquen
aquells propis jocs
a l'imaginari
sí
per això jo potser
si hagués de posar
la banya en algun lloc
li posaria allí
l'imaginari
que ho facin en català
estàs frustrat
de no poder comprar
l'imaginari
ja no soc client
ja no ho soc
si voleu consultar
quins jocs són
doncs a
www.plataforma-llengua.cat
i allí de seguida
hi ha una pestanyeta
que posa
Nadal en català
i allí trobareu
totes aquestes informacions
les llistes
també models de cartes
de reis en català
amb el lema
poder jugar
en català
i tot això
i després d'aquests aspectes
tan lúdics
anem a parlar d'una cosa
molt seriosa
al Tribunal Suprem
malament rai
com és que em portes
el Suprem avui?
eh?
perquè
un dia d'aquest
s'ha de fer cagar el tio
i a vegades
el tio caga carbó
i el Suprem espanyol
i l'ha trucat el Suprem
el Tribunal Suprem espanyol
ens ha cagat
el carbó del Nadal
com a mínim
pot ser que sigui
una mica
una mica
bluf
perquè només
n'ha parlat
un diari d'això
abans d'ahir
que era el diari
el Mundo
ho agafem amb pinces
no ho agafem amb pinces
però és cert
publicava el diari
el Mundo
i avui
ja sí que ja se'n feien ressò
doncs el racó català
i alguns altres
amb una certa part
de reaccions adverses
i tot això
a veure
la cosa resumidament
és que
un parell de pares
havien fet
un parell de pares
que viuen a Catalunya
havien fet
una demanda
als tribunals catalans
demanant
que es poguessin
escolaritzar
els seus fills
en castellà
com a llengua vehicular
l'ensenyament
no universitari
i bé
el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
va fallar
a favor de la conselleria d'Educació
que la conselleria diu
no, no
la llengua vehicular
és el català
perquè ho diu
la llei
1-98
de política lingüística
etcètera
etcètera
Tribunal Superior
de Justícia
dona la raó
a l'educació
però llavors
aquells pares
no contents
i no tranquils
amb això
doncs se'n van
i apel·len
recorren
davant del Tribunal
Suprem Espanyol
i aquest sí
aquest
ara anul·la
el Tribunal Suprem Espanyol
ara que s'ha pronunciat
anul·la la sentència
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
i exigeix a la Generalitat
que garanteixi
l'ús del castellà
com a llengua vehicular
als centres educatius
de finançament públic
estem parlant
de llengua vehicular
el qual no vol dir
que no hi ha signatures
de cada
exacte
però és que a Catalunya
la llengua vehicular
practiquem la immersió lingüística
aquí a Catalunya
i la llengua vehicular
és el català
i això no canvia
després de la resolució
del Constitucional
que fa l'Estatut?
no
però mira
sí que s'adreix
perquè ara
el Tribunal Suprem
es basi en aquella resolució
del Tribunal Constitucional
per dir
escolti
que hi ha una resolució
del Tribunal Constitucional
que diu que
Catalunya
diu
la definició del català
com a llengua pròpia
de Catalunya
no pot justificar
la imposició estatutària
de l'ús preferent
d'aquella llengua
en detriment del castellà
també llengua oficial
en la comunitat d'autònoma
i a partir d'aquí
embolica que fort
no, no
vostès
han de fer-ho tot
50%
i per tant
la sentència
aquella del Tribunal Constitucional
té conseqüències
a llarg termini
que són les que anem veient
últimament
com hem vist
amb els reglaments
dels ajuntaments
com estem veient
amb aquestes qüestions
però ara què passarà
amb aquest parell de pares?
no ho sé
amb aquestes dues famílies
que potser es representen dos nens
no sé què passarà
i això ha saltat ara
que és just a punt
de començar les vacances
esperarem a veure
com comença l'any vinent
i si això té continuïtat
o no
ja ho veurem
però de moment
la carbonada nadalenca
ja ens l'han fotut al damunt
que és això
de totes les maneres
hi ha una petita part positiva
que és que
acaben d'estrenar
director de la Real Acadèmia Espanyola
de la Lengua
Atenció
de la Real Acadèmia Espanyola
és el senyor José Manuel Blequa
i aquest senyor
en el seu discurs
en els seus últims discursos
ha fet una defensa
conscient i potent
de la immersió lingüística a Catalunya
és que els lingüistes
els lingüistes no són tots
són sensibles al tema
i com que són lingüistes
i a més a més
aquest senyor
és professor
de la Universitat de Barcelona
de Filologia Espanyola
però de la Universitat de Barcelona
coneix perfectament el terreny
i fa dècades que hi viu
i ell mateix ho diu
fa 50 anys que viu a Barcelona
i diu
jo no he tingut mai cap problema
amb el bilingüisme
i a més a més
diu
diu que
la
la
la
la
inversió lingüística
és del tot necessària
per a la supervivència
no es tracta de viure
és que es tracta de sobreviure
i la inversió lingüística
és una de les poques coses
que ens permet
que el català sobrevisqui
i això ho diu el president
el
no
és director
director de la Real Acadèmia Espanyola
José Manuel Blequa
l'ha acabat d'anomenar aquests dies
per tant
una cosa són
els tribunals espanyols
i l'altra
els intel·lectuals
que tot i que últimament
no ens fan gaire favor
de tant en tant
sí
el centre de normalització
lingüística de Tarragona
ha canviat de seu
ara ens trobaràs
el segon pis
de l'antiga facultat de lletres
a la plaça Imperial Tàrraco
el nostre horari
és de dilluns a divendres
de dos quarts de deu
a dos quarts de dues
i també
de quatre a sis de la tarda
recorda
ara
el centre de normalització
lingüística de Tarragona
a l'antiga facultat de lletres
a la plaça Imperial Tàrraco
ahir que estàvem acabant de parlar
que m'estava dient
l'Enric Dibó
avui és l'últim dia
que sortim de l'armari
l'últim cas
l'últim exemple
d'això que hem anat explicant
els diferents casos
avui tenim el sis de cas
que és
cadim
el parlant africà
estem parlant
per la gent
que li vingui tot de nou
casos de
a veure com us ho diríem
persones
que tenen alguna mena
de trauma
o de rebuig
a l'hora de
sí trauma directament
a l'hora de parlar en català
o no tenen el trauma
però pel fet de parlar en català
s'estressen
algú els dona problemes
i per tant això t'acaba donant
si tu parles en català
has de tenir
traumes
social
doncs clar
és un problema
i el llibre aquest
sortim de l'armari
dona una sèrie de consells
i primer
es presenta uns casos
variats i diversos
i ens dona consells
de com
poder parlar en català
sense anar estressats
per la vida
molt variats i molt diversos
perquè avui us presentem
a una casa
que jo crec que
bé és paradigmàtic
no ni existeixen
de la Hadim
que és un parlant africà
sí
a més a més
procedent de Senegal
arriba a Mallorca
a més
en aquest llibre
hem tingut casos
del País Valencià
del Principat
la setmana passada
el penúltim cas
era de Reus
i ara tenim un cas
de les Illes Balears
conèixer de Mallorca
Cadim
és un senegalès
que arriba a Mallorca
i
a Senegal
la llengua
diguem pròpia
és el Wolof
i és la que parla tothom
que és senegalès
ja ho sabies o ho has llegit
Enric
no, això ja ho sabia
i a més a més
ho explica aquí
sí, no ho sabia jo
doncs sí
el Wolof
és la llengua pròpia
del Senegal
almenys d'una part
important de la població
potser no el semblarem
però sí
és una de les llengües
majoritàries
al Senegal
però hi ha una altra llengua
que és la dels colonitzadors
que en aquest cas
van ser els francesos
i és la llengua oficial
que tothom
està obligat a aprendre
per tant ell
quan arriba a Mallorca
i descobreix
que allà hi ha dues llengües
una és la pròpia
que és la que parlen pels pobles
i l'altra és l'oficial
que parlen els organismes oficials
i que li parlen a ell
perquè el veuen
com a negre
de color xocolata
el veuen una mica fosca
i allò
tenim aquell prejudici
tan arrelat
a més és un de les claus
d'aquest capítol
és aquest el super prejudici
que tenim
o que existeix
amb el sentit aquest de
estranger
parla castellà
no, el prejudici
de pensar que
les persones negres
o de raça diferent
de la banca
no parlen català
és un prejudici
sociolingüístic
i racista
però tu creus que té a veure
amb el color de la pell
o simplement
això és estranger
no parla català
estranger parla castellà
perquè amb gent
de l'Europa del Est
jo diré que passa el mateix
és el prejudici aquest
que
clar
una persona negra
és evident
és més estranger que altres
és evident que no és d'aquí
clar
algun romanès
pots
confondre'l
amb els xinesos
també passa
són inconfusibles
però clar
com que ja n'hi ha molts
no saps si han nascut aquí
o no
però vaja
quan veus algú
que físicament
ja es nota
que no és
del fenotip habitual
aquí
doncs ja
és estranger
i per tant
ja el prejudici
és persona estrangera
no deu parlar català
doncs bé
ell
arriba a Mallorca
i
evidentment
doncs
mira els seus veïns
perquè no té feina
i arriba a Mallorca
en plan de buscar-se la vida
va parar al medi rural
a la pobla concretament
i allí
primer sí que li parlen
clar
quan veuen que és negra
allò que ell
per defecte
tothom se li posa a parlar
en castellà
però veu de seguida
que la gent
dels pagesos
que el contacten
per collir patates
no se'ls dona gaire bé
el castellà
i de seguida
es passa en el català
mallorquí i tal
ell en pocs mesos
ja comença
a xafar bé
això de l'idioma
ja comença a dir frases
ja comença a parlar
i diguem que
mentre viu a la pobla
que si està com a 3 anys
doncs
aprèn català
aprèn català
i
però
després de 3 anys
vivint al medi rural
dedicant-se
a l'agricultura
i parlant
i aprenent mallorquí
un any de crisi agrícola
que les collites van malament
opta per anar-se a la ciutat
i allí torna
a ensopegar
amb una altra barrera lingüística
és que a la ciutat
tothom li parla sistemàticament
en espanyol
a la ciutat es posa a treballar
principalment en coses
de la construcció
i allí tothom
li parla en espanyol
etcètera
de manera que
té un nou xoc
i ara
clar
de totes maneres
ell també
com que ve del Senegal
i té l'experiència
que ell té una llengua
i hi ha una altra
que és l'oficial
i que és l'obligada
ell també ja ho percep
això i se n'adona
de totes maneres
arriba un punt en que
fins i tot a la ciutat
ell barreja català
castellà
i algunes coses
perquè veu que també
tothom
més o menys ho entén
i per tant
ell ja fa un mig-mig
però
clar
pràcticament
ningú
a la ciutat
pràcticament ningú
li parla en català
excepte
el dia que se'n va
a fer papers
a l'administració
per intentar la reagrupació
familiar i tal
i la funcionària
sí que li parla en català
llavors queda parat
perquè a més a més
és un organisme públic
oficial i tal
i està acostumat
que en aquests organismes
li parlen en castellà
però aquesta és una funcionària
que té la seva particular
actitud
i és una senyora
que sempre parla en català
que també ha fet
el seu camí
de dificultat
perquè en l'administració pública
parlar sempre en català
amb la clientela
li havia donat problemes
però bé
ella també ha fet
els seus cursets
per sortir de l'almari
sí
ha èxit el llibre també
sí
fórem part d'un grup
d'una llista de correu
que és català sempre i tal
i llavors
amb el reforç que té
doncs ella ha arribat
a tenir una capacitat
de parlar en català
fins i tot en la seva feina
i sense que això li doni problemes
i tal
gràcies a aquesta senyora
el que veiem també
coneix altra gent com ell
com ella
i
veu que sí
que no només hi ha
clar
en el seu entorn laboral
en el món de la construcció
tothom hi va a estar
però hi ha altres entorns socials
en els quals es comença a moure
a partir de que coneix aquesta senyora
i fan amistat
i que també
sí que amb ell li parlen en català
igual que
el tracten com els altres
i parlen en mallorquí
ell parla en mallorquí
perquè ja en sabia
que portava 3 anys aprenent-ne
i ell decideix
que veient com està la cosa
ell opta
perquè
quan fa la regrupació
i ja té un fill i tal
doncs ell vol que el xiquet
aprengui català
i l'inscriu
en una escola
en immersió en català
això
clar
el seu entorn
diguem de mallorquins
que li parlen en català
ho veu molt bé
però el seu entorn laboral
la gent diu
però tio què fas
si amb l'espanyol
aniran millor els teus fills
tindran les poteres
això és relatiu
ell ja té l'experiència
aquesta a Senegal
i ell coneix perfectament
el cas aquest
a Senegal
jo també he conegut gent
que vivia
que vivia a Senegal
i només parlaven en francès
alguns fins i tot
menyspreven obertament
al Wolof
i no en volien aprendre
ni paraules soltes
és cert que hi poden viure
i guanyar-s'hi la vida
però sempre seran uns estrangers
jo no vull que els meus fills
siguin així
ell ja venia
amb la idea clara
ell agafa la llengua
com a una part
important de la integració
exacte
i a més a més
és conscient d'això
si els meus fills
no saben català
sempre seran uns estrangers
i això
a les illes
encara és més
més cert
perquè a les illes
el que parla en castellà
el diuen
que xerra foraster
a les illes
xerrar foraster
és parlar
en castellà
o en alemany
però
qui no parla en mallorquí
és foraster
parla foraster
i per tant
si no parles en mallorquí
parles foraster
ets foraster
i això
i possiblement a Catalunya
s'hauria estortat
un altre panorama
és veritat
sí
però a les illes
això està molt clar
aquesta dicotomia
i molt separat
i per tant
ell ja fa la seva aposta clara
ho té clar
que ell vol que els seus fills
no se sentin estrangers
a més a més
resulta que en els últims temps
gràcies al fet
que parla en mallorquí
amb el seu accent
de base
Wolof
l'han contractat
per fer una sèrie
de falques publicitàries
parlant en mallorquí
amb accent africà
i l'esulta
que amb aquestes
poquetes feines
que ha fet
fent aquests anuncis
ha guanyat
proporcionalment
molta més pasta
que tots els anys
que portava treballant
a Mallorca
imagina't
i a més
li ha donat un valor
clar
a més a més
és un valor afegit
i un salt qualitatiu
social
i de vida
i per tant
en aquest sentit
el que dim ho té
clar
ell
no pensa tornar a viure
al seu país
es vol quedar a Mallorca
i fa del català
la seva llengua
i tant
parla en català
com aquesta ja
segons els casos
però doncs
el català
és el que l'ha ajudat
a ascendir socialment
a consolidar-se
i a més a més
a més a més
ell fa de model
perquè esclar
quan algú
va a una botiga
i li parlen
quan el veu en negre
i parlen en castellà
i contesta en mallorquí
la gent
clar
i llavors
per aquests casos
fins i tot li donen
en aquests casos
quan passa això
si tu ets el client
tu li
vas a la botiga
pot posar un quilo
i mig de filet
i el dependent
et contesti en castellà
dient
aquí era
perdoni
vostè
ja m'entén
a mallorquí
o vol que li parli
en foraster
també en sé
jo de foraster
clar
que tu a la teva botiga
et vingui un client
que et penses
que no t'entén
que és visibilament
negre
i te fot aquest moc
primer t'emprenges
però després
dius
jo també soc mallorquí
i et poses a parlar
amb mallorquí
ràpidament
i tant té aquest valor
de reforç
i de mirall
social
i aquí
se'ns acaben
els casos
al gener
farem un últim capítolet
que serà el resum
de les 10 consells
per això
doncs anem a la música
una miqueta de música
per explicar-nos
molt ràpidament
Enric
el que feu
a la
Centre de Normalització
Lingüística
però ràpidament
ràpidament
doncs mira
com molts anys
a la web
del Centre de Normalització
Lingüística
al consòlcit
pengem una versió
a una web
nadalenca
que és
l'adreça
cpnl.cat
barra nadal
i aquí
tenim una sèrie
de
tenim els catàlegs
de jocs en català
tenim enllaços
tot del món del pessebre
doncs entitats
que fan pessebres
pessebres vivents
calendari de pessebres vivents
tenim
per exemple
dintre dels jocs en català
també hi ha un apartat
d'enllaços
per jugar en línia
en jocs en web
en català
també tenim
tot un apartat
de felicitacions
animades
per enviar per correu
en català
que són
en català
això de felicitacions
n'hi ha moltes
però en català
no n'hi ha tantes
doncs aquí hi ha
tota una sèrie
d'enllaços
i en fi
aneu al web
i ho trobareu
tota la qüestió
i el que estem sentint
és una nadala
que han fet els Manel
que ja fa temps
que la van fer
que es diu
Un camell d'Orient
es pot veure el vídeo
perfectament al youtuber
i la novetat és
que no l'havien gravat mai
i ara s'hi ha aparegut
en forma de llibre disc
igual que el dels pets
amb el balset
doncs ells han fet
un llibre disc
i aquest és un dels moments
del grup
que col·labora
amb l'Anderroc
fent dibuixos
i això ha sortit ara
de cada Nadal
un disc llibre