Com cada dimecres ens curem en salut aquí a la sintonia de Tarraona Ràdio.
Un matí de dimecres, 13 d'octubre, avui en aquest espai que fem
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Ens acompanya, com és habitual, el doctor Josep Mercader.
Doctor Mercader, molt bon dia.
Bon dia.
I avui bé acompanyat del doctor Josep Pujol, reumatòleg.
Doctor Pujol, molt bon dia també.
Bon dia.
Perquè avui parlarem de malalties reumàtiques o del reuma,
dit d'una manera planera.
Per què, doctor Mercader?
Bé, vam pensar en aquest tema.
Primer, perquè és un tema important, afecta molta gent
i jo crec que té el seu interès.
Segona, perquè ahir, el dia 12, es commemora a nivell mundial
el Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques,
que és una miqueta com a dia per conscienciar la societat
de l'existència d'aquesta problemàtica
i de la conscienciació de la gent en general,
però també de les institucions i dels governs.
I després, doncs, bueno, també perquè una cosa que no havíem fet
que era parlar una miqueta que aquest any, a primavera,
vam fer aquí, organitzat per la xarxa, però sobretot pel doctor Pujol,
el Congrés Nacional, el Congrés Espanyol de Reumatologia,
el qual va ser un aconteixement perquè va portar aquí a Tarragona.
Tarragona va ser la capital de la reumatologia espanyola
durant uns dies.
Deia que això del Dia Mundial sempre serveix, en aquest cas i per tots,
per consciència de la població, però tinc també la sensació
que aquest tipus de malalties no sembla que siguin, en fi,
un objectiu prioritàri a l'hora de conscienciar a la població en general.
Crec que segurament tenim moltes altres patologies
on aquest nivell de conscienciació és molt més gran, no?
Bé, jo crec que hi ha patologies, diguéssim, que són més tràgiques, potser,
en el sentit que són més agudes.
La malaltia reumàtica és una malaltia més crònica,
però que és molt incapacitant i que, doncs,
dur a una important afectació de molta gent
i dur també, doncs, a la incapacitació pel treball
i per la vida quotidiana de molta gent,
amb la qual cosa jo diria que és una malaltia
que té una important repercussió social.
Doctor Pujol, què és el reuma?
Bona pregunta, perquè la gent encara està dient.
Tinc reuma.
Fent una mica d'història, la paraula reuma,
aviat ben al segle IV abans de Cris,
quan els nostres companys metges grecs
van començar a dir en aquestes malalties
el nom de reus o reuma, que vol dir flux o corrent,
perquè ells pensaven que aquest grup de malalties
era degut a que els depositaven els fluxos
i els humors a les articulacions.
Però han passat molts i molts segles
i encara la gent moltes vegades diu reuma.
El problema és que la reumatologia moderna
és una de les últimes especialitats de la medicina.
I inclús moltes vegades la comunitat científica
també no sap què són les malalties reumàtiques.
A més, ara ens hem vist que, per exemple,
les materialis autoimmunes,
que són les típiques malalties reumàtiques,
que molts han tret de reumatologia,
estan en altres especialitats.
Llavors, la reumatologia és un conjunt de 200 malalties.
200?
Unes 200.
Les més importantes són...
Fins al segle XVIII tot era reuma.
És com tot.
Ara, a partir del segle XVIII s'ha anat...
A les més que coneix la gent més
és l'artrosi, l'osteoporosi,
l'artrite reumatoide,
l'artrite psoriàcica,
l'escleroderma,
el lupus,
la fibromiàlgia,
totes aquestes...
Bé, totes fins a 200.
Unes més importants,
altres que tenen més incidència,
la que té més incidència és l'osteoporosi,
l'artrosi,
artrite reumatoides,
fibromiàlgia...
Aleshores, reuma-reuma no tenim mai.
Tenim alguna d'aquestes coses que diu.
Exacte.
És com aquell que va al cardiòleg,
diu...
Cardiòleg,
dins del cor que tens,
pots afectar la vàlvula,
pots afectar la reuma,
és un conjunt de malalties.
Tenim el concepte popular,
o aquesta expressió popular de dir
tinc reuma,
però darrere d'això pot haver-hi
moltíssimes possibilitats.
Moltíssimes.
I cadascuals es tracta d'una manera diferent.
Per tant, és molt important
fer un diagnòstic per fer un bon tractament.
Com es comença a detectar
que un pot tenir reuma
o alguna d'aquestes coses que vostè explica?
Sí, normalment
la persona es queixa per dolor.
Dolor als articulacions,
sobretot és el símptoma
que la gent ve a la consulta.
Qualsevol tipus de dolor
que no sigui d'origen traumatològic,
se suposa que té un origen
reumatològic
o de malaltia orgànica.
Això seria la contesta
potser del que és reuma
per la gent
seria aquesta, no?
És dolor.
És dolor.
Tindre reuma, tinc reuma,
és tinc dolor.
Tinc dolor.
Quan no és d'un tema traumatològic.
Exactament.
I després el traumatòleg,
ai, el reumatòleg
és el que fa el diagnòstic
i estudia
en quin d'aquestos tipus
de malaltia
posa aquest reuma
que diu la gent que té, no?
Aquest dolor.
A uns hi posarem artritis,
a les altres hi posarem lupus,
a les altres hi posarem esclerodèrmia,
depèn del tipus d'afectació,
tindrà un tractament
i un diagnòstic diferent.
El dolor en qualsevol part del cos?
Doncs sí.
Normalment
pot afectar qualsevol part del cos.
Normalment és articulacions,
però també pot donar,
per exemple,
una vasculitis,
que també és una malaltia reumàtica,
pot afectar en dolor de cap.
Llavors, de pensar que aquella persona
pot tindre una afectació
per vasculitis.
Aleshores, quan ha dit abans,
se suposa que té
algun tipus de malaltia reumàtica.
Realment,
quan un pacient
arriba amb una consulta
amb algun tipus de dolor
que no sigui traumatològic,
és gairebé segur
que tindrà algun tema
de reumatològic?
Pot ser.
Sí.
Pot ser?
Pot ser.
Pot ser.
Per exemple,
si s'acompanya d'inflamació,
segur.
Ara,
hi ha molts dolors
que no s'acompanyen d'inflamació.
En aquestes és quan hi ha el dubte.
Per exemple,
per si tindrem mal de cap
i no troben res
i resulta que el que tens
és una contractura
amb una persona
que té fibromiàlgia.
Llavors,
han anat neuròlegs,
han fet un recorregut
per diferents especialitats
i no troben res.
Venen al reumatòleg,
busques el punt
i normalment trobes
un punt que és dolorós.
Llavors,
pot ser una tendinitis,
per exemple.
És un dolor muscular
sense inflamació.
El reuma està relacionat
directament amb l'edat?
És a dir,
les persones reumàtiques,
la imatge que tenim,
persones grans?
No.
Doncs el que dèiem,
dins de les malalties reumàtiques,
no dir reuma,
perquè reuma és tota l'especialitat,
tindrem les que afecten
a la gent gran,
que si hi ha l'artrosi
i la falta de calç,
que és l'osteoporosi,
i també tindrem les malalties
que afecten a la gent jove,
com són les artritis
i els lupus.
Jo tinc nens de 3 i 4 anys
que tenen artritis.
Artritis.
Artritis crònica juvenil.
Déu-n'hi-do.
O espondylitis anquilopoiètica.
Espondylitis anquilopoiètica
és una altra malaltia reumàtica
que no es pot donar
a partir dels 18 anys.
O sigui,
ha de ser dels 18 anys
cap endavant.
Rarament tindre
una espondylitis anquilopoiètica
a partir dels 18 anys.
Per tant,
abarca tot el ventall
de les edats.
Per tant,
aquesta imatge que tenim...
La fibromialgia
també és una altra malaltia
que també té
una forquilla d'edat determinada.
Sí.
Aquestes són
sol donar més
a gent joves.
I la fibromialgia,
s'hauria de parlar molt
perquè l'han posat
dins de medicina
de reumatologia,
però realment
la fibromialgia,
quant component
hi ha orgànic,
quant component
hi ha emocional,
però bueno...
De moment
està a la llista.
De moment
està a la llista nostra.
Però vostè,
per exemple,
ho posa en dubte.
És que clar,
ara li anem a preguntar
precisament,
la fibromialgia
es podria considerar
doncs una malaltia reumàtica?
avui en dia
està dins
de les malalties
reumàtiques.
O sigui,
si tu obres
un tractat
de reumatologia
posa la fibromialgia.
I el pla director
que ha fet
el Servei Català
de la Salut
també l'ha inclou
dintre del...
Jo suposo que l'han posat
dins de reumatologia
perquè,
és el que dèiem abans,
comença amb dolor,
amb dolor
per tot el cos.
Llavors,
l'especialista
que normalment
treballa sobre el dolor
normalment
és el reumatòleg.
Per això la vam posar
dins de reumatologia.
Però la fibromialgia,
més que una malaltia,
és un síndrome.
És un síndrome.
Pot arribar a fibromialgia
per molts motius.
Per un estat d'estrès
pot arribar
a dolor muscular.
Parlem de les malalties
reumàtiques més...
les que són més comunes
per a la població.
Quina seria?
La que més?
L'artrosis
i l'osteoporosi.
Artrosi,
què és l'artrosi?
L'artrosi
és una degeneració
de l'articulació,
no de l'os.
És com que l'altra gent
diu que se'n fan mal als ossos.
No, no,
els ossos no fan mal.
Aquesta expressió
és molt típica.
Sí,
em fan mal als ossos.
L'os no fa mal.
Farà mal l'articulació,
farà mal,
però l'oci no hi ha un...
No,
no fa mal.
Així no es trenca.
Clar,
però això seria una altra cosa,
seria traumatologia.
Sí,
hi ha traumatologia.
Aleshores,
artrosi,
quins són els símptomes?
Artrosis és,
doncs,
normalment comencen
els dits,
les parts distals dels dits
a fer mal
i es noten
més inflats.
I deformar-se.
I deformar-se.
Comencen una mica d'inflor
i després hi ha la deformació.
Perquè, clar,
primer comença
el teixit
i després
s'afecta
l'articulació.
Tractament?
Quin tractament
a les ossos
segueixen en aquests casos?
En aquests casos,
ara han sortit
tractaments
contraprotectors.
No és que tinguin
un 100%
d'efectivitat,
però avui en dia
és el que hi ha
en l'artrosi.
Tenim tractaments
molt,
molt,
molt i molt bons
per altres
malalties romàtiques
que són les artritis
romatoides.
Perquè a l'artritis
romatoide
hi ha un més component
inflamatori.
I també tenim
molt tractament
per l'osteoporosi.
Ara,
per l'artrosi
realment
tractament
molt,
al 100%
efectiu,
doncs no.
Aquí sí que
el tema de l'edat
és important?
Aquí és el tema
de l'edat
és molt important.
Perquè és una malaltia
degenerativa.
És degenerativa.
Per tant,
no té solució possible,
no té cura possible,
però en tot cas
intenta pal·liar...
Podem retardar-la.
Podem anar d'aquí a París
al TGV
o podem anar
amb un trenet
a poc a poc.
Llavors hem d'intentar
que no...
Que no degeneri més.
No ho sé,
exactament.
Inclús hi ha hagut veus
que han defensat
a dintre del
col·lectiu metge
i hi ha hagut veus
que han dit
que l'artrosi
si és o no és
una malaltia,
o si forma part
de la mateixa
degeneració
de tot el cos.
És una malaltia
d'envelliment,
diríem.
I després,
de l'artrosi
què més tindríem
com a malaltia
reumàtica comuna?
L'osteoporosi,
que també seria
de l'edat,
serien unes malalties
que actuarien
sobre un 16%
de la població,
de 16-20%.
Després tenim
l'artrite reumatoide
que hi ha
un 0,5%
de la població.
El lupus
que també hi ha
un 0,1%.
O sigui,
que hi ha
l'esclerodèrmia
que és
de més 0,01%.
L'esfibromiàlgia
que està
en un redor
d'un 10%,
15% també.
O sigui,
jo diria
que el trípode
més important
serien
l'artrosi,
l'osteoporosi
i la fibromiàlgia.
Les tres malalties
que veiem
a les consultes
serien el 80%
de les nostres consultes.
Déu-n'hi-do.
És a dir,
que entre aquestes tres malalties
s'ocuparien
la immensa majoria
dels...
Que no són les greus,
perquè les altres
són les més greus.
I gràcies a Déu
no n'hi ha tantes de greus.
Com a totes les especialitats.
En aquests tres casos,
a més,
hauríem de parlar
que bàsicament
l'objectiu
del que es tracta
és que no vagi
degenerant més ràpid,
sinó d'intentar frenar...
I realment frenem.
Perquè tenim les espondilites
enquilopoiàtics
que la gent quedava
com una cara rígida.
Avui en dia
no hi ha gent
que va quedar rígida.
Ho tractem
i ho frenem.
Les artritis reumatoides
abans se destruïen
les articulacions.
Se destruïen.
Avui en dia
frenem la destrucció.
El 80%
se frena la destrucció.
En totes aquestes
medicaments
que són
tractaments caríssims,
perquè a cada persona
li pot costar
un tractament
de 12.000 euros.
Déu-n'hi-do.
és molt car.
I les altres
malalties
que comentàvem,
és a dir,
les minoritàries,
els que serien minoritaris
serien aleshores
tindrien conseqüències
més greus?
Sí,
són més greus.
El lupus...
Què és el lupus?
El lupus
és un...
El teu cos
va contra tu mateix.
Se produixen anticossos
contra parts del teu cos.
O sigui,
hi ha parts del teu cos
que no es reconeixen
com a pròpies
perquè s'ha perdut
la memòria
del teu cos
i llavors
el teu cos mateix
ataca
al teu propi cos.
Hi ha medicació,
hi ha medicació autoimmuna,
però no hi ha...
Que aviat,
o sigui,
pels que tinguin lupus,
cada vegada
hi ha més,
una mica de menys.
Aviat sortiran
molts antitenefes
i teràpia biològica
com l'artrite rometoide.
Vull dir que
l'artrite rometoide
és el gran boom
que han fet
avui en dia
al segle XXI.
jo crec que
dins de 10,
menys de 5 anys
hi haurà
tractaments molt potents
per aquestes malalties
al lupus.
El lupus és una?
Sobretot, sí.
Després l'esclerodèrmia
és una altra malaltia...
Esclerodèrmia.
Esclerodèrmia.
Esclerodèrmia és una malaltia
que la pell
s'esclerosa
i llavors
i aquesta realment
és una de les...
és de poca incidència
però no tenim
pràcticament
medicació
o molt poca medicació.
És a dir,
molt minoritària?
És molt minoritària.
Però tampoc no hi ha tractament...
Aquesta jo diria
que potser és l'única
que anem més fluixos
de tractament
perquè els altres
poc o molt
hi ha coses per fer.
I en aquests casos
dos últims
que ha comentat
aquí la població
el ventall d'edat
és molt ampli
o també...
No, l'esclerodèrmia
la pots agafar
a partir dels 30 anys
pots agafar una esclerodèrmia
perquè són malalties
autoimmunes també.
La majoria
de malalties reumàtiques
són autoimmunes
de tu contra tu mateix.
Part del cos
que no es reconeix
com a propi.
Aquestes serien
les inflamatòries.
Després hi ha
les altres
les musculars
que són
per exemple
la fibromiàgia
que és el component
de contractura
de tensió
que és aquí
on hi ha molta
afectació
psicològica.
Això és normal
si a tu et diuen
que guapo que ets
i que bé que estàs
doncs
te trobes bé
si tot te va malament
estàs trist
estàs deprimit
doncs la musculatura
també està tensa.
És a dir
que el cos
i la ment
van junts
i afecten molt.
També afecten
les altres malalties
perquè tu tens un càncer
i també
segons l'estat d'ànim
hi ha cèl·lules
que es diuen
les natural killer
aquestes
poden estar
més altes
o més baixes
que són les cèl·lules
que maten
les cèl·lules canceroses.
Sí
que en medicina
i en tota aquesta vida
la part psicològica
també afecta molt
a la part orgànica.
Són fàcils
de detectar
qualsevol
és a dir
quan un pacient
li ve a la consulta
si ja va amb un reumatòleg
sí
és com el cor
si vas amb un cardiòleg
doncs
de seguida t'ho agafa
ara
si vas
com avui aquí
a Tarragona
que no som reumatòlegs
és el que volia dir
perquè
hauria d'haver
un reumatòleg
per a cada 50.000 persones
a Tarragona
i tota l'àrea
són uns 800.000
doncs hauria d'haver
uns 20 reumatòlegs
parlo de tota l'àrea
o del que diu la província
sí
sí
haurien d'haver 20
i quants són?
són 9
n'hi ha falten 11
llavors
unitats de reumatologia
a cada hospital
hi hauria d'haver
una unitat de reumatologia
no n'hi ha cap
perquè per haver
una unitat de reumatologia
hi hauria d'haver
3 reumatòlegs
no hi ha cap hospital
que tingui 3 reumatòlegs
per tant
no hi ha unitat de reumatologia
llits de reumatologia
segons la societat espanyola
hauria d'haver llits
a tota la demarcació
hi hauria d'haver
23 llits
no n'hi ha cap
les malalties autoimunes
no estan portades
per reumatòlegs
ara
hi ha hospitals
que
preparen gent
per fer les malalties autoimunes
cosa que nosaltres
la nostra
essència era això
però bueno
la societat
o les institucions
van per un altre camí
això que comenta el doctor Pujol
estava pensant
en el doctor Mercader
ens fa pensar
que potser
i reprenent el principi
que comentàvem
al principi d'aquest espai
que potser
això de les malalties
reumàtiques
no les hem vist mai
com una cosa
especialment greu
i que per tant
doncs això
no cal tenir una unitat
de reumatologia
i que hi ha altres prioritats
jo crec que sí
que va una miqueta
amb aquesta línia
vull dir que el fet
de ser una cosa
de la qual la gent
no es mora
doncs fa que
no tingui la prioritat
que tenen altres coses
però dona baixes
el 50%
de les baixes
són
en afectació dolorosa
per dolor i tal
sí, sí
no
el que diu
el doctor Pujol
doncs clar
són unes xifres
de la societat espanyola
i catalana
de reumatologia
i que són
unes xifres
que aconsellen
els especialistes
el saber català
de la salut
aquí
i el departament de salut
és qui té
l'última paraula
i de fet
han fet un pla director
per tal
de detectar
les necessitats
que existeixen
i de la posada en marxa
d'aquestes unitats
reumatològiques
però que
sí que és cert
que en aquests moments
en realitat
no hi ha
una unitat reumatològica
que funcioni com a tal
m'imagino
que ara qualsevol persona
que té algun símptoma
de dolor
com el que comentàvem
potser el primer que fa
és anar al metge de capçalera
no?
sí
m'imagino
jo diria
que una de les coses
que s'han de fer
és capacitar
amb els metges de capçalera
perquè
una
una
una
el que és
el control
de determinats
malalts reumàtics
tot el que serien
artrosis
i osteoporosis
diguéssim
aquesta
més
més comú
ho pugui controlar
un cop fet el diagnòstic
ho puguin controlar
perquè els reumatòlegs
es puguin dedicar
doncs més
i centrar-se
en aquestes malalties
que requereixen més atenció
com és la retrit reumatoide
com és el lupus
com són aquestes malalties
que poden
desenvolupar-se
d'una manera greu
clar
perquè m'imagino
que aleshores
el pacient
pot anar
al metge de capçalera
i en tot cas
aquest
el remet
a l'especialista
normalment
va al traumatòleg
al traumatòleg
sí
tradicionalment
sí
com per escomprendre
9 traumatòlegs
per 800.000 habitants
no ens poden arribar
en canvi
traumatòlegs
cada hospital
n'hi ha 7 o 8
cada hospital
n'hi ha 7 o 8
traumatòlegs
nosaltres
per exemple
a la xarxa
entre
Vendrell
i la xarxa
som un traumatòleg
3 quarts
per tant
no es poden fer miracles
tampoc
però
l'estava pensant
doctor
també això
deu ser
ara parlo des del punt de vista
de la professió
que falta vocació
per la reumatologia
o és que realment
el que comentàvem abans
amb el doctor Marcadet
potser hi ha
altres prioritats
en l'àmbit de la sanitat
i en fi
la reumatologia
es queda com
a molt
de costat
no
però falten professionals
no
no falten professionals
el que falta
són llocs de treball
perquè
des de posar
reumatòlegs
doncs posen
traumatòlegs
o posen internistes
vull dir
és una manera
de veure
jo moltes vegades
dic
potser
l'ideal seria
que desapareixéssim
perquè
tindre una especialitat
per fer un florero
per fer bonic
pot ser més bé
escolti
no es fan reumatòlegs
i això
doncs ho farem
entre medicina interna
i traumatologia
doncs ja està
s'ha acabat el problema
potser
perquè fer això
anar així
anant coixejant
no ho sé
d'això en van parlant
al Congrés Espanyol
de reumatologia
de la Passa de Primavera
perquè aquest és un problema
no només a Catalunya
sinó a nivell de tot Espanya
és un nivell de tot Espanya
però jo crec que Catalunya
ha tret de Barcelona
que allí hi ha de tot
el reste del país
o de la nació
estem en calçotets
i per tant
i per tant
es va abordar
aquesta qüestió
sí
i van arribar
alguna conclusió
bueno
ja saps que
amb els congressos
i com és a les reunions
es parla
i després
cadascú
se'n va a ser a casa
i no serveix per res
jo crec
que el Congrés
d'aquí Tarragona
a nivell local
no ha servit per res
bueno
ha servit
perquè van vindre
1.500 congressistes
van omplir els restaurants
van donar vida
però
des del punt de vista científic
home
a punt de vista científic
a nivell local
crec que no queda res
i a nivell científic
doncs bueno
les conclusions
que es van poder
desenvolupar
amb el Congrés
però per exemple
parlant de conclusions
hi ha avanços
de totes les casos
que ha explicat
de malalties
es van avançant
en els tractaments
naturalment
hi ha una millora
fabulosa
importantíssima
amb el tractament
de l'artiti reumatoidea
sí
perquè potser
aquestes malalties
fa 20 o 30 anys
eren un desastre
un desastre
jo el que volia dir
que abans
se m'ha escapat
amb el tema
quan hem parlat
de l'artrosi
i de l'osteoporosi
que com ha dit
el doctor Pujol
hi ha uns tractaments
molt efectius
jo crec també
que val la pena recordar
que el primer tractament
que existeix
inclús preventiu
és
exercici físic
moderat
no cal anar a córrer
15 quilòmetres cada dia
però sí
un exercici físic
menys els artrosis
de genoll
menys els artrosis
de genoll
que han de fer
un altre tipus
d'exercici
però el moviment de mans
el moviment d'espatlles
el moviment continuat
això va molt bé
perdó doctor Mercader
això
recomanable
abans de detectar
la malaltia
abans i quan hi ha la tens
és a dir
com a formes de vida salvable
que parlem sempre
sí
i després
és a dir
que fer una activitat
física moderada
pot ajudar
a no tenir
aquesta patologia
o retardar-la
en el temps
conjuntament amb això
el pes
perdre pes
els que tenen sobrepes
evidentment
com menys pes
tinguis millor
per les teves articulacions
perquè han d'aguantar menys
i després
per les persones
que tenen osteoporosi
o encara que no en tinguis
com a prevenció
tindre un aport
de lactis
adequat
lactis
sí
derivats de la llet
i després prendre el sol
perquè la vitamina D
faci que s'absorbeixi
bé la llet
jo crec que són
tres conceptes
que jo crec que
per les malalties reumàtiques
van molt bé
aquestes recomanacions
les fan
les fan els pacients
a tots
i després també el que ens havíem deixat
és la gota
també és una
entre dintre
de les malalties reumàtiques
és veritat
per augmentar
citúric
i què la gota
i aquesta és una bona
avui dia no hi ha problema
avui dia no hi ha
no té
no té que haver
cap malalt
que tingui gota
el que té gota
és perquè es porta
o no es porta
o no pren la medicació
però per què
perquè tenim medicaments
que funcionen
al 100%
i una persona pot estar
tota la vida
sense tindre dolor
inflamatori de gota
és a dir
que si algú té gota
és perquè
és perquè la cosa
no
perquè no ha fet els deures
no ho fa bé
sí
més coses
tinc la percepció
i potser aquí
els doctors
em diran el contrari
que s'ha associat
històricament
sempre més
les malalties reumàtiques
a les dones
que als homes
és correcta
aquesta imatge
que jo puc tenir
des de fora
i després és certa
o això
científicament
en fi
no està demostrat
i hi ha tants homes
com dones que diuen
tinc reuma
i a partir d'aquí
realment
normalment hi ha un grup
de malalties
que afecta més
a les dones
dintre de les malalties
reumàtiques
però n'hi ha uns altres
que afecta més
als homes
per exemple
la gota
no afecta a dones
i demà són homes
les pondulitis
enquilopoietica
el 90%
són homes
no hi ha dones
pràcticament
en canvi
l'osteoporosi
que és un problema
més hormonal
per la menopausa
doncs és més en dones
l'artrosi
pràcticament està al 50%
o sigui
hi ha un grup
que serà més de dones
genèticament
les altres
serà més de dones
i hi ha un grup
que és 50%
la fibromialgia
és més en dones
per tant
aquesta imatge
que Puig adonava
no era del tot correcta
sí que és veritat
també que és veritat
que després hi ha hagut
malalties
com la fibromialgia
que s'han fet populars
entre altres coses
perquè l'han patit
a persones conegudes
no?
sí
sí
i això és bo
i és dolent
perquè
és una gran
és una malaltia
que quan li vam posar
el nom de fibromialgia
li vam donar
perquè la gent
no s'angoixés
perquè fibromialgia
no vol dir res
fibros
és dos paraules gregues
i una llatina
fibros
mios
que vol dir fibra
i musculatura
i algos
que vol dir dolor
que vol dir dolor muscular
perquè a moltes vegades
la gent
es pensava
que tenia malalties greus
i no
ara avui en dia
en tot això
amb una persona
que li dius
que té una fibromialgia
s'espanta
com si
li hagués dit
que té un càncer
i no
quan van començar
a dir fibromialgia
era per treure
angoixa de la gent
que són malalties
que produeixen dolor
que si la persona
està més relaxada
i no està tan tensa
la musculatura
també relaxa
perquè la musculatura
respon
als impulsos
de la ment
quant a més relaxada
estiguis
menys dolors tindràs
però avui en dia
se n'ha fet
un abús
de la paraula
i la gent
quan el diguen
no estic de fibromialgia
jo cada vegada
no els dic tant
la paraula fibromialgia
dic
tenen dolor muscular
tensional
que és el mateix
és el mateix
però queda més suol
clar
perquè avui en dia
si poses una etiqueta
després és molt
fumut
treure-la
i aquesta etiqueta
que en principi
havia de ser positiva
amb el temps
s'ha fet
una etiqueta
que la gent
és com si
li diguessis
que té
quasi un càncer
i una persona
li va dir
vostè té una fibromialgia
i diu
ai
no és mal
que té un càncer
que s'estava més contenta
que tingués
una fibromialgia
és curiós
això ens portaria
un debat sobre
en general
les malalties
a vegades
com el fet
que alguna persona
popular
digui públicament
que té una certa malaltia
i després
com el tractament
d'aquella malaltia
el fan els mitjans
de comunicació
fa que la gent
tingui una imatge
un concepte molt
ara tenim l'exemple
de l'expresident Maragall
de l'Alzheimer
jo crec que
jo crec que té
una repercussió
molt positiva
com deia el doctor Pujol
hi ha els pros i contres
però bueno
en aquest cas
en aquest cas
hem passat
d'una imatge
molt més negativa
que podia tenir l'Alzheimer
a una sensació
que ha suavitzat
una sensació
de suavitzament
i de lluita
i de lluita
contra la malaltia
i de sensibilització
de la societat
ha sigut molt positiu
això
jo crec que això
ha anat molt bé
en canvi
la fibromialgia
ha sigut al contrari
la gent no li diu
si té fibromialgia
i ja no lluita
ja estic
per això
jo sempre
els companys
no donem tant
encara que sigui
moltes vegades
per què no m'ha dit
que tingui fibromialgia
perquè
em fa por
que avui en dia
li dones l'etiqueta
i la persona
ja no lluita
ja s'enfonsa
sí
és curiós
alguna cosa més
doctor Mercader
sobre això
de les malalties reumàtiques
estava pensant
al principi
de tota l'entrevista
quan dèiem
de l'espai
que dèiem
ahir se celebrava
el dia mundial
clar estava pensant
ara fa un parell de setmanes
vam fer l'espai
de la lactància materna
molts hospitals
molts centres sanitaris
fent activitats
clar de la reumatologia
de les qüestions reumatològiques
potser per aquesta falta
de sensibilitat
de tothom
potser clar
no s'ha fet cap activitat
no s'ha fet cap activitat
hem fet aquesta
ja hem fet aquesta
que està bé
però que potser
a la línia del que comenteu
i reivindicava el doctor Pujol
potser sí que n'haurem de
no home
jo a la xarxa
sí que haig de dir
doncs que bueno
el doctor Pujol
i la doctora Morlà
que són les dues reumatoles
que tenim
doncs bueno
ens apreten molt
perquè doncs
perquè fem coses noves
i perquè lluitem
perquè la reumatologia
tingui el paper
que ells consideren
i que nosaltres
doncs també li voldríem donar
el que passa
que també ens veiem
una limitació
de que clar
això són directius
que ens han de vindre
des del servei català
de la salut
perquè tampoc no podem obrir
noves línies
si no ens ho marquen
i no ens ho financien
des del departament
una última qüestió
no sé si el doctor Pujol
a nivell d'estadística
quanta població
el tant percent de població
del nostre país
que pot arribar a tenir
doncs alguna malaltia reumàtica
això
i estadístiques
i estudis sobre això
sí sí
ara en conjunt
no te les puc dir
però per exemple
les lumbatges
un 16%
artrosi 16%
fibromialgia 13%
artritis 0 i mig
com deia abans
però el que sí
que se sap
és que
un 50%
de les baixes
són per malalties
doloroses
i aquestes baixes
s'acostumen a tenir
una certa durada
llarga
perquè clar
tampoc això ho hem comentat
quan un comença
amb processos aquests
pot estar
l'ideal seria
donar la baixa
quan es necessita
però no allargar la baixa
perquè després
per totes les malalties
és com
quan tu vens de vacances
que t'angollix
tornar a treballar
doncs
també hem vist això
que quan dones una baixa
la gent s'angoixa
després
torna-hi
llavors haurien de ser
curtes
i les que convinguin
molt bé
doncs avui hem parlat
d'aquestes malalties
reumatològiques
aprofitant que ahir 12 d'octubre
era el dia mundial
d'aquestes malalties
i hem intentat
com a mínim
contribuir a difondre
doncs
els efectes
d'algunes d'aquestes
patologies
que ens ha comentat
el reumatòleg
el doctor Josep Pujol
doctor Pujol
moltes gràcies
fins la propera
doctor Mercader
fins la setmana vinent
fins i mecres vinent
gràcies
moltes gràcies
que vagi bé
adeu
gràcies